2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

Matemàtiques

Responeu a QUATRE de les SIS qüestions següents. En les respostes, expliqueu

sempre què voleu fer i per què.
Cada qüestió val 10 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres
aparells que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre
informació.
Podeu utilitzar les pàgines en blanc ( pàgina 14, 15 i 16 ) per a fer esquemes,
esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més
espai. En aquest últim cas, cal que ho indiqueu clarament al final de la pàgina
de la qüestió corresponent.

Qualificació

Qüestions 3

QUALIFICACIÓ FINAL

Nom i cognoms de l’alumn@

Pàgina 1 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

Exercici 1. Resoleu les dues qüestions següents:

(a) Sigui f (x) = 2x3 + mx2 + nx + p una funció que té dos extrems relatius en x = −3 i en
x = 1 i que passa pel punt (3, 4). Calculeu els valors de m, n i p.
[5 punts]

1−x
(b) Calculeu l’equació de la recta tangent a la funció f (x) = en x = −3.
1+x
[5 punts]

1(a) Sabem que si:


f (x) té un extrem relatiu en x1 := −3 =⇒ f 0 (−3) = 0 (eq.I) 

f (x) té un extrem relatiu en x2 := 1 =⇒ f 0 (1) = 0 (eq.II)
f (x) passa pel punt (3, 4) =⇒ f (3) = 4 (eq.III)



Calculem ara la funció derivada: f 0 (x) = 6x2 + 2mx + n

)
2
(eq.I) =⇒ 6(−3) + 2m(−3) + n = 0 ⇐⇒ 54 − 6m + n = 0 ⇐⇒ 6m − n = 54
=⇒
(eq.II) =⇒ 6 · 12 + 2m · 1 + n = 0 ⇐⇒ 6 + 2m + n = 0 ⇐⇒ 2m + n = −6 x

h i
mètode de
reducció

=⇒ 8m = 48 =⇒ m = 6
2m + n = −6 =⇒ n = −2m − 6 = −2 · 6 − 6 = −12 − 6 = −18
(eq.III) =⇒ 2 · 33 + m · 32 + n · 3 + p = 4 ⇐⇒ x  + 6 · 9 −
54 18·
3 + p = 4 ⇐⇒

[(m, n) = (6, −18)]
⇐⇒ 54 + p = 4 ⇐⇒ p = 4 − 54 = −50

f (x) té extrems relatius a x = −3 i x = 1 i

=⇒ passa pel (3, 4) ⇐⇒ (m, n, p) = (6, −18 − 50)

Pàgina 2 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

1(b) Sigui s : y − y0 = m(x − x0 ) (I) l’equació punt-pendent de la recta s tangent a la

gràfica de la funció f (x) en el punt d’abscissa x0 := −3 sent m el seu pendent i y0 = f (x0 )

Calculem el valor del pendent m sabent que m = f 0 (x0 ):

−1 · (1 + x) − (1 − x) · 1 −1 − x − 1 + x −2
f 0 (x) = 2
= 2
= ⇒ f 0 (x0 ) = f 0 (−3) = − 21
(1 + x) (1 + x) (1 + x)2

Calculem ara Dom(f (x)):


f (x) és una funció racional =⇒ Dom(f (x)) = x ∈ R | 1 + x 6= 0 = R − {−1}
1 − (−3) 1+3 4
Sabem que x0 ∈ Dom(f (x)) =⇒ ∃f (x0 ) = f (−3) = = = = −2 =⇒
1 + (−3) 1−3 −2 x

[I ]

⇒ s : y + 2 = − 12 (x + 3) és l’equació de la recta s
tangent a la gràfica de f (x) a x = −3

Pàgina 3 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

Exercici 2. Considereu el sistema d’equacions lineals següent, que depèn del paràmetre real
p: 
 px + y + z = 2

2x + py + p2 z = 1
 2x + y + z = 2


(a) Discutiu el sistema per als diferents valors del paràmetre p.

[5 punts]

(b) Resoleu, si és possible, el sistema per al cas p = 2.

