Comentaris Nietzsche Decadncia i nihilisme La nova Alemanya representa una gran quantitat de capacitats heretades i adquirides.

Molt bon humor i molt de respecte de si, molta seguretat en el tracte, en la reciprocitat dels deures, molta laboriositat, molta constncia, i una moderaci hereditria, que ms que el fre necessita l'estmul. Hi afegeixo que aqu encara s'obeeix sense que obeir humili. I ning no menysprea el seu adversari. Els alemanys en un altre temps se'ls va anomenar el poble dels pensadors: continuen pensant avui? -s'avorreixen ara amb l'esperit, els alemanys desconfien ara de l'esperit, la poltica devora tota seriositat per a les coses veritablement espirituals. Alemanya, Alemanya per damunt de tot, jo temo que aix hagi estat el final de la filosofia alemanya... Hi ha filsofs alemanys? Hi ha poetes alemanys? Hi ha bons llibres alemanys?, em pregunten a l'estranger. Em fan posar vermell, per amb la valentia que m's prpia fins i tot en casos desesperats responc: S, Bismarck! Nietzsche, El crepuscle dels dols o Com es filosofa amb el martell

Quins signes evidencien la decadncia cultural?

La crtica de la filosofia Herclit va refusar el testimoni dels sentits perqu mostraven les coses com si tinguessin durada i unitat. Per tindr eternament ra en dir que l'sser s una ficci buida. El mn aparent s l'nic: el mn veritable no s ms que un afegit mentider. Nietzsche, El crepuscle dels dols o Com es filosofa amb el martell

Per qu Nietzsche diu que el mn veritable no s ms que un afegit mentider?

La crtica de la religi i de la moral La fe cristiana s, des del principi, sacrifici: sacrifici de tota llibertat, de tot orgull, de tota autocertesa de l'esperit; alhora, submissi i befa de si mateix, mutilaci de si mateix. Hi ha crueltat i hi ha fenicisme religis en aquesta fe, exigida a una conscincia reblanida, complexa i molt mimada: el seu pressupsit s que la submissi de l'esperit produeix un dolor indescriptible, que tot el passat i tots els hbits d'aital esperit s'oposen a aquest absurdissimum que li s presentada com a fe. All que ens deixa meravellats en la religiositat dels grecs antics s la indmita plenitud d'agrament que hi brolla: - s una mena molt aristocrtica d'home la que adopta aquesta actitud davant la natura i davant la vida! - Ms endavant, quan la plebs assoleix la preponderncia a Grcia, hi prolifera el temor tamb en la religi; i el Cristianisme s'estava preparant. Nietzsche, Ms enll del b i del mal

Quines diferncies assenyala Nietzsche entre la fe cristiana i la religiositat dels grecs antics? 1

Comentaris Nietzsche Per suposant que aquesta lluita existeixi i de fet es dna -, acaba, per desgrcia, al revs de com ho desitja l'escola de Darwin, al revs de com tal vegada seria lcit desitjar-ho amb ella: a saber, en detriment dels forts, dels privilegiats, de les excepcions afortunades. Les espcies no van creixent en perfecci: els dbils dominen una i altra vegada els forts s que ells sn el gran nombre, s que ells sn tamb ms intelligents. Nietzsche, El crepuscle dels dols

Per qu afirma Nietzsche que els dbils dominen una i altra vegada els forts?

La mort de Du Du ha mort! Du s mort! I nosaltres l'hem matat! Com podrem consolar-nos els assassins ms assassins de tots els assassins? All de ms sant i de ms poders que el mn possea fins ara s'ha dessagnat sota els nostres ganivets. Qui pot netejar-nos aquesta sang? Quines cerimnies expiatries o quins jocs sagrats haurem d'inventar? No ens supera la grandesa d'aquest fet? No haurem de convertir-nos en dus nosaltres mateixos, noms per semblar-ne dignes? No hi ha hagut mai un fet ms gran i tots el qui neixin desprs de nosaltres pertanyeran a una histria superior a tota la histria precedent, a causa d'aquest fet. Nietzsche, La gaia cincia

Quin significat tenen les preguntes que sorgeixen just desprs de la mort de Du?

