C O N T E S A M B VA L O R S

1 E l lle i el r atol
F au la de J ean de la F on tain e A dap taci de M . E u llia V aler i

A u tor ia d el tr eball:

I llu str acion s:

I m m acu lad a B u r g u s N r ia F on t N r ia A lar t M n ica V alv er d e R oser R ojas

Un ratol petit, petit, vivia en un cau tot fosc. Cada nit sortia a donar un vol. Li agradava molt de jugar i de crrer a la claror de la lluna, per dins de l'herba de plata. Una nit com sempre feia, va sortir del seu cau. Quin espant! Un gros lle d'ulls brillants i boca oberta era ajaat a prop del seu forat. El lle aixeca la pota i atrapa el ratol amb les seves urpes. Pobre ratol! Tot ell tremolava de por. El lle anava a menjar-se'l!

Amb un fil de veu, el ratol va demaanar: - Si us plau, senyor lle! Deixeu-me anar. Sc massa petit. No us arribar ni a les dents i, a ms, com podr tornar a judar, a veure la lluna, a crrer i a saltar? Sigueu bo, vs que sou el Rei de la Selva! El lle se'l va escoltar, aixec el cap enlaire i l'espols. A la fi, va obrir la pota i va deixar anar el ratolinet. - Apa -li diu-, vs-te'n a jugar, a crrer i a saltar. A mi tamb m'agradaria fer-ho, per haig d'anar a caar. - Moltes grcies, senyor lle. Si mai em necessiteu, crideu-me. - No em facis riure, tan petit! Com vols que et necessiti? Au vs, vs a jugar!

Tot content, el ratol gir cua i va comenar a crrer buscant la claror de la lluna. De cop, va sentir uns rugits terribles i s'atur espantat. - Qu deu ser aix? Sembla la veu del senyor lle. I corrents, sense pensar-s'hi ni una mica, va tornar enrere. Quan hi arrib, trob el pobre lle presoner a dins d'una xarxa molt gruixuda. Havia volgut sortir-ne i encara s'havia enredat ms. Tenia les ungles enganxades a les malles i no podia fer res. No tingueu por, senyor lle -crid el ratol en veure'l-. Jo us ajudar! - Tu? Ets massa menut. Val ms que te'n vagis abans que arribin els caadors. - De cap manera! Deixeu-me fer. Ja veur el que far!

El ratol comen a rosegar una corda de les malles. Hi va passar molta estona; les dentetes anaven serrant, serrant. A la fi es va trencar la corda! Rosega que rosega, ara una malla ara l'altra les va anar segant. El ratol estava molt cansat, per no volia pas parar. Havia de salvar el pobre lle. Quan va haver desfet moltes malles, a la xarxa hi havia un forat molt gros. - Corre, senyor lle, prova ara de sortir li digu el ratol-. Rpid, que ja sento els caadors! I el lle, estirant-se, a poc a poc va anar sortint. A la fi, va fer un salt i va ser fora! El lle estava molt content. - Moltes grcies, ratolinet! Si no arriba a ser per tu els caadors m'haurien mort. - Jo tamb seria mort si tu no m'haguessis deixat anar. I ara, corre, marxem que els caadors ja sn aqu! Aquella nit, a la claror de la lluna, van sortir-hi dos amics: el lle i el ratol.

ACTIVITATS 1. Preguntes de comprensi del contingut:

- Quins personatges apareixen al conte? - Per qu el lle va dir que no creia que necessitaria el ratol? - Qu vol dir que el lle es va compadir del ratol? - Creus que el lle presumia de ser gros? - Qu vol dir que el lle s el rei de la selva? - Qu va fer el ratol? Era valent? - El lle va quedar content desprs que el salvs el ratol? Qu va fer? - Descriu fsicament els dos personatges. Explica les principals diferncies entre tots dos. - Com se sent el lle quan el salva el ratol? - Com se sent el ratol en salvar el lle? - Ens podem fer amics de qui ens ha atacat? - Amb qui t'identifiques? Amb el lle o amb el ratol? Per qu? En qu?

ACTIVITATS 2.
Proposta de debat sobre alguns temes de la faula. Les persones som diferents entre nosaltres; principals diferncies fsiques i de personalitat. Els estereotips que marquen les modes i les noves tendncies fsiques Com sescullen els amics El valor de lamistat i lajuda a laltre

3.Treball a laula
Preguntes sobre qu passar al conte mentre l'anem llegint: ''com vols que et necessiti a tu , tan remenut com ets'' - creus que un lle pot necessitar a un ratol? - pot un lle compadir-se d'un ratol?
O

Escriu dues llistes on shi reflecteixin: en la primera els aspectes fsics i en la segona, els de personalitat comuns.
O

Cada alumne/a tindr una targeta amb els dos llistats i marcar els aspectes ms destacats del seu company. Al final del llistat hi haur tamb un espai perqu pugui escriure alguna frase ms personal sobre el seu company o companya.

ACTIVITATS
Recollim els resultats i parlem de les diferncies de personalitat dels alumnes que conformen el grup classe i de laspecte positiu de qu hi siguin, podent aportar cada alumne aspectes valuosos al grup. Pluja didees dels valors que comporta lamistat amb una altra persona (respecte, cooperaci, empatia, comproms, esfor, solidaritat...).
O

4. Fitxa de les nostres qualitats: prepararem una

fitxa on lalumnat escriur o dibuixar la descripci de les seves qualitats positives i les explicar a la resta de la classe. Podem elaborar un gui on lalumnat pugui relacionar qualitats i valors i desprs intercanviar opinions entre tot el grup. Per exemple relacionar amb flexes: Una persona: Agrada Amable Bona Comunicativa Generosa Pacient Responsable Sincera Tranquilla .... Ajuda als altres. Busca la pau. Practica la generositat. Sap respectar. Practica el dileg. Sent pena pels qui pateixen. Busca la cooperaci. Sent compassi pels altres Li agrada la sinceritat Busca la igualtat

ACTIVITATS 5. Cerca imatges de lle i de ratol i enganxa-les en

un full. Mira-les b. Saps com es diuen les parts del cos del lle i del ratol que els identifiquen respecte altres animals. Situa-les: crinera cua dents ullals potes nas ulls