Capı́tol 6

Continuı̈tat i derivabilitat de funcions

reals

6.1 Lı́mit d’una funció

Vegem intuı̈tivament que s’ entén per lı́mit d’una funció en ±∞ i en un punt.
a) x → +∞

1l
lim f (x) = l
x→+∞

X Al donar-li a x, valors grans i positius, els valors de f (x)

−3 −2 −1 1 2
s’aproximen a l.
−1

−2

1
lim f (x) = +∞
x→+∞

X Al donar-li a x, valors grans i positius, els valors de f (x) es

−3 −2 −1 1 2
fan cada vegada més grans i positius .
−1

−2

1
lim f (x) = −∞
x→+∞

X Al donar-li a x, valors grans i positius, els valors de f (x) es

−3 −2 −1 1 2
fan cada vegada més ”grans negatius”.
−1

−2

126
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

b) x → −∞

1l
lim f (x) = l
x→−∞

X Al donar-li a x, valors grans i negatius, els valors de f (x)

−3 −2 −1 1 2
s’aproximen a l.
−1

−2

1
lim f (x) = +∞
x→−∞

X Al donar-li a x, valors grans i negatius, els valors de f (x)

−3 −2 −1 1 2
es fan cada vegada més grans i positius .
−1

−2

1
lim f (x) = −∞
x→−∞

X Al donar-li a x, valors grans i negatius, els valors de f (x)

−3 −2 −1 1 2
es fan cada vegada més ”grans negatius”.
−1

−2

c) x → a

1
lim f (x) = l
l x→a
a X Al donar-li a x valors molt pròxims a a, els valors de f (x)
−3 −2 −1 1 2
s’aproximen a l.
−1

−2

1
lim f (x) = +∞
a x→a
X Al donar-li a x valors molt pròxims a a, els valors de f (x)
−3 −2 −1 1 2
es fan cada vegada més grans i positius.
−1

−2
127
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

1
lim f (x) = −∞
a x→a
X Al donar-li a x valors molt pròxims a a, els valors de f (x)
−3 −2 −1 1 2
es fan cada vegada més ”grans negatius”.
−1

−2

6.2 Càlcul de lı́mits

Front a un problema normal de càlcul de lı́mits, es comença aplicant la fòrmula:

lim [f (x)♦g(x)] = [lim f (x)] ♦ [lim g(x)]

on (♦) representa la suma, diferència, producte, quocient o potència. A l’aplicar dita fòrmula cal tenir en
compte les següents regles:

SUMA:

l + ∞ = +∞ l + (−∞) = −∞ −(+∞) = −∞

−(−∞) = +∞ (+∞) + (∞) = +∞ (−∞) + (−∞) = −∞

PRODUCTE:

(+∞) · (+∞) = +∞ (−∞) · (−∞) = +∞ (+∞) · (−∞) = −∞

 
(+∞) · l = +∞ (+∞) · l = −∞
l>0 l<0
(−∞) · l = −∞ (−∞) · l = +∞

QUOCIENT:


 l
∞ ∞ 0  ∞ =0

=∞ = ∞(l 6= 0) =0 l=
6 0
0 l ∞ 
 l

 =∞
0

POTÈNCIA:

(+∞)+∞ = +∞ (+∞)−∞ = 0 l>0→ (+∞)l = +∞

l<0→ (+∞)l = 0 l 6= 0 → l0 = 1
 
l+∞ = +∞ l+∞ = 0
l>1 0<l<1
l−∞ = 0 l−∞ = +∞

INDETERMINACIONS:
Són indeterminacions els casos en els quals el coneixement dels lı́mits que intervenen no és suficient per
saber a priori el resultat. Cal efectuar algunes operacions adiccionals per arribar al càlcul de dit lı́mit.
En el següent capı́tol resoldrem aquestes indeterminacions amb ajuda de la regla de L’Hopital.
Les indeterminacions són :
0 ∞
(+∞) − (+∞) (∞) · 0 1∞ ∞0 00
0 ∞

128
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

UN LÍMIT MOLT IMPORTANT:

 x
1
e = lim 1+ = 2′ 7182818284...
x→+∞ x

6.3 Continuı̈tat d’una funció en un punt. Tipus de discontinuı̈tats

Una función y = f (x) es contı́nua en un punt x = a quan es compleix que:
• ∃ (Existeix) f (a)
• ∃ lim f (x)
x→a

• lim f (x) = f (a)

x→a

Quan una funció no és contı́nua en un punt x = a es diu que és discontı́nua en eixe punt.

Tipus de discontinuı̈tats:

a) Evitable (sense punt o amb punt desplaçat):

Y Y

1 1

X X
−3 −2 −1 1 2 −3 −2 −1 1 2
−1 −1

−2 −2

∃ lim f (x) però, ∄f (a), ó si existeix, lim f (x) 6= f (a)

x→a x→a

b) De salt finit:

X
−3 −2 −1 1 2
−1

−2

Existeixen els lı́mits laterals, són finits, però no coincideixen:

lim f (x) 6= lim f (x)

x→a− x→a+

No és important en aquest cas que existesca o no f (a).

129
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

c) De salt infinit:

Y Y

1 1

X X
−3 −2 −1 1 2 −3 −2 −1 1 2
−1 −1

−2 −2

Algun dels lı́mits laterals o els dos són infinits:

lim f (x) = ±∞ o lim f (x) = ±∞

x→a− x→a+

No és important en aquest cas que existesca o no f (a). En aquest cas la recta vertical x = a s’anomena
assı́mptota vertical.
d) Essencial:

X
−3 −2 −1 1 2
−1

−2

Algun dels lı́mits laterals o els dos no existeixen:

lim f (x) = ∄ o lim f (x) = ∄

x→a− x→a+

No és important en aquest cas que existesca o no f (a).

Exemples:
x−1
1.- Estudia la continuı̈tat de la funció racional: f (x) =
x2 − 1
Els punts problemàtics són els zeros del denominador: x = 1, x = −1, ja que en ells no existeix funció.
Estudiem els seus lı́mits:
x−1 0 1 1 x−1 0 1 1
lim 2
= = lim = lim 2
= = lim =
x→1+ x −1 0 x→1 x + 1
+ 2 x→1− x −1 0 x→1 x + 1
− 2
Per tant en aquest punt la discontinuı̈tat és evitable.
x−1 −2 x−1 −2
lim + 2
= − = +∞ lim − 2
= + = −∞
x→−1 x −1 0 x→−1 x −1 0
Per tant en aquest punt hi ha una discontinuı̈tat de salt infinit. A continuació apareix el gràfic de la funció:

130
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

X
−6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5
−1

−2

−3

−4

−5

2x x<1
2.- Estudia la continuı̈tat de la funció definida a trossos: f (x) =
−x + 2 x≥1
L’únic punt problemàtic és el punt on canvia la fórmula de la funció: x = 1. Estudiem els seus lı́mits:

lim −x + 2 = 1 lim 2x = 2
x→1+ x→1−

Per tant en aquest punt la discontinuı̈tat és de salt finit que val 1 unitat.
Y

X
−6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5
−1

−2

−3

−4

−5

π 
3.- Estudia la continuı̈tat de la funció f (x) = cos
x
L’únic punt problemàtic és el punt que anul·la el denominador : x = 0. Estudiem els seus lı́mits:
π  π 
lim cos =∄ lim cos =∄
x→0+ x x→0− x
 
1 π
El primer lı́mit no existeix perquè, per exemple, si agafem xn = llavors cos = cos (2nπ) = 1, mentre
  2n xn
1 π
que si agafem xn = llavors cos = cos ((2n + 1)π) = −1. Amb el segon lı́mit es raona de la
2n + 1 xn
mateixa manera. La gràfica de la funció apareix a continuació:

131
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

6.4 Continuı̈tat d’una funció en un interval

a) Interval obert:

Una funció y = f (x) és contı́nua en un interval obert ]a, b[ de R si és contı́nua en cada punt de l’inter-
val.

