Sara Comino Ruiz

La situaci doncs, s aquesta: el fet dempetitir i digualar lhome europeu oculta el perill
ms gran que tenim, ja que aquesta visi cansa... Actualment no albirem res que desitgi ser
ms gran. Sospitem que tot sensorra com ms va, fent-se ms subtil, ms bondads, ms
intelligent, ms xins, ms cristi. No hi ha xap dubte que lhome cada cop s millor.
Aqu rau precisament la fatalitat dEuropa. Juntament amb el temor envers lhome, hem
perdut tamb lamor envers ell, el respecte, l esperana, el desig. Des dara la visi de
lhome cansa. En qu consisteix actualment el nihilisme, sin s concretament aix? Ens
hem cansat de lhome..?
Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral, I

1.Expliqueu breument entre 50 i 80 paraules- les idees principals del text

i com hi apareixen relacionades (2punts)
Nietzsche de com hem renunciat al que som, de com lhome a perdut el sentit,
de la manera en que la preocupaci de lhome no es altre que la moral i els
conceptes que lhan implantat. Ens menciona el nihilisme que s la malaltia de
la civilitzaci occidental, que incapa denfrontar-se a la vida sha cansat de
lhome. La inexistncia de valors i ideals fan que la vida no tingui sentit.
Nietzsche defensa per tant, que hem de superar el nihilisme.
2.Explique breument entre 5 i 15 paraules en cada cas-, el significat que
tenen en el text els mots o expressions segents: (1 punt)
a)nihilisme corrent filosfic que nega qualsevol significat de la vida.
b)temor envers lhome la por que tenen els homes a la vida.
3.Expliqueu per qu Nietzsche diu que la visi de lhome cansa (En la
resposta heu de referir-vos als aspectes del pensament de Nietzsche que
siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text) (3
punts).
Nietzsche ens parla de la filosofia del martell. Aquesta consisteix en fer
filosofia a martellades atacant ledifici del saber tradicional i les seves
expressions. Nietzsche fa una critica a la cultura occidental i a tots els mbits
on aquesta es manifesta. Ens dir que es una cultura decadent i dogmtica i
situa lorigen daquest dogmatisme en un personatge histric concret, Scrates.

Aquest es el principal culpable daquesta decadncia perqu es el creador de

les bases del pensament occidental. La millor formulaci la va dur a terme Plat
i el millor difusor dels valors socrtics-platnics va ser el cristianisme.
Segons Nietzsche abans de Scrates la cultura grega sexpressava a traves
de dos valors: el del esperit dionisac que representava el valor de la vida, i el
del esperit apollini que representava el valor de la ra. Scrates va crear una
divisi entre aquests valors i Plat va situar el mn de les idees per sobre de la
vida. Finalment el cristianisme creu en un nic Du, omnipotent i superior a
tots els homes. A partir daquest moment la cultura occidental es manifestar a
travs dun nic valor, el de la ra que oprimeix la vida. Per aix la filosofia del
martell de Nietzsche consisteix en anar desmantellant tots els mbits de la
cultura que es veuen afectats per aquest fet.
- La crtica mes important i ms extensa es la crtica a la moral occidental.
Ens dir que es una moral desclaus perqu menysprea la vida considerant
que les accions mes elevades no poden ser obra dels homes. El mn real, el
dels instints vitals, queda subordinat a una moral de ressentits i els senyors
els nics capaos dacceptar la vida queden sotmesos a una moral desclaus
que fomenta valors falsos com lobedincia i el sacrifici. La moral occidental
es antinatural a capgirat els valors imposant les lleis dels dbils en contra
dels instints primordials de la vida. I la conseqncia es que ara lhome esta
malalt.
- La crtica a la religi es complementaria a la de la moral. Segons
Nietzsche la religi occidental neix de la por que lhome te de si mateix.
Lhome incapa dafrontar el mn real busca una explicaci en un mn
inventat i superior, on hi ha un Du. El problema es que quan satribueix el
propi dest a un sser superior que viu en un altre mn al mateix temps el
que es fa es sotmetre el mn de la vida i aix fa que dins lhome sintrodueixi
la idea de que la vida terrenal no t sentit. La conseqncia es la alienaci
de lhome perqu aquest situa el propi dest i la prpia naturalesa, situa el
propi sser en un altre sser, un sser ali, Du.
- Nietzsche tamb atacar a les cincies positives. Segons Nietzsche, no
sn una vertadera interpretaci de la realitat. El seu origen cal cercar-lo en la

