ES4 MATEMÀTIQUES

TEMA 2:
POLINOMIS

QUAN ACABIS EL TEMA HAURÀS DE SABER:

● Realitzar operacions amb polinomis (suma, resta, multiplicació i

divisió per Ruffini)

● Trobar les arrels d’un polimomi

● Factoritzar polinomis

● Simplificar expressions algebràiques

● Utilitzar eines TIC (ordinador, mòbil…) per autoavaluar-te

● Saber expressar amb claredat el que has fet (que sigui entenedor pels
companys i professors)

1.- POLINOMIS: INTRODUCCIÓ.

1.1.- Definició de polinomi.

Els polinomis són expressions algebraiques formades per sumes i restes de

monomis NO semblants (parts literals diferents)
Cadascun d’aquests monomis no semblants està format per un nombre, que
s’anomena coeficient, i per una o més lletres, cadascuna de les quals amb el
corresponent exponent; les lletres i els seus exponents reben el nom de part
literal; tot i que habitualment ens referim a les diferents lletres que apareixen
en el polinomi amb el nom de variables.

1
 Exemples:

P(x) = 3x3 + 2x2 – 8x + 1 →

Q(x) = 2x2y3 + 5x2y – 11xy →

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Expressa com un polinomi:
a) 3x + x2 – 2x – x2 + 3
b) x – x2 + x + 1 – 3x + 5x2 – 7
c) –6x2 + 3x – 4x + x2 – 1
d) 2 – x + x3 – 5x + x3 –5x2 + 3x2 + 5
e) 2·(x – 3 + x2) – (6x – 5 – 3x2) + 3
f) 5x + 3·(2x2 – 3x) – (x2 + 3 – 2x)

1.2.- Termes d’un polinomis.

Anomenem termes d’un polinomi a cadascun dels monomis no semblants que

formen un polinomi.
Els termes de grau zero d’un polinomi s’anomenen termes independents.

Exemples:
P(x) = 3x3 + 2x2 – 8x + 1 → polinomi

Q(x) = 3x3 + 2x2 – 8x3 + 1 → expressió algebraica que no és un polinomi, perquè

es poden operar alguns monomis (3x3 i – 8x3).

Els polinomis que tenen dos termes reben el nom de binomis, els que tenen
tres termes trinomis, i a la resta se’ls anomena amb el nom genèric de
polinomis.

2
ACTIVITATS PROPOSADES:
1.-Escriu per separat els termes de cada polinomi, escrivint també quin és el
coeficient i la part literal de cada polinomi:
a) x – x5 – 3x2 + 21
b) –2ab3 – 4a2b + 5ab2
c) yx3 – 7x2y5 + 11y3x – 5xy

1.3.- Grau d’un polinomi.

El grau d’un polinomi és el grau del monomi de grau més gran, és a dir,
l’exponent més gran (si hi ha una sola variable) o la suma més gran
d’exponents (si hi ha més d’una variable) dels termes que formen aquell
polinomi.

Exemples:

P(x) = 3x3 + 2x2 – 8x + 1

Q(x) = 2x2y3 + 5x2y – 11xy

El grau del polinomi P(x) és 3, i el de Q(x) és 5.

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Determina el grau dels polinomis següents:
a) A(x) = 6 – 7x + 8x3 – 3x5
b) B(x) = 4x3 + 5x2 + 11x – 2 – x2
c) C(x) = –3y2x4 – 7xy5 + 11y3x6
d) D(x) = 9 – 4x – xy + 8y

3
1.4.- Polinomi reduït.

Anomenem polinomi reduït a aquell que no té monomis semblants.

De fet, és el mateix parlar de polinomi que de polinomi reduït, ja que en cas

que tinguem un “polinomi” format per termes semblants (que es poden operar
entre ells), caldria parlar pròpiament d’una expressió algebraica i no pas d’un
polinomi.