[5 punts]

2(a) Expressem el sistema matricialment com ara AX = B sent

 
p 1 1
A :=  2 p p2  ∈ M3 (R) la matriu de coeficients
 
2 1 1
 
x
X :=  y  ∈ M3×1 (R) la matriu incògnita
 
z
 
2
B :=  1  ∈ M3×1 (N) la matriu de termes independents
 
2
 
A0 := A B ∈ M3×4 (R) la matriu ampliada

Discutirem el sistema aplicant el teorema de Rouché-Fröbenius (I) calculant els rangs de

A i A0 aplicant la regla del pivot:

x y z  x y
p 1 1 2 2 − p3 p − p2 1 − 2p2
! y
A0 = 2 p p2 1∼ ∼ ( (2 − p)(p − p2 ) (2 − p)(1 − 2p2 ))
2-p 0 0 x
2 1 1 2 
[si 2 − p 6= 0]

Sabem que rg(A) 6= 3 ⇐⇒ (2 − p)(p − p2 ) = 0 ⇐⇒

x p(2 − p)(1 − p) = 0 =⇒

h i
factor
comú

 p=0

⇐⇒ 2 − p = 0 ⇐⇒ p = 2
 1 − p = 0 ⇐⇒ p = 1


• Si p ∈ R − {0, 1, 2} =⇒ (2 − p)(p − p2 ) 6= 0 =⇒ rg(A) = rg(A0 ) = 3 = n = nombre

d’incògnites =⇒
x el sistema és compatible determinat

[I ]

Pàgina 4 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022
 
• Si p = 0 =⇒ A0 ∼ 0 2 =⇒ rg(A) ≤ 2 6= 3 = rg(A0 ) =⇒
x el sistema és incom-

[I ]
patible
 
• Si p = 1 =⇒ A0 ∼ 0 −1 =⇒ rg(A) ≤ 2 6= 3 = rg(A0 ) =⇒
x el sistema és

[I ]
incompatible
 x y z

x
y
!
 2 1 1 2 
x
• Si p = 2 =⇒ A0 =  2 2 4 1  ∼ −6 −2 −7 ∼ (0 0) =⇒
0 0 0
2 1 1 2
=⇒ rg(A) = rg(A0 ) = 2 6= 3 = n =⇒

x el sistema és compatible indeterminat amb 3 − 2 graus de llibertat

=⇒

[I]
 x y z 
 2 1 1 2 
Observació: Si 2 − p = 0 =⇒ p = 2 =⇒ A0 =  2 2 4 1  =⇒ x el sistema és compa-
2 1 1 2 h  i
cas
anterior
tible indeterminat amb 3 − 2 graus de llibertat

Solució:
• Si p ∈ R − {0, 1, 2} =⇒ el sistema és compatible determinat
• Si p ∈ {0, 1} =⇒ el sistema és incompatible
• Si p = 2 =⇒ el sistema és compatible indeterminat amb
3 − 2 graus de llibertat

Pàgina 5 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

2(b) Sabem per l’apartat (a) que si p = 2 =⇒ el sistema és compatible indeterminat amb 3 − 2
graus de llibertat =⇒ ∃∞0 s solucions i les calcularem aprofitant els càlculs anteriors

x y z  x y
2 1 1 2   y
A0 = 2 -6 −2 −7 ∼
2 4 1∼ (0 0) =⇒
0 0 0
2 1 1 2

−6x + 7 −6x 7 7
=⇒ −6x − 2y = −7 =⇒ 2y = −6x + 7 =⇒ y = = + = −3x +
2 2 2 2
 
7 7
2x + y + z = 2 =⇒ z = 2 − 2x − y = 2 − 2x − −3x + = 2 − 2x + 3x − =
2 2
2·2−7 4−7 3
=x x+ =x− = x − =⇒
 2 2 2
[m.c.m.]
=⇒ (x, y, z) = x, 27 − 3x, − 32 + x = 0, 27 , − 23 + x · (1, −3, 1) =⇒

7 3 7 3



=⇒ r : (x, y, z) = x, 2
− 3x, − 2
+ x = 0, 2
, − 2
+ λ · (1, −3, 1)
és l’equació vectorial de la recta r on λ ∈ R és el paràmetre

Pàgina 6 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

x−1 y
Exercici 3. Considereu el punt P = (−1, 3, 1), el pla π : x = y i la recta r : = = z − 2.
2 3
(a) Trobeu les coordenades del punt P 0 simètric a P respecte al pla π.
[5 punts]

