Tema1 Mates

Matemàtiques I
Grau de Fı́sica
Índex
1 Introducció al nombres reals i complexos 2

1 Nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
1.1 Propietats algebràiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2 Propietats d’ordre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.3 Propietat de Completesa (Axioma del suprem) . . . . . . . . . . . . 6
1.4 Topologia elemental de IR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.5 Principi d’inducció matemàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.6 Exercicis Resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
2 Nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
2.1 Forma binòmica. Operacions de nombres complexos . . . . . . . . . 14
2.2 Forma Polar i exponencial d’un nombre complex . . . . . . . . . . . 17
2.3 Arrels d’un nombre complex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Tema 1
Introducció al nombres reals i

complexos
1 Nombres reals
El temes tradicionals de Càlcul són l’estudi de les funcions contı́nues, les derivades i les
integrals. Ja deveu saber alguna cosa de tot això que heu aprés en el batxillerat. Tots
aquests conceptes tenen una base comú, que és, precisament de lo que ens ocuparem
en aquesta secció. Són els nombres reals que representarem per IR. Ja coneixeu moltes
propietats del nombres reals. Sabeu que se podem sumar, multiplicar, que hi ha nombres
positius i negatius, que pots fer arrel quadrades dels nombres positius, etc. També sabeu
moltes altres propietats com per exemple que si multiplicam un nombre per zero dona
zero o que no és possible dividir per zero, etc. Però ho sabrieu demostrar? Tot això és
conseqüència d’unes poques propietats elementals. Aquestes propietats es poden agrupar
de la següent manera:
1. Propietats algebràiques o propietats de cos.
2. Propietats d’ordre
3. Propietat de completesa.
Abans de començar a estudiar cada un dels grups de propietats anem a recordar alguns
subconjunts notables de IR. Tenim:
• IN = {1, 2, 3, . . . } que denota el conjunt dels nombres naturals.
• IN0 = IN ∪ {0}.
• ZZ = {. . . , −2, −1, 0, 1, 2, . . . } que denota el conjunt de nombres enters.
• QI = { pq : p, q ∈ ZZ, q 6= 0} que denota el conjunt dels nombres racionals.

√
I c que denota els conjunt dels nombres irracionals (per exemple: 2, π e).
• II = Q
2
El conjunto de los números reales se denota por R y antes de estudiar cada uno de los grupos
de axiomas mencionados anteriormente, es conveniente recordar algunos subconjuntos notables
de R y sus notaciones. Tenemos:
N = {1, 2, 3, . . .}, que denota al conjunto de los números naturales.
N0 = N [ {0}, que denota al conjunto de los números cardinales.
Z = {. . . , 2, 1, 0, 1, 2, . . .}, que denota al conjunto de los números enteros.

3 Q= p
q : p, q 2 Z ^ q 6= 0 , que denota al conjunto de los números racionales.
p p
Q0 = I, que denota al conjunto de los números irracionales (por ejemplo: 2, 3, ⇡, e).
Figura 1.1. El conjunto de los números reales R.
3
Figura 1.1: El conjunt dels nombres reals
1.1 Propietats algebràiques

En el conjunt dels nombres reals hi ha definides dues operacions, suma i producte. Aque-
stes operacions satisfan unes propietats bàsiques:
Propietat associativa Per a tots x, y, z ∈ IR es satisfà
(x + y) + z = x + (y + z), (xy)z = x(yz)
Element neutre Existeixen dos nombres 0 i 1 distints que satisfan que per a tot x ∈ IR
0 + x = x, 1x = x
Element oposat i invers Per a cada x ∈ IR hi ha un nombre real anomenat oposat de

x que el representarem per −x, tal que
x + (−x) = 0
Per a cada x ∈ IR, x 6= 0, hi ha un nombre real anomenat invers de x que el

representarem per x−1 o bé x1 tal que
1
x =1
x
Propietat commutativa Per a tots x, y ∈ IR tenim
x + y = y + x, xy = yx
Propietat distributiva Per a tots x, y, z ∈ R es satisfà
(x + y)z = xz + yz
A partir d’aquestes senzilles propietats es poden provar coses tan familars com que
0x = 0, −(−x) = x, (−x)y = −(xy), ...
i aixı́ totes les propietats que heu aprés durant la vostra vida i que mai vos havien de-
mostrat. Vegem un exemple
4
Teorema 1.1. Si x ∈ IR llavors

0x = 0
Prova. Per la propietat distributiva tenim (0 + 0)x = 0x + 0x. Com que 0 + 0 = 0 tenim
0x = 0x + 0x. Sumant l’oposat de 0x a ambdos costats tenim
−0x + 0x = −0x + (0x + 0x)
emprant ara la propietat associativa ens que 0 = (−0x + 0x) + 0x = 0 + 0x = 0x.
Exercici: Sabriu per què no se pot dividir per zero? O equivalentment per què zero
no té invers?
Observació. A partir de les propietats algebràiques se poden definir altres operacions

bàsiques conegudes (diferència, quocient i potències)
a
a − b = a + (−b); si b 6= 0, = ab−1 ; n ∈ IN, an = a · · · a, n vegades
b
Observació. Ni IN ni ZZ satisfan totes les propietats enunciades. IN no té oposat i ZZ
no té invers. En canvi Q
I sı́ que les satisfà. Direm que Q
I i IR tenen estructura de cos
commutatiu.
1.2 Propietats d’ordre

Els nombres reals tenen, a més de les propietats algebràiques, les propietats d’ordre. Com
ja sabeu, els nombres se solen representar com a punts en una recta en la que es fixa un
origen, el 0. Els nombres que hi ha a la dreta s’anomenen positius i el conjunt de tots ells
es representa per IR+ . Les propietats bàsiques de l’ordre són:
Llei de tricotomia Per a cada nombre real x es verifica que, o bé x = 0, o bé x és
positiu, o bé el seu oposat −x és positiu.
Estabilitat de IR+ Si x, y ∈ IR+ , llavors x + y ∈ IR+ i xy ∈ IR+ .
De la llei de tricotomia es dedueix que 0 no és positiu. Per altra banda si x ∈ IR+ ,
llavors x + (−x) = 0 d’on per la propietat d’estabilitat es dedueix que −x no és positiu.
Els oposats del nombres positius, és a dir, el conjunt IR− = {−x : x ∈ IR+ } s’anomenen
els nombres negatius. Notau que el 0 no és ni positiu ni negatiu. Si x ∈ IR− llavors
−x ∈ IR+ .
Definició 1.1. Per a x, y ∈ IR, definim x < y ( direm x menor que y) o y > x ( direm
y més gran que x) si y − x ∈ IR+ . Definim x ≤ y (direm x menor o igual que y) o y ≥ x
(direm y més gran o igual que x) si y − x ∈ IR+ ∪ {0}.
Notació. D’ara endavant denotarem
• IR0+ = IR+ ∪ {0}

5
• IR0− = IR− ∪ {0}
• IR∗ = IR \ {0}
De les propietats d’ordre es poden deduir regles bàsiques per poder treballar amb
desigualtats.
Teorema 1.2. (Regles per treballar amb desigualtats) Sigui x, y, z ∈ IR
1. Si x ≤ y i y ≤ z llavors x ≤ z.
2. Si x ≤ y i y ≤ x llavors x = y.
3. Se verifica una i només una de les tres relacions x < y, x = y o y < x.
4. Si x < y, llavors x + z < y + z.
5. Si x < y i z > 0 llavors xz < yz.
6. Si x < y i z < 0 llavors xz > yz.
7. xy > 0 si i només si x i y són ambdós positius o ambdós negatius. A més si x 6= 0

es té x2 > 0 i en particular 1 > 0.
1
8. Si x i y són els dos positius o els dos negatius se verifica que si x < y llavors y
< x1 .
Observació. IN , ZZ i Q
I són també conjunts ordenats respecte de la relació <.
Exemple 1.1. Calculau tots els nombres reals x tal que satisfan la desigualtat
3 − x2
≤3
1−x
Clarament per a x = 1 el quocient no està definit, per tant distingim els altres casos:
(i) Si x < 1, llavors 1 − x > 0 i podem multiplicar per 1 − x sense que canvii la
desigualtat (Teorema 1.2 5.) i ens queda
3−x>0
3 − x2 ≤ 3(1 − x) → 3x − x2 ≤ 0 → x(3 − x) ≤ 0 → x≤0
(ii) Si x > 1, llavors 1 − x < 0 i si multiplicam per 1 − x canvia la desigualtat (Teorema

1.2 6.) i ens queda
x>1>0
3 − x2 ≥ 3(1 − x) → 3x − x2 = x(3 − x) ≥ 0 → 3−x≥0 →x≤3
Llavors les x que satisfan la desigualtat són (−∞, 0] ∪ (1, 3].

