1r Batxillerat Tema 1.

Nombres reals INS Pau Vila

Índex
1 Nombres reals 2

2 Recta real 2

3 Intervals 3
3.1 Tipus d’intervals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3.2 Distància. Valor absolut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3.3 Operacions amb intervals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

4 Potències 7
4.1 Propietats de les potències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

5 Radicals 7
5.1 Radicals equivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
5.2 Propietats dels radicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
5.3 Racionalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

6 Xifres significatives i notació cientı́fica 10

6.1 Operacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

7 Logaritmes 12
7.1 Propietats dels logaritmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
7.2 El nombre e i els logaritmes neperians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Tema 1. Nombres reals

1 Nombres reals
Els nombres reals estan formats pels nombres racionals i els irracionals. Els nombres racionals son
tots aquells que es poden escriure com una fracció.

La següent imatge mostra el conjunt dels nombres reals.

La relació entre els conjunts N, Z i Q és la següent: N ⊂ Z ⊂ Q. Això vol dir que un nombre natural
és alhora enter i racional, per exemple.

Hi ha una relació entre els nombres racionals i els decimals: tots els nombres racionals són decimals,
però no tots els decimals són racionals.

Els nombres decimals es divideixen en exactes, periòdics i no periòdics. Els no periòdics formen els
nombres irracionals. Els exactes i els periòdics formen els nombres racionals. En els periòdics si el
perı́ode comença just després de la coma s’anomenen periòdics purs, si no periòdics mixtes. Tots els
nombres decimals exactes i periòdics es poden escriure com una fracció, és la fracció generatriu.

2 Recta real
La recta numèrica on es representen tots els nombres reals s’anomena recta real. En la recta real cada
punt representa un nombre (n’hi ha infinits).

En cursos anteriors has vist com es representen els nombres enters:

2
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Com es representen els nombres racionals? Recorda que tots els nombres racionals es poden escriure
a
com una fracció , per tant per representar una fracció haurem de fer tantes particions de la unitat
b
com marqui el denominador i n’agafarem tantes com marqui el numerador.

Exemple 2.1: Representació d’un nombre racional i irracional

Per representar el nombre racional 0,4 com és decimal exacte, busquem la seva
2
fracció generatriu que és . I ho representem, utilitzant el teorema de Thales.
5

Per representar radicals irracionals sobre la recta real, cal utilitzar el teorema de Pitàgores. A
√
la figura següent s’hi pot veure la representació gràfica de 2.

3 Intervals
Un interval és un conjunt de nombres reals que es corresponen amb els punts d’un segment o una
semirecta real. És a dir, el podem entendre com una regió de la recta real.

Hi ha 3 maneres d’indicar una regió de la recta real:

• gràficament

• mitjançant una desigualtat

3
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

• mitjançant un interval

Exemple 3.1: Intervals

Els nombres més grans que 3 i més petits o iguals que 7.

• Si ho representem sobre la recta real obtenim:

• La desigualtat és 3 < x ≤ 7.

• L’interval corresponent és (3,7].

3.1 Tipus d’intervals

Els extrems d’un interval són importants. Segons si s’inclouen o no s’inclouen i si els intervals tenen
o no punts extrems obtenim:

Interval obert (3,7) 3<x<7

Interval tancat [3,7] 3≤x≤7

Interval semiobert (3,7] 3<x≤7

Interval semiobert [3,7) 3≤x<7

Semirecta oberta (3,∞) x>3

Semirecta tancada [3,∞) x≥3

Semirecta oberta (-∞,7) x<7

Semirecta tancada (-∞,7] x≤7

3.2 Distància. Valor absolut

La distància entre els extrems a i b d’un interval i, en general, la distància entre dos nombres reals a
i b, és el valor absolut de la seva diferència:

d(a, b) = |a − b| = |b − a|

Recorda de cursos anteriors que el valor absolut d’un nombre consisteix en prescindir del seu signe, és
a dir:

| − 3| = | + 3| = 3, i és per tant, positiu

4
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Aixı́ doncs, la distància entre els extrems de l’interval [-3,7) és d(−3, 7) = | − 3 − 7| = |7 − (−3)| = 10

3.3 Operacions amb intervals

Com que els intervals són conjunts de nombres, podem utilitzar els sı́mbols

• Intersecció ∩ per expressar els punts que són comuns als dos intervals

• Unió ∪ per expressar el conjunt de punts formats per diversos intervals

• Diferència A − B per expressar el conjunt d’elements d’A que no són de B

5
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Exemple 3.2: Tipus d’intervals

Donats A= [−3, 7) i B = {x ∈ R | x > −1} troba A ∪ B i A ∩ B.

