MATES 3 TRIMESTRE

LIMITS I CONTINUÏTAT

Límit: Punt on la imatge és inexistent  Cal trobar-la

Utilitat  Estudi de la continuïtat: trobant on no hi ha imatge:
- Perquè no pertany al domini
- Perquè no és nombre real ( ∞ , x…)
 Per saber que li passa a lím f(X) = ∞  valors molt grans o molt petits
a/0 = ∞
0/a = 0
a/∞ = 0

LÍMITS A L’INFINIT

Manera de trobar una imatge a un número molt gran/ molt petit sense taula de valors
Trobar el valor de x per infinit  f(∞ )  +/- ∞

 POLINOMIS: valors x = +/- ∞  Despreciem tots els termes menys el de grau + alt i
fem la imatge d’x per infinit

LIMITS EN UN PUNT (a)

Cal conèixer com es comporta la funció en certs punts especials

- Punts que no són del domini
- Punts determinants de les funcions a trossos
 Imatge de x pel punt =
0/a = 0 (cal simplificar)
a/0 = ∞
0/0 = INDETERMINACIÓ  Factoritzar i simplificar
LÍMITS LATERALS
Lim f(x) proper al punt (a): per l’esquerra (-) o per la dreta (+)
 perquè un punt tingui límit ha de donar = a l’esquerra i a la dreta
( ∞ = excepció: diferent signe)
Lim f(x) ≠ Lim f(x)  ∄ Lim f(x)

ESTUDI DE LA CONTINUÏTAT

 Una funció és continua en x= a si f(a) = lim laterals també iguals // si Dom = R

 Una funció és discontinua en x= a si f(a) ≠ lim laterals ≠
= La funció és continua en (a) si la imatge = als límits laterals (que han de ser = també)

 Discontinuïtat de SALT: si els límits laterals són diferents (∄)  f. a trossos

Ex: F(3) = 6 // lim x – 3 - = 6 // lim x – 3+ = 2  salt

 Discontinuïtat ASSIMPTOTICA: si un o els dos límits laterals = ∞

 assimptota vertical en x = a
Ex: lim x – 2- = - ∞ // lim x – 2+ = + ∞  assimptota en x= a

 Discontinuïtat EVITABLE: límits laterals = i reals però (a) no té imatge o ≠

Ex: lim x – 2+ = 2 // lim x – 2- = 2 // Im f(2) = 3 o ∄

INDETERMINACIONS
No sabem el resultat del límit
- ∞ /∞ =? +∞ +∞ = +∞
- 0/0 = ? -∞ -∞ = +∞
- +∞ -∞ = ? (+∞ ) · (+∞ ) = +∞
- 0·∞=? (-∞ ) · (-∞ ) = -∞
RESOLUCIÓ
Lim x -- ∞  Despreciem tots els termes menys el d’exponent més alt

Lim x – a  Factoritzar o simplificar

FACTORITZAR
1. Factor comú sempre
2. Mirar si hi ha igualtats notables
3. Treure les arrels del polinomi  Igualar a 0 i operar (equació grau 1 o 2)
ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
CONCEPTES BÀSICS
ANÀLISIS DE LA INFORMACIÓ
- Població: conjunt que s’estudia, ben definit: persones, coses, temps...
- Individu: cada unitat de la població, real o abstracta, persona, cosa,
- Mostra: Subconjunt d’individus de la població  si no es pot estudiar tota la
població
- Caràcter: El que s’estudia, l’aspecte, la qualitat que s’estudia de cada individu
 modalitat: si no és numèric
valor: si és numèric
·Qualitatius (no numèrics): nominals (no s’ordenen) i cardinals (sí s’ordenen)
·Quantitatius: Es poden mesurar, contar  variable estadística
- Variable estadística:
·Discreta: Té valors aïllats i és en nombres enters
·Contínua: Pot tenir qualsevol valor dins d’un interval: espai, temps, pes, edat...

RECOMPTE I ORGANITZACIÓ DE LES DADES

- Freqüència absoluta: Nº d’individus que presenta cada valor de la variable (ni)
- Freqüència relativa: fi = ni (valor de la variable)/n (individus de la mostra)
- Percentatge: Tant per cent d’individus que presenten cada valor pi= 100 · fi
- Freqüència absoluta acumulada (Ni): Suma de freqüències absolutes del < al >
- Freqüència relativa acumulada (Xi): Suma de freqüències relatives del < al >
- Percentatge acumulat (Pi): Suma dels percentatges del < al >

 Freqüències fi i percentatges pi per: variables quantitatives i caràcters qualitatius

 Freqüències acumulades per: variables i caràcters qualitatius ordinals
GRÀFICS ESTADÍSTICS
Per entendre millor la informació a cop d’ull
 Segons el caràcter són + adients uns o altres tipus
1. DIAGRAMA DE BARRES
Caràcter qualitatiu discret i quantitatiu
Barres de la mateixa amplada separades i sense tocar-se: Alçada proporcionada
a la freqüència o valor que representa

2. HISTOGRAMA
Variables contínues o intervals
 intervals amplitud
 Altura: perquè l’àrea del rectangle sigui proporcional a la freqüència
Si els intervals són igual d’amples l’altura coincideix amb la freqüència
 Freqüències absolutes i acumulades

3. POLÍGON DE FREQÜÈNCIES
Variables estadístiques discretes i contínues
S’uneixen amb segments els punts mitjos de les bases superiors amb les bases
de l’histograma

4. POLÍGON DE FREQÜÈNCIES ACUMULADES

Variable discreta i contínua
Unir amb segments els punts mitjos de les bases superiors de les bases del
diagrama de barres  amb segments del vèrtex superior dret de les barres

5. DIAGRAMA DE SECTORS
Qualitatius o quantitatius discrets
A cada modalitat un sector: àrea proporcional a la freqüència o percentatge
 llegenda de colors
 6. PICTOGRAMES
Dibuix que fa referència al caràcter que s’estudia: tamany proporcional a la
freqüència

7. CARTOGRAMES
Sobre mapes: llegenda de valors amb %

PARÀMETRES ESTADÍSTICS
Només per variables estadístiques no per caràcters qualitatius  necessitem que les
diferents modalitats del caràcter siguin nombres

CENTRALITZACIÓ
- Mitjana aritmètica: Sumar caràcter · fr i/o dividir
ξ nj·xj
 fr absolutes ξ nj·xj  fr. relatives ξ pj·xj  percentatges
n
- Moda: valor de la variable amb una freqüència absoluta + gran (pot haver 2)
 dos modes= bimodal  tres modes = trimodal
- Mediana: Valor central de la distribució amb els valors ordenats (divideix el
num. de la mostra en 2 parts iguals)
 senar: n+1/2  parell: n/2

DISPERSIÓ
ξ∋(xi−mitjana)
- Desviació mitjana =  Desviació respecte a la mitjana
n
- Variància: δ 2=ξ ∋( xi−mitjana)2
- Dispersió: δ =√ δ 2