PENSAMENT CONTEMPORANI - Apunts

Pensament Sociològic contemporàni
BLOC 0 - INTRODUCCIÓ A LA TEORIA SOCIOLOGICA CONTEMPORÀNEA
1. CONSIDERACIONS PER PARLAR DE TEORIA
Evitar les tres fal·làcies de Baert
- Perspectivisme  Moltes vegades els autors no es que siguin antagònics si no que tenen
perspectives diferents donant-li importàncies a diferents vessants de un mateix problema. Poden
ser compatibles perfectament. (metàfora del foco).
- Externalisme  No caure en opinions personals. Explicar i jutjar des de fora.
- Política
2. QUAN PARLEM DE TEORIA DE QUE PARLEM?
- ETIMOLOGIA: La teoria com a eina. La teoria és del mirar. La teoria ens ofereix una mirada
sobre la realitat.
- Graus d’aplicabilitat empírica. No totes les teories resideixen amb la mateixa utilitat
o Low – level Theories percentatge X/Y de dones homes a una carrera (Recerca empírica
concreta)
o Mid - Range Theories Com es produeix una tria de carrera (concreta)
o High - Level Patriarcat. (Fenomen de totalitat)
Perspectives teòriques
Tota realitat es presenta a lectures diverses en la mesura en que amaga sempre diferents nivells de
significació. Diferents bagatges representen diferents perspectives. Cada teoria expressa una perspectiva
nova. Les percepcions són construccions socials.
Les metàfores i analogies són importants per visualitzar-ho “societat com a cos humà” “... com a teatre”,
“... com a parc teòric” ...
No podem quedar-nos estancats.
Tradicions teòriques i ciències socials
- No se superen, es reelaboren. No hi ha un abandonament complet

- Poden conviure diferents paradigmes simultàniament
- Aire de família Wittgenstein 
- Les teories socials no son hermètiques sinó obertes, s’influeixen
- Mai es parteix de 0.
3. PRINCIPALS PARADIGMES EN SOCIOLOGIA
Paradigma teòric de Khun 1970
La ciència esta ubicada en una societat que esta organitzada, per tant els científics no son neutres. La
imatge de la societat guia tant les investigacions (que s’estudia i com) i també les reflexions teòriques del
investigador.
Contemporani?
Quan parlem dels contemporanis parlem dels que són oposició als clàssics. Què tenen els clàssic que els
distingeixen dels contemporanis .
Doten a la disciplina d’uns orígens acreditats per això se’ls anomena pares fundadors
Subministren a la disciplina una síntesis de la seva evolució al llarg del temps.
DIFERENCIES PRINCIPALS
1
Els clàssics intenten fonamentar i establir les bases del que es la sociologia (per exemple les regles del
mètode – Durkheim o ). Els clàssics tenen formació també en altres camps i el centre es Europa. La
sociologia neix en molta part amb l’expansió del modern a Europa.
Durant el segle XX la sociologia es tracta com una àrea anàloga. Comença a Professionalitzar-se i el
centre passa a ser als EUA ja que durant la segona guerra mundial molts sociòlegs s’exilien als EUA.
La sociologia va molt lligada amb la nova economia ...
COM HAN CANVIAT LES PREGUNTES DELS SOCIOLEGS CLASSICS AMB

ELS MODERNS?
Quins canvis ha comportat l’adveniment de la modernitat?  pregunta dels clàssics
L’impacte de la revolució francesa i la industrial com ha impactat?
Quins són els problemes de l’home comú modern?  Pregunta dels clàssics
La sociologia vol estudiar la persona ordinària. La vida quotidiana. Aquest interès neix sobretot
al segle XIX. Què és viure com una persona normal? Es important perquè els intel·lectuals es fixen en les
persones quotidianes i “de carrer”.
Que ha d’estudiar la sociologia i com ho ha de fer?  Pregunta clàssics
Les regles del mètode sociològic i la ciència com a vocació.
La desfeta del somni il·lustrat. Què està passant?  Pregunta moderns
Que ha passat amb aquesta idea de vida perfecta amb el creixement de l’economia dels feliços
anys 20 amb l’interès de que la ciència portaria al progres. Els autors de la revolució francesa amb la
il·lustració canvien la mirada sobre la societat. El valor clau que aporten és la igualtat amb la sobirania.
Aquesta idea canvia la mirada respecte al passat. A més també incorporen la idea d’un camí lineal amb el
progres i continuïtat . Tots els sistemes moderns parteixen d’aquest esquema lineal i això provoca que
existeixi un pensament de que sempre s’anirà a millor. El problema del segle XX amb la segona guerra
mundial i la guerra freda i les energies i bombes nuclears trenquen aquesta idea. “l’home és un llop per a
l’home?” “Com pot produir-se el nazisme a una de les societats més educades?”. Es qüestionen aquestes
idees de l’esquema lineal i de progres.
Consum, identitat i neoliberalisme. Amb el neoliberalisme que ha passat amb les identitats.
Quin paper te el consum en la creació de identitat tan individual o col·lectiva. Per consumir ens
venen un producte que representa una forma de vida amb la publicitat i això afecta a la percepció que es
té de cada persona. Amb el neoliberalisme.
Globalització, interrelació i risc global. Què passa en un món global?  Moderns
Que passa en un món tan accelerat? Podem traslladar mercaderies en un dia i estem la societat sotmesos
al temps que van vinculats amb aquest mon (34:00).
La sensació de risc, pobresa, migracions...
CLASSICS CENTRATS A EUROPA QUE VOLEN DEMOSTRAR LA SOCIOLOGIA ES UNA

DISCIPLINA I TENEN PREGUNTES SOBRE LA MODERNITAT
ELS CONTEMPORANIS JA HO TENEN ASSUMIT QUE ES UNA DISCIPLINA ES CENTREN A

EUA PREGUNTES VINCULADES AMB EL FUTUR I ELS MODELS
4. COM CLASSIFIQUEM LES TEORIES?
- Partint dels clàssics
2
- Funcionalisme (DURKHEIM)
- Marxisme/Teoria crítica MARX/FREUD Sociologia del conflicte
- Hermenèutica comprensiva/Teoria de l’acció WEBER
Funcionalisme
El funcionalisme es un paradigma teòric segons el qual al societat és un sistema complex les parts del
qual encaixen entre si, produint equilibri i estabilitat social. Coma científic social has de descobrir com
encaixen
Pel funcionalisme les nostres vides estan orientades segons la direcció que marquen les estructures
socials. El que fem ve molt condicionat per les estructures socials.
El funcionalisme entén les estructures socials en termes de les funcions socials compleixen: és a dir en
termes de les conseqüències que tenen per funcionament de la societat. Si alguna cosa existeix té una
funció per tant el que hem de fer és descobrir quina és. Tot fet social té una funció i se l’ha de reconèixer.
El món està en ordre.
Autors principals: Comte, Spencer, Durkheim, Malinowski, Parsons, Merton.
Sociologia del conflicte
S’agrupen les teories sociològiques que analitzen la societat des dek punt de vista de la desigualtat, el
conflicte i el canvi social.
No es tracta d’explicar l’equilibri sinó la fragmentació i els conflictes socials que son conseqüències de
les desigualtats socials. A diferència del funcionalisme aquí no hi ha cap ordre. Són teories contraposades.
Aquesta teoria té una finalitat que és a part d’investigar la societat, aplicar un canvi.
Marx Fromm, Marcuse, Adorno Horkheimer, Lukács...
Paradigma del conflicte i funcionalisme – Tenen una orientació Macro
Teoria de l’acció
Orientació micro
El nivell d’anàlisi del qual es parteix no son les grans estructures socials sinó es interaccions entre les
persones en diferents contextos.
L’origen d’aquest paradigma és un conjunt de teories de nivell macro des de les quals s’analitzen com els
actors doten de significar el món que els rodeja.
Decisions petites i que poden semblar banals tenen conseqüències a llarg termini.
4. 1 Classificació de les teories sociològiques ii
REALISTES – NO REALISTES
- Realisme ontològic: Existeix alguna cosa independentment de la nostra consciència i voluntat.

Fins a quin punt sense la mirada humana existeix la realitat.
- Realisme epistèmic: Podem conèixer aquesta realitat externa en diferents graus de fiabilitat. Jo
puc conèixer la realitat externa a mi i convertir-la en objectiva?
EXTERNALISME – INTERNALISME
- Existeixen els estats mentals?

