IMMANUEL KANT (1724-1804)

1. VIDA I OBRES

Fou un filòsof alemany, segle XVIII

Va créixer en una família de fe pietista (moviment luterà que dona més importància
o l’experiència religiosa persona que a la rutina del culte (anar a missa). Emfatitza la lectura
i estudi de la Bíblia)

Va estudiar llengües clàssiques, filosofia, teologia, matemàtiques, ciència naturals...

Va aconseguir una càtedra de metafísica i lògica.

Va introduir l’abandonament del llibre de text perquè considera que no s’ha

d’ensenyar doctrines filosòfiques sinó a filosofar, a pensar.

Alguns dels seus llibres:

 Crítica del judici

 Crítica de la raó pura
 Crítica de la raó pràctica
 Fonamentació de la metafísica dels costums
2. CONTEXT

Pertany al moviment de la il·lustració o segle de les llums, n’és el representant més

important d’alemanya.

Es un moviment cultural europeu del segle XVIII. Entén l’ésser humà com un
ésser autònom a través de l’exercici crític de la raó. Si jo penso per mi mateixa tinc
autonomia.

Aquest moviment es gesta en el Renaixement.

EDAT ANTIGA EDAT MEDIEVAL EDAT MODERNA

La millor època Època fosca Renaixement (rellegir
llibres de l’edat antiga)
Il·lustració

Veuen que la història de la humanitat va en decadència, tot i així ressalten els antics
i menyspreen el present i als moderns i busquen la perfecció de la naturalesa humana.

a. ECONOMIA
 Es defensa el liberalisme, la llibertat de l’individu per sobre del control que pot
exercí l’estat.

Queda enrere el sistema feudal. Comencen a emprar la ideologia del capitalisme.

b. PEDAGOGIA

Es consideren importants l’art, les ciències i la cultura, perquè es considera que un

poble culte serà un poble que rebutjarà la superstició el dogmatisme. (dogma = veritat
inqüestionable). També sabrà dirigir la seva conducte moral i podrà acabar amb
l’absolutisme i col·laborar amb l’establiment d’un sistema polític just i democràtic.

Tot aquest procés culmina amb les revolucions del segle XVIII:

1. 1776: independència de 13 colònies britàniques a Amèrica.

2. 1789: Revolució francesa.

Això provoca la caiguda d’antics règims.

3. EL PENSAMENT DE KANT
La filosofia ha de respondre a 3 preguntes:
1. QUÈ PODEM CONÈIXER? Crítica de la raó pura (coneixement)
2. QUÈ PODEM ESPERAR? Crítica del judici (fe)
3. QUE HEM DE FER? Crítica de la raó pràctic (ètica)
a. Vol trobar un referent moral que sigui racional, una ètica UNIVERSAL.
(descartes també es basa en la racionalitat, la moral provisional principis
racionals) En la Crítica de la raó pràctica i Fonamentació de la
metafísica dels costums, en aquestes dues obres hi examina quins
elements A PRIORI determinen el fet d’obrar, és a dir, quines són les
condicions de possibilitat de la decisió. Va veure que no només posseïm
VOLUNTAT sinó també LLEI MORAL i sentiment del DEURE.
(Descartes va pensar que la res cogitant tenia dos facultats; l’enteniment i
la voluntat.
4. 3 POSTULATS

Són enunciats que es consideren vertaders sense possibilitat de demostració.

i. LA LLIBERTAT: és el principi més important de tots ja que, si no hi

hagués llibertat, la moral seria impossible. (una persona amb un trastorn
no te llibertat complerta)
ii. EXISTÈNCIA DE DÉU: ésser transcendent i causa del món. Déu es el
que ha creat tot. (per exemple suïcidar-se es immoral)
 iii. IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA: la raó ens ordena aspirar a la virtut i
això només -es realitzable en un procés infinit. Podem millorar, però no
arribarem a ser perfectes.
5. ÈTICA DE KANT
a. Es basa en una ètica formal; no ens concreta el que està bé i el que no ho està.
Sinó que ens dona un principi general a partir del qual cadascú decidirà què està
bé i que no ho està. Es completament diferent a la ètica material d’Aristòtil i
Epicur.
b. Es una ètica autònoma; cadascú es posa les seves pròpies lleis i principis. Es
contrària amb l’ètica heterònoma. Per a que això sigui possible cal haver-hi
llibertat, si una persona no té llibertat no por ser autònoma.
c. També és una ètica deontològica; actuar per deure, per reverència de la llei
moral. Per voluntat ho fas bé. Aquesta ètica s’expressa en forma d’imperatiu
categòric (com un principi).
d. Les nostres conductes es regeixen per imperatius del quals n’hi ha dos tipus:
i. Imperatius hipotètics (no li agrades, no són els correctes): Expressen
una acció com a necessària per algun propòsit concret, es un mitjà. No
fer les coses a causa de la conseqüència, i no perquè la persona sap que
ha de fer el correcte perquè es el que toca.
ii. Imperatiu categòric (li agrada): Es universal, designa una necessitat
que es bona per ella mateixa independent de cap condició o
circumstància. Fer les coses bé perquè sé que es el correcte, no busques
res a canvi. Es basa en la raó, ja que no podem deixar de ser racionals.
Ex: dir la veritat encara que semblo que en beneficiï més mentir en
aquella en aquella situació. Les lleis físiques existien abans que els
esser físics, les lleis morals, creu ell, també existeixen abans que els
ésser morals, és a dir, nosaltres. La moral és universal i no por canviar
depenent de les circumstàncies.
6. FROMULACIÓ DE L’ IMPERATIU CATEGÒRIC
 Universalització: actua de manera que vulguis que la màxima (principi) de la
teva acció esdevingui llei universal. Bàsicament, que tothom actuï de la mateixa
manera en totes les situacions. A vegades actuem d’una manera que pensem que
està correcte ja que no en sortim afectats, per tan cal tenir un pensament
bilateral.
 La humanitat com a fi en ella mateixa: obra de manera que empris la
humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altra, sempre, al
mateix temps, com un fi i mai només com un mitjà. Ex: explotació infantil,
 utilitzar a una persona per benefici propi. Critica la prostitució. Quan no ens
cuidem no ens estem respectant, addiccions, quan et deixes utilitzar. Cada
persona te digitat en ella mateixa.

