Treball de recerca:

La guerra civil espanyola

Elias Kenchaoui Fiqhi

Diego Abad Viana
Curs 2021-22 4t B
 Índex
• Introducció
• La societat abans del conflicte
• L’origen del conflicte
• Àmbits Geogràfics afectats
• El Cop D’estat
• Bàndols
• La guerra civil
• Principals Batalles
• Conseqüències
• Conclusió

1
 Introducció
Aquest treball tracta sobre la guerra civil i com va afectar a espanya y la seva gent degut
a que va suposar un canvi radical per el país i que avui dia segueix tenint les seves
seqüeles en la nostre societat. La raó que ens ha portat a fer aquest tema era la intenció
d’aprendre i entendre una mica més el perquè i la història del nostre país, que ens ha
conduit fins als nostres dies. La nostra metodologia ha consistit en un estudi a través de
vídeos i pàgines web amb informacions diverses per entendre el tema i poder fer un
treball ben definit, ordenat i sense incongruències temporals. Per sort alhora de fer
aquest treball hem patit molts pocs problemes però l’únic que destacarem es la gran
extensió del nostre tema i la dificultat de organitzar bé la informació i explicar-la amb
un llenguatge apropiat per a tots els lectors.

La societat abans del

conflicte
Era el cinquè any de la Segona República, la qual va néixer després de la crisi
econòmica mundial del 29. Les eleccions les havia guanyat el Front Popular, després
d'un primer bienni de cort socialista i un segon de cort conservadora.
Aleshores a Espanya vivien gairebé 25 milions de persones i les ciutats més poblades
eren Barcelona i Madrid però més del 45% dels treballadors realitzaven la seva tasca al
sector primari, especialment a l'agricultura, i en menor mesura a la pesca i la ramaderia

D'altra banda, el 70% de la població ja estava alfabetitzada, s'havia augmentat

l'escolarització gràcies a la reforma educativa i les nombroses escoles que es van aixecar
i les dones ja podien votar després de la proclamació del sufragi femení.

España, als anys trenta del segle xx, les persones ocupaven treballs com pagesos o
obrers tèxtils majoritàriament, amb una rica vida associativa, que es manifestava en

2
diferents àmbits. I aquesta vida associativa també manifestava una altra tendència: la
bipolarització, segons les idees polítiques. La societat estava ben dividida entre la gent
de dretes i la d’esquerres, tot i que les fronteres, a vegades, es podien confondre.
Aquesta bipolarització arribava a dins les famílies, de manera que, germans, cunyats o
sogres podien estar durament enfrontats per motius polítics. Habitualment, els grups
eren força fixos i no hi havia traspàs de personal entre ells. Aquesta separació tan
profunda afectà molt negativament el poble en els primers moments de la guerra i també
la primera postguerra, causant morts i revenges que no van servir més que per crear odi
entre veïns.
D’altra banda, l’arribada de la Segona República, el 1931, va portar canvis a la vida del
poble. Infants que havien deixat l’escola per anar a treballar a la fàbrica, van tornar a
estudi. També es van millorar les condicions dels locals escolars i fins i tot, les nenes
van passar a fer classes a un nou espai més ben condicionat. Per part de l’Ajuntament,
s’intentava millorar les condicions dels locals escolars, instal·lant-hi estufes i
il·luminació més adequades.

L’origen del conflicte

El motiu principal de l'esclat de la guerra civil
espanyola va ser l'oposició dels sectors
conservadors de la societat a les reformes
proposades pels governs de la segona república,
instaurada el 1931, després de l'abolició de la
monarquia.

