Càlcul I

5. Sèries

1.- Successions
2.- Sèries Numèriques
3.- Sèries de Potències
4.- Sèrie de Taylor
5.- Sèries de Fourier

Departament de Mates
Acadèmia CEUS
www.academiaceus.cat
Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

1 Successions
Una successió és simplement un conjunt de números reals ordenats que segueixen una expressió definida pel seu terme
general que anomenarem an . La successió serà el conjunt {an , ∀n ∈ N}

. Exemple: a1 = a2 = 1, an = an−1 + an−2 ∀n ≥ 3

1.1 Inducció
El Mètode d’Inducció és un sistema que farem servir per demostrar enunciats que contenen algun natural n ∈ N.
Consisteix en els següents passos:

Pas 1) Comprovem que l’enunciat és cert per al primer n0 proposat.

Pas 2) Suposant que l’enunciat és cert per a un n qualsevol, comprovarem que també és cert per a n + 1.

. Exemple: Per demostrar que 2n > n ∀n ∈ N, n ≥ 1 seguim els passos anteriors

Pas 1) Si substituı̈m n = 1 comprovem que és cert que 21 > 1.

Pas 2) Suposant que 2n > n comprovem que 2n+1 > n + 1:

2n+1 = 2n · 2 > 2n = n + n ≥ n + 1

1.2 Tipologia
   
convergent limn→∞ an = L ∈ R
Una successió {an } és si
divergent limn→∞ an = ±∞ o bé @
   
creixent an+1 ≥ an
Una successió {an } és si
decreixent an+1 ≤ an
   
de terme general an = f (n)
Una successió {an } és si
definida per recurrència an = f (an−1 , an−2 , ...)
 
" creixent i acotada superiorment
Si una successió és llavors és convergent.
decreixent i acotada inferiorment

1.3 Lı́mit d’una successió

Criteris per trobar el lı́mit d’una successió (en cas que sigui convergent):

PAS A VARIABLE CONTÍNUA ARREL i QUOCIENT

f (x) és tal que f (n) = an 

an ≥ 0 √
lim f (x) = L, ±∞ =⇒ lim an = L, ±∞ an+1 =⇒ lim n
an = L
x→∞ n→∞  lim =L n→∞
(no es pot usar si hi ha factorials!) n→∞ an

STOLZ DEFINIDA PER RECURRÈNCIA




 bn+1 ≥ bn (1) Demostrem que és creixent/decreixent per inducció

lim bn = ∞ an (2) Trobem una cota superior/inferior
n→∞ =⇒ lim =L
 an+1 − an n→∞ bn (3) Canviem an+1 , an , an−1 , ... per L i aı̈llem L
 lim =L


n→∞ bn+1 − bn

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 1

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

2 Sèries Numèriques

Una sèrie és simplement un sumatori de termes que sempre anirà a infinit. Depenent de com siguin aquests termes
tindrem un tipus o un altre de sèries. En concret estudiarem les següents:

∞
X
Sèrie numèrica : an
n=1

∞
X
Sèrie de potències : an (x − c)n
n=0

Aquestes sèries podran tenir un valor (número) concret (i seran convergents) o no (i seran divergents). Ens interessa
saber quan són convergents i, si és possible, trobar el valor de la sèries.

Com que totes aquestes sèries seran de l’estil

∞
X
an
n=1

P
farem servir la notació an per referir-nos-hi de forma compacta.

2.1 Condició necessària de convergència

X
an convergent =⇒ lim an = 0
n→∞

2.2 Linealitat

X X X X X
an , bn convergents =⇒ (λan + bn ) = λ an + bn convergent

2.3 Criteris de Convergència de STP

Suposarem en tot moment que an ≥ 0 (Sèries de Termes Positius).

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 2

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

COMPARACIÓ QUOCIENT

 P
P P an+1 L < 1 =⇒ P an CONV.

an ≥ bn =⇒ ( an CONV. =⇒ bn CONV. ) lim = L > 1 =⇒ an DIV.
n→∞ an 
L = 1 =⇒ ???


ARREL INTEGRAL


f (x) cont.