- Podem conèixer-los?
- Tenen algun tipus d’eficiència causal en la conducta social?
INDIVIDUALISME – HOLISME
3
- Com expliquem els fenòmens socials?

- Quin paper per l’individu?
- Quin paper per la societat?
FUNCINALISME HERMANEUTICA TEORIA CRITICA
- Goffman Hannah Arendt

- (Esc. Chicago) William
Thomas (allò real...)
- (E. C.) Mead (me/jo +
llenguatje)
- (E. C.) Robert Park
- Alfred Schüts
- Peter Berger +
Luckmann (Invitació
Sociologia)
- Garfinkel (Etimologia)
4
BLOC 1. EL FUNCIONALISME
1. CONTEXT HISTORIC I SOCIAL
No es només un corrent teòric en sociologia si no que s’estableix en altres disciplines. Va vinculat al

sorgiment de la Gran Teoria Sociològica, 1940 – 1980. On es produeix una guerra freda sociològica
també. Mills vs Parsons.
El funcionalisme té una mirada sobre la societat que és un organisme amb diferents parts que tenen un
ordre. Hi ha una idea prevalent que el conflicte el provoquen coses externes a la societat. No es casualitat
que prengui volada als estats units durant aquells anys. Es una sociologia institucionalitzada, s’ensenya a
moltes facultats. Heterogeneitat interna, hi ha diferents mirtades generacions i variacions dins del mateix
funcionalisme.
 El funcionalisme arquitectònic, lingüístic, psicològic, etc.

 La “Gran Teoria Sociològica” del s. XX: 1940-1980
 Funcionalisme vs. marxisme? La “guerra freda” sociològica
 La sociologia institucionalitzada
 Heterogeneïtat interna
2. EL PROBLEMA FONAMENTAL DEL FUNCIONALISME
El problema de Hobbes:
Com aconseguim l’ordre? Perquè hi ha? Com aconseguim que el llop no sigui un llop per al home? La
resposta del funcionalisme diu que es mitjançant normes, rols i institucions i per una altra banda la
selecció funcional – evolutiva.
3. ELEMENTS EN COMÚ
Reconstrueix el concepte de racionalitat/irracionalitat. El funcionalisme te una part revolucionaria ja que

no te sentit que analitzem una realitat en relació a si son racionals o no si no que si son funcionals o no, si
son funcionals significarà que son racionals. Ex: dansa de la pluja.
L’equilibri com a resposta:
Requisits funcionals: Són necessaris per mantenir una societat per què s’han de satisfer certes necessitats
4. FACTORS DE L’ÈXIT
Té èxit perquè té relació amb els corrent intel·lectuals dominants epistemologia neopositivista i
estructuralisme i es troben en contra del Marxisme
5. ELS PERCUSSORS
Herbert Spencer 1820 – 1930: Darwinisme social. Parla de com el fet de la teoria de Darwin impacta
també amb la societat, es fa la mateixa evolució? Més tard es molt criticada perquè s’observa com aquesta
classe de pensament dona suport a les idees del nazisme
Agust Comte 1798 – 1857 el domini de la ciència, amb la sociologia al capdavant
Durkheim E 1858 – 1915 com les societats aconsegueixen mantenir-se unides? De quina manera
apareixen els valors comuns? Parla dels nacionalismes, és el nacionalisme el substitut de la religió?
6. APORTACIONS PRINCIPALS DELS CLÀSSICS
 La societat tot orgànic

 Per sobreviure, cal adaptació
 Satisfer certes necessitats
 Vocació de ciència natural.
7. MES IMPORTANTS DE DURKHEIM
5
Distinció entre el normal i el patològic
Argumentació darwiniana en l’anàlisi de l’evolució social
L’anomia i el paper de la sociologia
8. FUNCIONALISME ANTROPOLÒOGIC
Importància clau en els autors contemporanis. Apareix vinculats als corrents del s.XIX amb un corrent
empíric molt pobre i el difusionisme cultural. El problema es que molt del coneixement ve de
colonitzadors que pretenien adoctrinar aquestes societats.
DIFUSIONISME CULTURAL: Els primers cultures es difonen d’un lloc a un altre i els antropòlegs
volen conèixer el seu origen i quina ha sigut la seva trajectòria.
9. MALINOWSKI APORTACIONS PRINCIPALS
La dicotomia home primitiu i home modern no té sentit. Els primers antropòlegs deien que els homes
primitius no eren racionals, ell ho nega diu que es relatiu al context, no pots avaluar una racionalitat amb
uns paràmetres abstractes.
Els elements del passat en el present son fòssils o adaptacions? Tot allò que avui existeix i ve del passat
(practiques...) són fòssils o adaptacions que avui en dia encara tenen funcions.
Les persones a propòsit o sense adonar-sen actuen de forma interessada per garantir la satisfacció de les
seves necessitats bàsiques, que són de tipus biològic.
Qui diu què? I per què? La necessitat del treball de camp i l’observació.
La teoria de les necessitats Malinowski
Tres tipus de necessitats
- Biològiques primàries
- Socials
- Socials integradores
Essers humans i necessitats
- Diferencia entre humans i animals

- La importància de la transmissió
- Per a malinowski diu que els animals no transmeten els seus coneixements conscientment a
diferencia dels humans i això es el que ens fa humans.
RADCLIFFE – BROWN
- El tot no és igual a la suma de les parts. Per poder conèixer una societat no podem conèixer els
subjectes de forma individual si no que també de forma col·lectiva. Nega que la societat pugui
ser un engranatge. Nega a Durkheim, s’ha de mirar socialment.
- Es necessari abandonar el difusionisme, que és el punt mes important dels antropòlegs. Hi ha
vegades que coses apareixen a moments semblants a diferents llocs i no te perquè un ser causa
de l’altre. Unes mateixes necessitats causen una mateixa solució. És un canvi de perspectiva.
M’interessa per a que serveix, no d’on neix
- Antropologia comparada. Es important comparar societats, si nomes en estudiem una no podrem
extraure lleis universals.
- Eunomia/ Disnomia o el somni d’una moral tecnificada. A través d’estudiar societats i comparar-
les es poden extraure lleis globals sobre les societats.
11. CRITIQUES PRINCIPALS
6
1. Que és funcional i que no? Tot és funcional? Una guerra, les agressions... Merton analitza això
2. Això de que tot tingui un equilibri a que respon?, qui ho guia? Colectivitat amb intel·ligència
superior a l’individu
3. Necessitat de cohesió social. Que implica? quanta se’n necessita? Que no hi hagi conflicte obert
significa que hi ha cohesió social? Fins a quin punt podem pensar amb cohesió socials com una
cosa que és igual per a tothom.
7
TALCOTT PARSONS
Estudia a Boston i marxa a Londres Scholl of econòmics i Heidelberg. Fa la carrera vinculada a ala
Universitat de Harvard.
- La estructura de la acció social. 1937 Passa desapercebuda

