1 Límits i indeterminacions.

1.1 Elements notables d’una funció (Repàs).

Funció.
Una funció entre dos conjunts és una relació que assigna a cada element del
primer un sol element del segon. Aquest últim element rep el nom d’imatge de
l’element del primer. S’acostuma a designar la funció amb una lletra, per
exemple f , i si un element del primer conjunt és x, la seva imatge es designa
per f (x) .
El primer conjunt s’anomena domini de la funció. Quan una funció entre
nombres ve donada per una regla i no s’explicita quin és el domini, s’entén que
és el conjunt més gran en el qual la regla es pot aplicar.
El subconjunt del segon conjunt format per totes les imatges del domini rep el
nom d’imatge o recorregut de la funció.
La gràfica de la funció serà el conjunt de punts del pla del tipus x, f ( x)

Domini de definició.
Les funcions f : IR  IR no estan definides necessàriament per a tots els valors
de x.
Direm que f no està definida per a x  p quan no existeix f ( p) . En cas
contrari direm que la funció està definida per a x  p . El domini de definició
d’una funció és el conjunt de punts Dom( f )   per als quals la funció està
definida.

Punts de no definició de les funcions fonamentals.

Trobarem punts de no definició, és a dir, punts fora del domini, als següents casos:

h( x )
a) Funcions racionals: On s’anul·la el denominador: f ( x)  i g ( x)  0
g ( x)
Recorda: No està definida encara que també s’anul·li el numerador. No existeix 0/0.

b) Arrel quadrada: Per a valors d’x negatius: f ( x)  x i x0

i en general qualsevol arrel d’índex parell: f ( x)  x per a x  0
n

c) Logarítmiques: Per a valors d’x negatius o zero: f ( x)  log a ( x) i x  0

Recorda: Existeix 0  0 però no existeix log( 0)
  3 5
d) Tangent: Per a x   : f ( x)  tan(x) i x  , , ,...
2 2 2 2

1
Punt de tall amb l’eix Y.
És el possible punt de tall de la gràfica de la funció amb l’eix d’ordenades (el
vertical).
Per trobar-lo hem d’avaluar la funció: f (0) .

Punts de tall amb l’eix X.

Són els possibles punts de tall de la gràfica de la funció amb l’eix d’abscisses
(l’horitzontal). També s'anomenen "arrels de la funció".
Per trobar-los hem de resoldre l’equació f ( x)  0 .

Simetria respecte de l’eix d’ordenades.

Això vol dir que per a qualsevol x del domini de la funció f (x) la imatge de x i
del seu oposat  x ha de ser la mateixa:
f (x)  f ( x)

Aquestes funcions es diuen funcions parelles.

Simetria respecte de l’origen de coordenades.

Això vol dir que per a qualsevol x del domini de la funció f (x) la imatge de x i
del seu oposat –x han de ser oposades:
f (x)   f ( x)

Aquestes funcions es diuen funcions senars.

2
1.2 Definició tècnica de límit.

La definició tècnica de límit, amb  i  , és la base de la branca de la

matemàtica anomanda Anàlisis matemàtic. Però és una definició tan abstracta,
tan pura, que en la pràctica no serveix per a res. L'estudiant no universitari pot
saltar-se aquest apartat i passar a l'apartat 1.3 sense cap preocupació.

Límit finit en un punt.

Sigui f (x) :   . Direm que el límit d’una funció quan x s’apropa a a és b si
lim f ( x)  b      0,   0 | 0  a  x    f ( x)  b  
x a

Intuïtivament, f(x) s’acosta a b en la mesura que x s’acosta a a.

En altres mots, es pot fer f(x) tant prop de b com es vulgui sobre un interval prou
petit al voltant de a.

Límits infinits en un punt.

lim f(x)
lim= f0ljnm
( x)     M  0,   0 | 0  x  a    f ( x)  M
x a

lim f ( x)     M  0,   0 | 0  x  a    f ( x)  M
x a

En altres mots, es pot fer f(x) tant a proa de   com es vulgui, sobre un interval
prou petit al voltant de a.

Límit d’una funció a l’infinit.

lim f ( x)  b    0, M  0 | x  M  f ( x)  b  
x  

És a dir, es pot fer f(x) tant a prop de l com es vulgui, a partir d’un valor M prou
gran.