Entre aquestes propostes hi havia la reforma

agrària que obligava a lliurar la propietat de la
terra a qui la treballava, la dissolució de les ordres
religioses i la confiscació dels béns de l’església
catòlica.
Els governs del Front Popular també van haver de
fer front a un augment de la violència política
provocada pel partit feixista com Falange
Espanyola, que a principis de 1936 era una força
política marginal, però que després del triomf del
Front Popular va rebre una allau d'afiliacions de joves de dretes disposats a l'acció
violenta, i per la resposta que li van donar les organitzacions d'esquerra. El primer
atemptat important que van cometre els falangistes va ser el perpetrat el 12 de març del
1936 contra el diputat socialista i «pare» de la Constitució de 1931 Luis Jiménez
d'Asúa, en què aquest va resultar il·lès, però el seu escorta, el policia Jesús Gisbert, va

3
morir. La resposta del govern d'Azaña va ser prohibir el partit i aturar el 14 de març el
seu màxim dirigent José Antonio Primo de Rivera, però el pas a la clandestinitat no va
impedir que seguís perpetrant atemptats i participant en baralles amb joves socialistes i
comunistes. També va continuar fent una tasca de violència i intimidació contra els
elements de l'ordre institucional de la República. La nit del 13 d'abril, dos pistolers
falangistes van assassinar al carrer Manuel Pedregal, magistrat del Tribunal Suprem,
com a represàlia per haver actuat com a ponent al judici per intent d'assassinat Jiménez
de Asúa. El jutge ja havia rebut amenaces de mort abans per aquest motiu. Alguns dels
implicats van fugir a França amb avió pilotat pel llavors col·laborador de Falange, Juan
Antonio Ansaldo. De fet, Falange va difondre llistes negres de jutges amb el propòsit
d'intimidar-los, i el seu butlletí clandestí.Va amenaçar magistrats com Ursicino Gómez
Carbajo o Ramón Enrique Cardónigo, que havien intervingut en causes amb sentència
desfavorable als seus interessos.
Altres motius que generaven molta tensió entre el dos bàndols eren:
• L'economia d'Espanya estava molt endarrerida, respecte a la resta de nacions
europees, encara subsistint gràcies al sector primari i posseint una indústria molt
feble. L'economia d'Espanya havia estat debilitada en gran mesura per la Gran
Depressió dels Estats Units, però els líders dels
revoltats en culpaven el govern de la República.

• Grans diferències socials, ja que en els terratinents

posseïen la major part de la riquesa i els treballadors
del camp i obrers patien grans crisis alimentàries. No
existia una classe mitjana que intervingués, per la qual
cosa les classes altes es recolzaven a la dreta i la classe
baixa a l'esquerra, causant un xoc ideològic enorme i la
creença dels terratinents que el govern republicà
intentaria implantar un règim socialista similar a
l'establert pels bolxevics a Rússia, després de la
revolució de 1917.

• L'Església estava molesta amb la República, ja que era

un govern clarament antireligiós, causant que recolzaran
les idees d'aquells que volien enderrocar el govern fora
com fos.

• La política espanyola estava en crisi, ja que en pocs anys havien passat governs
totalment distingits, causant que la gestió fos un caos i el país patís enormes
canvis totalment distingits cada pocs anys. En aquesta situació d'inestabilitat que
pateix, la població va buscar un canvi cap a l'extremisme, sorgint la Falange per
ocupar aquest buit.

4
Àmbits Geogràfics afectats
La repressió a la zona republicana durant la guerra civil espanyola va ser una successió
d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la guerra civil
espanyola. Aquestes accions eren comeses per grups de revolucionaris contra aquells
que percebien com els seus enemics de classe. A Espanya, això incloïa tant empresaris,
industrials, terratinents i polítics de la dreta com membres i béns de l'Església catòlica, a
qui tradicionalment les forces d'esquerra havia vist sempre com alineada al costat de les
classes capitalistes i reaccionàries, i actuant com a un factor necessari per a l'alienació
de l'obrer.
El cop d'estat del juliol del 1936 i la revolució social que el va seguir a la zona que va
quedar en poder de la República van provocar el col·lapse de l'Estat i dels seus aparells
coercitius; l'exèrcit va ser dissolt i els cossos policials van patir una mutació profunda.
Ocuparen el seu lloc multitud de micropoders exercits per comitès i milícies obreres i
també per restes d'algunes unitats policials i d'organismes oficials. Aquests
“micropoders” van exercir les funcions pròpies dels aparells policials i judicials de
l'Estat i van protagonitzar la intensa violència política que es va desfermar especialment
en els primers mesos de la guerra contra els “dretans” i “facciosos” de la rereguarda
republicana. Els centres de detenció que van fer servir es van denominar generalment
“txeques”, encara que recentment s'ha advertit que s'hauria d'evitar l'ús d'aquest terme ja
que poc tenien a veure amb la txeca originària bolxevic. A les presons els empresonats
per motius polítics els “dretans” van ser objecte de maltractaments, de vexacions i de
treballs forçats, especialment quan els encarregats de la seva custòdia eren milicians i no
funcionaris.