Exemple de funció contı́nua en un interval obert:

1 i π πh
La funció f (x) = és contı́nua en l’interval obert I = − , :
cos x 2 2

b) Interval tancat:

Una funció y = f (x) és contı́nua en un interval tancat [a, b] de R si és contı́nua en cada punt de l’inter-
val obert i és contı́nua per la dreta en a, i per l’esquerra en b.

Exemple de funció contı́nua en un interval tancat:

√
La funció f (x) = + 1 − x2 és contı́nua en l’interval tancat I = [−1, 1]:
Y

X
−6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5
−1

−2

Les funcions elementals són contı́nues en tot el domini en el que estan definides. Per exemple :

• Les funcions polinòmiques, les funcions trigonomètriques sin, cos o les exponencials són contı́nues en tot
R.
• Les funcions racionals són contı́nues en els punts que no anul·len el denominador.
• La funció loga és contı́nua en ]0, +∞[.
√
• La funció x és contı́nua en [0, +∞[

132
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

a)Teorema de Bolzano Siga y = f (x) una funció contı́nua en un interval tancat [a, b] i f (a) · f (b) < 0,
llavors existeix c ∈]a, b[ tal que f (c) = 0.
Aquest teorema ens diu que tota funció contı́nua en un interval tancat, que agafa un valor positiu en un
extrem i uno negatiu en l’altre, necessàriament passa per l’eix OX.
Aplicació:

Prova que l’equació x5 + x − 1 = 0 té alguna arrel real i aproxima-la fins les dècimes.
Considerem la funció f (x) = x5 + x − 1 contı́nua per ser polinòmica.
Es compleix que f (0) = −1 < 0 i f (1) = 1 > 0 i el Teorema de Bolzano ens asegura que existeix un
nombre real c ∈]0, 1[ arrel de l’equació.
Amb ajuda de la calculadora, podem comprovar que f (0, 7) = −0, 13 i que f (0, 8) = 0, 12 i per tant 0′ 7
és una arrel de l’equació amb una xifra decimal exacta.
Y

X
−6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5
−1

−2

−3

−4

−5

b)Teorema de Weierstrass Si y = f (x) és una funció contı́nua en un interval tancat [a, b] llavors té un
màxim i un mı́nim absoluts en eixe interval. Es a dir, existeixen dos nombres c, d ∈ [a, b] per als quals
es compleix: f (c) ≤ f (x) ≤ f (d)

Y
b
4

màxim absolut 3

X
−6 −5 −4 −3 −2 −1 1 b
2 3 4 5
−1 mı́nim absolut

−2

−3

−4

−5

6.5 Recta tangent i derivada d’una funció en un punt

Les gràfiques de les funcions lineals y = mx + n són rectes que creixen o decreixen uniformement en tot el
seu domini.
El pendent m ens indica les unitats que creix o decreix l’ordenada y per cada unitat d’augment de l’abcissa x.
k
Ara bé, les paràboles y = ax2 + bx + c, les hipèrboles y = , les exponencials y = ax , les logarı́tmiques
x
y = loga x i les altres funcions no lineals, no creixen de manera uniforme.
Per estudiar el creixement de les funcions, sorgeixen els conceptes de taxa de variació instantànea o derivada
i recta tangent a una funció en un punt.
L’origen geomètric de les derivades fou la determinació de la recta tangent a una corba en un punt.
La recta tangent no es pot definir com aquélla que talla a la corba en un sol punt, com es posa de manifest en

133
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

les següents gràfiques:

Y Y

4 4

3 3
És tangent
No és tangent
2 2

1 1

X X
−6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5 −6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5
−1 −1

−2 −2

−3 −3

−4 −4

−5 −5

Definició de recta tangent:

La recta tangent a la gràfica d’una funció y = f (x) en un punt P de coordenades (a, f (a)) es defineix com la
recta lı́mit de les rectes secants P Qi , quan Qi (xi , f (xi )) s’aproxima a P .

6 b
Q1

5
b
Q2
4
Recta tangent

3 b
Q3
b
Q4
b
P
2

−1 1 2 3 4 5 6
−1

Definició de derivada d’una funció en un punt:

Per calcular l’equació de la recta tangent necessitem un punt de la recta i el seu pendent.
El punt de la recta tangent conegut és P (a, f (a)).
El pendent de la recta tangent s’anomena derivada de la funció en el punt o taxa de variació instantànea i ve
donada per l’expressió:

f (a + h) − f (a) f (a + h) − f (a)
f ′ (a) = mtangent = lim mrectaP Q = lim tan α = lim = lim
Q→P Q→P Q→P h h→0 h

6 b
Q(a + h, f (a + h)

4 f (a + h) − f (a)

3
α
P (a, f (a) b

2 h

1
α

−1 1 2 3 4 5 6
−1

134
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

L’ equació de la recta tangent té per fòrmula:

y − f (a) = f ′ (a)(x − a)

Exemples:

1.- Calcula la derivada i l’equació de la recta tangent a la funció y = x2 en el punt P (1, 1).

5 Recta tangent

4 b
Q1 (2, 4)

Q2 (1.5, 2.25) b

2
b
Q3 (1.1, 1.21)
1 P (1, 1) b

−1 1 2 3 4 5 6
−1

Agafem la successió de punts : Q1 (2, 4), Q2 (1′ 5, 2′ 25), Q3 (1′ 1, 1′ 21), Q4 (1′ 01, 1′ 0201)).

f (2) − f (1) 4−1 3

• Pendent de P Q1 : m1 = = = =3
2−1 2−1 1

f (1′ 5) − f (1) 2′ 25 − 1 1′ 25
• Pendent de P Q2 : m2 = = = = 2′ 5
1′ 5 − 1 1′ 5 − 1 0′ 5

f (1′ 1) − f (1) 1′ 21 − 1 0′ 21
• Pendent de P Q3 : m3 = = = = 2′ 1
1′ 1 − 1 1′ 1 − 1 0′ 1

f (1′ 01) − f (1) 1′ 0201 − 1 0′ 0201

• Pendent de P Q4 : m4 = ′
= ′ = ′ = 2′ 01
1 01 − 1 1 01 − 1 0 01

Podem veure intuı̈tivament que aquests nombres tenen com a lı́mit 2, y per tant: f ′ (1) = 2. L’equació de la
recta tangent és : y − 1 = 2(x − 1).