Límit infinit d’una funció a l’infinit.

lim f ( x)    N  0, M  0 | x  M  f ( x)  N
x  

lim f ( x)   si per a valors molt grans de x, els termes corresponents de f(x)

x  

es fan més grans que qualsevol nombre prefixat.

lim f ( x)    N  0, M  0 | x  M  f ( x)  N
x  

lim f ( x)   si per a valors molts grans de x, els termes corresponents de f(x)

x  

es fan més grans en negatiu que qualsevol nombre prefixat.

De la mateixa manera es defineixen lim f ( x)   i lim f ( x)  

x   x  

3
1.3 Definició pràctica de límit.

Límits laterals.
Donada una funció f (x) , i un punt fix x  a

Direm que la funció tendeix a b quan x s'apropa a a per l'esquerra, i escriurem

lim f ( x)  b
xa 

Quan la gràfica de la funció tendeixi a b a mida que x x'apropa més i més a a

amb valors menors que a (és a dir, sempre a l'esquerra de a):

Direm que la funció tendeix a b quan x s'apropa a a per la dreta, i escriurem

lim f ( x)  b
xa 

Quan la gràfica de la funció tendeixi a b a mida que x x'apropa més i més a a

amb valors majors que a (és a dir, sempre a la dreta de a):

4
Definició pràctica de límit.
Donada una funció f (x) , i un punt fix x  a ,

Direm que la funció tendeix a b quan x s'apropa a a, i escriurem

lim f ( x)  b
xa

quan existeixen els dos límits laterals i coincideixen, és a dir, quan la gràfica de
la funció tendeixi a b a mida que x x'apropa més i més a a , tant per la dreta
com per l'esquerra.

En el concepte de límit no apareix enlloc el valor f (a) . Tant és quan valgui

f (a) . Fins i tot la funció pot no estar definida en x  a .

x
Per exemple: f ( x) 
x

Aquesta funció no està definida en x  0 , tanmateix,

lim f ( x)  1 , lim f ( x)  1
x 0 x 0

Existeixen els límits laterals i concideixen, i per tant lim f ( x)  1

x 0

5
Límits infinits.

El concepte de límit es pot ampliar si b pot prendre els símbols   o   ,

sempre i quan tinguem clar que  no és un nombre, sinò una tendència.

És a dir, l'expressió
lim f ( x )  
xa 

Equival a la frase "la funció es fa més i més gran en positiu a mida que x
s'apropa més i més a a per la dreta".

L'expressió
lim f ( x )  
xa 

Equival a la frase "la funció es fa més i més gran en negatiu a mida que x
s'apropa més i més a a per la dreta".

6
Límits en l'infinit.

El concepte de límit també es pot ampliar si a pot prendre els símbols   o

  , sempre i quan tinguem clar que  no és un nombre, sinò una tendència.

És a dir, l'expressió
lim f ( x )  b
x  

Equival a la frase "la funció s'apropa a b quan la x es fa més i més gran en

positiu".

L'expressió
lim f ( x )  b
x  

Equival a la frase "la funció s'apropa a b quan la x es fa més i més gran en

negatiu".

7
1.3.1
Determina els següents límits observant la gràfica de la funció associada:

a) lim f ( x )
x0

b) lim f ( x) , lim f ( x)
x 0 x 0

0 0 -1

c) lim f ( x )
x0

d) lim f ( x) , lim f ( x) , lim f ( x)

x  1 x  1 x  1

-2 -7 -6
No existe

8
e) lim f ( x) , lim f ( x) , f (2)
x2 x2
4 1 1
-4

f) lim f ( x) , lim f ( x) , f (2)

x2 x2
1,5 -1
1/2
4

g) lim f ( x) , lim f ( x) , lim f ( x ) , f (1)

x 1 x 1 x 1
0 0 -1
0
2 2 2

9
h) lim f ( x) , lim f ( x) , lim f ( x ) , f (1)
x 1 x 1 x 1
4 3 4 3
4

i) lim f ( x) , lim f ( x) , lim f ( x )

x 0 x0 x0
-1 1 No tiene

j) lim f ( x) , lim f ( x) , f (0)

x 0 x0
infinito -infinito -1

10
1.3.2
Observant la gràfica de la funció f (x) , determina:

No está definida
2 0 3 -infinito No existe
a) f (0) b) f (2) c) f (3) d) lim f ( x) e) lim f ( x )
x 0 x0

f) lim f ( x) g) lim f ( x ) h) lim f ( x)

x 3 x3 x  

2 3 -infinito
No existe 1
1.3.3
Observant la gràfica de la funció f (x) , determina:

No existe No existe
infinito 0 infinito 0
0
a) f (0) b) f (2) c) f (3) d) lim f ( x ) e) lim f ( x)
x  1 x0

f) lim f ( x) g) lim f ( x )
x2 x

-infinito 1

11
1.3.4
Donada la següent funció definida a trossos:

 x 2 x  2

 x6
f (t )   2 1  x  2
x  x
3x  2 x  2

a) f (3 / 2) b) f (2) c) f (3 / 2) d) lim f ( x) e) lim f ( x)

x  2 x  1

f) lim f ( x ) g) lim f ( x )
x2 x0

12
Àlgebra de límits.

Si lim f ( x)  l1 i lim g ( x)  l 2 llavors

xa xa

a) lim f ( x)  g ( x)  l1  l 2
xa

b) lim f ( x)  g ( x)  l1  l 2
xa

f ( x) l1
c) lim  si l 2  0
x a g ( x) l 2

d) lim k  f ( x)  k  l1
xa

e) lim f ( x) g ( x )  l1 2
l l
si l1 2 és un nombre real
x a

Les indeterminacions.

Al 99.9% dels casos: lim f ( x)  f (a) , és a dir, per determinar un límit només
x a

cal avaluar la funció en aquest punt.

Però al 0.1% dels casos.... no podem fer-lo d’aquesta manera, són les
anomenades indeterminacions:

0 
1)  2)  0 3) 4)
0 
5) 1 6) 0 7) 00

Truco per calcular aproximadament un límit.

En general, el valor de lim f ( x ) , en x  a serà aproximadament el valor de la
x a

funció per a un valor x  a' molt pròxim, per exemple, a una centèsima:
lim f ( x)  f (a  0.01)
xa

Exemple:
sin x
Ens demanen calcular lim .
x 0 x
Ens trobem davant d’una indeterminació 0/0 i suposem que no coneixem cap
tècnica per resoldre-la (Hopital). Podem prendre un punt molt pròxim a 0 i
avaluar:

sin x sin(0.01)
lim  1 (Recorda que has de tenir la calculadora en Radians)
x 0 x 0.01

13
1.4 Indeterminació / amb funcions racionals.

Esquema principal.
p( x)
Donada una funció racional f ( x)  , amb p(x) i q(x) polinomis,
q( x)

1. Si grad(q)  grad( p) , llavors lim f ( x)  0

x 

2 x 3 5 x 2  4 x  4
Exemple: f ( x)  , lim f ( x)  0
3x 5  3x 2  7 x 

2. Si grad(q)  grad( p) , llavors lim f ( x)  k ,

x 

on k és el quocient entre el coeficient del monomi de grau màxim del

numerador i el coeficient del monomi de grau màxim del denominador.

4x 2  2x  1 4
Exemple: f ( x)  , lim f ( x) 
3x  3
2 x  3

Tant en el cas 1 com en el 2, parlarem d’asímptotes horitzontals.

3. Si grad( p)  grad(q) , llavors lim f ( x)  

x 

En particular, si grad( p)  grad(q)  1 , tindrem una asímptota obliqua:

quan x creix, els valors de la funció tendeixen als valors d’una recta y  ax  b ,

Determinació d’una asímptota obliqua.

p( x)
Recordem que si f ( x)  , amb p(x) i q(x) polinomis, i
q( x)
grad( p)  grad(q)  1 , llavors lim f ( x)   en la forma y  ax  b .
x 

Determinació mitjançant límits:

, i b  lim  f ( x)  ax
f ( x)
a  lim
x  x x 

Exercici resolt.
2x 2  1
Determina l'asímptota obliqua de la funció: f ( x) 
x2
Solució:
f ( x) 2x 2  1
a  lim  lim 2 2
x  x x  x  2 x

 2x 2  1   4x  1 
b  lim f ( x)  a x  lim   2 x   lim  4
x  x 
 x2  x  
 x2 
Per tant, la funció f(x) té com a asímptota obliqua la recta y  2x  4

