Dret i ètica de la comunicació i la informació

PRÒLEG:
De l’escola d’Atenes a l’Àgora digital:

L’escola d’Atenes simbolitza el renaixement. Època lluminosa on triomfa la il·lustració per damunt de
l’obscurantisme, la moral i la virtut humanes per damunt dels abusos de poder i el totalitarisme propis de
l’Edat Mitjana.

També simbolitza la importància de la saviesa i la seva transmissió a través de referents d’autoritat concrets.

1. Ètica Nicomaquia (o Ètica a Ninòmac):

Obra més coneguda d’aristòtil sobre ètica, escrita al segle IV a.C. Es tracta d’un dels primers tractats
conservats sobre ètica i moral de la filosofia occidental.

Perquè som éssers socials, sóm Éssers morals; l’ètica deriva del compromís social. Necessitat de conviure en
comunitats i de justificar els nostres actes davant dels altres).

2. Contingut dels missatges:

2.1.El diàleg:

Sòcrates va ser un filòsof clàssic grec, considerat edels més rellevants de la filosofia Universal. Va ser mestre
de Plató, qui va tenir a Artistòtil com a deixeble, sent aquestes tres figures els representants fonamentals de la
filosofia de l’Antiga Grècia. Sòcrates va ser condemnat a mort per les autoritats de la polis el 399 aC.

Així doncs, podem dir que Sòcrates és la figura del diàleg i gràcies a ell apareixen els dos conceptes claus
que són: l’ètica i les lleis.

2.2. Les veus dissidents:

Diògenes va ser el fundador de la filosofia cínica, va ser una figura controvertida a la aseva època, ja que va
viure una vida senzilla i va criticar les convencions culturals. El que avui coneixem com un outsider.

2.3. Les minories invisibilitzades:

Hipatia d’Alexandria - filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de
les matemàtiques i l’astronomia. Considerada una pionera de les dones a la ciència.

2.4 L’autoria legítima:

Rafael va consagrar la seva carrera amb aquesta obra en la qual s’hi autoretrata mirant l’espectadors i
vindicant la seva autoria de l’obra, un encàrrec privat que no estava signat. Com que no el deixaven signar la
seva obra es va autorretratar pel dret de l’autoria.

2.5. Els valors, els drets i els deures:

Apol·lo fa referència a la veritat com a destí final i la raó com a valor innat. Mentres que Atenea simbolitza
la saviesa i la justícia, és a dir, aquesta idea de que l’exercici filosòfic i moral ha d’anar de la mà del món de
la justícia.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

El quadre també retrata un context històric de crisi: la decadència de la polis grega. Valors de la filosofia
clàssica com la veritat, la raó, la sabiesa, la justícia i la virtut estaven en transformació. La condemna de
Sòcrates n’és un símptoma. Plató va retratar aquesta decadència a l’al·legoria de la caverna.

L’escola d’Atenes representa el cànon de la filosofia occidental a través de l’èl·lit intel·lectual d’una època.

Avui la transmissió del coneixement es veu alterada pels nous paradigmes de comunicació i informació.
Processos col·letius, paritcipatius i oberts on tots som productors; potencials i d’informació.

Les dues idees que ens queden clares són:

1) Els mitjans de comunicació social reflecteixen l’ètica del seu context.
2) El debat ètic en comunicació s’ha de centrar tan en els continguts dels missatges com en les tecnologies
de transmissió.

2. El mite de la cova o de la caverna, Plató:

Aquest mite ens ajuda a entendre la societat de la informació i la societat actual, ja que és vigent en forma de
les reaccions que podem tenir enfront la informació entre altres.

Plató diu que si acceptem viure en societats corruptes i finalment acabem matant “als bons” és perque és
l’únic que coneixem. És per això que la única manera de sortir de la cova és raonant i reflexionant sobre la
situació en la que ens trobem.

2.1. La societat de la informació segons Plató:

1) FALTA UNA DIAPO

2) Ombres - sensacions. El coneixement no es basa en els sentits. La desinformació ens fa manipulables.
3) Foc - desinformació. La comunicació que s’allunya del raonament causa desinformació.
4) Encaputxats - falsos informadors. La producció d’informació pot respondre a interessos il·legítims.
5) Realitat exterior - fets/realitat objectiva. Buscar la veritat mai és un acte passiu i implica abandonar
l’opinió. La informació s’ha de contrastar.
6) Trecament de les cadenes - raonament. Raonar implica alliberar-se dels prejudicis.
7) Llum del sol - coneixement. La veritat no sempre és plausible ni popular.
8) El que surt de la cova - subjectes d’ètica. La divulgació de la veritat es basa en el bé comú.

Amb aquesta dialètica dels dos mons oposats si entenem que el coneixement és la llum del sol, la realitat que
viuen dins de la cova com seria esmentada?

3. Tecnologies de transmissió:

Mentre l’escola d’Atenes es representada per una elit intel·lectual, avui la transmissió d’informació i
Comunicació és col·lectiva, participativa i oberta. Tots som productors potencials d’informació.

Els mitjans de comunicació social reflecteixen la sensibilitat, els costums I l’ètica del seu context.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

INTRODUCCIÓ:

1. Característiques de l’ètica:

Ètica prové del grec ethos (usos i costums que són patrimoni d’un determinat grup social). És una condició
innata de les persones, justament per la costum convertim en normes de convivència.

a) És innata als essers humans, que som èssers racionals i socials

b) Té a veure amb el procedir, amb l’actuació i amb les actituds humanes en el conviure i relacionar-nos en
societat
c) Queda determinada per la moralitat imperant del grup social
d) És una ciència normativa, ja que dicta regles, o normes socials que orientin a l’home a relacionar-se
amb els altres
e) Es pot considerar la “mare de les ciències normatives”, ja que inspira altres branques com el dret, la
política, la sociologia, la psicologia, l’estètica, l’art, etc.
f) És una ciència pràctica de caràcter filosòfic (humanitats) orientada a l’acció
g) Aquesta normativa /dimensió teòrica) pot ser aplicada (instrumental)
h) L’ètica aplicada es tradueix en la deontologia o ètica professional (bioètica, jurament hipocràtic…)

1.1. Relació entre ètica i moral:

• Etimològicament, significats idèntics: costum

• La moral té a veure amb el nivell pràctic o amb l’acció
• L’ètica està lligada al nivell teòric i de la reflexió

L’ètica és una reflexió teòrica sobre la moral com a conjunt de principis, valors, criteris i normes que
dirigeixen el nostre mode de vida.

1.2. Definicó d’ètica:

“Ciència filosòfico-normativa i teòrico-pràctica que estudia tan els aspectes individuals com els socials de la
persona, en correspondència amb la moral dels actes humans, i sota el prisma de la raó humana, tenint
sempre com a finalitat el bé honest”.

Summum bonum fa referència al major bé possible per al major nombre de persones.

1.3. Dret a la informació:

El dret prové del llatí “directun” (directum, “allò que està conforme a la regla, a la llei, a la norma”). El dret
pot definir-se com el sistema de principis i normes, generalment inspirats en idees de justícia i ordre. Que
regulen la conducte humana en tota la societat i el compliment del mateix pot imposar-se de forma coactiva
per al poder públic.

En el dret a la informació hi ha tres elements centrals:

1) Llibertat d’investigar 2) Facultat de difondre 3) P o s s i b i l i t a t d e r e b r e
informació
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

Els drets individuals tenen límits? Si, les llibertats en un grup sempre estàn limitades pel que anomenem
“llibertat social”. És a dir, els nostres drets troben un límit en els drets dels demés.

Límits, segons la constitució espanyola:

1) Dret a l’honor 3) Dret a la pròpia imatge
2) Dret a la intimitat 4) Dret a la protecció de la joventut i la infantesa

1.4. Diferències entre ètica i dret:

L’ètica com a cerca general de bé (que és la seva finalitat), en contraposició del dret que és la ciència que
estudia els actes humans des del punt de vista de la seva bondat o maldat. Els actes humans tenen quatre
característiques: són lliures, voluntaris, conscients i responsables.

