HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.

TERCER TRIMESTRE
ÈTICA (FILOSOFIA DE LA MORAL)

L’ÈTICA DE HUME
Intel·lectualisme moral → l’acció té a veure amb el coneixement; per actuar bé hem de
conèixer el bé (racionalisme → el que determina l’acció és la raó)

raó / passió

Hume critica l’intel·lectualisme moral → la raó no comanda l’ètica → emotivisme moral → el

camp de l’ètica són les emocions
La raó és esclava de les passions
El paper de la raó calcula les conseqüències d’una acció (paper secundari)

Quines són aquestes emocions morals?

- SENTIMENT D’APROVACIÓ (BÉ)
Tot allò que aprovem de manera immediata (no pensem)

- SENTIMENT DESAPROVACIÓ (MALAMENT)

Sentiment de rebuig

CARACTERÍSTIQUES DE LES EMOCIONS MORALS

Aquest sentiment moral és universal perquè és natural → forma part de l’ésser humà
és empàtic → desinteressat i espontani cap als altres (pel seu bé) → jo no puc estar bé si els
demés no (qualsevol persona)
Ex. solidaritat

Tenim un sentiment
- No corregit
Espontani
- Corregit
Universalitzable
Paper de l’educació
L’emotivisme moral està basat en 2 principis:
- HEDONISME
-Sentiments agradables cap als demés
-Sentiments agradables cap a un mateix

- UTILITARISME
Una bona acció és aquella que beneficia a la majoria
-Sentiments útils cap els demés
-Sentiments útils cap a un mateix

Kant atacarà aquesta concepció

DIFERÈNCIA ENTRE ÈTICA I MORAL

Desde sempre totes les comunitats humanes tenen moral. La comunitat diu el que està
malament (prohibició) i el que està bé és una preinscripció.
Aquesta moral pot canviar amb el temps o geogràficament.
És un àmbit col·lectiu.
Ex. No es tenia la mateixa moral fa 100 anys que ara.

No totes les comunitats tenen ètica.

L’ètica és un àmbit individual. L’ètica és un qüestionament sobre la moral
És estranya l’aparició de l’ètica a la història de la humanitat
Àmbit filosòfic

Les ètiques es pot classificar entre:

- Materials
Són totes les que ens diuen què hem de fer per assolir un objectiu
Tot allò que ens apropi a allò que no volem assolir és dolent i tot allò que ens apropi al que sí és
positiu
Es centren en el contingut (què hem de fer). El contingut varia entre els ètiques però l’esquema
és el mateix
- Formals
No ens diuen què he de fer, sinó ens diuen com hem d’actuar. (no hi ha objectiu)
Tenen aquest nom perquè no hi ha cap contingut.
Kant representa la lògica formal (únic)
És la forma de bé, la lògica de l’ètica
L’ètica de Kant no és una ètica empírica, és una ètica formal (a priori)
IMMANUEL KANT
S. XVIII
Va escriure “La crítica de la razón pura” al 1792 però no content va escriure “La crítica de la raó
pràctica”i en la segona obra és on parla de l’ètica.
“La fonamentació de la metafísica dels costums” on vol escriure una fonamentació racional de
l’ètica.
No va viatjar i era obsessiu

Teoria del coneixement

Descartes
- raó (racional) → matemàtiques
Hume
- sentits (empíric)

Kant fa una síntesi entre racionalisme i empirisme.

En el coneixement hi ha aspectes
- A priori → racionals
- A posteriori → empírics
Ex. El temps és un a priori → sense experiència empírica ja la coneixem
L’espai també és un a priori
Coses ja incorporades (a priori) i després coses que anem aprenent (a posteriori)

En l’àmbit de l’ètica el que vol Kant és buscar el fonament a priori de la moral(abans de tota
experiència)

Kant no vol fer una ètica material més. Vol descobrir quin és l’apriori de tot judici moral → què
ha de mantenir un apriori per ser moral. Quines són les condicions que ha de complir un ideal
per ser un judici moral?