- Sistema social 1951. Bastant més important, es un exit.
APORTACIONS
Parteix de la pregunta de Hobbes (pregunta de l’equilibri i ordre social).
Resposta: Els essers humans no són actors absolutament lliures ni completament calculadors, tampoc purs
mecanismes que reaccionen automàticament enfront estímuls externs.
Els essers humans hem d’aprendre la importància de les normes i valors socials, per això és manté l’ordre,
aquests s’han anat transmetent. La importància de les normes resideix en el fet que és en les normes on
rauen els fins de l’acció, els mitjans utilitzats i la direcció
Les normes ens diuen el perquè hem de fer el que hem de fer i com ho hem de fer.
Existeix una racionalitat social. Racionalitat contextual, les accions tenen una racionalitat si tenen una
funció social. Anem transmeten unes normes ---
Per ell la socialització és allò que garanteix la pau social. Que s’internalitzen de forma no autoritària, o
que no es percebe com a tal, fa que es mantingui l’ordre social.
EN DEFINITIVA, MODEL DE L’ACTE – UNITAT
Entendre l’actor en un entorn. Un actor escull uns mitjans per aconseguir uns fins donades unes
condicions situacionals, objectives o materials i tot aquest procés està regit per unes pautes normatives.
Nosaltres mateixos escollim el que fem dins d’un context.
La socialització perfecta es que fem el que s’espera de nosaltres de forma feliç.
LA TEORIA DE L’ACCIÓ EN CONTEXT: EL SISTEMA ES
No em de pensar la societat com un organisme, si no com un sistema.
Que implica un sistema?
- Jerarquia cibernètica  No totes les parts del sistema tenen una mateixa importància o funció
- Lògica de funcionament sobre unes variables-pauta o el software. Desenvolupa com s’explica el
software social mitjançant pautes generals
- La importància de l’entorn
SISTEMES DIFERENTS
8
S’anomena sistema àgil mitjançant el qual explica que es necessari per a que una societat existeixi i es
pugui reproduir.
Social  tenir institucions que ajuden a organitzar la societat.
Cultural  Existència de valors comuns que legitimen l’existència de les institucions
SISTEMA SOCIAL
El sistema social és, per Parsons, un conjunt de rols institucionalitzats. Aquestes se li apareixen,
simultàniament: com a resultat de l’acció dels individus i com a elements que controlen i canalitzen
aquesta acció.
INSTITUCIONS
Parsons concep a les institucions com a processos cristal·litzats:
Actors diversament orientats es troben en situacions en les quals han d’interaccionar
La manera amb la qual els actors estan orientats reflecteix la seva estructura de necessitats (biològiques i
psicològiques) + internalització de normes.
Mitjançant els processos d’interacció emergeixen normes a mesura que els actors s’adapten uns als altres.
Aquestes normes emergeixen com a manera d’adequar, recíprocament, les orientacions dels actors, però,
al mateix temps estan circumscrites per les pautes culturals generals.
A la vegada, aquestes normes regulen la interacció subsegüent, atribuint estabilitat.
QUÈ ÉS UN SISTEMA SOCIAL?
Quan les interaccions s’institucionalitzen, es pot dir que existeix un “sistema social”. En lloc de parlar de
la societat com un cos humà parla d’un sistema software.
Per mantenir-se un sistema social:
 Socialització
 Control social
 No som màquines, les variables-pauta:
 Afectivitat/neutralitat
 Difusivitat /especificitat
 Universalisme/Particularisme
 Mèrit/Adscripció
 Auto-orientació / Orientació a la col·lectivitat
9
LES QUATRE FUNCIONS DEL SISTEMA APLICAT ALS EUA (Parsons 1956)
CRITIQUES A PARSONS
Quin és el sentit d’aquests instruments conceptuals? De l'esterilitat de la teoria sense aplicabilitat

empírica.
La intel·ligibilitat de la Teoria o la crítica funesta de Wright Mills
Diuen que es una teoria important però no ens ajuda a conèixer realment.
10
MERTON
Defensa el funcionalisme malgrat Parsons. El que intenta és demostrar que el funcionalisme té una base
empírica.
MERTON
 4/07/1902 (Filadelfia) – 23/02/2003 (Nova York).

 Doctor per la Harvard university amb una tesi sobre “Ciència, tecnologia i societat a l’Anglaterra
del s. XVII”.
 Professor a Columbia University (New York).
 Obra principal: Teoria i estructura socials.
OBJECTIUS DE MERTON
 Abandonar la confusió entre intencions i funcions. Per molt que tinguem una intenció
determinada no té perquè coincidir amb les funcions.
 Adaptar el funcionalisme a les societats modernes i complexes. Critica a Malinowski i Radcliffe
que fan estudis en societats molt més tancades
 Depurar el funcionalisme d’ideologia. No té perquè ser conservador que es una idea que s’ha
implantat per la guerra freda.
Tasques principals: crítica als principis del funcionalisme antropològic i atribueix aplicabilitat empírica a
la teoria funcionalista.
MÉS ENLLÀ DEL FUNCIONALISME ANTROPOLÒGIC: QUÈ CAL REVISAR?
El postulat de la unitat funcional de la societat (sosté que la societat és una unitat funcional i que totes les
seves parts estan completament integrades i ben equilibrades). Idea de Parsons i Durkheim, totes les parts
d’una societat estan integrades. Ho critica.
El del funcionalisme universal (tots els elements culturals i pràctiques socials són funcionals).
El de la indispensabilitat (tota societat depèn de certs requisits funcionals universals i que només
determinades practiques o elements culturals poden complir aquestes funcions).
Nous ingredients?
MÉS ENLLÀ DE LA UNITAT FUNCIONAL
Si tot fos funcional viuríem en un paradís.
Vivim en el millor dels mons possibles?
Les funcions: són efectes observats dels elements socials que contribueixen a que s’adapti o ajusti un
sistema que s’està avaluant.
Les disfuncions són les conseqüències observades que redueixen el grau d’adaptació o ajustament d’un
sistema social.
Per tant el que necessitem són elements “no funcionals” són aquells que els manca rellevància en un
determinat sistema.
Funcional o disfuncional: per qui o per què?
La importància de clarificar la unitat d’observació. Diferencia molt Parsons i Merton ja que Parsons ja
que Parsons analitza amb una mirada molt macro la qual Merton critica perquè tot es relatiu.
Exemple: és funcional una guerra?
El saldo líquid de les conseqüències funcionals, un fet és funcional si es mes funcional que disfuncional,
resta ¿????
11
MÉS ENLLÀ DE LA INDISPENSABILITAT
Merton creu en la idea de requisits funcionals de Parsons. És més important la funció a complir que les
institucions que la compleixen ja que les institucions poden ser substituïdes per una altra institució.
Aquesta idea es reveladora ja que trenca amb la idea de que el funcionalisme es conservador. Ja que
canvia la idea de que sense religió no hi ha moral ja que pot ser substituïda per una altra institució. Cal un
element que faci la funció de cohesió però no té perquè ser la religió.
NOUS INGREDIENTS
La importància de distingir entre funcions manifestes i funcions latents. Totes les accions tenen una
funció manifesta més “obvia” però per entendre com és la societat és necessari veure quina és la funció
latent.
Les funcions manifestes són aquelles que presenten conseqüències objectives per a la societat (o
qualsevol de les seves parts), recognoscibles i desitjades per les persones o grups implicats.
Les funcions latents són aquelles que contribueixen al manteniment del grup i no són reconegudes per la
societat o el grup.
PER QUÈ LES FUNCIONS LATENTS SÓN ESPECIALMENT INTERESSANTS

SOCIOLÒGICAMENT?
 Atribueix sentit a allò que podria semblar irracional.

 Aprofundeix en generar coneixement contra-intuïtiu
 Relativitza judicis morals precipitats.
TEORIES DE GRAU MITJÀ
Intenta desenvolupar un programa a la universitat per demostrar que el funcionalisme pot extraure teories
empíriques amb importància. Han d’anar més enllà de la descripció bàsica de l’observació a termes
empírics.
Què cal evitar?
 Les grans teories de la societat

 L’empíria sense teoria.
La definició de Merton:
“Les teories de rang mitjà... es situen entre les moltes hipòtesis de treball, menors però necessàries, que
sorgeixen abundantment en la investigació quotidiana i en els esforços totalitzadors i sistemàtics que
pretenen desenvolupar una teoria unificada que expliqui totes les uniformitats socials observades,
relatives al comportament, les organitzacions i el canvi” (Teoria y Estructura Sociales).
Exemples: Naixement capitalisme (Weber), Suïcidi (Durkheim).
Teoria de la desviació
Punts de partida: Parteix de la constatació de que en tota societat existeixen
 Finalitats culturals d’alguna manera institucionalitzades (casar-se)