5
En general, es considera que la repressió en zona republicana, qualificada globalment
pel bàndol revoltat com a Terror Vermell, va ser usat com a argument per reprimir i
privar de drets els perdedors de la Guerra Civil.

Entre el juliol del 1936 i l'abril del 1939, al

voltant de 60.000 espanyols van ser assassinats
per les forces polítiques i sindicals del Front
Popular. La guerra civil espanyola va ser un
bany de sang a tots dos bàndols: Espanya va
conèixer un Terror vermell i un Terror blanc.
Els crims dels uns no poden pal·liar ni
justificar els crims dels altres: si es vol revisar
la història, que es revisi tota alhora.

El Cop D’estat
El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el
Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any.
El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a establir
una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador Francisco Franco
el 1975.
A les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 es va manifestar la polarització de la
vida política, que va començar amb la fracassada Revolució de 1934 i la consegüent
repressió. L'esquerra es va presentar unida en una coalició anomenada Front Popular
que abastava des de la Unió Republicana de Diego Martínez Barrio fins al PCE, passant
pel PSOE, ERC i l'IR de Manuel Azaña. Davant, la major part dels partits de dreta es
van agrupar al Front Nacional Contrarevolucionari (CEDA, Renovació Espanyola,
Comunió Tradicionalista carlina, Lliga Catalana, etc.) , del qual, no obstant, no en van
formar part ni la Falange ni el PNB. El Front Popular va aconseguir la majoria absoluta
a les Corts, si bé els partits de dretes van protestar perquè els havien pres alguns escons
a la comissió d'actes.

6
La ruptura de la coalició porta a Niceto Alcalá Zamora, president de la república, va
convocar eleccions el novembre del 1933.
Per primera vegada a espanya les dones podran votar als comicis de la coalició
conservadora, que surt victoriosa i posa en marxa el segon bienni republicà de caràcter
contra reformista presidit per Alejandro la Lerroux.
En aquest punt, certs sectors de la dreta començà en el seu camí. L'extremisme es fundà
i la falange espanyola, a l'octubre partit de tall feixista creat per Jose Antonio prevalc de
rivera ,fill del dictador al seu torn gil-roures, líder de la Ceda i soci al govern, mostra les
seves simpaties per la teoria feixista i l'estratègia de propaganda nazi, per això els
exponents violents dels dos pols van en augment amb el pas dels mesos.
El 4 d'octubre de 1934, esclatà la revolució d'Astúries, insurrecció obrera liderada per el
nou Psoe en companyia d'altres formacions de la ultraesquerra i anarquistes del CNT i
els saquejos d'edificis públics, assasinant els clergues i la crema d'esglésies se
succeeixen durant diversos dies.