1 1
2.- Calcula la derivada i la recta tangent de la funció y = en el punt P (2, ).
x 2
Apliquem la definició de derivada:
1 1
f (2 + h) − f (2) − −h −1 −1
f ′ (2) = lim = lim 2 + h 2 = lim = lim =
h→0 h h→0 h h→0 2 · h · (2 + h) h→0 2 · (2 + h) 4
1 −1
L’equació de la recta tangent és: y − = (x − 2).
2 4

135
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

1
b

−7 −6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5 6
−1

−2

−3

−4

−5

6.6 Derivades laterals. Punts angulosos

S’anomena derivada per l’esquerra de la funció y = f (x) en x = a al lı́mit:

′ f (a + h) − f (a)
f− (a) = lim−
h→0 h
S’anomena derivada per la dreta de la funció y = f (x) en x = a al lı́mit:

′ f (a + h) − f (a)
f+ (a) = lim
h→0+ h
Si en un punt, la funció és contı́nua i les derivades laterals són distintes, el punt s’anomena angulós. Si les
derivades laterals coincideixen, la corba dobla suaument, es a dir, la funció és derivable.
Exemple:

−x2 + 4 x≤2
1.- Estudia la derivabilitat de la funció:f (x) =
x2 − x − 2 x > 2

−7 −6 −5 −4 −3 −2 −1 1 2 3 4 5 6
−1 P (2, 0) punt angulós

−2

−3

−4

−5

Comprovem que és contı́nua en x = 2.

f (2) = 0

lim (x2 − x − 2) = 0 lim (−x2 + 4) = 0

x→2+ x→2−

Calculem els lı́mits laterals per comprovar que no és derivable en x=2:

′ f (2 + h) − f (2) (2 + h)2 − (2 + h) − 2 − 0 h2 + 3h
f+ (2) = lim = lim = lim = lim h + 3 = 3
h→0+ h h→0 h h→0 h h→0

′ f (2 + h) − f (2) −(2 + h)2 + 4 − 0 −h2 − 4h

f− (2) = lim− = lim = lim = lim −h − 4 = −4
h→0 h h→0 h h→0 h h→0

136
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Les equacions de les dues semirectes tangents (semitangents), en el punt P (2, 0) són:
y − 0 = 3(x − 2) i y − 0 = −4(x − 2).

Propietat:

Una funció pot ser contı́nua en un punt i no ser derivable en éll. Es lo que ocurreix en els punts angulosos
i en els que la derivada és infinita. Però:
Si una funció és derivable en un punt, necessàriament és contı́nua en éll.
Demostració:

Suposem que y = f (x) és derivable en x = a. Per provar que és contı́nua cal demostrar que:
limx→a f (x) = f (a) o el que és el mateix, limh→0 f (a + h) = f (a). En efecte:

f (a + h) − f (a)
lim f (a + h) = lim f (a + h) − f (a) + f (a) = lim · h + f (a) = f ′ (a) · 0 + f (a) = f (a)
h→0 h→0 h→0 h

6.7 Funció derivada. Derivades successives

Si una funció, y = f (x) és derivable en tots els punts d’un interval I, la funció f ′ que associa a cada x de
I la seua derivada f ′ (x) s’anomena funció derivada de y = f (x) i es representa per f ′ (x).
Si f ′ (x) és derivable, la seua derivada s’anomena derivada segona i s’escriu f ′′ (x). Aixı́ successivament es
defineixen la derivada tercera, quarta, etc.
Una altra forma d’escriure les derivades és Df , D2 f , etc.

Exemples:

1.- La funció derivada de y = x2 es y ′ = 2x , ∀x ∈ R. En efecte:

f (x + h) − f (x) (x + h)2 − x2 x2 + 2xh + h2 − x2 2xh + h2

f ′ (x) = lim = lim = lim = lim = lim 2x+h = 2x
h→0 h h→0 h h→0 h h→0 h h→0

1 −1
2.- La funció derivada de y = es y ′ = 2 , ∀x ∈ R − {0}. En efecte:
x x
1 1 x−x−h
f (x + h) − f (x) − −h −1 −1
x(x + h)
f ′ (x) = lim = lim x + h x = lim = lim = lim = 2
h→0 h h→0 h h→0 h h→0 xh(x + h) h→0 x(x + h) x

137
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

3.- La funció derivada de y = xn és y ′ = nxn−1 , ∀x ∈ R. En efecte:

 
n n−1 n
x + nx h+ xn−2 h2 + . . . hn − xn
′ f (x + h) − f (x) (x + h)n − xn 2
f (x) = lim = lim = lim =
h→0 h h→0 h h→0 h
 
n
nxn−1 h + xn−2 h2 + . . . hn  
2 n
= lim = lim nxn−1 + xn−2 h + . . . hn−1 = nxn−1
h→0 h h→0 2

4.- La funció derivada de y = cos x és y ′ = sin x. ∀x ∈ R. En efecte:

x+h+x x+h−x
f (a + h) − f (a) cos(x + h) − cos(x) −2 sin · sin
′
f (x) = lim = lim = lim 2 2
h→0 h h→0 h h→0 h
 
2x + h h 2x + h h   h
−2 sin · sin − sin · sin sin
= lim 2 2 = lim 2 2 = lim − sin 2x + h · lim   h2  =

h→0 h h→0 h h→0 2 h→0
2 2
= − sin x · 1 = − sin x

√ 1
5.- La funció derivada de y = x és y ′ = √ , ∀x > 0. En efecte:
2 x
√ √ √ √ √ √
′ f (x + h) − f (x) x+h− x ( x + h − x) · ( x + h + x)
f (x) = lim = lim = lim √ √ =
h→0 h h→0 h h→0 h · ( x + h + x)

x+h−x h 1 1
= lim √ √ = lim √ √ = lim √ √ = √
h→0 h · ( x + h + x) h→0 h · ( x + h + x) h→0 ( x + h + x) 2 x

138
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

6.8 Regles de derivació

SUMA I DIFERÈNCIA: D[f (x) ± g(x)] = f ′ (x) ± g ′ (x)

PRODUCTE : D[k · f (x)] = k · f ′ (x)

PER UN NOMBRE

PRODUCTE: D[f (x) · g(x)] = f ′ (x) · g(x) + f (x) · g ′ (x)

 
f (x) f ′ (x) · g(x) − f (x) · g ′ (x)
QUOCIENT: D =
g(x) (g(x))2

COMPOSICIÓ : D [f (g(x)] = f ′ [g(x)] · g ′ (x)

Regla de la cadena D [f (g(h(x)] = f ′ (g(h(x)) · g ′ (h(x)) · h′ (x)

Simples Compostes

POTÈNCIA: D[Constant] = 0

D[xn ] = n · xn−1 D[f (x)n ] = nf (x)n−1 · f ′ (x)

√ 1 p 1
D[ x] = D[x1/2 ] = √ D[ f (x)] = p · f ′ (x)
2 x 2 f (x)

EXPONENCIALS: D[ex ] = ex D[ef (x) ] = ef (x) · f ′ (x)

D[ax ] = ax · ln a D[af (x) ] = af (x) · ln a · f ′ (x)

1 1
LOGARÍTMIQUES: D(ln x) = D[ln f (x)] = · f ′ (x)
x f (x)
1 1
D[loga x] = D[loga f (x)] = · f ′ (x)
x ln a f (x) · ln a

TRIGONOMÈTRIQUES: D(sin x) = cos x D[sin(f (x))] = cos(f (x)) · f ′ (x)

D[cos x] = − sin x D[cos(f (x))] = − sin(f (x)) · f ′ (x)

1 1
D[tan x] = D[tan(f (x))] = · f ′ (x)
cos2 x cos2 (f (x))
−1 −1
D[cot x] = D[cot(f (x))] = · f ′ (x)
sin2 x 2
sin (f (x))
1 1
D(arcsin x) = √ D[arcsin(f (x))] = p · f ′ (x)
1 − x2 1 − (f (x))2
−1 −1
D(arccos x) = √ D[arccos(f (x))] = p · f ′ (x)
1 − x2 1 − (f (x))2
1 1
D[arctan x] = D[arctan(f (x))] = · f ′ (x)
1 + x2 1 + (f (x))2