Fem la representació gràfica del conjunt A i del B

Per calcular la unió hem de buscar els punts formats pels intervals A i B. Els punts poden ser
d’A ó de B. La solució és A ∪ B = [-3,∞)

Per calcular la intersecció hem de buscar els punts que a la vegada són d’A i B. Els punts han
ser d’A i de B. La solució és A ∩ B = (-1,7)

Activitat 3.1: Intervals

1. Dibuixa en la recta real cadascun d’aquests intervals i representa’ls mitjançant desigual-

tats:

a)(1, 5) d)(−5, −3)

b)[−4, 7] e) (−4, 11)
c)[3, 6)
2. Representa els següents conjunts numèrics i expressa’ls com a un únic interval quan sigui
possible:

a)(−∞, 3] ∪ [2, 7) d)[4, 8] ∩ (4, 8)

b)[−3, −1] ∩ (−2, 4) e) [3, 9] − (4, 5)
c)(−∞, 8) ∪ [8, +∞) f) R − [−5, 5)

6
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

4 Potències
Una potència és una expressió del tipus ab on a és la base i b l’exponent, ambdós nombres reals. No
cal afegir que ab significa multiplicar a b vegades per ell mateix:

ab = a · a....bvegades .... · a

4.1 Propietats de les potències

1. a0 = 1

2. a1 = a
1
3. a−n =
an
4. an · am = an+m
an
5. m = an−m
a
6. (an )m = an·m

7. an · bn = (a · b)n
 a n an
8. = n
b b
 a −n  b n
9. =
b a

Activitat 4.1: Propietats de les potències

Expressa en potències les següents expressions:

73 · 314 · (72 )12
a)
35 · 7
(44 )7 · 252 · 25 · 524
b)
511

5 Radicals
L’arrel n-èssima d’un nombre real a s’expressa de la manera següent:
√
n
a

Si b és el resultat de calcular l’arrel n-èssima d’a, llavors també es compleix que:
√
n
a=b bn = a

a s’anomena radicand i n és l’ı́ndex de l’arrel.

Podem també entendre un radical com una potència d’exponent fraccionari:

√
n m
am = a n

√ 1
D’aquesta manera, 3 = 32 .

7
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

5.1 Radicals equivalents

Dos radicals són equivalents si , expressats en forma de potència compleixen:
√
n
√
q m p
am = ap a n = aq

√
4
√
4 1 4 √
Aquest fet ens permet treure factors de l’arrel 7203 = 3 · 74 = 3 4 · 7 4 = 7 4 3

5.2 Propietats dels radicals

a) Suma i resta

Només es poden sumar i restar radicals semblants, és a dir, aquells que un cop simplificats tenen el
mateix ı́ndex i radicand.
√
4
√ √ √ √ √ √ √
7203 + 4 243 + 4 30000 = 7 4 3 + 4 3 + 10 4 3 = (7 + 1 + 10) 4 3 = 18 4 3

b) Multiplicació i divisió

Si tenen el mateix ı́ndex s’aplica la propietat:

√ √
n
√
n
n
a b = ab

r √
n
a a
n
= √
n
b b

Si tenen diferent ı́ndex, els hem de reduir a ı́ndex comú tal i com fem amb les fraccions.
√ √ 1 1 m+n √
m·n
m
a· n
a = am+n = a mn = am+n

Exemple 5.1: Producte de radicals

√ √ √ √ √
3
√
1) 3 25 3 10 = 3 25 · 10 = 3 250 = 53 · 2 = 5 3 2
√ √ √ 1 1 1 3 4 6 1
2) 4 5 · 3 40 · 15 = 5 4 · 40 3 · 15 2 = 5 12 · 40 12 · 15 12 = (53 · 404 · 156 ) 12 =

1 1 √
12 13
√
12
√
53 · (23 · 5)4 · (3 · 5)6 12 = (513 · 212 · 36 ) 12 = 5 · 212 · 36 = 5 · 2 5 · 36 = 10 12 3645

c) Potència d’una arrel

p √
n
(a)m = n am

d) Arrel d’una arrel

√ √
q
n m n·m
a= a

Exemple 5.2: Arrel d’una arrel

p
4
√ 3 √
4·2
√
8
p
( 64) = 643 = 643 = 8 (28 )3 = 23 = 8

8
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Activitat 5.1: Operacions amb radicals

Fes les següents operacions amb radicals:

√ √ √
a) 2 2 − 4 2 + 2
√ √ √
b) 12 − 3 3 + 2 75
√4
√6
√
12
c) 4 + 8 − 64
√3
√3
√
3
d) 54 − 16 + 250
√ √
3
e) 12 · 36
√
3
√ !4
12 · 4 18
f) √
6
r q
3 √4
g) 2 2 2

5.3 Racionalització
En general no es considera elegant donar com a resultat un radical en un denominador. És per això
que sempre que tinguem radicals en el denominador d’una fracció s’han d’intentar buscar fraccions
equivalents sense radicals al denominador.