6
Valor absolut
Definició 1.2. El valor absolut d’un nombre real x es defineix com
(
x si x ≥ 0
|x| =
−x si x ≤ 0
També es pot definir com √

|x| = x2
Geomètricament, |x| representa la distància de x a l’origen 0, en la recta real. De

manera més general
|x − y| = distància entre x i y
representa la longitud del segment de la recta real d’extrems x i y.
Teorema 1.3. Propietats del valor absolut Per a cada x, y ∈ IR es verifica:
1. |xy| = |x||y|.
2. |x| ≤ y si i només si −y ≤ x ≤ y.
3. Desigualtat triangular |x + y| ≤ |x| + |y| i la igualtat es dona només si xy ≥ 0.
4. ||x| − |y|| ≤ |x − y| i la igualtat es dona només si xy ≥ 0.
Exemple 1.2. Calculau els x tal que
|x2 − 1| ≤ 3
Això és equivalent a
−3 ≤ x2 − 1 ≤ 3 ⇔ −2 ≤ x2 ≤ 4 ⇔ 0 ≤ x2 ≤ 4 ⇔ |x| ≤ 2
Llavors la solució és x ∈ [−2, 2]
1.3 Propietat de Completesa (Axioma del suprem)

Aquesta és sens dubte una propietat essencial dels nombres reals i és el que distingueix IR
de Q
I. És el punt de partida de tot el càlcul de funcions reals de variable real. Començarem
donant algunes definicions necessàries per enuciar la propietat.
Definició 1.3. Sigui A ⊂ IR, A 6= ∅.
• Direm que b ∈ IR és una fita superior de A si
x ≤ b, ∀x ∈ A
Si A té alguna fita superior direm que A està fitat superiorment.

7
• Direm que c ∈ IR és una fita inferior de A si
c ≤ x, ∀x ∈ A
Si A té alguna fita inferior direm que A està fitat inferiorment.
• Si un conjunt està fitat superiorment i inferiorment direm que està fitat.
Definició 1.4. Sigui A ⊂ IR, A 6= ∅.
• Si A és un conjunt fitat superiorment, anomenarem suprem de A a la menor de

les fites superiors. Escriurem s = sup A i verifica:
– s és una fita superior de A,

– si b és una altra fita superior de A, llavors s ≤ b.
• Si A és un conjunt fitat inferiorment, anomenarem ı́nfim de A a la major de les

fites inferiors. Escriurem i = inf A i verifica:
– i és una fita inferior de A,

– si c és una altra fita inferior de A, llavors c ≤ i.
Observació. : El suprem i l’infim poden pertànyer o no al conjunt.
Definició 1.5. Si el suprem d’un conjunt fitat superiorment A pertany al conjunt s’anomena
màxim de A. De la mateixa manera si l’ı́nfim de A pertany a A s’anomena mı́nim de
A.
Exemple 1.3. • A = {x ∈ IR : x ≥ 1}, és un conjunt fitat inferiorment, qualsevol

nombre real menor o igual a 1 és una fita inferior. El seu ı́nfim és 1. En aquest
cas l’ı́nfim pertany al conjunt, per tant és el mı́nim de A. Per contra no està fitat
superiorment i per tant no té suprem.
• A = {x ∈ IR : 0 < x ≤ 1} està fitat. A més inf A = 0 i sup A = 1. En aquest cas

l’ı́nfim no pertany a A, llavors A no té mı́nim, en canvi el suprem sı́ i per tant A té
màxim.
• B = { n1 : n ∈ IN } està fitat. Les fites superiors són números més grans o iguals
a 1 i sup B = 1 ∈ B. Les fites inferiors qualsevol nombre més petit o igual a 0 i
inf B = 0 6∈ B. B no té mı́nim però sı́ que té màxim.
Propietat de completesa (Axioma del suprem) Tot conjunt de nombres reals no

buit i fitat superiorment té suprem en IR.
D’aquesta propietat es dedueix de forma inmediata l’equivalent per conjunts fitats

inferiorment.
Teorema 1.4. Tot conjunt de nombres reals no buit i fitat inferiorment té ı́nfim en IR.
8
Teorema 1.5. Propietat arquimediana Els conjunt dels nombres naturals IN no està
fitat superiorment.
Prova. Si IN estas fitat superiorment, llavors per l’axioma del suprem existirà s ∈ IR tal
que s = sup IN i per a tot n ∈ IN tendrem n ≤ s. Si consideram el nombre real s − 1
aquest no pot ser fita superior de IN ja que s − 1 < s i s és la menor de les fites superiors,
llavors hi haurà un n ∈ IN tal que s − 1 < n ≤ s i sumant 1 a les desigualtats anteriors
tenim s < n + 1 ≤ s + 1, però n + 1 ∈ IN , lo que ens duu a contradicció.
Teorema 1.6. ( Densitat de Q I en IR) QI és dens en IR, és a dir, si x, y ∈ IR qualssevol
tal que x < y, llavors existeix r ∈ Q
I tal que x < r < y, i existeix un irracional z ∈ IR \ Q I
tal que x < z < y.
De fet, entre dos nombres reals qualssevol hi ha infinits racionals i infinits irracionals
Observació. • Entre dos racionals p > q, per propers que estiguin, existeixen infinits
racionals. Per exemple r1 = p+q
2
és un altre racional entre p i q, i aixı́ successivament.
A pesar de la idea de que podem trobar racionals tan junts com volguem hi ha
nombres que no són racionals. Per exemple el terorema de Pitágoras assegura √ que
la hipotenusa d’un triangle rectangle amb catets de longitud 1 medeix 2. És fàcil
provar que no és racional:
√ √
Prova. Si 2 ∈ Q I, llavors 2 = pq , p, q ∈ ZZ, m.c.d.(p, q) = 1. Si elevam al quadrat i
llevam denominadors tenim que 2q 2 = p2 , d’on es dedueix que p2 és un nombre parell,
llavors p també és un nombre parell, p = 2m, d’on tenim que 2q 2 = 4m2 simplificant
q 2 = 2m2 llavors q també hauria de ser parell, arribant a una contradicció.
• L’axioma del suprem dona sentit a la idea intuitiva de que els nombres reals omplen
tota la recta.
De totes les propietats, que satisfan els nombres reals, que hem enunciat en aquesta
secció l’única que no satisfà el conjunt dels nombres racionals Q
I és la de completessa.
En QI no es satisfà que tot conjunt fitat superiorment tengui suprem.
El conjunt A = {x ∈ Q I : x2 < 2} és diferent del buit, per exemple 1 ∈ A, està
fitat superiorment en Q I ja que per exemple 2 n’és una
√ fita superior. Però no té
suprem. Si A tengués suprem, aquest hauria de ser 2. (Es √ deixa als més valents
la demostració més formal que A no té suprem). En canvi 2 6∈ Q I.
• Numerabilitat Encara que existesquin infinits racionals i infinits irracionals, el