 Mitjans institucionalitzats per perseguir aquests fins. (església, civil...)
Les contradiccions entre la cultura i l’estructura social. La cultura imposa uns valors que no són possibles
d’aconseguir a causa de l’estructura social (?)
Vol explicar la desviació i integrar el conflicte al funcionalisme, es a dir, el conflicte provoca ordre.
L’anomia es defineix, per tant, com un estat de discrepància entre els valors últims i els mitjans legítims.
No pots satisfer aquets valors útils perquè els mitjans per accedir-hi no són possibles.
El comportament desviat pot considerar-se com un intent de restablir l’equilibri.
12
Tipologia de conductes desviades
Cinc maneres de respondre a l’anomia.
Conformitat  Todo bien valors i mitjans
Innovació  Compleixes el valor amb uns mitjans que la societat no et dona de per si
Rituals  No estàs d’acord amb l’objectiu cultural però ho has de complir igual (?) estudiar una carrera
que no t’interessa perquè té sortides laborals.
Retirada  Ermità. Cap de les dos
Rebel·lió  Vas en contra del sistema perquè no creus amb els valors imposats.
Teoria dels grups de referència
Teoria que neix fruit de la serendipity (trobar algo per casualitat). L’exèrcit Nord Americà o entenia la
moral dels soldats, comparen els exercits de terra i els d’aire. Els de terra cobren menys però estan més
motivats. Al exercit de terra els grups de referencia són gent com tu i la jerarquia no es tan evident, el teu
grup de referencia a l’aire es gent millor que tu, frustració relativa.
De què depèn la moral dels soldats nord-americans?
El grup de referència i el sentiment de frustració relativa. La nostra satisfacció és relativa i depèn del
nostre grup de referència.
Tipus de grups de referència
 Comparatiu o normatiu  comparatiu amb els teus propers i el normatiu és l’ideal

 Positiu o negatiu  Contra exemples, no siguis com...
 Per avaluar-se un mateix o altres.
SOCIOLOGIA DE LA CIÈNCIA
La importància de Merton en el camp de la sociologia de la ciència.
L’afinitat electiva entre l’ètica calvinista i l’esperit científic. L’ètica protestant genera el sorgiment de la
ciència i es configura l’ethos (comportament i valors d’una determinada professió) científic.
Allò que l’occident es pensa que és aliè a la humanitat també pot estudiar-se sociològicament.
L’ethos científic té principalment 4 característiques:
 Universalisme: tot el coneixement ha de ser universal

 Comunisme: La ciència ha de ser pública per a que pugui haver un creixement
 Escepticisme organitzat: el dubte està organitzat de forma sistemàtica
 Desinterès: la ciència no ha d’estar dirigida a un objectiu concret. No ha de tenir un interès
concret al darrere.
13
L’efecte Mateu: “Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té,
li prendran fins allò que li queda” (Mateu, 25:29). Els camps que estan de moda es desenvoluparan més
que els que no ho estan.
LA PROFECIA AUTO-COMPLERTA (SELF-FULFILLING PROPHECY)
El teorema de Thomas: allò definit com a real, té conseqüències reals.  allò que es considera certa té
conseqüències.
Una profecia auto-realitzada és aquella que parteix d’una definició falsa de la situació però que genera un
nou comportament que fa que la falsa concepció original de la situació es torni vertadera.
La profecia auto-frustrada. De forma contradictòria en el moment que ho dius es frustra. Pots parar-ho
perquè penses que ja arriba.
L’experiment de Rosenthal i altres exemples.
CRITIQUES I RESPOSTES AL PENSAMENT FUNCIONALISTA
El problema de la reificació.
“La reificació és l’aprehensió dels fenòmens humans com si fossin coses, és a dir, en termes no humans o
potser suprahumans.”
“ El món reificat és, per definició, un món deshumanitzat, que l’home viu com a facticitat que li és aliena:
un opus alienum sobre el qual no té cap control, en comptes d’un opus proprium fruit de la seva pròpia
activitat productiva”. (Berger i Luckmann, 1988, pàg. 129).
El funcionalisme reifica perquè diu que tot té una funció per ella mateixa, no és la educació el que té una
funció si no les persones que hi participen.
Tot té una funció? El problema de la tautologia
“Sabem que una cosa és funcional a la societat perquè existeix; una cosa existeix perquè és funcional”.
La dificultat per explicar el canvi social. Per dos factors:
Situació de consens a partir del procés de socialització. Socialitzem les criatures de tal forma que les fem
dependents i obedients de la societat
La dependència funcional a la necessitat (per què, per exemple, hauria de canviar una cosa si és funcional
a la societat?).
Tendència implícita a justificar el “status quo”.
14
BLOC 2 – TEORIES HERMANÈUTIQUES I

COMPRENSIVES
1. L’ESCOLA DE CHICAGO
1.1 El context
- Expansió de capitalisme nord americà crescut del no res fa que aparegui l’escola de Chicago. Amb les
immigracions poloneses… Hi havia una idea de liberalisme i progressisme.
• L’era progressista: de la fi de la Guerra Civil americana (1861-1865) a la fi de la I Guerra

Mundial.
• L’expansió del capitalisme nord-americà: grans empreses, maquinització del procés industrial i
sistema econòmic liberal.
• Immigració i concentració urbana: “el 1910 un terç de la població de les 12 ciutats més grans
havien nascut fora i un altre terç era fill dels immigrants”.
• L’auge de la ideologia liberal i de la teoria de Spencer.
• “El problema d’Amèrica ha estat crear una gran ciutat del no-res” (S. Low).
2 Orígens i autors
1892 Albion Small, pastor protestant, crea el primer departament de sociologia dels EUA a la Universitat
de Chicago. El 1895 es comença a publicar l’American Journal of Sociology. Poc temps després funda
l’American Sociology Society. L’escola és el nucli de la sociologia.
• El 1892 Albion Small crea el primer departament de sociologia dels EUA a la Universitat de
Chicago.
• El 1895 es comença a publicar l’American Journal of Sociology.
• Poc temps després es funda l’American Sociology Society (ASS), posteriorment anomenada
American Sociology Association.
• L’Escola de Chicago esdevé el nucli al voltant del qual es desenvolupa una intensa tasca
sociològica.
3. Antecedents.
L’etnografia urbana
Jane Addams, Fundació de la Hull House. Publicació de Map and Papers conjuntament amb F. Kelly. Ella
detecta que la seva feina es molt assistencialista i no era pràctica, s’adona de que no hi ha dades
recopilatories del context d’aquelles persones. Comença a fer enquestes per entendre la distribució de la
pobresa, immigració o estructura d’ocupació altres temes d’importància. Pren la ciutat i els habitants com
a objecte d’estudi. Això li dona credibilitat com a sociòleg
15
• Jane Addams, Fundació de la Hull House el 1889
• Publicació de Map and Papers, conjuntament amb F. Kelly.
• Línies d’influència:
• La ciutat I els seus habitants com a objectes d’estudi.
• Immigració, pobresa i estructura de l’ocupació.
• Metodologia de “mapejar” la informació demogràfica amb la distribució geogràfica.
Pragmatisme nord-americà
• Fundadors: Pierce, William James, Dewey, Mead…
• Influències principals per l’Escola de Chicago:
• La importància d’estudiar el concret i particular.
• No existeix un “gran sistema racional” que s’ha de descobrir.
• No existeix un dualisme entre individu i societat.
• La reforma social
Que tenen en comú?
 Forta orientació empírica: l’etnografia urbana. Hi ha investigadors amb molt treball de camp.
 L’equilibri entre la professionalització i la lluita per una societat millor. L’objecte d’estudi
principal eren els problemes de la societat moderna.
 Bagatge teòric: Tradició europea + pragmatisme nord-americà.
16
PRIMERA GENERACIÓ
ALBION SMALL
• Fundador i organitzador
• Pastor Baptista
• Estudia a Alemanya
• Publica An introduction to the study of society (juntament amb G Vincent), 1894,
• Les tres dimensions de la sociologia: a) descriptiva; b) estàtica i c) dinàmica
• “El problema social del siglo es si las naciones civilizadas podrán recobrar la cordura tras las
aberraciones del individualismo y el capitalismo del s. XIX”.
WILLIAM I THOMAS
 Fill d’un pastor metodista de Pennsylvania