Exemple 5.3: Racionalització

√ √ √
2 2· 5 2· 5 2· 5
√ =√ √ = √ =
5 5· 5 52 5

En aquest curs treballarem amb dos possibles denominadors amb radicals.

1. Tot el denominador és un únic radical, de qualsevol ı́ndex

Exemple 5.4: Racionalització

7 −2
√ ,√
3 38

Com es racionalitza?

Cas general:
√
n
√
n
√
n
a a · bn−m a · bn−m a · bn−m
√
n m
= √
n m
√
n
= √
n n
=
b b · bn−m b b

Exemple 5.5: Racionalització

√ √
7 7· 3 7 3
√ =√ √ =
3 3· 3 3
√
3 2
√
3
√3
−2 −2 8 −2 82 −2 82
√
3
= √ √3
= √
3 3
=
8 3
8 82 8 8

9
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

2. El denominador és un binomi, amb un o dos radicals d’ı́ndex 2

Com es racionalitza?

Cas general:

La fracció equivalent l’obtindrem multiplicant i dividint pel conjugat del denominador.

Exemple 5.6: Racionalització

√ √ √ √
5 5(1 − 3) 5−5 3 5−5 3 5 3−5
√ = √ √ = = =
1+ 3 (1 + 3)(1 − 3) 1−3 −2 2
√ √ √ √ √ √
−3 −3( 7 + 5) −3( 7 + 5) −3( 7 + 5)
√ √ = √ √ √ √ = =
7− 5 ( 7 − 5)( 7 + 5) (7 − 5) 2

Activitat 5.2: Racionalització

Racionalitza els següents radicals:

2
a) √
354
2
b) √ √
2− 3
2
c) √
4−2 2

6 Xifres significatives i notació cientı́fica

La notació cientı́fica és una forma d’escriure nombres massa grans o massa petits. L’ús d’aquesta
notació es basa en potències de 10. El mòdul de l’exponent és la quantitat de zeros que porta el
número davant, en cas de ser negatiu (cal notar que el zero davant de la coma també compta), o
darrere, en cas de tractar-se d’un exponent positiu.

Un nombre escrit en notació cientı́fica segueix el següent patró:

m · 10n

El nombre m es denomina mantissa i n l’ ordre de magnitud . La mantissa, en mòdul, ha de ser

més gran que o igual a 1 i menor que 10.

El nombre de xifres significatives és el nombre mı́nim de dı́gits necessari per a escriure un valor
numèric determinat sense perdre exactitud. Aixı́, està constituı̈t per tots els dı́gits certs més el primer
dı́git incert.

Per exemple, imaginem que mesurem un volum amb una bureta. La darrera xifra significativa (la que
es troba més a la dreta) sempre duu associada una certa incertesa.

10
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

La lectura d’aquesta bureta es pot donar amb quatre xifres significatives. Les tres primeres són ben
certes (el menisc es troba molt a prop de la marca de 20,00 mL i, per tant, les tres primeres xifres
seran 20,0 mL), però la quarta xifra és incerta, ja que és una estimació de l’analista (un analista podria
interpretar que és 20,02 mL, mentre que un altre analista podria creure que és 20,01 mL).

Com determinar el nombre de xifres significatives?

S’han desenvolupat regles per a escriure i usar les xifres significatives:

Regla 1. En números que no contenen zeros, tots els dı́gits són significatius.

4,523 4 xifres significatives (Regla 1)

Regla 2. Tots els zeros entre dı́gits significatius són significatius.

70,054 5 xifres significatives (Regla 2)

Regla 3. Els zeros a l’esquerra del primer dı́git que no és zero serveixen només per a fixar la posició
del punt decimal i no són significatius.

0,0789 3 xifres significatives (Regla 3)

Regla 4. En un número amb dı́gits a la dreta del punt decimal els zeros a la dreta de l’ultima xifra
diferent de zero són significatius.

0,0020 2 xifres significatives (Regla 4)

Regla 5. En un número que no té punt decimal i que acaba amb un o més zeros, aquests poden ser
o no significatius (indicatius de l’ordre de magnitud). S’eviten confusions expressant els números en
notació cientı́fica.

3600 s’ha d’expressar 3,6.103 si els zeros no són significatius o 3,600.103 si els zeros són significatius
(Regla 5)

Activitat 6.1: Notació cientı́fica i xifres significatives

1. Escriu els següents nombres en notació cientı́fica:

a) 198 333 354
b) 22 898, 4494
c) 0, 000002345
2. Indiqueu el nombre de xifres significatives dels següents valors:
0,321 s 0,120 m 17,25 kg 0,035 m 400 cm 4,0 m/s

6.1 Operacions
SUMA I RESTA

El resultat tindrà tantes xifres decimals com decimals tingui el menor dels números a sumar o
restar.

