FUNCIONS I GRÀFIQUES

• Eixos de coordenades o eixos cartesians

Si estem treballant amb una única variable que pren valors numèrics i els volem representar,
ho farem sobre una recta, anomenada recta numèrica, en la qual establim un punt de referència, que
és el 0, a partir del qual tracem els números positius (cap a la dreta) i els negatius (cap a l’esquerra).

D'igual forma, si tenim dues variables que estan relacionades d'alguna manera, que prenen
valors numèrics i les volem dibuixar, haurem d'utilitzar dues rectes o eixos diferents (cadascun per a
les dades corresponents a una variable) i que siguin secants, és a dir, es tallen en un punt.

El sistema de representació de punts en el pla més comú està format per dos eixos
perpendiculars, un horitzontal anomenat eix d'abscisses, on es representen els valors de la variable
independent (es sol anomenar “x”), i un altre vertical anomenat eix d'ordenades, on es representen
els valors de la variable dependent (es sol anomenar “y”). Tots dos reben el nom d'eixos de
coordenades o eixos cartesians (en honor del famós filòsof i matemàtic francès Renè Descartes). El
punt on es tallen tots dos eixos es diu origen de coordenades i, en tallar-se els dos eixos, el pla
queda dividit en quatre zones que es coneixen com a quadrants, i que es nomenen en el sentit
contrari a les agulles del rellotge començant des de la part positiva de l'eix d'abscisses. Un conjunt
format per l'origen O, els dos eixos de coordenades i la unitat de mesura és un sistema de
referència cartesià.

!1
 Una vegada establert el sistema de referència respecte al qual poder situar els punts, per a
arribar a un en concret partim de l'origen, “O”, recorrem una determinada quantitat cap a la dreta o
l'esquerra i després una altra cap amunt o cap avall. Així cada punt queda determinat per un parell
de números, la mesura dels camins realitzats en totes dues direccions, a els quals anomenem
coordenades del punt.

• Magnitudes, relacions i variables

Magnitud és qualsevol característica que pot ser mesura i el seu valor expressat mitjançant un
número.

Una relació entre dues magnituds és una forma d'associar una sèrie de valors d'una d'elles amb una
sèrie de valors de l'altra. Per exemple:

– El consum de gasolina d'un cotxe associat a la distància recorreguda.

– El preu del menú d'un restaurant depèn dels plats triats.
– El preu de les entrades de cinema està relacionat amb el número d'amics que hi anem.

En una relació entre magnituds, els valors d'aquestes canvien, i per això les magnituds es diuen
variables. Si en una relació entre dues magnituds, cada valor d'una d'elles està associat a un únic
valor de l'altra, es diu que aquesta correspondència o relació és una funció. Per exemple:

– Les magnituds nombre de quilos de taronges i cost representen una funció. A un cert nombre de
quilos només li correspon un preu.
– El coeficient intel·lectual d'una persona i el seu lloc de naixement no representen una funció. A un
cert coeficient li poden correspondre diversos llocs de naixement.

La variable independent (x) pot prendre qualsevol valor, i el valor de la variable dependent (y)
depèn del que prengui la variable independent.

!2
• Diferents expressions d’una funció

La relació entre dues variables es pot expressar de diferents maneres:

- Mitjançant un text: descripció verbal i/o escrita que expressa la relació entre dues variables. És el
que se sol dir enunciat del problema.
- Mitjançant una taula: els valors de les variables independent i dependent s'organitzen en forma
de taula.
- Mitjançant un gràfic: ens dóna una visió qualitativa de la relació que existeix entre les variables.
Pot ser una representació en uns eixos de coordenades.
- Mitjançant una fórmula o expressió algebraica: podem calcular quin valor de la variable
dependent correspon a un valor de la variable independent.

EXEMPLE

Un grup d'amics va al cinema i compren bosses de crispetes. Una bossa val 1,50 €, dues
bosses valen 3 € i cinc bosses valdran 7,50 €.

Expressarem aquest exemple de les quatre maneres que acabem de veure:

• Mitjançant un text: l'import que cal pagar en euros és el producte de 1,50 pel nombre de bosses de
crispetes comprades.

• Mitjançant una taula: el nombre de bosses és la variable independent i l'import és la variable

dependent.

• Mitjançant un gràfic: hem triat un gràfic de punts en un sistema d'eixos de coordenades.

• Mitjançant una fórmula: si anomenen “y” a l'import en euros i “x” al nombre de bosses de
crispetes, la fórmula serà: y = 1,5 ⋅ x

!3
• Gràfica d’una funció

La gràfica d'una funció és la representació del conjunt de punts que defineixen aquesta
funció. Aquesta representació també ens permet descobrir si la mateixa representa realment una
funció o no, ja que en el dibuix és fàcil interpretar si a un valor de la variable independent li
correspon únicament un de la dependent o més d'un, propietat fonamental que defineix a les
funcions.

EXEMPLE

Indica quins de les següents gràfiques corresponen a una funció i quins no:

Quina és la clau o regla per a saber, a partir del dibuix, si aquest correspon a una funció o no?