(b) De tots els plans que contenen la recta r, trobeu l’equació cartesiana del que és perpen-
dicular al pla π.
[5 punts]

3(a) Siguin P (p1 , p1 , p3 ) := (−1, 3, 1) ∈ R3 i π : Ax + By + Cz + D = 0 (I) l’equació gene-

x − l1 y − l2 z − l3
ral del pla π on (A, B, C, D) := (1, −1, 0, 0) i r : = = les equacions
( v1 v2 v3
L(l1 , l1 , l3 ) := (1, 0, 2) ∈ r
contínues de la recta r on
~v := (v1 , v2 , v3 ) = (2, 3, 1) és un vector director de r
−→
també s : (x, y, z) = OQ + λ~u l’equació vectorial de la recta s tal que s ⊥ π i P ∈ s
Sigui
 Q(q1 , q1 , q3 ) ∈ s

sent ~v := (v1 , v2 , v3 ) un vector director de s
 λ ∈ R el paràmetre


Trobarem les coordenades del punt P 0 (p01 , p02 , p03 ) ∈ R3 simètric a P respecte de π mitjan-
çant la projecció ortogonal de P sobre π que anomenarem P 00 (p001 , p002 , p003 ) ∈ π mitjançant
un punt genèric Tλ (x0 , y0 , z0 ) := (q1 + u1 · λ, q2 + u2 · λ, q3 + u3 · λ) ∈ s.

Com que P ∈ s ⇒ podem suposar que Q = P 

Com que s ⊥ π ⇒ podem suposar que ~u = ~n sent ~n := (A, B, C) = (1, −1, 0) =⇒
x
un vector normal a π

 
[I ]
=⇒ s : (x, y, z) = (−1, 3, 1) + λ · (1, −1, 0) =⇒ Tλ = (−1 + λ, 3 − λ, 1) ∈ s

Imposem que Tλ ∈ π ⇔ Ax0 + By0 + Cz0 + D = 0 ⇔ 1(−1 + λ) − 1(3 − λ) + 0 · 1 + 0 = 0 ⇔

⇐⇒ −1 + λ − 3 + λ = 0 ⇐⇒ −4 + 2λ = 0 ⇐⇒ −2 + λ = 0 ⇐⇒ λ = 2 =⇒
=⇒ ∃ ! λ0 := 2 | Tλ0 ∈ π =⇒ P 00 = T2 = (−1 + 2, 3 − 2, 1) = (1, 1, 1)

Calculem ara el punt simètric P 0 (p01 , p02 , p03 ) de P sobre π sabent que P 00 és el punt mitjà
entre P 0 i P :
0 0 0 pj + p0j
 
00 00 00 00 p 1 + p 1 p 2 + p 2 p 3 + p 3 00
P (p1 , p2 , p3 ) = , , =⇒ pj = on j ∈ {1, 2, 3} =⇒
2 2 2 2

 p01 = 2p001 − p1 = 2 · 1 − (−1) = 2 + 1 = 3

00 0 0
=⇒ 2pj = pj +pj =⇒ pj = 2pj −pj =⇒ 00
p02 = 2p002 − p2 = 2 · 1 − 3 = 2 − 3 = −1 =⇒
 p03 = 2p003 − p3 = 2 · 1 − 1 = 2 − 1 = 1


=⇒ El punt simètric de P respecte de π és P 0 = (3, −1, 1)

Pàgina 7 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

3(b) Sigui π 0 : A0 x + B 0 y + C 0 z + D0 = 0 l’equació general del pla π 0 tal que r ⊂ π 0 i π 0 ⊥ π on

(A0 , B 0 , C 0 , D0 ) ∈ R4 amb A0 , B 0 i C 0 no tots nuls.
 −−→
Sabem que π 0 : det ~i, ~j, KX = 0 (II) on ~i i ~j són vectors directors de π 0 i K ∈ π 0

• Com que L ∈ r ⊂ π 0 =⇒ L ∈ π 0 =⇒ podem suposar que K = L

• Com que r ⊂ π 0 =⇒ podem suposar que ~i = ~v
• Com que r ⊥ π 0 =⇒ podem suposar que ~j = ~n