Exemples:

P(x) = 3x3 + 2x2 – 8x + 1 → polinomi

Q(x) = 3x3 + 2x2 – 8x3 + 1 → expressió algebraica que no és un polinomi, perquè

es poden operar alguns monomis (3x3 i – 8x3).

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Expressa com un polinomi:
a) 5x + 2x2 – x –3 x2 + 4x
b) 5 – 3x2 + 2x – 3x + x2 – 6
c) –3x2 + 5x – 7x + 2x2 – 3
d) – x + x3 –x + x3 –x2 + x2 + 1
e) 3·(2x – 4 + 3x2) – (4x – 8 – x2) + 2
f) –6 + 2·(5x2 – 3x) – (3x2 + 2 – 5x)

1.5.- Polinomi ordenat.

Un polinomi ordenat és un polinomi que té els seus termes escrits seguint un

ordre segons el grau de les seves variables.
Existeixen dos tipus d’ordenació: creixent i decreixent. Un polinomi ordenat de
forma creixent és aquell que comença pel grau més baix i acaba pel grau més alt.
En canvi, un polinomi ordenat de forma decreixent és aquell que comença pel
grau més alt i acaba pel grau més baix.
La forma més habitual en què trobem els polinomis és seguint una ordenació
decreixent.

A banda dels polinomis ordenats, ja siguin de forma creixent o bé decreixent,

4
també existeixen els polinomis desordenats, que són aquells en què l’ordre dels
termes no té relació amb l’exponent de la variable.

Exemples:
CREIXENT → p(x) = 3 + x – 2x2 + 5x3
DECREIXENT → q(x) = 4x3 – 2x + 1

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Escriu com un polinomi ordenat, de forma creixent:
a) 3x + x2 – 5x4 + 4 – 7x3 c) – x + x3 + x9 + 18 – x6 + x2
b) –5 – 3x2 + 2x3 – 5x4 d) –6x2 + 2x7 – x4 + x3 + 13 – x6

2.- Escriu com un polinomi ordenat, de forma decreixent:

a) 3x + x2 – 5x4 + 4 – 7x3 c) – x + x3 + x9 + 18 – x6 + x2
b) –5 – 3x2 + 2x3 – 5x4 d) –6x2 + 2x7 – x4 + x3 + 13 – x6

1.6.- Polinomi complet.

Un polinomi complet és aquell polinomi que té tots els termes, des del de grau
zero fins al de grau més gran.
Si un polinomi no és complet, llavors s’anomena polinomi incomplet.

Exemples:
COMPLET → M(x) = 2x4 – 3x3 + 6x2 – 8x – 7
INCOMPLET → N(x) = 4x3 – 2x + 1 → no té tots els termes.

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Digues quin d’aquests és un polinomi complet:
a) 3x + x2 – 5x4 + 4 – 7x3 c) – x + x3 + x4 + 18 – x5 + x2
b) –5 – 3x2 + 2x3 – 5x4 d) –6x2 + 2x7 – x4 + x3 + 13 – x6

5
1.7.- Polinomi oposat.

Donat un polinomi P(x), un polinomi oposat a P(x) és un altre polinomi Q(x)

tal que es compleix que P(x) + Q(x) = 0. És a dir, que els coeficients de P(x) i
Q(x) són els mateixos, però canviats de signe.

Exemple:
P(x) = 2x3 – 3x2 + 1
Q(x) = –2x3 + 3x2 – 1

P(x) + Q(x) = 0

El polinomi 0 es coneix amb el nom de polinomi nul.

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Escriu el polinomi oposat a cadascun d’aquests polinomis:
a) A(x) = 6 – 7x + 8x3 – 3x5
b) B(x) = 4x3 + 5x2 + 11x – 2 – x2
c) C(x) = –3y2x4 – 7xy5 + 11y3x6
d) D(x) = 9 – 4x – xy + 8y

1. 8.- Valor numèric d’un polinomi.

El valor numèric d’un polinomi és el valor que s’obté quan es substitueix la

variable del polinomi pel seu valor.