Si tracem rectes verticals imaginàries i aquestes xoquen amb el dibuix, com a molt, en un punt,
la gràfica correspon a una funció. En un altre cas, no.

!4
• Domini i recorregut d’una funció

- El domini d'una funció és el conjunt dels valors que pot prendre la variable independent “x”.

- El recorregut d'una funció és el conjunt de tots els valors que pren la variable depenent “y”.

Observant la gràfica d'una funció podem determinar el seu domini i el seu recorregut. Per a
expressar el domini i el recorregut d’una funció farem servir intervals. En el següent quadre
recordem els diferents tipus d’intervals que existeixen.

EXEMPLE

Observa la següent gràfica i indica el domini i el recorregut.

Domini: [-7,5]

Recorregut: [-3, 4]

Per al domini observem a l’eix d’abcisses des d'on fins a on va la gràfica. Per al recorregut fem

el mateix però observant l’eix d’ordenades (és igual que mirar el domini però girant la gràfica 90º

a la dreta)

!5
• Funcions contínues i discontínues

El concepte de continuïtat d'una funció és molt intuïtiu (en la majoria de les funcions) ja que
es correspon amb que la gràfica es pugui dibuixar sense aixecar el llapis del paper. Quan això no
passa, es produeixen “salts” en determinats punts que reben el nom de discontinuïtats.

- Una funció és discontínua si no es pot dibuixar d'un sol traç, i els punts on necessitem aixecar el
llapis del paper es denominen punts de discontinuïtat.

Les discontinuïtats d'una funció poden ser degudes a:

a) Si la variable independent “x” pren únicament valors discrets, la gràfica de la funció

consta d'una sèrie de punts.

b) Si la variable “x” pren valors en un interval però la variable “y” pren valors discrets, la
funció té una gràfica “a salts”. Diem llavors que és discontínua en els “x” en què es produeixen els
salts.

a) b)

- Una funció és contínua si la seva gràfica pot dibuixar-se d'un sol traç, és a dir, no presenta punts
de discontinuïtat.

!6
• Creixement i decreixement de funcions (monotonia d’una funció)

- Una funció és creixent en un interval quan en augmentar el valor de la variable independent

augmenta també el de la dependent.

- Una funció és decreixent en un interval si en augmentar el valor de la variable independent

disminueix el de la dependent.

- Una funció és constant en un interval quan prengui el valor que prengui la variable independent, la
dependent presa sempre el mateix valor.

Com indiquen les definicions, la monotonia o no d'una funció es dóna en un interval. Per
tant, una funció pot ser creixent per a una sèrie de valors, per a uns altres ser decreixent o constant,
després pot tornar a ser creixent o decreixent o constant…

EXEMPLE

Donada la següent funció, estudia els intervals de creixement i decreixement.

Sempre es comença estudiant l'eix X, d'esquerra a dreta.

• En l'interval [−10, −5], la funció creix.

• En l'interval [−5, −2], la funció decreix.
• Hi ha una discontinuïtat des de x = −2 a x = 1.
• En l'interval [1, 3], la funció no creix ni decreix, es manté constant.

!7
• Màxims i mínims d’una funció (extrems)

- Una funció té un màxim en un punt si, a l'esquerra d'aquest punt, la funció és creixent, i a la dreta
és decreixent. 


- Una funció té un mínim en un punt si, a l'esquerra d'aquest punt, és decreixent, i a la dreta,
creixent.

Podem distinguir entre màxim o mínim absolut i màxim o mínim relatiu. En el següent gràfic
s’ilustra la diferència entre un extrem absolut i un de relatiu:

EXEMPLE

Donada la següent funció, estudia els intervals de creixement i decreixement així com els

màxims i mínins.

!8
ACTIVITATS

1. Completa la taula amb les coordenades dels punts representats en la imatge següent:

2. Quines característiques són magnituds? Marca amb una creu.

a) El nombre de pàgines d'un llibre.

b) El color de la tapa d'un quadern.

c) El preu d'un disc compacte.

d) L'altura d'un edifici.

3. De les parelles de magnituds, quins estan relacionades? Marca amb una creu.

a) L'altura dels alumnes de classe i la seva nota en Matemàtiques.

b) El coeficient intel·lectual d'una persona i el seu lloc de naixement.

c) El nombre d'entrades de cinema i el seu import.

d) La velocitat d'un cotxe i el temps utilitzat en un trajecte.

!9
4. Dels següents parells de magnituds, assenyala quins representen una funció. Identifica la seva
variable dependent i independent.

a) El volum d'un cub i la seva aresta.

b) L'edat d'una persona i el seu color d’ulls.

c) L'import del rebut de la llum i la quantitat d'electricitat que es gasta.

d) L'edat d'una persona i la seva talla de camisa.

e) El nombre de diagonals i el nombre de costats d'un polígon.

f) L'edat d'un pare i l'edat del seu fill.

5. Quins de les següents gràfiques representen funcions? Per què?

a) b) c)

Si No Si No Si No

d) e) f)

Si No Si No Si No

!10
6. Associa cada gràfica amb les situacions descrites més a baix, i digues, en cada cas, qué
representen els eixos d'abscisses i els d’ordenades.

