I.E.S.

LLUÍS VIVES
Departament de Matemàtiques

Límits i continuïtat

Límits quan 𝑥 → 𝑐
!
Límits quan 𝑥 → 𝑐 del tipus
"

José R. Das López

 Idea de límit
El límit d'una funció en un punt és una construcció
matemàtica per a representar una idea impossible
d'aconseguir en la pràctica.

J.R.Das
 Idea de límit
Imaginem que prenem una corda d'un metre de longitud i ens
demanen que la tallem per la meitat. En fer-ho obtenim dues
parts de 0,5 m cadascuna. Si repetim el procés amb una
d'aquestes dues parts obtindrem cordes de 0,25 m de llarg.

J.R.Das
 Idea de límit
Imaginem que prenem una corda d'un metre de longitud i ens
demanen que la tallem per la meitat. En fer-ho obtenim dues
parts de 0,5 m cadascuna. Si repetim el procés amb una
d'aquestes dues parts obtindrem cordes de 0,25 m de llarg.
En repetir aquest mateix experiment successivament, al cap de
50 talls, obtindríem cordetes de 0,0000000000000008881784 m
de longitud, que és el radi d'un protó.
Quan parlem d'aquests ordres de magnitud ja us podeu
imaginar que en la realitat és impensable realitzar aquesta
classe de talls. Molt menys el continuar tallant més. No
obstant això, no és difícil imaginar repetidament el procés de
tallar, fer zoom sobre el tros resultant i tornar a tallar.

J.R.Das
 Idea de límit
Quina serà la longitud final de la corda resultant?

J.R.Das
 Idea de límit
Quina serà la longitud final de la corda resultant?
Sabem que no és 0, ja que sempre quedarà una mica de corda.
Però tampoc podrà ser cap quantitat positiva, per xicoteta que
siga, ja que en els successius talls arribarem a rebaixar
aquesta quantitat...

J.R.Das
 Idea de límit
Quina serà la longitud final de la corda resultant?
Sabem que no és 0, ja que sempre quedarà una mica de corda.
Però tampoc podrà ser cap quantitat positiva, per xicoteta que
siga, ja que en els successius talls arribarem a rebaixar
aquesta quantitat...
Llavors, què ocorre amb està quantitat límit? Ací entra la idea
matemàtica de límit: quan una quantitat es pot acostar a una
altra tant com siga necessari concloem que han de ser iguals.
Per aquest motiu el límit de la longitud de la corda és 0.

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit.
Si 𝑎 i 𝑏 són dos nombres reals, l'expressió

vol dir que si 𝑥 pren valors pròxims, tant majors com menors,
al número 𝑎, els corresponents valors de 𝑓 s'aproximen al
número 𝑏.

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
Donant valors cada vegada més pròxims als punts indicats,
estima en cada cas el valor dels següents límits.

a)

b)

c)

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
Donant valors cada vegada més pròxims als punts indicats,
estima en cada cas el valor dels següents límits.

a)

Construïm una taula de valors:

𝑥 𝑥! + 1
2 5
2,5 7,25
2,9 9,41
2,99 9,9401
3,001 10,006001

Veiem que quan 𝑥 s’aproxima a 3, la funció s’aproxima a 10.

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
Donant valors cada vegada més pròxims als punts indicats,
estima en cada cas el valor dels següents límits.

b)

Construïm una taula de valors:

sin 𝑥
𝑥
𝑥
1 0,8415
0,1 0,9983
0,01 0,999983
0,001 0,99999983
-0,001 0,99999983

Veiem que quan 𝑥 s’aproxima a 0, la funció s’aproxima a 1.

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
Donant valors cada vegada més pròxims als punts indicats,
estima en cada cas el valor dels següents límits.

c)

Construïm una taula de valors:

1
𝑥 sin
𝑥
1 0,8415
0,1 -0,5440
0,01 -0,5063
0,001 0,8263
-0,001 -0,8263

Veiem que quan 𝑥 s’aproxima a 0, la funció pren valors dispars.