Exemple: p(x) = 3x3 + 2x2 – 8x + 1 → calcula el valor numèric del

polinomi p(x) quan x = 2 p(x) = 3x3 + 2x2 – 8x + 1 → p(2) =

6
 3(2)3 + 2(2)2 – 8(2) + 1

p(2) = 24 + 8 – 16 + 1 → p(2) = 17

El valor numèric del polinomi p(x) quan x = 2 és 17, és a dir, direm que
p(2) val 17.

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Calcula el valor numèric d’aquests polinomis:
a) x4 – x3 + x2 – x + 1 quan x = 0, quan x = 4 i quan x = –4
b) 4x2 + x + 1 quan x = 0, quan x = 3 i quan x = –3
c) 2x3 – x2 + 3 quan x = 0, quan x = 2 i quan x = –2
d) x4 + 3x3 – 4x2 – 5x + 2 quan x = 0, quan x = 1 i quan x = –1

2.- Quin valor ha de tenir “k” perquè el valor numèric, quan x = 2 , del polinomi
x4 – 2x2 + 5x + k sigui 6?

2.- OPERACIONS AMB POLINOMIS.

2. 1.- Suma i resta de polinomis.

Per sumar (o restar) polinomis cal sumar (o restar) els termes que tenen el
mateix grau.

Exemple: P(x) = x3 + 4x2 – 3x + 8 ; Q(x) = 2x3 – x2 – 6x – 5

x3 4x2 3x 8
P(x) + Q(x) → 2x3 x2 6x 5
3x3 3x2 9x 3

x3 4x2 3x 8 x3 4x2 3x 8
P(x) – Q(x) → 2x3 x2 6x 5 → 2 x3 x2 6x 5
x3 5x2 3x 13
7
ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Donats els polinomis:
P(x) = –2x4 – 6x3 + 5x2 – 7x + 3
Q(x) = 3x4 – 5x3 – 9x + 4
R(x) = 5x4 + 2x3 – 3x2 + 8x – 11 Calcula:
a) P(x) + Q(x) = e) R(x) + P(x) – Q(x) =
b) Q(x) – R(x) = f) Q(x) – P(x)=
c) P(x) – Q(x) = g) R(x) – P(x) + Q(x)=
d) P(x) + R(x) = h) Q(x) – P(x) – R(x) =

2. 2.- PRODUCTE DE POLINOMIS.

2.2.1.- Producte d’un monomi per un polinomi.

Es multiplica cada terme del polinomi pel monomi.

Exemple: 5x2 . (3x2 – 5x + 8) = 15x4 – 25x3 + 40x2

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Calcula aquests productes de monomis per polinomis:
a) (4x3 + 6x2 – 6x + 8). (–7x) = c) (2x3 + 4x2 + 3x – 5). (–9x4) =
b) (–5x3). (7x4 + x3 –8x + 12) = d) (x5 – 4x3 – 5 x3 – 8x). (–6x2) =

2.2.2.- Producte de polinomis.

Es multipliquen tots els termes d’un polinomi per tots els termes de l’altre
polinomi, i llavors es redueixen els termes semblants.

Exemple: P(x) = 2x2 – 3x + 8 Q(x) = 3x2 + x

2
3x 8
8
 2x
3x2 x
P(x) . Q(x) →
2x3 3x2 8x

6x4 9x3 24x2

6x4 7x3 21x2 8x

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Calcula els productes de polinomis següents:

a) (7 + 2x – x2) . (5 – 3x) = c) (6 + 5x – 3). (2x2 + 4x – 7) =

b) (2x2 + x – 3) . (–5x2 – 4x + 8) = d) (2x2 – 5x – 6). (3x3 – 6x + 9) =

2.- Donats els polinomis:

P(x) = –2x4 + 5x3 – 3x2 – x + 7 R(x) = –8x4 – 5x3 + 3x2 – 6x + 12

Q(x) = 5x5 – 7x3 – 10x – 2 S(x) = x5 – x4 – 10x2 – 2

Calcula:
a) 5· P(x) c) 4·P(x) – 5·R(x)
d) 2·P(x) – 3·Q(x) + 5·R(x) –
b) –3·R(x) 4·S(x)

2.2.3.- Productes notables.