 Estudia literatura anglesa
 Estudia alemanya
 Teorema de Thomas: Allò definit com a real en un determinat context és real en les seves
conseqüències el camperol polac. Amb florian znaniecki. Primer llibre important de sociologia
empírica
 Vol estudiar les migracions
 Fill d’un pastor metodista de Pennsylvania.
 Estudia literatura anglesa.
 Estudia a Alemanya (entra en contacte amb la sociologia).
 L'escàndol de 1918
 “Allò definit com a real en un determinat context és real en les seves conseqüències”
 El camperol polac
 Caràcter innovador de mètodes de recerca. Si es vol entendre un procés migratori mitjançant
enquestes, demanant diaris personals, entrevistes, cartes ... com i de quina manera es dona sentit
a la realitat
El camperol polac, amb Floriac Znaniecki
• Context de la recerca
• Objectiu: explicar el canvi que es produeix en els individus i les famílies de camperols
immigrants i com reacciona el seu comportament i organització quan s’enfronten a les formes de
vida i als valors d’una societat nova i diferent a la seva, com l’americana.
• Hipòtesis: El comportament i el canvi social han de ser entesos com el resultat de la interacció
continua entre la consciència individual i la realitat social objectiva, per tant, la interpretació del
comportament social requereix necessàriament el coneixement del significat subjectiu que els
individus atribueixen a la seva acció.
DESCOBRIMENTS:
- La importància de la definició de la situació  per entendre els subjectes i les seves accions hem
d’entendre la situació d’aquets. Definir la situació és etiquetar el context, depenent d’aquesta
etiqueta canvia el comportament de les persones.
o Entrecreuament entre la percepció personal i l’ordre social i la història social i
col·lectiva.
- El canvi social és resultat de la interacció permanent entre la consciència individual i la realitat
social objectiva.
-
GEORGE HERBERT MEAD
17
 Neix el 27 de febrer de 1863 a Massachusetts
 Tradició filosòfica
 Vinculació amb John Dewey.
 Llibres escrits pels alumnes
 El pensador més important a llarg termini i considerat el fundador de la psicologia social.
Es psicòleg important entre els sociòlegs
Teoria de l’acció
- Proposició fonamental: Importància de la comunicació. El self humà és capaç d’organitzar la

seva conducta des d’una perspectiva social gràcies als seus mecanismes de comunicació.
- La conducta social: conducta que sorgeix dels impulsos que tenen els individus però que venen
per estímuls que es troben en altres individus.
- Elements cabdals
o Intersubjectivitat: Idea d’interacció entre subjectes, no examinar-los per individual
o Comunicació: com es comuniquen i setiqueten certes accions o fenomen
o Dialèctica entre individu i la societat
La unitat fonamental es l’acte social, és a dir que impliqui més individus respecte un objecte social.
S’inspira en l’alemany del gest per crear la seva teoria (power)  quan hi ha gestos si no són convalidats
per més d’una persona no hi ha un acte social. S’ha de mirar en quins contextos no són convalidats i s’ha
de mirar perquè i quines conseqüències i com canvien.
• Unitat fonamental: l’acte social
• L’acte social és un acte que implica cooperació de dos o més individus respecte a un objecte
social.
• L’acte social i la teoria del gest (Wundt)
• El gest com a símbol significant
• La rellevància semàntica del gest només es produeix quan l’altre convalida el gest de
l’ego a través d’aquelles activitats organitzatives i d’elaboració simbòlica i semàntica
que són possibles per la presència de la ment
El self
El Self és la consciència que adquireix un de si mateix en la seva interacció amb els demès, en la qual
juga un paper primordial la comunicació i, per tant, el món simbòlic que es construeix des de nen quan
encara s’és objecte dels demés
Anomenem socialització el procés pel qual l’individu passa gradualment del micromón de l’experiència
més immediata al macromón de les relacions abstractes.
De l’altre significatiu a l’altre generalitzat (Mead).
El self consciencia que adquireix un de si mateix (quan parles en tu mateix) som objectes de nosaltres
mateixos, el nostre jo també es un jo objecte amb qui parles. Aquest jo es construeix a traves de la
socialització.
Altre significatiu i l’altre generalitzat
Segons Mead, els altres significatius són les persones amb les quals l’infant interactua amb més
freqüència i cap als quals té una relació emocional transcendent i important.
L’altre generalitzat
18
Mead també va descobrir que per sobre dels altres significatius hi ha una altra instància reguladora, no
restringida al grup dels més propers, sinó molt més difusa i globalitzadora: la societat.
Paper del llenguatge
El llenguatge és un element clau perquè és a través d’aquest com:
1. L’infant aconsegueix veure’s a si mateix des del punt de vista dels demés (fer-se social).
2. L’infant interioritza les actituds i reaccions dels altres cap a ell (fer-se persona).
El llenguatge no només és un mecanisme de comunicació entre individus, també ho és amb un mateix.
 Capacitat d'abstracció
 Capacitat de convertir-se en un objecte per si mateix.
 Capacitat de projectar-se.
Llenguatge i realitat
Allò que no podem anomenar, existeix?
Quan ens quedem sense paraules?
Fer-se social
A mesura que el procés de socialització avança arriba un punt on ja no és necessari passar a la

interpretació, perquè l’actitud s’ha integrat amb fermesa dins la consciència de l’infant i pot referir-se a
ella amb silenci i sense representar-la.
El pas del “play” al “game” o del “fet i amagar” al futbol.
Fer-se persona
Qui és ella mateixa (edat…)
• És molt important la manera a través de la qual la socialització aconsegueix introduir (o

presentar) l’infant a sí mateix.
• El me i l’I (George Mead). Idea fonamental. La definició de la situació no és nomes de cara als
altres si no també amb nosaltres mateixos. Fas una negociació en tu mateix sobre com interpretes
la situació i quina definició li dones.
• El I representa la consciència immediata del jo.
• El me representa, per contra, la part del jo que ha estat modelada per les actituds dels
demès, per les normes de la societat de la qual un és membre.
19
SEGONA GENERACIÓ
• Des de la I Guerra Mundial fins a la fi dels anys 30. Chicago ja no presenta tantes dificultats.
Chicago ja es prestigiós.
• El període fort de l’escola:
• No tenen competidors
• Institucionalització organitzativa
• Reconeixement
ROBERT PARK
• Trajectòria errant i singular.
• La investigació periodística i el treball de camp el porten a estudiar sociologia.
• Introdueix els pensadors europeus (especialment Simmel). Introdueix una nova mirada.
• Juntament amb Ernest W. Burgess publiquen An introduction to science of sociology

(1921).
Organització social
Hi ha un nivell de lluita per la convivència que el porta al conflicte i un altre que el porta a la adaptació
per modificació. Normalment estan equilibrats i funcionen paral·lelament però pot passar que es
desequilibrin. Analitza com interaccionen entre ells.
• La societat humana està organitzada en dos nivells:

• Biòtic
• Lluita per la supervivència
• Conflicte
• Cultural
• Adaptació per modificació del medi, cooperació.
• Comunicació i consens
• L’equilibri s’altera i s’aguditza el conflicte.
Estudi de les migracions
• Les quatre fases de la integració
• Rivalitat
• Conflicte
• Adaptació
• Assimilació (integració)
E. W BURGESS 1886 – 1996
• Nascut a Canadà fill d’un pastor protestant.
• Estudia a Chicago i, al cap d’uns anys, retorna a Chicago.
• Escriu, juntament amb Park, An introduction to science of sociology (1921)
• Introdueix la metodologia quantitativa.
• Especialista en sociologia urbana.
La ciutat com a organisme viu va modificant-se amb la segregació. Aquesta idea encara té un impacte
avui en dia. Diferents forces actuen i provoquen canvis i moviments en la ciutat.
LA DECADÈNCIA DE L’ESCOLA DE CHICAGO
No encaixa amb la idea de ciencia i a part hi ha molta rivalitat amb escoles sociologiques de EUA.
20
• El moment de màxim esplendor és els anys 20 i, després, perd volada.
• Dues raons principals:
• L’Escola de Chicago no encaixava en la imatge “científica”i quantitativista de la

disciplina.
• Batalla per aconseguir el poder dins l’American Sociological Society i l’American

