Friedrich Nietzsche: el futur de l'home, les tres transformacions

Tres transformacions de l'esperit us esmento: com l'esperit es converteix en camell,

i el camell en lle, i el lle, per fi, en nen.
Hi ha moltes coses pesades per a l'esperit, per a l'esperit fort, pacient, en el que
habita la veneraci: la seva fortalesa demanda coses pesades, i fins i tot les ms
pesades de totes.
Qu s pesat? aix pregunta l'esperit pacient, i s'agenolla, igual que el camell, i vol
que se li carregui b.
Qu s el ms pesat, herois? aix pregunta l'esperit pacient, perqu jo carregui amb
aix i la meva fortalesa s'alegri.
Potser no s: humiliar-se per fer mal a la prpia superba? Fer brillar la prpia
ximplesa per burlar-se de la prpia saviesa?
O potser s: apartar-nos de la nostra causa quan ella celebra la seva victria? Pujar
a altes muntanyes per temptar el temptador ?
O potser s: alimentar-se de glans i de l'herba del coneixement i patir fam en
l'nima por amor a la veritat?
O potser s: estar malalt i enviar a passeig als consoladors, i fer amistat amb
sords, que mai senten el que tu vols?
O potser s: submergir-se en aigua bruta quan ella s l'aigua de la veritat, i no
apartar de si les fredes granotes i els calents gripaus?
O potser s: estimar als qui ens menyspreen i estendre la m al fantasma quan vol
causar-nos por?
Amb totes aquestes coses, les ms pesades de totes, crrega l'esperit pacient:
semblant al camell que corre al desert amb la seva crrega, aix corre ell al seu
desert.
Per en el ms solitari del desert t lloc la segona transformaci: en lle es
transforma aqu l'esperit, vol conquerir la seva llibertat com es conquesta una
presa, i ser senyor en el seu propi desert.
Aqu busca al seu ltim senyor: vol convertir-se en enemic d'ell i del seu ltim du,
amb el gran drag vol barallar-se per aconseguir la victria.
Qui s el gran drag, a qui l'esperit no vol continuar anomenant senyor ni du? Tu
has de s'anomena el gran drag. Per l'esperit del lle diu jo vull.
Tu has de li tanca el pas, brilla com l'or, s un animal escats, i en cadascuna de
les seves escates brilla uriament el Tu has de! .
Valors millenaris brillen en aquestes escates, i el ms poders de tots els dragons
parla aix: tots els valors de les coses -brillen en mi.

Tots els valors han estat ja creats, i jo sc -tots els valors creats. En veritat, no ha
de continuar havent-hi cap Jo vull!. Aix parla el drag.
Germans meus, per a qu fa falta que hi hagi el lle en l'esperit? Per qu no basta
la bstia de crrega, que renncia a tot i s respectuosa?
Crear valors nous -tampoc el lle s encara capa de fer-ho: mes crear-se llibertat
per a un nou crear- aix si s capa de fer-ho el poder del lle.
Crear-se llibertat i un no sant fins i tot enfront del deure: per a aix, germans
meus, s necessari el lle.
Prendre's el dret de nous valors -aquest s el prendre ms horrible per a un esperit
pacient i respectus. En veritat, aix s per a ell robar, i cosa prpia d'un animal de
rapinya.
En un altre temps l'esperit va estimar el tu has de com la seva cosa ms santa:
ara ha de trobar illusi i capritx fins i tot en el ms sant, de manera que robi el
quedar lliure del seu amor: per a aquest robatori fa falta el lle.
Per digueu-me, germans meus, qu s capa de fer el nen que ni tan sols el lle
ha pogut fer? Per qu el lle rapa ha de convertir-se encara en nen?
Innocncia s el nen, i oblit, un nou comenament, un joc, una roda que es mou
per si mateixa, un primer moviment, un sant dir s.
S, germans meus, per al joc del crear fa falta un sant dir si: l'esperit vol ara la seva
voluntat, el retirat del mn conquesta ara el seu mn.
Tres transformacions de l'esperit us he esmentat: com l'esperit es va convertir en
camell, i el camell en lle, i el lle, per fi, en nen.
Aix va parlar Zaratustra. I llavors residia a la ciutat que s anomenada: La Vaca
Multicolor.
______________________________________________
Aix va parlar Zaratustra, Alianza, Madrid 1981, 9a ed., p. 49-51.