REPTE 1

SELECCIÓ I CLASSIFICACIÓ DE PROVES CANGUR

COMPLEMENTS DE FORMACIÓ
Professor: Ignasi Florensa
Alumnes: Alexandra Gudayol
Aurelia Laín
Gemma Silvestre
REPARTIR ELS EXERCICIS ENTRE LES 6 SESSIONS ON HI HAGI UNA COHERÈNCI A CADA
SESSIÓ
Hem partit d’un doble criteri per dividir els exercicis:

1er Des del més concret al més abstracte

2on Un fil conductor que encadeni els diferents temes tractats ( Numerologia, Geometria, Àlgebra i
Probabilitat ). Per fer continu aquest fil utilitzem exercicis “ròtula” que ens serveixen per introduir
conceptes d’ambdós temes.

Les 6 sessions quedarien amb la següent distribució, la solució de cada exercici es troba en l’annex.

1a Sessió: Tema: Numerologia ( descomposició factorial)

Exercici 24 Descomposició dels nombres gràficament

Exercici 2 Descomposició, aplicació numèrica

Exercici 32 Ròtula. Problema d’àrees que és resol amb descomposició factorial però permet parlar
de divisions geomètricament.

2ona Sessió: Tema: Geometria

Exercici 21 Divisions geomètriques.

Exercici 12 Ròtula. Divisions geomètriques. Permet parlar de proporcions.

3a Sessió: Tema: Proporcionalitat

Exercici 13 Proporcions. Resolució geomètrica

Exercici 10 Ròtula. Proporcionalitat numèrica que permet parlar de llenguatge algebraic.

4a Sessió: Tema: Llenguatge algebraic

Exercici 3 Llenguatge algebraic. Sistema equacions

Exercici 34 Proporcionalitat que permet parlar de combinatòria

5a Sessió: Tema: Proporcionalitat en probabilitat

Exercici 11 Àlgebra que permet parlar de proporcionalitat.

Exercici 36 Ròtula. Proporcionalitat

6a Sessió: Tema: Probabilitat. Combinatòria

Exercici 5 Combinatòria
GUIA PEL DOCENT

PRIMERA SESSIÓ
EXERCICI 24

Construïm un triangle numèric, amb nombres més grans que 1 en cada casella, seguint les
instruccions que s’indiquen en el gràfic. Quin dels nombres indicats en les respostes no pot
quedar escrit a la casella inferior?

En aquest exercici explicarem primer els nombres primers i els nombres compostos. A
continuació, farem descomposició factorial, ja que ens ajudarà a entendre l’exercici. Com a
exemples de descomposició agafarem les possibles respostes que ens donen.

Quatre dels 5 nombres quan els tenim descomposats amb factors primers, observem que
aquests els podem ajuntar i que no ens quedi cap nombre primer solt. En canvi, al 5 è nombre
trobem que no podem fer cap combinació per tal que no ens quedi cap nombre primer.

EXERCICI 2

2003+2003+2003+2003+2003
Si simplifiquem la fracció Quin és el resultat?
2003+2003

Per tal de poder resoldre aquest exercici, és necessari primer saber que la suma d’un nombre
repetit, és la multiplicació d’aquest nombre per les vegades que és repeteix.

A continuació, escriurem la nova fracció, i com que el nombre que es repeteix al denominador i
al numerador és el mateix i l’únic que canvia és el nombre de vegades que es repeteix,
explicarem que quan un nombre que està multiplicant al denominador i al numerador és el
mateix el podem simplificar. Per tant, ens quedarà que aquesta fracció simplificada és la
fracció de les vegades que es repeteix el denominador i les vegades que es repeteix el
numerador.

EXERCICI 32

El Cangur té un hort rectangular de 30m 2 dividit, com mostra l’esquema, en tres zones també
rectangulars. La tercera part de l’hort està destinada a plantar-hi patates i té un costat de 2m, i
la zona destinada a les bajoques té un costat de 3m. Quina és l’àrea de la part on el Cangur
planta cebes?

Primer introduirem l’àrea del rectangle. A continuació, mitjançant

descomposició de nombres trobarem el valor dels dos costats del
rectangle d’on el Cangur té plantades les cebes.

