Sociologia II

Montse Ferras
Trabajo en clase: No en casa- 20%
Examen final-40%
Tasca 1: 20%- finales de marzo
Tasca 2: 20%- finales abril
Clases: 12:10 a 1:45
Párrafos de 8 a 10 líneas
Tis: Técnicas de investigación sociológicas

“La investigación cualitativa evita la cuantificación. ... La diferencia fundamental entre ambas
metodologías es que la cuantitativa estudia la asociación o relación entre variables cuantificadas y la
cualitativa lo hace en contextos estructurales y situacionales.”

Administració d'empreses
Recursos humans
Etnografía
Docencia
Empresas privadas tecnológicas
Economia

¿Qué es la sociología?

● S’ocupa del comportament de les persones i dels fenòmens socials.

● És una ciència empírica, rigorosa, i cal un mètode sociològic.....

Imaginació sociològica: Capacitat de comprendre la relació entre la vida dels individus i les forces
socials que les conformen,
● Relació entre els problemes privats i els assumptes públics.
● Evidenciar el propi biaix.

Dimensions que afecten entre sí

Relació INDIVIDU-SOCIETAT

Anàlisi sistèmic

Multicausalitat

Debat: Ninis
 El concepte de llibertat o no llibertat

Un paradígma és una forma d’entendre el món, per ideologies, valors… Un paradigma no és neutre.

Paradigma sistèmic: La societat ha de tenir un ordre, el desordre és dolent, pot ser una teoria
verdaderament conservadora. Qui crea el conflicte pot ser vist com una persona desviada, els conflictes
s’han de treballar ràpid. Es basa en la relació entre les parts que a la vegada poden ser subsistemes. El
tot és més que la suma de les parts.
● Ejemplo: En la salida de una guerra(momento de
incertidumbre) En ese momento la política, los
estados, etc.. Tiene que trabajar para que haya un
cambio cultural, se necesita un orden y suben las
políticas intervencionistas.
Paradigma subjectivista: El subjectivisme és una
doctrina filosòfica que afirma que la font de tot
coneixement i de qualsevol veritat depén de cada individu.
El subjectivisme neix amb els sofistes en el s.V a.C, quan
es comencen a incorportar noves doctrines que suggerien
obrar segons la propia convicció.
● Ejemplo: Guerra de vietnam
●
SESSIÓ 22/2/22 CLASE 2
CONCEPTOS:
• SISTEMA: conjunt d’elements ordenats que funcionen amb i per la correcta harmonia, vetllant per
l’estabilitat i continuïtat del mateix sistema (ORDRE)

• SOCIETAT: és el conjunt de sistemes socials

• ESTRUCTURA o subsistemes: elements estables, capaços de mantenir la seva funció

independentment de canvis i tensions que pugui afectar el medi extern. La seva finalitat és generar
estabilitat i solidaritat. Els elements es relacionen gràcies a la cohesió social.

• INSTITUCIÓ: conjunt de rols. Poden ser formals (penades), informals (no penades) o totes dues
alhora (família) .

• ESTRUCTURA SOCIAL: és el comportament esperat, el rol de l’actor. És el rol i no la persona en

sí el que ocupa una posició en l’estructura social.

• SISTEMA SOCIAL: és la forma específica de relacionar-se. El modus concret de relació grupal.

Marx y Weber són distints al periodisme sistèmic i al subjectivista.

1. La teoría funcionalista (que es troba dins de la perspectiva asistemàtica):

La força està en l’esctructura. La societat vista com una gran macroestructura és la que fa a la persona;
tu ets en funció de l’estructura en la que neixes.
Socialització: cultural, des del paradigma sistèmic diu que no pots escaparte de l’estructura soical, a
diferència del paradigma subjectiu.
La persona com objecte (Comte, Durkheim, Parsons, Merton)
Definició: com millor s’expliquen els esdeveniments socials és a partir de les funcions que realitzen,
de la seva contribució a la continuïtat de la societat. La societat és un sistema complex amb unes parts
que funcionen conjuntament per generar estabilitat i solidaritat (Font: manual de Sociología de
Giddens).
Conceptes:
• Corrent positivista : Només existeix el que és mesurable, és una corrent queestà molt present en les
ciències naturals.
• Símil entre cos humà, la bona salut mental i física té en compte el bon funcionament del sistema
circulatori i nervios, i també ha de concordar amb l’estructura i l’ordre de la societat. Llavors es
considera bó allò que està dins de l’ordre de l’estructura social. El desordre es defineix com una persona
desviada (homosexualitat).
• Normes, valors i regles → premi i càstig → control social →ordre social.
• Disfuncions, desviacions. Fora de l’estructura social, allò considerat no normal, com l’homosexualitat
o la prostitució…
• Anòmia Aquesta es produeix quan hi ha un estat de desorganització social o aillament de l’individu
com a conseqüència de la falta o la incongruència de les normes socials.
• Consens-cohesió

NO SURT A L’EXAMEN NI LA FUNCIONALISTA PERÒ SI A LA TEORIA

Teoria estructuralista: (les estructures generen realitat)

Lévi-Strauss, Saussure, Bourdieu, (Derrida, Baudrillard i Foucault són postestructuralistes)
Defenen:
• No hi ha més realitat que la que crea l’estructura del llenguatge.
• L’estructuralisme va en contra de l’humanisme i de l’existencialisme.
• No existeix la història ni la veritat.
• El discurs és poder

2. Paradigma subjectivista (Teories de l’acció social)

CONTEXT: Anys 60, durant la guerra de Vietnam La persona com subjecte
• L’ésser humà és actiu i creatiu
• La realitat està en continua creació
• El llenguatge com creador de realitat
• Existeix acció humana
• Relativisme-veritat
• Rebuig del positivisme
• La força del JO, resideix en la persona.
¿Para qué sirve esto? Para identificarte a tu mateix.

Tª de l’interaccionisme simbòlic (Mead, Escola de Chicago (Blumer), Escola de Iowa (Kuhn)

• Preocupació pel llenguatge i el seu significat
• Els actors actúen en funció de com defineixen la situación
• És en la interacción amb les demés on aprenem a interpretar la realitat
• Reaccionem a les accions dels demés.

Tª del construccionisme social (Mead, Escola de Chicago (Blumer), Escola d’Iowa (Kuhn))
• Les pràctiques socials concretes que desenvolupen les persones i col.lectius construeixen la realitat
social.
• Aquesta realitat social construida influeix, a la vegada, sobre les persones.
•Les categories considerades naturals poden haver esdevingut de un procés de construcción
sociocultural.
• Més que predir i controlar, interessa comprendre.
• Hi ha diferents aproximacions que expliquen la realitat.
• El sentit comú també deriva d’una construcción social.

Dramatúrgia (Erving Goffman)

• Rituals
• Estigmes
• Institucions totals ¿Que es una institución total? Les institucions totals són aquelles que t’endrecen
completament la vida, és a dir, la presó. Aquesta et diu quan has de dormir, menjar… Qualsevol espai
en que et restringeixen i t’imposen unes normes internes que et resocialitzen, Internats etc…

Metodologia quantitativa: Per tal de poder tenir un ordre necessitem d’aquesta.

