UF2 TRACTAMENT DELS RESULTATS ANALÍTICS

ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA

1. INTRODUCCIÓ

Població
- Descrita per paràmetres (N, μ, σ...)
- Els informes representen la realitat
- Conté tots els membres del grup

Mostra
- Descrita per variables (n, x, s…)
- Els informes tenen un marge d’error i un interval de confiança
- És un subgrup de tota la població

2. PARÀMETRES ESTADÍSTICS

2.1 PARÀMETRES DE CENTRALITZACIÓ

1. MITJANA
- xi = valor i
- n = nombre de valors
- És una estimació del valor real.
- Es veu molt afectat pels valors discrepants (outliers).
- Més fiable quantes més dades intervinguin en el seu càlcul.

- Freqüència: Quan la sèrie de dades és relativament gran i apareixen valors repetits

 2. MEDIANA
- És el valor situat al mig d’un conjunt de valors ordenats.

3. MODA
- És aquell valor o valors que es presenta amb major freqüència.
- Una sèrie pot presentar una, varies o cap moda.

2.1 PARÀMETRES DE DISPERSIÓ

1. DESVIACIÓ ESTÀNDARD
- Proporciona una estimació de la dispersió dels resultats.
- També s’anomena desviació típica. (=STDEV)

Per una mostra (normalment) Quan treballem amb freqüències

σn-1 o bé sn-1

2. VARIÀNCIA
- És el quadrat de la desviació estàndard.
2
- V=𝑆

3. DESVIACIÓ ESTÀNDARD RELATIVA

- També anomenada coeficient de variació (CV).
- Relaciona la desviació estàndard amb el valor mitjà.
- Permet tenir una idea més clara de la dispersió dels resultats que no pas la s (desviació
estàndard).
 4. RANG
- És la diferència entre el valor superior i l’inferior d’una sèrie de dades. (MAX, MIN)
- Rang = (Vext sup) – ( Vext inf)

5. DESVIACIÓ ABSOLUTA
- És la diferencia en valor absolut entre cadascun dels valors i la mitjana aritmètica.

6. DESVIACIÓ MITJANA
- És el valor mig de les desviacions absolutes - En el cas de dades agrupades:

7. DESVIACIÓ RELATIVA
- És el tant per 100 de la desviació mitjana respecte al valor mig

3. DISTRIBUCIÓ NORMAL

En l’obtenció de dades experimentals, la forma natural en que apareixen distribuïdes les dades
és seguint una corba en forma de campana

- Els valors centrals de la variable tenen les freqüències més elevades.

- A mesura que ens allunyem cap als extrems, la freqüència disminueix progressivament
de manera simètrica.

La forma de campana es deu a dos factors:

1. Probabilitat més alta de que apareguin valors intermedis

2. Les mesures experimentals presenten un error aleatori
3.1 PROPIETATS DE LA CORBA
- Equació de la corba normal (equació de Gauss-Laplace)
- La forma de la corba normal només depèn de 𝑥 i de σ
- 𝑥 : on es troba el màxim de la corba
- σ: determina com de punxiaguda es la corba

- Simètrica respecte l’eix vertical que passa pel màxim

- Al màxim → 𝑥 = mod = med
- Asimptòtica respecte a l’eix horitzontal
- Té dos punts d’inflexió situats a 𝑥 − σ i 𝑥 + σ
- L'àrea sota la corba és igual a 1

Escalant l’eix d'abscisses en unitats de σ, es pot establir una relació entre el % d’àrea inclosa
sota la corba i la probabilitat.

3.2 NORMALITZACIÓ
Es fa un canvi de variable

- Probabilitat de que xi sigui aquest valor o inferior

- DISTR.NORM.N ( 𝑥𝑖 ; 𝑥 ; σ ; 𝑉𝐸𝑅𝐷𝐴𝐷𝐸𝑅𝑂 )

- Probabilitat de que xi tingui exactament aquest valor

- DISTR.NORM.N ( 𝑥𝑖 ; 𝑥 ; σ ; 𝐹𝐴𝐿𝑆𝑂 )

- Valor de x amb una probabilitat p o inferior

- INV.NORM.N ( 𝑝 ; 𝑥 ; σ ) p=probabilitat

3.3 HISTOGRAMES
1. Posar les dades en una sola columna
2. Resum d’estadística descriptiva
3. Definir les classes

4. Trobar la freqüència de cada classe

5. Preparar l’histograma
6. Incorporar la corba Z