Treball Voluntari

Dayron Salomón Coronio Història
IES Vallès, 2023-24
Treball voluntari El Pistolerisme, Barcelona
1917-1923
El pistolerisme desenvolupat a la Barcelona de 1917 a 1923 va ser una forma de
violència organitzada i polititzada en el context de les lluites socials d'una gran ciutat
industrial, marcada per una confluència de factors socials, econòmics i polítics.
Aquest fenomen va transcendir com a resultat del ràpid creixement demogràfic de
Barcelona, que va passar de 587.000 habitants el 1910 a 710.000 el 1920. Aquesta
explosió demogràfica va portar consigo una allau d’immigrants desarrelats que
s’amuntegaven en barris marginals sense les infraestructures i serveis necessaris,
abocant molts d'ells a l'atur o a treballs precaris.
El desenvolupament econòmic de la ciutat va ser marcat per la distorsió causada per
la I Guerra Mundial, amb una inflació del 90% entre 1915-1921. Aquesta situació va
comportar una desestabilització social, manifestada a través de vagues, protestes i
distúrbis urbans constants, impulsats pels baixos salaris i l'encariment del cost de la
vida, exacerbant les tensions socials ja presents.
A més, la ciutat va patir la deficiència dels serveis públics, incloent educació, sanitat
i forces de seguretat, amb una policia corrompuda i polititzada que es mostrava
incapaç de fer front a l'increment de la conflictivitat social. A això s'afegia la crisi de
l'Estat espanyol, amb una monarquia feble, governs inestables de curta durada i la
suspensió reiterada de drets i llibertats civils durant llargs períodes. Aquesta
inestabilitat política alimentava el rebuig anarquista cap a les institucions estatals.
Aquest context també veia el predomini ideològic de l'anarcosindicalisme entre les
classes treballadores, amb la CNT com a sindicat hegemònic que propugnava la
vaga general revolucionària i la violència política contra l’estat burgès.
La violència es va institucionalitzar amb la creació de dos sindicats antagònics, la
CNT i el Sindicat Lliure, cada un amb pistolers al seu servei. Aquests pistolers,
formats per obrers acomiadats, exercien com a guardaespatlles i acabaven vivint de
l'extorsió, creant una dinàmica de confrontació i violència.
Entre 1917 i 1923, més de 300 pistolers van perdre la vida juntament amb prop de
200 dirigents obrers, patrons i polítics, contribuint a una espiral de violència que
convertia Barcelona en un camp de batalla amb tirotejos i atemptats diaris.
Aquesta situació complexa es veia alimentada per la manca de democràcia real i
l'exclusió de les classes populars de l'accés al poder polític a l'Espanya de la
Restauració. La polarització identitària entre un catalanisme conservador amb
aspiracions autonomistes i un espanyolisme centralista, intransigent i
uniformitzador, bloquejava qualsevol sortida política estable.
A més, el rebuig frontal de l'anarquisme cap a tot el sistema polític vigent,
especialment cap a un Estat espanyol vist com a opressor de les nacions sense
estat com Catalunya i explotador de la classe obrera, va fer que el pistolerisme
s'emparés sota l'ala protectora dels sectors més radicals.

L'adhesió d'una part significativa del sindicalisme català a les tesis insurreccionals i
violentes de l'anarcosindicalisme, en comptes de les més gradualistes del
socialisme, condemnava el pistolerisme, fent-lo més arraigat i persistent.
En suma, la degradació de la lluita social a Barcelona cap a una guerra bruta entre
bandes armades va ser producte dels dèficits estructurals sociopolítics de l'Estat
espanyol de l'època, la seva nul·la capacitat reformadora, la manca de cultura
democràtica i de mecanismes pacífics de mediació en els conflictes de classe i
nacionals. El predomini de les faccions més intransigents tant en el moviment obrer
com en el camp polític catalanista va fer possible l'arrelament del pistolerisme, que,
tot i haver sorgit com un instrument al servei de la lluita social, aviat derivà cap al
crim organitzat. La seva espiral de violència descontrolada va propiciar la intervenció
de l'Exèrcit i la involució autoritària que desembocaria en la dictadura de Primo de
Rivera.
A continuació s’analitzaran les diferents vinyetes. La vinyeta inicial consisteix en un
esbós d'Opisso, amb un signe d'interrogació perplex i la pregunta "Qui n'és la
responsabilitat avui?" Això fa reflexionar sobre el procés de selecció de l'individu
objectiu del pistoler contractat, que va ser contractat per l'aliança de forces
conservadores i patronals per eliminar un representant de la facció obrera. Cal
destacar que entre les víctimes hi havia Francesc Layret i Salvador Seguí,
comunament conegut com el "Noi del Sucre". A la segona vinyeta, la frase "Ara que
tornes a tenir unes ales tan boniques, ves a volar, volant arribes a on hi ha les
substàncies... i les fas caure" suggereix una connexió amb el renaixement de
l'agricultura i la recuperació del sector. La imatge d'un pagès donant la mà a un àngel