139
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

A continuació figuren algunes demostracions de les fòrmules anteriors:

Derivada de la suma: y = f (x) + g(x)

[f (x + h) + g(x + h)] − [f (x) + g(x)]

(f (x) + g(x))′ = lim =
h→0 h
f (x + h) − f (x) g(x + h) − g(x)
= lim + lim = f ′ (x) + g ′ (x)
x→0 h h→0 h

Derivada del producte: y = f (x) · g(x)

′ [f (x + h) · g(x + h)] − [f (x) · g(x)]

(f (x) · g(x)) = lim =
h→0 h
f (x + h) · g(x + h) − f (x) · g(x + h) + f (x) · g(x + h) − f (x) · g(x)
= lim
h→0 h
 
f (x + h) − f (x) g(x + h) − g(x)
= lim · g(x) + f (x) · =
h→0 h h
f (x + h) − f (x) g(x + h) − g(x)
= lim · g(x) + f (x) · lim = f ′ (x) · g(x) + f (x) · g ′ (x)
h→0 h h→0 h

Derivada de la regla de la cadena: y = (f og)(x)

′ (f og)(x + h) − (f og)(x) (f (g(x + h)) − (f (g(x)) f (g(x + h)) − f (g(x)) g(x + h) − g(x)
(f og)) (x) = lim = lim = lim ·
h→0 h h→0 h h→0 g(x + h) − g(x) h
Si suposem que g(x + h) 6= g(x) en un entorn de x i anomenem t = g(x + h) − g(x) es compleix que quan
h → 0 aleshores t → 0 ja que g és contı́nua en x per ser derivable en eixe punt. Tenim doncs:
f (g(x + h) − f (g(x) g(x + h)) − g(x) f (g(x) + t) − f (g(x)) g(x + h)) − g(x)
lim · = lim · lim = f ′ (g(x))·g ′ (x)
h→0 g(x + h)) − g(x) h t→0 t h→0 h

Derivada de la funció arc cosinus: y = arccos x

Utilitzarem el fet que cos x i arccos x són funcions recı́proques, es a dir, cos (arccos x) = x i derivem uti-
litzant la regla de la cadena:

− sin (arccos x) · D(arccos x) = 1

Per tant:
−1 −1 −1
D(arccos x) = =p =√
sin (arccos x) 2
1 − cos (arccos x) 1 − x2

6.9 Derivació implı́cita i logarı́tmica

a) Existeixen funcions donades per expressions de la forma Ψ(x, y) = 0 en les quales es dı́ficil o impossible
aı̈llar la variable y. Per exemple:

y 3 + 2xy + 3x2 − 1 = 0
En aquestes expressions la variable y està definida implı́citament i no la podem obtenir de forma explı́cita.
Però , sı́ que podem obtenir la derivada y ′ . Derivem la funció de l’exemple anterior:
−6x − 2y
3y 2 · y ′ + 2y + 2x · y ′ + 6x = 0 =⇒ y ′ · (3y 2 + 2x) + 2y + 6x = 0 =⇒ y ′ =
3y 2 + 2x

140
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Obtenim la funció derivada y ′ en funció de x , y. Per tant si volem calcular la derivada en el punt P (1, 0),
−6
substituint obtenim: y ′ = = −3
2
b) Les funcions potencials- exponencials en les que tant la base com l’exponent no són constants es deriven
utilitzant la derivació logarı́tmica. Vegem la seua tècnica amb un exemple:

Siga y = xx
Agafem logaritmes neperians: ln y = x · ln x
y′ 1
Derivem: = ln x + x · = ln x + 1
y x
Aı̈llem y ′ : y ′ = (ln x + 1)) · y = (ln x + 1)) · xx

6.10 Diferencial d’una funció

Siga y = f (x) una funció derivable en un punt x = a i considerem la recta tangent a la funció en dit punt.

Es complirá que:
f (x) = AB ≃ AC = yT angent = f (a) + f ′ (a) · (x − a)
S’anomena diferencial de la funció y = f (x) en el punt x = a al producte:

df (a)(x) = f ′ (a) · (x − a)

Geométricament la diferencial coincideix amb la longitud del segment CD i per a valors de x molt pròxims
al punt a es compleix que és aproximadament igual a la longitud del segment BD, o siga a la diferència
△f = f (x) − f (a)
Per a la funció g(x) = x es verifica que dg(a)(x) = g ′ (a) · (x − a) = 1 · (x − a) = x − a = △x, es a dir
dy
dx = △x i per a una funció qualsevol es pot escriure: dy = y ′ · △x = y ′ · dx o també = y ′ , que és l’expressió
dx
de la derivada com un vertader quocient de diferencials.

141
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

6.11 Resum de continuı̈tat i derivabilitat de funcions

Continuı̈tat 1.- ∃ f (a)

2.- ∃ lim f (x) Funció: f (x)
d’una funció x→a Punt: x = a
en un punt 3.- lim f (x) = f (a)
x→a

Continuı̈tat
f (x) és contı́nua en un interval
d’una funció
si és contı́nua en tot punt de l’interval.
en un interval

Y
Hipòtesi:
1.- f (x) és una funció contı́nua en [a, b]
Teorema de
2.- f (a) · f (b) < 0
Bolzano a c b
Tesi: X

∃c ∈]a, b[ tal que f (c) = 0

Y
Hipòtesi:
f (x) és una funció contı́nua en [a, b]
Teorema de
Tesi: a d c b X
Weierstrass
∃c, d ∈ [a, b] tal que f (c) ≤ f (x) ≤ f (d)

Derivada
f (a + h) − f (a) Funció: f (x)
d’una funció f ′ (a) = lim
h→0 h Punt: (a, f (a))
en un punt

f (a + h) − f (a)
Derivades ′
f− (a) = lim Punt angulós:
laterals h→0− h Funció continua i
′ f (a + h) − f (a)
en un punt f+ (a) = lim+ derivades laterals diferents
h→0 h

Recta tangent Funció: f (x)

a una corba y − f (a) = f ′ (a) · (x − a) Punt: (a, f (a))
en un punt Pendent de la recta tangent: f ′ (a)

y = f (x)g(x)
ln y = g(x) ln f (x)
Derivada
y′ f ′ (x)
logarı́tmica = g ′ (x) ln f (x) + g(x)
y  f (x) 
de y = f (x)g(x)
f ′ (x)
y ′ = g ′ (x) ln f (x) + g(x) f (x)g(x)
f (x)

Diferencial
d’una funció df (a)(x) = f ′ (a) · (x − a) df (a)(x) ∼ △f (a)(x)
en un punt

142
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

6.12 Problemes resolts

Problema resolt 1 Calcula els valors dels nombres a i b perquè la següent funció siga contı́nua i derivable
en tot punt de la recta real:  2
x +b , x<0
f (x) =
2x + ax , x ≥ 0

Solució:

Com les funcions quadràtica f1 (x) = x2 + b i exponencial f2 (x) = 2x + ax són contı́nues en tot R, la funció
f (x) serà contı́nua en R si ho és en el punt de canvi x = 0. Per estudiar la continuı̈tat en x = 0 calculem els
lı́mits laterals i el valor de f (0).
lim f (x) = lim (x2 + b) = b; lim f (x) = lim (2x + ax) = 20 = 1; f (0) = 1. La funció serà contı́nua en
x→0− x→0− x→0+ x→0+
x = 0 ⇐⇒ b = 1.
Per estudiar la derivabilitat, observem que en els punts x 6= 0 la funció és derivable. Si x < 0, f ′ (x) = f1′ (x) =
2x; si x > 0, f ′ (x) = f2′ (x) = 2x · ln 2 + a. Sols queda estudiar la derivabilitat en x = 0 calculant les derivades
laterals i comprovant que donen el mateix:
f−′
(0) = lim (2x) = 0; f+ ′
(0) = lim (2x · ln 2 + a) = ln 2 + a i per tant 0 = a + ln 2 i obtenim a = − ln 2.
x→0− x→0+
La gràfica de la funció és (cal observar que admet recta tangent en x = 0, d’equació y = 1):

En el programa geogebra es pot definir la funció f (x) amb dos punts lliscants a i b con a paràmetres i canviant
els valors de a i b s’observa quan la funció és contı́nua i derivable.