Quan haurem deduït els valors dels costats, mitjançant l’àrea explicada a l’inici del problema,
trobarem l’àrea d’aquest rectangle.
SEGONA SESSIÓ

EXERCICI 21

La figura representa el camí que ha seguit una formiga per anar des del vèrtex A fins al vèrtex B
d’un cub de 12cm d’aresta, movent-se sempre per la superfície del cub. Quina és la longitud
total del recorregut de la formiga?

Aquest exercici el farem el primer d’aquesta segona sessió per tal

de poder lligar la teoria de l’últim exercici de la primera sessió amb
la d’aquesta segona.

Recordarem l’àrea del rectangle i introduirem l’àrea del quadrat. A

continuació, explicarem que és un cub, juntament amb la formula del seu volum.

Recordarem que el quadrat té els 4 costats iguals. Per tant, les arestes del cub també són
iguals, del qual deduïm que sumant el tram de l’esquerra de la P i el tram de la dreta de P, el
seu resultat serà sempre l’aresta del cub.

EXERCICI 12

Hem unit el centre d’un pentàgon regular amb un vèrtex i el punt mitjà d’un costat del
pentàgon, com es veu a la figura. Quina part de l’àrea del pentàgon representa el quadrilàter
ombrejat?

Expliquem que qualsevol polígon regular està compost per

triangles iguals i el nombre és el mateix que el nombre de costats.
Dibuixem els triangles en que es pot dividir aquest polígon
( ), però observem que la part ombrejada és un triangle
sencer i part d’un altre, que si fem línies perpendiculars de del
punt al costat, anomenada apotema ( ), comprovem que
són 3 triangles iguals. Comptem el total de triangles i primer
escrivim la proporció que seria 3/10 i finalment ho passem a percentatge multiplicant el
resultat per 100.
TERCERA SESSIÓ
EXERCICI 13

Una persona té un pati rectangular al seu jardí. Decideix fer-lo gran tot augmentant-ne tant la
llargada com l’amplada en un 10%. El percentatge d’increment de l’àrea del pati és del:
Primer de tot dibuixem el rectangle superior, de 10u * 10u a la pissarra, explicant que ho fem
per simplificar els càlculs, tenint en compte que el 10% de 10 és 1. Per tant, a continuació
afegim una columna i una fila més per tal de saber el % d’increment.

10

21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11

A partir d’aquí podem calcular la diferència de les àrees, primer ho farem gràficament amb
l’ajuda del segon rectangle. Com que cada rectangle és 1%, la suma dels nous rectangles ens
dona el percentatge d’increment.

La segona manera de poder trobar-lo és mitjançant la diferència d’àrees, la primera és

10u*10u i la segona 11u*11u. Fem la diferència i comprovem que és el mateix increment
anterior.

EXERCICI 10

Tres noies cullen 770 nous i se les reparteixen proporcionalment a les seves edats. Per cada 3
nous que ha agafat la Olga, l’Isa n’ha agafat 4. Per cada 7 nous que ha agafat la Natàlia, l’Isa
n’ha agafat 6. Quantes nous li han tocat a la noia més jove?

Expliquem que l’enunciat està parlant de proporcions directes.

3_________4

7_________6

3 7
Reflexionem que 1part + parts + parts = tot
4 6
Treballem amb les parts per homogeneïtzar les fraccions.

Identifiquem la part amb la incògnita que busquem i l’anomenem x, a continuació formulem

l’equació algebraica.

QUARTA SESSIÓ
EXERCICI 3

Quatre cargols han passejat per una vorera pavimentada amb rajoles rectangulars totes
idèntiques. La petjada que han deixat els 4 cargols a la vorera és la que pots veure en
l’esquema. Quants decímetres ha recorregut el cargol Tin en la seva passejada?

Per resoldre aquest exercici identifiquem primer tres incògnites. Les petjades diagonals les
anomenem x, les verticals y i les horitzontals z.

Representem les petjades mitjançant llenguatge algebraic.