∞
P
L < 1 =⇒ an CONV.   Z 
 
√
P
f
an i(x)dx
 P 
f (x) > 0
lim n an = L > 1 =⇒ an DIV. =⇒ 

1

n→∞
f 0 (x) < 0

mateix caràcter

L = 1 =⇒ ???
 


f (n) = an


LEIBNIZ (sèrie alternada) CONV. ABSOLUTA

(
an > an+1 X
=⇒ an (−1)n CONV.
lim an = 0
n→∞
P P
 |an | CONV. =⇒ an CONV.
an ≤ an+1
 X
o bé =⇒ an (−1)n DIV.
 lim a 6= 0

n
n→∞

" Només usarem el criteri de l’Arrel si tenim alguna cosa sencera elevada a n.
" Si tenim factorials sempre usarem el criteri del Quocient.

2.4 Exemples Importants de STP

Sèrie Geomètrica Quan an = rn (amb r ∈ R, r > 0). Llavors,

( P
r ≥ 1 =⇒ an DIV.
P
r < 1 =⇒ an CONV.

1
Sèrie Harmònica Quan an = (amb p ∈ N, p 6= 0). Llavors,
np

( P
p ≤ 1 =⇒ an DIV.
P
p > 1 =⇒ an CONV.

P P P
Sèrie Telescòpica Si podem posar una sèrie an de la forma an = bn − bn+1 llavors,

X
lim bn = L =⇒ an CONV.
n→∞

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 3

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

3 Sèries de Potències
Són les sèries del tipus
∞
X
an (x − c)n
n=0
Definicions:
c : Centre de la sèrie
an : Coeficients de la sèrie
Per a cada x tenim una sèrie numèrica com de les de l’apartat anterior. El que volem és determinar en quines x les sèries
numèriques corresponents són convergents o divergents. Aquests valors de x determinaran el Domini de convergència
de la sèrie de potències.

3.1 Determinació del Domini de Convergència

Seguirem el següent procés:
1.- Calculem el Radi de Convergència ρ:  
 an 
ρ = lim  
n→∞ an+1 

2.- Determinem l’interval de convergència: (c − ρ, c + ρ)

3.- Mirem què passa als extrems: fem x = c − ρ i x = c + ρ i analitzem les 2 sèries numèriques resultants. Si als
extrems c − ρ i/o c + ρ és convergent afegirem c − ρ i/o c + ρ a l’interval anterior.
4.- El Domini de Convergència serà [c − ρ, c + ρ], (c − ρ, c + ρ], [c − ρ, c + ρ) o bé (c − ρ, c + ρ), depenent del que
ens hagi sortit en cada extrem.
" Quan mirem la convergència als extrems, un dels extrems sempre el podrem resoldre per Leibniz, i en l’altre
no ens servirà mai el criteri del Quocient.
" El radi d’una suma (o resta) de sèries és el menor dels radis de cada sèrie.
" Si fem un canvi de variable el radi pateix el mateix canvi (si per exemple fem t = (x − c)a i amb t ens ha sortit un
√
radi ρ̂, llavors ρ = a ρ̂ + c).
" Si derivem o integrem la sèrie (respecte de x) o treiem factor comú fora de la sèrie (tant números com x), el radi de
convergència no varia (ni tampoc el domini de convergència).

3.2 Suma de la Sèrie

Si considerem la funció f (x) com
∞
X
f (x) = an (x − c)n
n=0

podrem calcular f (x) (és a dir, podrem sumar la sèrie) sempre movent-nos dins el seu Domini de Convergència. Per
fer-ho, la transformarem per poder aplicar el següent resultat de la sèrie geomètrica:

∞
X Fα
(F)n =
n=α
1−F

Per aconseguir-ho seguirem alguna (o més d’una) de les tècniques següents:

(1) derivar respecte de x (si tenim (x − c)n+a )
(2) integrar respecte de x (si tenim (x − c)n−a )
(3) fer un canvi de variable (si tenim (x − c)bn i llavors fem t = (x − c)b )
(4) treure factor comú d’alguna potència de x fora de la sèrie

" Si apliquem més d’una tècnica per arribar a l’expressió de la sèrie, un cop sumada, desfarem cada tècnica en l’ordre
invers (excepte la (4)).