7
Això inquieta el govern central que decideix sufocar la insurrecció posant al capdavant
de l'operació el general Franco que des de Madrid dirigeix als legionaris irregulars
d'Àfrica.
La brutalitat amb què els africanistes apliquen la repressió sorprèn a propis i estranys i
la rebel·lió és sufocada en tot just deu dies. Poc després el president de la coalició
conservadora Alejandro Lerroux dimiteix per un escàndol de corrupció, llavors Niceto
Alcalá Zamora convocà unes noves eleccions generals per al febrer de 1936.
Tres grans blocs es presenten : el front popular conformat per partits de l'esquerra, el
front nacional amb les formacions conservadores i l'agrupació de partits del centre amb
un repartiment de vots molt polaritzat.
El front popular va obtenir la majoria absoluta gràcies a la llei electoral i Manuel Azaña
torna a presidir el govern.
La victòria i reformes dels populars provà can un clima
de tensió. Al si de la dreta, per a l'espanyola que fins
aleshores havia estat un partit marginal, comença a
beneficiar-se d'una allau d'afiliacions provinents
d'altres formacions conservadores.
Els episodis violents, la formacions il·legalitzades i el
seu líder José Antonio , empresonat.
La tensió augmenta quan els falangistes assassinen un
membre de la guàrdia d'assalt conegut pel seu
activisme socialista el tinent castell en resposta a
diversos companys del tinent prenen represàlies i
assassinen a l'atzar el polític dretà José Calvo Sotelo
amb dos assassinats.
Són considerats els màxims detonants dels fets
posteriors mentrestant, sota la superfície la tendència a
un cop militar es va forjant el general.
Mola conegut com el director es reuneix des de març amb diversos líders polítics
conservadors com Gil-Robles o Calvo Sotelo.
Així com amb altres comandaments militars, el pla és senzill originar: un aixecament
que torna l'ordre i l'estabilitat de la república i posa al capdavant del govern en general.
Sanjurjo exiliat en Portugal des de (1932), no obstant això el director és conscient que
no compta amb suficients suports dins de l'exèrcit, així que recorre a grups paramilitars
com falange.
Els requetés carlins per conformar l'ofensiva amb el assassinat de Calvo Sotelo. El 13 de
juliol el pla s'avança i l'alçament es produeix pocs dies després però fracassa en no
aconseguir enderrocar el govern central en un sol moviment, d'aquesta manera s'inicia la
guerra civil.

8
L'antecedent immediat del cop d'estat va ser l'assassinat del cap de l'oposició José Calvo
Sotelo la matinada del 13 de juliol del 1936, comès a bord d'una camioneta de la
Guàrdia d'Assalt, al marc d'un operatiu policial i després un arrest que conculcava
completament les garanties constitucionals, en ser dut a terme sense ordre judicial i
sense respectar la immunitat parlamentària del detingut.
L'assassinat de Calvo Sotelo, sobretot el "modus operandi", en què es veuen implicades
"una secció de la Policia de l'Estat barrejada amb elements revolucionaris, electritza la
situació i denota un canvi en l'actitud de l'Exèrcit".

Bàndols
La influència exterior va ser clau per a la guerra, ja que el feixisme sorgit a Alemanya i
Itàlia va influir en el bàndol revoltat, servint d'exemple de com prendre un país per la
força i sent els alemanys els que més equipament i armes van donar als revoltats.
Al cap de poc temps d'iniciar-se la guerra, les grans potències es van posicionar respecte
a la guerra:
• Els països democràtics europeus com França o el Regne Unit es van mantenir
neutrals, en estar en contra tant del feixisme dels revoltats com de les idees
socialistes dels republicans.

• Alemanya i Itàlia, tots dos governs feixistes, van donar armes i ajuda als
revoltats, sent sobre principals benefactors.

• Vaticà va recolzar els revoltats pel fet que els republicans havien realitzat moltes
lleis en contra de l'Església.

• L'URSS i Mèxic van ajudar els republicans, donant armament i servint d'exili
després de la derrota a la guerra.

9
 a guerra civil

El 20 de juliol, el futur cap del govern revoltat Sanjurjo , mor inesperadament en un

accident d'aviació.
La resta de generals decideixen crear la junta de defensa nacional presidida per Miguel
Cabanellas, militar amb més antiguitat de la direcció militar. Per la seva banda recaurà
sobre els generals Mola i Franco.
En un inici un 70% dels comandaments de l'exèrcit espanyol, una de les seves forces
s’atura a causa de la revoltada, mentre que el 30% restant roman lleial al govern
central, a més el bàndol nacional comptà amb un altre gran avantatge entre les seves
files: l'exèrcit Àfrica conformat per la legió i els regulars d’Àfrica (els republicans),
però , compten amb un comandament desorganitzat format per escassos efectius militars
i columnes improvisades de milicians, un problema que arrossegaran fins al final de la
guerra tot i comptar amb suports com el de les brigades internacionals, agrupacions de
voluntaris antifeixistes de diversos països que aniran en suport del govern i que
obviaran el pacte de no intervenció.
El gran problema a què s'enfrontà a la república, a l'acord no escrit diversos països,
pacten en la no participació activa o passiva en el conflicte espanyol per salvaguardar la
diplomàcia a la resta d’Europa.
La iniciativa de Francià i gran Bretanya és ràpidament violada per Alemanya, Italià i
Portugal que comencen a prestar el seu suport als revoltats.
La Unió Soviètica farà el mateix poc temps després, doncs vendrà armament als
republicans durant la resta del conflicte. Els primers moviments es produeixen per part
dels revoltats en la seva ofensiva cap a Madrid. Els nacionals aconsegueixen arribar fins
al port de Navacerrada on són ràpidament reflectits per la defensa republicana
paral·lelament per les tropes d’Àfrica.
Aconsegueixen posar els peus a la península gràcies al transport en avions de la legió
còndor alemanya que els ajuda a sortejar la línia naval republicana de l'estret, la
coneguda com a columna de la mort.
Avança des d’Andalusia i inicia la campanya d’Extremadura conquerint Badajoz i
Mèrida en poc temps. Més tard els revoltats aconsegueixen una altra gran victòria.