Metodologia qualitativa: histories de vida, entrevistes…
Marx, Weber: En ells trobem aquesta dualitat dels dos enfocaments. Per un costat tenim que
ambdòs veuen el pes de les estructures i ambdòs defensen l’acció humana. Ambdòs autors
diuen que el conflicte es necessari en les societats per tal d’avançar. Defensen que el conflicte
fa prosperar.
Paradigma vigent → Crisis sense respostes → Solució científica → Resolució del paradigma
→ Nou paradigma.

Cultural/simbólica:
Poblacional:
Económica: coste del ocio (consumo, estatus social)

Lo sigo
Ocio - Consumo generalizado en mi entorno
No lo sigo
exclusión - aislamiento - soledad
Psicologica/individual:

RS:
● creant estereotips
● Anonimat - ciberbullying
● Creant por al rebuig.
● Una imatge romàntica
● Autoestima
 ● Pensament crític
● Seguretat
● Noves “obligacions” → < Body positive> Ejemplo: cuando alguien promueve este
concepto te hacen sentir culpable hagas lo que hagas, es decir, si estas gorda te dicen
que te quieras, si no lo estás también te caen prejuicios. Es la lucha entre el quererte a
ti mismo físicamente y mentalmente, y al no llegar a este entrar en un bucle
permanente.
● Contactes - interrelacions
Hi han tres coses que les persones nessiten per a tenir qualitat de vida→ Salut, diners, amor.

25/2/22
Durkheim i reflexió CONCEPTES

Cultura → Cultura =/= Sociedad?

● Coneixements, sabers, conductes i significats compartits (adaptació-supervivència)
● Idea de subcultures: Tenim una cultura comuna aquells que hem nascut i crescut a
Catalunya (trets significatius molt semblants). Són grups que comparteixen conductes
i significats.
○ Exemple de subcultures: Altres cultures que es cohesionen amb l'existent a
Catalunya podrien ser → La cultura urbana (ems, skaters, etc).
○ Cultura mare i altres per sota.
● Cultura ↔ societat. La cultura és el que et permet sobreviure en un lloc determinat.
Exemple: Els pakistanesos quan concedeixen matrimoni amb el seu “oncle”
● Estructura les relacions i vincula als individus (treball, resolució de conflictes,
expectatives-estratègies…)
● Identitat i sentiment de pertinença → Perspectiva cultural que t’arrossega.
● Mirada vertical VS horitzontal/etnocentrisme/interculturalitat → El concepte
etnocentrisme és el que es resumeix quan algú diu “aquesta gent no és com nosaltres”.
Quan uses aquesta frase et col·loques en un àmbit etnocentrista on veus la teva cultura
com l'única bona, les altres estan per sota.
○ Vertical: “Una cultura es superior a una altra”.
○ Horizontal: Pots esdevenir molt relativista. “Totes les cultures tenen valor”.
Tampoc no és un pensament just, admeten llavors que per aspecte cultural
coses com el “maltractament” són correctes, perquè “cada cultura sabrà el que
fa”.
 ● Societat “masa” → Les cultures necessiten elements, com som les persones, perquè
anem transmetent aquesta mateixa cultura. La societat “massa” és una societat on
aquests valors compartits són molt homogenis (ens posen a tots dins un mateix sac).

Model iceberg, de French & Bell (1979)

SOCIALITZACIÓ
● Aprehensió de la cultura, coneixements i habilitats
● Influència i moldeja les pautes de comportament social
● Mecanisme d’integració
● Reproducció cultural i social
● Control social ➔ordre
Dues mirades que s’usen desde la sociologia:
● S.PRIMARIA: agents socialitzador- família
● S.SECUNDÀRIA: entorn, escola, grup d’iguals.
○ Conceptes que s’han de defensar si es fa un treball.
● Institucions totals, Erving Goffman: Hi ha un debat sobre si hi ha una tercera
socialització. Segons, goffman es una resocialització que al sortir es por tornar a
resocialitzar.
VALORS I NORMES
● Valors: allò important, valuós i desitjable. Canviables
● Normes: regles de comportament i de valors.
● Incertesa : Ejemplo de los abuelos y los adolescentes y de la línea de vida.
● Tradició → La tradición reafirma las culturas y las hace perdurar.
● Habitus (Pierre Bourdieu).
 PREJUDICIS I ESTEREOTIPS
● Prejudicis i estereotips
● Prejudici: opinions o actituds cap als demés. Imperi de la rumorologia.
● Estereotips: caracteritzacions fixes i inflexibles en les que es basen els prejudicis
Discriminació: conducta real cap a altres, privant de les oportunitats
● Racisme: basat en diferències biològiques
● Etnocentrisme: tendència a avaluar la cultura pròpia com millor i referent de les
altres Tancament de grup: manteniment de límits grupals per separar-se dels demés,
acompanyat de mecanismes d’exclusió.
● Idees de Francis Bacon (1620): tribu, caverna, mercat i teatre...
Totes les persones quan som a la socialització no som neutres segons els paràmetres
mentals dels quals som conscients.

IDOLA DE LA TRIBU
● Més ordre del que existeix
● Opinions pròpies i esperit crític
● Sentiments i voluntat
IDOLA DE LA CAVERNA Interacció influeix Persones equànims i amb prejudicis
IDOLA DEL MERCAT Interessos
IDOLA DEL TEATRE Filosofies, religions.... condicionen

Determinisme o canvi social?

Tot ve determinat, és una veritat única.
Cada societat té una única cultura?
No, existeixen les subcultures.
Diferències entre socialització i adoctrinament:
La socialització sorgeix d’una manera més espontània, l’adoctrinament son objectius clars i
no espontanis.
 El que doctrina es el capitalisme.
LA DIVISIÓ DEL TREBALL SOCIAL
- L'enfocament d'Emile Durkheim en sociologia és el funcionalisme, el qual deriva del
positivisme de Comte i Herbert Spencer.
- La seva perspectiva centra la seva visió en l'equilibri social, les normes que el
constitueixen i les institucions, que són les que entreguen “salut al cos social”.

Conceptes: modernitat, funció, sentiment, emoció, solidaritat social, consciència col·lectiva,

moral, equilibri, felicitat, canvi… Parla d'estructures, i és fonamental per ell conèixer tots
aquests conceptes.
La moral és el mínim indispensable perquè les societats puguin viure. Requeriment bàsic per
tenir una societat cohesionada i amb pau. (aquesta va canviant)
• Constrenyer a seguir un camí determinat cap a un fi definit.
• Obligació i coacció. Es fan lleis, cultura, essència de la unió entre persones.
• Constitueix font de solidaritat, empatia, moral.
• Regula els impulsos de l'egoisme, per ell la moral evita l'abús de poder individual.
• És més sòlida com més nombrosos i forts són els seus lligams (necessitat
d'equilibri), com més gent comparteix la mateixa moral més forta es fa.

Els fets morals: regles dacció que es reconeixen en certs caràcters distintius. Cal observar-
los, descriure'ls, classificar-los i cercar les lleis que els expliquen.
Regles morals: de sanció restitutiva i de sanció repressiva.:
Mediació restitutiva: el sentiment de perdó que calma la nostra moral.

Com més s'assembla a una societat, més forts són els seus vincles, i justament més difícil és
treballar la integració de persones diferents. Estem en societats que ens diu com deu ser
cadascuna d'estan i amb elements cohesionats.