Journal of Sociology.
21
TERCERA GENERACIÓ
HERBERT BLUMER, LA TERCERA GENERACIÓ
Vol teoritzar els treballs empirics dels que han estat fent a l’escola de Chicago.
• 07/03/1900- 13/04/1987
• Universitat de Chicago
• Universitat de Berkley (Califòrnia)
• Continua l’obra de George Herbert Mead i crea el nom d’interaccionisme simbòlic (1937).
• Publica: Symbolic Interactionism: Perspective and Method (1969).
Obra molt important però molt criticada, per exemple Goffman vol allunyar-se de l’escola de Chicago per
aquesta teoria.
L’INTERACCIONISME SIMBÒLIC.
En el fons amb la socialització se’ns explica quins símbols hi ha i com reaccionar-hi, d’aquesta forma,
obeint aquets símbols vivim d’una forma segura.
1. Vivim en un ambient simbòlic i físic a la vegada i som nosaltres qui construïm els significats del
món i de les nostres accions amb l’ajuda dels símbols.
2. Gràcies a aquests símbols “significants” tenim la capacitat de “posar-nos en el lloc de l’altre”.
3. Compartim una cultura que guia la major part de les nostres accions i ens permet predir, en gran
mesura, el comportament dels demès. Nosaltres avaluem i llegim els símbols ja que alhora estem
constantment predient.
4. Els símbols i també el sentit i el valor que tenen no estan aïllats sinó que formen part de conjunts
complexes, enfront als quals els individus defineixen el seu rol. Els símbols no són aïllats, han de
ser compartits.
5. El pensament és l’avaluació de l’acció i un acte és, per tant, una interacció continua entre el jo i
el mi, una successió de fases que acaben per cristal·litzar en un comportament únic.
Les bases
• Les tres premisses de l’interaccionisme:
• Els humans actuen respecte de les coses sobre la base de les significacions. El
llenguatge crea significats
• La significació d’aquestes coses deriva, o sorgeix, de la interacció social que un

individu té amb la resta d’actors. El més important és la interacció
• Les significacions comporten un procés d’interpretació reflexiu, auto-reflexiu i

relacional.
• El caràcter dinàmic de la relació entre individu i societat.
• La importància del llenguatge.
L’escola de Chicago aposta per un treball qualitatiu per l’interaccionisme simbòlic.
Goffman treu idees d’aquí.
LECTURA GOFFMAN:
- Idea original: Enfoc dramatúrgic. La vida es una obra de teatre.

- Definició de situació
22
- Projecció
- Impressions
- FAÇANA EXPRESSIVA
- ROL. Diu que hi ha molts “me” ja que el meu rol canvia en cada situació
- Línia d’acció. La impressió que vull crear ha de seguir una línia d’acció i no la puc perdre
contradient-la.
- Disrupcions
- Tècniques protectives o de defensa. Tots vivim intentant evitar les situacions disruptives, les
tècniques són per (quan ja n’hi ha una) pues que no sigue tan gran.
- Nota discordant: fer el ridícul. El que trenca la situació.
ERVING GOFFMAN
Enfocaments teòrics i empírics. Centrat en l’enfocament dramatúrgic que el fa famós.
Estigma i institucions totals.
Influències
- Escola de Chicago per als temes i tècniques

- Teoria de jocs
- Sociòlegs europeus
o Simmel
o Durkheim
INTRODUCCIÓ A L’OBRA DE GOFFMAN
Objecte d’estudi principal són les interaccions o ordre cara a cara, és a dir el que succeeix quan almenys
dos individus es troben
L’estructura social es reprodueix cara a cara en individus dia a dia. Es un procés. Àmbit d’anàlisi concret:
s’interroga sobre les formes que adopten aquestes interaccions, les regles a les quals responen, els rols
que compleixen els actuants implicats i l’ordre específic que elles constitueixen.
Finalitat de l’obra de Goffman: aconseguir que s’acceptés
com a analíticament viable aquesta àrea ‘cara a cara’, que
pot denominar-se l’ordre de la interacció.permanent i continuo. Com s’impliquen els individus en la

situació.
COMPLEXITAT DE L’OBRA DE GOFFMAN
- Bibliografia extensa però inconnexa, les seves obres no es relacionen entre elles.
- Diversitat de fonts intel·lectuals com per exemple el cine
- Mètodes d’investigació atípics criticat
- Ambigüitat en l’adscripció individualista metodològic  ens fixem com l’individu actua o
holista (global) metodològic.  com actua la col·lectivitat
- Metàfores
o Teatre
o Joc
o Rituals
o Cine
METÀFORA TEATRAL
Popularitza aquesta metàfora.
Punt de partida: l’ésser humà com a actor que porta a terme una representació enfront d’un públic i adopta
expressions per tal de controlar les impressions d’aquest públic.
23
Eines:
- Expressions explícites
- Expressions indirectes
- Objectes
- Medi
Objectius
Objectiu de l’actor: proposar una definició de la situació estable i que no provoqui cap ruptura.
Dos àmbits:
- L’acreditació del participant.

- La representació o projecció d’un col·lectiu més ampli.
Recursos de l’actor: la façana (dotació expressiva)
- El medi
- La façana personal
Subtilitats
- La importància del control de les impressions

- Del control a la manipulació.
- Del dilema d’expressió versus acció.
- De la realitat i la veritat: és real la veritat? És veritat la realitat?
- El miratge del jo íntim.
- Mercaders de la moralitat?
La nota discordant
- Els efectes de la nota discordant:

- Nivell de la interacció
- Nivell de la unitat social col·lectiva
- Nivell del “jo” personal
- Les tècniques protectores
- Els intercanvis correctors
Els actors intenten controlar les impressions amb accions explicites (roba ex.) o indirectes (llenguatge no
verbal)
Les persones interpreten un rol  resposta tipificada a una expectativa tipificada. Perspectiva més
important
Goffman es centra en la interacció, l’individu es troba constantment interaccionant. No existim sense la

mirada dels altres. Lo important és entendre que responem a unes expectatives. No podem entendre
l’individu per si sol si no ens fixem en que està relacionant-se amb els altres.
DEL CONTROL A LA MANIPULACIÓ
Es difícil trobar una frontera entre control i manipulació tota la manipulació és un joc de control social
per tal de quadrar la teva línia d’acció.
Dilema d’expressió versus acció
La voluntat excessiva d’expressar alguna cosa elimina l’acció de dur-la a terme. Si estàs massa pendent
d’expressar-te d’alguna forma no pares atenció a fer-la o a les demés. Se li dona massa importància a
l’expressió que l’acció queda en últim pla.
24
Què és real i què no ho és. Quan comença i acaba. Mirada cínica del subjecte, hi ha molts subjectes en un
mateix perquè som un esser social i en cada situació en seras un de diferent
Estigma
Obra important de Goffman
Què és i què no és un individu estigmatitzat? És l’individu que presenta un atribut que el desqualifica en
les seves interaccions amb els altres
L’estigma és
- relatiu (avui si demà no a un lloc si a un lloc no)

- relacional ( sempre depèn de la mirada dels altres. El que converteix en estigma és l’altre. Jo per
si sol una característica meva no la contaré com a característica)
- contextual (depèn del moment “històric”)
L’estigma és un contínuum Tothom està estigmatitzat d’alguna forma
Dos tipus:
- Estigma de cos (pell, coixa...) visibles

- de caràcter (malalties mentals) o invisibles.
Control de la informació és fonamental en relació a l’estigma, és important tenir en compte quines dades
fem publiques o no per tal de no ser estigmatitzats.
- Formar grups d’estigmatitzats per desestigmatitzar

- Creure’s i reforçar l’estigma
- Contactes mixtes (entre estigmatitzats o no).
Equips i regions
- L’equip: un conjunt d’individus la cooperació íntima dels quals és indispensable si es vol

mantenir una definició projectada de la situació
- La regió: tot lloc limitat, fins a cert punt, per barreres a la percepció. Les regions, varien
naturalment, segons el grau de limitació i d’acord amb els mitjans de comunicació en els quals
apareixen aitals barreres: acústica, visual..”.
- La regió anterior o escenari
- La regió posterior o transfons escènic
REGLES I RITUALS
Preguntes de partida: com descriure les regles i rituals posats en pràctica a la interacció? Què passa quan
no és segueixen les regles i es profanen els rituals? Perquè existeixen les regles i els rituals?
La interacció és un ordre social format de regles i rituals.
Vulnerabilitat, control social, regles i ordre social.
Tipus de regles:
- Substantives
- Cerimonials
La regla fonamental: salvar la pròpia “cara” i la dels altres.
Cara “el valor social positiu que una persona reclama efectivament per sí mateixa a través (o per mitjà de)
la línia d’acció que els altres suposen que ha seguit durant un determinat contacte”
La línia d’acció, el conjunt d’actes, verbals o no verbals, mitjançant els quals l’individu expressa la seva
apreciació de la situació i, conseqüentment, de si mateix i dels altres interactuants.
25
Tendència conservadora
La preservació de l’ego i la ”coerció”.
La “face work”
La importància de la deferència
“Entiendo por deferencia el componente de la actividad que funciona como medio simbólico por el cual
se transmite generalmente una apreciación a un destinatario de este destinatario, o de algo de lo cual
este destinatario es tomado como símbolo, extensión o agente”
La deferència pren dues formes:
- Positiva
- Negativa
La importància del compromís
Definit com el fet de mantenir certa atenció intel·lectual i afectiva, certa mobilització dels recursos
psicològics davant l’objecte oficial de la interacció.
Compromís en tres nivells:
 Conversació (rituals de conservació de l’estat de comunicació, recursos segurs, participants

defectuosos…).
 El compromís en les ocasions socials (comunicar el compromís).
 El compromís en les interaccions en públic no focalitzades.
Els intercanvis correctors
Com no ser identificat com a boig?
 Presentar una aparença normal:

 Manifestar la salut mental
 Manifestar el caràcter inofensiu
El bon interactuant és per Goffman aquell que té uns comportaments comprensibles i que manifesta així
davant dels altres que està mentalment sa, però també que és una persona que actua de bona fe, que
mereix confiança.
RELACIONS EN PÚBLIC
Analitza quines regles i quins rituals es posen en marxa durant les interaccions, de quina manera... que
passa quan ens relacionem en públic, quan no es segueixen les regles, per què existeixen les regles...
La interacció és una suma de regles i rituals on es segueixen unes normes.
Defineix el concepte de cara, línia d’acció, compromís i deferència
CARA: La cara és el valor social positiu que una persona reclama per si mateixa a traves de la línia
d’acció en una interacció amb els altres. És a dir, la reputació. Reclamem un reconeixement a tots nivells.
Que ens reconeguin el que fem. Si seguim una línia d’acció aconseguim reputació. Aquesta línia d’acció
ce donada pel rol que està format per la resposta tipificada
LINIA D’ACCIÓ: Conjunt d’Accions verbals i no verbals que fa l’individu i que demostren apreciació de
la situació i conseqüentment dels rituals. Busquem demostrar que som bons socialitzant
COMPROMIS: No només interpretem un rol si no que estem en compromís amb la situació.
DEFERÈNCIA: Component de l’activitat que funciona com a medi simbòlic ... . Socialment se’ns obliga
una ... . La deferència també és una certa jerarquia social. En el fons en la majoria de situacions socials
mostrem deferència de forma explicita i serveix com apreciació a les persones. Respecte o apreci cap a la
26
situació. Pot ser positiu o negatiu. Ens passem la vida jugant amb la deferència positiva i negativa.
Implica mantenir una interacció intel·lectual i afectiva. Ens mobilitzem en relació a la situació. Hi ha una
doble dimensió (intel·lectual i afectiva). El compromís pot mostrar-se:
- Conversacions: Escoltant i responent.

- Ocasions socials: Comportaments a les bodes per exemple, anar a la universitat, sortir de festa,
dinars familiars...
- Interacció no focalitzada: No té un objectiu per se, ens trobem , per exemple. Desatenció cortès
vas per lliure però vigilant. Aquesta llibertat no és llibertat ja que hi ha unes normes socials.
INSTITUCIONS TOTALS
Exemples d’institucions totals: Presons, residències d’avis, centres psiquiàtrics, exèrcit, internat, secta
religiosa, CIES
4 Característiques:
- Discontinuïtat amb el món exterior. (lo de sortir els findes)

- S’encarrega de totes les necessitats, és una institució proveïdora
- Mode de funcionament burocràtic. Tot està sota un ordre prèviament organitzat.
- Separació i distinció entre reclusos i supervisors. Hi ha jerarquia amb fronteres
4 tipus d’institucions totals més importants per a Goffman.
- Hospital mental. Que no poden cuidar de sí mateixos i són un perill pels demès.
- Presons. Aquells dels que s’ha de protegir la comunitat
- Convents o monestirs. A diferència dels hospitals i presons, són voluntaris
- Camps de treball. Els que realitzen determinades tasques especials
Les institucions totals despersonalitzen l’individu per tal de crear un sistema homogeni. Els mecanismes
d’entrada a la institució; hi ha mecanismes amb part física (canvi de vestimenta) i simbòlica (canvi de
nom). Les institucions totals afecten als territoris del jo, maneres a traves de les quals et defineixes a tu
mateix. Tot això provoca una destrucció de la identitat prèvia de l’individu.
Per altra banda les institucions creen una nova identitat mitjançant una nova socialització. Es crea un nou
“jo” mitjançant una resocialització. A més si una institució vol tindré èxit per a que hi hagi una
resocialització total cal un vincle emocional.
Ajust primari i ajust secundari
Que fa un individu quan entra a una institució total.
- Primari: Coopera a una institució acabarà sent part de la institució. S’adapten al que requereix la
institució.
- Secundari: Esquiva les normes i regles establertes generant una resistència a la institució.
(reserva de rol)
Marc / frame
Quan mirem la realitat ubiquem un marc per definir de que es tracta la realitat (concepte semblant a la
tipificació). Tota realitat s’emmarca d’alguna manera.
Tota experiència, tota activitat, tota situació social pot presentar-se a diverses “versions”, a diversos
“enquadres”; que, a la vegada, estan relacionats uns amb els altres, es remeten uns als altres i serveixen de
model entre sí.
RESUM GOFFMAN
Dintre dels hermenèutics Goffman aporta aquest element de fixar-se en la interacció dels
individus per parlar d’estructura. Com analitzant la interacció es pot analitzar l’estructura, ordre
de la interacció. Molts sociòlegs es fixen únicament amb l’estructura, ell es fixa com 27 els
individus interaccionant cara a cara creen una estructura, que ho podem aplicar per entendre
les dinàmiques de dominació.
Parla també des d’una perspectiva microsociològica.
Dos de les aportacions més important són les de les institucions totals i el que diu de l’estigma.
CRITIQUES A GOFFMAN
- Heterodox amb el mètode. No fa relacions amb les seves obres, no hi ha mètode sistemàtic.
- Tendència conservadora. Analitza poc les ruptures. Creu que la societat s’auto-conserva. La
crítica es que hi ha revolucions i canvis socials que no s’entenen amb les lògiques de
conformisme de Goffman. Ell no explica aquestes situacions de canvi i ruptura.
- Punts forts
o És una anàlisi interaccionista que té en compte també les estructures.
o Ens dóna eines per entre l’abast, la complexitat i la transcendència de les situacions
micro.
o Pot contribuir a entendre millor els enganys en les institucions totals.
- Punts dèbils
o L'heterodòxia del mètode: com es verifiquen les hipòtesis?
o L’oblit de l’estructura social?
o On és el poder?
o Qui té el poder?
28
ALFRED SCHÜTS 1859 – 1938
FENOMENOLOGIA
1. Edmund Husserl i els orígens de la fenomenologia
2. Alfred Schütz i la fenomenologia
3. Introducció: els objectius i els interessos de Schütz
4. La posició metodològica de Schütz
5. La tipificació o els models d’acció
6. L’objecte d’estudi: el món de la vida quotidiana
7. El coneixement del “món de la vida”
8. Els tipus ideal en relació al coneixement quotidià
9. De realitats
EDMUND HUSSERL I ELS ORÍGENS DE LA FENOMENOLOGIA
 Edmund Husserl (Republica Txeca, 1859 – Alemanya, 1938).
 La degeneració de la filosofia a partir del positivisme.
 El dubte radical i la necessitat de “retornar al món de les coses”.
 Filosofia de la subjectivitat i la intersubjectivitat.
 La necessitat del doble mètode
 La influència en els existencialistes (Heidegger, Jaspers i Sartre).
SCHUTS I LA FENOMENOLOGIA ( seguit per Berger i Lukmann)
Banquer culte. Escriu “collected papers” on s’agrupen diferents assajos curtets que escriu al temps lliure.
Jueu que emigra a EUA amb la guerra. Fa classes a la New York School for Social Research on
professionalitza aquest hobby de sociologia.
Aporta a la sociologia conceptes de filosofia de Husserl  Epoje: El món donat per descomptat de Berger
i Luckman. Fet de no haver de penar. Suspenem el dubte, no hi ha qüestionaments.
OBJECTIUS I INTERESSOS DE SCHUTS
Schuts es proposa
- Entendre com els individus donem sentit a la vida quotidiana a través del coneixement d’aquesta
- Posar les bases de la teoria de Max Weber.
Diferència entre ciències naturals i socials: en les ciències socials hom ha d’abordar “objectes” que
interpreten el món –tal i com el científic també vol fer.
La gent està permanentment atribuint significat al món que l’envolta en interacció amb els seus coetanis i,
nosaltres els científics, volem donar sentit a aquest procés de construcció de sentit.
Quines diferències?
 La posició de l’observador desinteressat.