10
La presa de la ciutat d'Irun provoca l'aïllament del territori nord republicà degut a les
derrotes José Giral, el llavors president del govern presenta la seva dimissió davant
Manuel Azaña qui havia passat a presidir-la aplicant poc abans aquesta forma.
Un nou govern amb la presidència del socialista a Largo Cavallero, i el propòsit
principal del qual se centra a invertir tot el necessari per a la militarització de les tropes
republicanes.
En aquest punt entra en joc el famós or de Moscou que són les reserves de l'or del banc
d’Espanya, utilitzades per al finançament bèl·lic de la república, de les quals una quarta
part és enviada al govern francès en pagament dels subministraments enviats, abans de
l'acord de no intervenció i tres quartes parts a la Unió Soviètica en contraprestació pels
enviaments regulars d'armament, però què passa amb Franco?
Al principi els seus suports dins de la insurrecció són molt reduïts no obstant això el seu
poder polític es va disparant a poc a poc; per una banda facilita el suport d'Alemanya i
Itàlia a la causa que seran determinants per a la superioritat militar però amb la mort de
Sanjurjo, aquesta aliança es veu perillar ja que Alemanya exigeix la figura d'un únic
líder,
Per altra banda, en un petit acte i sense l'aprovació de la junta, Franco adopta la bandera
vermella, igualtat com emblema revoltat relacionada tradicionalment amb el
conservadorisme monàrquic.
A això se li afegeix, que uns mesos abans, els republicans haurien despatxat l’hereu del
tron Juan de Borbó, una cosa que no hauria agradat els sectors tradicionalistes i que ara
trobarien en Franco, un aliat però sens dubte la tercera és la més important.
Madrid està a punt de caure i la victòria dels revoltats
exigeix un darrer moviment de força. Aquest podrà
posar fi a la guerra després de dos mesos de combats i
instaurarà el nou govern militar de Mola però alguna
cosa preocupa a gran part de les tropes rebels.
La resistència de l'alcàsser de Toledo, símbol de la
tradició castrense espanyola, més de mil revoltats entre
militars i civils resisteixen dins dels seus murs des de fa
més de 70 dies.
Una ofensiva de Madrid exigeix el sacrifici de l'alcàsser però Franco ho veu clar, llança
un atac contra Toledo i ho allibera. El seu prestigi dins del bàndol revoltat augmentarà,
no obstant hi haurà un efecte secundari.
Per a realitzar l'ofensiva haurà d'apartar les tropes de Madrid atorgant un temps crucial a
la reorganització de la defensa republicana.
Si això passa, la guerra podria durar anys. El que a llarg termini significarà una escalada
de morts molt més gran que les de l'alcàsser però Franco assumeix el risc i ataca Toledo
i allibera a els seus ocupants el seu poder militar i polític.