11
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Exemple 6.1: operacions amb notació cientı́fica i xifres significatives

a) 4,3 + 0,030 + 7,31 = 11,64 = 11,6

b) 34,6 + 17,8 - 15 = 37,4 = 37
c) 34,6 + 17,8 + 15,7 = 68,1

MULTIPLICACIÓ I DIVISIÓ

El nombre de xifres significatives del producte o quocient resultant és determinat pel nombre original
que té el menor nombre de xifres significatives.

Cal tenir en compte que si un objecte té una massa de 0,2786 g, llavors la massa de vuit de tals
objectes serà: 0,2786 g x 8 = 2,229 g

Aquest producte no s’arrodoneix a una xifra significativa perquè el número 8 és 8.00000. . . , per
definició
Exemple 6.2: operacions amb notació cientı́fica i xifres significatives

a) 2,8 x 4,5039 = 12,61092 = 13

b) 6,85/112,04 = 0,0611388789 = 0,0611

Activitat 6.2: operacions amb notació cientı́fica i xifres significatives

1. Utilitza la calculadora per fer les operacions següents, dona el resultat en notació cientı́fica:
a) 2, 45 · 104 + 3, 457 · 103
b) 3, 5645 · 10−2 + 3, 457 · 10−1
c) (1, 545 · 103 ) · (3, 457 · 105 )
2. Utilitza la calculadora Significant Figures Calculator per obtenir els resultats anteriors.
3. Calcula i dona el resultat amb les xifres significatives que correspongui. Escriu també el
resultat utilitzant la notació cientı́fica.
a) 3,14 · 0,0045
b) 456,7 + 200,009
c) 42,5 · 100 + 32

7 Logaritmes
El loga b, això és, logaritme en base a de b, és aquell exponent al qual hem d’elevar a per obtenir b de
resultat. És a dir,

loga b = c ⇔ ac = b

Exemple 7.1: Definició logaritme

log2 8 és 3, perquè 23 = 8.

De la mateixa manera, log10 1000 = 3 perquè 103 = 1000.
Però quant és log2 36 ? A quin nombre cal elevar el 2 per obtenir 36 de resultat?

Per tant, el resultat d’un logaritme, que tal i com hem dit, expressa una potència, no té perquè ser

12
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

enter.

D’altra banda, com que la base a sempre és positiva, b també ho ha de ser. Això és, l’operació loga b
només està definida per a nombres b que siguin positius.

7.1 Propietats dels logaritmes

a) loga 1 = 0

Per qualsevol nombre a , a0 = 1

b) loga a = 1

El nombre al qual hem d’elevar a per obtenir a, lògicament és 1.

c)loga am = m

El nombre al qual hem d’elevar a per obtenir am , lògicament, és m

d) loga (p · q) = loga p + loga q

!
p
e) loga = loga p − loga q
q

f) loga bm = m loga b
logb x
g) loga x = Aquesta propietat serveix per canviar de base.
logb a

7.2 El nombre e i els logaritmes neperians

El nombre e és un nombre irracional que igual que π i el nombre d’or φ surt de manera espontània
a la natura, com és ara en la desintegració radioactiva de nuclis inestables. De fet, la tècnica del
Carboni-14 s’aprofita d’aquest fet per a datar mostres arqueològiques comparant la quantitat d’aquest
isòtop radioactiu de la mostra morta amb les que tindria la mostra en un organisme viu.

Aquı́ sota es llisten els primers decimals d’aquest nombre:

e = 2, 718281828459045235...

Els logaritmes naturals o logaritmes neperians (ln x) són aquells que la seva base és el nombre e. Per
exemple, calcular el logaritme neperià de 2 vol dir:

ln 2 = 0, 6931471.... ⇔ e0,6931471.... = 2

Aixı́ mateix, per calcular qualsevol logaritme en qualsevol base, podem fer servir la fórmula del canvi
de base anterior amb els logaritmes en base l0 (log) o base e (ln).

13
1r Batxillerat Tema 1. Nombres reals INS Pau Vila

Activitat 7.1: Dimensió i elements d’una matriu

1. Aplicant la definició de logartime calcula el valor de y
a) log 1 0.25 = y
2
b) log√5 125 = y
c) log 0.001 = y
1
d) ln 5 = y
e r
5 1
e) log√3 =y
81

2. Si log10 2 = 0.3010, calcula el següent logaritme: log10 0.02

3. Aplicant les propietats dels logaritmes, desenvolupa els següents:

x2 y(m + n)
a) ln
mn
a2 − b2
b) log2
ab

14