TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Pràctica nº 1
Tractament de dades experimentals
1.1 Objectius
L’objectiu de la pràctica és aprendre com tractar les dades experimentals, familiaritzar-se amb el
càlcul d’errors associat a les mesures i introduir el concepte de recta de regressió.

1.2 Material
Telèfon Intel·ligent
Masses
Cinta mètrica
Fil de pescar
Encenedor de cuina
Suport
Caixa de cartró
Material d’embalatge
Pal selfie
Pilota de tennis

1.3 Fonaments teòrics

Errors en les mesures
La Física és una ciència que tracta de les relacions entre magnituds quantificables. Hem de considerar
la necessitat de determinar les magnituds físiques mitjançant els aparells de mesura disponibles.

El procés de mesura porta implícites unes imprecisions que fan que no es pugui considerar un valor
mesurat com exacte, si no tan sols com a més o menys precís.

Denominarem error a la diferencia entre el valor de la magnitud mesurada i el valor considerat real.
Val a dir que aquest valor denominat real correspon a una abstracció de la magnitud que volem
mesurar. Per exemple, si estem mesurant el diàmetre d'una bola de billar és perquè hem considerat
que una esfera (abstracció de la bola) pot representar amb suficient precisió la forma de la bola.
Sempre que prenem una mesura ho fem referint-nos a un concepte abstracte previ.

Quan donem el valor d’una magnitud obtinguda experimentalment, l'expressarem com el valor
mesurat ± l'error associat a la mesura.

Els errors de les mesures provenen de causes molt diverses. Cal considerar la importància de
cadascuna d'elles per tal de considerar-les, o no en la mesura obtinguda.
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Les causes més habituals són les següents:

- Els aparells de mesura tenen una precisió limitada que depèn de les seves característiques,
principi de funcionament i qualitat.

- Les mesures que prenen diferents persones, o la mateixa persona en diferents moments,
depenen de la seva habilitat i del seu estat psíquic.

- Les condicions ambientals variables com ara la pressió temperatura o la humitat poden influir
en el fenomen mesurat i en els propis aparells de mesura.

En general, s'acostumen a dividir els errors experimentals en dos grups: sistemàtics i accidentals.

Errors en les mesures

Els errors sistemàtics són aquells que es poden atribuir als defectes o irregularitats en els aparells de
mesura, així com a una utilització incorrecte per part de l'usuari.

Aquest tipus d'errors són difícils de detectar. Molts cops es poden identificar perquè les lectures
successives són sempre creixents o decreixents. Altres vegades són impossibles de detectar sense
calibrar els aparells. Per exemple, si estem prenent mesures de temps amb un rellotge que avança,
estarem obtenint les mesures amb un error sistemàtic.

Dintre dels errors sistemàtics s'hi troben els errors d'escala dels aparells esc. La qualitat dels aparells
defineix la precisió amb que es pot obtenir una mesura. Si no tenim dades concretes sobre l'aparell,
considerarem l'error d'escala com ± la divisió més petita que es pugui apreciar.

Són deguts a les inevitables variacions ambientals que es produeixen durant el temps que duren les
mesures. Molts cops, la pròpia magnitud que estem mesurant no està suficientment estabilitzada per
tal de poder considerar-la constant durant el temps que duren les mesures.

Si les causes d'aquests errors accidentals ac són realment aleatòries, cal esperar que els valors
obtinguts es trobin tant per damunt com per sota del valor real. Considerant la dispersió de les mesures
es pot fer una valoració de la magnitud d'aquests errors. La precisió es pot millorar augmentant el
nombre de mesures de la mateixa magnitud i fent la mitja. L'error així tractat es pot considerar
inversament proporcional a l'arrel del nombre de mesures n.

1
 ac 
n

Valor més probable i error quadràtic mig

Suposem que per minimitzar els errors experimentals hem pres una sèrie de n mesures successives de
la mateixa magnitud X1,X2,...Xn. Volem saber quin és el valor més probable XP que pot tenir la
magnitud X i quina és l'estimació del error accidental ac associat a XP.

Es pot demostrar que el valor més probable de X és la mitjana aritmètica dels valors Xm

X1 + X 2 +..........+ X n 1 n
X P = Xm = =  X
n n i =1 i
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Calcularem les desviacions dels diferents valors respecte del valor Xm

X1 = X1 − X m
X 2 = X 2 − X m
.
X n = X n − X m

Un criteri utilitzat per valorar aquestes desviacions consisteix en considerar la suma dels seus quadrats.
El fet de considerar la mitjana aritmètica com el valor més probable fa que la suma dels quadrats de
les desviacions sigui mínima.