14
Exercici resolt.
x2 1
Determinar l’asímptota obliqua de la funció f ( x) 
2x  3

Solució:
f ( x) x2 1 x2 1 1
a  lim  lim  lim 2   0.5
x  x x  x(2 x  3) x  2 x  3 x 2

 3 
 x 1 1    x  1  3
2   3  0.75
2
b  lim  f ( x)  ax  lim
*
 
 x   lim  2 
x  x  2 x  3   2x  3 
 2  x
 
2 4
 

x2 x  3 x 2  1  x2 x  3
1 1
x2  1 1 x2  1 2 2
*  x   
2x  3 2 2x  3 2x  3 2x  3
2 3 3
x2  1  x2  x  x  1
 2 2  2
2x  3 2x  3

1 3
Per tant, l’asímptota obliqua és y  x   0.5 x  0.75
2 4

15
Determinació mitjançant una divisió de polinomis.

Una forma alternativa de trobar-la és fent la divisió del numerador entre el

denominador.

Exercici resolt.
x 2  2x  2
Determineu l’asímptota obliqua de la funció f ( x) 
x3
Solució:

x2 -2x +2 x -3
x2 -3x x +1
/ x +2
x -3
/ 5

Per tant , l’asímptota obliqua de la funció és y  x  1

Exercici resolt.
3x 2  7 x  5
Determineu l’asímptota obliqua de la funció f ( x) 
x 1

Solució:
3x2 +7x -5 x+1
2
3x +3x 3x + 4
4x -5
4x 4
-9

La funció té l’asímptota obliqua y = 3x + 4

16
1.5 Indeterminació / amb ordre de creixement.

Direm que l’infinit f (x) quan x  a és d’ordre superior a l’infinit g (x) quan
x  a si
f ( x)
lim 
xa g ( x)

i escriurem f ( x)  g( x) quan x  a

Direm que l’infinit f (x) quan x  a és d’ordre inferior a l’infinit g (x) quan
x  a si
f ( x)
lim 0
x a g ( x)

i escriurem f ( x)  g( x) quan x  a

Direm que l’infinit f (x) quan x  a i l’infinit g (x) quan x  a són del
mateix ordre si
f ( x)
lim k 0
x a g ( x)

i escriurem f ( x)  g( x) quan x  a

Infinits d’ordre k.
Direm que l’infinit f (x) quan x  a és d’ordre k si és equivalent al polinomi
g( x)  x k

És molt fàcil comprovar que qualsevol polinomi de grau k és d’ordre k.

Exemple:
f ( x)  3x  5 i g ( x)  x són infinits del mateix ordre quan x   perquè
f ( x) 3x  5 x(3  5 / x)  5
lim  lim  lim  lim  3    3
x  g ( x ) x  x x  x x 
 x

Comparació d’infinits exponencial, potencial, radical i logarítmic.

Quan x   , Tota funció exponencial a x amb base a  1 és d’ordre superior a
qualsevol funció potencial x n amb n  0 , i tota funció potencial és d’ordre
superior a tota funció logarítmica log b x amb b  1 . Aquesta comparativa també
inclou les funcions radicals f ( x)  n x , només cal escriure el radical en forma
d’exponent fraccionari: f ( x)  n x  x1/ n :

a x  x n  m x  logb x

17
1.6 Indeterminació 0/0 amb funcions racionals.

P( x)
Donada una funció racional f ( x)  , si per a x  a tenim que
Q( x)
0
P(a)  0 i Q(a)  0 ens trobem en un cas d’indeterminació del tipus .
0

Per a resoldre aquesta indeterminació, factoritzem numerador i denominador,

simplifiquem i calculem el límit de la expressió simplificada:

P( x) P( x) /( x  a)
f ( x)   si x  a
Q( x) Q( x) /( x  a)

El resultat pot ser una discontinuïtat evitable: lim f ( x)  lim f ( x)  k

x   x  

o una asímptota vertical (vegeu apartat 1.8): lim f ( x)  

xa

Exercici resolt.
2 x2  5x  3
Determina lim
x 3 x3

Solució:
2 x2  5x  3 0 0
Observem que f ( x)   f (3)  i estem davant d'una indet. .
x3 0 0

2 x2  5x  3 (2 x  1)( x  3)
lim  lim  lim 2 x  1  2  3  1  7
x 3 x3 x  3 ( x  3) x 3