Compartir consciència és compartir moral➔mantenir solidaritat

La Consciència col·lectiva: “És el conjunt de les creences i dels sentiments comuns

al terme mitjà dels membres d'una mateixa societat i que constitueix un sistema
determinat que té la seva pròpia vida […] és independent de les condicions
particulars en què els individus es troben col·locats, ells passen i ella roman. […]
Lliga generacions” (pàg.141) (semblances socials). La consciència col·lectiva ens
encadena al nostre grup, i impedeix la llibertat de moviments (p.337)
Conciencia colectiva VS conciencia individual :
Hi ha en cadascuna de les nostres consciències, dues consciències: una comuna a tot el grup,
que és la societat vivint en nosaltres, i una altra que només ens representa a nosaltres en allò
personal i distintiu i que ens fa un individu.
● Quan la comuna (que deriva de les semblances) és total, la individual (personalitat)
és nul·la. No poden créixer alhora. La persona passa a ser una “cosa” de què disposa
la societat, un objecte.
● Com més “primitives” són les societats, més semblances existeixen entre els
individus que les componen (pàg.187)
● La religió ho reglamenta tot: moral, dret, organització política, ciència, vida privada…
● Quan predomina un paradigma sistèmic funcionalista, hi ha la força de l'estructura,
que la persona és dins d'aquesta estructura el que està predominant és una consciència
col·lectiva. Quan guanya el paradigma “jo” allò que li ha fet canviar és la consciència
individual. Com diu Durkheim, en nosaltres mateixes conviuen les dues consciències,
la col·lectiva i la individual.
● Segons Durkheim la consciència col·lectiva aporta pau. La consciència individual
separa les societats en un cert punt.

La força de l’estructura
“La major part dels nostres estats de consciència no s'haurien produït entre els éssers aïllats
[…] Deriven, doncs, no de la naturalesa psicològica de l'home en general, sinó de la manera
com els homes […] mútuament s'afecten” (pàg. .379)

• Un acte és criminal quan ofèn els estats forts i definits de la consciència col·lectiva (cofunda
la Llei)
• “És l'organització social de les relacions de parentiu la que ha determinat els sentiments
respectius dels pares i dels fills” (pàg. 378)
• “No hi ha res a la vida social que no es trobi en les consciències individuals, només que tot
el que es troba en aquestes últimes procedeix de la societat.

L’estructura és la que et fa actuar d’una forma determinada.

Durkheim distingeix que hi han dos tipus de solidaritat:
 Solidarid
Solidarida ad
d orgànica
VS
mecànica
Sociedades Sociedad moderna
tradicionales
conciencia conciencia
colectiva individual

Solidaritat mecànica: societats amb consciència col·lectiva molt alta. Societats tradicionals
(conservadores, agràries, rural, camp).
A la societat amb s.m. els drets personals no han estat distingits dels drets reals. (p.185)
• Els llaços es trenquen amb més facilitat, davant de la injustícia, opressió o repressió. (p.201)
• La s.m. lliga menys fortament els homes que el s.o.
• Com més fluixa és la trama social, més fàcil ha de ser també als elements estrangers
incorporar-se a la societat

·La divisió del treball produeix solidaritat, crea entre els “homes” un sistema de drets i
deures que els lliguen els uns amb els altres d'una manera durable. (p.428) → Diferents
persones per fer una única peça. →Això comporta una divisió del treball social. → Quan
arriba el món industrial és la dona qui es queda a casa i els homes són aquells que treballaran
a les fàbriques. → La divisió del treball comporta els mercats i d'aquí sorgeixen les empreses.
El que fan és un front per frenar la força que pot tenir un estat, com ara l'estat feudalista o
totalitari. Per a l'autor, la divisió del treball torna a crear una solidaritat. → La divisió del
treball és burocràcia → Sense burocràcia no hi ha tota l'organització que produeix un món
modern. → La divisió del treball reemplaça el concepte de castes pel estatus social.
• L'herència immobilitza (p.338), (Tradició? Raça? Nacionalitat?...) Però com més
s'especialitzen les formes de l'activitat, més s'escapen a l'acció de l'herència (p.344). Herència
identitària, cultural, t'immobilitza, cosa que cal cuidar i conservar a la ment i fa que els canvis
els rebutgem.
• El lideratge influeix en quin tipus de solidaritat predomina (lligam amb el carisma de
Weber tres maneres de liderar 1 democràtica, 2 directiva, 3 laissez faire).
• Allà on les castes tendien a desaparèixer, se les reemplaçava per les classes, menys tancades
a la influència exterior però basades en el mateix principi (p.339) – quan parlem de casta és
una cosa immòbil.

Solidaritat orgànica:Societats modernes on creix la consciència individual. Explica com el

fet del sorgiment de les ciutats i la seva urbanització fa canviar la forma de pensar dels
ciutadans. Comentado [1]:
Comentado [QRM2R1]:
 Montse: És aquest punt de solidaritat on tu esculls el quid pro quo, el punt fonamental del
canvi, quan ens donem compte de que dins de natros mateixos hi ha una realitat conscient.
• La S.O és possible si cada individu té/disposa d'una esfera d'acció que li sigui pròpia, una
personalitat.
• Amb la S.O: la democràcia crea un vincle fort, ja que la permanència és voluntària (p.203)
• El llaç que subjecta l'individu a la seva família és més fort, més difícil de trencar, com més
dividit és el treball domèstic.
• A les grans ciutats, l'individu es troba molt més lliure del jou col·lectiu (pag.331, 332)
A més multitud➔menys vigilància col·lectiva ➔creix el desinterès i la
indiferència➔augmenta l'acció lliure individual➔el fet es converteix en dret

"L'ANOMIA'' es refereix a l'absència d'un cos de normes que governin les relacions
entre les diverses funcions socials que cada cop esdevenen més variades a causa de la
divisió del treball i l'especialització, característiques de la modernitat. Atès que la
transformació ha estat ràpida i profunda, la societat es troba travessant per una crisi
transicional perquè els patrons tradicionals d'organització i reglamentació han quedat
enrere i no hi ha hagut prou temps perquè sorgeixin altres acords amb les noves
necessitats. Com a conseqüència d'això, s'ha produït una situació de competència
sense regulació, lluita de classes, treball rutinari i degradant, entre d'altres, en què els
participants no tenen clara quina és la seva funció social i en què no hi ha un límit
clar, un conjunt de regles que defineixin què és el que és legítim i el que és just. Per
Durkheim, l'anomia no és més que una etapa, producte de les transformacions
ràpides. Etapa que, eventualment, serà superada a través de la creació de
corporacions o grups professionals on els individus es podran reunir a partir de la
comunitat d'interessos, amb l'establiment de regles. És a dir, es constituirà la unitat
en la diversitat, i així serà possible reorganitzar una societat que per a Durkheim es
troba desorganitzada i fragmentada” (María del Pilar López, 2009: 134)

● Montse Ferras “La paraula que defineix Durkheim és equilibri.” Al llarg de tot el
llibre advoca per l'equilibri. No nega que la consciència col·lectiva sigui correcta,
però també has de saber qüestionar-la.
● L'ànomia és un concepte col·lectiu
11/3/22

perspectiva VS perspectiva
sistemàtica subjectiva
conciencia conciencia
colectiva individual
solidaritat solidaritat
mecànica orgànica
societat societat moderna
tradicional
La gran diferència entre la solidaritat orgànica i la mecànica és que la mecànica és fruit de
la consciència col·lectiva, en canvi l'orgànica és aquella que té una consciència individual,
que és solidària a canvi d'alguna cosa.
Què passa si no convivim una part de la solidaritat mecànica i la orgànica dins les societats?
- Segons Durkheim si no tenim la solidaritat mecànica a flor de pell és complicat fer
una societat, ja que seria una societat descohesionada i per tant problemàtica. Tot i
que una societat bé cohesionada també és problemàtica.