Cal recordar que alguns productes entre polinomis, concretament entre

binomis, corresponen a les fórmules de les igualtats o productes notables.
Recordem les fórmules corresponents a grau dos:

- Quadrat de la suma: (a + b)2 = a2 + 2 . a . b +

b2
- Quadrat de la diferència: (a – b)2 = a2 – 2 . a . b +
b2
- Suma per diferència: (a + b) . (a – b) = a2 – b2

Existeixen els productes notables de grau 3, grau 4, etc. Aquests es

calculen utilitzant la fórmula del binomi de Newton.

9
ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Desenvolupa els productes notables següents:
a) (x + 5)2 = e) (x + 11) . (x – 11) =

b) (x – 4) 2 = f) (6x5 – 2) . (6x5 + 2) =

c) (4x – 7)2 =

(5x2 + 8y4) 2 =

2.- Expressa en forma de producte de binomis:

a) x2 + 22x + 121 = e) 169 x2 – 81x8 =

b) x2 – 12x + 36 = f) 36y6z10 – 144x4=

c) 16a6 + 40a3·b+ 25b2 =

2.3.- Factor comú.

Consisteix a treure un factor que està repetit en una sèrie de sumands, i posar-lo
davant (o darrera) d’aquests multiplicant.

Exemples:
• 21 + 14 + 35 = 3 . 7 + 7 . 2 + 5 . 7 = 7 . (3 + 2 + 5)
• 3x3 + 5x2 + 8x = x . (3x2 + 5x + 8)
• 5x – 15x3 = 5x . (1 – 3x2)

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Treu factor comú:
a) 105x8 – 30x6 + 45x3 =

b) 81y7 – 48y3 + 30y2 – 24y =

c) 112a3b4 + 64a4b3 + 80a5b4 – 192a4b5 =

10
 Més exercicis de factor comú

3.- REGLA DE RUFFINI.

3.1.- Factor comú.

Divisió de polinomis utilitzant la regla de Ruffini.

La regla de Ruffini és un procediment més ràpid per dividir un polinomi P(x) entre
un binomi del tipus (x – a), on “a” és un nombre real.
S’utilitzen els coeficients del polinomi (si falta algun terme cal col·locar-hi un zero).
Llavors es divideix usant el terme independent del binomi, com s’aprecia en
l’exemple:

(3x2 – 5x + 3) : (x – 1) =

Si el binomi és (x – 1) a l’hora de dividir utilitzarem el valor canviat

de signe, és a dir, x = 1.

3 –5 3
1 3 –
↓
2
3 –2
1

Quocient : q(x) = 3x – 2 (es disminueix un grau) ; Residu: r(x) = 1

En aquest cas, òbviament, també es pot fer la prova de la divisió, i per tant es
compleix que P(x) = q(x) . (x – a) + r(x)

11
ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Fes les divisions de polinomis següents, utilitzant el mètode de Ruffini:
a) (2x3 – 3x2 – 5x + 2) : (x + 1) = c) (5x3 + x2 – 4) : (x – 3)
b) (x3 – 5x2 + x – 6) : (x + 2) = d) (–2x3 + 2x2 – 9) : (x – 1) =

2.- Calcula “m” perquè en dividir p(x) = 2x 4 – mx2 + 4mx + 4 per (x – 1)

s’obtingui un residu igual al terme independent del polinomi p(x).

3.- Troba “m” perquè en dividir P(x) = 2x3 + 3x2 – 8x + m per (x + 4) el residu
sigui 11.

3.2.- Arrels d’un polinomi.

Les arrels d’un polinomi, també anomenades ZEROS o SOLUCIONS, són aquells
valors de la variable “x” que fan que el valor numèric del polinomi sigui zero, és a
dir, que el residu de la divisió doni zero.