1.5. Actes humans vs actes de l’home:

Segons el grau de consciència i voluntat:

Actes humans Actes de l’home

Són: Poden no ser…

- Lliures - lliures
- Voluntaris - Voluntaris
- Conscients - Conscients
- Responsables - Responsabels
Motivació interna. Motivació pot ser externa
Lliure albir/intel·ligència/reflexió Factors externs / instints / impuls
ÈTICA DRET

2. L’ètica:

Orientada al bé. S’ocupa dels actes humans (només pot valorar la moralitat dels actes humans i jutjar així si
són bons/dolents, correctes/incorrectes, lícits/il·lícits, etc.).

Orienta, aconsella, ajuda. No és coercitiva, ni puntitiva ni comporta en si mateix una sanció legal. Només és
una amonestació a la consciència interna en cas d’incompliment. Es basa en la raó humana.

3. El dret:

Orientat a l’ordre. S’ocupa també dels actes de l’home, que poden no ser lliures, voluntari, conscients ni
responsables (l’absència d’una d’aquestes característiques o de totes pot funcionar com atenuant de la pena
en un judici)

És coercitiu i puntitiu, i comporta una sanció legal en cas d’incompliment. A més a més, es basa en les lleis i
els principis constitucionals.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

4. L’ètica és el territori dels dubtes. El dret de les seguretats:

“Tots aquells aspectes sobre els quals les societats democràtiques tenen unes seguretats suficients, encara que
aquestes seguretats siguin relatives i provisionals, són el que es consolida en el dret positiu (normes
jurídiques)”

“El dret és un nucli dur que es configura a partir d’una citoplasma que és allò que en diem ètica, o
deontologia quan ho circumscrivim a les bones pràctiques professionals”

“L’aparició de molts fenòmens nous en el camp de la comunicació i al informació fa que hi hagi molt
citoplasma i poc nucli”

4.1. Dret: nucli:

Tots aquells aspectes sobre els quals les societats democràtiques tenen certeses suficients. Es configura a
partir de l’ètica o deontologia (citoplasma):

a) Dret d’informació
b) Llibertat d’informació
c) Llibertat d’expressió
d) Dret a l’honor
e) Dret a la intimitat
f) Protecció de la infantesa

4.2. Ètica: citoplasma:

L’aparició de molts fenòmens nous en els camps de la comunicació i al informació fa que hi hagi molt
citoplasma i poc nucli. Ex: permanència de la informació personal a internet i el dret a l’oblit:

- Tractament de les tragèdies personals

- Imatges de persones mortes
- Violència
- Dret a l’oblit a internet
- Polarització i discurs de l’odi a les xarxes
- Sensasionailsme
- Límits de la telerealitat

5. Importància dels mitjans:

Com avaluem la responsabilitat dels mitjans de comunicació social com a agents i actors en una democràcia?
En primer lloc, mesurant-ne la importància.

Perspectiva de la sociologia com a font de l’ètica. Una perspectiva sociològica de la comunicació social.

5.1. Fonts de l’ètica:

Primàries - la principal font primària de l’ètica és la pròpia raó humana i experiència moral interna
(consciència individual) i externa (moral social, costums, lleis, norma escrita, dret)
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

Secundàries - relació que té l’ètica i la moral amb tot el que és el ventall de les ciències i accions humanes
(filosofia, psicologia, sociològica historia, antropologia, literatura…)

Impossibilitat d’imaginar la nostra vida i el nostre món Sense mitjans de comunicació. Exercici d’abstracció
gairebé impossible. Com les societats actuals que construïm a partir dels mitjans de comunicació, no només
el mistjans són pantalles sinó són finestres.

6. Teoria del doble vincle:

Fins i tot quan optem per no comunicar, acabem comunicant alguna cosa amb la nostra abstinència. La nostra
desconnexió dels mitjans també és un missatge (no respondre whatsapps, correus…)

En els escenaris mediàtics actuals això de decidir no parlar/declarar, encara que sigui un dret a la intimitat,
acostumen a ser part del judici per part de l’audiència. Els mitjans, per bé o per mal, condicionen la nostra
memòria personal.

6.1. Les cinc dimensions de Couldry:

Connectar - les tecnologies de transmissió connecten persones i objectes. Mitjançant aquesta connexió,
ajuden a crear mons.

Representar - els continguts que hi circulen tenen conseqüències en la construcció de la realitat que
percebem.

Imaginar - a partir dels mons creats pels mitjans, podem imaginar la vida de manera diversa, ja sigui similar
o diferent a nosaltres, Fosca o lluminosa. Ex: Netflix.

Compartir - les nostres experiències socials a través dles mitjans ens permeten socialitzar i compartir,
experiències bàsiques de la vida. Ex: Tiktok

Governar - els mitjans com a mecanismes de poder. Eines per a la regulació de les llibertats, de l’ordre i del
control. Ex: comunicats procicat. Relació (sempre ambivalent) dels mitjans amb la política.

• Dialèctica dels mitjans - fomenten la llibertat alhora que el control governamental

• Poder dels mitjans a l’hora de facilitar o dificultar la governabilitat de les grans societats
• Gestionant els fluxes d’informació, influeixen en el tipus d’ordre social possible.
• Contextos de debat entre llibertat d’expressió i censura.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

U N I TAT 1 :
Ètica clàscia: Plató i Artistòtil

Filosofia - estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira a donar-ne l’explicació
darrere i a orientar la vida humana.

Plató i Aristòtil inauguren una nova fase del pensament humà en que l’heroïcitat deixa de definir-se per
qualitats bèliques i passa a definir-se per raons espirituals (intel·lectuals) és a dir, per la raó.

1. Del mithos al logos:

Mithos - pensament mític, el bon guerrer.

Logos - pensament racional, el bon filòsof

2. El mite de la caverna:

Has d’anar a veure-ho per tu mateix per saber realment la realitat. Anar a comprovar de primera mà allò que
passa. La veritat de vegades pica, és complexa de mirar.

2.1. Interpretació:

Amb el mite de la caverna, Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el paper del filòsof. La veritat del
coneixement no depèn de la sensació (les ombres de la caverna), sinó de l’esforç de coneixement intel·lectual
que ens porta a buscar el sol (idea de bé).

Purificar l’ànima per arribar a món de les idees i a la idea de bé marca el sentit de l’activitat racional.
L’autèntic savi (filòsof) és el que a través d’un procés difícil i doloórs abandona l’opinió (món sensible,
ombres) i s’adreça a la idea del bé (simbolitzada pel sol).

Però el mite no acaba aquí. L’home que ha vist la llum del sol no es limita a contemplar-lo passivament sinó
que vol transmetre aquest coneixement i divulgar-lo entre els homes que encara resten a la foscor de la
caverna.

Voler fer a tothom partícip de la idea de bé, és un símobl d’autèntic filòsof. Per això aquest home que ha
conegut les idees torna a la cova, però els individus esclavitzats en les ombres no poden creure que existeixi
un món superior i finalment el maten. És possible que amb aquest mite es vulgui explicar (o expressar)
l’actitud de recerca de la veritat que va acabar provocant la mort de Sòcrates.

El mite de la caverna ofereix dos tipus d’interpretació:

1) La teoria de coneixement o dialètica ascendent fins arribar a la idea de bé.
2) Una interpretació antropològica i política sobre el paper de savi

Podem resumir-ho tot en:

1) La raó és innata però raonar és voluntari
2) El coneixement i el bon filòsof
3) El prejudici (cadenes) i la ignorància (cova)
4) Els falsos filòsofs o falsos informadors (sofistes)
5) Opinió (foc) vs coneixement (sol)
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

6) La veritat no sempre és plausible ni popular (assassinat del protagonista/mort de Sòcrates)

2.2. Actualitat de Plató:

1) Opinió vs fets
2) Postveritat
3) Periodistes vs productors d’informació
4) Mitjans de comunicació vs xarxes socials
5) Transparència vs opacitat
6) Empreses tecnològiques i disfòria empresarial

3. Postveritat:

És un neologisme en un ambient o context en que els fets objectius influeixen menys l’opinió pública a les
apel·lacions a les emocions i a les creences personals.