Es defineix l'error quadràtic mig o desviació típica  com

( )
n 2
 X i
2 = i =1
n −1

S'accepta convencionalment com error per a la mitjana


m =
n

Errors en les mesures directes

Direm que les mesures són directes quan l'aparell de mesura ens dona el valor de la magnitud que
volem obtenir. Per exemple, si mesurem l'amplada de la taula amb una cinta mètrica estarem fent una
mesura directa. En canvi, la superfície de la taula es una mesura indirecte que dependrà de les mesures
d'amplada i de longitud. Enunciem a continuació unes regles bàsiques per manipular les dades i els
errors.

- En el cas que fem una sola lectura consideraren el valor llegit ± l'error d'escala. Si no tenim
dades concretes consideraren com error d'escala el mínim valor que es pugui apreciar amb
l'aparell. Per exemple, si mesurem amb una regla que tingui com a mínima marca el mil·límetre
prendrem com error de la mesura ± 1mm.

- Si volem minimitzar els efectes dels errors aleatoris, i prenem varies mesures, considerarem
com a valor de la magnitud la mitjana aritmètica dels valors mesurats, i com error associat a
aquest valor, la suma de l'error per a la mitjana més l'error sistemàtic de l'aparell.

(
X m   m +  si )
Arrodonirem el valor de l'error total i el del valor mig tal i com s'explica a l'apartat següent.
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Xifres significatives i arrodoniment

Quan donem el valor d’una magnitud experimental, no podem donar el seu valor amb més precisió
que la que permet l'error experimental. Per això s'han de suprimir totes les xifres d’ordre més petit que
l'error. Hi ha 3 opcions per suprimir les xifres sobrants:

• Aproximació per defecte o truncament: se suprimeixen totes les xifres sobrants.

• Aproximació per excés: se suprimeixen les xifres sobrants i se suma una unitat a l’última xifra
expressada.

• Arrodoniment: se suprimeixen les xifres sobrants i a l’última xifra expressada se li suma una
unitat si la xifra següent és igual o superior a 5

Per arrodonir un número decimal, es comença per la xifra de la dreta: si és menor que cinc s'elimina,
i si és més gran o igual que cinc s'augmenta una unitat la xifra que té a l'esquerra i s'elimina l'anterior.

Per exemple, si volem aproximar la quantitat 8,3573 amb 4 xifres significatives tindrem:

Defecte Excés Arrodoniment

8,3573 8,357 8,358 8,357
8,3578 8,357 8,358 8,358

No s’utilitzarà mai l’aproximació per defecte.

Es farà servir l’arrodoniment per aproximar el valor de les magnituds i el valor de l’error.

Els errors es donen amb 1 sola xifra significativa. Les xifres significatives són totes les xifres
escrites excepte les que s’utilitzen per a definir la posició decimal. Les següents quantitats tenen totes
tres xifres significatives:

7,27 727 0,00727 3,03 3,00

Important: En càlculs intermedis, cal conservar com a mínim una xifra més.
El millor és treballar amb totes les xifres que dóna la calculadora i arrodonir només al final

Per exemple, pesem un objecte quatre cops amb una balança que permet discriminar fins la dècima de
gram. Les lectures obtingudes son

X1 = 4,4g
X2 = 4,4g
X3 = 4,3g
X4 = 4,4g

El valor mig serà:

1 4 4,4 + 4,4 + 4,3 + 4,4

X =  X = = 4,375
m ni =1 i 4

Encara que el valor obtingut sigui de 4,375g, les dues últimes xifres no tenen sentit si tenim en compte
l'error d'escala de l'aparell (± 0,1g).
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Per calcular l'error associat a la mitjana de les lectures, començarem calculant la desviació típica  al
quadrat com:

1 n
( )
2
2 =  X =
n − 1i = 1 i

=
(4,4 − 4,375)2 + (4,4 − 4,375)2 + (4,3 − 4,375)2 + (4,4 − 4,375)2 = 0,0025
3

i per tant, m serà:

 0,0025
m = = = 0,025
n 4

L'error total serà la suma de l'error sistemàtic i de l’aleatori:

( m +  si ) = 0,025 + 0,1 = 0,125

 total = 

Així doncs tenim que el valor del pes és X=(4,375±0,125) g. Ara bé, l'expressió correcta d'aquesta
quantitat passa per arrodonir l'error a una xifra significativa:

 total = 0,1

Amb aquest valor de l'error no te sentit expressar el pes amb tots els decimals. Es pot escriure el valor
com:
X=(4,4±0,1)g

Si l'error no apareix explícitament en un resultat, hem de sobreentendre que aquest afecta just després
de la darrera xifra significativa escrita.

