You are on page 1of 3

1r de batxillerat RESUM MATEMÀTIQUES Prof: Mercè Masllovet

Matemàtiques Curs 2022-2023

U.2 Polinomis i Fraccions Algebraiques

Polinomis Valor numèric


Contenen un coeficient una variable i un grau o ordre i també És fa substituir el valor de les x per un nombre
un terme independent: Ex: P(X)= 4x4+-x3-2x2+x-1
a · xna( coeficient)x(variable o indeterminada) n(grau o X=2
ordre) P(2)= 4·24+-(2)3-2·22+2-1
Ex: P(X)= 4x4+-x3-2x2+x-1 P(2)=49

NOTES:
 totes les operacions (excepte la divisió) es fan amb P(X)= 2x3-x2-2x-2 i Q(X) = -2x3+x2 +4
 Si falta algun grau, es deixa un espai o es posa un 0

OPERACIÓ AMB POLINOMIS


SUMA P(X) + Q(X) RESTA P(X) – Q(X)
Per realitzar la suma, s’han d’alinear els 2 polinomis i operar Per realitzar la resta primer s’han de canviar el signes (es a dir
amb normalitat, com si de termes independents es tractessin. multiplicar tot per -1) del segon polinomi, després operar amb
normalitat
𝑃(𝑋) 2𝑥3 − 𝑥2 − 2x − 2
Q(X) − 2x 3 + x 2 +4 𝑃(𝑋) 2𝑥3 − 𝑥2 − 2x − 2
3 2 Q(X) + 2x 3 − x 2 −4
0𝑥 + 0𝑥 − 2𝑥 + 2 3 2
4𝑥 + −2𝑥 − 2𝑥 − 6

MULTIPLICACIÓ P(X) · Q(X) 𝑷(𝑿)


DIVISIÓ
𝑸(𝑿)

Es divideix normal però s’ha de tenir en compte les x a l’hora de


S’han de multiplicar tant les x com els coeficients multiplicar o resta. Per comprovar, multipliquem el quocient pel
𝑃(𝑋) 2𝑥3 − 𝑥2 − 2x − 2 divisor i si sumat amb el residu ha de donar al dividend
Q(X) − 2x 3 + x 2 +4 P(X)= x4+x+1; Q(X)=x2+1
3 2
8𝑥 −4𝑥 − 8𝑥 − 8
2𝑥 5 −𝑥 4 −2𝑥 3 −2𝑥 2
−4𝑥 6 +2𝑥 5 +4𝑥 4 +4𝑥 3 x4+x+1 x2+1
−4𝑥 6 +4𝑥 5 3𝑥 4 10𝑥 3 −6𝑥 2 − 8𝑥 − 8 - x4+x2 x2-1 coecient
2
-x +x+1 (important cambiar els signes)
- -x2-1
x+2residu

Comprovació:

(x2+1)(x2-1)=x4-1 +x+2= x4+x+1

Ruffini Teorema del residu


Només és pot utilitzar en divisions P(x): (x±a) Aquest teorema és molt útil per poder saber si una divisió es
S’ha d’agafar l’oposat al terme independent exacta, ja que podem saber el residu d’una divisó. El teorema
diu:
El residu de la divisió P(x): (x-a) és igual a el valor numèric del
polinomi P(x) per x=a, P(a), llavors has d’agafar el terme
independent del divisor.

Ex: P(x) (2x4-3x3+x2-3x-5) : (x-4)  P(4)


P(4)= 2·44-3·43+42-3·4-5=329 residu de la divisió
1r de batxillerat RESUM MATEMÀTIQUES Prof: Mercè Masllovet
Matemàtiques Curs 2022-2023
Potencies Divisibilitat
S’han de transformar les potencies en identitats notables i multiplicar Un polinomi P(x) és divisible per (x-a) si i només si P(a)=0.
els polinomis sobrants: P(x5-x) : (x+1) <-- és divisible? Doncs substituïm x per -1 per
Ex: comprovar-ho:
(2x-4)3=(2x-4)2(2x-4)=>(4x2-16x+16)(2x-4)=8x3-48x2+96x-64 P(-1)=(-1)5-(-1)=-1+1=0; Si que és divisible ja que dona 0.

Arrels d’un polinomi


Un nombre és arrel si el valor del polinomi és 0.
a es arrel de P(x)⟺P(a)=0; Arrels divisors del terme independent nombre d’arrels menor o igual al grau del polinomi.
Per calcular les arrels hem de extreure factor comú(si es pot) i així aconseguim la primera arrel, seguidament hem d’aplicar Ruffini fins arriba
a una equació de 2n grau (és pot continuar amb Ruffini però no es recomanable), després amb la formula podem extreure les 2 ultimes arrels.
Factorització d’un polinomi
La factorització d’un polinomi tracta d’escriure un polinomi com a factors. Per fer aquest procés podem aplicar les formes d’aconseguir arrels
(Ruffini, equacions de 2n grau, factor comú). Es important destacar que si hem aplicat Ruffini amb un 2, en el factor quedarà (x-2), ja que
això és igual a: x-2=0 x=2

Ex: P(x) = x3+2x2-5x-6 =>si apliquem Ruffini i després fem l’equació de 2n grau ens quedaria=> (x+1)(x-2)(x+3)