5x=25dm (d’aquí podem trobar el valor de x)

5x+4y=37dm (com que el valor de x ja el tenim trobem el de y)

6y+5z=38dm (ara amb el valor de y trobat anteriorment trobem el valor de z)

En la última equació substituirem els valors anteriorment trobats de cada variable i així sabrem
els dm recorreguts pel Tin.

3x+4y+2z=?

EXERCICI 34

En una sala hi ha homes i dones. Si entressin 10 dones més a la sala, llavors la raó de dividir el
nombre d’homes pel de dones passaria a ser 2:1. També seria possible arribar a l’esmentada
raó 2:1 si k homes sortissin de la sala al principi. Quin és el valor de k?

Expliquem d’una manera més intuïtiva i amb nombres com es pot resoldre, mitjançant una
taula (veure solucionari).

Identifiquem la incògnita que l’enunciat anomena k. Plantegem algebraicament el sistema

d’equacions segons les proporcions i fem comparacions amb la taula explicada anteriorment.
Resolem el sistema d’equacions i comprovem que dona la mateixa solució.
CINQUENA SESSIÓ
EXERCICI 11

Una llauna de refresc que té una capacitat d’1/3 de litre està plena fins a les 3/4 parts. Quina
quantitat de líquid quedarà a la llauna si en traiem 20cl?

Per començar, explicarem les relacions d’unitats i quants cl hi ha en un L,ja que per resoldre el
problema és necessari treballar amb les mateixes unitats.

Per tal de fer participar als alumnes els hi preguntem als alumnes quants cl hi ha en una llauna
d’1/3L.

Quan tots tenen clar que 100cl = 1L podem calcular la quantitat que conté la llauna 3/4 de
100/3.

Trobat aquest resultat s’han de restar els 20cl que ens diu l’enunciat i trobem la solució.

Ara ho podem explicar gràficament:

1L

Capacitat de la llauna

1L=100cl 1/3L = 1*100cl/3 =100cl/3

Ara dividim 1/3 en 4 parts i pintem les 3/4 parts que ens diu l’enunciat.

100/3 cl

3/4

Per tant, trobem el resultat de : 3/4 de 100/3 i finalment tornem a restar el s20 cl que ens
demana l’enunciat.
EXERCICI 36

En una població de rates, el 25% són blanques i el 75% negres. De les rates blanques, el 50%
tenen la cua llarga i, de les negres l’hi tenen el 20%. Sabem que hi ha 99 rates amb la cua
llarga. Quantes rates hi ha a la població?

Aquest exercici tot i ser de percentatges, el treballarem amb probabilitat. Per tant, fem un
diagrama d’arbre per explicar l’enunciat. Expliquem els % en cada pas. A continuació, calculem
el % total que representa cada branca.

Sumem els percentatges i trobem el % total que correspon a les 99 rates de cua llarga. A partir,
d’aquí trobem la quantitat que correspon al 100%.

SISENA SESSIÓ
EXERCICI 5

Un quiosc ven gelats de 9 gustos diferents. Un grup de noies arriben al quiosc i cadascuna
compra un cucurutxo amb dues boles de gelat diferents. Si cap noia no ha demanat la mateixa
combinació de gustos i s’han demanat totes les combinacions diferents de gustos, quantes
noies hi ha al grup?

En aquest problema parlarem de la lògica i comprovarem numèricament, mitjançant una

taula, el resultat de l’enunciat. Fem agrupacions endreçades per poder comptar les
combinacions.

Reflexionem sobre la taula (veure solució en annex), on hem treballat. Observem que queda
dibuixat un paral·lelogram, i fent la representació gràfica de la figura dividida en unitats. Ens
adonem que totes les combinacions són un triangle, que és la meitat del paral·lelogram.

Calculem l’àrea del paral·lelogram i la dividim entre 2, perquè és la meitat, tal i com hem
explicat anteriorment, i comprovem que la solució és la mateixa que la solució trobada
intuïtivament.

Aquesta reflexió ens dona peu a introduir el concepte de successió – progressió aritmètica i la
suma dels termes d’aquesta successió. Apliquem la fórmula i trobem una solució que
comprovem que coincideix amb les anteriors.
ANNEX – SOLUCIONARI