Per Kant la paraula moral vol dir la part racional de l’ètica → els a-priori de l’ètica
Kant fa una ètica formal
No és empírica
PRIMERA CONDICIÓ PER A UN IDEAL MORAL
Un judici moral ha de ser autònom → ens demanem a nosaltres mateixos la llei moral → és el
subjecte que decideix el judici moral
Heterònom → la llei moral ens ve de fora Ex. família, educació, líder…

Totes les ètiques materials són heterònimes → Kant no vol construir una ètica material, vol una
moral autònoma

SEGONA CONDICIÓ
La llibertat → sense elecció (llibertat) no hi ha moral
És un pressupòsit de la moral
Com podem comprovar aquesta llibertat?
La llibertat no es pot comprovar, no és un fet objectiu → només ho pot saber l’agent qui actua
→ és interna
Lliure vol dir que no ho fem per assolir un altre objectiu → si fem una acció esperant un
resultat, no és lliure
Ex. ets amic perquè si → ets lliure
La llibertat no és un fet, és noumènica

BONA VOLUNTAT
bona impressió →acció moral lliure i autònoma → capacitat de triar
El nucli de la moral kantiana és la bona voluntat
Una bona voluntat és la mesura d’una acció moral
No és el resultat el que mesurem, no és el que fa que una acció sigui moral o no
Imperatiu categòric → fòrmula de la bona voluntat → comprovem si estem actuant per una
bona voluntat
Imperatiu → ordre; tot HA DE SER i no ÉS

Un imperatiu potser hipotètic o categòric → en aquest últim és on tenim la bona voluntat

- Hipotètic
Imperatiu que té condicions
Per obtenir un objectiu has de seguir unes condicions
Ex. Si vols ser feliç has de tenir salut
Si vols ser feliç has de tenir bones relacions
Això son les ètiques materials
- Categòric
No té condicions
No té cap finalitat, ni pràctica
Ex. una persona fa alguna cosa perquè vol, sense interès

IDEES DE LA BONA VOLUNTAT

- La bona voluntat va en contra de l'interès personal
La bona voluntat no pot manifestar-se per si mateixa, ha d’existir certes limitacions. és només
sota el conflicte on apareix la bona voluntat (deure). Una bona voluntat la mesurem en una
situació conflictiva.
- Fa una classificació dels actes morals
Hi ha tres tipus d’actes morals
-Contraris al deure → accions sistemàticament en contra
-D’acord al deure → accions subjecte a la llei moral externa ex. el temor al càstig, per tenir
prestigi…
-Per deure → bona voluntat; actuem de manera autònoma

Quan et despegues de la llei moral externa és quan hi ha bona voluntat

PRIMERA FORMULACIÓ DE L'IMPERATIU CATEGÒRIC
Obra según una máxima tal que puedas querer a mismo tiempo que se torne ley universal.

Una màxima és un principi subjectiu de l’obra moral.

Una llei és un principi objectiu racional i universal.

Si vols que la teva màxima sigui una llei és imperatiu categòric o bona voluntat
Si no puc no és un imperatiu categòric
Ex. prohibir la pena de mort → si vols que s’anuli en tots els països, llavors és imperatiu
categòric

Kant creu que moltes vegades som morals amb els altres i no amb nosaltres mateixos → la llei
moral ha de ser consistent → no hi hagi cap excepció
(bona voluntat i interés són contradictoris)

SEGONA FORMULACIÓ
“Obra de tal modo que uses la humanidad tanto en tu persona como en la persona de cualquier
otro siempre con un fin al mismo tiempo y nunca solamente como un medio.”
Ex. l’esclavitud → tractem a algú com a un objecte, són un mitjà
No servim únicament per a alguna cosa → dignitat
Som un mitjà i un fi
Jo no em puc tractar com a un mitjà
EL LIBERALISME
Un liberal és una persona que creu que la llibertat individual està per sobre de tot. La tendència
política és la de la llibertat individual (individu)
S’enfronta al socialisme → per sobre de tot no està la llibertat individual sinó els drets socials i
col·lectius (grup)
Ex. confinament (a favor del dret social i en contra de la llibertat individual)