La manera habitual de buscar les arrels d’un polinomi és a través del mètode de
Ruffini, tot i que és un procediment que només serveix per buscar arrels que
siguin nombres enters. En general, els nombres candidats a ser arrels del
polinomi són els divisors del terme independent del polinomi, amb signe positiu o
negatiu.

Un polinomi pot tenir, com a màxim, tantes arrels com el grau que té.

Exemple: troba totes les arrels del polinomi p(x) = x 2 – 5x + 6 →

→ buscarem, utilitzant el mètode de Ruffini, possibles arrels:

1 –5 6
2 ↓ 2 –
6
1 –3 0
3 ↓ 3

1 0
Els valors x=2 i x=3 són arrels de p(x). És a dir, que p(2) = 0 i p(3)= 0.

12
ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Busca les arrels (o zeros o solucions) de:
a) x2 +x - 2 c) 2x3 – 8x² + 2x + 12
b) x3 – 7x + 6 d) 3x3 - 18x² + 9x +30

2.- Busca les arrels del polinomi P(x) = 2x4 + 2x3 – 82x2 – 210x

3.- Determina “k” de manera que el polinomi Q(x) = x 3 – kx2 + 2x – 6 tingui per
arrel el valor x = –3.

4.- Calcula “k” per tal que el polinomi 4x3 – 2x2 + kx + 10 tingui x = 2 com

una de les seves arrels.

13
3.3.- Factorització de polinomis.
Factoritzar un polinomi vol dir expressar-lo com un producte de factors. Els factors
són nombres o polinomis del grau més petit possible.

En primer lloc, cal trobar les arrels del polinomi que permeten obtenir els factors.
Si una arrel és x = a, el factor corresponent és (x – a).

Exemple: factoritza el polinomi p(x) = x2 – 5x + 6 → com que les seves

arrels són x=2 i x=3 , generarà els factors (x – 2) i (x – 3). Per tant, el polinomi
p(x) factoritzat s’escriu així: p(x) = (x – 2).(x – 3)

Exemple: factoritza el polinomi q(x) = 3x2 – 15x + 18 → si les seves arrels

són x=2 i x=3 , generarà els factors (x – 2) i (x – 3). Cal tenir en compte (és
molt fàcil oblidar-se’n) de posar el 3, que és el coeficient de la x 2, com a factor
multiplicant els altres factors. Per tant, el polinomi p(x) factoritzat s’escriu així:
q(x) = 3.(x – 2).(x – 3)

Hi ha diversos procediments per factoritzar polinomis:

➢ Treure factor comú.
➢ Utilitzar les fórmules dels productes notables.
➢ Utilitzar una calculadora que resolgui equacions (si es tracta d’un polinomi
de segon grau, es pot aplicar la fórmula de les equacions de segon grau).
➢ Utilitzar el mètode de Ruffini.

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Factoritza aquests polinomis:

a) 3x4 7x3 8x2 28x 16 c) 4x3 20x2 33x 18

b) 2x3 11x2 17x 6 d) 8x2 32x 32

2.- Factoritza el polinomi P(x) = 2x4 + 2x3 – 82x2 – 210x

3.- Troba “m” en el polinomi p(x) = –5x3 – 3x2 – mx + 9 per tal que, en factoritzar-
lo, un dels seus factors sigui (x + 1).

4.- Quines són les arrels enteres del polinomi P(x) = x 4 – 1 ? Raona la resposta.
Té alguna arrel entera el polinomi P(x) = x 4 + 1 ? Per què?

14
3.4.- Teorema del residu.

El residu de dividir un polinomi p(x) per (x – a) es correspon amb el valor

numèric del polinomi p(x) quan x = a.

Exemple:

p(x) = 3x2 – 5x + 3 → p(x) : (x – 1) → és la divisió que hem fet com a

exemple de la divisió de polinomis, que després també hem resolt aplicant
el mètode de Ruffini; el residu, fent servir qualsevol dels dos mètodes, dóna
1. Ara anem a veure si el valor numèric del polinomi p(x) quan x = 1
també dóna 1:

p(x) = 3x2 – 5x + 3 p(1) = 3.(1)2 – 5.(1) + 3 p(1) = 3 – 5

+3=1 p(1) = 1 → dóna el mateix que el residu, tal com
s’esperava.