conjunt dels irracionals és un infinit ”molt més gran” que el dels racionals. L’infinit
dels racionals és el mateix que el dels enters o els naturals ja que es pot fer una cor-
respondència entre cada natural i un racional ( veure figura 1.2). Matemàticament
es diu que Q I és numerable. En canvi els irracionals, i per tant també els reals no
se poden posar en correspondència amb els naturals, encara que això és una mica
més difı́cil de provar.
q sin divisores comunes. Supongamos que 2 = p/q fracción irreducible. Entonces p = 2q . Así p
es par, con lo que también debe serlo p (los cuadrados de pares son pares e impares los de los impares)
y por tanto es de la forma p = 2m . Así pues, 2m2 = q2 y q también es par, en contradicción con la
suposición de que p/q fuese irreducible.
Observemos que la suma z = p+x con p racional y x irracional es necesariamente otro número irracio-
nal (si fuese z racional, sería x = z p también racional). Y lo mismo sucede, si el racional p 6= 0 , con
su productop (se prueba
p casi igual;p que
p conste que suma y producto de irracionales puede ser racional, por
ejemplo, 2p+( 2 ) = 0 y 2 2 = 2 ). Conocemos ya, pues, infinitos irracionales: todos los de la
forma p+q 2 , con p, q 2Z . Con esto podemos ya ver que también entre dos racionales cualesquiera,
9
por muy próximos
p que estén entre sí, existen infinitos irracionales (por ejemplo, si p > q son racionales,
q+(p q) 2/n , con n=2, 3, ... , son infinitos irracionales y es fácil ver que están entre uno y otro). Tam-
bién entre dos irracionales hay infinitos racionales e irracionales (parece bastante claro con la expresión
decimal). O entre un racional y un irracional.
Aunque existan infinitos racionales e infinitos irracionales, el 1/1 1/2 1/3 1/4
número de irracionales es un infinito ‘más gordo’ que el de
los racionales. El número de racionales es el mismo que el de
2/1 2/2 2/3 2/4
enteros (o el de naturales, que también es el mismo), ya que
se puede hacer corresponder a cada entero un racional y vi-
ceversa (matemáticamente se dice que Q es numerable) como 3/1 3/2 3/3 3/4
sugiere el esquema de la derecha. Los irracionales (y por tanto
los reales), sin embargo, no se pueden poner en biyección con
N (pero esto es algo más difícil probarlo).
Figura 1.2: Numerabilitat de Q

I
1.4 Topologia elemental de IR

Hi ha una sèrie de conjunts que apareixaran moltes vegades al llarg d’aquest curs:
Definició 1.6. Intervals Donats a < b definim:
• Interval obert (a, 7b) = {x ∈ IR : a < x < b}.
• Interval tancat [a, b] = {x ∈ IR : a ≤ x ≤ b}
• Intervals semi-obert (semi-tancat)
– (a, b] = {x ∈ IR : a < x ≤ b}
– [a, b) = {x ∈ IR : a ≤ x < b}
• Interval no fitats
– (a, ∞) = {x ∈ IR : a < x}
– [a, ∞) = {x ∈ IR : a ≤ x}
– (−∞, a) = {x ∈ IR : x < a}
– (−∞, a] = {x ∈ IR : x ≤ a}
Entorn de centre a ∈ IR i radi r > 0
B(a, r) = {x ∈ IR : |x − a| < r} = (a − r, a + r)
Els intervals oberts i tancats són casos particulars dels conjunts oberts i tancats
Definició 1.7. Punt interior. Conjunt obert.
Sigui A ⊂ IR, a ∈ A. Direm que a és un punt interior d’A, si existeix r > 0 tal
que B(a, r) ⊂ A.
Direm que A és obert si tots els seus punts són interiors.
Exemple 1.4. • [a, b] no és un conjunt obert ja que a ∈ [a, b] no és un punt interior,
per molt petit que agafem r > 0, B(a, r) 6⊂ [a, b].
• (a, b) és un conjunt obert ja que tots els seus punts són interiors. Considerem
x ∈ (a, b) qualsevol, llavors agafem r > 0 tal que x − r > a i x + r < b, això es pot
aconsseguir gràcies a la densitat dels nombres.
10
Definició 1.8. Punt d’acumulació, punt aı̈llat. Conjunt tancat.

Sigui A ⊂ IR, p ∈ IR és un punt d’acumulació d’A, si tot entorn de p conté punts
d’A diferents de p (p no és necesàriament d’A).
∀r > 0, B(p, r) \ {p} ∩ A 6= ∅
Sigui A ⊂ IR, p ∈ A és un punt aı̈llat d’A si existeix r > 0 tal que B(p, r)∩A = {p}
Direm que A és tancat si conté tots els seus punts d’acumulació.
Teorema 1.7. A és tancat si i només si el seu complementari IR \ A és obert.
Exemple 1.5. • [a, b] és un conjunt tancat, per això anem a calcular els seus punts
d’acumulació. Si p 6∈ [a, b] no pot ser punt d’acumulació ja que es pot trobar un
entorn de p suficientment petit que no conté cap punt de [a, b]. Si p ∈ [a, b] qualsevol,
és un punt d’acumulació ja que qualsevol entorn conté infinits puns de [a, b]. Llavors
[a, b] és tancat perque conté tots els seus punts d’acumulació.
• El conjunt A = { n1 : n ∈ IN } només té un punt d’acumulació que és el 0, i 0 6∈ A.

Llavors A no és tancat. Però tampoc és obert ja que no té punts interiors.
1.5 Principi d’inducció matemàtica

El Principi d’inducció matemàtica és un mètodo que s’empra per demostrar certes propi-
etats matemàtiques que es satisfan per a tot nombre natural. Considerem per exemple la
següent igualtat en la que n ∈ IN :
n(n + 1)
1 + 2 + 3 + ··· + n =
2
Si donam valors a n es pot comprovar ( encara que si n és molt gran sigui realment difı́cil)
que la igualtat és certa. Peró no mos conformam en demostrar que la igualtat és certa
per uns quans milers de valors de n, sinò que volem provar que és vàlida per a tot n ∈ IN .
En aquest cas emprarem el principi d’inducció matemàtica.
Principi d’inducció matemàtica Sigui A ⊂ IN que satisfà:
i) 1 ∈ A
ii) Si n ∈ A llavors n + 1 ∈ A
Llavors A = IN .
Aquest principi és una eina bàsica per a demostrar que certes propietats P (n) són
certes per a tots els nombres naturals. La tècnica de la demostració és la següent:
a) Comprovam que 1 satisfà la propietat, és a dir, que P (1) és certa.
b) Comprovam que si n satisfà la propietat, llavors també la satisfà n + 1. És a dir,

comprovam que si P (n) és certa, llavors P (n + 1) també ho és.
11
Observau que no s’ha de demostrar P (n) només la implicació P (n) ⇒ P (n + 1).
Si definim el conjunt A = {n ∈ IN : P (n) és certa}, llavors a) ens diu que 1 ∈ A i