1) Altura d'una pilota que bota en passar el temps: B)

x: el temps que transcorre en segons y: l'altura en centímetres que aconsegueix.

2) Nivell de soroll des de les sis del matí fins a les sis de la tarda:

x:…………………………………… y:……………………………………

3) Temperatures mínimes diàries a Segòvia al llarg d'un any:

x:…………………………………… y:……………………………………

4) Preu de les bosses de patates fregides:

x:……………………………………… y:……………………………………

5) Nivell d'aigua d'un pantà al llarg d'un any:

x:……………………………………… y:……………………………………

6) Distància a la Terra d'un satèl·lit artificial, en passar el temps……………..

x:……………………………………… y:……………………………………

!11
7. Una companyia telefònica cobra en el seu rebut una quota fixa de 0,13 € en cada trucada i 0,15
€ per cada minut. Obtingues la taula, la gràfica i la fórmula que expressa la relació entre
l'import del rebut de telèfon i el nombre de minuts.

8. La següent taula expressa la relació entre el costat d'un quadrat i la seva àrea. Obtingues la
gràfica i la fórmula que representa la relació entre totes dues magnituds.

9. Donada la funció mitjançant la fórmula: y = x2 + 1, obtingues la taula i la gràfica.

!12
10. Indica el domini i el recorregut de les següents funcions:

a)

c)

Domini: Domini:

Recorregut: Recorregut:

b) d)

Domini:
Domini:

Recorregut:

Recorregut:

11. En l'autoescola “Rally” les tarifes són les següents:

Preu de cada classe………….15€

Preu matrícula carnet…..……150€

Observant la gràfica adjunta corresponent al cost del carnet segons el nombre de classes contesta
a les següents preguntes:

!13
 a) Amb 5 classes vaig obtenir el carnet, quant vaig pagar en total?

b) És la funció que relaciona núm. d'hores-preu contínua?

12. Aquesta és la gràfica del cost d'aparcament, en un centre comercial, en funció del nombre
d'hores que mantingui l'automòbil en el garatge.

a) És la funció: temps-cost contínua?

b) Descriu mitjançant una taula de valors els costos de l'aparcament en aquest centre
comercial.

Temps (hores) (0,2] (2,3] (3,4] (4,5]

Preu (euros)

!14
13. Estudia la relació que existeix entre l'edat de Juan i la paga setmanal que li donen els seus
pares, tenint en compte aquestes dades: des que va néixer fins als 10 anys no va rebre paga
setmanal, des dels 10 anys fins als 12 va rebre 5 € setmanals, des dels 12 anys fins als 15 va
rebre 8 €, des dels 15 anys fins als 20 va rebre 10 €, i a partir dels 20 anys va deixar de rebre
paga setmanal. Obtingues la taula que relaciona totes dues magnituds i la gràfica. Com és la
funció que has obtingut, contínua o discontínua?

Edat (anys) (0,10]

Paga (euros)

14. Un venedor de mobles té un sou fix de 650 € i per cada moble que vengui cobra una comissió
de 100 €.
a) Representa la gràfica que expressa el sou en funció del nombre de mobles venuts.

Núm. Mobles
Sou
venuts

0 650

b) És la funció contínua o discontínua?

!15
15. Donada la funció que associa a cada nombre real el seu quàdruple més 2 unitats:

a) Escriu la seva expressió algebraica.

b) Representa gràficament la funció.

X Y=

c) És contínua o discontínua?

16. Representa una funció amb les següents característiques.

a) És creixent en els intervals [2, 5] i [7, 9].
b) És decreixent en [5, 7].
c) És constant en [0, 2].

!16
17. Donada la funció representada per la gràfica següent, estudia la seva continuïtat i creixement.

18. Donada la funció y = x2 − 4, fes una taula de valors, representa-la i estudia si és contínua, on és
creixent i decreixent i si té màxims i mínims.

X Y=

!17
19. La següent taula mostra la quantitat de medicament en sang que té una persona després de
prendre un xarop.

a) Feix una gràfica a partir de la taula.

b) La funció representada, és contínua?

c) És creixent o decreixent?

d) Té màxim o mínim?

20. Les gràfiques següents mostren l'evolució, un dia qualsevol, de la temperatura aconseguida
entre les 7 del matí i les 4 de la tarda en quatre ciutats (Madrid, Granada, Valladolid i Sevilla):

1) 2)

!18
 3) 4)

a) Estudia el creixement i el decreixement de totes les gràfiques.

b) En alguna ciutat la temperatura s'ha mantingut constant durant tot l'interval? I en part d’ell?

c) Quina ciutat creus que presenta un canvi de temperatura més suau al llarg de tot el matí?

d) Tenint en compte que a Madrid l'increment de la temperatura ha estat sempre lineal, a Granada la
temperatura mínima s'ha aconseguit després de les 7 h i a Valladolid a partir del mig dia la
temperatura va baixar, indica quina gràfica correspon a cadascuna de les ciutats i explica quins han
estat les temperatures màximes i mínimes en cadascuna d'elles.

!19