Definició de derivada

Taxa de variació mitjana

Derivada d’una funció en un punt / pendent

Càlcul de derivades
Utilitzant la definició de derivada que hem vist anteriorment, podem derivar
qualsevol funció.
Exemple:

Això dona origen a la taula de derivades.

Aquí podeu veure la demostració de les derivades de la taula.
Derivabilitat
Una funció és derivable a un punt x=a si satisfà les DUES Les funcions
condicions següents: contínues i no
derivables
“punxen”.
- f(x) és contínua a x=a.

- Les derivades parcials a x=a són iguals. Derivades 243. 4,5,6,7

parcials = límits laterals de la derivada.

Exemple:

Càlcul de la recta tangent a una funció en un punt

L’obtenció de la recta tangent d’una funció a una corba en un punt x=a és una de
les aplicacions més importants de les derivades.

Per trobar aquesta recta, recordem l’equació explícita de la recta y=mx+n, on m

és el pendent de la recta. Recordem també que en aquest tema hem vist que el
pendent es calcula fent la derivada de la funció en el punt que ens demanen, per
tant, m=f’(a).
 Per exemple en aquesta imatge, la recta r és la recta
t tangent a la funció f(x) en x=1.

Càlcul de la recta tangent a una corba en un punt

Com es calcula aquesta recta? Doncs depèn del que ens donin en cada enunciat.

✦ Recta tangent a f(x) en el punt d’abscissa x=a.

Exemple:

✦ Recta tangent a f(x) amb pendent m.

En aquest cas, coneixem el pendent de les rectes que volem trobar, però no el
punt de tangència.

Exemple:
✦ Recta tangent a f(x) des d’un punt exterior.

Exemple:
271.1

Representació gràfica

Per representar gràficament una funció s’analitza:

1. Domini
2. Punts de tall amb els eixos.

3. Simetries.

4. Signe.

5. Intervals de monotonia: creixement i decreixement.

6. Extrems: màxims i mínims.

7. Intervals de curvatura: concavitat i convexitat.

8. Punts d’inflexió.

9. Asímptotes.
Optimització

Fer màxim un volum, una població, uns beneficis, fer mínims uns costos de
producció o una àrea són exemples d’optimització de funcions amb què
enginyers, arquitectes, economistes… han de tractar habitualment.

La dificultats d’aquests problemes, normalment, no rau a optimitzar una funció

donada per una expressió analítica, sinó a trobar l’expressió analítica de la
funció a optimitzar.

Els passos a seguir per resoldre problemes d’optimització són:

1. Identificar i expressar la funció a optimitzar.

2. Utilitzar les dades del problema per a que la funció només depengui d’una
variable.
3. Optimitzar la funció, és a dir, trobar els màxims o mínims, i comprovar si
la solució és vàlida en el context del problema. Aquests màxims o mínims
es poden trobar als valors on la derivada s’anul·la, als extrems i també a
prop de possibles discontinuïtats.

Exemple:
Descomposa el nombre 900 com a suma de dos nombres el producte dels
quals sigui màxim.

La funció a optimitzar serà P=x·y (on x i y són els dos nombres).

x+y=900 → y=900-x

Podem reescriure P=x·(900-x)=900x-x2

Derivem la funció P’=900-2x, i igualem a 0.

900-2x=0 → x=450 → y=450