b) ens diu que si n ∈ A llavors n + 1 ∈ A. D’on aplicant el principi d’inducció tenim que
A = IN i per tant la propietat és certa per a tot n ∈ IN .
Exemple 1.6. Demostrau que la igualtat és certa per a tot n ∈ IN
n(n + 1)
P (n) : 1 + 2 + 3 + ··· + n =
2
a) Comprovarem que P (1) és certa. Efectivament si n = 1 tenim
1·2
1= =1
2
b) Suposem que P (n) és certa, és a dir,
n(n + 1)
1 + 2 + 3 + ··· + n =
2
i vegem que P (n + 1) també és certa. És a dir, volem provar que
(n + 1)(n + 2)
1 + 2 + 3 + · · · + n + (n + 1) =
2
Vegem-ho:
n(n + 1) n(n + 1) + 2(n + 1) (n + 1)(n + 2)
(1+2+3+· · ·+n)+(n+1) = +(n+1) = =
2 2 2
lo que prova que P (n + 1) és certa.
Llavors el principi d’inducció ens assegura que la igualtat és certa per a tot n ∈ IN .
Binomi de Newton
Com a exemple d’aplicació del principi d’inducció es pot provar una igualtat algebràica
molt útil coneguda com Binomi de Newton. Definim el factorial d’un nombre natural com
n! = n · (n − 1) · (n − 2) . . . 2 · 1, 0! = 1
Definim nombre combinatori com, donats dos nombres enters n ≥ k ≥ 0

n n!
=
k k!(n − k)!
Aquests nombres es poden escriure en un esquema triangular, anomenat triangle de Pascal
o a vegades també triangle de Tartaglia.
0

0
1
1
1

0 1
1 1
2
2
2

0 1 2
→ 1 2 1
3
3
3
3

0 1 2 3
1 3 3 1
... ...
12
A partir d’aquest triangle es poden demostrar relacions d’aquest nombres combinatoris

n n n+1 n n
+ = , =
k−1 k k k n−k
Teorema 1.8. Fórmula del binomi de Newton Per a qualssevol nombres reals a, b i
n natural se verifica:
n
n n n n n−1 n n−1 n n X n n−k k
(a + b) = a + a b + ··· + ab + b = a b
0 1 n−1 n k=0
k
Prova. La demostració es deixa com exercici. Es una aplicació del principi d’inducció.
1.6 Exercicis Resolts

2x − 3 1
P1 Calcula per a quins valors de x ∈ IR es verifica < . Està fitat el conjunt
x+2 3
obtingut? Calculau el suprem i/o l’ı́nfim si és el cas.
Solució: Primer de tot x 6= −2 ( recordau que no es pot dividir per zero). Com
que si multiplicam una desigualtat per un nombre positiu la desigualtat es conserva
i en cas contrari es canvia la desigualtat, tenim:
• Si x > −2, multiplicam per 3(x + 2) > 0 tenim
11
6x − 9 < x + 2 → 5x < 11 → x <
5
11
d’on tenim que la desigualtat és certa si −2 < x < 5
.
• Si x < −2 si multiplicam per 3(x + 2) < 0 tenim
11
6x − 9 > x + 2 → 5x > 11 → x >
5
condició que no es pot donar si x < −2.
Conclusió el conjunt de x ∈ IR que satisfan la desigualtat és A = {x ∈ IR : −2 <
x < 11
5
}. Aquest conjunt és un conjut fitat. sup A = 11
5
i inf A = −2.
P2 Calcula per a quins valors de x ∈ IR es verifica x2 − 5x + 9 > x. Està fitat el conjunt
Solució: La desigualtat és equivalent a x2 − 6x + 9 > 0. Lo que és equivalent a
(x−3)2 > 0. La solució és A = IR\{3}. Aquest conjunt no està ni fitat superiorment
ni inferiorment.
P3 Calcula per a quins valors de x ∈ IR es verifica |x + 2| ≤ 7 − x. Està fitat el conjunt
Solució: Aplicant les propietats del valor absolut, la desigualtat és equivalent a
−(7 − x) ≤ x + 2 ≤ 7 − x
lo que implica
13
• −7 + x ≤ x + 2 → −7 ≤ 2. Per tant es satisfà per a tot x.

• x + 2 ≤ 7 − x → 2x ≤ 5 → x ≤ 25 .
El conjunt dels nombres que satisfà és A = {x ∈ IR : x ≤ 25 }. Aquest conjunt està

fitat superiorment i sup A = 52 que també és el màxim. No està fitat inferiorment.
P4 Demostrau que per a tot n ∈ IN es verifica la igualtat

n(n + 1)(2n + 1)
12 + 22 + 33 + · · · + n2 =
6
Solució: Aplicarem el principi d’inducció matemàtica.
• Per a n = 1 la igualtat es certa, ja que

1·2·3
12 = =1
6
• Suposem que la igualtat és certa per un n ∈ IN i vegem que també és certa per
a n + 1. Volem demostrar que
(n + 1)(n + 2)(2n + 3)
12 + 22 + 33 + · · · + n2 + (n + 1)2 =
6
Tenim
(12 + 22 + 33 + · · · + n2 ) + (n + 1)2 = (aplicant que és certa per a n)

n(n + 1)(2n + 1) (n + 1)(n(2n + 1) + 6(n + 1))
= + (n + 1)2 = =
6 6
(n + 1)(2n2 + 7n + 6) (n + 1)(n + 2)(2n + 3)
= =
6 6
Llavors pel principi d’inducció la igualtat és certa per a tot n ∈ IN .
P5 Provau que per a tot n ∈ IN , 3n − 1 és divisible per 2.

Solució: Aplicarem el principi d’inducció matemàtica.
• Per a n = 1 la igualtat es certa, ja que 31 − 1 = 2.

• Suposem que la propietat és certa per un n ∈ IN i vegem que 3n+1 − 1 és
divisible per 2. Llavors tenim
3n+1 − 1 = 3 · 3n − 1 = 3 · 3n − 3 + 2 = 3(3n − 1) + 2
Ara bé com que 3n − 1 és divisible per 2, podem escriure 3n − 1 = 2k per un
cert k ∈ IN i tendrem
3n+1 − 1 = 3(3n − 1) + 2 = 6k + 2 = 2(3k + 1),
d’on es dedueix que l’afirmació és certa per a n+1, llavors pel principi d’inducció
matemàtica és certa per a tot n ∈ IN .
14
2 Nombres complexos
Els nombres complexos són una eina bàsica per al càlcul. En IR no totes les equacions
algebràiques tenen solució, per exemple x2 +1 = 0. En general, les solucions d’una equació
de 2n grau es troben mitjançant l’expressió
√
2 −b ± b2 − 4ac
ax + bx + c = 0 ⇔ x = .
2a
Si ∆ = b2 − 4ac ≥ 0, aleshores l’equació té solució real. Què passa si ∆ < 0?
Considerem l’equació següent:
√
x2 + 1 = 0 ⇔ x2 = −1 ⇔ x = ± −1 ∈ / IR.
Es defineix la unitat imaginària com

√
i= −1.
√
Aleshores, les arrels de l’equació x2 + 1 = 0 són x = ± −1 = ±i.
Exemple 2.1. Les dues solucions de l’equació x2 + x + 1 = 0 són

√ √ √ √
−1 ± −3 −1 ± 3 · −1 −1 ± 3i
x= = = .
2 2 2
El conjunt dels nombres complexos C I es construeix com l’extensió de IR que inclou
totes les arrels de tots els polinomis.
√
Observació. Comentaris a la definició de i = −1. D’aquesta definició tenim que
i2 = −1 si feim feina emprant les regles de les operacions dels nombres reals tenim:
√ √ p √
i2 = −1 = i · i = −1 −1 = (−1)(−1) = 1 = 1
D’on tenim que 1 = −1, arribant a una contradicció.