Com que @α ∈ R∗ | ~v = α ·~n =⇒ ~v i ~n són linealment independents i per tant, vectors

−−→
directors de π 0 =⇒ 0
x π : det ~n, ~v , LX = 0 (III)

[II]
 
1 2 x−1 
 
 −−→ 
det ~n, ~v , LX =  −1 3 y − 0  = 3z − 6 − x + 1 − y + 2z − 4 = −x − y + 5z − 9 =⇒
 
x
 0 1 z − 2h   i

regla de
Sarrus

0 π 0 : x + y − 5z + 9 = 0 és l’equació car-
x π : x + y − 5z + 9 = 0 =⇒
=⇒
tesiana del pla π 0 tal que r ⊂ π i π ⊥ π 0

[III]

Pàgina 8 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

Exercici 4. Siguin P , Q i R els punts d’intersecció del pla d’equació x + 4y + 2z = 4 amb els
tres eixos de coordenades OX, OY i OZ, respectivament.

(a) Calculeu els punts P , Q i R, i el perímetre del triangle de vèrtexs P , Q i R.

[5 punts]

(b) Calculeu l’àrea del triangle de vèrtexs P , Q i R.

[5 punts]

4(a) Sigui π : Ax+By+Cz+D = 0 l’equació general del pla π amb (A, B, C, D) := (1, 4, 2, −4)
i siguin P (p1 , p2 , p3 ) = π ∩ OX, Q (q1 , q2 , q3 ) = π ∩ OY i R (r1 , r2 , r3 ) = π ∩ OZ
Observació: Sabem que:

P = (4, 0, 0) perquè 4 + 4 · 0 + 2 · 0 = 4 

Q = (0, 1, 0) perquè 0 + 4 · 1 + 2 · 0 = 4 =⇒
R = (0, 0, 2) perquè 0 + 4 · 0 + 2 · 2 = 4



Els punts d’intersecció del pla π amb els eixos OX, OY i OZ són
=⇒
P = (4, 0, 0), Q = (0, 1, 0) i R = (0, 0, 2), respectivament

     
Calculem ara el perímetre P̃ del triangle P QR sabent que P̃ = |~u| + |~v | + |w|
~  (I)
−→

 ~u := (u1 , u2 , u3 ) = P Q = (q1 − p1 , q2 − p2 , q3 − p3 ) = (0 − 4, 1 − 0, 0 − 0) = (−4, 1, 0)


−→
sent ~v := (v1 , v2 , v3 ) = QR = (r1 − q1 , r2 − q2 , r3 − q3 ) = (0 − 0, 0 − 1, 2 − 0) = (0, −1, 2)
 −→
 w~ := (w1 , w2 , w3 ) = RP = (p1 − r1 , p2 − r2 , p3 − r3 ) = (4 − 0, 0 − 0, 0 − 2) = (4, 0, −2)


Calculem ara els mòduls d’aquests vectors:

v
u 3
  uX q √ √
|~u| = t u2j = (−4)2 + 12 + 02 = 16 + 1 + 0 = 17 u.m.
j=1
v
u 3
  uX q √ √
|~v | = t vj2 = 02 + (−1)2 + 22 = 0 + 1 + 4 = 5 u.m.
j=1
v
u 3
  uX q √ √ √ √ √ √
|w|
~ =
 t wj = 42 + 02 + (−2)2 = 16 + 0 + 4 = 20 = 4 · 5 = 4 · 5 = 2 5 u.m.
2

j=1

√ √ √ √ √ 
=⇒
x P̃ = 17 u.m. + 5 u.m. +2 5 u.m. = 17 + 3 5 u.m. =⇒

[I ]

√ √ 
=⇒ El perímetre del triangle de vèrtexs P , Q i R és de 17 + 3 5 u.m.