11
Aconsegueix el seu sostre i passa a ser proclamat generalíssim el 8 de novembre. Els
nacionals tornen a atacar Madrid però les tropes republicanes aconsegueixen repel·lir el
seu avenç en una aferrissada batalla dins de la ciutat universitària on intervenen per
primer cop les brigades internacionals.
Els revoltats no decauen i tornen a intentar la incursió a través de La Corunya però
fracassen fins a tres ocasions, és llavors quan concentren l'ofensiva al flanc sud-est a
través del riu Jarama amb la intenció de tallar la carretera de valència principal via de
subministraments dels republicans però tornen a fracassar, tot i que obtenen una gran
victòria.
En aquest mateix moment la presa de Màlaga gràcies al suport de les forces italianes a
partir d'aquest punt l'atac nacional comença a l'anomenat Cinturó de Ferro del nord.
L'objectiu és aconseguir el control dels recursos miners i industrials del país que s'hi
concentren, així com el control dels ports del cantàbric en resposta per tal de rebaixar la
pressió de l'oponent i la república llança una ofensiva al centre peninsular donant lloc a
la batalla de Brunete on cullen diverses victòries, però la dura resposta de les tropes de
franquistes va acabar per tornar els territoris als revoltats.
Poc després, el nord és
conquerit pels revoltats. Dos
fets destaquen durant el
transcurs de la campanya: el
general Mola mor
inesperadament en un accident
d'avió el 3 de juny deixant al
generalíssim Franco en una
posició de control absolut.
La segona que gran part de
l'èxit de la campanya del nord es deu el suport de la legió còndor alemanya i de l'aviació
legionària d’Italià, la seva participació que provoca que succeeixin fets com els del
bombardeig de Durango o el més conegut el de Gernika.
Setmanes després ambdues operacions de bombardeig van detectar Catifa, qui més tard
seria utilitzada per l'aviació republicana sobre Belchite que són catalogades com les
primeres de la història per això molts consideren que el període de la guerra civil va
servir com a camp de proves per a les tàctiques militars que més tard Hitler utilitzaria en
la Segona Guerra Mundial a Europa.
Mentrestant el bàndol republicà pateix la seva pròpia guerra interna per qüestions
ideològiques. Al maig, comunistes i anarquistes insereixen en una cruenta batalla sobre
Barcelona que es provoca la pèrdua de la vida de 200 milicians.
Això provoca la dimissió del Largo Caballero a favor de Juan Negrín que serà el
president de l'executiu fins al final de la guerra. L'avenç dels nacionals és imparable i
aconsegueixen partir el sol republicà en dos, amb la presa de Castelló a l’abril del 38 en
una acció desesperada. Negrín llança una última gran ofensiva amb la qual poder
capgirar la defensa republicana així comença la batalla de l'Ebre.

12
Al principi els republicans cullen grans victòries i avança cap a un altre costat del riu,
però Negrín és conscient de la debilitat del seu exèrcit i veu impossible la seva victòria,
per això i aprofitant la crisi entre Alemanya i Txecoslovàquia que es viu a Europa i que
posa en dubte l'eficiència del comitè de no intervenció, realitza un moviment estratègic
arriscat apel·lant al suport de les Nacions Unides .
Un acord de pau amb els rebels de bona voluntat, l'1 de maig de 1938 retira les brigades
internacionals però Franco rebutjà la oferta de pau i inicià un brutal contraatac que
acaba provocant la derrota republicana sobre l'Ebre.
Al novembre la desmoralització republicana és total i per això els nacionals ataquen i
conquisten Catalunya.
El 26 de gener entren a Barcelona gairebé sense resistència així l'agonia republicana es
trasllada a Madrid, després d'una cruenta batalla que s'allarga diversos mesos.

El govern de Negrín capitula

el 28 de març. Pocs dies
després es produeix la presa
d’Alacant, el darrer bastió
republicà que aconsegueix
resistir franquistes, que es fa
com a indiscutible líder a la
totalitat del territori nacional.

L’1 d'abril 1939 deu i mitja

de la nit la ràdio nacional
transmet a totes les freqüències l'últim part: la guerra ha acabat Franco es mantindrà al
poder fins a la seva mort el 20 de novembre de 1975 i no serà fins 1977 quan Espanya
tornarà a viure unes eleccions
Aquesta guerra no només va enfrontar dos bàndols, sinó formes diferents de veure el
món. Va ser una lluita de classes, guerra de religió, enfrontament entre nacionalismes
oposats, a més a més d'una lluita entre dictadura i democràcia i entre feixisme i
comunisme.
La guerra civil espanyola va deixar el
país amb més de 600.000 morts i al
voltant de 200.000 persones exiliades
a altres països, sent el conflicte bèl·lic
més sagnant en la història d'Espanya
que va deixar unes conseqüències
devastadores a tot el país.