Naturalment,
√ l’error ve de que estam emprant les regles del nombres reals i no podem
interpretar i = −1 com un nombre real.
2.1 Forma binòmica. Operacions de nombres complexos

Definició 2.1. Un nombre complex en forma binòmica es defineix com
z = a + bi,
on a, b ∈ IR. Es diu que Re(z) = a és la part real de z i que Im(z) = b n’és la part
imaginària. Aleshores, el conjunt dels nombres complexos es defineix com
I = {a + bi | a, b ∈ IR}.
C
15
Exemple 2.2. Hem vist que les arrels de l’equació z 2 + z + 1 = 0 són

√ √ √ √
−1 + 3i 1 3 −1 − 3i 1 3
z1 = =− + i, z2 = =− − i.
2 2 2 2 2 2
Aquests complexos tenen la √mateixa part real:√
Re(z1 ) = Re(z2 ) = − 12 , però diferents
parts imaginàries: Im(z1 ) = 23 , Im(z2 ) = − 23 .
Definició 2.2. Es defineix el complex conjugat de z = a + bi com el nombre complex
z = a − bi.
Definició 2.3. Es defineix el mòdul d’un nombre complex z = a + bi, com

√
|z| = a2 + b2
Propietats del complex conjugat

Considerem els nombres complexos z, w ∈ C
I:
• z=z
• z = z ⇔ z ∈ IR
• z+w =z+w
• z·w =z·w

• wz = wz si w 6= 0
z+z z−z
• Re(z) = 2
, Im(z) = 2i
• Donada l’equació a0 + a1 z + a2 z 2 + · · · + an z n = 0, amb ak ∈ IR:
z és solució ⇔ z és solució
Propietats del mòdul d’un nombre complex

Considerem els nombres complexos z, w ∈ C
I:
• |z| = 0 ⇔ z = 0
√
• |z| = z · z
• |z| = |z|
• |z · w| = |z| · |w|

• wz = |w|
|z|
si w 6= 0
• |Re(z)| ≤ |z|, |Im(z)| ≤ |z|
• Desigualtat triangular: |z + w| ≤ |z| + |w|

las partes reales o imaginarias de números complejos, porque tanto la parte real como la parte
imaginaria de un número complejo son números reales.
3.1.1. Representación gráfica. Complejo conjugado y módulo
16 Es usual interpretar el número complejo x + iy como el vector del plano (x, y) y, en ese sen-
tido, se habla del plano complejo. El eje horizontal recibe el nombre de eje real, y el eje vertical
recibe el nombre de eje imaginario. Si z = x + iy es un número complejo (con x e y reales), en-
b z = a + ib
|z|
z̄ = a − i b
Figura 3.1: Representación de un número complejo

Figura 1.3:
tonces el conjugado de z se define como:
z = x − iy
Representació gràfica dels nombres complexos
y el módulo
Els nombres o valor absoluto
complexos es poden de z,representar
se define como:
gràficament en el pla cartesià IR2 , on l’eix
!
d’abscisses representa la part real i l’eix d’ordenades
|z | = x2 + y2 representa la part imaginària. L’anomenarem
el pla complex.
Universidad de Granada
Geomètricament z és la reflexió de z respecte de l’eix real, i |z| és la Prof. Javier Pérezeuclidea
distància
Dpto. de Análisis Matemático Cálculo – Ing. de Telecomunicación
del punt del pla (a, b) a l’origen de coordenades (0, 0) (veure Figura 1.3).
Qualsevol nombre complex z = a + bi també es pot representar en forma cartesiana
com z = (a, b). En forma binòmica i cartesiana, la unitat imaginària s’escriu z = 0 + 1i =
(0, 1)
Qualsevol nombre real a ∈ IR es pot associar unı́vocament al nombre complex z =
a + 0i = (a, 0), lo que implica que IR ⊂ C I.
Operacions en forma binòmica

Siguin z, w ∈ C
I tals que z = a + bi i w = c + di.
• Suma i resta de complexos:
z+w = (a+bi)+(c+di) = (a+c)+(b+d)i, z−w = (a+bi)−(c+di) = (a−c)+(b−d)i
• Producte de complexos:
z · w = (a + bi)(c + di) = (ac − bd) + (ad + bc)i.
• Quocient de complexos:
z a + bi (a + bi)(c − di) ac + bd + (bc − ad)i ac + bd bc − ad

= = = 2 2
= 2 + 2 i.
w c + di (c + di)(c − di) c +d c + d2 c + d2
• Potència d’un complex, emprant el binomi de Newton

Xn Xn
n nn n−k k n!
z = (a + bi) = a (bi) = an−k bk ik ,
k=0
k k=0
k!(n − k)!
17
on s’empren les potències de la unitat imaginària:

i0 = 1, i1 = i, i2 = −1, i3 = i2 · i = −i,
i4 = i2 · i2 = 1, i5 = i4 · i = i, i6 = i5 · i = −1, ...
En general
in = ir , on r és el residu de n ÷ 4.
Exemple 2.3. Realitzau les següents operacions entre nombres complexos:

a) (−5 + 2i)(3 − i) = −15 + 5i + 6i − 2i2 = −15 + 11i − 2(−1) = −13 + 11i.
2 + 3i (2 + 3i)(1 + 2i) 2 + 4i + 3i + 6i2 2 + 7i − 6 −4 + 7i 4 7
b) = = 2 2
= 2
= = − + i.
1 − 2i (1 − 2i)(1 + 2i) 1 − (2i) 1 − 4i 5 5 5
c)
3
X
3 3
(2+i) = 23−k ik = 1·23 ·i0 +3·22 ·i1 +3·21 ·i2 +1·20 ·i3 = 8+12i−6−i = 2+11i.
k=0
k
d) i101 → Com que el residu de 101 ÷ 4 és 1, aleshores i101 = i1 = i.
Impossibilitat d’un ordre en C

I
Recordau que en IR vàrem definir les propietats algebràiques i les d’ordre, ambdues estaven
relacionades. En C I no es pot fer. És impossible definir el concepte de nombre complex
positiu de tal manera que la suma i el producte de dos positius sigui positiu. No hi ha un
ordre compatible amb les operacions, si fos el cas, tal com hem vist i2 = −1 > 0 lo qual
és fals. No escriviu mai desigualtats entre nombres complexos !!
2.2 Forma Polar i exponencial d’un nombre complex

Per a qualsevol nombre complex z = a + bi 6= 0 podem escriure

a b
z = |z| + i
|z| |z|

a b
Com que el punt del pla |z| , |z| pertany a la circumferència unitat, podem escriure

a b
, = (cos θ, sin θ)
|z| |z|
per algun nombre θ ∈ IR.
Definició 2.4. Un nombre complex en forma polar o trigonomètrica es defineix
com
z = |z|(cos θ + i sin θ)
en la Figura 1.4 es mostra la interpretació gràfica.
18
Forma polar y argumentos de un número complejo 30
|z|
Figura 3.3: Forma polar de un número complejo
Figura 1.4:
Dado z∈C, z ! 0, hay infinitos números t ∈R que verifican la igualdad z = |z | (cost, sent) cual-
quiera de ellos recibe el nombre de argumento de z. El conjunto de todos los argumentos de
Definició un número
2.5. Donatcomplejo
z∈C no
I, nulo
z 6=se0,representa por Arg(z).
hi ha infinits nombres θ ∈ IR que verifique la igualtat
z = |z|(cos θ + i sin θ). Qualsevol d’aquests
Arg(z) = {t ∈ R : z =nombres s’anomena argument de z. El
|z | (cost + i sent)}
conjunts de tots els arguments d’un nombre complex no nul es representa per Arg(z)
Observa que
!
Arg(z) = {θ z"
∈ IR=:cos(s)
cos(t) = |z|(cos θ + i sin θ)}
s, t ∈ Arg(z) ⇐⇒ ⇐⇒ s = t + 2kπ para algún k ∈ Z
sin(t) = sin(s)
Definició 2.6. De tots els arguments d’un nombre complex z 6= 0, n’hi ha un únic que
Por tanto,[0,
està en l’interval conocido
2π) i un queargumento
s’anomena to ∈ Arg(z) cualquier otro
argument es de la forma
principal 2kπ zpara
to + Si
de z. = algún
a + bi 6= 0,
k ∈ Z, es decir, Arg(z) = to + 2πZ.
és fàcil comprovar que l’argument principal ve donat per
De entre todos los argumentos de un número complejo z ! 0 hay uno único que se encuentra

en el intervalo ] − π, π],


se representa
arctan ab ,por arg(z) ysise lea llama > 0,argumento
b≥0 principal de z. No es
difícil comprobar que el argumento principal de z = x + iy ! 0 viene dado por:

 π2 , si b > 0, a = 0
 ⎧
b ⎪arc tg(y/x) − π si y ! 0, x < 0
arctan a ⎪ ⎪ + π, si a < 0

 ⎪
⎪
⎪ si
 ,
 3π ⎪
⎨ −π/2 y !
si0, x = 0
b < 0, a = 0

 2
arg(z) = si x > 0
2π + arctan ⎪
⎪
arc tg(y/x)
b
, si b < 0, a > 0
⎪
⎪ a
π/2 si y > 0, x = 0
⎪
⎪
⎪
⎩
arc tg(y/x) + π si y " 0, x < 0
Exemple 2.4. Calculau el mòdul i l’argument principal dels nombres complexos següents:
√ √
a) z = 3Observaciones
+ 4i, → |z|a= la definición
32 + 42de=argumento 5 i θ = arctan 43 ' 0.927, que correspon a
25 = principal
l’angle d’un nombre situat en el 1r quadrant del pla complex.
Puede parecer un poco extraña la forma de elegir el argumento principal de un número
√ La elección que q el √semiplano

complejo. hemos hecho√supone que√ medimos ángulos en 3 su-
b) z = −3 +de 03ia π→ |z| = (−3) 2 + ( de3)2 = 12 i α = arctan − 3 . Els possibles
perior y en el semiplano inferior 0 a −π.
5π 5π 11π
Fíjate 6quei si6tomas
angles són + π un
= número
6
. Com que que
complejo z està en el 2n
esté situado quadrant,
en el α = z5π
tercer cuadrante .
6= x + iy
con x < 0, y < 0 y supones que y es próximo a 0, su argumento principal está próximo a −π, y si
tomas un número complejo que esté situado en el segundo cuadrante, w = x + iv con x < 0, v > 0,
Fórmula yd’Euler
supones que v es próximo a 0, su argumento principal está próximo a π. Además, la distancia
Es coneix per aquest

Universidad nom a la famosa expressió que va demostrar Euler
de Granada Prof. Javier Pérez
Dpto. de Análisis Matemático Cálculo – Ing. de Telecomunicación
iθ
e = cos θ + i sin θ
que permet expressar qualsevol nombre complex de la forma següent coneguda com a
forma exponencial
z = |z|(cos θ + i sin θ) = |z|eiθ
19
En particular si θ = π i |z| = 1, tenim que z = −1 i per tant tenim una de les equacions
més famoses de les matemàtiques
eiπ = −1
o lo que és lo mateix
eiπ + 1 = 0
Aquesta fórmuna relaciona els cinc nombres més famosos de les matemàtiques.
Operacions en forma exponencial

I tals que z = reiα i w = seiβ .
Siguin z, w ∈ C
• Producte de complexos: z · w = (r · s) ei(α+β) .

• Quocient de complexos: wz = rs ei(α−β) .
• Potència d’un complex: z n = rn ei(nα) .

• El complex conjugat de eiα és ei(−α) .
eiα +e−iα eiα −e−iα
• cos α = 2
, sin α = 2i
.
• Si z = a + bi, aleshores ez = ea (cos b + i sin b).
• ez = ez+2kπi per a tot k ∈ ZZ, és a dir, l’exponencial complexa és una funció periòdica.
√ 37
Exemple 2.5. Calculau 3+i .
√
Sigui z = 3+i, el mòdul del qual és |z| = 2 i l’argument, arg(z) = arctan √13 = π6 .
Podem calcular ara la potència en forma exponencial :
√ 37 √
i π6 37 37 i 37π 37 37π 37π 37 3 1
3+i = 2e =2 e 6 = 2 cos 6 + i sin 6 =2 2
+ 2i .
Fórmula de De Moivre
Aquesta fórmula permet fer producte de nombres complexos de forma molt senzilla quan
estan escrits en forma polar i també dona una fórmula senzilla per a calcular potències
de nombres complexos. Considerem z, w ∈ C I, que escrits en forma polar
z = |z|(cos θ + i sin θ)
w = |w|(cos φ + i sin φ)
Llavors
zw = |z||w|(cos θ + i sin θ)(cos φ + i sin φ) =
= |zw|(cos θ cos φ − sin θ sin φ) + i(sin θ cos φ + cos θ sin φ) =
= |zw|(cos(θ + φ) + i sin(θ + φ))
Teorema 2.1. Fórmula de De Moivre
(cos θ + i sin θ)n = (cos nθ + i sin nθ)
20
Algunes fórmules trigonomètriques

Com hem vist amb la fórmula de De Moivre (teorema 2.1) tenim
(cos φ + i sin φ)n = cos nφ + i sin nφ.
Per altra banda si empram el binomi de Newton (Teorema 1.8) tenim

! ! !
n n n
(cos φ + i sin φ)n = cosn φ + cosn−1 φ(i sin φ) + · · · + in sinn φ
0 1 n
Igualant ambdues expressions s’obtenen nombroses fórmules trigonomètriques.

• Pel cas n = 2 tenim
cos 2φ + i sin 2φ = cos2 φ + 2i sin φ cos φ + i2 sin2 φ = cos2 φ − sin2 φ + 2i sin φ cos φ
Igualant la part real i part imaginària obtenim les famoses fórmules de l’angle doble
(
cos 2φ = cos2 φ − sin2 φ
sin 2φ = 2 sin φ cos φ
La primera d’aquestes també es pot escriure com

1 + cos 2φ
cos 2φ = cos2 φ − (1 − cos2 φ) = 2 cos2 φ − 1 =⇒ cos2 φ =
2
Fórmula aquesta darrera molt útil en el càlcul de primitives.
• Pel cas n = 3 fent el mateix raonametnt (es deixa com a exercici al lector) es pot
provar (
cos 3φ = cos3 φ − 3 cos φ sin2 φ
sin 3φ = 3 cos2 φ sin φ − sin3 φ
2.3 Arrels d’un nombre complex

Volem resoldre l’equació wn = z on n ∈ IN , n ≥ 2 i z ∈ CI, z 6= 0 conegut. Si escrivim w
en forma polar
w = |w|(cos φ + i sin φ)
Emprant la fórmula de De Moivre, podem escriure l’equació wn = z en la forma equivalent
wn = |w|n (cos nφ + i sin nφ) = |z|(cos θ + i sin θ)
on θ és l’argument principal de z. Aquesta igualtat es dona quan |w|n = |z| i nφ = θ+2kπ,
on k ∈ ZZ. D’aquestes dues igualtats obtenim
p
|w| = n |z|, està ben definit ja que es tracta de l’arrel n-èssima d’un nombre real positiu
Per l’altre banda, per a qualsevol nombre φk = θ+2kπn