REFLEXIONS (poden ser preguntes d’examen)

• colas del hambre: Cues als bancs d’aliments. Durkheim diu que és un concepte immoral i
creu que l’estat social no hauria de permetre que les persones passin per aquest estat; passar
gana…
• pedir perdón Iglesia Católica: La moral té una part de necesitat restitutiva → Tu has
incumplert un pacte moral col·lectiu, per tant ho has de reconèixer i demanar perdó.
• Moral Vs. Ética: La moral és individual i l'ètica és més col·lectiva. la moral es la que ens
fa veure que l'altre ho fa malament. L'ètica en canvi, unifica.
• Amoral, inmoral :
• Soy Vs. Quiero ser: Te vas apropiando de una conciencia individual. Todos quieren ser
iguales en una sociedad pero a la vez quieren ser únicos. → Dualidad continua.
• Sentimiento de pertenencia
• Reconocimiento del “otro” (uno de los principios de la interculturalidad)
• ¿Qué aporta, según Durkheim, la división del trabajo social?

llista de conceptes vistos fins ara:

- Si el que volen dir és que els pares transmeten als fills els seus consums diem: Procés
de socialització.
 - Tenim dos socialitzacions: Primaria i secundaria, fins i tot podem arribar a
tenir una tercera quan has de tornar a resocialitzar en espais que fa temps que
no hi ets, com per exemple quan surts de la presó.
- Concepte de cultura i subcultures, diversitat cultural
- Anomia → persona amb estat anòmic (no vull estar aquí, estic malament…)
- Alienació. Només el fem servir per citar a Marx i per al món laboral.
- Món social.
- Solidaritat → Orgànica i mecànica.
- Divisió del treball.
- Panòptic → Vigilancia, control → Jo veig, però a mi no em veuen. Normalment és
quan el poder t’observa però tu no observes.
- Poder
- Autoritat.

Poder i autoritat no són el mateix: El poder es té i l’autoritat te’l otorguen. El poder

va lligat amb el concepte de lideratge.
- Hi ha gent que no té poder però en canvi té autoritat.

- Positivisme → El que no es pot mesurar no existeix.

- Funcionalisme → “Això no va bé, no és funcional”, “no és funcional a les necessitats
que hi han.”. → La guerra pot ser vista com a necessària, és a dir, funcionalista.
- Determinisme → Tot està determinat. → Societat estàtica. → “Això és natural.”.
- Valors i normes. → Formal o informal.
- Control social. → Formal o informal.
- Reproducció social. → Quan les coses no canvien.
- Societat “masa”. → nse q ha dit.
- Mobilitat social.
- Producció, consum. → Cultura de consum. → Cultura consumista.
- Tradició.
- Conflicte ≠ cohació.
- Consciència col·lectiva i individual.
- Societat tradicional vs Societat moderna.
- Sentiment de pertinença → “T’identifiques amb el teu grup d’amics?”
LLEGIR GEORGE SIMMEL - La metrópolis y la salud mental (campus)

15/03
ESTRUCTURA: (4 tipus)
Econòmica: Procés productiu per generar béns i riquesa…
Població: Demografia, reproducció biològica, piràmides, natalitat…
Política: Estabilitat, ordre, democràcia, desigualtat social…
Simbòlica o cultural: família, escola, moviments socials, religions, partits polítics, normes,
valors (grupal o interacció), costums.

18/03
Comunitat Vs. Col·lectiu ( dels apunts del campus, queri)
Comunitat és un reflex del sentiment de pertinència, aquell que parla sobre sentir-se
important envers els altres. En canvi, el col·lectiu parla de societats interculturals. La
solidaritat mecànica és la que tens dins teu pel fet de formar part d´un grup.

Ritual: La repetició d'un fet, establir de manera pautada la realització d'alguna cosa, intenta
mantenir el poder de determinades formes, conservar la societat tal com es considera que cal
conservar la societat en la ment d'algú.

Tradició: És l'element necessari perquè una cultura pervisqui a la societat, quan hi ha una
societat multicultural la gent té por ja que s'ancoren a través d'una interiorització de les seves
identitats per no perdre part de la seva cultura
Habitus de Bourdieu: La motxilla (?) continua

¿Qué es lo que une a las sociedades? La moral, es la cohesión.

¿Por qué es importante la cohesión social en las sociedades? Porque si no existe sucederán
más conflictos.

¿Qué pasa si hay un exceso de cohesión? Porque convierte la sociedad en una sociedad
conservadora y estática.

25/2/2022
ESTRATIFICACIÓN Y CLASES SOCIALES
Estratificació: Desigualtats socials estructurals entre individus i grups sobre la base del seu
gènere, edat, religió, classe social, ingressos o qualsevol altre atribut.
Són persistents en el temps i impliquen desigualtat d'oportunitats, poder, privilegis o accés a
recursos.
Sistemes d'estratificació: Són l'esclavitud (propietat de la persona), casta (innata, estanca,
inamovible, basada en raça o religió), estaments (estrats amb diferents drets i obligacions
mútues, mobilitat mínima), i classes (base econòmica, impersonal i movible).

Exclusió social: Formes en què les persones es poden veure apartades d'una participació
completa en la societat. Hi ha múltiples causes d'exclusió: per edat (ex. mercat laboral),
malaltia (ex. relacions socials), renda (ex. Hipoteques) etc. Pot ser per causa social o decisió
individual. Els principals àmbits dexclusió són de la vida econòmica (pobresa), laboral,
serveis (públics i privats) i de les relacions socials.

Desigualtat social: Fa referència a les diferències entre les persones i els grups en aspectes
socialment rellevants. Sovint es parla de desigualtats de renda, patrimoni, o laborals, però
també poden ser de capital social, prestigi, salut, educació, etc.

Mobilitat social: Moviment dels individus o grups entre diferents posicions

socioeconòmiques. Hi ha mobilitat vertical (ascendent i descendent) i horitzontal (sectorial).
Hi ha mobilitat intrageneracional i intergeneracional. Gran importància ede la formació per a
l'ascendent. La descendent es relaciona amb acomiadaments, malalties. Sol generar ansietat
(descendent)

Estat del benestar: Estats on el govern redueix les desigualtats mitjançant la provisió o
subvenció de certs béns i serveis bàsics (educació, salut, habitatge, pensions, renda mínima
etc.)

Desigualtat global: Diferències en riquesa, renda i condicions laborals entre països o

regions.

Desenvolupament econòmic: creixement econòmic i capacitat de generar riquesa d'un país.