Exemple: Suposem el valor 3.0, que té 2 xifres significatives. Efectivament, el mateix resultat pot
procedir de l'arrodoniment de qualsevol valor entre 2.95 i 3.05, de manera que l'error que hem
d'assumir implícitament és de ±0.05.

Un resultat donat amb una sola xifra significativa implica un error de l'ordre del ~10%; donat
amb dues xifres significatives, de l'ordre del ~1%; amb 3 xifres significatives, del ~1‰
Només en casos excepcionals, la precisió d'una mesura arriba a ser major que l'1‰.
En un laboratori docent la precisió no sol ser major del 10%. En un laboratori de recerca, la precisió
ronda l'1% o l'1‰.
La propagació d'errors determinarà quantes xifres significatives cal especificar.
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Operacions amb xifres significatives

➢ Suma i diferència: la darrera xifra significativa la determina el valor amb la posició decimal
menys precisa.

Exemples: 2.27 + 1314 = 1316

5.01 - 3.6 = 1.4
5.01 - 3.60 = 1.41

Observeu la importància d'arrodonir al final!

➢ Producte i quocient: el resultat té tantes xifres significatives com les del factor que en tingui
menys.

Exemples: 2.27 × 13.14 = 29.8

2.27 × 13 = 30
45.6 / 28 = 1.6

➢ La potenciació és un cas particular del producte.

Exemple: 2.003= 8.00

2.001/2=1.41

Errors absoluts i relatius

Els errors que fins aquí hem considerat són errors absoluts, i no ens donen idea de la qualitat de les
mesures. Cal considerar que no es el mateix tenir un error de 1 cm en la mida d'una porta que en la
mida d'un camp de futbol.

Per tenir en compte aquesta qüestió, es defineix l'error relatiu r com el quocient entre l'error absolut
i la magnitud mesurada.

Molts cops aquest valor es multiplica per cent i es dona el valor de l'error relatiu en %.

Taules de dades i gràfics

Es convenient utilitzar una presentació correcta i entenedora de les mesures experimentals. Les
principals formes de representació són les taules i els gràfics. La utilització de fulls de càlcul per
ordinador i de programes de gestió de gràfics faciliten molt el tractament i la presentació de les dades
experimentals. Tant si es treballa manualment com amb l'ordinador es convenient seguir les normes
que es presenten a continuació.

Taules
Les taules permeten representar els valors numèrics dels experiments agrupats en columnes. Cal que
a l'encapçalament figurin clarament els noms de les magnituds i les unitats de mesura. El nombre de
xifres significatives que s'utilitzin seguiran les normes dels apartats anteriors. Una bona elecció de les
columnes que es representen i el seu ordre permetran una interpretació més fàcil dels resultats.
Les taules han d’estar centrades dins els marges especificats. Cadascuna ha de tenir assignat un
número i una llegenda, tal com es ve en el exemple de la Taula 1.
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Taula 1. Valors experimentals de voltatge i intensitat

V (volts) I (mA)
2,987 0,372
5,012 0,625
6,977 0,870
8,994 1,124
10,94 1,367
12,99 1,623

Gràfics
La representació gràfica dels valors obtinguts permet una bona comprensió de les variacions de les
magnituds i facilita molt la detecció d'errors.

Les figures han d’estar centrades dins els marges especificats. Cadascuna ha de tenir assignat un
número i una llegenda que expliqui clarament que és el que es representa. Els eixos portaran també el
nom de la variable o variables que representen i les seves unitats. Es realitzaran en paper mil·limetrat
si es fan a mà, situant els eixos de coordenades a les ratlles gruixudes.

Els eixos es dividiran adequadament amb ratlles curtes i uniformement espaiades sempre que sigui
possible. Les divisions correspondran a valors el més rodons possible.

Es preferirà l'eix d'abscisses per a la variable independent i l'eix d'ordenades per a la dependent.

En el cas de representar diverses magnituds en un mateix gràfic es triaran diferents símbols per
representar les famílies de punts: cercles, triangles, quadrats, aspes, etc.