, k ∈ ZZ, tenim un nombre complex
p
wk = n |z|(cos φk + i sin φk ), tal que wkn = z
21
Ara bé si k, m ∈ ZZ són tal que donen el mateix reste al dividirlos per n, és a dir,
k = nqk + r i m = nqm + r amb r = 0, 1, 2, . . . , n − 1 llavors
θ + 2rπ θ + 2rπ
φk = + 2qk π φm = + 2qm π
n n
deduint que wk = wm = wr .
Per tant hem obtingut n arrels n-èssimes de z que venen donades per
s para efectuar productos, potencias
p
y raíces:
n θ + 2kπ θ + 2kπ
wk = |z|(cos + i sin ), k = 0, 1, 2, . . . , n − 1 .
= s eia entonces: n z.w n
s(q +a) + iObservació.

sen(q +a)]Observem
, r.s n-èssimes
que totes les arrels w de z tenen el mateix mòdul, és a dir,
estan a la mateixa distància de l’origen. Geomètricament
z això vol dir que estan damunt
(q a) + i sen(q a)] ,
una circumferència.
s
Per altra banda si miram
" els
r arguments, veim que les diferències dels 2π
arguments de dues arrels consecutives son sempre iguals, i iguals a . Això vol dir que les
cos nq + i sen nq ) . ! n
n arrels n-èssimes d’un nombre complex z 6= 0 formen els n vèrtexs d’un polı́gon regular
de n costats centrats en l’origen. La figura 1.5 mostra un exemple de les arrels cinquenes
y la de zn se prueba por inducción].
d’un nombre complex. !+"
nte n raíces n-simas distintas dadas por

= q +2kp
n , k = 0, . . . , n 1 . 2"/n
#/n
k=n, n+1, . . . se repiten los ángulos; n–
!r
os vértices de un polígono regular].
e repaso de la aritmética compleja:
z = 1 i + 1+i 1
, como x + i y Figura i q y hallar |z2 | .
y como1.5:r eArrels cinquena d’un nombre complex
q
z| = 94 + 94 , tan q = 1 y primer cuadrante ! z = p32 ei p/4 .
Exemple 2.6. Arrels n-èssimes de la unitat Anomenam arrels n-èssimes de la unitat
+ 94 i2 + 92 i .als|z2nombres
| = 92 i complexos
= 92 debía ser |z2 | = |z · z| = |z||z| .
que verifiquen z n = 1, n = 2, 3, 4, . . . . En total hi ha n nombres
complexos que verifiquen aquesta equació. Són nombres que tenen el seu mòdul igual a 1
amente y en polares.
i són √ 0+2kπ 2kπ
zk = 1ei( n ) = ei n , k = 0, 1, . . . , n − 1
n
6 6
gulo de Tartaglia de 1.2 o hallando
és a dir, 2 = 6·5
2 , 3 = 6·5·4
3·2 :
20( i)3 +15( i)4 +6( i)5 +( 2πi)6 2π 2
= ei n 1= z12 , z3 = ei n = z13 , . . . , zn−1 = z1n−1
2·2π 3·2π
z0 = 1, z1 = ei n , z2 = ei
6i 1 = 8i .
n
7π/4
p
ó q= 4 , es delPer
cuarto
n = cuadrante)
2 és molt simples, les arrels quadrades de 1 són z = ±1.
Per a n = 3 les arrel cúbiques
-i de la unitat són els tres nombres complexos de mòdul
ei 21p/2 = 8ei p/2
1 i= 8i .
arguments principals 0, 2π
3
, 4π
3
. Formen un triangle equilàter, amb vèrtexs sobre la
circumferència de radi 1 ( Figura 1.6).
7+i Per a n = 6, les arrels de la unitat formen un hexàgon regular. Tenen mòdul 1 i
= 1 i .
arguments 2kπ6
, k = 0, 1, 2, 3, 4, 5.
6+8i
2 = 3+4i = 5 ei arctan (4/3) . O bien, "
p i 7p/4
3–
= 2e ! z = 5 ei [arctan (1/7)+p/4] !5
x+y p p
⇤
Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
El caso n = 2 es muy simple: las raíces cuadradas de la unidad son las soluciones de la ecuación
z 2 = 1. Hay dos soluciones que son z = ±1.
22 Para n = 3,
Fernando las raíces
Sanchez cúbicas de lade
- Departamento unidad son los -números
Matematicas UEx - Fernandoque cumplen z3 =
Sanchez 1, es decir, su de Matematicas - UEx -
- Departamento
Universidad de Extremadura
Departamento de Matemáticas
módulo es 1 y su argumento es un ángulo que multiplicado por tres sale 0 -oDepartamento
Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez 2 /3 o 4 /3.de Matematicas - UEx -
Forman un
Fernando triángulo
Sanchez equilátero, con
- Departamento vértices sobre- UEx
de Matematicas la circunferencia de radio- 1.
- Fernando Sanchez Uno de esos de Matematicas - UEx -
Departamento
vértices está
Fernando en el punto
Sanchez z = 1.
- Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
1 1 1
Soluciones
Fernando Sanchez de z 3 = 1 deSoluciones
- Departamento Matematicas de z- 4UEx
= 1 - Fernando
Soluciones de z 6 =- Departamento
Sanchez 1 de Matematicas - UEx -
En general,
Fernando zn = 1 -representa
Sanchez Departamentolos vértices de un polígono
de Matematicas - UEx -regularFernandode Sanchez
n lados, comenzando
- Departamento en de Matematicas - UEx -
z = 1. Estos
Fernando vértices
Sanchez están en la circunferencia
- Departamento de Matematicas de radio
- UEx1.- Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Figura
Fernando 1.6:- Departamento
Sanchez Arrels cúbica, quarta
de Matematicas - UExi.- Fernando
sixenaSanchez
de la- Departamento
unitat de Matematicas - UEx -
Exemple 2.7. Fernando
Sigui Sanchez
z = -27i, anemde aMatematicas
Departamento calcular - UEx les- Fernando
arrelsSanchez
cúbiques de z,de Matematicas
- Departamento és a dir,- UExles-
3 Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento π de Matematicas - UEx -
solucions de w Fernando
= z. Tenim que |z| =de 27 i l’argument principal és θ = 2 .de Les solucions
p
Sanchez √
- Departamento
3
Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento
π/2+2kπ
Matematicas - UEx -
tendran com a mòdul |z| = 27 = 3 i com a arguments
Fernando 3
Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento
, k = 0, 1, 2, tenim - que
de Matematicas
3 - Departamento de Matematicas - UEx -
UEx -
Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez
Fernando Sanchez - Departamento de π Matematicasπ- UEx - Fernando 3 √ Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Fernando Sanchez w - 1 = 3(cos
Departamento
Para otros números, como i, resulta de + i sin
Matematicas - )
UEx = - ( 3+
Fernando i) la- fórmula
Sanchez Departamento
de De de Matematicas - UEx -
Fernando Sanchez - Departamento 6 fácil
de
representar
Matematicas 6- UEx sus raíces
- 2 utilizando
Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Moivre.
Fernando Sanchez - Departamento 5πde Matematicas5π- UEx - Fernando 3 √Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
w2 =
Fernando Sanchez
Raíces deSanchez
polinomios
3(cos( de +
- Departamento i sin - UEx
Matematicas ) =- Fernando 3 + i)- Departamento de Matematicas - UEx -
(− Sanchez
Fernando - Departamento6de Matematicas6- UEx - Fernando 2 Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
El teoremaSanchez
Fernando fundamental del álgebrade
- Departamento dice que cada polinomio
Matematicas con coe�cientes
- UEx - Fernando Sanchezreales o complejos de Matematicas - UEx -
- Departamento
Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas 9π - UEx 9π- Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Fernando Sanchez - w 3 = 3(cos(an x nde an 1x n+ 1 i sin
+ a 1x- + )a0= −3i
Departamento
6 + . .-. UEx
+ Matematicas
6 Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Departamento de Matemáticas
Universidad de Extremadura
tiene alguna
Fernando raíz en
Sanchez C. Si r 2 C es de
- Departamento raízMatematicas
entonces - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Fernando Sanchez - Departamento
Exemple 2.8. Fernando
Resoleu les -següents anr + an 1r n 1 + . . . complexes:
n de Matematicas
+- UEx
a 1r +-aFernando
0 =0
Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Sanchez Departamentoequacions
de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
y el polinomio
Fernando es divisible
Sanchez por (x de
- Departamento r )Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
a) z 8 − 256 =Fernando
0 → Sanchez
Hem
Fernando Sanchez
n
-deDepartamento
n 1x
resoldre
n 1
an x +-aDepartamento
de Matematicas
l’equació
+ . . . +dea 1Matematicas
x + a 0 = bn -1xUEx zn 81 +--=Fernando
- UEx
. . .w
+ bamb
Fernando
Sanchez
1x + b0 w
(x -=
Sanchez
- Departamentoi0 de Matematicas - UEx -
). 256e . de
rDepartamento Dit altrament,
Matematicas - UEx -
hem de calcular les arrels
Fernando Sanchez vuitenes
- Departamento de w: - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
de Matematicas
A su vez se puede aplicar el mismo argumento (el cálculo de una raíz) a este polinomio
Fernando Sanchez√ -8 Departamento 0 bde 2kπ n 1
Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
256ei( 8 + de n 81x) + . . . +i b 1x + b 0 .
kπ
Fernando z k = - Departamento
Sanchez = 2e -4UExper
Matematicas a k ∈Sanchez
- Fernando {0, 1,- Departamento
. . . , 7}. de Matematicas - UEx -
Reiterando
Fernando este proceso
Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
Notem queFernando
z0 = Sanchez
2∈ an x I
- Departamento
nR
+ ain z
1x4 =
n 1
+ .−2
de Matematicas - UEx - Fernando Sanchez - Departamento de Matematicas - UEx -
. . + a∈1x I
+R.a 0 = an (x r 1 )(x r 2 ) · . . . · (x rn )
√
b) z 2 − iz − 12 − 43 i = 0 → Emprant la fórmula per a equacions Números complejos de —2n7 grau:
pq p √
√ −1 3 √
i+ (−i)2 − 4
i+ −1 + 2 + 3i 2
−
i+ 1 + 3i
4
i
z= = = .
2 2 2
√ π
Hem de determinar ara les arrels quadrades del complex 1 + 3i = 2ei 3 :
√ π
zk = 2ei( 6 +kπ) per a k ∈ {0, 1},
d’on emprant la fórmula d’Euler obtenim