Tractat sobre el govern civil. 1694

A l’època hi havia un règim absolutista → una sola persona concentra tot el poder → deriva la
monarquia absoluta

Autors que argumentaven a favor de l’absolutisme → FILMER i HOBBES

FILMER
creu que el rei és un dret diví i, per tant, hi ha una legitimitat divina

HOBBES
no legitima en la religió o en l’absolutisme sinó funda l’ordre polític en un pacte → Teoría
contractualista → inventada per Hobbes per pensar quin és el millor règim polític (legítim)

ESTAT DE LA NATURA
Comunitat humana fora de les lleis i normes.
Per Hobbes aixó és una hipòtesi.
Guerra de tots contra tots
“Homo homini lupus”
-L'ésser humà té les mateixes passions
La llei del més fort
-Rivalitat constant
-És agressiu i egoista (pessimisme antropològic)
CONTRACTE SOCIAL
El contracte s’accepta per sortir de l’E.N. per garantir la supervivència
Un contracte és signat per dues parts
Consisteix a cedir tot el poder a un sobirà = tots els meus drets naturals
A canvi, el sobirà ha de garantir la pau → té tot el poder civil
El sobirà governa amb la por al càstig
Si no es compleix el contracte per les dues bandes

Aquest estat civil és leviatan → monstre bíblic → té tot el poder polític→ absolutisme (poder
arbitrari sense límits)
L’única manera de mantenir la pau és amb leviatan → controla absolutament als ciutadans
Dret dels ciutadans → silenci de la llei
JOHN LOCKE
És el pare del liberalisme → lluita contra l’absolutisme de Filmer i Hobbes
També és contractualista → té teoría del pacte social

TEORIA DEL PACTE SOCIAL

ESTAT DE NATURA
No està d’acord amb la visió tan pessimista de l'ésser humà
Els humans som lliure, dependents i iguals → no hi ha guerra

L'ésser humà té 3 drets naturals (pel fet de ser humans)

- Llibertat individual
- Dret a la propietat de la pròpia vida
“la meva vida és meva” (època d’esclavitud)
- Dret a la propietat privada
Està lligada amb la capacitat de treballar en l’estat natural
→ hi ha un límit natural a la propietat privada → equilibri natural que garantitza que tothom
tingui una P.P. → tothom té dret a tenir-la
Ex. no puc treballar un hort enorme perquè es morirà una part De l’hort

A aquests tres hem d’afegir un quart

- Dret natural a castigar
Si s’atempta contra qualsevol dels altres ters drets
Quina és la mesura d’aquest càstig?
Si és un dret individual qui decideix què és més just o menys just?
Aquí és on apareix el risc d’un estat de guerra → si tothom té dret a castigar l’altre estariem en
un tots contra tots → clau per al contracte social → solució per no arribar a l'estat de guerra →
sortim de l’estat natural per entrar en un civil
PACTE SOCIAL
És un contracte voluntari i lliure entre els individus
Els termes són:
- Cedir el meu dret a castigar en garantia de tenir els tres drets naturals
El govern ha de vetllar per aquests drets
La violencia legitima l’estat
Destituir un govern si no compleix el pacte
Per garantir els drets dicta lleis sota les quals està tothom → el leviatan està per sobre de la llei
Aquest dret no pot ser absolut ni arbitrari → és provisional, delegat i condicional
un delegat és una autoritat
Són els ciutadans els que han establert el govern i tenen el dret de revotarlo

PACTE DOBLE DE LOCKE

- pacte entre individus (d’estat natural → estat civil)
- pacte entre ciutadans i governants → confiança de que el goevrnant omplirà el seu
objectiu
Aquest poder no és absolut perquè hi ha una divisió de poders → federatiu, legislatiu →
control del poder
El poder legislatiu → elabora les lleis i vetlla perquè es compleixin → està sotmes a la llei i la
voluntat popular
El poder federatiu → diplomàcia o relacions exteriors → relacions d’un estat amb un altre estat