Segons Eric Alterman és l’ “arma política de la desinformació”. A més a més, té una importància creixent del
debat ètic en al comunicació i el periodisme.

4. Postètica:

Fa referència a la moral relativista “tot val” o neutralitat de posicionament. Segons Bauman, també ens parla
de la crisi global de valors (societat líquida).

És un sistema de deures trasbalsat (en dentologiam els deures sempre van abans dels drets). Hi ha també una
manca de conseqüència entre allò que es denuncia i allò que es fa.

Els clarobscurs de la cultura de la participiació segons Kenkins són: potencials emissors del missatge que
contribuïm a escampar la desinformació i a alimentar els algoritmes. Així doncs, la regulació, l’autoregulació
i l’educació mediàtica són la solució.

5. La raó humana:

L’ètica existeix perquè tenim la capacitat de raonar. Però aquesta capacitat cal ser cultivada. Cal tenir
voluntat de conèixer (malgtat les impossibilitats del context.

6. La felicitat i la virtut;

Virtutu (arté) i felicitat (eudaimonia) com a concepte clau en Aristòtil. Tots els homes cerquen la felicitat,
però és un error cercar-la, com fan la majoria en el plaer, la riquesa o el prestigi.

La felicitat, l’harmonia, la virtut, provenen d’una conducta que sigui coherent amb l’autèntica naturalesa
humana, en altres paraules: provenen del comportament raonable.

Ser feliç no significa, en el context grev, altra cosa que obrar d’acord a la naturalesa humana orientada pel bé
(virtut). Felicitat com a concepte que s’identifica amb “el viure bé” o “l’actua bé”.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

La virtut és una de les condicions d’accés a la felicitat. Ser virtuós cal considerar-ho així com un deure: el
deure de ser (i de viure) en el bé, en harmonia.

La virtut prové de la raó, però també de l’educació i de l’hàbit (cal voler ser virtuós).

7. L’equilibri o la justa mesura:

Quan hi ha conformitat entre l’acció (llibertat, desig) i la regla (moral, deure) hi ha virtut i hi ha harmonia.
Com que l’èsser no només és ànima, també cos, existeixen juntament amb la virtut i la raó, els vicis i els
plaers. Això allunta a l’home de la felicitat. Aquesta conformitat s’entén en termes d’equilibri.

L’ètica de la felicitat d’Aristòtil ens convida a viure en la justa mesura, que no és cap fòrmula matemàtica,
sinó l’equilibri entre el desig i la norma on resideix el bé. En el terme mig entre el desig i la norma hi ha la
maduresa de l’acció.

La importància de la “justa mesura”, que és un “triomf de la raó sobre els instints”. Cultivar la virtut ens
conduirà a viure en la justa mesura entre el que desitgem (plaer, instint) i el que ens fa bé (raó, intel·lecte).

“La virtut és un hàbit selectiu que constitueix en un terme mitjà relatiu a nosaltres, determinat per la raó i Per
tot allò pel que decidirà un home prudent” - Aristòtil.

Prudència - virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstànices del cas, a les
conseqüències probables de l’acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes.

7.1. Conclusions:

1) La felicitat és el viure en el bé, ser morals.

2) Virtut (intel·lecte, cultiu dels bons gàbits) vs vici (cos, instints i plaers)
3) Just a mesura - ni carències ni excés. Conformitat entre desig (llibertat) i acció.
4) Equilibri - prudència.

8. Aristòtil avui:

El llegat ètic d’Aristòtil radica en la seva confiança en l’humà com a èsser moral (capaç de viure i fer el bé).
El seu pensament sustenta els fonaments de l’ètica posterior I és l’arrel de conceptes d’ètica.

L’autoregulació periodística és un compromís voluntari d’assumir i aplicar el ocdi deontològic. En la

voluntarietat del compromís radica l’equilibri entre el desig i la norma.

És la via més eficaç per l’exercici de l’ètica professional, que té el bé (la felicitat segons Aristòtil) com a
finalitat. L’ètica existeix perquè tenim un compromís social donat de la necessitat de conviure i de justificar
els nostres actes davant dels altres.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

U N I TAT 2 :
Ètica moderna: Kant i Mill

1. La il·lustració:

Context de la il·lustració o segle de les llums. Moviment filosòfic, polític i social lligat a l’eclosió del
pensament humà de l’edat moderna.

És un impuls demogràfic, econòmic i intel·lectual que precedeix la Revolució Francesa, la Revolució

Industrial, i la fí de l’Antic Règim.

Els principals protagonistes de la il·lustració francesa reten homenatge a Voltaire, llavors exiliat, llegint la
seva tragèdia “l’orfe de la xina” al voltant del seu bust.

1.1. El contracte social:

“L’home neix lliure però està encadenat” - Rosseau.

Necessitat d’un pacte simbòlic entre ciutadans, segons el qual tot individu accepta la vida en societat sense
renunciar a les seves llibertats privades.

1.2. La separació de poders:

“Tot home que té poder s’inclina per abusar del mateix; fins que no troba límits” - Montesquiu.

En el seu tractat de teoria política “l’esperit de les lleis” proposa la separació de poders i les bases dels
moderns sistemes parlamentaris.

1.3. Enciclopèdia:

Obra que recull tot el pensament fins al moment. Símbol de la il·lustració com a moviment polític i cultural
que vol expandir la filosofia de l’humanisme a través de la raó i el coneixement.

La il·lustració significa l’abandonament, per part de l’home, d’una infantesa mental de la qual ell mateix n’és
culpable. Infantesa és la incapacitat d’usar la pròpia raó sense la guia d’una altre persona. Aquesta
immaduresa és culpable quan la seva causa no és la manca d’intel·ligència, isnó la manca de decisió o de
valor per pensar sense ajut aliè.

1.4. Immanuel Kant, què és la il·lustració?

Kant no formula una ètica nova sinó que parteix d’una base clàssica però li dona una forma contemporània.

1.5. Il·lustració:

a) Segles de les llums: la llum del raonament

b) Llibertat del pensament autònom “atreveix-te a saber”
c) Màxima del sentit comú: “pensa per tu mateix”
d) Impuls social - contracte social (Rosseau)
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

e) Impuls Polític - separació de poders (Montsesquieu)

f) Impuls intel·lectual - enciclopèdia de les arts I les ciències (Diderot)
g) La revolució francesa (i fi de l’antic règim) com a una de les conseqüències de la il·lustració.

2. Kant: L’imperatiu categòric:

Kant modernitza els plantejaments de la tradició filosòfica anterior. Posa la justícia i l’universalisme moral al
nucli de l’ètica.

A més a més, introdueix el concepte de deure, és a dir, que el que hauria de ser cal que sigui, a partir de la
conscipencia i no de les necessitats socials. Aborda la vinculació entre deure i llibertat.

2.1. El deure i la llibertat:

Així com Aristòtil sostenia que la felicitat és el propòsit final de tot home; Kant focalitza el seu pensament
ètic en torn del deure.

Segons Kant, el deure (“haver de”, obligació, forma imperativa) és distintiu de l’home i “l’eleva per sobre de
si mateix”, el fa racional. Només pot provenir d’una imposició quan la imposició és racional. No pot ser
imposat, per exemple, per una dictadura.

El tribunal més vàlid és el de la pròpia consciència. La voluntat d’entrendre la moral com a llei universal.
També maximitza la utilitat del bé per a la societat.

La moral ha de tenir com a objectiu el màcim bé per al major nombre possible (summum bonum).
Consciència com a arrel del deure.

*Altres corrents filosòfiques proposen la regla d’or ètica: “fes als altres el que voldries que et fessin a tu” o
“no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu”.

