La crisi de la Restauració Borbònica

Mario Salgado Pons 2 Batx D

1)

El cop d'Estat de Primo de Rivera va ser el període del regnat d' Alfons XII en que el
general Miguel Primo de Rivera va actuar de cap de govern amb poders dictatorials.
Aquesta dictadura va durar del 1923 amb el pronunciament militar i va acabar el
1930 amb la dimissió del dictador. Les dues formes de govern que varen confluir van
ser: El Directori Militar (1923-25) i el Directori Civil (1925-30) que destaca pel
nomenament dels seus membres depenent de la seva procedència.
En relació amb el context de crisi política, el 13 de setembre de 1923, el general
Primo de Rivera va declarar l'estat de guerra i exigir al monarca que el poder passés
a mans militars. És així que es va formar un nou govern integrat per militars,
suspenent el règim parlamentari constitucional. Defensant aquesta decisió com una
solució per la crisi política i conflictivitat social a Espanya des de la Restauració
Borbònica al 1917. Les raons dels colpistes per justificar aquest canvi eren: La
inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari a més del seu desprestigi
pel frau electoral. S'ha de dir també que després de la crisi del 1917 es va intentar la
formació de governs amb el pacte de diversos partits, però els partits no es posen
d'acord amb un programa comú i van proliferar els recursos de mesures d'excepció,
de suspensió de garanties constitucionals i de clausura del Parlament.
Posteriorment, estava la por de les classes benestants a una revolució social davant
l'auge de la conflictivitat obrera i pagesa. Després de la Primera Guerra Mundial i el
triomf de la revolució bolxevic, els grups revolucionaris van augmentar. A Espanya la
demanda exterior va provocar el tancament de fàbriques i l'atur, desembocant en la
mobilització obrera i l'augment del sindicalisme. El moviment vaguista va augmentar,
sobretot a Barcelona originant l'època del "pistolerisme" durant el qual van haver
atemptats amb la mort de més de 200 persones. Finalment, a Andalusia, la mísera
situació pagesa va provocar el trienni bolxevic en què els anarquistes van impulsar
moltes revoltes.
També va augmentar el republicanisme i els nacionalismes (basc, català i gallec) a
causa de la tendència centralitzadora i unificadora de la Restauració. Per acabar, el
cop d'estat volia justificar les dificultats del control del protectorat marroquí i el
descontentament de l'exèrcit després del desastre d'Annual. Les notícies d'aquest
nou desastre colonial van impactar a Espanya i la premsa i els opositors a la
intervenció colonial van culpar de la derrota al govern i a l'exèrcit. És així que es va
designar una comissió al Congrés per investigar i elaborar un informe sobre
responsabilitats militars i polítiques d'Annual, l' Expedient Picasso. Va provocar
debats a les Corts i va rebre l'oposició de l'exèrcit. Per tant, Primo de Rivera i el rei
van evitar que les Corts exigissin responsabilitats. Així doncs Primo de Rivera també
va anunciar la voluntat de netejar el país de cacics i posar fi al bandidatge polític,
indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional.

1)
La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives. El Directori militar
(fins al 1925), els membres dels quals eren militars, però a partir d'aquell any el
govern va incloure personalitats civils, passant al Directori civil, tot i que el règim no
va abandonar el caràcter autoritari. Ens centrarem en el Directori Militar.
Les primeres mesures van mostrar el seu caràcter dictatorial, doncs va suspendre el
règim constitucional (suspenent la Constitució de 1876), va dissoldre les Corts i va
cessar les autoritats civils. Els governadors de les províncies van ser destituïts i
reemplaçats per militars, també van dissoldre els ajuntaments substituint-los per
juntes formades pels contribuents de cada municipi i nominades pels governadors
civils. A més, es va prohibir els partits polítics i els sindicats i hi va haver una gran
repressió a l'obrerisme.
Es va crear un nou partit, la Unió Patriòtica (1924). Partit governamental sense
programa ideològic que proporcionava suport social a la dictadura. No va aconseguir
la participació de masses només de gent ultraconservadora i tradicionalista.
També es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i expressions públiques del
catalanisme (bandera, himne, F.C. Barcelona, l'ús del català en l'àmbit privat...)
El conflicte del Marroc va centrar l'interès de Primo de Rivera, que va assumir l'Alt
comissionat del Marroc. Però el líder rifeny Abd el-Krim, va cometre l'error d'atacar
la zona francesa del protectorat. Això va iniciar la col·laboració del directori militar
amb França i al desembarcament d'Alhucemas (1924) van obtenir la victòria
espanyols i francesos. Posteriorment, les diverses derrotes van provocar la rendició
d'Abd el-Krim i a partir de 1927, les tropes espanyoles van concloure l'ocupació de
tot el protectorat.