CARACTERÍSTIQUES DE LA POLÍTICA DE LOCKE

- provisional
- delegat
- condicional
- només els propietaris poden participar en política → només ells tenen alguna cosa a
defensar
La gent que no té cap propietat està fora de la vida política (ex. esclaus, dones…) → no poden
ser propietaris (contradicció perquè tothom té dret a la propietat)
Aquest poder polític pot ser revocat per causes justificades → contracte social
Quan no es compleix aquest pacte és quan hi ha causes justificades per revocar aquest govern
“Els polítics es revolten” → quan no hi ha aquest pacte → dret a la revolució (destitució del
poder polític) → p.291
J.BENTHAM
1748-1832
Pare de l’utilitarisme
Hi ha un fi últim a la vida humana que és la felicitat
Arribem a la felicitat per la raó i per les lleis
La felicitat és un fet empíric (el podem comprovar i verificar)
Aquesta felicitat és equivalent al plaer (absència de dolor) → també és verificable
Una bona acció serà aquella que proporciona plaer o felicitat → BÉ → a favor dels interessos
Una acció dolenta és aquella que proporciona dolor → MAL → en contra dels interessos
No és el deure moral. És un criteri individual

- La moral utilitarista NO s’adequa ni a la religió ni a la autoritat

- L’igualitarisme étic → tots els desitjos o interessos tenen la mateixa dignitat → apareix
el feminisme (primera onada feminista de dones i homes que van lluitar per aquest
reconeixement) → Olympe de Gourges

A partir de les accions, podem fer un càlcul hedonista (dels plaers) → els plaer es poden
quantificar i comparar
Els factors per comparar-los són:
- Intensitat
- Duració
- Certesa → garantia
- Proximitat → accions que m’agraden que porten a altres que també m’agraden
- Fecunditat
- Extensió → la gent implicada en la meva acció → entronca amb la política (social)
El càlcul hedonista pot ser:
- Individual
només el podem verificar a posteriori (conseqüències…) → CONTRA KANT (+ important la
intenció) → càlcul aritmètic
- Col·lectiu
Hedonisme social → suma dels interessos o desitjos individuals
Maximitzar el plaer i minimitzar el dolor
El màxim de felicitat per al major número de gent
Hem de tenir en compte 4 objectius més:
- Seguretat → lleis que permeten la llibertat → es regula l’acció individual → la seguretat
està per sobre de la llibertat
- Subsistència → mitjans de vida dels individus
- Abundància → economia (producció)→ igualtat està per sobre de l'abundància
- Igualtat → distribució igualitària de les riqueses

Actualment tenim l’estat del benestar → tenim un mínim

STUART MILL. EL PARE DEL LIBERALISME
(1806 - 1873) → s. XIX
Rep influència de Bentham → utilitarisme → màxima felicitat per al major nombre de gent

CONCEPCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ

- L’ésser humà té facultats superiors (raó) → només les f.s. ens proporcionen felicitat
Les facultats superior són aquelles facultats que no tenen la resta d’animals

- L’ésser humà és un ésser progressiu → no està determinat, és un projecte sempre

inacabat (va canviant, millorant…)

→ L’ésser humà
- Llibertat → és necessària la llibertat
- Individualitat → singularitat, cadascú es desenvolupa a la seva manera → contrari de la
societat homogenia
- Dignitat

ÈTICA DE MILL p.331-36

Utilitarista → es promou el màxim de felicitat al màxim número de gent
Felicitat → plaer= absència de dolor
Quan has trobat una facultat superior ja no vols tornar
Plaers
- Facultats superiors → qualitatius → més valuosos → felicitat → esport, música, art…
- del cos → quantitatius → ens igualen a la resta d’animals → no satisfa la felicitat → és
acontentament
La moral utilitarista no és una moral de porcs → anima els plaers qualitatius
Com més facultats superiors tinguis més feliç ets

Com sabem quins plaers són millors?