2.2. L’imperatiu categòric:

Mandat moral intern i incondicional inherent a la naturalesa humana que guia l’actuació dels homes. Per
damunt de les seves emocions, desitjos i interessos individuals.

L’imperatiu categòric aporta certament la regla bàsica per a una bona conducte però no és suficient, perquè
l’home no és un ésser racional pur sinó que té inclinacions i impulsos; per tant, cal tenir una bona voluntat
necessàriament.

Qui vol actuar conforme a la moral ha de prendre el bé absolut ocm a mesura de les seves accions.

L’imperatiu categòric explica la concepció kantiana del deure. Per Kant, el que hauria de ser cal que sigui, a
partir de la consciència i no de les necessitats socials. Mentre la llei és heterònima (s’imposa per un poder
extern) el deure és autònom (mandat intern).

3. Mill: la llibertat i el paper de l’estat:

Primer manifest sobre les llibertats de l’individu.

 Dret i ètica de la comunicació i la informació

Sobre la llibertat - el plantejament de la llibertat és incompatible amb qualsevol forma de societat totalitària,
però també irreconciliable amb una totalment lliure, o salvatge, on dominin els individus més forts i més
astuts.

Per al desenvolupament de la llibertat, és necessària l’existència d’una societat civil avançada i organitzada
per un estat de dret.

Tota això implica que els ciutadans siguin no només titulars de drets, sinó també de deures cívics (perquè la
bondat d’un estat està determinada per la bondat dels seus ciutadans).

Ànim de regular el paper de l’estat. Formular un principi “encaminar a regir de mode absolut la conducta de
la societat en relació a l’individu, en tot allò que sigui obligació o control, ja bé s’apliqui a la força física, en
forma de penes legals, o a la coacció moral de l’opinió pública”.

Com tots els liberals, John Stuart Mill pretén delimitar clarament un domini en què els individus puguin “fer
el que vulguin”, un domini en què la societat no empri la coacció, ni a través de les lleis, ni (de forma més
subtil) mitjançant la pressió de l’opinió pública. Des d’un punt de vista teòric, la qüestió de la llibertat
consisteix a trobar la millor línia de demarcació, la frontera més adient per tal de promoure “la felicitat de
tots”.

Per tal d’establir aquesta frontera, Mill recorre a dos principis: principi de llibertat individual i principi de les
circumstàncies específiques de cada cas.

El primer, que anomena “principi de la llibertat individual”, identifica un àmbit extens d’accions en que
l’individu “té tot el dret” de fer el que vol (o el que no vol - que vindria a ser el mateix).

3.1. La llibertat segons les circumstàncies:

Fa referència a la jurisdicció de la societat, que té dret a intervenir i sancionar quan les coses no funcionen.
Així doncs, la jurisdicció és potestat, derivada de la sobirania de l’Estat, d’aplicar el Dret en el cas concret.

3.2. El paper de l’estat:

L’estat té el deure de fer tot el que és susceptible d’augmentar la felicitat general (garantint els drets,
regulant-los o aplicant-los).

En el context d’un estat mínim, que garanteixi l’accés de tothom al mercat en igualtat de condicions, l’estat
no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. En determinades circumstàncies, però, l’estat pot intervenir en
economia per preservar el lliure joc de la competència i els drets dels consumidors.

Mill estableix una separació entre la responsabilitat individual i la responsabilitat de la societat.

 Dret i ètica de la comunicació i la informació

U N I TAT 3 :
Ètica professional i deontològica

“Conjunt de convencions morals i deures que regules(per convicció personal i no per obligatorietat legal)
l’excercici professional del periodista”.

1. Introducció:

1.1. Autonomia de l’acte informatiu:

Reconèixer els drets i les responsabilitat dels tres subjectes de l’acte informatiu, amb drets i responsailitats.
Prinicipi de triple autonomia necessari per l’ètica periodística.

Periodista - té drets com a ciutadà, pero actua en funció d’una responsabilitat professional. Ha de ser
conscient del seu prestigi i de ls seva quota de poder informatiu.

Empresa - té dret a un estil editorial, fonts de finançament, I ideologia pròpies, però ha de ser conscient del
seu deure com a servei de comunicació social. Ha de fomentar la competència lleial i la llibertat
d’informació.

Audiència - té dret a una informació veraç i contrastada, i també la responsabilitat d’elegir-la. Ha d’anar més
enllà del “mínim esforç” i rebutjar el criteri de l’èxit immediat.

Tòpics i creences que degraden l’acte informatiu:

a) “Davant la competència, tot val” c) “Ho demana l’audiència”

b) “Qui paga mana” d) “Tot el que no és llibertat d’expressió és
censura”

1.2. Ètica periodística:

Tesaurus de principis universals de l’ètica periodística (Salvador Alsius):

a) Principi de veracitat
b) Principi de justícia
c) Principi de llibertat
d) Principi de responsabilitat

La credibilitat, eficàcia i Utilitat de l’ètica de la comunicació deriva del fet de sorgir de la consciència
professional i no d’imposicions d’organismes externs. Un compromís ètic i solidari amb la realitat
informativa és l’únic que pot distingir l’essència del periodisme de la mera producció de contingut i
informació.

Buscar el summum bonum (el major bé per al major nombre)

 Dret i ètica de la comunicació i la informació

1.3. La violència:

Violència directa - és la forma clàssica de violència. Implica l’ús de força física, per tant, és visible,
intencional i drecta. Són esdeveniments disruptius o catastròfics. És atribuïbla a una o més persones (autoria
clara i fàcil d’entendre)

Violència estructural - forma de violència en la que una institució o estructura social perjudica persones tot
negant-les la cobertura de les seves necessitat bàsiques. Molt vinculada a la injusticia social. Ex: pobresa,
dificultat d’accés a la santitat pública.

Violència cultural - referida a aspectes d’una cultura que poden justificar o legitimitzar una forma
estructural de violència. Fa que la violència directa sembli correcta (o almenys no punible), acceptada
socialment. Està integrada en una societat fins al punt de ser pràcticament invisible. Pot ser molt difícil de
detectar en la seva dimensió simbòlica. Ex: humor homòfob, xenòfob o masclista.

2. Els valors de les professions de la comunicació i la informació:

2.1. Ètica de la informació:

Regula el dret col·lectiu a la llibertat d’expressió i d’informació (Article 19. Declaraci Universal de Drets
Humans 1948). Aplicaci dels principis tics a la professi informativa en l’ mbit de les societats
democr tiques i de masses.

Fases:
1. En un primer moment les societats liberals van posar l’ mfasi en la defensa de la llibertat d’expressi
contra qualsevol censura externa, en especial l’exercida per grups pol tics o religiosos. (Lleis generals
per protegir la llibertat d’informació dels grans poders polítics i eclesiàstics)

2. Progressivament la tend ncia ha anat evolucionant cap a considerar que els entrebancs a la llibertat
d’expressi provenen dels grups econ mics i de les noves circumst ncies que es produeixen en grans
empreses de comunicaci multim dia. (Esquemes d’autorregulació professional)

3. Raons dels professionals per ser o no ètics:

3.1. Raons per no ser ètic:

Qüestions de memòria històrica - raons que corresponen al passat de la tradició del periodisme i de la
història del país.

Interessos polítics - les forces polítiques poden ser “ètics” en funció dels interessos personals (no del
súmmum bonum). En aquest sentit l’ètica pot ser manipulada per polítics i periodistes, convertint-se en un
instrument de la lluita del poder o en una arma de persuasió demagògia.
- Per exemple: interessos personals en campanya electoral.

Interessos comercials - o de raó de competència de mercat. La llibertat de premsa i informació es confón

sovint amb la llibertat Per vendre escàndols, rumors sense confirmar, sensacionalisme i propaganda política
financera.
- Per exemple: l’empresa intercedeix en la tasca del periodista fixant el to d’una notícia d’una “suposada”
demanda d’una audiència.
à
ó
ó
è
ó
è
ò
è
è
ó
à
í
à
ó
ó
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

Interessos personals - raons de caràcter personal, de cada periodista amb la seva consciència interna.
- Per exemple: competència deslleial, persecució de fama o visibilitat, etc.