El teorema del residu es compleix sempre: no té excepcions.

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Comprova que es compleix el teorema del residu en els polinomis següents:

a) x4 – 4x3 + 5x2 – 2x – 5 quan x = 2.

b) 5x2 – 4x – 7 quan x = 1/3.
3 2
c) –2x + 3x –x + 17 quan x = –3

2.- Comprova que es compleix el teorema del residu en el polinomi –x 4 –x3 – 3x2 –
3x + 8 quan x = 2 i també quan x = –2.

3.- Troba “m” en el polinomi p(x) = –2x3 – 4x2 + 2mx + 12 per tal que el seu valor
numèric quan x = –3 sigui 0. Comprova que es compleix el teorema del residu.

4.- MCD i MCM de POLINOMIS.

El càlcul del MCD (Màxim Comú Divisor) i el MCM (Mínim Comú Múltiple) de

15
 polinomis segueix els mateixos criteris que en el cas dels nombres enters, si bé
aquí els factors no són nombres, sinó polinomis.

El MCD d’uns polinomis és el divisor comú a tots ells més gran que existeix, i es
calcula com el producte dels factors comuns amb l’exponent més petit. Si no hi ha
cap factor comú el MCD és la unitat (MCD = 1).

El MCM d’uns polinomis és el múltiple comú a tots ells més petit que existeix, i es
calcula com el producte dels factors comuns i no comuns amb l’exponent més
gran.

Exemple:
Calcula el MCD i el MCM de p(x)= x2 – 5x + 6 i q(x)= x3 – 3x2 + 4.

Primer cal factoritzar els polinomis, i llavors calcular el MCD i el MCM:

p(x) = 2x2 – 10x + 12 = 2.(x – 2).(x – 3) MCD = x – 2 q (x) = x3 –

3x2 + 4 = (x – 2)2.(x + 1) MCM = 2. (x – 2)2.(x – 3).(x + 1)

ACTIVITATS PROPOSADES:
1.- Troba el MCD i el MCM de:

a) p(x) = x2 + 4x + 4 q(x) = x3 + 3x2 – 4 r (x) = x3 + 2x2 – 4x – 8

b) p(x) = x – 5x + 12x – 8 q(x) = x3 – 4x2 +5x – 2
3 2
r (x) = x3 – 4x
c) p(x) = x3 – 2x2 –13x – 10 q(x) = x3 – 3x2 + 4
d) p(x) = x2 – 8x + 16 q(x) = x3 – 13x – 12 r(x) = x2 – 16
e) p(x) = 81x4 – x8 q(x) = 6x2 + 2x3 r(x) = 9x2 + 6x3 + x4

5.- FRACCIONS ALGEBRAIQUES.

5.1.- Definició de fracció algebraica. Conceptes bàsics.

Una fracció algebraica o algèbrica és el quocient indicat entre dos polinomis:
16
P(x)

Q(x)

Anomenem fraccions equivalents a dues fraccions algebraiques que multiplicant

en creu els seus termes donen el mateix resultat. També podem saber si dues
fraccions algebraiques són equivalents si a partir d’una de les dues s’obté l’altra
per simplificació, o bé si en simplificar-les ambdues donen la mateixa fracció.

Les operacions bàsiques amb les fraccions algebraiques (la suma, la resta, la
multiplicació i la divisió) segueixen les mateixes normes que les operacions amb
fraccions numèriques (si bé cal tenir en compte que numerador i denominador no
són nombres enters, sinó polinomis). La jerarquia d’operacions també continua
essent la mateixa:

1) Si hi ha parèntesis, cal resoldre’ls primerament.

2) Potències i arrels.
3) Multiplicacions i divisions.
4) Sumes i restes.

