RESUM TOT CONTEMPORÀNIA

Mort de Hegel: durant la ilustració es pensava que la llum de la raó ho abarcava tot i es veu
que hi ha parts de la realitat que són opaques; llavors, es produeix una ruptura a partir de
Hegel on canvia fins i tot la noció de filosofia. El nucli de la filosofia contemporània és
aquest derrumbament de la filosofia ilustrada. Hi haurà tres diferents respostes a la crisi:

1. Materialisme de Feuerbach i Marx: en Hegel la realitat era l’esperit, ara es veu que
l’esperit s’autodesenvolupa per altres factors com les condicions reals de vida.
2. Irracionalisme o vitalisme de Schopenhauer, Kierkegaard o Nietzsche: es
comença a parlar de l’inconscient, l’angoixa, etc.
3. Positivisme: la filosofia ha de ser una ciència no obscura.

Context segle XIX:

- Descens dràstic percentatge analfabets = augment accés al que es publica

- Tecnologia: avenços a nivell productiu però també telèfon, fotografia, cotxos de
benzina, etc. El tren possibilita l’accés a qualsevol lloc, abans era imposible accedir.
- Canvi en les fronteres: pas d’una Europa absolutista a una Europa burguesa liberal.

No parlam de canvis durant el segle XIX, sinó de transformacions revolucionàries, es

comença el segle amb l’antic règim i s’acaba amb una societat pràcticament com l’actual. La
mentalitat passa de la perennitat o eternitat (que les coses no canviin perquè deu les ha
creades així) a una idea de canvi com algo bó, s’inventa la idea de progrés. La ilustració vol
que es pugui captat amb la raó la totalitat de lo real, cada vegada hem d’anar a més, s’ens
educa en aquesta mentalitat.

1
FEUERBACH: quan es mor Hegel al 1932 Feuerbach va ser el més radical de tots amb la
seva crítica a la religió, introdueix una nova visió de déu i de l’home (alienació).

L’essència del cristianisme: va ser el primer crític de Hegel, va marcar les pautes de la crítica
a la filosofia dominant que era la de Hegel. L’esperit de Hegel és la figura que substitueix al
subjecte cartesià, és una realitat inmaterial que es veu en diferents situacions i individus,
aquesta idea bàsica del geist és l’essència del món. Feuerbach ho critica dient que el
problema d’aquesta filosofia és que presuposa un jo omnipotent, hem de tenir en compte que
aquest jo totpoderós és diferent al dels animals, el jo humà presuposa un tú.

En aquest sentit, a l’essència del cristianisme quan parla de l’essència de la filosofia diu que
la diferència entre humans i animals és la consciència, el que fa és tenir consciència de sí. Va
més enllà i diu que des del moment que dic jo pens hi ha consciència de dos jo: el que pensa i
el que observa, com si m’externalitz en un tu. És a dir, nosaltres parlam de nosaltres mateixos
com si ho fessim d’un altre, això és el nucli de l’alienació, l’home s’aliena de sí mateix, hi ha
una exteriorització o materialització. Lo que aliena l’home de sí mateix és una idea o
projecció infinita de lo que ell és.

Aleshores, Feuerbach veu el món com una projecció dels humans, la religió és una projecció
dels humans cap allò que es vol veure, pensar en déu com un ésser infinit no significa la seva
existència sinó la projecció de les mancances i els anhels de la naturalese humana. El que
desitgem és el regne de Déu que està aliè.

La sensibilitat i el cos és irreductible al pensament, nosaltres dins nosaltres mateixos ja tenim

lo altre; i el que ha de fer la filosofia és veure que moltes idees són simples projeccions i s’ha
de veure el que volen dir. Per exemple, el cristianisme o la religió és una projecció dels
anhels humans irrealitzats. Vivim segons les nostres necessitats i per això hem creat la religió,
és una projecció del que es vol. Feuerbach és crític amb la religió, hem de ilustrar o
desmitologitzar les creences religioses per conquerir l’autèntic esperit, hem de millorar el
nostre pensament i deixar de creure en dogmatismes.