13
 Principals Batalles
La batalla d'Irun (27 d'agost del 1936 - 5 de setembre del 1936)
Dins les operacions de la campanya de Guipúscoa de l'exèrcit franquista es va
desenvolupar la batalla d'Irun, un combat crucial amb l'objectiu de prendre la ciutat
basca d'Irun per tallar així la via de comunicació terrestre amb França i reduir el
subministrament d'armament del bàndol republicà.
El tinent coronel Alfonso Beorlegui va ser l'encarregat de dirigir les forces revoltes en el
seu avenç cap a Irun. Es van produir una sèrie d'atacs que es van perllongar durant tot el
mes d'agost ja que, encara que va ser el 27 d'agost quan les tropes van arribar als
voltants de la ciutat, el 9 ja es va llançar el primer avís, frustrat ràpidament per la
resistència republicana, un cop als voltants, va començar la lluita cos a cos. Encara que
les forces republicanes es trobaven sota gran pressió per falta de subministraments, el
fort de Sant Marcial va poder resistir diversos dies davant dels revoltats, fins que es van
quedar sense munició i els trets van arribar a la ciutat.
El 5 de setembre Irun va caure en mans dels revoltats, a través d'una batalla que farien
servir com a exemple per a la resta de la guerra i que va suposar un cop dur per a la
República. Un cop pres el pas fronterer, l'exèrcit va continuar cap a la captura de Sant
Sebastià fins a la frontera de Biscaia.

La Batalla del Jarama (6 al 27 de febrer de 1937)

Molts historiadors titllen aquest enfrontament com la més cruenta de les batalles que,
fins ara, s'havia viscut a la Guerra Civil espanyola. L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit
revoltat, amb el ferm objectiu de tallar les comunicacions entre Madrid i València i
pujar fins a Alcalá de Henares fins a assolir la carretera de Barcelona. Tot i això, el
bàndol republicà, sota comandament de José Miaja, va conformar quatre divisions que
van aconseguir frenar els plans dels revoltats.
L'ofensiva estava sota comandament del general Orgaz, que va dirigir 18.000 homes per
iniciar les operacions. Amb això, es va iniciar una batalla on van participar forces
d'infanteria, cavalleria i esquadrons de caces russos i italians que van lluitar sota el cel
de la vall del Jarama.
Després de la batalla, els republicans van crear posicions defensives després del riu
Tajuña per resistir a una possible futura ruptura del front, mentre que el revoltat va
conservar el terreny conquerit, fortificant les posicions guanyades fins al final de la
conquesta.

14
La batalla de Brunete (6 al 25 de juliol de 1937)
Dolor, sang i valentia: així es va resumir la batalla de Brunete, un combat en què els
republicans es van enfrontar a l'exèrcit franquista als afores de Madrid. L'objectiu del
bàndol republicà era disminuir la pressió que els revoltes estaven exercint sobre Madrid,
així com alleujar la situació al front Nord.
Encara que inicialment els republicans van aconseguir avançar, van acabar afeblint-se
fins que els franquistes van aconseguir detenir-los. Diverses setmanes de durs combats
que van fer patir nombroses persones dels dos bàndols.
Els republicans, amb més baixes (20.000 morts i ferits), no van aconseguir arribar al seu
objectiu i l'ofensiva del nord es va endarrerir. Per part seva, els revoltats van patir un
elevadíssim nombre de baixes (17.000) per una missió d'escassa importància en la seva
estratègia.
Aquest combat, per tant, és un dels enfrontaments més sagnants de la Guerra Civil, així
com va tenir gran transcendència quant a l'ús de carros de combat.

