PARCIAL 2

MATEMÀTIQUES I (grup 10) 7 Gener 2014

SOLUCIONS

1. Sabent que f és una funció derivable amb f0  2 i f ′ 0  4 calcula la derivada
1 − sin 2 3x
de la funció hx  ln en x  0 .
fx

′
fx −6fx sin3x cos3x − f x 1 − sin 2 3x
h ′ x 
1 − sin 2 3x fx 2
Per tant,
′
−6f0 sin0 cos0 − f 0 1 − sin 2 0
 2 −4
′ f0
h 0   −2
1 − sin 2 0 f0 2 4

2. Escriu l’equació de la recta normal a la corba xy 3  y 2 − 2xy  x  y en el punt

0, 1.

Si y  yx compleix la igualtat anterior, l’equació de la recta normal és:

y − 1  ′−1 x − 0
y 0
(sempre que y ′ 0 ≠ 0).
Per calcular y ′ 0 hem de derivar la igualtat respecte de la variable x :
3xy 2 y ′  y 3  2yy ′ − 2y − 2xy ′  1  y ′
Substituïm ara x per 0 i y per 1 :
1  2y ′ 0 − 2  1  y ′ 0
i obtenim
y ′ 0  2.
Per tant l’equació de la recta normal a la corba en el punt 0, 1 és: y − 1  −1 x
2

3. Escriu el polinomi de Taylor d’ordre 2 per a la funció fx  x en x  4.

Usa aquest polinomi per calcular aproximadament 5 .

Calculem les derivades de la funció fins a l’ordre 2:

−1/2 −3/2
f ′x  1  x f ′′ x  − x
2 x 2 4
Calculem el valor de la funció i de les seves derivades en x  4 :
f4  2 f ′ 4  1 f ′′ 4  −1
4 32
Per tant el polinomi de Taylor d’ordre 2 en x  4 és:
′′
′ f 4 1/32
Px  f4  f 4x − 4  x − 4 2  2  1 x − 4 − x − 4 2
2! 4 2!
Com que 5 ≈ 4 , podem calcular f5 aproximant-lo per P5 :
5  f5 ≈ P5  2  1 5 − 4 − 1 5 − 4 2  2, 23
4 64

1
4. Una escala de 5 metres de llargada està recolzada en una paret vertical. Si la
base de l’escala s’allunya de la paret a la velocitat constant de 2 centímetres
per segon, quina és la velocitat de variació de l’angle format per l’escala i la
paret, en l’instant en què la base de l’escala està a 4 metres de la paret?

Anomenem x la distància horitzontal entre la base de l’escala i la paret. Evidentment x

varia amb el temps, és a dir x  xt. La velocitat de variació és dx  2 cm/s.
dt

L’angle  entre la paret i l’escala també varia amb el temps   t. La relació entre
x i  ve donada per
  arcsin x
500
Per tant, la velocitat de variació de  és:
x ′ t
 ′ t  1  1 2  2
x 2 500 x 2 500 500 2 − x 2
1 − 500 1 − 500

Quan x  400 cm, la velocitat de variació de l’angle és:


′  2  2  0, 00 6 radians/segon
500 2 − 400 2 300

5. Troba els extrems relatius i absoluts de la funció fx  x 3 − 3 x 2 − 6x  2 en

2
l’interval −2, 3.

Comencem per trobar els extrems relatius. Els candidats són:

Punts on la funció no és derivable: −2 i 3.
Punts on la funció és derivable i la derivada val zero: −1 i 2, que són les solucions
de l’equació
f ′ x  3x 2 − 3x − 6  0
Tenim, doncs, quatre candidats. Per saber si són extrems o no estudiem el
creixement abans i després.
−2 −1 2 3
signe de f ′  − 
comportament de f creix decreix creix
Mín Màx Mín Màx

2
 Per tant en −2 i en 2 hi ha mínims relatius, i en −1 i 3 hi ha màxims relatius.
Per saber on hi ha el màxim i el mínim absoluts (existeixen segur perquè la funció és
contínua en aquest interval tancat i fitat) mirem quan val la funció en cadascun dels
punts:
f−2  0
f−1  5, 5
f2  −8
f3  −2, 5
Conclusió: en 2 hi ha el mínim absolut i en − 1 hi ha el màxim absolut.

6. Una fàbrica de refrescs vol llaunes cilíndriques pels seus productes. Les
llaunes han de tenir un volum de 360 centímetres cúbics. Planteja el problema
matemàtic que hauries de resoldre per trobar les dimensions de la llauna que
requereixin la mínima quantitat de material. (No resolguis el problema, només
planteja’l)
La quantitat de material necessari per una llauna cilíndrica és l’àrea superficial del
cilindre, que s’obté sumant l’àrea lateral del cilindre 2rh i l’àrea de les dues bases
4r 2 , on r és el radi de la base i h la altura en centímetres.
Per tant volem fer mínim el valor de
A  2rh  2r 2
Les quantitats r i h estan relacionades. Com que el volum ha de ser 360 cm 3 tenim
que
360  r 2 h
d’on es dedueix
h  3602
r
Per tant podem escriure:
A  2r 3602  2r 2  720
r  2r
2
r
El problema matemàtic a resoldre és trobar el mínim d’aquesta funció en l’interval
0, .

7. Calcula les següents primitives:

a.  e −1/x dx
x2

 e −1/x dx   e −1/x 1 dx  e −1/x ja que e −1/x

′
 12
x2 x2 x
 x  2x dx
2
b.
x  1 2
Fent la divisió podem escriure:
x 2  2x  1 − 1
x  1 2 x  1 2
i per tant:
 x  2x2 dx   dx − 
2 dx  x 1
x  1 x  1 2 x1

3
 c.  cos 3 2x − 1 dx
 cos 3 2x − 1dx   cos2x − 1 cos 2 2x − 1dx   cos2x − 1 1 − sin 2 2x − 1 dx 

sin 3 2x − 1
  cos2x − 1dx −  cos2x − 1 sin 2 2x − 1dx  1 sin2x − 1 −
2 6

8. Calcula, si és possible, les següents integrals impròpies:

2
a. 1 dx
x−1
És impròpia perquè la funció a integrar no està definida en 1 (sí que està
definida a la resta de l’interval 1, 2 ). Comencem calculant una primitiva:
 dx  x − 1 −1/2 dx  x −1/21  2 x − 1
1/2

x−1
Per tant,
2 2
1 dx  lim
r→1
r dx 2 2
 lim 2 x − 1 r  lim 2 − 2 r − 1 r  2
r→1 r→1
x−1 x−1
1
b.  − xe x dx
Comencem buscant una primitiva, integrant per parts:
ux → du  dx
dv  e dx
x → v  ex
 xe x dx  xe x −  e x dx  xe x − e x
Per tant,
1 1
 − xe x dx  r→−
lim  xe x dx  lim xe x − e x  1r  lim re r − e r 
r r→− r→−
Calculem ara aquest límit. Per una banda, lim e r  0, però el primer
r→−
sumand dóna una indeterminació   0, que resoldrem per l’Hôpital.

lim re r  lim r  lim 1 0

r→− r→− e −r r→− −e −r
Hôpital
1
Conclusió:  xe x dx  0.
−