repugnncia que lintellecte sent pel suposat caos del mn. Ell no ataca a la
cincia en ella mateixa, sin a una metodologia concreta: la que es basa en
la matematitzaci de la realitat prescindint de les qualitats de les coses.
- Crtica a lEstat. No es va dedicar a fer una reflexi tant extensa de la
poltica com daltres disciplines per rebutja clarament lEstat.
- Laltre gran punt datac ser el llenguatge. Aqu ens diu que en comptes
dentendre el mn de la vida com una fora o un poder els homes han
intentat reduir-lo a conceptes. El llenguatge es una ficci collectiva amb la
qual pretenem buscar la veritat, per en realitat no ens interessa la veritat
sin noms la seva part positiva i per aix oprimim el mn real reduint-lo a
conceptes. Per aquesta ra Nietzsche diu que es molt millor intentar captar
la realitat a travs de les metfores perqu no lempresonen.
Amb tota aquesta crtica la taxa que ens proposa Nietzsche es la de destruir
ledifici de la metafsica, la religi i la moral basades en la inversi de valors. La
cultura occidental i totes les seves manifestacions han provocat un capgirament
dels valors i la conseqncia es que ara lhome esta malalt.
Aquesta malaltia es el nihilisme, la manca de sentit. Lhome a perdut el sentit
de la vida i de la seva existncia. Per aix Nietzsche ens diu que Du a mort.
La mort de Du representa la negaci de tots els transmns inventats per la
religi. Aquests sn la gran mentida que converteix la vida en una aparena en
una mera ombra. La idea de Du, en tant que fonament del mn vertader, s la
gran enemiga. Du a mort perqu entre tots lhem assassinat i quan ho
assumim, aleshores superarem lestat nihilista (negatiu). El nihilisme, per, s
un procs ambivalent i dialctic. s a dir, que t dues cares: una negativa i
laltre positiva i implica un moviment duna a laltre: hem de negar per afirmar,
destruir per crear. El moviment negatiu correspon amb lenteniment que critica;
i el moviment positiu correspon al domini dels instints vitals ja que, per
Nietzsche, la vida s forma suprema del nihilisme (positiu).
La mort de Du pot donar lloc a dos fenmens. Per una banda s la condici de
possibilitat per a laparici del superhome; per per laltre la mort de Du tamb
genera larribada de lltim home. Per Nietzsche aquest s lsser ms

menyspreable, s aquell que es contenta amb el pragmatisme i la tecnocrcia i

que, per tant, ha substitut Du per la seva comoditat; lltim home representa
la runa de la civilitzaci i s la culminaci de la decadncia.

En canvi, el

superhome s aquell que accepta la mort de Du i no el substitueix per altres

valors, assumeix plenament la vida. s el ms fort, el ms noble, s lautntic
filsof, el que no necessitava valors falsos, s aquell que supera la prova de
letern retorn. El superhome s el ms real dels homes, soposa a lltim home
(ja que aquest el caracteritzava el ressentiment en contra de la vida). El procs
de generaci del superhome Nietzsche lexposa amb la metfora de les tres
transformacions. El camell (porta la pesada crrega de la moral invertida), el
lle (que lluita en contra de la moral) i el nen (creador espontani del seu propi
joc) que s el superhome. Per a Nietzsche els nous valors que estableix el
superhome no son comparables amb els anteriors perqu sn nous i diferents.
El superhome suneix aquets valors nous basats nicament en la vida.
Assumir la vida implica una nova actitud: la de la voluntat de poder. s una
voluntat lliure, vital, expansiva. Limpuls vital s expressi de la voluntat de
poder, que sempre aspira a ms. Tota fora impulsora s voluntat de poder
que, en aquest sentit, s lessncia mateixa del ser, i que, com a principi
animador, est situat ms enll del b i del mal. La voluntat de poder no
consisteix en cap anhel ni en cap afany dapoderar-se de res ni de dominar
ning, sin que s pura creaci.
Finalment ens dir que el superhome es lnic capa de superar la prova de
letern retorn. Letern retorn del mateix fa referncia a una prova selectiva
moral que ha de passar el superhome. Implica una reflexi sobre el temps
exposada en forma metafrica. Cada instant s nic per etern, ja que en ell
mateix es troba tot el sentit de lexistncia. Nietzsche parla de letern retorn del
mateix, per absolutament de tot el mateix, fins i tot les coses que considerem
insignificants i rodegen la nostra existncia. Si assumim la vida en la seva
plenitud hem de voler que es repeteixi. Hem de voler letern retorn ja que cada
instant que hem viscut s vida, i per aquesta ra hem de veure que en cada
instant es troba el sentit de la nostra existncia.