La Batalla de Belchite (24 d'agost de 1937 al 7 de setembre de 1937)

Va deixar 5.000 morts, un poble arrasat i una empremta difícil d’esborrar. Belchite,
municipi ubicat a la província de Saragossa, va ser escenari durant 14 dies d'un
enfrontament amb gran i greu repercussió a la guerra.
Tot va començar quan els republicans van preparar unes ofensives per alleujar la pressió
d'aquesta zona i intentar evitar la caiguda de Bilbao. Per això, un gran nombre d'efectius
es van estendre al llarg del front d'Aragó, amb la intenció de fer un avenç ràpid sobre la
capital de la regió, ocupar-la i provocar el desplaçament dels revoltats.
No obstant, a la guerra res no és com s'espera. Després d'uns dies de frenètica lluita
entre tots dos bàndols al nucli urbà de Belchite, les lluites es van realitzar de casa a casa,
acabant així amb tota escletxa de resistència. El dia 5 de setembre l'església de Sant
Martí va ser presa pels republicans, fins que el municipi va caure del tot l'endemà.

15
La Batalla de l'Ebre (25 de juliol de 1938 al 16 de novembre de 1938)

Un combat que va ser tan aparentment interminable com a dolorós i clau durant la
Guerra Civil espanyola. Va ser l'episodi on van lluitar més homes i va començar un 25
de juliol de 1938, quan les tropes republicanes van creuar el riu Ebre per intentar
desestabilitzar els revoltats.
La batalla va començar avantatjosa per als republicans, ja que els revoltats van haver de
paralitzar tots els seus plans per tallar l'atac. Tot i això, aviat van començar a patir
problemes.
Els republicans van començar a patir faltes d'aprovisionament, així com la legió còndor
va fer bombardejos massius. A això, se li va afegir que al bàndol republicà li va ser
impossible transportar tancs a l'altra banda del riu, per la qual cosa els franquistes van
tenir avantatge en quant a l’armament.
Durant el transcurs de l'enfrontament, els franquistes van anar prenent les posicions
abandonades pels republicans després dels bombardejos, de manera que el 10 de
novembre només quedaven sis bateries dels atacants i el dia 18 van aconseguir
recuperar la línia de l'Ebre tal i tornar-la a tenir tal com estava abans del començament
del conflicte.

Conseqüències
Els esdeveniments dels cinc mesos de govern en pau del Front Popular, de febrer a
juliol de 1936, van ser utilitzats després pels vencedors a la guerra civil espanyola com a
justificació de la seva revolta. El debat continua obert, encara que alguns historiadors
sostenen que no es pot parlar d'una “primavera tràgica” en què el govern del Front
Popular hagués perdut el control de la situació. Tot i això reconeixen que l'agitació
social i laboral al camp i la ciutat van ser constants i l'augment de la violència explícita
per causes polítiques, alimentada per accions de l'esquerra i la dreta, va ser també
innegable. Però la conclusió d'aquests historiadors és clara: “la desestabilització política
real a la primavera de 1936 no explica de cap manera la revolta militar [de juliol de
1936] i menys encara la justifica” i “la política i la societat espanyoles mostraven signes
inequívocs de crisi, cosa que no significa necessàriament que l’única sortida fos una
guerra civil”.

16
Conclusió
Fent aquest treball ens hem adonat que el juliol del 1936 no va esclatar una guerra tal i
com les coneixem, va esclatar una guerra entre bàndols, entre veïns i amics que, fins a la
seva conclusió l'abril del 1939, va deixar múltiples històries protagonitzades per
l'enfrontament, la fam i el patiment. Un episodi que, fins avui, ha marcat l'Espanya que
coneixem, tant a nivell demogràfic com cultural, intel·lectual, polític i material.
També cal afegir que les nostres hipòtesis sobre el treball s’han complet amb cert
entusiasme i com és un tema tan extens i fins i tot una mica avorrit ens ha satisfet les
nostres expectatives gratament. I d’aquesta manera ens hem adonat tot el que van patir
totes les persones que ho van viure i com va marcar als nostres avis.

Webgrafia
• https://www.significados.com/guerra-civil-
espanola/#:~:text=La%20guerra%20destruy%C3%B3%20un%20n%C3%BAmero,hasta%
20su%20muerte%2C%20en%201975.
• https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_civil_espa%C3%B1ola
• https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/spanish-civil-war
• https://historiaespana.es/edad-contemporanea/guerra-civil-espanola
• https://www.youtube.com/watch?v=yj9N9DTtdas
• https://www.youtube.com/watch?v=JpV2e-2Ya-4
•

17