Quan els errors siguin apreciables en l'escala del dibuix es representaran com a segments creuant-se
en el valor desitjat, de manera que representin el camp de valors que pot assumir la magnitud.

Rectes de regressió
Moltes lleis físiques es plantegen com a relacions lineals entre magnituds. Per exemple, la llei de Ohm
relaciona linealment la diferencia de potencial i la intensitat que passa a traves d'una resistència.

V = I·R

Si prenem mesures de la tensió i de la intensitat i construïm un gràfic dels errors, cal esperar que els
valors de V i de I es trobin sobre una recta de pendent R. Ara be, els punts no estaran exactament
sobre una recta degut als errors experimentals. Un problema habitual consisteix en determinar la recta
que millor s'ajusta a un conjunt de punts.
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

d4 d 5

d3

d1 d2

Variable independent x

Figura 1: Recta d'ajust de dades experimentals i el seu error.

El criteri mes utilitzat per determinar la millor recta es aquell que minimitza la suma dels errors al
quadrat, entenent com a errors les distancies verticals di entre els punts i la recta.
El fet d'elevar al quadrat els errors permet que tots siguin de signe positiu i que es puguin sumar
directament sense compensar-se. També augmenta l'efecte dels punts més llunyans.

Si expressem la equació de la recta com

Y = a X +b

podrem determinar els valors de a i b a partir de les parelles de punts (Xi,Yi) amb les següents
expressions

 n   n  n 
n  X Y  −   X    Y 
i = 1 i i  i = 1 i  i = 1 i 
a=
2
n 2  n 
n  X −   X 
i  i
i =1 i =1 

 n  n   n  n 
  Y   X 2 −   X   X Y 
     
i = 1 i  i = 1 i  i = 1 i  i = 1 i i 
b=
2
n 2  n 
n  X −   X 
i  i
i =1 i =1 

Aquestes expressions poden semblar una mica farragosses d'utilitzar. Si més no, la majoria de les
calculadores científiques comercials les tenen incorporades.
Per estudiar el grau de dependència lineal entre dos conjunts de dades definim el coeficient R2 de la
següent manera:
𝑛 2
∑ 𝑖=1 (𝑋 𝑖 − 𝑋 𝑚 ) ∙ (𝑌 𝑖 − 𝑌 𝑚 )
𝑅2 = ( 𝑛 𝑛
)
∑
√ 𝑖=1 𝑖 ( 𝑋 − 𝑋 ) 2 ∑
√ 𝑖=1 𝑖 (𝑌 − 𝑌 ) 2
𝑚 𝑚
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Mesures indirectes. Propagació d'errors

Fins aquí hem parlat de mesures directes i del seu error associat. Algunes magnituds físiques cal
determinar-les indirectament a partir d'altres magnituds experimentals. Per exemple, volem
determinar el valor la densitat , 𝜌, d'un líquid, mesurant el volum y la massa sabent que:
𝑚
𝜌=
𝑉

El valor que determinem per a la densitat estarà afectat pels errors de les magnituds 𝑽 i 𝒎. Suposem
que obtenim:

𝑽 = 473 ± 2 ml
𝒎 = 389.6 ± 0.1 g

En aquest cas, la manera més senzilla de buscar els valors extrems de 𝜌 consisteix en calcular el seu
valor considerant els límits de 𝑽 i de 𝒎. Per trobar el màxim de 𝜌 prendrem el valor màxim de 𝑽 i el
mínim de 𝒎.

𝑚𝑚𝑎𝑥 389.7
𝜌𝑚𝑎𝑥 = = = 0.827 𝑔⁄𝑚𝑙
𝑉𝑚𝑖𝑛 471

El valor mínim de 𝜌 l'obtindrem amb el mínim de 𝒎 i el màxim de 𝑽.

𝑚𝑚𝑖𝑛 389.5
𝜌𝑚𝑖𝑛 = = = 0.820 𝑔⁄𝑚𝑙
𝑉𝑚𝑎𝑥 475

La diferència entre els dos extrems és:

𝜌𝑚𝑎𝑥 − 𝜌𝑚𝑖𝑛
∆𝜌 = = 0.0035 𝑔⁄𝑚𝑙
2

i per tant:

∆𝜌 = 0.004 𝑔⁄𝑚𝑙

El valor mig de la resistència serà:

𝜌𝑚𝑎𝑥 + 𝜌𝑚𝑖𝑛
𝜌̅ = = 0.8235 𝑔⁄𝑚𝑙
2

L’escriurem com:

𝜌 = (𝜌̅ ± ∆𝜌) = (0.824 ± 0.004) 𝐾𝑔⁄𝑙

TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Veiem una altre manera d’enfocar el problema. Les eines de l’anàlisi diferencial ens permeten avaluar
la sensibilitat de l´error final respecte als errors de les magnituds mesurades.