L’home és matèria i esperit, critica a Hegel dien que hem d’integrar l’home dins la filosofia i
no pensar la materialitat com quelcom extrany. Fa una crítica immanent per què parteix dels
propis principis de la seva filosofia. En conclusió, si ens tractam com a tu, com una creació
de nosaltres mateixos, el món també ho és tot i que ha esdevingut extrany i l’hem de
recuperar i la via és la raó; s’ha de canviar el cristianisme per convertirlo en autèntic.

2
KARL MARX: ho entenem dins el problema teòric de com superar la filosofia hegeliana, el
que Feuerbach va intentar amb el concepte d’alienació i amb la seva crítica a la religió, Marx
va més enllà i ho aplica al món de les mercaderies, diu que el que tenim davant no és real
sinó un aparent. El context és la mort de Hegel, hem de discutir l’origen del nostre món
contemporani arrel d’una ilustració que havia de ser l’òstia i va acabar per no iluminar res.

Alienació: el concepte el va introduir F parlant de la religió com allò que es trasposa a una
realitat diferent, vau la religió no com quelcom espiritual sinó polític, creat a partir de les
aspiracions i els interessos dels homes.

En el seu context intel·lectual i històric amb la revolució industrial intenta pensar els
problemes del seu moment i aclarirlos, es començava a fer la privatització de lo comú. El seu
programa es centra en quin és el nucli radical de la societat: la religió no perquè és polítia, la
política tampoc perquè representa els problemes socials, s’ha de cercar l’origen del conflicte
social. En aquest sentit, vol veure com funciona l’economia política que és l’economia
burgesa, vol veure quines ficcions s’han creat per justificar un sistema on hi ha problemes de
qui ha de treballar i com s’ha de distribuir la riquesa creada.

Va estar 15 anys per trobar el nucli germinal, el càncer de la societat, publica El capital on
parla de les mercaderies i el concepte de valor. En la societat burgesa moderna dividida per
criteris econòmics entre treballadors i capitalistes, l’àmbit més simple és la mercaderia, és el
primer punt de la seva investigació. La seva metodologia és que no surt la societat de les
nostres idees sinó a la inversa, la economia i la societat forma les nostres idees, lo bàsic és la
infraestructura econòmica i això afecta a la superestructura; com que hem de sobreviure dins
aquest món hem de crear idees que justifiquin la forma de vida.

El concepte de fetitxisme sorgeix de l’antropologia que troba formes de religiositat de pobles

primitius com l’adoració d’objectes i els doten de poders sobrenaturals, convertintlos en un
fetitxe. Això no només passa en la religió, sinó també en la societat.

Crítica a Hegel: tenia una concepció idealista, la història és un desplegament de la idea; Marx
tenia una concepció materialista, no és l’esperit qui fa la història sino la feina dels homes.

Tesis sobre Feuerbach: els materialistes han criticat l’idealisme però critica la seva forma de
materialisme que només contempla les coses com objectes ja acabats i el subjecte en la seva
relació amb l’objecte és passiu i no actiu, el que fa es contemplar el món amb un conjunt
d’objectes que interaccionen segons lleis físiques. És a dir, la base del pensament és que el

3
món ja hi és, no que el subjecte fa el món; els materialistes han criticat l’idealisme però no
han tengut en compte que percebem el món mentre actuam. Els humans percibim i
transformam el món perquè vivim en ell i tenim una intencionalitat, llavors a l’objecte
s’objectiven les nostres intencions. Llavors, la veritat té a veure amb la pràctica i pensar és
també una forma de transformar. Amb les dues primeres tesis ja veim que hem d’entendre la
percepció com una activitat i no com passivitat.

El capital: resultat de tota la seva investigació, amb la paraula capital reflexa les estructures
socioeconòmiques que fan que uns tenguin capital i altres no, el capital defineix la societat.