Problema resolt 2 Donada la funció f (x) = x2 · |x| calcula f ′ (x), f ′′ (x) i f ′′′ (x) en tots els punts x de R
per als quals existesquen.

Començem definint a trossos la funció f (x):


−x3 , x<0
f (x) =
x3 , x≥0

Primera derivada: Si x < 0, aleshores f ′ (x) = −3x2 ; si x > 0, aleshores f ′ (x) = 3x2 . Estudiem la derivada
a l’origen:
f (0 + h) − f (0) −h3 − 0
′
f− (0) = lim = lim = lim −h2 = 0
h→0− h h→0− h h→0−

143
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

f (0 + h) − f (0) h3 − 0
′
f+ (0) = lim+ = lim+ = lim+ h2 = 0
h→0 h h→0 h h→0 
−3x2 , x<0
Com les dues derivades laterals coincideixen f ′ (0) = 0. Per tant: f ′ (x) =
3x2 , x≥0
Segona derivada: Si x < 0, aleshores f ′′ (x) = −6x; si x > 0, aleshores f ′′ (x) = 6x. Estudiem la segona
derivada a l’origen:
′′ f ′ (0 + h) − f ′ (0) −3h2 − 0
f− (0) = lim = lim = lim −3h = 0
h→0− h h→0− h h→0−
′ ′ 2
′′ f (0 + h) − f (0) 3h − 0
f+ (0) = lim+ = lim+ = lim+ 3h = 0
h→0 h h→0 h h→0 
′′ ′′ −6x , x < 0
Com les dues derivades laterals coincideixen f (0) = 0. Per tant: f (x) =
6x , x ≥ 0
Terecera derivada: Si x < 0, aleshores f ′′′ (x) = −6; si x > 0, aleshores f ′′′ (x) = 6. Estudiem la tercera
derivada a l’origen:
′′′ f ′′ (0 + h) − f ′′ (0) −6h − 0
f− (0) = lim− = lim− = lim− −6 = −6
h→0 h h→0 h h→0
′′ ′′
′′′ f (0 + h) − f (0) 6h − 0
f+ (0) = lim+ = lim+ = lim+ 6 = 6
h→0 h h→0 h h→0

−6 , x < 0
Com les dues derivades laterals no coincideixen no existeix f ′′′ (0). Per tant: f ′′′ (x) =
6 , x>0
Les gràfiques de la funció i de les seues funcions derivades són:

Problema resolt 3 Calcula l’equació d’una paràbola d’eix vertical en un sistema de coordenades sabent que
passa pels punts (2, −3) i (−1, 12), i que el pendent de la tangent en eixos punts val -2 i -8 respectivament.
¿Quantes solucions té el problema?.

Solució:
L’equació de la paràbola vertical serà de la forma: y = ax2 + bx + c.
Si els punts estan en la paràbola les seues coordenades verifiquen la equació de la paràbola i obtenim:
−3 = a · 22 + b · 2 + c i 12 = a · (−1)2 + b · (−1) + c.
El pendent de la tangent és el valor de la derivada en el punt i per tant f ′ (2) = −2 i f ′ (−1) = −8. Com la
derivada de f (x) = ax2 + bx + c val f ′ (x) = 2ax + b tindrem: f ′ (2) = 4a + b = −2 i f ′ (−1) = −2a + b = −8.

144
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Aleshores hem de resoldre el sistem lineal:



 4a + 2b + c = −3

a−b+c = 12

 4a + b = −2

−2a + b = −8
De les dues últimes equacions obtenim a = 1, b = −6. De la primera equació obtenim c = 5. Com aquests valors
també verifiquen la segona equació concluı̈m que hi ha una única paràbola amb les condicons de l’enunciat i
la seua equació és: y = x2 − 6x + 5.
Problema resolt 4 Calcula l’àrea del triangle format per l’eix X i les rectes tangent i normal a la corba
y = x2 + 1 en el punt x = 1.
Solució:
Hem de calcular la recta tangent i la recta normal a y = x2 + 1 en el punt P (1, 2). Per la qual cosa necessitem
f ′ (1).
f ′ (x) = 2x =⇒ f ′ (1) = 2.
Recta tangent: y − f (1) = f ′ (1)(x − 1) =⇒ y − 2 = 2(x − 1) =⇒ y = 2x
−1 −1 −1 5
Recta normal: y − f (1) = ′ (x − 1) =⇒ y − 2 = (x − 1) =⇒ y = x+ .
f (1) 2 2 2
Agafant com a base del triangle el segment AB, l’ altura de dit triangle serà l’ordenada de P . Ara, es poden
obtenir els punts A i B:
 (
−1 5
y = 2x y= x+
A: =⇒ A(0, 0) B: 2 2 =⇒ B(5, 0)
y=0 y=0

Per tant la base del triangle mesura 5 u, la seua altura 2 u i l’àrea serà 5 u2

4 t

n 3

P
2

B
A
−2 −1 1 2 3 4 5
−1

−2

Problema resolt 5 Calcula les equacions de les dues rectes que són tangents simultàniament a les corbes
f (x) = x2 , g(x) = −x2 + 6x − 5.
Solució:

Com no sabem les coordenades dels punts de tangència, anem a calcular les rectes tangents a cada corba
en punts genèrics.
Recta tangent a la corba y = x2 en el punt x = a: y − a2 = (2a)(x − a) ⇐⇒ y = 2ax − a2
2
Recta tangent a la corba y = −x + 6x − 5 en el punt x = b: y − (−b2 + 6b − 5) = (−2b + 6)(x − b) ⇐⇒
2
y = (−2b + 6)x + b − 5
Com les rectes són iguals han de tenir el mateix pendent i la mateixa ordenada a l’origen, per tant arribem al
sistema:
   
2a = −2b + 6 a = −b + 3 a = −b + 3 a = −b + 3
→ → →
−a2 = b2 − 5 −b2 + 6b − 9 = b2 − 5 b2 − 3b + 2 = 0 b = 1, b = 2

145
 IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Les solucions del sistema són a = 2, b = 1 i a = 1, b = 2.

La primera recta té per equació y = 4x − 4 i és tangent a la corba y = x2 en el punt (2, 4) i és tangent a la
corba y = −x2 + 6x − 5 en el punt (1, 0).
La segona recta té per equació y = 2x − 1 i és tangent a la corba y = x2 en el punt (1, 1) i és tangent a la
corba y = −x2 + 6x − 5 en el punt (2, 3).