√ √ √ √
√ iπ 6 2 √ i 7π 6 2
z0 = 2e 6 = + i, z1 = 2e 6 = − − i.
2 2 2 2
Notem que z1 = −z0 . Aleshores, les solucions de l’equació donada són
√ √ √ √
i+z0 6 2+ 2 i+z1 6 2− 2
z= = + i, z = =− + i.
2 4 4 2 4 4

Tema1 Mates

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema1 Mates

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Matemàtiques I

1 Introducció al nombres reals i complexos 2

Introducció al nombres reals i

1. Propietats algebràiques o propietats de cos.

• IN = {1, 2, 3, . . . } que denota el conjunt dels nombres naturals.

• ZZ = {. . . , −2, −1, 0, 1, 2, . . . } que denota el conjunt de nombres enters.

• QI = { pq : p, q ∈ ZZ, q 6= 0} que denota el conjunt dels nombres racionals.

N = {1, 2, 3, . . .}, que denota al conjunto de los números naturales.

N0 = N [ {0}, que denota al conjunto de los números cardinales.

Z = {. . . , 2, 1, 0, 1, 2, . . .}, que denota al conjunto de los números enteros.

Figura 1.1. El conjunto de los números reales R.

1.1 Propietats algebràiques

Propietat associativa Per a tots x, y, z ∈ IR es satisfà

(x + y) + z = x + (y + z), (xy)z = x(yz)

Element oposat i invers Per a cada x ∈ IR hi ha un nombre real anomenat oposat de

Per a cada x ∈ IR, x 6= 0, hi ha un nombre real anomenat invers de x que el

Propietat commutativa Per a tots x, y ∈ IR tenim

Propietat distributiva Per a tots x, y, z ∈ R es satisfà

0x = 0, −(−x) = x, (−x)y = −(xy), ...

Teorema 1.1. Si x ∈ IR llavors

−0x + 0x = −0x + (0x + 0x)

emprant ara la propietat associativa ens que 0 = (−0x + 0x) + 0x = 0 + 0x = 0x.

Observació. A partir de les propietats algebràiques se poden definir altres operacions

1.2 Propietats d’ordre

Estabilitat de IR+ Si x, y ∈ IR+ , llavors x + y ∈ IR+ i xy ∈ IR+ .

Notació. D’ara endavant denotarem

• IR0+ = IR+ ∪ {0}

• IR0− = IR− ∪ {0}

Teorema 1.2. (Regles per treballar amb desigualtats) Sigui x, y, z ∈ IR

3. Se verifica una i només una de les tres relacions x < y, x = y o y < x.

4. Si x < y, llavors x + z < y + z.

5. Si x < y i z > 0 llavors xz < yz.

6. Si x < y i z < 0 llavors xz > yz.

7. xy > 0 si i només si x i y són ambdós positius o ambdós negatius. A més si x 6= 0

(ii) Si x > 1, llavors 1 − x < 0 i si multiplicam per 1 − x canvia la desigualtat (Teorema

Llavors les x que satisfan la desigualtat són (−∞, 0] ∪ (1, 3].

També es pot definir com √

Geomètricament, |x| representa la distància de x a l’origen 0, en la recta real. De

Teorema 1.3. Propietats del valor absolut Per a cada x, y ∈ IR es verifica:

3. Desigualtat triangular |x + y| ≤ |x| + |y| i la igualtat es dona només si xy ≥ 0.

4. ||x| − |y|| ≤ |x − y| i la igualtat es dona només si xy ≥ 0.

Exemple 1.2. Calculau els x tal que

Això és equivalent a

Llavors la solució és x ∈ [−2, 2]

1.3 Propietat de Completesa (Axioma del suprem)

Definició 1.3. Sigui A ⊂ IR, A 6= ∅.

• Direm que b ∈ IR és una fita superior de A si

Si A té alguna fita superior direm que A està fitat superiorment.

• Direm que c ∈ IR és una fita inferior de A si

Si A té alguna fita inferior direm que A està fitat inferiorment.

• Si un conjunt està fitat superiorment i inferiorment direm que està fitat.

Definició 1.4. Sigui A ⊂ IR, A 6= ∅.

• Si A és un conjunt fitat superiorment, anomenarem suprem de A a la menor de

– s és una fita superior de A,

• Si A és un conjunt fitat inferiorment, anomenarem ı́nfim de A a la major de les

– i és una fita inferior de A,

Observació. : El suprem i l’infim poden pertànyer o no al conjunt.

Exemple 1.3. • A = {x ∈ IR : x ≥ 1}, és un conjunt fitat inferiorment, qualsevol

• A = {x ∈ IR : 0 < x ≤ 1} està fitat. A més inf A = 0 i sup A = 1. En aquest cas

Propietat de completesa (Axioma del suprem) Tot conjunt de nombres reals no

D’aquesta propietat es dedueix de forma inmediata l’equivalent per conjunts fitats

• Numerabilitat Encara que existesquin infinits racionals i infinits irracionals, el

Figura 1.2: Numerabilitat de Q

1.4 Topologia elemental de IR