3.2. Raons per ser ètics:

Credibilitat - fonamenta l’autoritat i la fiabilitat de les notícies. No ser fidels a la realitat, ser tendenciosos o
sensacionalistes en el tractament de la informació i les imatges, genera una credibilitat difícilment sostenible
al llarg del temps.

Qualitat informativa - tota la informació de qualitat, ben contrastada, que serveixi a la veritat, objectivitat i
exactitud, sempre serà lícita. I a l’inrevés: una informació que manqui d’ètica no tindrà qualitat informativa.

Identitat i estatus professional - la deontologia serveix de nexe d’unió i de senya d’identitat de l’actuació
professional. Sense la deontologia la professió perd el seu motiu de ser, els seus objectius I fins des d’una
perspectiva lícita i legal, i es desvirtua. Mantenir la integritat amb independència del context, reforça la
identitat i l’estatus professional. Si som ètics, serem bons periodistes a qualsevol lloc.

Unitat d’empresa informativa - en una empresa informativa pot haver-hi desunitat entre els interessos dels
propietaris, els patrocinadors i els periodistes. Si els interessos estan enfrontats entre si, l’ètica periodística
se’n ressentirà. Aquest és un mal comú avui, en que la gerència dels mitjans cada cop està més en mans
d’interessos comercials i es mou per raons de competència més que d’ètica informativa.

4. Ètica professional o deontologica periodística:

Mentre l’ètica Interpel·la la consciència individual, és un control interior que l’individu exerceix sobre si
mateix; i la deontologia regula la moral d’un col·lectiu o gremi per orientar la seva acció al bé comú.

3.1. Deontologia professional:

Ciència o coneixement dels deures. Es planteja què és bo i convenient de fer en l’exercici professional. Ajuda
a establir quines finalitats i objectius marquen la feina professional, els motius de ser (confereix estatus,
identitat a la professió, motiu d’ésser).

S’ocupa en primer terme dels deures (responsabilitats) i després dels drets (llibertats) que tenen tots els que
exerceixen una mateixa professió (deontos: deures o obligacions).

Busca formular un conjunt de normes o principis que orientin la conducta dels professionals d’un mateix
gremi. Ha d’aportar capacitat de reflexió i anàlisi crítica als professionals.

Eina que ajudi a reflexionar sistemàtica i ordenadament sobre el problema/dilema, per aclarir les principals
obligacions i deures del professional per assumir responsablement l’exercici de la professió sempre en
benefici de la societat.

S’expressa en un conjunt de normes que regeixen la consciència moral del professional del periodisme i que
estan establertes en els codis d’ètica periodística.

Regula la consciència del professional i el fa responsable dels seus deures. Té un doble propòsit, fixar
normes i definir obligacions morals (deures) i drets (llibertats).
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

4. Regles deontològiques bàsiques:

La deontologia regula l’activitat dels informadors i es troba referenciada en l’ús professional i en els codis
deontològics de la premsa, la ràdio, la TV i el cinema.

Els codis deontològics són regles o normes de caràcter ètic que ja estan consensuades i aprovades pel gremi
de professionals de comú consens, i es recopila en codis que ajudin a l'exercici de la professió.

Es poden resumir en quatre grans apartats.

1. Relatives a la professió - garanteixen la preservació dels valors ètics en l’exercici del periodista (el ecret
professional, la clàusula de consciència, el dret i deure de rectificació, el dret a un salari digne i just, etc)
- Ex: un titular erroni no rectificat, es pot convertir en desinformació o propaganda.

2. Relatives a la relació del periodista/comunicador amb l’estat i a la comunitat internacional - l’informador

ha de respectar les institucions socials i vetllar per la pau i l’ordre internacionals.
- Ex: no respectar les institucions nacionals, internacionals o els acords diplomàtics pot generar crisis
de credibilitat i afectar la presa de decisions.

3. Relatives a la relació del periodista/comunicador amb el públic - l’informador deu respecte a la intimitat
i la vida privada de les persones. Ha de protegir la infantesa i la Joventut, i respectar el dret de les
persones a la pròpia imatge.
- Ex: la imatge de les persones no pot ser utilitzada sense consentiment, fora de context, amb finalitats
propagandístiques, etx. Cal evitar la difusió d’estereotips i els atemptats contra l’honor.

4. Relatives a la relació periodística/comunicador amb la seva consciència individual - el periodista ha de

vetllar per mantenir la dignitat, la integritat i el prestigi professionals.
- Ex: acceptar suborns o subornar les fonts; acceptar favors; cedir a manipulacions, etc.

5. Drets i deures del periodista i del comunicador audiovisual:

Tota professió té deures en diversos àmbits:

1) Cap a públic/client
2) Cap als companys
3) Cap a l’empresa

I uns drets que s’han de protegir i orientar:

1) Dret a la vida en l’exercici professional
2) Dret a la informació
3) Dret del periodista i del ocmunicador a les fonts informatives
4) Dret a l’autoria
5) Dret al secret professional
6) Dret a la clàusula de consciència

5.1. Deures:
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

El periodista i el comunicador audiovisual contrauen una sèrie de deures en tres àmbits:

1) Deures envers el públic en general - responsabilitat sobre tot allò que porta la nostra signatura. Deure ètic
de donar informació veraç, objectiva i exacta.

2) Deures envers un mateix - destaquen la dignitat i la integritat professional, no deixar-se subornar,

claudicar davant de pressions, acollir-se a la clàusula de consciència, etc.

3) Deures envers els col·legues - defensar units els interessos conjunts de la professió. Solidaritat, lleialtat,
competèncial lleial o fair play, respecte els drets d’autor d’altres companys, no copiar ni plagiar, etc.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

U N I TAT 4 :
Principis fonamentals de l’ètica i la deontologia professional

Neixen de la necessitat de qualsevol col·lectiu professional d’articular un conjunt de regles que defineixin i
controlin els seus drets (llibertats) i els seus deures (responsabilitats)

1) Definir el comportament intern d’un col·lectiu

2) Definir un ideal professional
3) Definir com ha de ser la relació dels professionals amb la societat i amb el públic

Hi ha dinou principis ètics del periodisme i la comunicació.

1. Integritat professional:

“El periodista/comunicador té el dret i el deure de rebutjar tota pressió externa i interna, i d’acceptar
únicament les ordres que provinguin del seu mitjà, sempre i quan no comprometin la seva integritat moral i
la seva independència professional”

1) No cedir a interessos aliens o personals

2) No acceptar suborns
3) Ser lliure, independent i honest
4) No estar lligat per res ni ningú

No comprometre la imparcialitat i neutralitat de la informació.

2. Dignitat professional:

“El periodista/comunicador té el deure de mantenir el més alt nivell professional i ètic, i ni hauria de fer res
que aporti descrèdit a la seva professió”
- Exercitar en cada professió els principis ètics continguts en el codi deontològic.

Ex: Renunciar a mètodes moralment il·lícits per obtenir informació (suborn, intrusisme professional,
competència deslleial, etc)

3. Responsabilitat professional:

“El periodista/comunicador té una responsabilitat ètica, una responsabilitat jurídica i una responsabilitat
social”

a) Ètica - sobre els seus escrits i peces. En el cas que no vegin signats, recau sobre la direcció del mitjà
b) Jurídica - objecte del dret a la informació i les seves limitacions
c) Socials - considerar el benefici i prejudici de la informació sobre el conjunt de la societat.

*La societat exigeix i demana que es compleixi aquesta responsabilitat davant de determinats continguts que
poden ser nocius per a col·lectius socials.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

Ex: Regulació de continguts que poden generar un ·efecte mirall” nociu o perjudicar les persones
directament implicades. en el cas dels talent shows una estigmatització dels cossos no normatius; en els
extreme makeover show un risc físic dels concursants sotmesos a transformació.