7 y = 4x − 4

6 y = 2x − 1

y = x2 3

−3 −2 −1 1 2 3 4 5
−1

−2 y = −x2 + 6x − 5

−3

−4

−5

√
4
Problema resolt 6 Obtı́n el valor de 17 amb la calculadora i utilitzant diferencials.

Solució:
√
Amb calculadora : 4 17 = 2.0305431.
Utilitzant diferencials: √
Considerem la funció f (x) = 4 x i el punt a = 16. Es complirà que f (17) ≈ f (16)+f ′ (16)·(17−16) = 2+f ′ (16).
1 1 1 1 1 √ 1
Com f ′ (x) = · x−3/4 =⇒ f ′ (16) = · 16−3/4 = · = i per tant : 4 17 = f (17) ≈ 2 + = 2.03125.
4 4 4 8 32 32

Problema resolt 7 Una barra de 10 metres de longitud es recolza en els punts A = (x, 0) i B = (0, y). Si el
punt A es mou per la part positiva de l’eix OX allunyant-se de l’origen a 2 m/seg i el punt B es mou sobre la
part positiva de l’eix OY es demana calcular la velocitat del punt B quan el punt A dista 8 m de l’origen de
coordenades.

Solució:
Suposem que en l’instant t = 0 el punt A té per coordenades
A = (x0 , 0). Si el punt es mou amb velocidad constant de
2 m/s, aleshores les coordenades del punt mòbil A(t) seran
A(t) = (x0 + 2t, 0), on t es el temps transcorregut. Si les co-
ordenades del punt B(t) quan es mou son B(t) = (0, y(t)),
B(0, y(t)) com la barra mesura p 10 m, aplicant el Teorema de Pitàgores
10m tenim que y(t) = 100 − (x0 + 2t)2 .
La velocitat del punt B és la derivada de y(t) respecte
1
A(x0 + 2t, 0) t o siga: y ′ (t) = p · (−4(x0 + 2t)) =
2 100 − (x0 + 2t)2
−2(x0 + 2t)
p .
100 − (x0 + 2t)2
Si el punt A dista 8 m de l’origen, aleshores x0 + 2t = 8 i
−2 · 8 −16 −8
per tant v = p = = m/s.
100 − 8 2 6 3

146
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

6.13 Problemes de classe

x2 − 9
Problema 1 Estudia la continuı̈tat de la funció i classifica les discontinuı̈tats de f (x) = .
x2 − 3x
Problema 2 Estudia la continuı̈tat de la funció i classifica les discontinuı̈tats de
 x
 2 −1 x≤0

1
f (x) = 0<x<1

 x
ln x x≥1
Fes la gràfica.
Problema 3 Estudia la continuı̈tat de la funció i classifica les discontinuı̈tats de

 x+1
 x≤0
x 2−4
f (x) = 2

 x>0
x2 + x − 2
Calcula també
lim f (x) lim f (x)
x→+∞ x→−∞
i fes un esquema de la gràfica
Problema 4 a) Calcula el valor de m i n per a que la següent funció siga contı́nua en R:

 2x + m x ≤ −1
f (x) = x2 − 1 −1 < x ≤ 2

nx + 5 x > 2
b) Representa gràficament la funció anterior per als valors de m i n obtinguts.
Problema 5 Prova que l’equació x5 + 2x − 6 = 0 té una arrel real entre 1 i 2. Calcula-la amb una xifra
decimal.
Problema 6 Demostra que tota equació de la forma x3 + a2 x2 + a1 x + a0 = 0 té una arrel real.
¿Qué ocurreix si el grau del polinomi és parell?.
Problema 7 Calcula, utilitzant la definició, la derivada de les funcions en els punts indicats. Escriu l’equació
de la recta tangent en dits punts.
√
a) f (x) = x3 x=1 b) f (x) = x + 1 x=0
Problema 8 Demostra, utilitzant la definició de derivada, que la funció f (x) = x|x − 1| no és derivable en
x = 1 i que en eixe punt té un punt angulós.
Problema 9 Estudia la derivabilitat en l’origen de la función: f (x) = sin |x|.
Problema 10 Deriva i simplifica al màxim les següents funcions:
a) y = 3x4 + 2x2 − 5 b) y = 7 · 2−x
x2 − 3
c) y = sin x · cos x d) y = 2
  x +3
1+x √
e) y = arctan f ) y = ln 1 − x
1√− x
g) y = arcsin(2x
 x 1 −−x x2
) h) y = sin x2 + sin2 x
e −e p
i) y = arctan j) y = 7 3 (5x − 3)2
2 r
ex 1 − sin x
k) y = · (sin x − cos x) l) y = ln
2 x 1 + sin x
√
m) y = x − 2 tan n) y = x arcsin x + 1 − x2
2 √
√ x x2 + a2 a2 √

o) y = x · arctan x − ln 1 + x2 p) y = + ln x + x2 + a2
2 2

147
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Problema 11 Comprova que la funció f (x) = ex · sin x verifica l’equació diferencial indicada:

f ′′ (x) − 2f ′ (x) + 2f (x) = 0

Problema 12 Calcula la derivada d’aquestes funcions implı́cites:

a) x2/3 + y 2/3 = 1 b) x2 + y 2 − 2x − 4y − 21 = 0
(x − 1)2 (y + 3)2
c) x3 + y 3 + 2xy = 0 d) + =1
4 16
Problema 13 Comprova que la funció exy + 2x − 3y + y 2 = 3 passa pel punt P (1, 0) i calcula la seua derivada
en eixe punt.

Problema 14 Aplica la derivació logarı́tmica per derivar:

x
a) y = x2x b) y = xe
c) y = (sin x)2x d) y = (tan x)x
 2
x − 5x + m x≤1
Problema 15 Calcula el valor que ha de tindre m i n si la funció f (x) = és derivable
−x2 + nx x>1
en tota la recta real R.

Problema 16 (Juny 2006) a) Dibuixeu raonadament la gràfica de la funció g(x) = x2 − 4, quan −1 ≤ x ≤ 4.

b)Obteniu raonadament els valors màxims i mı́nims absoluts de la funció f (x) = |x2 − 4| en l’interval [−1, 4].
c) Indiqueu en quins punts de l’interval [−1, 4] la funció no és derivable.

Problema 17 a) Defineix la funció següent en tres trossos.

f (x) = |x + 1| + |x − 3|

b) Representa gràficament la funció.

c) Observant la gràfica, digues en quins punts no és derivable.

x2 + 2x
Problema 18 Calculeu l’ equació de la recta tangent a la gràfica de la funció y = en x0 = 2.
x−1
Problema 19 Calculeu les rectes tangents a la circumferència: x2 + y 2 − 2x + 4y − 24 = 0 en els punts
d’abcissa x0 = 3.

x3
Problema 20 Determineu els punts de la corba y = − x2 − 3x + 1 en els quals la recta tangent és:
3
a)Horitzontal.
b) Paral·lela a la recta y = 5x + 3.
1
c) Perpendicular a la recta y = x + 1.
3
Problema 21 La recta d’equació y = 2x − 7 és tangent en el punt P (1, f (1)) a la gràfica de la funció
f (x) = x3 + ax2 + bx + 2 . Calculeu a i b.