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 4

 Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

4 Sèrie de Taylor
Un cas particular de sèries de potències és la Sèrie de Taylor, on

f n) (c)
an =
n!

A més, qualsevol funció f (x) derivable en un punt c es pot posar com

∞
X f n) (c)
f (x) = (x − c)n
n=0
n!

O sigui, que qualsevol funció derivable la podem posar com a suma d’infinits polinomis, amb els avantatges
que això suposa (ja que els polinomis són les funcions més senzilles que hi ha).

Però no és pràctic considerar infinits termes, de manera que tallarem sempre per una n concreta. Definirem aixı́ el
Polinomi de Taylor d’ordre n d’una funció f (x) al voltant d’un punt c com

f 00 (c) f 000 (c) f n) (c)

P [f, n](x) = f (c) + f 0 (c)(x − c) + (x − c)2 + (x − c)3 + · · · + (x − c)n
2! 3! n!

I d’aquesta manera podem dir que

f (x) = P [f, n](x) + Rn (x)

on Rn (x) és el residu, que calcularem segons la fórmula

 n+1) 
f (c)
(x − c)n+1 

Rn (x) = 
(n + 1)!

4.1 Les sèries de McLaurin més tı́piques

x2 x3 x4 x5 xn
 
x α α(α − 1) 2 α n
e =1+x+ + + + + ··· + + ··· (1 + x) = 1 + αx + x + ··· + x + ···
2! 3! 4! 5! n! 2 n
x2 x4 x6 x8 x2n x3 x5 x7 x9 x2n+1
cos(x) = 1 − + − + + · · · + (−1)n + ··· sin(x) = x − + − + + · · · + (−1)n + ···
2! 4! 6! 8! (2n)! 3! 5! 7! 9! (2n + 1)!
x2 x4 x6 x8 x2n x3 x5 x7 x9 x2n+1
cosh(x) = 1 + + + + + ··· + + ··· sinh(x) = x + + + + + ··· + + ···
2! 4! 6! 8! (2n)! 3! 5! 7! 9! (2n + 1)!
x2 x3 x4 xn x2 x3 x4 xn
ln(1 + x) = x − + − + · · · + (−1)n−1 + ··· ln(1 − x) = −x − − − + ··· + + ···
2 3 4 n 2 3 4 n
x3 x5 x7 x2n+1 x3 2x5 17x7 62x9
arctan(x) = x − + − + · · · + (−1)n + ··· tan(x) = x + + + + + ···
3 5 7 (2n + 1) 3 15 315 2835
1 1
= 1 + x + x2 + x3 + x4 + x5 + · · · + xn + · · · = 1 − x + x2 − x3 + x4 − x5 + · · · + (−1)n xn + · · ·
1−x 1+x

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 5

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

5 Sèries de Fourier
5.1 Funcions periòdiques, Sèrie de Fourier i Harmònics
Una funció periòdica de perı́ode P és aquella que verifica

f (x + P ) = f (x)

El que farem és ajustar qualsevol funció periòdica f (x) per una suma infinita de sinus i cosinus. Aquesta suma l’anomenem
sèrie de Fourier de f (i la denotarem per F[f ]) i, considerant l’interval [−T, T ] (de manera que el perı́ode és P = 2T )
es defineix aixı́:

∞ ∞
a0 X  πn  X  πn 
F[f ] = + an cos x + bn sin x
2 n=1
T n=1
T

Els coeficients an , bn s’anomenen harmònics o coeficients de Fourier i es defineixen segons

Z T Z T Z T
1 1  πn  1  πn 
a0 = f (x)dx , an = f (x) cos x dx , bn = f (x) sin x dx
T −T T −T T T −T T

amb n ∈ N, n >= 1.
" Fixem-nos que a les fórmules hi va T que sempre és la meitat del perı́ode.