En el primer capítol parla de la mercaderia, el nostre primer contacte amb el món exterior és a
través de les mercaderies que són les coses que satisfan les nostres necessitats. La mercaderia
és allò constitutiu de la societat moderna i per tant el nucli de l’alienació està en la
mercaderia. Marx és un filòsof de la sospita en tant que sospita que les coses no són com són
sinó que hem de trobar alguna cosa oculta.

Valor: el valor d’ús es dona perquè satisfan les nostres necessitats, però hi ha un altre valor
en tant que una mercaderia és intercanviable amb altres i ho són perquè tenen alguna cosa
comuna: el treball. El treball transforma la naturalesa i la converteix en objecte amb valor, el
que tenen en comú les mercaderies i que permet comprarles és el treball humàn que s’ha
invertit per fabricarles.

Caràcter fetitxista: l’aparença de la societat correspon a les característiques de la

mercaderia, es crea un fetitxe, una representació colectiva, falsa i socialment necessària. Ja
que les nostres idees es creen al llarg de la història per respondre a situacions i es creen des
de la visió dels guanyadors. Per tant la tasca de la filosofia és superar un pensament que s’ha
fet de forma burgesa i fetitxista. Els objectes són sensorialment tangibles però la mercaderia
m’ofereix alguna cosa més, él món de les mercaderies és el món de la mistificació dels
objectes, a més aliena al subjecte que ha transformat la seva força de treball en objecte. La
societat té un element de fantasmagoria, el món s’ha convertit en un lloc on només hi ha
coses però va haver un moment on lo important no eren les coses, i és la forma mercaderia
que és l’origen de la situació de la indústria de masses, soc espectacles i desig.

La mercaderia ho revesteix tot llavors es demana per la font de la nostra crisi existencial i
troba la resposta en ella. El problema és concebre el món com Hegel com una cosa acabada,
tot està en procés.

4
SCHOPENHAUER: vol fer un sistema filosòfic
amb quatre parts: teco, meta, est i èt.

El món com a voluntat i representació: tot es pot

entendre com a voluntat i representació. La
representació és el que té el subjecte del món
exterior, el que te posa davant el món; lo propi
dels humans és el fet de dur a consciència les
nostres representacions sobre el món, no tractam
el món només fenomènicament sinó que vivim i
llavors podem pensar. Partim de la distinció kantiana entre subjecte i objecte.

- Llibre primer: el món sols se'm presenta com representacions compreses en un espai
i temps, Kant subjecte-objecte, lo primer que ens trobam son les representacions i per
això les hem d’analitzar i els conceptes són representacions abstractes.
- Llibre segon: també ens interessa la representació que tenim del nostre propi cos, no
només ho veim sinó que ho sentim, el coneixement de la voluntat és autoconeixement.
- Llibre tercer: construeix la idea que les representacions poden anar més enllà del
principi de raó o de causalitat, l’objecte de l’art és la manifestació de les
representacions allunyades del principi de raó.
- Llibre quart: la voluntat no des de la seva objectivació sinó en el seu aspecte de lo
que afirma o nega la voluntat; la voluntat com la causa d’un voler insaciable, una
necessitat que no té fi i és la causa del dolor i la insatisfacció en el món.
- Ciència: ha canviat el món, és l’eina més valuosa humana per transformar el món.
Però hi ha una altra forma d’accés al món, empra els conceptes de somni.

Cos: el cos és alguna cosa més que una representació, les representacions ens interpelen, ens
provoquen sensacions, el nostre cos reacciona davant elles. Ens quedam embobats davant
certes imatges. A més, no som una cosa pensant sense cos com diria Descartes, aquell qui
coneix viu i viu sotmès a les lleis del món. Amb Descartes no és possible sortir del propi
pensament però Schopenhauer va més enllà i veu que el cos reb i viu el món, el nostre
coneixement està mediat pel cos. Voluntat i cos: són la mateixa cosa donada de dues formes
distintes, ja que la voluntat s’expressa en les nostres accions, així es lliguen els dos mons que
per Kant suposaven un dualisme insalvable: és possible el trànsit del món de les idees al món
de les coses i amb el nostre cos expressem la nostra voluntat i les nostres idees.