Exercici resolt.
x 4  16
Determina lim
x2 x  2

Solució:
x 4  16 16  16 0
Observem que f ( x)   f (2)  i estem davant d'una indet.
x2 22 0
x  16
4
( x  4)( x  2)( x  2)
2
lim  lim  lim( x 2  4)( x  2)  (22  4)(2  2)  8  4  32
x 2 x  2 x 2 ( x  2) x 2

1.6.1
Determina els següents límits:

x3  4x 2  x x2  9 x 4  3x3  x 2  x  4
a) lim b) lim c) lim
x 0 x 2  4x x 3 x 2  3x x  1 x 1

18
1.7 Indeterminació 0/0 amb arrels quadrades.

Ara és un bon moment per repassar...

Racionalització de radicals (Apartat 5.8 del Llibre d'Àlgebra)

0
Per resoldre una indeterminació amb arrels quadrades hem de multiplicar
0
numerador i denominador pel conjugat.

Exercici resolt.
x 4 2
Calcula lim .
x 0 x
Solució:
x 4 2 0 0
f ( x)   f (0)  , i ens trobem davant d'una indeterminació .
x 0 0

Multipliquem i dividim pel conjugat:

x 4 2
 lim

x 4 2 x 4  2
 lim

x  4  22

  
2

lim
x 0 x x 0 x x 4  2 
x 0 x x 4  2   
x 4 4 x 1 1 1 1
 lim  lim   
lim
x 0 x 
x 4  2 x  0 
x x 4  2 x  0 
x 4  2 
0 4  2 2 2 4

Exercici resolt.
x2  5  3
Calcula lim
x 2 x 2  2x

Solució:
Observem que ens trobem davant d'una indeterminació 0/0:
x2  5  3 22  5  3 0
lim  2 
x 2 x 2  2x 2  22 0

Multipliquem i dividim pel conjugat:

x2  5  3  x2  5  3  x2  5  3   x 2  5  32 
2

x2  2x

x 2
 2x x2  5  3  x 2

 2x x2  5  3 
x 2  5  32 x2  4

x 2
   x  2x x  5  3 
 2x x2  5  3 2 2

 x  2 x  2 x  2  4  1
x x  2 x  5  3 x  x  5  3 12 3
 
2 2 x2

x2  5  3 1
Per tant lim 
x 2 x 2  2x 3

19
Exercici resolt.
x 6  x
Calcula lim
x 3 x 3

Solució:
x 6  x 33 0
f ( x)   f (3)  , i ens trobem davant d'una indeterminació .
x 3 33 0

Multipliquem i dividim pel conjugat:

x 6  x
 lim

x 6  x x 6  x

 
lim
x 3 x 3 x 3  x  3 x  6  x  
 lim
 2
x  6  x2
 lim
x  6  x2

x  3  x  3  
x  6  x x 3  x  3 x  6  x  
 ( x  3)( x  2)  ( x  2)  (3  2) 5 5
 lim  lim   
x  3  x  3 x 6  x x 
 3 
x 6  x  
3 6  3 9 3 6 

1.7.1
x2 1 2 x  2 x x2
a) lim b) lim c) lim
x 1
x 1 x 0 x2  x x2
x2 2
3 5 x x 1 1
d) lim e) lim
x2
2 8 x x2
x2 2

1.7.2
x 2 x3 x2 2
a) lim b) lim c) lim
x2 x2 x 3
x 3 x 0 x
x x  11  4 x2  4
d) lim e) lim f) lim
x 0
x2 x x 5 x5 x2
2 x
x 2  16
g) lim
x 4
2 x

20
1.8 Indeterminació 0/k amb funcions racionals.
P( x)
En general, si a una funció racional f ( x)  , i x  a es compleix que
Q( x)
P(a)  k  0 i Q(a)  0 , llavors lim f ( x)   .
xa

Cal diferenciar els quatre possibles casos:

Per determinar a quin cas correspon, avaluarem la funció en dos punts propers a
x  a , un per la dreta i un altre per l’esquerra.

A) lim f ( x )   C) lim f ( x )  
xa xa

lim f ( x )   lim f ( x )  
xa xa 

B) lim f ( x )   D) lim f ( x )  
xa xa
lim f ( x )   lim f ( x )  
xa xa 

21
1.9 Indeterminació 0∞.

Mètode de la fórmula.