4. Veritat, objectivitat i exactitud en la informació:

Principi unàniment acceptat en tots els codis deontològics del periodisme (la primera condicióen la
informació és la veracitat)

a) Veritat objectiva - empírica, científica, el que es. El contrari de falsedat.

b) Veritat subjectiva o veracitat - el que entenc que és. El contrari de mentida.
c) Objectivitat - “publicar d’igual manera allò que es desaprova i allò que s’estima”

La veritat es basa en evidències i fets, no en suposicions ni opinions. L’objectivitat es proporcional al grau de

coneixement progressiu i parcial de les coses i els esdeveniments socials.

5. Primícia del servei al bé comú i interès públic:

Servei al bé públic, a la comunitat i a la societat abans que als interessos propis i particulars, econòmics i de
mercat. Cerca del summum bonum.

a) Bé comú, ordre just de convivència i llibertat en el que tots els membres en són beneficiats. Finalitat
última de tota societat

b) Interés públic, que no és el mateix que els assumptes que interessen al públic

c) Es mesura no pel que “la gent vol saber”, sinó per les repercussions dels assumptes en els interessos de
tota la societat

No deixar-se portar pels suposats “gustos o preferències de l’audiència”. Informar degudament de la

repercussió social dels assumptes d’interès públic.

Viure més pel servei d’informar (deures) que del servei d’informar (beneficis).

6. Utilització de mitjans justos, honestos, lícits i legals en l’obtenció de notícies i fotografies:

Tenir sempre en compte la justícia, l’honestedat i la legalitat en l’obtenció de la informació.

a) No coaccionar ni pressionar les fotns. Respectar el dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge de les
persones.

b) Extremar les precaucions davant dels col·lectius vulnerables per no reforçar el seu patiment i la seva
exclusió social

c) Renunciar a pràctiques il·legals i il·legítimes com el frau, el xantatge, la intimidació, les escoltes
telefòniques i la càmera oculta.

En l’ètica artistotèlica, els fins no justifiquen els mitjans.

 Dret i ètica de la comunicació i la informació

7. No al sensacionalisme en premsa, ràdio, TV i cine:

Discernir els límits ètics entre explicar una història de la forma més viva i creïble i explotar una tragèdia
humana. Aquesta responsabilitat és dels mitjans informadors, no de l’audiència.

a) Sensacionalisme - exageració intencionada del contingut de la notícia, encara que en el fons hi hagi
veritat.
b) Respectar la intimitat, el dret a la imatge, i l’honor de les persones en situacions de tragèdia.

No cedir a la normalització del tractament morbós, escandalós o escarós de la informació. Prioritzar

l’objectivitat i l’ètica al desig de vendre.

“A més cruesa de les imatges i les informacions, més rebuig potencial en l’audiència, i menys capacitat de
raonar sobre un fet”.

7.1. Sensacionalisme i efecte invers de la notícia:

a) La reflexió moral ve del raonament, no de les emocions

b) “Mostra la cruesa extrema o els detalls del patiment. Així doncs, no aporta elements informatius a la
descripció dels fets”
c) “La teràpia de shock (mostrar l’horror i el patiment humans de manera desbordant) no serveix per
conscienciar les persones de l’horror d’una guerra o d’un conflicte”
d) “L’abús reiterat pot fins i tot generar l’efecte contrari: la indiferència social”

8. Tractament ètic de la violència:

Informar sense justificar la violència. No fer apologia ni propaganda del terrorisme. No celebrar-lo
emocionalment ni banalitzar-lo.

a) Informació sensata i responsable

b) Lleguatge sobri i equilibrat
c) Recòrrer a l’experiència (periodistes especialitzats en la matèria)

El caràcter espectacular i violent del terrorisme dificulten l’anàlisi. Prioritzar l’important per damunt de
l’altisonant o sorollós. Cal evitar la sobre-informació sobre violència, perquè pot tenir un efecte
normalitzador i convertir la violència pública en espectacle i entreteniment que cultivi la insensibilitat.

Ex: cobertura del terrorisme (11M) o la cobertura de Crims (Alcàsser)

8.1. Deontologia dels informes sobre crims:

1) Respectar la presumpció d’innocència (protegir l’anonimat dels sospitosos durant el procés judicial)
2) No generar climes alterats d’opinió públic que puguin entorpir l’administració de la justícia
3) No fomentar el judici paral·lel
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

9. Tractament ètic de la publicitat:

Distingir sempre els espais d’informació dels de publicitat segons els recursos i exigències de cada mitjà.

a) No a la publicitat enganyosa o subliminal (inconscient), que anul·len la lliure elecció del públic.

b) Regular el contingut de la publicitat televisiva (productes perjudicials, com l’alcohol o el tabac, serveis
immorals com la compra-venta del sexe, etc)

c) Regular el contingut dels blocs publicitaris perquè no desautoritzin els espais informatius (ex. Una
notícia sobre el problema social de l’alcoholisme no ha d’anar seguida d’un anunci d’alcohol)

La deontologia considera que el periodista/comunicador no ha de fer publicitat ni propaganda per preservar

la seva credibilitat com a informador i al imparcialitat i neutralitat de la seva tasca.

La publicitat és informació comercial interessada econòmicament. La propaganda busca persuadir, modificar

la opinió pública i minvar la capacitat crítica de l’audiència. Tots dos objectius són incompatibles amb els del
periodista.

10. Defensa de la llibertat d’informació i d’expressió:

Llibertat requerida per obtenir notícies, publicar-les i sotmetre-les a l’examen de crítica. Dret humà
fonamental recollit a l’article 20 de la constitució. A la majoria de països està reconeguda tan des de l’ètica
com des del dret.

a) Llibertat d’expressió = llibertat d’informació = llibertat de premsa (deontologia

b) Dret d’informació - ciències jurídiques
c) Llibertat d’informació activa - dret a comunicar lliurement informació veraç
d) Llibertat d’informació passiva - dret a rebre-la

La llibertat de premsa és l’element distintiu dels països democràtics dels que no ho són. El hate speech,
llibertat d’expressió vs delictes d’incitació a l’odi.

11. Respecte al dret a la intimitat i vida privada de les persones:

Dret al control exhaustiu de l’individu sobre tot el relatiu al seu àmbit privat. Per intimitat i vida privada
entenem:

a) Respecte a l’honor personal i familiar

b) Respecte a una natural reserva de les relacions sexuals
c) Les relacions de fe o creences religioses
d) Respecte a la pròpia imatge perquè no sigui exposada sense previ ocnsentiment o indegudament
e) Dret de la persona a una vida retirada i anònima
f) Respecte al domicili i a la correspondència
g) Respecte a les ideologies polítiques
h) Respecte a la malaltia, mort, patiment i dolor
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

Totes les persones, sense excepció, tenen dret a la vida privada en els espais públics. Només es pot atemptar
contra la intimitat en el cas que la vida privada sigui de clara transcendència social o d’interès pel bé comú.
En aquest cas prevaldrà el dret de la ciutadania a la informació sobre la persona.

11.1. El problema de la privadesa de les persones públiques:

a) L’esfera entre el públic i el privat és difícil delimitar en la cultura de les celebritats

b) Allò que esdevé públic no pot tornar a ser íntim

c) Una persona que ha venut la seva vida privada i la seva intimitat de manera sistemàtica no té privadesa
perquè aquesta esfera ha quedat exposada al domini públic

d) Ser famós implica haver d’estar sistemàticament exposat al públic i renunciar a la intimitat?

e) Donar a conèixer circumstàncies o aspectes de la vida humana, generalment dolorosos, de patiment i

aflicció, que no són degudes al públic i Tenen un caràcter privat, és una manera d’atemptat contra la
intimitat. També en el cas de les celebritats.