Pàgina 9 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

4(b) Calculem l’àrea S del triangle de vèrtexs P , Q i R a partir de la fórmula del producte
~
t
vectorial dels vectors ~u i ~v sabent que S = (I) sent ~t := (t1 , t2 , t3 ) = ~u ∧ ~v
2
Calculem ara aquest vector:
 
 e~1 e~2 e~3 
 
~t = ~u ∧ ~v =  −4 1 0  = 2e~1 + 4e~3 + 8e~2 =⇒ ~t = (2, 8, 4){e~ ,e~ ,e~ }
1 2 3
x
 0 −1 2h   i

regla de
Sarrus

v
3 √ √ √ √
~
uX 2 + 8 2 + 42
ktk 1 u 2 2 4 + 64 + 16 84 4 · 21
(I) =⇒ S = = ·t tj = = = = =
2 2 j=1
2 2 2 2
√ √ √
4 · 21 2
· 21 √
= = = 21 u.m.2 =⇒
2 2

√
=⇒ L’àrea del triangle de vèrtexs P , Q i R és de 21 u.m.2

Pàgina 10 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022
 
a a 0
Exercici 5. Sigui la matriu A =  2 a + 1 a − 1 , en què a és un paràmetre real.
 
2a + 1 0 −a − 3

(a) Trobeu per a quins valors de a la matriu A és invertible.

[4 punts]

(b) Comproveu que, per al cas a = 3, la matriu 

A és invertible
 i resoleu l’equació matricial
6 3 3
AX = B − 3I , en què B és la matriu B =  2 5 2 .
 
1 1 4
[6 punts]

5(a) Com que A ∈ M3 (R), sabem que A és invertible ⇐⇒ |A| =

6 0 (I)
 
a a 0
 
 
Tenim que A ∈ M3 (R) =⇒ ∃ |A| =  2 a+1 a−1 =
 
x
 2a + 1 0 −a − 3h

 i
regla de
Sarrus

= a(a + 1)(−a − 3) + a(a − 1)(2a + 1) + 2a(a + 3) =

= a(−a2 − 3a − a − 3) + a(2a2 − 2a + a − 1) + a(2a + 6) =
= a(−a2 − 4a − 3) + a(2a2 − a − 1) + a(2a + 6) =
x

h i
factor
comú



= a −a2 − 4a − 3 + 2a2 − a − 1 + 2a + 6 = a a2 − 3a + 2
(

a = 0 ⇒ a1 = 0
|A| = 0 ⇐⇒ a a2 − 3a + 2 = 0 =⇒
a2 − 3a + 2 = 0

Resolem ara l’equació quadràtica pel mètode de Ruffini:


1 -3 2  

1 1 -2 
 (
a2 = 1

1 -2 0 =⇒ =⇒ |A| =6 0 ⇐⇒ a ∈ R − {0, 1, 2} =⇒
a3 = 2 x
2 2

 


1 0 [I ]



=⇒ A és invertible ⇐⇒ a ∈ R − {0, 1, 2}

Pàgina 11 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022
 
3 3 0
5(b) Si a = 3 =⇒ A =  2 4 2 
 
7 0 −6

Com que a = 3 =⇒ a ∈ R − {0, 1, 2} =⇒

x A és invertible

[a]
També sabem per l’apartat (a) que |A| = a(a2 − 3a + 2) = 2
x 3(3 − 3 · 3 + 2) = 6

[a = 3 ]
−1 −1 −1
Tenim que A·X = B −3I =⇒x A ·A·X = A ·(B − 3I) =⇒ I ·X = A ·(B − 3I) =⇒

[A invertible]

=⇒ X = A−1 · (B − 3I) (I)

       t
  4 2   2 2  2 4
     
−
  
  0 −6   7 −6  7 0
    
   
 
       
  
1 ∗ t 1   3 0 

 3 0
 
 3 3
  
Sabem que A−1 = · (A ) = ·  − −  =
 
|A| 6   0 −6   7 −6  7 0
     
  
 
       
  
  3 0 

 3 0
 
 3 3
  
−
    
 4 2   2 2  2 4
   
 

 t  
−24 26 −28 −24 18 6
1  1 
= ·  18 −18 21  = ·  26 −18 −6  =⇒
 
6 6 x
6 −6 6 −28 21 6 
[I]
 
    
−24 18 6 6 3 3 1 0 0 
1   
=⇒ X = ·  26 −18 −6  ·  2 5 2  − 3 ·  0 1 0  =
    
6
−28 21 6 1 1 4 0 0 1
     
−24 18 6 6 3 3 3 0 0 
1   
= ·  26 −18 −6  ·  2 5 2  −  0 3 0 =
   
6
−28 21 6 1 1 4 0 0 3
      
−24 18 6 3 3 3 −30 −30 −30 −5 −5 −5
1  1
= · 26 −18 −6 · 2 2 2  = · 36 36 36  =  6 6 6 ⇒
   
6 6
−28 21 6 1 1 1 −36 −36 −36 −6 −6 −6

 
−5 −5 −5
=⇒ AX = B − 3I ⇐⇒ X =  6

6 6 

−6 −6 −6

Pàgina 12 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

Exercici 6. Considereu la funció f (x) = ex−1 − x − 1.