Pel que fa a la suma i a la resta, cal recordar que s’haurà de reduir les fraccions
que es volen sumar i/o restar a comú denominador, i per tant caldrà calcular
prèviament el MCM dels denominadors.

Moltes vegades caldrà simplificar fraccions algebraiques, i per fer-ho s’haurà de

factoritzar els polinomis; de manera que utilitzarem el mètode de Ruffini, el factor
comú i les fórmules de les igualtats notables.

p(x) x2 5x 6 (x 2).(x 3) 1
Exemple: 2

5.3.- Suma i resta de fraccions algebraiques.

Es procedeix com en les sumes i restes amb fraccions numèriques: primer cal
reduir a comú denominador, llavors calcular els nous numeradors i per últim
operar els numeradors. Finalment cal veure si la fracció algebraica resultant es pot
17
simplificar.
És recomanable factoritzar els polinomis dels denominadors abans de calcular el
MCM a l’hora de reduir a comú denominador.

18
 COL·LECCIÓ DE PROBLEMES
1.- Escriu aquestes expressions algebraiques en forma de polinomi reduït:

a) 5x + 2x2 – 3x – 5x2 + 8 c) 3 – 2x + 4x3 – x + 3x3 –x2 + 2x2 + 9

b) 3x – 2x2 + x + 18 – 5x + 5x2 – 11 d) 5·(2x – 4 + 2x2) – (x – 5 – x2) + 2

2.- Escriu aquestes expressions algebraiques en forma de polinomi ordenat,

primer en forma creixent i després en forma decreixent:

a) 9x3 – 2x + 2x2 – 1 c) –5x6 – 5x + 5x2 + 5x3 + 5

b) x – x3 + 5x2 – 3 – x4 d) x – 6 + x3 + 5x5 – x4

3.- Són complets els polinomis de l’exercici anterior?

4.- Digues de quin grau són els polinomis següents:

a) x – x5 – 3x2 + 21
b) –2ab3 – 4a2b + 5ab2

5.- Calcula el valor numèric d’aquests polinomis:

a) –2x3 + 3x2 –5x quan x = 0, quan x = 1 i quan x = –1
b) –x3 + x – 7 quan x = 0, quan x = 2 i quan x = –2
c) –2x3 + x2 + 3x – 2 quan x = 0, quan x = 3 i quan x = –3

6.- Quin valor ha de tenir “m” perquè el valor numèric, quan x = –1 , del polinomi
x4 – 2mx3 + x2 – 4mx + 9 sigui –7?

7.- Donats els polinomis:

P(x) = –7x4 + 6x2 + 6x + 5 ; Q(x) = –2x2 + 2 + 3x5 i R(x) = x3 –x5 + 3x2,
calcula:
a) P(x) + Q(x) d) P(x) – Q(x) – R(x)
b) P(x) – Q(x) e) R(x) + P(x) – Q(x)
c) P(x) + Q(x) + R(x) f) P(x) – R(x) + Q(x)

8.- Realitza les operacions següents:

a) (8x2 – 2x + 1) – (3x2 + 5x – 8) =

19
 b) (2x3 – 3x2 + 5x – 1) – (x2 + 1 – 3x) =
c) (7x4 – 5x5 + 4x2 –7) + (x3 – 3x2 – 5 + x) – (–3x4 + 5 – 8x + 2x3) =

10.- Fes les multiplicacions de polinomis següents:

a) (x3 + 5x2 – x – 7) ·(2x + 1) = c) (x4 + 4x3 – 6x2 – 6) ·(–4x3 + 3) =

b) (x4 – 7x3 + x – 3) ·(5x2 – 5) = d) (–5x3 + x – 1) ·(5x2 – 2x – 1) =

12.- Donats els polinomis:

P(x) = 5x4 + x2 – 1 Q(x) = 5x2 – 2x – 1 R(x) = x – 1 , Calcula:
a) P(x)·Q(x) + R(x) =
b) P(x)·[Q(x) + R(x)] =
c) Q(x)·P(x) – R(x) =

