MATEMÀTIQUES I (grup 10) Activitat 2 28 Novembre 2013

Solucions:
ln1 − x 2 
1. Troba el domini de la funció fx  .
x1
El numerador està definit si 1 − x 2  0, és a dir, −1  x  1.
El denominador està definit si x  1 ≥ 0, però com que està en el denominador, no
pot ser zero. Per tant, ha de ser x  1  0, és a dir, x  −1.
Conclusió: el domini de la funció és:
Domf  x ∣ −1  x  1 i x  −1  x ∣ −1  x  1  −1, 1.

2. Comprova que les funcions fx  x 2  2 i gx  x−2 són inverses l’una de
l’altra.
Cal veure que f ∘ g  I i també g ∘ f  I.
2
f ∘ gx  fgx  f x − 2  x−2  2  x − 2  2  x
g ∘ fx  gfx  gx 2  2  x 2  2 − 2  x

3. Troba l’aproximació lineal de la funció fx  3  x  sinx 2   en x  0. Fes-la

servir per calcular aproximadament f0. 1.
Sabem que l’aproximació lineal és: Lx  f0  f ′ 0x − 0
Com que f ′ x  1  2x cosx 2   tenim:
f0  3 i f ′ 0  1.
Per tant l’aproximació lineal és: Lx  3  x.
Com que 0. 1 ≈ 0 tenim que f0. 1 ≈ L0. 1  3. 1.

4. Sigui hx  5x  1 2 f3x. .Sabent que f és una funció derivable, i que f0  −1, i
f ′0  1 calcula h ′ 0.
Calculem la derivada: h ′ x  5x  1 2 f ′ 3x 3  25x  1 5 f3x.
Per tant: h ′ 0  f ′ 0 3  10 f0  3 − 10  −7.

5. Està nevant, i l’àrea superfícial d’una bola de neu esfèrica creix a una velocitat de
1cm 2 /minut. Calcula la velocitat de creixement del seu radi en l’instant que el radi val
5cm. (Nota: l’àrea d’una superfície esfèrica és 4r 2 , on r és el radi).
L’àrea superficial és A  4r 2 . Si derivem respecte del temps tenim:
dA  dA dr
dt dr dt
Sabem que dA  1cm 2 /minut, i dA  8r. Per tant,
dt dr
1  8r dr
dt
d’on deduïm que la velocitat de creixement del radi és:
dr  1
dt 8r
Quan r  5cm la velocitat de creixement del radi és:
dr  1 cm/minut
dt r5 40
6. Troba l’equació de la recta tangent a la corba y  yx en el punt 0, 1. sabent que
y  yx compleix: x 3 − 2xy 2  2y 3  x  2y
L’equació de la recta tangent és: y − 1  y ′ 0x − 0. Ens cal calcular y ′ 0. Ho fem
derivant, respecte de x, l’expressió x 3 − 2xy 2  2y 3  x  2y (sabent que y és funció
de x.

3x 2 − 22xyy ′  y 2   6y 2 y ′  1  2y ′
Susbstituïm ara x  0 i y  1 :
− 2  6y ′ 0  1  2y ′ 0
Fent operacions això queda:
y ′ 0  3/4
Per tant, l’equació de la recta tangent és:
y  3x1
4

7. Troba els extrems relatius i absoluts de la funció fx  x  e −x en l’interval −1, 1.
Aquesta funció està definida per tot valor de x. Els candidats a extrems (punts
crítics) són de dos tipus:
 Punts on la funció és derivable i la derivada val zero:

′
f x  1 − e −x  0
Només hi ha una solució: 0 .
 Punts on la funció no és derivable: −1 i 1.
Tenim, doncs, tres candidats. Per saber si són extrems o no estudiem el creixement
abans i després.
−1 0 1
′
signe de f − 
comportament de f decreix creix
Màx Mín Màx
Per tant en −1 i en 1 hi ha màxims relatius. En 0 hi ha mínim relatiu.
Clarament 0 és també mínim absolut (a la seva esquerra la funció decreix i a la seva
dreta creix). Per saber quin dels dos màxims és el màxim absolut hem de calcular el
valor que pren la funció en ells:
f−1  −1  e −−1  1. 7183
f1  1  e −1  1. 367 9
Per tant el màxim absolut està en − 1.