Es mesura en termes de PIB i RNB (i PIB i RNB per càpita).
Marx: impressionat per les desigualtats que crea el sistema capitalista, posa l'accent als mitjans de
producció. Per ell, una classe és un grup de persones que tenen una mateixa relació amb els mitjans
de producció, amb la qual cosa es guanyen la vida.
Weber: coincideix amb Marx que les condicions econòmiques són la base, però creu que en la seva
formació són importants altres factors econòmics, que van més enllà de la propietat. Els coneixements
tècnics o qualificació és important (ser de coll blanc o de coll blau), ja que és més “vendible”. També
té en compte l'ESTATUS, el qual ve determinat per posicions de partida que poden ser donats per ser
una família determinada, per exemple. L'estil de vida, fins i tot l'oci o la pertinença a un grup polític,
agrupa els individus en grups o classes.
Weber ens diu que no som la feina que tenim, depèn de la família que vinguis, és molt important per
mantenir-te o no a l'estatus.
Pierre Boudieu introdueix els gustos culturals i el factor econòmic per mesurar les classes socials.
→ Si ets de classe alta has de tenir determinats gustos que regeixen llavors aquesta mateixa classe,
com ara l'òpera, que sempre s'ha vist relacionada amb la burgesia i la classe superiors a aquesta.

Els de coll blau són aquells que treballen a fàbrica i es poden embrutar → Porten micos blaus.
Els de coll blanc són aquells que treballen a l'oficina, els que no s'embruten → Camisa blanca.
Hi ha dues maneres de mesurar la pobresa:
Pobresa absoluta: Estar sota les condicions mínimes (en alimentació, recer o vestimenta) per portar
una existència física sana. El nivell de pobresa absoluta universal és polèmic i complex destablir, ja
que les persones tenen necessitats diferents segons la seva activitat o medi ambient, i el cost de cobrir
aquestes necessitats bàsiques varia entre regions.
Pobresa relativa: Estar per sota de les condicions de vida predominants a cada societat. La UE fixa la
línia de la pobresa d'una llar al 60% de la renda mitjana. Altres autors prefereixen parlar de pobresa en
termes de privació: no disposar d'objectes o recursos que es consideren necessaris per a una vida
normal (per l'autor, o els enquestats) Exemple: Cues de la fam.
La pobresa relativa és el que vivim a l'1 món sobretot.
Línia de pobresa:
● Serveix per determinar la pobresa absoluta. Es basa en el preu dels productes bàsics que
l'ésser humà necessita per sobreviure en una determinada societat. No és un criteri fiable, ja
que els preus varien segons les zones (dins d'una mateixa societat) i el cost de les necessitats
bàsiques varia d'una regió a una altra.
● El tipus de treball que es fa també fa variar les necessitats (nutricionals, per exemple).
● Per tant, hi ha individus que els podem situar per sobre de la línia de pobresa, quan en realitat
la seva renda no cobreix les necessitats bàsiques. Les polítiques, l'entrada de dones al món
laboral, la desocupació, … contribueixen a la pobresa oa la seva eliminació.
● Se'ls atorga aquesta ajuda a qui és pobre, però qui és pobre? La renda que declarem cada any
és la que ens marca aquest límit de pobresa.
Dos formas de ver el mundo:
“els pobres són responsables de la seva pròpia pobresa (1)”
O
“la pobresa és produïda i reproduïda per forces socials estructurals (2)”
Es poden resumir a Individu vs. Sistema
La pobresa és subjectiva però des dels estats hem de classificar-la, d'una manera objectiva ja que ens
ajuda a entendre aquests fenòmens.
● La gent normalment pensa com en el primer exemple, potser tens raó, però quan es va
analitzar la societat i l'estructura espanyola es va observar que qui visqui del conte és l'1%,
això invalida les teories que s'aposenten i fan responsable la pròpia persona .
En el siglo XIX se ponía el foco en la parte biológica de la pobreza, por falta de moralidades.
 TEORÍA CLASE OCIOSA
Construccion de classe i estatus
Veblen, T. (1899) Teoría de la clase ociosa. Alianza Editorial
Clase ociosa: grupo que vive a expensas de otro grupo. Esta dominación se ejerce por la
fuerza-coacción-daño y/o por aceptación social-socialización-…
● Es la clase dominante, es la que tiene poder social
Condicions per tal que sorgeixi la clase ociosa:
• Perquè passi la comunitat ha de:
• Tenir jerarquies marcades (estaments, castes, classes socials)
• Tenir hàbits depredadors
• Hi ha d'haver mitjans de subsistència que permetin viure sense treballar.
Sentencies:
• La classe ociosa apareix amb la propietat.
• Sorgeix de les mateixes forces econòmiques.
• No treballar NO és lleure.
• Consumir NO és propietat.
Evolució
1. Societat/cultura salvatge (no existeix la classe ociosa): Pacífics. Sedentaris. No hi ha la
propietat privada. Tots són “pobres”. Absència de jerarquia
2. Societat/cultura bàrbara (3 etapes A,B,C), inici de la propietat privada:
A. classe ociosa poc desenvolupada. Tribus nòmades. Divisió del treball en diferents
funcions, però totes són productives per a la supervivència. Home=dona. Inici del
“individus”: vàlua/valor de les persones (estètica i moral)
B. Classe ociosa simple. Esclaus+dones com a inferiors. La dona és un trofeu de
guerra➔propietat➔matrimonis. Apareixen les feines d'honor: govern, guerra, religió i,
posteriorment, esport.
C. Classe ociosa molt marcada. Distinció de classes donada per tasques i/o economia que
esdevé la diferència entre tasques d'honor (classe ociosa) i tasques industrials (quotidianes i
de subsistència, classe baixa). El feudalisme d'Europa, el Japó o l'Índia en són exemples.
3. Societat/cultura industrial/civilitzada: La propietat reemplaça els trofeus de les gestes
(considerades dignes). Quan la propietat es converteix en estimació popular sorgeix el
RESPECTE (de baix cap a dalt). El que és personal es torna social. Treballs dignes (alts) Vs.
Indignes (baixos), no industrial (alts+coll blanc) Vs. Industrial (baixos+coll blau).
Reflexions:
• Tener “chacha”, niñera, canguro, nani.... : Identificativo de clases
• ¿Por qué estar jubilado NO es ocio?
• Maternidad subrogada Identificativos de clases, consumo capitalista, mercancia,
• Liberación sexual
• Vivir de rentas
• Bodas, bautizos...
• Elegante Vs. “Hortera”
• Hacer voluntariado
• Segundas residencias, coches, yates, esquiar, el Polo...
• Sobre los “viciós”: droga, alcohol, juego, Casinos...
• El “yoísmo”
• Relación del canon con la Ley de los pobres, anterior al EB
• Ligamen con la conciencia col·lectiva de Durkheim
• Comparación de los cánones sobre el Trabajo con Marx y Webe

29/03
El orden permite programarte tu vida, Cuando la perspectiva es muy sistemática, todo está
predeterminado.
GOFFMAN NO ENTRA EN EL EXAMEN
socialización: traspasamos formas de ser, formas sociales, y se convierten en anclajes
emocionales, habitus que lo que hacen es privar .