4. Compareu el que pensa Nietzsche sobre la influncia de la moral en la

caracteritzaci de lhome amb el que sobre aquest tema pensa qualsevol
altre autor del pensament occidental (2punts).
Plat que es un filsof Idealista i racionalista t una altra visi. Te una
concepci de la realitat dualista, diu que existeixen dues realitats: el mn
intelligible (el vertader) i el mn sensible, que s una cpia del primer. En canvi
Nietzsche pensa que noms existeix un mn, el de la vida: la realitat s pur
devanir.

L'tica platnica es basa en la ra i en les virtuts naturals que

posseeix cada persona. Un individu t una nima, essncia de la

seva personalitat i part ideal i eterna de l'home, que es divideix en tres parts. La
part concupiscible s aquella d'on neix el desig, la irascible la rbia i l'afany de
canvi i la part racional s la que busca el coneixement. Aquestes nimes han
d'estar en equilibri, com illustra el mite del carro alat: cada persona s com un
carro on l'auriga (la ra) controla dos cavalls, el negre corresponent a la part
concupiscible, ms lligada al cos, i el cavall blanc a l'nima irascible.
Cada nima, si est equilibrada, aporta una virtut fonamental a l'individu: la
temprana, el coratge o la prudncia. En cada persona domina naturalment una
nima i aix s'expliquen les diferncies de carcter. L'tica impulsa a
perfeccionar l'nima i assolir el mxim grau de virtut possible i quan s'arriba a
un equilibri perfecte s'assoleix la justcia com a mxim referent moral.
Nietzsche, en canvi, pensa que ltica occidental (origen: Scrates) reprimeix
els instints i s la formulaci de la moral dels esclaus, que ha domesticat els
impulsos vitals dels homes. Nega lexistncia de Du, de les Idees platniques i
de tots els valors, lleis o conceptes associats a un mn superior intangible que
domina sobre el de la vida. Tamb defensa lindividualisme, tant en all tic
com en all poltic i rebutja lEstat, el cataloga com el monstre ms fred que
ens menteix dient-nos jo sc el poble.

5.Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb les consideracions de

Nietzsche sobre el nihilisme de lpoca contempornia. Raoneu la
resposta (2 punts).
Estic dacord amb Nietzsche ja que no crec que existeixi cap Du, no penso
que hi hagi una vida parallela a nosaltres. No veig coherent viure la teva vida
fent actes que et possibiliten una millor en un altre mn el qual encara no has
vist. Si creiem en un Du estem convertint la nostra vida en una aparena, en
una ombra. Penso que la vida esta per viure-la intensament, per actuar amb els
instints, per pensar en avui no en dem. Es la teva vida actual, no hem destar
sotmesos a unes normes posades per una religi la qual creu en un Du, en un
sser superior. No hauria dexistir cap sser superior, lnic sser superior que
ha dexistir som nosaltres mateixos.
Remarco molt una frase de Nietzsche que diu: Cada instant s nic per etern,
ja que en ell mateix es troba tot el sentit de lexistncia. Si disfrutem cada
instant, si ens guiem per els nostres impulsos, si fem tot aix... arribarem a una
vida perfecte.