Problema 22 Calculeu els punts de la gràfica de f (x) = x3 − 3x2 + x en els quals la recta tangent forma un
π
angle de radiants amb l’eix de abcisses.
4
4
Problema 23 ( Setembre 2007) Siga la funció amb domini els nombres reals no nuls f (x) = .
x
a) Calculeu l’equació de la recta tangent i de la recta normal a la gràfica de f (x) en el punt d’abcissa x = 2.
b) Determineu els punts M i N de la gràfica de f (x) per als quals les rectes tangents a la gràfica en M i N
es tallen en el punt (4, −8).

148
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Problema 24 Siga O l’origen de coordenades i P un punt qualsevol de la gràfica de la hipèrbola xy = 1.

Proveu que el triangle format per la recta OP , la tangent a la gràfica en P i l’eix y=0 és isòsceles.

Problema 25 (Juny 1995) Una partı́cula recorre la corba y = −x2 + 10x − 25 de forma que en el temps t
segons ocupa la posició x = t, y = −t2 + 10t − 25. A l’arribar a l’instant t = 5 segons escapa per la tangent a
la corba recorrent deu unitats de longitud cada segon en la direcció positiva de l’eix OX, es a dir cap a la dreta.
Calculeu la posició de la partı́cula en l’instant 15 segons.

Problema 26√ Substituint l’increment d’una funció per la diferencial, calculeu un valor aproximat dels següents
nombres: a) 3 9. b) sin 1o . c) 1′ 00250 .

Problema 27 (Setembre 2005) El cabal d’aigua (és a dir, el volum per unitat de temps) que circula per una
canonada cilı́ndrica és proporcional a la quarta potència del seu radi. Per a proveir una població, s’ han previst
canonades de cert radi, però el fabricant les subministra d’un radi que és un 0’5% menor. Estimeu en quin
percentatge es reduirà el cabal real respecte del previst.

Problema 28 (Setembre 2004) a) Teniu inicialment 10 bacteris en un cultiu de laboratori , els quals cada
dia es dupliquen. Calculeu raonadament, el nombre de bactèries que hi haurà en haver transcorregut 10 dies.
b) Per a un altre cultiu, on P (t) és el nombre de bacteris que hi haurà transcorregut el temps t mesurat en
dies, calculeu l’augment del nombre de bacteris al cap de 10 dies, sabent que P (0) = 500, P (3) = 1100 i que la
derivada P ′ (t) és constant per a 0 ≤ t ≤ 10.

Problema 29 (Juny 2006) Una persona camina a la velocitat constant de 3 m/s i s’allunya horitzontalment
en lı́nia recta des de la base d’un fanal el focus lluminós del qual es troba a 10 m d’altura. Sabent que la
persona fa 1,70 m, calculeu:
a) La longitud de l’ombra quan la persona es troba a 5 m de la base del fanal.
b) La velocitat de creixement de l’ombra als t segons de començar a caminar.

Problema 30 (Setembre 2006) Un incendi s’estén en forma circular uniformement. El radi del cercle cremat
creix a velocitat constant d’1,8 m/min.
a) Obteniu l’àrea cremada en funció del temps t transcorregut des de l’inici de l’incendi.
b) Calculeu la velocitat de creixement de l’àrea del cercle cremat en l’instant en què el radi arribe als 45 m.

6.14 Problemes d’auto avaluació

Problema 31 Estudia la continuı̈tat de la funció i classifica les discontinuı̈tats:
 √

 −x − 1 x ≤ 0





 1
f (x) = 0<x<1
 x





 ln x
 x≥1
x−2
Solució: x = 0, salt infinit. x = 1, salt finit de 1 unitat. x = 2 salt infinit

x2 − x
Problema 32 Estudia la continuı̈tat de la funció f (x) = .
x2 + x − 2
Solució: x = −2, salt infinit. x = 1 evitable

Problema 33 Calcula els valors de a i b per a que la següent funció siga contı́nua en tota la recta real R.
 2
 x − b x ≤ −1
f (x) = x + a −1 < x < 0
 ax
be x≥0

149
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Solució: a = b = 1

Problema 34 Utilitza el Teorema de Bolzano per demostrar que existeix un nombre real solució de l’equació:
cos x + x − 2 = 0. Indica un interval on es troba dita solució.

Problema 35 Comprova ( utilitzant la Regla de Ruffini) que l’equació x5 + x − 1 = 0 no té arrels enteres.
Utilitza el Teorema de Bolzano per demostrar que l’equació anterior té una arrel decimal entre 0 i 1.

Problema 36 Calcula, a partir de la definició, la derivada de f (x) = x2 − x en el punt d’abcissa x=3.

Comprova que el resultat coincideix amb el que obtenim al derivar utilitzant les regles de derivació.
2
Problema 37 Calcula, a partir de la definició, la derivada de f (x) = en el punt de abcissa x=0.
x+2
Comprova que el resultat coincideix amb el que obtenim al derivar utilitzant les regles de derivació.

Problema 38 Estudia la continuı̈tat i derivabilitat en el punt x = 0 de la funció:

 √
x2 + 1 x < 0
f (x) = x
2 x≥0

Solució: Punt angulós en x = 0

Problema 39 Defineix la funció f (x) = |x2 − 2x| en tres trossos. Estudia si té punts angulosos. Fes la gràfica
de la funció. Indica si té màxims i mı́nims absoluts.

Solució: x = 0, x = 2 són punts angulosos

Problema 40 El volum d’aigua embassada V ( en m3 ) d’un embassament durant l’època de pluges ve donat
per l’equació V (t) = 5000(t + 1)2 , on el temps t es mesura en mesos i 0 ≤ t ≤ 3. Calculeu la taxa instantànea
de canvi de volum de l’aigua embassada en els temps t = 0 i t = 2. ¿Quin és el valor de dita taxa quan el
volum és de 11250 m3 ?.

Solució: 10000, 30000, 15000

Problema 41 Deriva i simplifica les següents funcions:

1 + tan x
a) y = x ln x b) y =
1 − tan x

ex + e−x
c) y = sin2 x d) y =
ex − e−x
 
3x + 1 √
e) y = arctan f ) y = ln 1 − x2
2
√
g) y = arcsin( x + 1) h) y = cos x2 + cos2 x
 
x+1 p
i) y = ln j) y = 7 3 (2x + 1)2
x−1
r
2 −x 1 − cos x
k) y = (x + 1) · e l) y = ln
1 + cos x

Problema 42 Calcula la derivada de la funció donada en forma implı́cita:

a) x2 − y 2 = 1 b) x2 + 2y 2 − 12x − y = 0
y2
c) 2x3 + 5y 3 + 2xy = 0 d) (x − 1)2 + =1
16

150
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Problema 43 Calcula la derivada de la funció utilitzant els logaritmes:

a) y = x2x b) y = (x + 1)x
2
c) y = xcos x d) y = (1 + ex )x
x
Problema 44 Comprova que si f (x) = arctan x − arcsin √ , llavors f ′ (x) = 0.
1 + x2

Problema 45 Obtı́n les coordenades dels punts en els quals s’anul·la la derivada de la funció 2x2 + y 2 − 8x +
2y + 5 = 0.

Solució: P (2, 1), Q(2, −3)

Problema 46 Estudia la continuı̈tat i derivabilitat de la funció:


(2 − x)3 x ≤ 1
f (x) =
x2 x>1

Solució: x = 1, punt angulós

1
Problema 47 Escriu l’ equació de la recta tangent a la corba xy = 1 en el punt P (4, ). Comprova que
4
el segment d’eixa recta comprés entre els eixos de coordenades està dividit en dues parts iguals pel punt de
tangència.