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
En la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 ! + 1, si la variable 𝑥 pren valors pròxims
al número 3, per exemple 2; 2,5; 2,9; 2,99... és fàcil veure que 𝑓
s'aproxima al seu valor en 3, això és, 𝑓(3) = 10. Aquesta
situació s’expressa dient que “el límit de la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 ! + 1
quan 𝑥 tendeix a 3 és igual a 10” i se sol escriure com

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
En la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 ! + 1, si la variable 𝑥 pren valors pròxims
al número 3, per exemple 2; 2,5; 2,9; 2,99... és fàcil veure que 𝑓
s'aproxima al seu valor en 3, això és, 𝑓(3) = 10. Aquesta
situació s’expressa dient que “el límit de la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 ! + 1
quan 𝑥 tendeix a 3 és igual a 10” i se sol escriure com

No obstant això, en molts altres casos el valor del límit no és

"#$ %
evident: si es considera la funció 𝑓(𝑥) = i es vol calcular el
%
seu límit quan 𝑥 tendeix a 0, també veiem que la funció
s’aproxima a un valor concret, 1, encara què ja no siga tan
senzill de vore.

J.R.Das
 Definició intuïtiva de límit: Exemple
&
En canvi, a la funció sin observem que la funció no s’apropa a
%
cap valor concret, no té límit

J.R.Das
 Aproximacions per dreta i esquerra
En matemàtiques necessitem, en moltes ocasions expressar
quantitats molt pròximes a un número però que no arriben a
aconseguir-lo. Aquesta idea es representa afegint un
superíndex “+” per a aproximacions superiors o “−” per a
aproximacions inferiors.

J.R.Das
 Aproximacions per dreta i esquerra
En matemàtiques necessitem, en moltes ocasions expressar
quantitats molt pròximes a un número però que no arriben a
aconseguir-lo. Aquesta idea es representa afegint un
superíndex “+” per a aproximacions superiors o “−” per a
aproximacions inferiors.
Així, per exemple,
• 0' representa un valor que està lleugerament a la dreta de 0,
és a dir, que és lleugerament superior, com podia ser el
0,00001, per exemple.
• −1( representa un valor que està lleugerament a l'esquerra
de −1, és a dir, que és lleugerament inferior, com podria ser
el −1,001, per exemple.

J.R.Das
 Aproximacions per dreta i esquerra
Cal destacar que en treballar aritmèticament amb aquests
números cal prendre’ls pel que són, números que s'aproximen a
uns altres però que no són iguals.

J.R.Das
 Aproximacions per dreta i esquerra
Cal destacar que en treballar aritmèticament amb aquests
números cal prendre’ls pel que són, números que s'aproximen a
uns altres però que no són iguals. Així, per exemple,
• 1( − 1 < 0. En efecte si a un número lleugerament inferior a
1 li restem 1, queda un número lleugerament inferior a 0, que
és menor que 0.

J.R.Das
 Aproximacions per dreta i esquerra
Cal destacar que en treballar aritmèticament amb aquests
números cal prendre’ls pel que són, números que s'aproximen a
uns altres però que no són iguals. Així, per exemple,
• 1( − 1 < 0. En efecte si a un número lleugerament inferior a
1 li restem 1, queda un número lleugerament inferior a 0, que
és menor que 0.
&
• = +∞ . Sabem que en dividir qualsevol número diferent de
)!
0 entre 0 el resultat és infinit (sense signe). Però, quan
dividim per una aproximació lateral, sí podem deduir el
signe: en aquest cas, en dividir dos números positius (0' > 0),
el resultat és positiu.
&
• = −∞. Cas similar a l'anterior, sols que dividim un número
)"
positiu entre un altre negatiu (0( < 0), per tant, el resultat és
J.R.Das negatiu.
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 .