Delinqüència infantil (altres)

VOCABULARI:

1. Ètica deontològica: actuar per deure, per reverència de la llei moral. Per voluntat ho fas bé.
Aquesta ètica s’expressa en forma d’imperatiu categòric (com un principi).

2. Ètica formal: no ens concreta el que està bé i el que no ho està. Sinó que ens dona un
principi general a partir del qual cadascú decidirà què està bé i que no ho està. Es completament
diferent a la ètica material d’Aristòtil i Epicur.

3. Ètica autònoma: cadascú es posa les seves pròpies lleis i principis. Es contrària amb l’ètica
heterònoma. Per a que això sigui possible cal haver-hi llibertat, si una persona no té llibertat no
por ser autònoma.

4. Imperatiu categòric: es una normal moral en la que es considera que l’acció es bona en ella
mateixa. Hi ha dues formulacions; actua de la manera que vulguis que la teva màxima
esdevingui llei universal, que es el principi d’universalitat. (redactar millor)

Es universal, designa una necessitat que es bona per ella mateixa independent de cap condició o
circumstància. Les coses es fan bé perquè se sap que es el correcte, no busques res a canvi. Es
basa en la raó, ja que no podem deixar de ser racionals. Ex: dir la veritat encara que semblo que
en beneficiï més mentir en aquella en aquella situació. Les lleis físiques existien abans que els
esser físics, les lleis morals, creu ell, també existeixen abans que els ésser morals, és a dir,
nosaltres. La moral és universal i no por canviar depenent de les circumstàncies.

5. Imperatiu hipotètic: (no li agrades, no són els correctes): Expressen una acció com a
necessària per algun propòsit concret, es un mitjà. No fer les coses a causa de la conseqüència, i
no perquè la persona sap que ha de fer el correcte perquè es el que toca. (les accions són mitjans
per aconseguir coses).

6. Deure: principi pel qual ens veiem obligats a actuar moralment.

7. Il·lustració: es un moviment cultural i intel·lectual que sorgeix a Europa al segle XVIII en

que es promou la raó.

8. Fonamentació de la metafísica dels costums (i crítica de la raó pràctica): es una obra de

Kant on hi examina quins elements A PRIORI determinen el fet d’obrar, és a dir, quines són les
condicions de possibilitat de la decisió. Va veure que no només posseïm VOLUNTAT sinó
també LLEI MORAL i sentiment del DEURE. (Descartes va pensar que la res cogitant tenia dos
facultats; l’enteniment i la voluntat.)

9. Ètica universal: actua de manera que vulguis que la màxima (principi) de la teva acció
esdevingui llei universal. Bàsicament, que tothom actuï de la mateixa manera en totes les
situacions. A vegades actuem d’una manera que pensem que està correcte ja que no en sortim
afectats, per tan cal tenir un pensament bilateral.

Existeixen les lleis morals abans dels éssers morals. Es una de les característiques de la ètica
kantiana.

10. Postulat de la llibertat: és el principi més important de tots ja que, si no hi hagués llibertat,
la moral seria impossible. (una persona amb un trastorn no te llibertat complerta). (també puc
parlar dels 2 altes postulats)

11. Raó: es una facultat pròpia dels humans amb la qual som capaços de conèixer i comprendre
la realitat (raó teòrica) i actuar (raó pràctica, voluntat) lliurement. Per Kant la raó es important
IMPERATIU CATEGÓRIC. VA FER UNA ÉTICA RACIONAL.

ética racional  emocions. Les emocions són subjectives perquè no poden esdevenir llei
universal.

12. Màxima: és el principi subjectiu de volició. Es sinònim de principi

13. Voluntat bona: és la capacitat d’actuar per la representació de les lleis, per principis.
Segons Kant, la voluntat no és altra cosa que la raó pràctica, ja que per derivar les accions de les
lleis, s’exigeix la raó. ACTUA PER DEURE INDEPENDENTMENT DE LES
CONSEQÜENCIES. Bona intenció

14. Actuar per deure: és la necessitat d’actuar per reverència a la llei moral (pràctica). A
KANT LI SEMBLA CORRECTE.

15. Actuar d’acord o conforme al deure: és la tendència a actuar de tal manera que, tot i que
els nostres actes concorden amb el deure moral, les nostres motivacions són independents
d’aquest (per exemple: un venedor abaixa els preus dels seus productes i la gent necessitada
se’n beneficia, però la seva motivació era la de vendre més). Aquest tipus d’actuació, per Kant,
no és moral. L’ACCIÓ ES FA PERQUE TOCA NO PERQUE EM SEMBLI CORRECTE FER-HO.