5
KIERKEGAARD:

Vida: pare religió estricte, escriu sermons, també filosofia però pseudònims perquè són
personatges que representen estats d’ànim, la seva vida era escriure (sentit de la vida). És un
bon pastor però s’interessa per la vida cultural danesa i diu que està en decadència, fa una
forta crítica als danesos que veu com hipòcrites i falsos cristians.

Funció filo: la mateixa que Marx, dir com funcionen les coses analitzantles fins trobar la
irracionalitat del seu funcionament i mostrarla, intepretar de forma transformadora; no és la
filosofia com la de Kant de trobar el principi del tot, el que li obsessiona és viure el
cristianisme no com els seus contemporanis que són uns hipòcrites inautèntics. La seva
filosofia és una lluita del jo per aconseguir ser autèntic.

O lo un o lo altre

- Estat d’ànim: representa la intimitat, ens parla directament. La socialització té un límit

i sempre hi ha alguna cosa incomunicable i aillada. Aquesta cosa és un malestar
intrínsec de les persones.
- Decisió: no hi ha evolució en la vida humana, hi ha decisions davant disjuncions
exclusives o lo un o lo altre, hi ha dues formes de vida i has de decidir, conceb les
coses enfrontades i no hi ha traspàs entre els dos modes de veure i estar en el món.
- Danesos: fals cristianisme, la vida que duen és buida, el seu déu són els doblers; el
déu autèntic cristià és aquell davant el qual et sents completament desarmat.
- Estètica: la filosofia davant la pressió de la ciència deixa la seva funció d’emprar un
llenguatge estricte i concret i passa a ser un llenguatge estètic que es basa en la figura.
- Escenari: escaparate, vida d’espectador, el món ofereix objectes que t’obliguen a fer
coses que no vols com comprar objectes que no necessites per res. La nova situació és
aquetsa, la de desig constant que condueix a una angoixa existencial, a aquesta nova
situació de buidor hem de posar solució.

La enfermedad mortal o de la desesperación y el pecado

- Desesperació: no és l’efecte de la malaltia mortal sinó la mateixa malaltia que és

crònica, una desesperació intelectual de l’home que no troba sentit a res.
1. La del desesperado que ignora poseer un yo
2. La del desesperado que no quiere ser sí mismo
3. La del desesperado que quiere ser sí mismo

6
- Introspecció: el bon cristià fa aquesta tasca.
- Avantatge: la desesperació ho és, la posibilidad de esta enfermedad es la ventaja del
hombre sobre el mundo porque posibilita la elevación que nos permite ser nosotros.
Almenys sabem que hi ha alguna cosa que no funciona, som un jo no autèntic.
- Universalitat: la patim individualment però no som els únics, el no trobarse a un
mateix és un problema que té tothom. És una patologia de la modernitat, és el mateix
tema del que parlava Marx, el malestar de l’home contemporani.
- Solució: prendre consciència de que tec un jo i que és limitat, som una cosa creada per
déu; si prenen consciència ens convertim a la fe, al principi no volem tenir un jo
perquè no assumim la càrrega de deures i responsabilitats que impplica ser un jo.

7
NIETZSCHE:

Grècia: critica al cultura occidental primer per la interpretació de la cultura clàssica que es fa
al segle XVIII, quan es descobreix Grècia en l’època de l’estètica es liimiten a la serena
bellesa edulcorada que ens mostren per tapar els conflictes dels humans. Sospita: realment els
grecs eren així? Lo que apareix no apareix perque sí sino per amagar alguna cosa, la tasca es
veure què es vol amagar i per què, moment en que està decaiguent el món burgés
(decadentisme). Li interessa la tragèdia.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Posa en qüestió les dues categories fonamentals de la filosofia occidental, ell sospita que
veritat i mentida amaguen qüestions morals.