Criteri empíric → comprovable
Quan coneixem els dos plaers preferim els qualitatius perquè ens fa qualitativament més feliços
ELEMENTS D’UNA VIDA FELIÇ
- individualitat (llibertat)
- experimentació → noves situacions amb uns límits que són els de l’estabilitat →
equilibri entre la tranquilitat i excitació
- cultura intel·lectual → si no tenim un interés intel·lectual, estem malbaratant les
nostres capacitats
- no podem ser feliços si som egoistes → només interessar-me per mi i la meva vida

POLÍTICA DE MILL p.338

Criteri utilitarista per la política (grup)

LÍMITS DE LA LLIBERTAT CIVIL

- Llibertat positiva → llibertat de… Què puc fer o què no puc fer civilment? Quins són els
límits del poder polític per limitar la meva llibertat

AMENACES A LA LLIBERTAT INDIVIDUAL

- Tirania → les llibertats individuals estan limitades
- Lleis → legislació. Ex. no pots conduir com vulguis (no ets lliure)
- Costums/ tradicions →Sortir dels costums d’una societat fa que es vegi estrany Ex. Coco
Chanel

PRINCIPI DEL DANY

Regula la llibertat d’acció individual (què puc fer i què no puc fer)
Només podem limitar la llibertat d’algú si legitimament provoca dany en els altres
Ex. pegar a algú

- No s’aplica a menors d’edat ni a gent amb facultats mentals minvades

- No s’aplica a accions mútuament consentides (lliurement i conscientment)
- Fer mal o un dany també es pot fer per omissió (per “no fer”). Ex. veure a algú que es
cau i no fer res
OBJECCIONS
1. No hi ha jerarquies morals
Virtuts personals són importants però són secundàries respecte a les socials (llibertat). Ningú
està legitimat per dir a un individu adult què és millor per a la seva vida.
L’individu adult és autònom i pot decidir el que consideri millor per ell però sense entrar en
raons morals.
L’Estat no ha de tutelar a l’individu (no l’ha de protegir)

2. Quina acció no acaba d’afectar als demés? Ex. La meva amiga es fa alcohòlica
Mill diu que hem de separar dany moral de dany real.
En el cas de la persona alcohòlica seria un dany moral.
El dany real limitaria la nostra llibertat. Ex. Una persona es fa alcohòlica i es gasta tots els diners
tenint una família

LIBERALISME SOCIAL DE STUART MILL (SOCIALISME)

Stuart Mill es dona compte de que primer hem de garantitzar unes condicions d’igualtat
d’oportunitats. → si volem que l’individu es desenvolupi

Laissez faire → l’Estat no ha d’intervenir en el mercat (deixar fer)

El mercat es regula ell mateix en principi per afavorir a tothom
Segons Mill s’ha d’intervenir en unes condicions

Quan intervenir en un mercat?

Només pot intervenir per legislar social i laboralment (prohibir l’explotació infantil, garantir
jornades de 8h…), garantir la igualtat d’oportunitats (igualtat de la dona), distribució justa de la
riquesa

DIFERÈNCIES ENTRE EL LIBERALISME SOCIAL DE MILL I EL SOCIALISME DE MARX

MARX MILL

SISTEMA CAPITALISTA Font de les desigualtats i de Valora positivament el capitalisme

totes les crisis

COMPETÈNCIA Font de tots els mals econòmics, Evita la peresa, la indolència. Va

climàtics, laborals… en contra de la individualitat

PROPIETAT PRIVADA En contra de la propietat privada Defensa la propietat privada

DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA
- Govern que promou la individualitat i diversitat
- Règim polític que fomenta la participació de tota la ciutadania
- Funciona per majories però sempre ha d’estar al servei de la llibertat i del respecte de
les minories → la majoria no pot imposar-se a les minories → compatibilitzar diferents
estils de vida
FRIEDRICH NIETZSCHE
1844-1900
Comença una nova filosofia amb Nietzsche
Neix en una família molt religiosa de protestants (ambient religiós) però és conegut per ser la
major figura de l'ateisme, nega de Déu i afirma que no existeix.