Si lim f ( x)  1 i lim g ( x)   , es verifica que

x  x 
lim ( f ( x ) 1) g ( x )
lim f ( x) g ( x )  e x 
x 

Exercici resolt.
3 x 1
 x2  3 
Calcula: lim  2 
x  x  5 
 

Solució:
x 2  3 x x 
f ( x)  2 1 g ( x)  3x  1  
x 5

Tenim, doncs, una indeterminació 1∞. Apliquem la fórmula:

f ( x)  1 
x2  3
 1 
x2  3 x2  5 x2  3  x2  5  3  5
 2   2  2
2  
x 5
2
x 5 x 5
2
x 5
2
x 5 x 5

6 x  2 x
 f ( x)  13x  1  2
3 x  1  0
x2  5 x2  5
3 x 1
 x2  3 
lim 2   e0  1
x x  5 
 

22
Mètode de les plantilles.
Es tracta d’adaptar les expressions a una de les dues plantilles següents:

u
 k
(A) lim 1    e k (B) lim 1  k v   ek
1/ v
u 
 u v 0

Exercici resolt.
x 2 1
 2x  3  x2
Calcula lim  
x 2 x  5
 

Solució:
Estem davant d’una indeterminació 1 , que resoldrem reescrivint l’expressió de
la forma A:
2x  3 2x  5  8 2x  5 8 8
    1
2x  5 2x  5 2x  5 2x  5 2x  5
2 x 5 1

2x  3  8  2 x 5  8   2 x5
2 x 5

 1   
 1 
2x  5  2x  5    2 x  5  
 

x 2 1
x 1
2
 1
 x2
 2 x  3  x  2     
2 x 5 2 x 5
8  
    1    
     
2 x 5  2 x 5   
 
1 x 2 1

 
2 x 5 2 x 5 x  2 x 
  1 
8 
  2x  5   

 e8
1/ 2
 e8 / 2  e 4 
 
1 x 1
2
x 2  1 x 1
ja que   2 
2 x  5 x  2 2 x  x  10 2

Exercici resolt.
Calcula lim 1  3 x 
1 / sin x
x 0

Solució:
Estem davant d’una indeterminació 1 , que resoldrem reescrivint l’expressió de
la forma B:

1  3 x  1  3 x 
x/ x

 1  3x  
1/ x x


1  3x 1/ sin x  1  3x        
x 
 1  3x   1  3x 
1 / sin x
1/ x x 1 / x x (1 / sin x ) 1 / x x / sin x 1
 e3  e3

x x0
ja que 1
sin x

23
1.10 Repàs de límits i indeterminacions.

1.10.1
x 2  25 x 2  25 7 x2  4x  3
a) lim b) lim c) lim
x 0 x 2  4 x  5 x 5 x 2  4 x  5 x 1 3 x 2  4 x  1

x 4  5 x3  6 x 2 3 x 1  2
d) lim e) lim x  1  f) lim
x  2 x 2 ( x  1)  4( x  1) x  3 x x 3 x2  9
1/ 3
x2  7  3 x2  2x  8  2 y2  2 y  4 
g) lim h) lim i) lim 
x 3 x3 x2
x 2  5  ( x  1) y 5
 6y  3 
1 1 2x  8 1
 
k) lim 3  x 3  x 
2
j) lim 4 2 cos(x)  5 l) lim x 12 x
x 0 x 0 x x  6 x6

m) lim x 2  2  x 2  1 n) lim x2  x o) lim 6 2 x  14

x  x   x 7

x 4  10 x3
p) lim 3  3 x q) lim r) lim 3
x 1 x  4 x3  x x   5 x

3x3  x 2  2 x5  x5  1 
s) lim 2 t) lim 2 
u) lim cos 6 
x  x  x  2 x3  1 x  2 x  1 x    5

 x x 100 

2x 3x x 2  25
v) lim 2 w) lim 2 x) lim 2
x2 x  4 x  1 x  2 x  1 x  1 x  4 x  5

x2  5  2 2 x  sin( x) 1
 ex
2
y) lim z) lim aa) lim
x 3 x3 x 0 x4 x 1 x 1

x2  2 x ex
ab) lim 2 x 2  3 x ac) lim ad) lim
x x 0 x x 0 1  ln x
3
x 1
ae) lim x 2  1  2 x af) lim
x  x 1 x 1

24