Pel cas anterior, calcularem la diferencial de la resistència. Haurem de fer les derivades parcials
respecte dels valors de V i de R. El procediment consisteix en fer les derivades respecte a cada variable
considerant les altres constants.

𝑚 𝑚
𝜕 (𝑉 ) 𝜕 (𝑉 ) 1 𝑚
𝑑𝜌 = | | 𝑑𝑚 + | | 𝑑𝑉 = 𝑑𝑚 + 2 𝑑𝑉
𝜕𝑚 𝜕𝑉 𝑉 𝑉

Ara podem canviar els diferencials per increments, que són els errors de V i de I.

1 𝑚 1 389.6 𝑔
∆𝜌 = ∆𝑚 + 2 ∆𝑚 = × 0.1 𝑔 + × 2 𝑚𝑙 = 0.0037 𝑔⁄𝑚𝑙 = 0.04 𝑔⁄𝑚𝑙
𝑉 𝑉 473 𝑚𝑙 (473 𝑚𝑙)2

El resultat veiem que és el mateix que abans, però ara som capaços de veure la influència de cada un
d’ells.
TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

1.4 Operativa
A continuació es descriu la pràctica que heu de realitzar al laboratori. L’objectiu consisteix en aplicar
els conceptes explicats anteriorment. Al campus virtual trobareu un Excel que heu d’omplir abans de
finalitzar la classe. Qualsevol document entregat després de finalitzar la vostra sessió no serà puntuat.

Experiment 1: Errors en el cronometratge (Entrega abans de finalitzar la sessió)

Es tracta de determinar els errors que es cometen en la determinació de la durada d’un fenomen
utilitzant el cronòmetre digital d’un telèfon intel·ligent .

• Seleccioneu l'aplicació de Rellotge del telèfon intel·ligent, escolliu el cronòmetre i

familiaritzeu-vos amb la seva utilització.

• Engegueu el cronòmetre i intenteu parar-lo exactament al cap de cinc segons. Anoteu la

lectura. Torneu-lo a zero i repetiu la operació fins a tenir 4 lectures.

• Calculant la mitja i la desviació podreu expressar l´error d’aquestes mesures.

Experiment 2: Determinació indirecta de la constant gravitatòria 𝒈 (Entrega

abans de finalitzar la sessió)

La determinació de la constant gravitatòria la realitzarem de tres maneres diferents. La primera és

mitjançant l'ús de la cinta mètrica i el cronòmetre del telèfon intel·ligent, la segona és mitjançant l'ús
dels sensors interns del telèfon intel·ligent.

Experiment 2.1

• Mesureu amb la cinta mètrica l’alçada de l’armari del

laboratori fins el terra. Avalueu l´error d’aquesta
mesura.

• Cronometreu el temps que triga un objecte (pilota de

tennis) a caure al terra. Repetiu la mesura fins a tenir 3
valors i calculeu l´error associat.

• Determineu el valor de g i el seu error a partir de la

següent expressió, on h és l’alçada i t el temps:

2h
g=
t2

Figura 2: cinta mètrica

TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS PRACTICA Nº 1

Experiment 2.2 (Entrega online amb el

termini d’una setmana)

• Obriu l'aplicació Physics toolbox suite

del telèfon intel·ligent

• Disposeu el telèfon intel·ligent com es

mostra a les figures.

• Col·loqueu el suport de tal manera que

el telèfon caigui en la caixa que conté el
material d'embalatge.

Telèfon intel·ligent penjat amb fill de pescar

Inicieu l'adquisició de dades, cremeu el fil de pescar perquè el telèfon caigui cap a la caixa,
pareu l'adquisició de dades i compartiu les dades amb els membres de l'equip i el docent
mitjançant el correu electrònic el amb nom del grup a l’assumpte.
• Repetiu l'experiència 3 vegades.

• L'arxiu de dades ha de ser tractat en un full de càlcul (Excel). A partir de les dades obtingudes
determineu el temps de vol del telèfon intel·ligent i l'acceleració de la gravetat. Cal pujar
el document d’Excel.