“Déu ha mort. I som nosaltres els que l’hem matat”

Les idees que conté són l’ateisme. Amb “Déu ha mort” vol presentar la idea de nihilisme que
prové del llatí nihil (nada) → afirma el no-res, no hi ha un Sentit, res té valor

Distingeix dos tipus de nihilisme:

- Passiu
El nihilisme passiu diu que és pessimista, que nega la vida, es viu per “inercia”
- Actiu
El de Nietzsche és actiu perquè vol destruir els valors occidentals. és crític, diu que la fiosofia és
un martell que si li dones es cau si està buit. El nihilisme actiu és la resposta al nihilisme passiu.
Al final el nihilisme trobarem el vitalisme → afirmació de la vida
Trenca amb la idea de la vida nihilista passiva.
Hi ha dos bandes
- Afirmació de la vida → dir sí a la vida (vitalisme)
- Negació de la vida → dir no a la vida

Estudia filologia grega. Amb 25 anys ja és catedràtic.

Al 1871 publica la seva primera obra El naixement de la tragèdia. Del que parla és una imatge
del món tan diferent que deixa la Universitat. No li deixen pensar lliurement, per tant
l’abandona per poder escriure lliurement.
Amb la pensió que li donen va viatjant a Engadine, a la costa d’Itàlia, als Alps suïssos i al poble
de Sils Maria (vagant per tota Europa). Rebutja el pessimisme de Schopenhauer i trenca amb
Wagner.
Schopenhauer és considerat el pare del pessimisme filosòfic, una visió pessimista de l’existència.
Wagner també reflexa el patiment humà.

Mor al 1900 per bogeria.

Va escriure Asi habló Zaratustra, Más allà del bien y del mal (1886), La genealogía de la moral
(1887) i el Crepúsculo de los ídolos (1888)
ETAPES DE NIZSTCHE
- Etapa tràgica
- Etapa nihilista
- Etapa vitalista

ETAPA TRÀGICA
A Nietzsche li interessa la concepció que tenien a la Grècia antiga de la vida i el seu reflex a les
tragèdies gregues (històries sense final feliç). (p.375)
Ex. Antígona
Pels grecs la vida té dues forces:
- força racional
- força irracional
Aquesta concepció de la vida és tràgica

ETAPA NIHILISTA
Comença una etapa crítica de destrucció
Critica la religió, el coneixement, la moral, la teoria política…

ETAPA VITALISTA
Crea nous valors. Hem sortit del nihilisme per afirmar la vida.

No es vincula al nazisme

Forma part de la filosofía de la sospita (Nietzsche, Marx i Freud)

PRIMERA ETAPA - ETAPA TRÀGICA

“El millor de tot és totalment assumible: no haver nascut, no ser res i el millor, en segon lloc, és
morir aviat” -Silè-
Té un reflex en les tragèdies gregues
La cultura grega tenia rituals per acceptar la vida tràgica
Ex. rituals dionisiacs (Dionis)
Hi ha una aniquilació de la consciència individual, hi ha una indeterminació. Quan “tornem” al
jo tenim consciència de la finitud, etc. L’individu és el que pateix.
Pels grecs la vida té dues forces:
- força racional → Apol·lo (apolínia)
- força irracional → Dionis (dionisíaca)

DIONÍS
Déu del vi, embriaguesa, èxtasi, frenesí sexual, alliberament dels instints. Representa la nit, el
caos, la no moderació, l'excès.

APOL·LO
Déu de la raó, l’equilibri, la calma, la claredat, la llum… Representa l’harmonia.

Aquestes dues forces són contràries però no les podem anul·lar. A la vida hi ha les dues.
S’expulsen però una no pot existir sense l’altre. Es fonen i s'intensifiquen mútuament donant
llum a les creacions. La vida és la fusió indissoluble de les forces. Nèixer i morir, gaudir i patir
van de la mà.

Els escriptors tràgics ensenyaven als grecs a acceptar la mort, el sofriment, l’horror per trobar
l’equilibri.

Nietzsche creu que la societat d’avui dia no ens ensenya a acceptar la mort.

És una unitat que es troba en tensió

DECADÈNCIA DE LA TRAGÈDIA - CRÍTICA

El gran responsable que tot això entri en decadència és Sòcrates (el pes sobre la raó sobre
l’instint) Fa que la unitat es quebri i es mutil·li.
Sòcrates menysprea la vida perquè prefereix els ideals a la vida (decideix morir abans que
marxar d’Atenes)
Per Nietzsche la vida està per sobre de tot.