(a) Estudieu-ne la continuïtat, els extrems relatius i els intervals de creixement i decreixement.
[5 punts]

(b) Demostreu que l’equació f (x) = 0 té exactament dues solucions entre x = −1 i x = 3.

[5 punts]

6(a) Continuïtat:
Sigui f (x) := f1 (x) + f2 (x) on f1 (x) := ex−1 i f2 (x) := −x − 1
)
f1 (x) és una funció exponencial =⇒ f1 (x) és contínua a R
=⇒
f2 (x) és una funció polinòmica =⇒ f2 (x) és contínua a R

=⇒ f (x) és la suma de dues funcions contínues =⇒ f (x) és contínua a R

Extrems relatius i intervals de monotonia:

Calcularem els extrems relatius i els intervals de monotonia de f (x) a partir del signe de
f 0 (x) imposant la condició de punt estacionari: f 0 (x) = 0
(i) Dom(f (x)):
Com que f (x) = f1 (x) + f2 (x) =⇒ Dom(f (x)) = Dom(f1 (x)) ∩ Dom(f2 (x)) (I)
)
f1 (x) és una funció exponencial ⇒ Dom(f1 (x)) = R
=⇒x Dom(f (x)) = R
f2 (x) és una funció polinòmica ⇒ Dom(f2 (x)) = R 
[I ]

(ii) f 0 (x) ∩ OX: f 0 (x) = 0

f (x) = ex−1 − x − 1 =⇒ f 0 (x) = ex−1 − 1 =⇒
=⇒ f 0 (x) = 0 ⇐⇒ ex−1 − 1 = 0 ⇐⇒ ex−1 = 1 ⇐⇒ ex−1 = e0 ⇐⇒ x x − 1 = 0 ⇐⇒

[injectivitat]
0

⇐⇒ x = 1 =⇒ f (x) ∩ OX = (1, 0) =⇒ f (x) estaciona a x1 := 1
(iii) Signe dels subintervals:
Representem Dom(f (x)) i f 0 (x) ∩ OX:

1
)
f 0 (0) = e0−1 − 1 = e−1 − 1 < 0 f (x) és decreixent a (−∞, 1)
=⇒
f 0 (2) = e2−1 − 1 = e − 1 > 0 f (x) és creixent a (1, +∞)

Ara classificarem el punt estacionari:

)
Sabem que a x1 , f (x) canvia de monotonia ( decreixent a creixent )
=⇒
i que x1 ∈ Dom(f (x)) =⇒ ∃f (x1 ) = e1−1 − 1 − 1 = −1

=⇒ (1, −1) és el mínim relatiu de f (x)

Pàgina 13 de 14
2n MATEMÀTIQUES SIMULACRE FINAL 13/05/2022

6(b) Demostrarem que l’equació f (x) = 0 té exactament dues solucions entre x = −1 i x = 3

aplicant el teorema de Bolzano:

f (x) és contínua a R =⇒ f (x) és contínua a [−1, 1] 


−1−1 −2
f (−1) = e − (−1) − 1 = e > 0

=⇒ ∃ ! ξ ∈ [−1, 1] | f (ξ) = 0
(1, −1) és el mínim relatiu de f (x) =⇒ f (1) = −1 < 0 

f (x) és decreixent a (−1, 1)



f (x) és contínua a R =⇒ f (x) és contínua a [1, 3] 


3−1 2
f (3) = e −3−1=e −4>0

=⇒ ∃ ! ψ ∈ [1, 3] | f (ψ) = 0
(1, −1) és el mínim relatiu de f (x) =⇒ f (1) = −1 < 0 

f (x) és creixent a (1, 3)



=⇒ L’equació f (x) = 0 té exactament dues solucions entre x = −1 i x = 3

Pàgina 14 de 14