13.- Desenvolupa els productes notables següents:

a) (2x + 3)2 = e) (x + 13) . (x – 13) =

b) (3x – 5) 2 = f) (3x2 – 5) . (3x2 + 5) =

c) (–x – 4)2 =

d) (–2x3 + 3y5) 2 =

14.- Expressa en forma de producte de binomis:

x2 + 8x + 16 = 25x2 – 20x + 4 = 16x2 – 25 =

49x2 + 14x + 1 = 4x2 – 8x + 4 = 16 – 100x2=

36x2 – 48x + 16 = 4x2 – 1 = 16x4 – 40x3 + 25x2=

49x2 – 8x + 16 = 16 – 4x + x2 = 25x6 – 20x3 + 4 =

121x2 – 144 = 64x2 – 56x + 49 = 16x10 + 8x5 – 25 =

9x2 + 42x + 49 = 25x2y2 – 4 = x4 – 10x3 + 25x2=

15.- Calcula m perquè P(x) = x3 + mx2 – 6x + 8 sigui múltiple de (x + 2).

20
16.- Calcula k perquè Q(x) = x3 – 5x2 + kx – 12 sigui múltiple de (x + 2).

17.- En una divisió exacta, el dividend és x 5 – 1, i el quocient x 4 + x3 + x2 + 1.

Calcula’n el divisor.

18.- Determina quin és el residu sense efectuar la divisió. Justifica la resposta:

(x9 + 1) : (x + 1) =

19.-Sabent que la divisió (x3 – ax2 + ax – 6) : (x + 1) és exacta, calcula el valor del

paràmetre “a”.

20.- Troba un polinomi tal que en multiplicar-lo per x 2 – 2 doni x6 – 3x4 + 2x2.

21.- Sense fer cap divisió, però justificant les respostes, esbrina si:
a) P(x) = –3x3 + 4x2 – 5x + 10 és múltiple de Q(x) = x – 2.
b) el binomi (x + 1) és divisor del polinomi R(x) = x4 + 5x2 – 3x + 1.

22.- Troba el quocient i el residu de les divisions que segueixen, i fes la prova:
a) (4x4 – 5x3 + x2 + 6x – 1) : (x2 + 3x – 2) =
b) (2x3 + 3x2 – 4x + 1) : (x2 – 2x + 3) =

23.- Troba, utilitzant la regla de Ruffini, el quocient i el residu de les divisions

següents:

a) (x5 – 3x4 + 9x2 – 8x + 12) : (x – 3) =

b) (x3 + x2 – 9x – 44) : (x – 4) =
c) (x4 – 16) : (x + 2) =
d) (x5 + x2 + 2) : (x + 1) =

24.- Troba el valor de “K” perquè en dividir el polinomi x 4 – 2Kx3 + x2 – 4Kx + 9

entre (x – 1), doni –7 de residu.

25.- Troba totes les arrels dels polinomis següents:

a) A(x) = 3x – 6
b) B(x) = x2 – 4
c) C(x) = 2x2 + 8x – 42
d) B(x) = x3 – 1

26.- Factoritza el polinomi següent i expressa les seves arrels:

A(x) = 3x4 – 27x3 + 39x2 + 27x – 42

21
27.- Descompon en factors el polinomi P(x) = x4 – 4x3 + 7x2 – 12x + 12

28.- Escriu un polinomi que tingui com a arrels x = –3 i x = 7.

29.- Troba “m” per tal que x = 3 sigui una arrel del polinomi P(x) = x 3– 3mx + 6

30.- Resol les equacions següents mitjançant la seva factorització:

a) x3 – 3x2 – 6x + 8 = 0
b) x4 – 10x3 + 35x2 – 50x + 24 = 0

31.- Quines són les arrels enteres del polinomi P(x) = x 4 – 16 ? Raona la
resposta. Té alguna arrel entera el polinomi P(x) = x 4 + 16 ? Per què?

22