Nietzsche distingeix entre:

- L’home teòric o home intel·lectual
Teoritza la vida, “pensa la vida amb la raó” però no la viu. Intel·lectualitza la vida, busca teories
per entendre-la. Nega més a la vida
És l’actitud de Sòcrates
- L’home tràgic o home artístic
Afirmar la vida amb tot
S’apropa més a la vida → L’art és més adient per captar la vida (més poètic i abstracte)
Aquest home intel·lectualista inventa una nova concepció de la vida estúpida i optimista. Aquí
és quan apareix la idea de la felicitat.
Dona l’esquena a costat dionisíac i cau en l’exaltació de la lògica i la racionalitat extrema. Tot es
resumeix a raons i contra-raons per tal de justifica els actes.
La vida ha de ser coneguda i no viscuda. L’home teòric no viu, no tenen una noció abstracta de
la vida.

Per Sòcrates la vida és raó, la raó és virtut i la virtut és sinònim de felicitat. Però la vida és tràgica
i no és possible de vegades la societat.

Plató segueix a Sòcrates en el camí de la decadència. Distingeix dos móns (intel·ligible i sensible)
Aquesta és la història d’un error.

El cristianisme agafa l’esquema de plató i les idees passen a ser Déu i el món és el món físic. Tot i
que Dèu és el més important. Això nega la vida.

Diu que sempre posem alguna cosa sobre la vida, i axí l’estem negant.

A partir d’aquesta decadència, Nietzsche diagnostica el nihilisme

Aixó desemboca en el nostre present, la nostra civilització

SEGONA ETAPA - CRÍTICA A LA MORAL
La moral (allò que està bé i el que està malament) és un exemple d’aquesta decadència. Ell va en
contra de la moral
La genealogia de la moral → fa l’anàlisi dels nostres conceptes morals
Nietzsche fa un mètode genealògic, vol buscar l’origen de les idees i dels ideals morals.
Abans de l’aparició del cristianisme troba que en alemany:
- bé = gut → excel·lent, el que sobresurt, afirma la vida individualment
- mal = slecht→ mediocre, no destaca, no afirma la seva vida
Aquesta és la moral abans del cristianisme. El gut no es preocupa pels mediocres. Aquests
valors morals no són els que circulen a la nostra cultura. Nietzsche l’anomenava moral dels
senyors o moral aristòcrata.

Hi ha hagut una inversió dels valors amb el cristianisme

- Slecht passa a ser el gut (bona persona)

Virtuts morals que abans eren dolentes → compartir, empatia, no ambició…
- Gut passa a ser el böse (pervers, mala persona)
egoisme, ambició, no empatia…
Aquesta és la moral actual i és la moral dels esclaus.

Això sorgeix pel ressentiment → reacció a l’acció d’un altre

Enveja d’afirmar la pròpia vida
Ex. aprovo la sele però la meva amiga no. Jo soc la mala persona i ella la bona

Defineixes a una altra persona com a dolenta, llavors tu et defineixes com a bona

La moral és un judici negatiu, un verí.

La moral dels esclaus va néixer del l’ordi dels febles o ressentits. La moral és una mena de consol
i aquesta és la causa de l’aparició d’aquesta.
Aquesta moral limita als forts, els crea mala consciència i els hi pren la seguretat en si mateixos.
Això és contra natura o va en contra de la vida.

“Què passaria si la veritat fos la contrària?” → inversió dels valors (el böse potser sigui el gut)

Nietzsche qüestiona l’objectivitat. Va a la genealogia de les paraules i s’adona de la inversió de

valors. La moral ens limita a l’hora de realitzar-nos i limita er assolir les seves pròpies
potencialitats vitals.
A la naturalesa aquests fets morals no estàn i són insignificants.
Ex. el lleó no és dolent però si nosaltres féssim el mateix sí que ho seriem
La voluntat del poder és la vida ascendent. Afirma els instints i s’afirma en si mateixa.
La vida descendent és una pèrdua vital. Aquesta ens limita, ens fa més petits, limita els instints.