que porta una planta de cereals implica que el pagès demana a l'àngel que baixi els
preus dels productes a causa de l'augment de l'oferta, cosa que indica una solució a
la crisi de l'agricultura. S'estima que la població d'aquesta zona és d'uns 533.000
individus, una xifra que destaca la magnitud dels reptes socials i econòmics que la
regió havia de superar durant aquell període.
El pistolerisme, en aquest marc, es va convertir en una expressió extrema d'una
situació social complexa. Les tensions generades pel creixement demogràfic
accelerat, la precarització laboral i els canvis econòmics provocats per la guerra es
reflectien en una ciutat que es debatia entre el dinamisme industrial i la misèria dels
barris marginals. Aquesta dinàmica creava un caldo de cultiu propici per a la
violència organitzada, amb la formació de grups armats vinculats als sindicats i als
interessos patrons.
En definitiva, la crisi social i econòmica de Barcelona durant aquest període va
transcendir en una violència profunda i organitzada, manifestant-se en el
pistolerisme com a resultat d'una multiplicació de tensions i desafiaments
estructurals. A través de les vinyetes, podrem explorar amb més detall les
representacions i interpretacions d'artistes com Opisso sobre aquests
esdeveniments que van deixar una empremta significativa en la història de la ciutat.

Treball Voluntari

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Voluntari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dayron Salomón Coronio Història

IES Vallès, 2023-24

Treball voluntari El Pistolerisme, Barcelona

El pistolerisme desenvolupat a la Barcelona de 1917 a 1923 va ser una forma de

industrial, marcada per una confluència de factors socials, econòmics i polítics.

Aquest fenomen va transcendir com a resultat del ràpid creixement demogràfic de

Barcelona, que va passar de 587.000 habitants el 1910 a 710.000 el 1920. Aquesta

explosió demogràfica va portar consigo una allau d’immigrants desarrelats que

s’amuntegaven en barris marginals sense les infraestructures i serveis necessaris,

abocant molts d'ells a l'atur o a treballs precaris.

El desenvolupament econòmic de la ciutat va ser marcat per la distorsió causada per

comportar una desestabilització social, manifestada a través de vagues, protestes i

vida, exacerbant les tensions socials ja presents.

i forces de seguretat, amb una policia corrompuda i polititzada que es mostrava

incapaç de fer front a l'increment de la conflictivitat social. A això s'afegia la crisi de

suspensió reiterada de drets i llibertats civils durant llargs períodes. Aquesta

inestabilitat política alimentava el rebuig anarquista cap a les institucions estatals.

Aquest context també veia el predomini ideològic de l'anarcosindicalisme entre les

classes treballadores, amb la CNT com a sindicat hegemònic que propugnava la

vaga general revolucionària i la violència política contra l’estat burgès.

La violència es va institucionalitzar amb la creació de dos sindicats antagònics, la

formats per obrers acomiadats, exercien com a guardaespatlles i acabaven vivint de

l'extorsió, creant una dinàmica de confrontació i violència.

convertia Barcelona en un camp de batalla amb tirotejos i atemptats diaris.

Aquesta situació complexa es veia alimentada per la manca de democràcia real i

l'exclusió de les classes populars de l'accés al poder polític a l'Espanya de la

Restauració. La polarització identitària entre un catalanisme conservador amb

aspiracions autonomistes i un espanyolisme centralista, intransigent i

uniformitzador, bloquejava qualsevol sortida política estable.

A més, el rebuig frontal de l'anarquisme cap a tot el sistema polític vigent,

estat com Catalunya i explotador de la classe obrera, va fer que el pistolerisme

s'emparés sota l'ala protectora dels sectors més radicals.

violentes de l'anarcosindicalisme, en comptes de les més gradualistes del

socialisme, condemnava el pistolerisme, fent-lo més arraigat i persistent.

bandes armades va ser producte dels dèficits estructurals sociopolítics de l'Estat

espanyol de l'època, la seva nul·la capacitat reformadora, la manca de cultura

democràtica i de mecanismes pacífics de mediació en els conflictes de classe i

nacionals. El predomini de les faccions més intransigents tant en el moviment obrer

crim organitzat. La seva espiral de violència descontrolada va propiciar la intervenció

de l'Exèrcit i la involució autoritària que desembocaria en la dictadura de Primo de

A continuació s’analitzaran les diferents vinyetes. La vinyeta inicial consisteix en un

esbós d'Opisso, amb un signe d'interrogació perplex i la pregunta "Qui n'és la

responsabilitat avui?" Això fa reflexionar sobre el procés de selecció de l'individu

conservadores i patronals per eliminar un representant de la facció obrera. Cal

substàncies... i les fas caure" suggereix una connexió amb el renaixement de

l'agricultura i la recuperació del sector. La imatge d'un pagès donant la mà a un àngel

la crisi de l'agricultura. S'estima que la població d'aquesta zona és d'uns 533.000

regió havia de superar durant aquell període.

El pistolerisme, en aquest marc, es va convertir en una expressió extrema d'una

situació social complexa. Les tensions generades pel creixement demogràfic

accelerat, la precarització laboral i els canvis econòmics provocats per la guerra es

barris marginals. Aquesta dinàmica creava un caldo de cultiu propici per a la

En definitiva, la crisi social i econòmica de Barcelona durant aquest període va

transcendir en una violència profunda i organitzada, manifestant-se en el

pistolerisme com a resultat d'una multiplicació de tensions i desafiaments

representacions i interpretacions d'artistes com Opisso sobre aquests

esdeveniments que van deixar una empremta significativa en la història de la ciutat.

You might also like