Estado del bienestar

● Antecedentes
- Leyes de los pobres (S. XVII)
- Estados ilustrados (S.XVIII) : Nos hacen cambiar formas de ver el mundo
 ● Fase de experimentación
Debates sobre los principios fundamentales como es el papel del estado, coincide
con la expansión del régimen democratico.
- Alemania; Bismarck
- Inglaterra: Beveridge
● Fase de expansion:
- Fin de la segunda guerra mundial

Durkheim: És un dels referents quan parlem de moral, és el que ens dóna la cohesió
necessària perquè puguem viure en pau, és a dir, amb un mínim de benestar. En aquestes
èpoques la moral el que feia era equilibrar la diferència que hi ha entre els que són a dalt i els
que són a baix. La moral durheriana és la que fa que els de dalt mantinguin els pobres.
Bismark: Es necesario un poco de socialismo para evitar tener socialistas
● Obligatori
● Control infortunis laborals: Si al pare d'una família li agafi una màquina i no pot
treballar se li dóna alguna cosa perquè es pugui mantenir, que ja no és caritat, sinó que
comença a adoptar una forma.
● Per evitar pobresa, misèria, marginació
● 1833-89: Lleis d'assegurances contra accidents de treball i malalties, invalidesa i
jubilació
● ⅓ empresaris i ⅔ treballadors
● A partir del 1981: Normes reguladores horari
● cobertura segons condició laboral
● règim d'assegurances múltiples
Plan Beveridge

Bismark només va donar drets a la gent que tenia feina, Beveridge creia que la gent que no
treballava no era perquè no volgués sinó perquè no podia, volia dret de les dues parts.

SS= Seguretat de l'individu, organitzada per l'estat contra riscos possibles.

● Entra l'estat, diu que no és una cosa que cal mediar entre la producció i el treballador.
● Té un caràcter universal
● Actualment tenim pensions contributives i no contributives.
Keynes- Adam Smith
Hoy en día tenemos el plan beveridge pero también bismark.
Ejemplo: La ley de la dependencia es un plan beveridge

¿Cuáles son las diferencias entre un plan bismark y un plan beveridge?

Liberal- 100+x hijos/familia+⅔ sueldo
Planificada- Economia keynesiana?

- Segunda guerra mundial

 Una economia planificada agafi força en un moment d'incertesa, per més idees
liberals que tinguis vols que hi hagi un ordre social. En aquest moment de finals de la
segona guerra mundial es pacta. Aquests 3 es posen dacord per acabar amb aquesta.
L'obligació de l'estat ara és oferir incertesa a la gent. Tenen una sèrie dobjectius.
Fase 1. (1870-1920) Debats sobre els principis fonamentals com és el paper de l'estat
Fase 2 (anys 30 i 40) L'actuació de l'estat pot ser determinant en la moderació de la
desigualtat
Fase 3. (anys 50 i 60) Màxima assistència social des de l'esplendorós desenvolupament de
l'economia
Fase 4. (anys 80 i 90) Amb el neoliberalisme es canvia la societat de treball per la societat de
consum.
BASES DE LA CREACION DE LA EB
● L'objectiu és l'estabilitat i la pau social
● Els creadors de l'EB reconeixen que al capitalisme l'acumulació de riquesa pels
propietaris implica l'empobriment dels no propietaris.
● Hi ha consens polític. Tots tenen la idea de progrés i expansió econòmica a favor del
benefici individual o col·lectiu d'assegurar el futur.
● El moviment obrer renuncia a posar en qüestió les relacions de producció a canvi de
la garantia de la intervenció estatal en el procés de redistribució per assegurar
condicions de vida més igualitàries, seguretat i benestar a través dels serveis,
assistència i defensa de l'ocupació .
● L'estat, garant de l'ordre públic, de la seguretat exterior, de l'imperi de la llei, passa
també a ser distribuïdor de riquesa, de justícia social i protector dels pobres.
DIFERENTES TIPOS DEL ESTADO DE BIENESTAR
Régimen de B > EB
Règims liberals; Model de caràcter residual, procedents de les lleis de pobres d'anglaterra de
1598
Règims socialdemòcrates: Tendeixen a l'universalisme, sota el principi de solidaritat ( ve
d'aquesta consciència col·lectiva, si tots paguem impostos tots tindrem beneficis)
Règims corporativistes: Tendeixen a l'universalisme, vinculant prestacions a contribució
laboral i ampliant després amb subsidis Tenia un objectiu de construcció nacional i de
modernització econòmica.
Règims Familista o mediterrani : Països que són més aviat catòlics que protestants
1/04

Como se desbarata y como se crea el estado de bienestar? Ejemplo: El agua la pagamos a un

sitio privado igual que la luz
El estado adquiere empresas para bien público, con un solo proveedor que es el estado.
GALBRAITH→ La clase media está suficientemente atontada para no rebelarse.

Lógica evolutiva
1920-40 Fase de crisi i xocs polítics. Ebullició didees, convicció que lactuació de lestat pot
ser determinant en la moderació de la desigualtat i en laugment de les seguretats socials.
1945-60 Fase de fonamentació de màxima assistència social
Tenir governs compromesos en polítiques en plena ocupació i reforma social
creixement econòmic sostingut amb acceptació de teories econòmiques
burocràcia weberiana adaptada al model taylorista
1979-Thatcher (agafi la línia de trens i la curta i la ven) i Reagan 1989 cau mur Berlín. 1982
Espanya

80’s 20000
● Neoliberalismo
● Flexibilidad y desregulación del mercado de trabajo
● Nuevos espacios de desigualdad
● Emergencia de políticas de de igualdad
● Se cambia la sociedad de trabajo por la sociedad del consumo
● Aparecen drogas, embarazo, familia..

El EB se caracteriza por……….
● Intervencionisme de la política econòmica: s'abandonen pràctiques liberals i s'arriba a
controlar entre el 40-50% del PIB
● Intervenció al mercat de treball per a plena ocupació: Regulació paternalista i coactiva
sobre les condicions de seguretat i d'higiene a la feina.
● Procurar la seguretat social per a tota la població
● Generalitzar un alt nivell de consum: Idea que el consum estimula la creació de llocs
de treball i, per tant, la promoció de l'ocupació
● Garantir un nivell de vida mínim fins i tot per als marginats: A l'EB es dóna una
explosió de “despesa social”
● Subsidiar polítiques educatives i culturals
● Intervenir amb polítiques monetàries i pressupostàries: Per evitar la caiguda de
l'economia així com aquells processos socials que poden acabar en revolucions
Dos criterios para clasificar países: Según
Desmercantilización; Como más dependes del mercado, menos políticas sociales
Desfamiliarización: Como más dependes de la familia, menos políticas sociales

5/04
Autores.
● José Adelantado
● Vicenç Navarro
● Jordi estivill
Eterno debate: Priorizar →Protección social y crecimiento económico
Cambios: EB
ΔTransformacion esfera familiar → L'Estat substitueix la idea de família.
▽Ciència → Calico (universitat): Investigació de la mort com ha enfermetat per poder viure
uns 300 anys.
ΔReligion → Baixa la pressió religiosa.
ΔSecularització → Quan això augmenta hi ha una disminució de la religió.
ΔEnvelliment → Més yayus.
ΔNous riscos socials → donats pel desequilibri que dóna la tecnologia
Globalització econòmica → Per tot arreu. Glob. econòmica i didees democràtiques.
Integració europea
Immigració → Quan globalitzes el món la gent vol emigrar al lloc on és viu bé (moviments
migratoris) → pare això és espanya? no si susi si
Conservador vol dir que no hi hagi molta dinàmica social
Resumen
Elements sociològics relacionats amb la asignatura: Paro, globalizacion, EB, inmigración,
pensamiento crítico, solidaridad orgánica (aumento consciencia individual)
Arthur Levine, hace un análisis y comparación sobre el sistema español frente a los demás
sistemas europeo y estadounidense. Por ello mismo plena las medidas necesarias para
adaptarlo a las nuevas necesidades económicas y para lograr