5.2 Truquets

(1) Simetries
Si f té simetria parella (quan f (−x) = f (x) o bé quan la gràfica és simètrica respecte de l’eix Y ) llavors bn = 0. Per
calcular a0 i an usarem aquestes fórmules més còmodes:

Z T Z T
2 2  πn 
a0 = f (x)dx , an = f (x) cos x dx
T 0 T 0 T

Si f té simetria imparella (quan f (−x) = −f (x) o bé quan la gràfica és simètrica respecte de l’origen) llavors
a0 = an = 0. Per calcular bn usarem aquesta fórmula més còmoda:

Z T
2  πn 
bn = f (x) sin x dx
T 0 T

. Supertruquet: Si ens donen una funció f (x) que no té cap simetria, però que traslladant-la k amunt (fent g(x) = f (x)+k)
o k avall (fent g(x) = f (x) − k) aconseguim una funció g(x) amb alguna simetria, ho podem fer perfectament (aixı́
aprofitarem els avantatges d’aquestes funcions). Després calculem F[g] i finalment,

g(x) = f (x) ± k =⇒ F[f ] = F[g] ∓ k

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 6

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

(2) Integrals per parts

Gairebé sempre les funcions f (x) són un polinomi de grau 1 o 2, i les integrals es resolen per parts. Recordem els
casos per a f (x) = x i f (x) = x2 :
Z
x cos(kx) sin(kx)
x sin(kx)dx = − +
k k2
Z
x sin(kx) cos(kx)
x cos(kx)dx = +
k k2

x2 cos(kx) 2x sin(kx) 2 cos(kx)

Z
x2 sin(kx)dx = − + +
k k2 k3

x2 sin(kx) 2x cos(kx) 2 sin(kx)

Z
x2 cos(kx)dx = + −
k k2 k3

(3) Propietats Trigonomètriques Vitals

Amb n ∈ N, n ≥ 0, es verifica

sin(πn) = 0, sin(2πn) = 0, cos(πn) = (−1)n , cos(2πn) = 1

Identitats que passen productes a sumes (ideal per quan hem d’integrar):

sin(x + y) + sin(x − y)
sin(x) cos(y) =
2

cos(x − y) − cos(x + y)
sin(x) sin(y) =
2

cos(x − y) + cos(x + y)
cos(x) cos(y) =
2

5.3 Funcions definides en intervals positius

Si f (x) està definida a [0, T ] (enlloc de [−T, T ] com fins ara) podem inventar-nos una “extensió periòdica parella/imparella”
a l’interval [−T, 0].

.Exemple: sigui f (x) = π − x definida a [0, π]. L’extensió periòdica g(x) la podem definir com

( (
x+π x ∈ [−π, 0] −π − x x ∈ [−π, 0]
g(x) = g(x) =
π−x x ∈ [0, π] π − x x ∈ [0, π]

Extensió Parella (en sèrie de Cosinus) Extensió Imparella (en sèrie de Sinus)

.Alternativa: També podem considerar la sèrie de Fourier suposant que, enlloc de [−T, T ] tenim [0, T ], cosa que implica
que ARA EL PERÍODE ÉS T i llavors, a les fórmules dels harmònics hem de posar T /2. És a dir,

Z T Z T   Z T  
2 2 2πn 2 2πn
a0 = f (x)dx , an = f (x) cos x dx , bn = f (x) sin x dx
T 0 T 0 T T 0 T

(i la sèrie F[f ] també portarà T /2 enlloc de T )

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 7

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

5.4 Aplicació al càlcul de sèries numèriques

Una de les aplicacions que més habituals de Fourier és la suma de sèries numèriques. Un cop tinguem la sèrie de Fourier
de f (x) l’avaluarem en un cert valor de x ∈ [−T, T ] i podrem aı̈llar la sèrie numèrica que queda. Aquest valor l’haurem
de decidir nosaltres en funció de la sèrie que vulguem calcular.

Teorema de Dirichlet
Considerant l’interval [−T, T ], aquest teorema diu el següent:

(1) Si x0 ∈ (−T, T ) i f és contı́nua a x0 llavors F[f ](x0 ) = f (x0 )

(2) Si x0 ∈ (−T, T ) i f no és contı́nua a x0 , llavors

lim f (x) + lim f (x)

x→x+
0 x→x−
0
F[f ](x0 ) =
2

(3) Si x0 = −T o bé x0 = T , llavors

lim f (x) + lim f (x)

x→−T + x→T −
F[f ](±T ) =
2

Aquest teorema el farem servir quan haguem d’avaluar F[f ] en algun punt concret.

