You are on page 1of 9

La necessitat de límits

Tenint en compte que una de les principals branques de les matemàtiques són
les funcions i la seva ANÀLISI, ràpidament es van trobar funcions que es
comportaven “malament” i dificulten la seva anàlisi.
Un exemple d’aquest tipus de funció que ja coneixem és:

Sabem que no podem dividir entre 0. Per tant, aquesta


Recordatori: La imatge d’una
funció no té imatge en x=0. funció f(x) en x=a és el valor numèric que
obtenim substituint x per a i calculant-ne el resultat. Ho escrivim com f(a).

Tot i això, podem veure què passa amb les imatges amb valors propers a 0.

Com hem pogut observar amb els valors propers a x = 0, les imatges anaven
fent-se grans amb valors positius i petites amb els valors negatius.
Això ho podem veure també a la gràfica de la funció quan ens fixem en els
valors propers al 0.
Amb tot això podem fer la següent afirmació:
“Quan x s’acosta a 0, el valor d'1/x tendeix a +∞ si ens acostem pels positius (per la
dreta) i tendeix a -∞ si ens acostem pels negatius (per l’esquerra).”
Durant aquest tema, formalitzarem aquest concepte i aprendrem a calcular
diferents límits.

Definició i tipus de límits de funcions


Començarem amb una definició informal, però intuïtiva del concepte de límit
d’una funció en un punt.
✦ Definició: El límit d’una funció f(x) en el punt x = c és igual al valor al qual
s’aproxima la funció quan x s’aproxima a c. Ho escriurem:

Aquest límit pot ser un valor concret L, ±∞ (més o menys infinit), o no


existir (diferent a cada costat).

✦ Definició: El límit per la dreta d’una funció f(x) en el punt x = c és igual al valor
al que s’aproxima la funció quan x s’aproxima a c amb valors
més grans. Ho escriurem:

✦ Definició: El límit per l’esquerra d’una funció f(x) en el punt x = c és igual al


valor al que s’aproxima la funció quan x s’aproxima a c amb valors més petits.
Ho escriurem:

El límit de la funció en el punt només existeix si existeixen els límits


laterals i són el mateix, és a dir:

A banda d’estudiar què passa quan la variable s’acosta a (tendeix a) un valor


concret, sovint ens interessa estudiar què passa quan la variable es fa cada
vegada més gran. Això són els límits quan x tendeix a infinit.
✦ Definició: El límit d’una funció f(x) quan x tendeix a infinit (o menys infinit) és
igual al valor al qual s’aproxima la funció a mesura que la x es va fent gran (o
petita). Ho escriurem:

Igual que en el límit en un punt, hi ha 3 possibilitats: Valor concret, infinit o no


existeix.
Càlcul de límits
Propietats: Si tenim i , aleshores:

Aquestes propietats són certes també en els límit a l’infinit quan

Algunes operacions amb límits infinits

Exemples: (b)

Les indeterminacions
Amb tots aquests càlculs de límits, l’infinit el prenem com “una quantitat molt
gran” i és fàcil veure que “una quantitat molt gran” + “una quantitat molt gran”
segueix sent gran.

Però… i si les restem? Queda alguna cosa? Són igual de grans els dos infinits?

No ho sabem i a més, pot donar molts resultats. Aquest és un exemple d’una


indeterminació. N’existeixen 7.

Les indeterminacions

Es resolen aplicant la regla de l’Hôpital (consisteix a derivar numerador i


denominador i aplicar el límit).

Les indeterminacions
Les indeterminacions

Es resolen transformant els límits en el nombre e:

Continuïtat d’una funció a un punt


Una funció f(x) és contínua a un punt x=a si es verifiquen les condicions

següents:
- Existeix f(a), és a dir, existeix la imatge del punt a.

- Existeix el límit i és finit, és a dir, els límits laterals són iguals.

- Els límits laterals són igual i són iguals a la imatge.

És a dir,

Una funció f(x) és contínua als reals si és contínua a tots els punts.

Continuïtat d’una funció en un interval


Polinòmiques: Contínues a tots els reals.

Racionals: Contínues a tots el reals excepte els que fan Q(x)=0.


Irracionals:

● Si n és parell, són contínues quan

● Si n és senar, són contínues a tots els reals.

Exponencials: Contínues a tots els reals.

Logarítmiques: Contínues quan P(x)>0.

Trigonomètriques: sin(x) i cos(x) són contínues a tots els reals.

● tg(x) és contínua excepte el valor corresponents a 90° i 270°.

Discontinuïtats
1.
1.
1.
1.
1.
1.
1.
1.
1.
Discontinuïtat evitable

2. Discontinuïtat de salt finit


Els límits laterals existeixen i són finits, però no coincideixen.
3. Discontinuïtat de salt infinit
Els límits laterals existeixen, però almenys un dels dos és infinit.

Teorema de Bolzano

You might also like