LA CORROSIÓN DEL CARÁCTER DE RICHARD SENNETT

- 1ER CAPÍTOL, A LA DERIVA
Características de Enrico:
- Estabilitat
- Etapas de la vida establecidas por una misma sociedad (naces, estudias (depende de la
persona), trabajas (normalmente siempre de lo mismo, es decir, te estableces en un
puesto), formas una familia, te haces mayor y envejeces.
- Vision machista.
- Lo tiene todo bajo control porque su vida es lineal, no evoluciona, ni cambia ni muta.
- Rutinaria = seguridad.
- Estabilitat territorial.
- Economia invariable.
- inmigrante
- E.B: quiete movilidad social
- clase obrera
- Trabajo estable
- trabaja para vivir
- EXAMEN SOCIO
- MODERNIDAD SÓLIDA → BAUMAN → ALGO QUE YO PUEDO COGER Y
DEMOSTRÁRTELO.
Caracteristicas rico:
- Inestabilidad laboral, vida y territorial. Esto no le permite tener una estabilidad, no
tiene amistades inestables.
- Incertidumbre.
- Etapas inestables → Trabajo indefinido, la familia ya no es un concepto tan
importante dentro de su siglo.
- Visión igualitaria (su mujer).
- Miedo a perder el control
 - cree que hay que estar abierto al cambio y asumir riesgos.
- conformista
- No tiene una rutina
- vida laboral le pesa más que la vida personal
- Identitat americana
- Corto plazo
- Vive para trabajar MODERNIDAD LÍQUIDA → BAUMAN → NO HAY
CONTROL → ANTÓNIMO DE MODERNIDAD SÓLIDA.
- Durkheim. Solidar organica:
- Solidaridad mecánica:
Enrico:
Solidaridad mecánica, conciencia colectiva.
Sociedad tradicional.
Paradigma sistémico.
- La societat ha de tenir ordre.
- El desorde és dolent.
- Pot arribar a ser una teoría verdaderament conservadora.
- Qui crea el conflicte pot arribar a ser vist com una persona desviada per això mateix
s’ha de traballar ràpidament en els conflictes.
- Es basa en la relació entre les parts que a la vegada poden ser subsistemes. El tot és
més que la suma de les parts.
- Exemple: En la sortida de una guerra (moment incertidum). En aquell
mateix moment la política, els estats, tot, han de treballar per a que hi
hagi un canvi cultural, es necesita un orden i pujen les polítiques
intervencionistes.
- Sistema de estratificación.
- sentimiento de pertinencia (italia)
Rico:
Solidaridad orgánica, conciencia individual.
Conciencia individual: Cuando trabaja a distancia
atomización(no es capaz de tener redes de apoyo ni vínculos personales)
ANOMIA:
“La ANOMIA'' se refiere a la ausencia de un cuerpo de normas que gobiernen las
relaciones entre las diversas funciones sociales que cada vez se tornan más variadas
debido a la división del trabajo y la especialización, características de la modernidad.
Dado que la transformación ha sido rápida y profunda, la sociedad se encuentra
atravesando por una crisis transicional debida a que los patrones tradicionales de
organización y reglamentación han quedado atrás y no ha habido tiempo suficiente
para que surjan otros acordes con las nuevas necesidades. Como consecuencia de ello,
se ha producido una situación de competencia sin regulación, lucha de clases, trabajo
rutinario y degradante, entre otros, en el que los participantes no tienen clara cuál es
su función social y en la que no hay un límite claro, un conjunto de reglas que definan
qué es lo legítimo y lo justo. Para Durkheim, la anomia no es más que una etapa,
producto de las rápidas transformaciones. Etapa que, eventualmente, será superada a
través de la creación de corporaciones o grupos profesionales en las que los individuos
podrán reunirse a partir de la comunidad de intereses, con el establecimiento de
reglas. Es decir, se constituirá la unidad en la diversidad, y de esta forma será posible
reorganizar una sociedad que para Durkheim se encuentra desorganizada y
 fragmentada” (María del Pilar López, 2009: 134)

perspectiva VS perspectiva
sistemàtica subjectiva
conciencia conciencia
colectiva individual
solidaritat solidaritat
mecànica orgànica
societat societat moderna
tradicional
ENRICO RICO

29/04/22
Durkheim. Resum.

Societat civil: Les entitats, associacions, entitats, etc. Grups formalitzats que son els
interlocutors amb l’Estat,
Durkheim va ser molt important, sobretot per el seu llibre el suicidio.
Rico vs Enrico(sennett) → Rico, capitalisme controlat, burocràcia molt planificada que et
permet tenir control cap a la teva vida.
la flexibilitat de la feina: Infermeria,dones que treballen.
Sennett: La rutina
Diderot: La rutina buena
La rutina es considera com un empoderamiento de la persona, que dóna seguretat.
Adam smith: Et treu la credibilitat
Capitalisme: Vol dir, oferir beneficis
Memorització: Rutina.
La rutina de hábitos: La rutina crea hábitos, son buenos y malos, y nos ayudan a estructurar la
sociedad, dan sentido a tu propia vida de alguna manera. Giddens está de acuerdo con esta
idea.

6/05
La doble absència: entre dos mundos.
Pèrdua de referents: Anomia
MOVIMENT POBLACIONAL

- Emigració-immigració: Quan parlem de persones parlem de projectes migratoris → Jo

faig això perquè vull aconseguir all
- Forzadas – voluntarias – motivaciones distintas
- Interna, internacional, expatriados, extracomunitarios, redes, trata
- Diaspora: Assentament que hi han arreu, (jueus) se'n van a llocs on hi ha gent del seu
origen
- Corto (temporada), medio (trabajo) o largo plazo (poblamiento) (cuando la gente viene
hacia aquí)
- Las remesas: Las remesas sociales se definen como “las ideas, los comportamientos, las
identidades y el capital social que fluyen desde las comunidades del país receptor hacia las del
país de origen” (Levitt, 1998: 927).
- No cualificados, fuga de cerebros, dependientes, trabajador invitado
- Colonias y excolonias (post 2GM)
- “ Gastos públicos, beneficios privados”
- “Vacas gordas(quan hi ha feina) o vacas flacas”: necesidad o problema de la
inmigración (crisis 70’s)
- Reunificación familiar
- Visión vertical de las diferencias
- Desempleo y no regreso a origen
-
Gestión estatal de la inmigración
- Gestión de la inmigración: políticas sociales y guetos o barrios étnicos
- ”Cierre de fronteras” (1973): “una Europa fortaleza”:
- La inmigración se construye como un “problema”
- El “problema” de “los barrios”
- Diferencias culturales y étnicas: el Islam
- Inmigración e inseguridad Vs. Paternalismo
- Inmigrante o extranjer
Tipos de gestión política
● Asimilacionismo: França (Aculturació)I es porta als països liberals on hi ha un estat
poc intervencionista y un sector privat.
● Crisol, melting pot, multiculturalismo UK, EEUU
● Interculturalismo → Catalunya

Filosofia≠ideologia
Normatiu≠Realitat
-ismo≠ista
Lo que debería ser ≠ lo que és
10/05
Revuelta superfluos
Movimientos sociales
(Repàs)
Giddens parla de reflexivitat, i Durkheim considera comunitat a un grup de persones que tenen
la consciència tancada. La societat evoluciona i passem de parlar d’estratificació a classes
socials en el món occidental.
Bourdieu: Estructuralista. → Parla de camps i agències, es el que posa en relleu el mecanisme
de tancament de unes clases envers les altres.
Marx: El que crea la desigualtat és el capitalisme.
Quan no és possible la mobilitat social ascendent parlem d'estratificació. Exemple: India. En
canvi les classes socials estan relacionades amb la democràcia, on l’estat no imposa aquesta
situació, encara que socialment no es doni el cas que X classes socials es relacionin entre si.