ELS 4 FILTRES :: Fent les següents substitucions als sumatoris filtrarem tots els termes que són 0:
∞
X ∞
X
(...)(1 − (−1)n ) = (...)2 (n = 2k − 1)
n=1 k=1

∞
X ∞
X
(...)(1 + (−1)n ) = (...)2 (n = 2k)
n=1 k=1

∞
X  πn  ∞
X
(...) sin = (...)(−1)k+1 (n = 2k − 1)
n=1
2
k=1

∞
X  πn  ∞
X
(...) cos = (...)(−1)k (n = 2k)
n=1
2
k=1

(si cal, un cop muntada la sèrie, podem tornar a canviar k per n)

.Exemple: sigui f (x) = x2 una funció periòdica a [−π, π]. Llavors,

∞
π 2 X 4(−1)n
F[f ] = + cos(nx)
3 n=1
n2

Avaluant-la a x = π (segons Dirichlet, F[f ](π) = π 2 ),

∞ ∞ ∞ ∞
π 2 X 4(−1)n π 2 X 4(−1)n π2 X 1 X 1 π2
π2 = + 2
cos(nπ) = + 2
(−1) n
= + 4 2
=⇒ 2
=
3 n=1
n 3 n=1
n 3 n=1
n n=1
n 6

Avaluant-la a x = 0 (segons Dirichlet, F[f ](0) = 0),

∞ ∞ ∞ ∞
π 2 X 4(−1)n π 2 X 4(−1)n π2 X (−1)n X (−1)n −π 2
0= + cos(0) = + = + 4 =⇒ =
3 n=1
n2 3 n=1
n2 3 n=1
n2 n=1
n2 12

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 8

Càlcul I
ETSEIB Tema 05 :: Sèries

5.5 Derivació i Integració de sèries de Fourier

Sovint, per poder sumar alguna sèrie numèrica concreta, ens caldrà manipular la sèrie de Fourier derivant-la o integrant-la
(sempre respecte de x). Vegem-ho en detall:

(1) Derivació
Donada una funció f i el seu desenvolupament en sèrie de Fourier F[f ], podem derivar tant una com l’altra en un valor
concret x0 (dins l’interval de definció de f ) sempre que f sigui contı́nua, obtenint f 0 (x) i la derivada “terme a terme” de
F[f ] i aquesta serà la sèrie de Fourier de f 0 (x):

∞ ∞
X πn  πn  X πn  πn 
F[f 0 ] = − an sin x + bn cos x
n=1
T T n=1
T T

. Comentari: quan derivem una funció f no ho podrem fer en punts amb discontinuı̈tats!

(2) Integració
Donada una funció f i el seu desenvolupament en sèrie de Fourier F[f ], podem integrar tant una com l’altra entre un
valor concret x0 i un valor genèric x (ambdós dins l’interval de definció de f ) i obtenim
Z x
g(x) = f (t)dt per a la funció f
x0

I integrant “terme a terme” la sèrie F[f ],

∞ ∞
a0 X T   πn   πn  X T   πn   πn 
(x − x0 ) + an sin x − sin x0 + bn cos x0 − cos x
2 n=1
nπ T T n=1
nπ T T
a0
D’aquesta manera, si definim h(x) = g(x) − 2 x tindrem la sèrie de Fourier F[h]:

∞ ∞ ∞ ∞
a0 X T  πn  X T  πn  X T  πn  X T  πn 
F[h] = − x0 + bn cos x0 − an sin x0 + an sin x − bn cos x
2 n=1
nπ T n=1
nπ T n=1
nπ T n=1
nπ T

Si x0 = 0 (el cas més habitual),

∞ ∞ ∞
X T X T  πn  X T  πn 
F[h] = bn + an sin x − bn cos x
n=1
nπ n=1 nπ T n=1
nπ T

. Comentari: quan integrem una funció f amb discontinuı̈tats, aquestes desapareixen! O sigui que f pot ser discontı́nua,
però g i h sempre seran contı́nues.

www.academiaceus.cat Oscar, Marta i Rou 9