12. Respecte al dret a l’honor:

Tots els individus per igual tenen dret a ser respectat en el seu honor i a no renunciar a la seva dignitat
humana. Drets universals reconeguts per la Constitució.

a) Pot existir conflicte entre el dret a l’honor i a la llibertat d’informació amb finalitats informatives (dues
figures jurídiques reconegudes)

b) Si la infromació és objectiva i veraç (es respecta al principi de veracitat, objectivitat i exactitud) i es

tracta d’un assumpte que afecta al bé comú, prevaldrà el dret d’informació)

c) El codi penal reconeix com a delictes contra l’honor la calumnia (acusació falsa de delicte) i la injúria
(lesió de la dignitat de la persona)

d) En deontologia també existeix la difamació - atemptar contra la credibilitat i validesa d’una persona.

A nivell ètic, la calumnia i la injuria són acusacions falses o malicioses amb el propòsit de causar un mal. La
gravetat resideix en la impossibilitat de restituir l’honor.

13. Respectar el dret a la pròpia imatge:

Dret que faculta a les persones a reproduir la pròpia imatge, amb caràcter comercial o no. dret que té la
persona d’impedir que un tercer Pugui captar, reproduir o publicar la seva imatge sense autorització.

a) És un dret irrenunciable i innat - es neix i es mor amb aquest dret. Inalienable i intransferible.

b) El dret de les persones a salvaguardar la pròpia imatge prevaldrà sempre sobre la llibertat d’expressió
amb finalitats informatives

c) Alguns autors el relacionen amb altres drets com l’honor, d’altres amb el dret o la intimitat i la privadesa,
fins i tot amb el dret d’autoria

d) En qualsevol cas, la lesió de la pròpia imatge constitueix la violació d’un dret de la personalitat

Totes les persones tenen un dret exclusiu sobre la utilització de la pròpia imatge i el dret a oposar-se a una
publicació no autoritzada.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

14. El sentit ètic de la protecció de la infantesa i la joventut:

El respecte a la intimitat i privacitat dels menors ha de ser un criteri bàsic pels professionals dels mitjans
audiovisuals. Els efectes sobre la dignitat poden ser irreparables i permanents de cara a la opinió pública.

a) Es pot donar informació sobre menors anonimitzada

b) Fomentar l’estigma perjudica la reinserció social
c) Menors i TC - consens en regular continguts relatius en categories específiques (drogues, tabac,…)
d) Importància i gravetat dels models i estereotips
e) Efectes nocius de continguts dedicats als Menors - Immunitat, normalització, imitació, identificació

L’article 20 de la Consitució reconeix el dret a la protecció de la infantesa i la joventut com a limitació al dret
de la informació.

15. No a la discriminació. Igualtat en el tractament:

Dispensar un tractament adequat a grups socials vulnerables o desafavorits, en compliment del dret universal
d’igualtat de la DUDH de 1948.

a) Cap persona pot ser rebutjada per una condició de gènere, raça, classe, ètnia, condició social, política o
econòmica
b) Cap persona ni legislació pot discriminar per cap motiu
c) Els mitjans han d’evitar els estereotips, el llenguatge sexista o racista
d) Donar veu i identitat als col·lectius invisibilitzats o desafavorits, afavorint els trets positius i evitant les
debilitats o situacions dramàtiques
e) Renunciar a tota incitació a l’odi, l’hostilitat o la propaganda

El periodista/comunicador no ha de discriminar ni de ser discriminat.

16. Respecte al secret professional:

Dret del periodista de no revelar la identitat de l’autor de la informació al seu superior, a tercers o a les
autoritats públiques o judicials. Deure del periodista de no revelar les fonts de la informació rebuda en
confidència (off the record).

a) El secret professional eximeix al periodista de l’obligació de revelar les fonts si és citat com a testimoni
en un judici
b) El periodista pot revelar la informació però no les fonts. Revelar el missatge però no el missatger.
c) El deure de secret professional és una limitació al dret d’informació i a la llibertat d’expressió
d) Per preservar la transparència de la informació, es limitarà a casos d’informació confidencial, per
protegir les fonts

El periodista té el deure moral i ètic de protegir les fonts que han “filtrat” informació confidencial. A nivell
jurídic, la Constitució reconeix aquest dret en el seu article 20.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

17. Correcció d’errors (dret de rèplica i rectificació):

Dret de rectificar inexactituds comeses en l’exercici professional. Necessitat de reconèixer la falta a la

primera oportunitat. quan afecta al prestigi o dignitat de persones físiques o jurídiques aquestes queden
emprarades pel dret de rèplica.

a) Alguns informadors malentenen la rectificació com a senyal de debilitat o desprestigi, però és

fonamental per a la credibilitat social d’un mitjà
b) La publicació d’un escrit de rectificació contribueix a la cerca responsable de la veritat
c) Més que limitar la informació, contribueix a l’existència d’una opinió pública lliure

Rectificar evidència la bona fe del periodista i del comunicador, que pot errar humanament i per això té el
dret i el deure de rectificar a la primera oportunitat.

18. Clàusula de consciència i dret a expressar la pròpia ideologia:

Permet a un informador negar-se a una tasca professional determinada o inclús abandonar l’empresa si
aquesta tasca va en contra de les seves convicicons morals.

a) El periodista s’hi pot acollir quan es senti lesionat en l’honor, dignitat professional o en els seus
interessos morals o de consciència

b) l’Organització Internacional del Treball l’ha definida com una “disposició que autoritza al periodista, en
cas de canvi d’orientació de la línia del mitjà, a dimitir sense perdre el dret a una indemnització”

c) El periodista no estarà obligat a signar peces que vagin en contra de la seva consciència ètica ni a
responsabilitzar-se d’informacions modificades amb criteris que van en contra de les seves conviccions
morals

19. Solidaritat professional, lleialtat a l’empresa i als companys:

Per solidaritat professional s’entén la fraternitat i germanor que ha d’existir entre els companys d’un gremi.

a) Lleialtat a l’empresa - obligació de no fer públics els secrets d’una empresa. Es relaciona amb el principi
d’ètica empresarial: confidencialitat de dades d’una empresa.

b) Lleialtat als companys - equival al fair play, joc net o bona fe. Equival al Principi d’ètica empresarial:
competència lleial o joc net.

La lleialtat de l’informador ha de començar per la fidelitat al sseus propis ideals si tot l’entorn social que
l’envolta. Aquesta lleialtat ha de ser extensiva als companys, a l’empresa i al públic.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

U N I TAT 5 :
La regulació de l’estat

1. Principis constitucionals:

1.1. Llibertat d’expressió, creativa i d’informació:

La llibertat d'expressi s un dret fonamental que protegeix la difusi d'idees per part d'individus o
col·lectius sense por de patir censures o repres lies.

Es troba recollit a la Declaraci Universal dels Drets Humans, aix com a la Constituci Espanyola (Art 20):

a) Llibertat d’Expressi - ”A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante
la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducci n” (BOE, 1978)
b) Llibertat de creaci art stica - “A la producci n y creaci n literaria, art stica, cient fica y t cnica”
(BOE, 1978)
c) Llibertat de c tedra - Llibertat ideol gica i possibilitat d’expressar les idees o conviccions reconegudes
als docents en l’exercici de la seva funci .
d) Llibertat d’informaci - “A comunicar o recibir libremente informaci n veraz por cualquier medio de
difusi n. La ley regular el derecho a la cl usula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de
estas libertades”. (BOE; 1978)

1.2. El secret professional:

El Consell d’Europa estableix com a objecte del secret professional del periodista:
1. El nom i les dades personals, aix com la veu i la imatge d’una font
2. Les circumst ncies concretes de l'obtenci de les informacions obtingudes per un periodista davant d'una
font
3. La part no publicada de la informaci proporcionada per una font a un periodista
4. Les dades personals dels periodistes i dels seus patrons relacionats amb la seva activitat professional

1.3. La cl usula de consci ncia:

La cl usula de consci ncia s un dret constitucional dels professionals de la informaci que t per objecte
garantir la independ ncia del periodista en l'exercici de la seva funci professional (BOE, 1997):

1. En virtut de la cl usula de consci ncia els professionals de la informaci tenen dret a sol·licitar la
rescissi de la seva relaci jur dica amb l'empresa de comunicaci on treballin:

a) Quan al mitj de comunicaci amb qu estiguin vinculats laboralment es produeixi un canvi

substancial d'orientaci informativa o l nia ideol gica.