Per tal d’evitar aquests conflictes apareix l’Estat del Benestar, impulsat per la classe
treballadora, que necessita d'una burocràcia per tal de dur-se a terme. La planificació només
s’aconsegueix a través de la burocràcia, que ja s’havia instaurat per tal de controlar. L’Estat del
Benestar està per treballar la dignitat de les persones, no per solucionar les desigualtats, el que
es pretén és disminuir les distàncies entre classes socials, no eliminar-les.

D’altra banda, el moviment poblacional es veu recolzat per tots els conflictes migratoris;
descolonitzacions, guerres…

1. LA REVUELTA DE LOS SUPERFLUOS-Ulrich Beck

Escrit per un sociòleg reconegut, al 2005.
En el primer paràgraf exposa que el paradigma està canviant, els conceptes es mantenen però
el conjunt va canviant. Després parla de la globalització esmentant que és un procés
bidireccional que fa trontollar i fa que Àfrica ja no sigui un país de reserva, sinó que ara els
dèficits de africa es reprodueixin per la resta del món. Per tant les definicions de ric i pobre que
semblaven eterns s’estiguin transformant. La qüestió és que ara els rics ja no necessiten als
pobres, la força de treball es va estenent a causa de la globalització (deslocalitzacions).
L’estructura ha canviat de tal manera que la diferència entre les persones està estructurada, amb
la qual cosa, no necessito de la pobresa per tal de guanyar riquesa.

Movimientos sociales
Modalidad de acción colectiva orientada a producir o provocar cambios sociales o políticos.
Cuando se aglutina un grupo de personas con un mismo fin, pero no tienen por qué tener la
misma ideología.

13/05/2022
Cohesion social
Mecanismos de inclusión/exclusión
Respuestas/percepciones de la ciudadanía hacia ellos
Idea de contrato social
Conflicto Vs. Cohesión - riesgo
___________________________________________________________________________
 ELS PROBLEMES ACTUALS QUE AFECTEN A LA COHESIÓ SOCIAL
1. Crecimiento ≠ equidad → Creemos erróneamente que crecimiento es equidad.
Reparto social.
2. Desempleo y precariedad → No podemos plantearnos ideas de futuro en un contexto
incierto. Dejamos de creer en el sistema, en el contrato social.
3. Material Vs. Simbólico → Conseguir las expectativas es una dificultad, uno se ha de
enfrentar a las expectaciones. Lo simbólico es aquello que no puedo palpar, que aún no
he conseguido. Desajuste entre lo que es material y lo que es simbólico: “a mi me
tocaría para la edad que tengo tener mi propia vivienda, pero no puedo”.
4. Negación del otro → Xenofobia, tancament, etc. “Primer els de casa”, volen dir que
l'altre no té dret “a”, els de fora després.
5. Privado > Público → Quan lo privat és millor que lo públic no necessito a l’Estat. No
tinc necessitat de pagar impostos.
6. Incremento de actores sociales → Els factors que intervenen
7. Jure / de facto → La llei està feta per castigar als pobres. Ala rics no els hi passa tant.
El jure es el que diu la llei i el facto la realitat. La llei no és igual per a tothom.

Acción colectiva Vs acción individual

Cohesión no significa igualdad, no es integración
Confianza
“Evitame el conflicto”
Cohesió no representa absencia de conflicte, pero si ajuda a aquest. La falta de cohesió
complerta es el conflicte, la cohesió potser pot significar comprensió, ordre… pero no significa
homogeneïtat. Perquè hi hagi cohesió no ens hem de sentir iguals. La cohesió es orde desde el
punt d que hi ha una jerarquia.

A la societat hi ha una sèrie de mecanismes estructurats i no estructurats que fan aquesta dilecta
entre inclusió i exculsió. La cohesió social és la resposta que té la ciutadania en vers a aquests
mecanismes.
Quan parlem d’integració, parlem d’algo palpable, no com la cohesió, que representa més
aviat una filosofia.

Contracte social:
Locke dice que hay dos procesos:
1. Se pasa del Estado naturaleza al estado sociedad.
2. Se establece → Gobernador/Gobernados.
Posem regles de joc (tu tens drets i deures i jo també com a persona que mana).
Sorgeix quan algú la ciutadania comença a compartir unes idees i provoquen que qui té el
poder el perdi, el desequilibri que hi havia instaurat comença a desaparèixer, ja que
s’aconsegueixen drets humans. Exemple: Revolució Francesa.

l’Estat de benestar és la idea de oferir cohesió a les persones. No hi ha una societat homogènia
serà quan tothom segueix la mateixa religió, mateix estatus econòmic, mateixa cultura, etc.
Quin tipus d’accions s’han de dur a terme per a que no hi hagi cap conflicte?
Hi ha gent que considera que aquest tipus d’accions es basen en la pau social.
1. Forces de seguretat.
2. Mediació
3. Evitar grups. → Rebaixar la societat civil.
4. Polítiques d’ocupació.
5. Limitar la llibertat d'expressió.
6. Coerció legal (presó).
La majoria de coses són coercitives → “Això comporta a això.”
Cohesió grupal: Per col·lectius/per grups. Són grups tancats i costen molt d’accedir. Suposem
una comunitat d’un poble, no se'l coneix pel seu nom, sinó per la seva herència: “la filla de”.
Quan ve una nova persona a viure se’l rebutja: “l'estranger”.
Durkheim deia que un excés de cohesió descohesiona perquè porta problemes. → La gent es
pot portar la contraria.

La cohesió social no funciona sense la confiança.

Durkheim: La absència de conflicte no vol dir que hi hagi cohesió, pot ser s’estan prenen altres
mesures. → Que hi hagi un mínim de conflicte social és bo i no trenca la cohesió, permet un
vincle social ascendent..
Dahrendorf: Énfasis a les titularitats. → aquest eix de drets i deures, demostra que no dona
mecanismes de titularitat. La gent que està en risc d’exclusió social té mancances en
mecanismes de titularitat. Exemple: Bretxa digital.

Sabem que la cohesió social és el joc entre la ciutadania i les institucions, les institucions són
els agents socials, i per treballar la cohesió social tots han d’estar involucrats.

Exemple: A causa de la Covid-19 han caigut moltes titularitats, fet que ha provocat que molta
gent acabés en situació d’exclusió social.