Solució: x + 16y − 8 = 0

Problema 48 Calcula l’equació de la recta tangent a les següents corbes en els punts que s’indiquen:
π
a) y = ln(tan(2x)) x=
p √ 8
b) y = x+ x+1 x=0

Solució: a) 8x − 2y − π = 0, b) 3x − 4y + 4 = 0
3x
Problema 49 Calcula les equacions de les rectes tangents a la corba y = paral·leles a la recta d’equació
x−2
6x + y = 35

Solució: a) 6x + y − 27 = 0, b) 6x + y − 3 = 0

Problema 50 Donada la funció f (x) = x2 − 3x + 4. Calcula l’equació de la recta tangent a f en un punt

qualsevol a. Calcula el valor o valors de a per a que dita recta passe pel punt P (0, 0) (exterior a la corba).
Solució: a = 2, a = −2
√
Problema 51 Calcula el punt de la gràfica de y = 2x en el qual la recta tangent forma un angle de 60o
amb l’eix X. Escriu l’equació de la recta tangent.
√ √ √
Solució: P (1/6, 3/3), 6 3x − 6y + 3 = 0
2x
Problema 52 Una partı́cula es mou al llarg de la gràfica de la corba y = per a x > 1. En el punt
1 − x2
4
P (2, − ) la deixa i es mou al llarg de la recta tangent a dita corba en eixe punt.
3
a) Si es mou de dreta a esquerra, calcula el punt en el qual la partı́cula xoca amb la ası́mptota vertical més
pròxima al punt P.
b) Si el desplaçament és d’esquerra a dreta, calcula el punt en el qual la partı́cula troba l’eix OX.
 
−22
Solució: a) P 1, ,b) Q(3′ 2, 0)
9

151
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Problema
√ 53 Utilitza el concepte de diferencial per calcular un valor aproximat dels següents nombres:
a) 5
33 b) 1′ 00120 .

Solució: 2′ 0125, 1′ 02
√
3 π
Problema 54 Utilitza el concepte de diferencial per comprovar que + és un valor aproximat de sin 61o .
2 360

4
Problema 55 Al substituir r per 10 cm en l’expressió V = πr3 s’ obté el volum d’una esfera de radi 10
3
cm. Calcula el increment exacte d’ eixe volum quan el radi augmenta 0’1 cm, i compara’l amb l’increment
aproximat del volum obtingut amb la diferencial.

Problema 56 Un avió passa per València a 10 kilómetres d’altura i s’allunya en lı́nea recta, mantenint
constant la seua altura, a una velocitat de 6 km per minut. Obtenir raonadament en funció del temps, la
distància de l’avió a València i deduir la velocitat d’allunyament.

Problema 57 Siga P (t) = e−kt ( amb k=0.0001244) la funció que descriu la proporció de carbono radiactiu
C14, respecte de la quantitat de carbono total, que conté un organisme al cap de t anys de la seua mort.
a) Calcula P (t = 0) i comenta el seu significat. ¿Quant de temps haurà de transcorre perquè la proporció de
C14 en residus de matèria orgànica es reduesca a la meitat?.
b) En una recent excavació realitzada en el Vall dels Reis ( Egipte) s’han trobat residus orgànics que contenen
carbono 14 en una proporció de 0.68, ¿Creus que podrian correspondre al reinat d’ algun dels faraons de la
dinastia XX ( aproximadament entre els anys 1200 i 1085 anys aC) de l’Imperi Nou? c) L’ antigüetat de
15000 anys que s’atribueix a pintures rupestres de Lascaux (França) està sustentada en proves basades en el
C14. ¿Quina proporció aproximada de C14 es registrà en els residus trobats en aquestes coves?.

Problema 58 Un treballador experimentat d’una fàbrica de joguets de la Safor pot muntar un màxim de 100
joguets diàriament. Si un treballador novato ocupa el seu lloc, s’estima que el nombre de joguets que pot produir
al cap de x dies d’entrenament és P (x) = 100(1 − e−kx ), sent k una constant depenent del individu.
a) Obtı́n el valor de la constant k per a un treballador novato que és capaç de muntar 50 joguets amb sols un
dia d’entrenament. ¿Quants joguets muntarà el quart dia d’entrenament?.
b) Obtı́n el valor de la derivada de P (x) en x = 1 i en x = 2. Comenta els valors obtinguts en relació a la
velocitat d’aprenentatge d’aquest treballador novato.

Problema 59 Si el costat d’un quadrat augmenta a velocitat de 3 cm/seg, calcula la velocitat a la que aug-
menta la seua àrea quan el costat val 12 cm.
Calcula el valor del costat quan la seua àrea creix a 60 cm2 /seg

Solució: a) v = 72 cm2 /seg , b) l = 10 cm

Problema 60 (Setembre 2005) En el pla es té la corba y = x2 + 2x − 1. Trobeu raonadament les equacions
de les rectes que passen pel punt P (2, 3) i són tangents a dita corba.

Solució: y = 2x − 1 , y = 10x − 17

Problema 61 ( Setembre 2008) Un mòbil es mou amb velocitat constant de 2 m/s, en el primer quadrant,
sobre la recta x = 1, partint del punt M = (1, 0) situat a 1 m de l’origen. Es demana que obtingueu raonada-
ment:
a) Les coordenades del punt M (t) on està situat el mòbil després de t segons.
b) La funció m(t) igual a la pendent de la recta que passa pel punt O = (0, 0) i pel punt M (t).
c) La derivada de la funció m(t).

Solució: a) M (1, 2t), b) m(t) = 2t, c ) m′ (t) = 2

Problema 62 ( Setembre 2009) Una làmina metàl·lica rectangular es dilata uniformement per calfament, i la
seua base i la seua altura augmenten 0,2 mm per minut. Esbrineu la velocitat de creixement de la diagonal de
la dita làmina quan la base i l’altura de la làmina fa, respectivament, 8 cm i 6 cm.

152
IES Tulell - Alzira Curs: 2015-2016 Matemàtiques II

Solució: v = 0′ 28 mm per minut

Problema 63 ( Juny 2010) Donada la funció polinòmica f (x) = 4 − x2 , es demana obtindre raonadament:
a) El gràfic de la corba y = 4 − x2 .
b) El punt P de la corba la tangent de la qual és perpendicular a la recta d’equació x + y = 0.
c) Les rectes que passen pel punt (−2, 1) i són tangents a la corba y = 4 − x2 , i obtindre els punts de tangència.
 
−1 15
Solució: a) És una paràbola amb un màxim en (0, 4) b) P 2 . , c) y = 2x + 5,Q(−1, 3) i y = 6x + 13,
4
R(−3, −5)

Problema 64 ( Juny 2013) Atesa la funció f definida per f (x) = sin x, per a qualsevol valor real x, es demana
que calculeu raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:
a) L’equació de la recta tangent a la corba y = f (x) en el punt d’abcissa x = π/6.
b) L’equació de la recta normal a la corba y = f (x) en el punt d’abcissa x = π/3. Es recorda que la recta
normal a una corba en un punt P és la recta que passa per aquest punt P i és perpendicular a la recta tangent
a la corba en el punt P .
c) L’angle format per les rectes determinades en els apartats a) i b).
√ √ √
3 1 3·π 3 2π
Solució: a) y = x+ − b) y = −2x + + , c)
2 √2 !12 √ 2! 3
2( 3 − 1) 7+5 3
α = arccos √ = arctan = 75′ 67o
35 4

153