El bo és una força però no una físic (militar) sinó és una força vital (el que afirma la vida) →
s’atreveix a viure. Aquí trobem la virtut i el gut.
Ex. Algú que no s’atreveix a estimar perquè li farà mal.

El dolent és el que no té la força vital per afirmar la seva vida. és el pervers

Ex. Qui no s’enfronta a la mort decideix inventar-se un mon i un déu que li facilita la vida. La està
negant.

MORAL DELS SENYORS

És una moral d’uns quants i aquesta gent és individualista que va contra el ramat (surt del grup
i té els seus propis valors).
Són:
- Autodisciplina o voluntat de poder → s’afirma la vida. Fer el que un vol no és fàcil
- arrogants
- jeràrquiques→menyspreen als inferior i estimen als iguals (detecten a qui afirmen la
vida)
- Tenen una moral activa → creen el seu propi sistema de valors. Aquest sempre haurà de
ser un sistema que elevi a l’individu

MORAL DELS ESCLAUS

És una moral de reacció al que fa l’altre. Crea els seus valors a partir de l’altre. Moral de
ressentiment.
Vol ser tan lliure com el senyor però no és capaç.
- Voluntat d’igualtat → tothom som iguals, nivela
- Valors empàtics i compassius
LA REBEL·LIÓ DELS ESCLAUS - LA INVERSIÓ DE VALORS
La rebel·lió dels esclaus és una malaltia de la vida, perquè estan negant la vida
L’origen d’aquesta inversió és la lluita per poder, per tant l seu origen està en un conflicte.
Va triomfar la moral dels esclaus.
La casta sacerdotal inventa, reacciona a aquesta moral dels senyors i inventa valors morals com
el Déu, el cel… Mobilitza els esclaus i s’imposa per ressentiment.
S’ataca als senyors amb aquesta moral.
Ex. Populisme

La causa és el judaisme i el cristianisme i fan aquesta inversió. Creen la moral dels esclaus. El bo
passa a ser el pervers (böse) i el dolent passa a ser el bo. Tot allò vulgar passa a ser una virtut.

El cristianisme és la religió de l’odi

Text página 387 → inversió de valors explicada per Nietzsche

TERCERA ETAPA - ETAPA VITALISTA

p.388
- SUPERHOME
No és un superheroi
És un ideal d’home d'ésser humà per superar el nihilisme
Aquest ideal és el que fa que puguem saltar el nihilisme (no hi ha valors)
Ens proposa tres transformacions:
- Camell → El camell representa la posició del deure; de la submissió als ideal, de
l’obediència.El camell és qui suporta el pes de la càrrega, com aquestes persones que
suporten el pes de la moral.

- Lleó → El lleó representa la posició del jo vull; posició del desig. Però és una tasca
destructora perquè diu el que no vol. És més fàcil dir el que no es vol.

- Nen → El nen és qui crea nous valors per afirmar la vida. Al crear nous valors hem sortit
del nihilisme. Però aquests valors són canviants, efímers; no són absoluts. Li agrada molt
“jugar” amb la vida. Aquesta figura és el superhome que és capaç de donar sentits al
sin-sentido que és la vida.
 - VOLUNTAT DEL PODER
No és un poder físic.
No té veure amb Darwin ni amb els nazis.
Té a veure amb l’afirmació de la pròpia vida amb les meves potencialitats (què puc fer?). A parti
d’aquestes accions que fan gran la meva vida, l’afirmen.

- ETERN RETORN
És la prova del superhome perquè ell és l’únic que vol l’etern retorn. Si a aquesta pregunta li
dius que sí t’has convertit en el superhome. Has afirmat la teva vida. La persona que ha dit que
no, significa que està frustrat i no li agrada tal i com està vivint la vida. Aquesta afirmació són
els nous valors. Per sobre de la vida no hi ha res, i si hi ha alguna cosa, estem negant la vida.
Això desemboca a l’”amor fati” → amor als esdeveniments. Seria l’acceptació d’aqeusta vida,
dels fets.
Ex. una dona jueva a la segona guerra mundial que segueix pensant que la vida és bonica,
celebra la vida i creu que el matí és preciós