KANT

Context històric i filosòfic:

● Lema de la Il·lustració: “Atreveix-te a pensar. Tingues el coratge per servir-te del teu propi enteniment!”
● La Il·lustració defensa l’autonomia de l’individu.
● Per a pensar cal dues coses importants:
○ Llibertat de pensament i d’acció.
○ L’accés a l’educació i la cultura.
● S’han de superar tots els factors irracionals.
● La raó il·lustrada és una raó autònoma i lliure.

Per a comprendre què és l’ésser humà respon a tres preguntes de gran abast:
○ Què puc saber?
○ Què he de fer?
○ Què puc esperar?

Temes de la Il·lustració:
1. Confiança en el poder de la raó.
2. Fe en el progrés científic.
3. El deisme.
4. Apologia de la tolerància.
5. Necessitat d’educació.
6. Crítica del poder polític (contra l’absolutisme).

Breu introducció a la filosofia kantiana:

● Filosofia kantiana → coneguda com a “idealisme transcendental” culminen els tres corrents filosòfics
(racionalisme, empirisme i Il·lustració).
● El coneixement es limita amb l’experiència → no tot el coneixement prové de l’experiència.
○ Coneixement sensible: objectes
○ Coneixement intel·lectual: pensar
● Experiència del coneixement aporta:
○ La universalitat.
○ La necessitat.
● Possibilitat del fet metafísic → l’home pot estar en els dos regnes (esperit i món objectiu, la realitat).

Esquema mental de Kant:

● Raó teòrica o pura (àmbit de la natura)
○ Coneixement → síntesi entre allò que prové de l’objecte.
○ Formes a priori de la sensibilitat (espai i temps).
● Raó pràctica (àmbit de l’acció humana).
○ Com hem d’obrar.
○ Regir els principis pels quals s’ha de regir l’acció moral.
La raó teòrica → judicis i s’ocupa de conèixer com són les coses
La raó pràctica ofereix imperatius (hipotètics o categòrics) i s’ocupa de com ha de ser la conducta dels éssers
racionals.
● Dos tipus de judicis:
1. Judicis analítics: El predicat s’inclou dins el subjecte.
2. Judicis sintètics: El predicat no s’inclou en el subjecte. Tots els judicis sintètics són
a posteriori (necessiten experiència) i són informatius.
● Altres classificacions dels judicis:
○ Judicis a posteriori: La seva veritat és coneguda a partir de l’experiència. Judicis universals i
necessaris.
○ Judicis a priori: La seva veritat és coneguda independentment de l’experiència. Són judicis
 particulars i contingents

Com hem d’obrar?

● Mandat: principi objectiu que constreny la voluntat a actuar.

● Imperatiu: fórmula que adopta aquest mandat.

Els imperatius poden ser:

○ Imperatius hipotètics: indiquen una acció que és bona simplement com a mitjà per a una altra
cosa.
○ Els imperatius categòrics: indiquen una acció com a necessària en si mateixa, que és bona.

Kant fa tres formulacions diferents de la llei moral:

1. Fórmula de la llei universal.
2. Fórmula de la llei de la natura
3. Fórmula del fi en sí mateix.

Els postulats de la raó pràctica:

● Postulats de la raó pràctica:
○ La llibertat.
○ La immortalitat de l’ànima.
○ L’existència de Déu.
● La llibertat és la condició de la possibilitat de l’acció moral, i la llibertat equival a autonomia de la
voluntat.

La crítica de Kant a les ètiques materials:

L’ètica de Kant es caracteritza per ser:

○ Formal.
○ Autònoma
○ Implica el deure pel deure.

● Només podem conèixer a priori de les coses d’allò que abans hem posat en elles.
● Tesi principal de l’idealisme transcendental: coneixem únicament els fenòmens i no les coses en sí
mateixes o “noúmens”.
● Estètica transcendental: s’ocupa de la sensibilitat (sensacions). Condicions (universals necessàries) que
permeten el coneixement sensible (el fenomen).
En resum, es planteja tres qüestions:
○ Què puc saber?
○ Què haig de fer?
○ Què puc esperar?
STUART MILL

Bentham:
● La bondat de les lleis (dret).
● La bondat de les accions de govern (política).
● La bondat de les accions humanes (ètica).
● BÉ COMÚ:
○ Aquest criteri el va anomenar principi d’utilitat i busca la màxima felicitat.
○ La moral de porcs → recerca dels plaers més grollers.
■ Accions:
● Bones → Promoure la felicitat
● Dolentes → no promouen la felicitat
● Felicitat: recerca del plaer i evitar el dolor (hedonisme). (quantitat)

● El plaer i el dolor són sensacions (sensualisme) que es poden mesurar d’acord amb set diferents
dimensions:
■ Intensitat.
■ Duració.
■ Certesa.
■ Proximitat.
■ Extensió.
■ Puresa.
■ Fecunditat.
● Davant de qualsevol decisió→cal determinar les conseqüències (conseqüencialisme).
● Hi ha d’haver igualitarisme ètic.
● La felicitat (utilitarisme eudemonista).

En què consisteix el principi d’utilitat?

● Una acció és correcta quan promou la felicitat.
● L’utilitarisme és una ètica eudemonista i una ètica hedonista.
● Felicitat= (BÉ) (PLAER)
● Els plaers a més de quantitat també s’ha de valorar la qualitat.
● L’ésser humà pot saber quin tipus de plaer és qualitativament distint i més valuós que la resta de
plaers. Quines són aquestes facultats i els plaers que hi estan associats?:
○ La sensibilitat estètica → gaudir de les obres d’art o dedicar-nos a la seva creació.
○ La intel·ligència i el desig de saber → permet adquirir una cultura intel·lectual
○ Els sentiments morals → preocupar-nos dels nostres semblants
● Plaers de l’intel·lecte són qualitativament superiors
● La segona objecció que es va fer a la moral utilitarista dues idees.
○ Considerar que la felicitat és una cosa inassolible
○ S’ha d’apendre a viure renunciat a la felicitat
● Mill reflexiona sobre el contingut de la felicitat.

La felicitat
● La felicitat no és una exaltació contínua.
● L’objectiu és minimitzar els dolors i maximitzar els plaers.
● Mill allò que és bo és qualitativament desitjable i socialment útil.
● Un utilitarista universalista hem de distingir entre la satisfacció privada de la pública
● La felicitat dels individus depèn de la felicitat dels altres.
● L’utilitarisme obliga a repetir constantment els judicis ètics.
● La llibertat individual té límits:
○ El principi del dany.
○ El principi de llibertat només és vàlid per a les societats civilitzades.
○ No tots els individus poden gaudir de plena llibertat
NIETZSCHE

● Altra classificació de la moral:

○ Moral dels senyors:
■ Sorgeix de l’autodisciplina de la voluntat.
■ El senyor és fort, individualista, té sentit de la plenitud i afirma la jerarquia.
■ Considera bo a tot aquell qui eleva l’individu.
■ Els seus valors són l’arrogància, l’activitat desbordant, la fe, la falta de
compassió i simpatia.
○ Moral dels esclaus:
■ Sorgeix del temor dels superiors.
■ Busca la seguretat.
■ És dèbil, vulgar, mentider i rebutja la jerarquia.
■ Considera bo allò que fa més suportable la vida.
■ Els seus valors són la compassió, la humilitat, l’obediència, la renúncia i l’amor al
proïsme.
● Transformacions:
○ Camell → esperit respectuós i submís
○ Lleó → Esperit que es rebel·la
○ Nen → Esperit lliure i creador
○ Superhome → home capaç de superar-se a si mateix i a la seva naturalesa.