Els professionals de la informaci es poden negar, motivadament, a participar en l'elaboraci

d'informacions contr ries als principis tics de la comunicaci , sense que aix pugui suposar sanci
o perjudici.

b) Quan l'empresa els traslladi a un altre mitj del mateix grup que pel seu g nere o l nia suposi una
ruptura palesa amb l'orientaci professional de l’informador.
à
ó
ó
à
à
à
à
à
è
ó
à
ó
ó
è
ó
ó
á
ó
é
í
è
é
ó
í
ó
ó
í
ó
è
ó
ò
í
è
ó
ó
è
á
à
à
ò
ó
ó
ó
ó
ó
í
ó
ó
ó
ó
í
ò
è
ó
í
ó
í
é
é
ó
ó
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

2. L'exercici d'aquest dret donar lloc a una indemnitzaci , que no ser inferior a la pactada contractualment
o, si no, a l'establerta per la Llei per a l'acomiadament improcedent.

1.4. Informaci i propaganda en per odes electorals

Durant la campanya electoral, les candidatures tenen dret a espais gratu ts de propaganda a les emissores de
televisi i de r dio de titularitat p blica.
- La distribuci d’espais gratu ts per a propaganda electoral es fa d’acord amb el nombre de vots que va
obtenir cada candidatura en les anteriors eleccions de la mateixa tipologia celebrades.
- Tamb es poden anunciar en premsa o r dio de titularitat privada, per no es poden contractar espais de
publicitat electoral als mitjans de comunicaci de titularitat p blica ni a les emissores de televisi privada.
(BOE, 1985)
- La campanya electoral dura els quinze dies immediatament anteriors a la jornada de reflexi , durant la
qual cada candidatura pot demanar el vot.
- s el dia anterior al de les votacions que marca el final de la campanya electoral. Durant aquesta jornada
est prohibit demanar el vot per a una determinada opci o fer qualsevol tipus de manifestaci que
influenci el sentit del vot.

1.5. Informaci i transpar ncia:

Llei de transpar ncia (o Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transpar ncia, acc s a la informaci p blica i bon
govern)

s una norma que t com a objectiu ampliar i refor ar la transpar ncia de l'activitat p blica, regular i garantir
el dret d’acc s a la informaci p blica i establir les obligacions de bon govern que han de complir els
responsables p blics aix com les conseq ncies derivades del seu incompliment.

1.6. Drets personals:

Article 18. - Es garanteixen els seg ents drets:

• Dret a l’honor
• Dret a la intimitat personal i familiar
• Dret a la pr pia imatge

2. Codi Penal i limitacions a la llibertat d’expressió: DEMANAR APUNTS JUDIT

2.1. Incitació a l’odi:

2.2. Plagi:

2.3. Enaltiment del terrorisme:

É
É
à
é
ó
ï
ò
ó
é
à
ó
ú
ó
è
é
í
è
ï
ó
à
ú
ú
ü
í
ü
à
è
ó
ç
ó
ó
ú
è
è
à
ò
ï
é
ú
ó
ó
ó
ú
ó
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

2.4. Inj ries a la corona:

2.5. Ofensa a sentiments religiosos:

ú
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

U N I TAT 5 :
Ètica moderna II i ètica postmoderna

1. Habermas: Legalitat i legitimitat:

Habermas, com Kant, es preocupa per les relacions entre dret i moral. El dret com a remei a les mancances
de la moral. Entent la legalitat com el dret i la legitimitat com la moral. La llei s’ha d’obtenir però ha de ser
moralment digna d’obediència.

“La legalitat només permet el control formal de la validesa de les normes. Calen criteris per jutjar la legalitat
des d’un punt de criteris morals, que són els propis de la legitmitat”. Hem d’entendre el dreure com una eina
per delimitar i saber fer un bon ús de les nostres debilitats.

“Una Acció pot ser ètica quan es compleix en funció d’un deure reglat (legalitat), però més digna serà si
compleix un valor intrínsec (moral o legitimitat)”.

1.1. Ètica discursiva:

Importància del diàleg i de l’esfera pública en la participació dels drets i les llibertats. El diàleg (comunicació
i discurs) és el camí per construir una ètica universal. El diàleg s’adreça a aconseguir el que és just (exigible
a qualsevol ésser humà) però sobre del que és bo (el que proporciona felicitat).

Procés: comunicació (diàleg) - entesa (consens) - norma (moral).

Per Habermas la comunicació ha de ser establerta entre interlocutors vàlids (que es reconeguin mútuamnet).
La situació ideal de parla, és aquella en que els interlocutors parlen des de:

1) Veritat - el que es diu és vertader

2) Veracitat - el que s’expressa coincideix amb el que es pensa.
3) Sentit o intel·ligibilitat - el parlant es vol fer entendre.
4) Correcció moral - el context de normes des del quals es parla és correcte.

1.2. Característiques del consens:

1) Els interlocutors exposen arguments en funció dels interessos del grup que representen, i responen a les
crítiques
2) Cada interlocutor reconeix els altres com a subjectes de dret
3) La defensa dels arguments ha de ser racional, en una discussió es renuncia a l’ús de la força, amenaça,
engany.
4) Un consens és legítim i fomentarà una normal moral legítima quan es respectin totes les normes del
procediment.

2. Bauman: ètica postmoderna:

La modernitat és un escenari en constant transformació, que viu una continua liqüefacció (absència
d’estructures sòlides). L’objectiu és fer de la modernitat líquida un període històric una mica més moral.
Entenent la moral com la cerca del bé i de la felicitat.
 Dret i ètica de la comunicació i la informació

1) La modernitat, segons Bauman era utòpica, ja que partia de la creença en la perfecció del món humà.
2) El rebuig al racionalisme propi de la modernitat, no evita que passin els errors del segle XX.
3) Hi ha una recuperació de les emocions com a fonts potencials de la moral.
4) Ètica de recuperació o restauració - tornem a les preguntes essencials de la filosofia. No dir-nos com hem
d’actuar, sinó preguntar-nos per que actuem).
5) Els pensadors moders, com Kant, somiaven un ordre moral universal però aquest fracassa si no impedeix
que passi l’holocaust.
6) Critica al racionalisme de la modernitat - invalidació de les emocions com a factors de potència moral
7) El mandat moral és individual, no pot ser universalitzable ni calculat
8) Cal reformar l’ètica moderna, però generar ordres nous que substitueixin els vells no és fàcil.
9) Concepte de liquidesa - absència d’estructures sòlides (l’amor)
10) Modernitat (raó, moral heterònima) vs postmodernitat (emoció, moral autònoma)
11) Universalisme vs ambivalència
12) Crítica a Kant - el subjecte no és universal. La moral no només és raó, també és emoció.
13) L’ètica postmoderna vol ser més humana i humanitzadora, i es caracteritza per una apertura a un futur ple
de possibilitats
14) El subjecte no és lòi¡gic i universalitzable, és emotiu i divers
15) Ètica embrionària que planteka una deconstrucció del passat i un replantejament nou
16) Ambivalència - segons Bauman, la llibertat absoluta pot tenir a la solitud.
17) “Ser morals és estar abandonats a la nostra pròpia llibertat
18) Postmodernitat - una modernitat sense il·lusions.
2.1. La modernitat líquida:

Postmodernitat - fi dels grans discursos i de les grans corrents ideològiques del S.XX. Desconfiança en les
estructures de pensament clàssiques i la possibilitat d’un ordre universal.

Referència al manifest comunista. Necessitat de “desfer els sòlids” (les estructures sedimentàries del passat)
per poder progressar i fer espai a noves estructures, nous sòlids.