FRACCIONS ALGEBRAIQUES
Què és? Simplificar
És una divisió de dos polinomis, en la qual el denominador no pot Es factoritza tant el denominador con el numerador.
ser de grau 0.
𝑥 2 −1
Dues fraccions algebraiques són equivalents si segueix aquesta Ex: Factoritza P(x)=
𝑥 2 −3𝑥+2
norma:
𝑥 2 −1 (𝑥−1)(𝑥+1) 𝑥+1
= =
𝑃(𝑥) 𝑅(𝑥) 𝑥 2 −3𝑥+2 (𝑥−1)(𝑥−2) 𝑥−2
= ⟹ 𝑃(𝑥) · 𝑆(𝑥) = 𝑄(𝑥) · 𝑅(𝑥)
𝑄(𝑥) 𝑆(𝑥) En aquest cas hem aplicat identitats notables i equacions de 2n grau

Suma i resta
Per fer la suma o la resta, cal que les fraccions tinguin un denominador comú, és per això que utilitzarem el mcm. Fent servir identitats
notables. Molt important simplificar el resultat sempre que es pugui.
𝑥 3𝑥−1 𝑥+5
Ex: + 2 − 2 => mcm= 2(x-1)2(x+1)
2𝑥−2 𝑥 −1 𝑥 −2𝑥+1
𝑥 3 −𝑥 6𝑥 2 −8𝑥+2 2𝑥 2 +12𝑥+10 𝑥 3 −𝑥+6𝑥 2 −8𝑥+2−(2𝑥 2 +12𝑥+10) 𝑥 3 +4𝑥 2 −21𝑥−8
2(x−1)2(x+1)
+ 2(x−1)2(x+1)
− 2(x−1)2(x+1)
= 2(x−1)2(x+1)
= 2(x−1)2(x+1)

Multiplicar i dividir
Per multiplicar es factoritzen les fraccions (es simplifiquen si hi ha parts iguals), si una fracció es troba dividint, es gira (denominador passa a
ser numerador i a la inversa)
Ex:
𝑥 2 +6𝑥+8 3𝑥+6 𝑥 2 +6𝑥+8 𝑥+1 (𝑥+4)(𝑥+2) 𝑥+1 𝑥+4
𝑥 2 −1
: 𝑥+1 => 𝑥 2 −1
· 3𝑥+6 = (𝑥+1)(𝑥−1) · 3(𝑥+2) = 3𝑥−3 en aquest cas podem observar el que es comentava de girar la divisió
1r de batxillerat RESUM MATEMÀTIQUES Prof: Mercè Masllovet
Matemàtiques Curs 2022-2023

EQUACIONS
Equacions amb polinomis
Una arrel es una solució d’una equació polinòmica, llavors farem servir el procediment que utilitzem per trobar-les.
Pasos:
1. S’extrau factor comú (si es pot), una de les arrels serà igual a 0.
2. Quan tenim un polinomi de grau 3 (o superior) utilitzem Ruffini
3. Quan arribem a l’equació de segon grau, la resolem i ens donara las 2 arrels restants
4. Quan tenim les arrels, ja tenim les respostes, les marquem,
5. Per comprovar és tan fàcil com substituir les x per les arrels i fer l’equació
Ex:
-2x4-4x3+14x2-8x=0 (extrèiem factor comú)=> 2x(-x3-2x2+7x-4)=> 1ªarrel =0
Factoritzem amb Ruffini, recordant que les arrels han de ser divisors de 4, provem amb 1

<=Tenim que 1 és arrel (x-1)

−3±√32 −4·(−1)·4
-x3-2x2+7x-4 = (-x2-3x+4)(x-1) resolem l’equació de segon grau=> = x1=-4; x2= 1
2·(−1)
- x2-3x+4= -1·( x-1)(x+4) apartir de l’equació factoritzada podem saber les solucions, igualant cadascun dels factors a 0:

-2x4-4x3+14x2-8x=2x(x-1)(-1)(x-1)(x+4)

Solucions: 0,1,-4,1

Equacions amb fraccions algebraiques


Per fer aquestes equacions s’ha de posar un denominador comú per poder eliminar-lo, mitjançant el mcm (mínim comú múltiple) i
seguidament resoldre amb el mateix procés que les equacions amb polinomis. És important comprovar ja que algunes d’elles poden anul·lar el
denominador, i per tant no seria vàlida.
Ex:
𝑥 3
+ = −1 mcm= (x-3)(x+1)
𝑥−3 𝑥+1
𝑥(𝑥+1) 3(𝑥−3) −1(𝑥−3)(𝑥+1) 𝑥 2 +𝑥 3𝑥−9 −𝑥 2 +2𝑥+3
+ = => + = eliminem denominador
(𝑥−3)(𝑥+1) (𝑥−3)(𝑥+1) (𝑥−3)(𝑥+1) (𝑥−3)(𝑥+1) (𝑥−3)(𝑥+1) (𝑥−3)(𝑥+1)
𝑥 2 + 𝑥 + 3𝑥 − 9 = −𝑥 2 + 2𝑥 + 3 → 2𝑥 2 + 2𝑥 − 12 → 𝑥2 + 𝑥 − 6 resolem equació 2n grau
−2±√22 −4·1·(−6)
= 𝑋1 = 2; 𝑋2 = −3 (si comprovem amb aquestes solucions donaria que les dos ho són.
2

Solucions: 2 i -3

You might also like