- Astúcia: som animals astuts, aquell que utilitza la raó per enganar, que doblega la raó i
la fa servir racionalment. Ens creim que som alguna cosa més, que som imatge de
Déu. Però l’intelecte no és més que un recurs afegit fruit de l’evolució perquè som els
animals biològicament pitjor preparats físicament. L’intelecte és un recurs afegir per
mantenirnos en vida, som totalment depenents de la cultura.
- Inconscient: la cosmovisió occidental té un pensament de base que es fonamenta en
creences falses i enganoses però necessàries per la vida, lo modern és la niebla
cegadora, allò que ens ecida que percebem. El que tenim davant els ulls és un engany
creat per l’astúcia.
- Ficció: l’intelecte és la conservació de la vida a base de crear ficcions, la cultura
burgesa són ficcions i és pura vaanitat i lo que és difícil és voler la veritat perquè som
superficials.

Estil: a més de la crítica és interessant veure el llenguatge, creu que si la filosofía ha de

canviar d’objectius, ha de canviar també de forma, les qüestions filosòfiques si han d’anar
més enllà de la lògica s’han d’explicar d’una altra manera, ell acabarà emprant aforismes,
empra imatges i metafores.

Instinto del rebaño: la moral ahora se entiende no como la estructura que nos indica como
actuar sino que se usa la moral para refugiarse en un grupo que le da identidad; la moral ya
no es algo que nos indique como actuar moralmente sino que se ha convertido en una
comunidad de rebaño que nos elimina como individuos. Entonces, hemos eliminado el
horizonte y hemos perdido el centro sobre el que giran las cosas, hemos matado a Dios.

8
Així parlava Zaratustra

És un llibre per tothom i per ningú perquè ningú vol escoltar la veritat dolorosa, ningú vol
descobrir la tragèdia, prefereixen la Grècia inventada pels qui han inventat l’estètica.
L’objectiu és presentar el dolor però per poder crear. La filosofia és una conversió, vol dir
mudar la pell, però ens hem d’atrevir a deixar de ser ficcions.

De las tres transformaciones: Nietzsche en boca de Zaratustra ens presenta les tres
transformacions de l’esperit, hem d’asumir que hem viscut dins una moral d’esclaus, matar a
deu i diagnosticar el nihilisme però no quedarnos aquí sinó crear nous valors.

1. Camell: es posa de genolls i deixa que se li carregui; és lo que ha fet l’home amb la
religió, aquesta figura de camell que tot ho aguanta representa l’home actual. La gent
no vol sentir que du a l’esquena una fugida de la veritat.
2. Lleó: quan vol conquistar la seva llibertat es transforma en lleó, representant ser l’amo
de la seva pròpia vida. Introdueix el dragó que representa tota la moral cristiana que
domina el pensament de la gent, el lleó vol lluitar contra el dragó, el lleó lo que vol fer
és un jo vull i el dragó lo que representa és un tú deus. El lleó lluita contra el dragó i el
mata, que representa la mort de déu arribam a un nihilisme, ens quedam amb res.
3. Nin: Nietzsche per molt que diagnostiqui el nihilisme no és nihilista, parla la
necessitat de crear una moral; quan per fi es diu jo vull s’han de crear nous valors. El
nin representa l’oblid de la moral cristiana, l’oblid de que hem viscut dins una moral
d’esclaus, i la necessitat de crear una moral nova que no estigui basada en l’esclavitud
del cristianisme. El nin lo que aconsegueix és crear els nous valors per deixar de
banda el nihilisme, el nin representa el nou començament de l’ésser humà.

De la visión y el enigma: mariners que diuen coses extranyes, el personal que m’envolta diu
coses rares, un filòsof passeja pel món i respira el mateix aire que tots però veu coses rares,
ser filòsof és una feina solitària i dura. Ebris de enigmes, diferents que els misteris perquè els
enigmes sí es poden solucionar, la vida és un continu plantejament d’enigmes i pots intentar
descobrir de què va el joc.

El espíritu de la pesadez: no puc amb el món, tot me cau damunt, la qüestió del filòsof és de
vida o mort, si vols mirar la veritat has de ser valent per mirar abismes