L'etern retorn Anem a suposar que un cert dia o una certa nit, un dimoni s'introdus furtivament en la solitud ms profunda i et digus: Aquesta vida, tal com la vius i l'has viscuda l'haurs de viure encara una altra vegada i innombrables vegades ms; i se't repetir cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot all increblement gran i petit de la teva vida. A ms tot es repetir en el mateix ordre i successi... fins i tot aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i aquest instant mateix i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existncia sempre ser voltat, i tu amb ell, corpuscle de pols. No et llenaries a terra, et cruixirien les dents i maleiries el dimoni que aix et parls? O pot ser que algun cop hagis tingut la vivncia d'un instant prodigis en el qual responguessis: tu ets du i mai no vaig sentir res ms div! Si aquell pensament arribs a apoderar-se de tu, et transformaria com tu ets i potser t'esclafaria. Nietzsche, La gaia cincia

Quina concepci del temps es desprn d'aquest text? Com s'hauria de viure la vida, d'acord amb aquesta concepci?

Comentaris Nietzsche El perspectivisme De fet, fins ara res no ha tingut una fora persuasiva ms ingnua que l'error sobre l'sser, tal com fou formulat, per exemple, pels eletics: aquest error t a favor seu, en efecte, cada paraula, cada frase que nosaltres pronunciem! - Tamb els adversaris dels eletics varen sucumbir a la seducci del seu concepte d'sser: entre d'altres, Demcrit, que invent el seu tom... La ra en el llenguatge: oh, quina vella femella enganyadora! Temo que no podrem deslliurar-nos de Du perqu continuem creient en la gramtica. Nietzsche, El crepuscle dels dols

Contra qui va dirigida la crtica de Nietzsche en aquest fragment?

El nihilisme Per qu l'aparici del nihilisme s ja necessria? Perqu els nostres valors anteriors arriben, amb ell, a les seves ltimes conseqncies; perqu el nihilisme s el resultat lgic dels nostres valors i ideals ms elevats perqu hem de passar primer pel nihilisme per descobrir el valor real d'aquests valors. Algun dia necessitarem valors nous. Nietzsche, La voluntat de poder

Qu significa el nihilisme?

El superhome I Zaratustra parl aix a la gent: Jo us predico el superhome. L'home s quelcom que ha de ser superat. Qu heu de fer per superar-lo? Fins ara tots els ssers han creat alguna cosa que els supera: i vosaltres voleu ser el reflux d'aquesta gran marea i recular fins a la bstia en comptes de superar l'home? Qu s el simi per a l'home? Una riallada o una vergonya dolorosa. I precisament aix ha de ser l'home per al superhome: una riallada o una vergonya dolorosa. Mireu, jo us predico el superhome. El superhome s el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sigui el superhome el sentit de la terra. Jo us conjuro, germans meus, que resteu fidels a la terra i que no us cregueu aquells que parlen d'esperances supraterrenals! Sn gent que emmetzinen, tant si ho saben com si no. Nietzsche, Aix parl Zaratustra

Explica el sentit de les segents frases: El superhome s el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sigui el superhome el sentit de la terra.

Comentaris Nietzsche La voluntat de poder La vida, com a forma de l'sser que millor coneixem, s, especficament, la voluntat d'acumular fora: tots els processos vitals tenen aquesta mateixa palanca: res no vol conservar-se, tot ha de ser sumat i acumulat. La vida tendeix a un sentiment mxim de poder; ella s essencialment l'esfor cap a ms poder; la seva realitat ms profunda, ms ntima, s aquesta voluntat. Nietzsche, La voluntat de poder

En qu consisteix la voluntat de poder?