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 .
Exemple
Calcula els següents límits:

a)

b)

c)

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 .
Exemple
Calcula els següents límits:

a)

Substituïm el valor de la 𝑥 en la funció

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 .
Exemple
Calcula els següents límits:

b)

Substituïm el valor de la 𝑥 en la funció

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 .
Exemple
Calcula els següents límits:

c)

Substituïm el valor de la 𝑥 en la funció

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 .
Exemple
Calcula els següents límits:

c)

Substituïm el valor de la 𝑥 en la funció

En aquests casos, s'obtenen expressions i resultats que tenen

sentit en ℝ, i els límits es diuen determinats.
J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 . Si el resultat es pot
calcular sense problemes, ja hem acabat.
No obstant, existix la possibilitat de no poder calcular el límit,
per exemple:
& & &
• lim = = , no es pot calcular.
%→& %(& &(& )

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 . Si el resultat es pot
calcular sense problemes, ja hem acabat.
No obstant, existix la possibilitat de no poder calcular el límit,
per exemple:
& & &
• lim = = , no es pot calcular.
%→& %(& &(& )

%# (& &# (& )

• lim = = , no es pot calcular.
%→& %(& &(& )

J.R.Das
 Límits quan 𝑥 → 𝑐
La forma més senzilla de calcular un límit de la forma
lim 𝑓 𝑥
%→+
és substituir la 𝑥 per 𝑐 en la funció, 𝑓 𝑐 . Si el resultat es pot
calcular sense problemes, ja hem acabat.
No obstant, existix la possibilitat de no poder calcular el límit,
per exemple:
& & &
• lim = = , no es pot calcular.
%→& %(& &(& )

%# (& &# (& )

• lim = = , no es pot calcular.
%→& %(& &(& )

Hui vorem el primer dels casos, quan al substituir obtenim una

,
expressió del tipus
)

J.R.Das
 !
Límits del tipus
"
Quan dividim qualsevol número distint de 0 entre 0 el resultat
és infinit.

J.R.Das
 !
Límits del tipus
"
Quan dividim qualsevol número distint de 0 entre 0 el resultat
és infinit. Però, la pregunta és, +∞ o −∞?

J.R.Das
 !
Límits del tipus
"
Quan dividim qualsevol número distint de 0 entre 0 el resultat
és infinit. Però, la pregunta és, +∞ o −∞?
Quan en un límit del tipus
lim 𝑓 𝑥
%→+
,
substituïm la 𝑥 pel valor 𝑐 i obtenim el resultat , hem
)
d’estudiar els límits laterals:
lim 𝑓 𝑥 i lim" 𝑓 𝑥
%→+ ! %→+

amb l’objectiu de determinar el signe de l’infinit.

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
Calculem
1
lim
%→& 𝑥 − 1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
Calculem
1
lim
%→& 𝑥 − 1

En primer lloc, substituïm la 𝑥 per 1:

1 1 1
lim = =
%→& 𝑥 − 1 1−1 0

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
Calculem
1
lim
%→& 𝑥 − 1

En primer lloc, substituïm la 𝑥 per 1:

1 1 1
lim = =
%→& 𝑥 − 1 1−1 0
,
Al tractar-se d’un límit de tipus hem d’estudiar els límits
)
laterals
1 1
lim! i lim"
%→& 𝑥 − 1 %→& 𝑥 − 1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'
D’altra banda, per a calcular
1
lim
%→&" 𝑥 − 1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'
D’altra banda, per a calcular
1
lim
%→&" 𝑥 − 1

Substituïm ara 𝑥 per 1(:

1 1 1
lim = ( = = −∞
%→&" 𝑥 − 1 1 − 1 0(

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'
D’altra banda, per a calcular
1
lim
%→&" 𝑥 − 1

Substituïm ara 𝑥 per 1(:

1 1 1
lim = ( = = −∞
%→&" 𝑥 − 1 1 − 1 0(

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"

1
lim!
%→& 𝑥−1

Substituïm ara 𝑥 per 1':

1 1 1
lim = ' = = +∞
%→&! 𝑥 − 1 1 − 1 0'
D’altra banda, per a calcular
1
lim
%→&" 𝑥 − 1

Substituïm ara 𝑥 per 1(:

1 1 1
lim = ( = = −∞
%→&" 𝑥 − 1 1 − 1 0(

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
$
Un límit de tipus té la següent representació gràfica:
%

1
lim = +∞
%→&! 𝑥 − 1

Els límits +∞ es
representen
mitjançant una
fletxa cap amunt
1
lim! = −∞
!→# 𝑥−1

Els límits −∞ es
representen
mitjançant una
fletxa cap avall
J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
$
Els límits han de calcular-se amb els polinomis factoritzats.
%
Calculem
1
lim
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
$
Els límits han de calcular-se amb els polinomis factoritzats.
%
Calculem
1
lim
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1

En primer lloc, substituïm la 𝑥 per −1:

1 1 1 1
lim = & = =
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 −2·1+1 1−2+1 0

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
$
Els límits han de calcular-se amb els polinomis factoritzats.
%
Calculem
1
lim
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1

En primer lloc, substituïm la 𝑥 per −1:

1 1 1 1
lim = & = =
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 −2·1+1 1−2+1 0
$
Al tractar-se d’un límit de tipus %
hem d’estudiar els límits laterals
1 1
lim" i lim
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#! 𝑥 & − 2𝑥 + 1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1 1
lim i lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#! 𝑥 & − 2𝑥 + 1

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( .

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1
lim" = lim
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 &

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1 1
lim" = lim =
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 & 1' − 1 &

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1 1 1 1
lim" = lim = = = = +∞
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 & 1' − 1 & 0' & 0'

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1 1 1 1
lim" = lim = = = = +∞
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 & 1' − 1 & 0' & 0'
Anàlogament
1 1 1 1 1
lim = lim! = = ( = ' = +∞
!→#! 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→# 𝑥 − 1 & −1( + 1 & 0 & 0

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1 1 1 1
lim" = lim = = = = +∞
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 & 1' − 1 & 0' & 0'
Anàlogament
1 1 1 1 1
lim = lim! = ( = ( = ' = +∞
!→#! 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→# 𝑥 − 1 & 1 −1 & 0 & 0

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1 1 1 1
lim" = lim = = = = +∞
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 & 1' − 1 & 0' & 0'
Anàlogament
1 1 1 1 1
lim = lim! = ( = ( = ' = +∞
!→#! 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→# 𝑥 − 1 & 1 −1 & 0 & 0

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1

Substituïm 𝑥 per 1' :

1 1 1 1
lim = ' = ' =
!→#" 𝑥 & − 2𝑥 + 1 1 & − 2 · 1' + 1 1 − 2' + 1 0?

És impossible saber si 1' − 2' + 1 = 0' o 1' − 2' + 1 = 0( . És

necessari tindre el denominador factoritzat:
1 1 1 1 1
lim" = lim = = = = +∞
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→#" 𝑥 − 1 & 1' − 1 & 0' & 0'
Anàlogament
1 1 1 1 1
lim = lim! = ( = ( = ' = +∞
!→#! 𝑥 & − 2𝑥 + 1 !→# 𝑥 − 1 & 1 −1 & 0 & 0

J.R.Das
 !
Límits del tipus : Exemple
"
1
lim
!→# 𝑥 & − 2𝑥 + 1

I la seua representació

J.R.Das
 Ara vosaltres
Exercicis 14 i 15, pàgina 172

J.R.Das
 Ara vosaltres (solucions)
Exercicis 14 i 15, pàgina 172

J.R.Das
 Ara vosaltres (solucions)
Exercicis 14 i 15, pàgina 172

J.R.Das