 Escollint els elements del context que són rellevants pels objectius científics.
 Posant l’èmfasi en estudiar allò “donat per descomptat”.
TIPIFICACIÓ O MODELS D’ACCIÓ
29
El procés de tipificació: que aporta una manera d’identificar, classificar i comparar diferents models
d’acció social i interacció, a partir de diferents criteris.
Relació amb els tipus ideals.
Els postulats dels models d’acció:
- Consistència lógica
- Interpretació subjectiva
- De l’adequació
Els Collected Papers (o El problema de la realidad social)
L’OBJECTE D’ESTUDI: EL MÓN DE LA VIDA QUOTIDIANA
La preeminència del coneixement del món de la vida quotidiana.
Ansietat principal: la por a la mort.
Com és el món social? Tipificat i intersubjectiu
Quines són les certeses?
Com funciona el món de la vida quotidiana? Principis i tesis
Actitud vers el món quotidià: Epojé (Husserl)
- Suspendre el dubte sobre la realitat del món
Certeses del món quotidià
L’existència còrpora dels altres individus
Que aquests “cossos” estan dotats d’una consciència essencialment semblant a la meva.
Que les coses del món extern incloses en el meu ambient i en el dels meus semblants són les mateixes per
nosaltres i tenen fonamentalment el mateix sentit.
Que puc entrar en relació i accions recíproques amb els meus semblants.
Que puc fer-me entendre per ells.
Que un món social i cultural estratificat està donat prèviament com a marc de referència per mi i els meus
semblants, d’una manera tan donada per descomptat com el “món natural”.
Que la situació en la qual em trobo en tot moment és en petita mesura només creada per mi.
Com funciona el món de la vida quotidiana?
Idealització de “l’així sucessivament...”
Idealització del “sempre puc tornar a fer-ho...”
Tesis general de la reciprocitat de perspectives
- L’intercanvi de localitzacions
- Congruència dels sistemes de significat
El coneixement del “món de la vida” és intersubjectiu i es construeix i reprodueix de forma

ininterrompuda. És anterior i posterior a nosaltres. És“integrador” i cohesionador. És significatiu.
S’organitzen en forma de stock o de magatzem de coneixements. Coneixement de recepta o know-how.
Coneixement pragmàtic i no científic. Coneixement socialment distribuït.
Tipus ideal en relació al món quotidià
30
Podem exemplificar els tres casos en una mateixa persona.
El tipus ideal:
- L’home de carrer
- El ciutadà ben informat
- L’expert
Com es crea el coneixement social? 4 fonts
- Testimoni
- L’insider
- L’analista
- El comentador
31
BERGER I LUCKMANN
- Tradicions hermenèutiques
- Alumnes de Schüts
- D’Europa però fan la carrera de sociologia a Estats Units
- Obres: Construcció social de la realitat, Invitació a la sociologia
- sociologia de la religió (camins diferents)
PETER BERGER
 Peter L. Berger, 23/03/1929 (Viena)

 Emigra als Estats Units després de la II Guerra Mundial.
 The New York school for Social Research.
 Sociologia del coneixement, sociologia de la religió i teologia.
 Invitation to Sociology (1963) i The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology
of Knowledge (1966) amb Thomas Luckmann. Ç
 Fundador de l’Institute on Culture, Religion and World Affairs (Boston University).
THOMAS LUCKMANN
 Thomas Lukmann (Eslovènia, 14 d’octubre de 1927).

 Després de la II Guerra Mundial, la família es trasllada a Àustria.
 Estudia als EUA, a la New York School for Social Research.
 Professor a la Universitat de Constança (Alemanya).
 Especialitzat en sociologia del coneixement i sociologia de la religió.
 Publica The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge (1966)
(amb Berger), The invisible religion (1967) i Structures of the Life-World (amb Schutz, 1982),
Sociologia del coneixement: La tesi de la dialèctica social
Què és abans l’individu o la societat? La pregunta és absurda. És un procés permanent dialèctic.

S’influeixen mútuament.
La societat es producte de l’acció humana i l’home és producte de la societat. Sense els individus que
viuen i actuen en el món social de què formen part no hi hauria societat. Però, alhora, sense societat
tampoc hi hauria acció social, perquè aquesta és el producte de la societat. S’oposa a teories del
funcionalisme o de l’individualisme metodològic. Aquesta tesi parla de que hi ha tres processos per veure
com funciona la dialèctica social
PROCESOS DE LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL
- Exteriorització
Els humans no tenim capacitat de subsistència sense altres persones. El que els animals tenen
com a instint els humans ho substitueixen per la cultura. Crea unes conductes, actua de cara
enfora i supleixen l’instint com un instint cultural i té molta importància el llenguatge. El
llenguatge ens proporcionen estructures i idees per organitzar-nos.
En tant que actuen i estereotipen certes conductes...
La cultura supleix l’instint, dóna estabilitat i proporciona així unes estructures a la vida de les
quals “naturalment” està mancat.
El llenguatge com a eina fonamental: ens permet identificar el món i donar-li sentit.
- Objectivació
El món que anem produint es converteix en quelcom “exterior” a nosaltres i pren el caràcter de
realitat objectiva (objectivació). Aquesta realitat pren forma de moltes de les coses que hem
trobat en el món: des d’objectes fins a institucions.
Procés de construcció de realitat objectiva que construeix el que en diem com a món per
descomptat, ho entenem com realitat absoluta
Realitat objectiva
- Interiorització
32
Productes que hem objectivat i exterioritzat els incorporem dins la nostra personalitat. És com un
procés de socialització. Els “productes” que socialment hem fabricat no són només part d’un
món exterior sinó que també passen a ser part integrant de la nostra personalitat. Ens hem
incorporat a la societat.
IDEA IMPORTANT: INSTITUCIONS
Una institució és un patró de comportament. Proporcionen mecanismes mitjançant els quals la conducta
humana esdevé modelada, pautada i es veu obligada a anar per uns canals o a seguir unes pautes que la
societat considera desitjables.
Les institucions tenen una funció de reproducció de la societat i donar pautes per saber com actuar que
pot ser tant pel control social com per aprendre a viure. Sense aquestes pautes només hi hauria un caos
total que tampoc aportaria transformacions.
Asseguren la permanència de l’ordre social.
Les institucions socials organitzen la solució dels problemes humans fonamentals (i també dels no tan
fonamentals).
Alliberen l’individu i asseguren la permanència de l’ordre social (Luckmann, 1996).
Obeïm perquè l’individu veu que aquest patrons de pauta són els únics possibles. Les institucions es
mantenen per una suma de legitimitat i coerció.
5 Característiques de les institucions
- Exterioritat
- Objectivitat
- Historicitat
- Coerció
- Autoritat moral  vinculada amb la idea de legitimitat  sociologia de la moral
LEGITIMITAT
Definició: creença compartida per la majoria dels individus que un ordre de coses (en aquest cas una
institució) és vàlid i correcte.
Legitimitat i coacció: quina relació? .
Institucions socials:
Defineixen com són les coses i com ens hem de comportar.
Valor normatiu: ens permeten jutjar com a correctes o incorrectes les accions morals i impliquen la
presència d’uns valors.
Vinculada a tres tipus d’autoritat
- Legal – racional
- Carismàtica
- Tradicional
L’ ENCARNACIÓ DE LES INSTITUCIONS I ELS ROLS
El rol és una resposta tipificada a una expectativa igualment tipificada. Les institucions s’encarnen en
l’experiència humana mitjançant els rols. Des d’aquesta perspectiva, els rols representen l’ordre
institucional. L’exercici de qualsevol rol va lligat a una certa identitat. La persona és com un repertori de
rols, cadascun dels quals va proveït d’una identitat determinada. La biografia de la persona és com una
seqüència ininterrompuda d’actuacions i representacions.
Acaben de traçar aquesta relació entre rutines, rols i institucions.
33
Els rols representen un ordre social. La suma de rols d’un individu dona lloc a una identitat, hi ha diversos
rols sí però no per separat, quan es sumen es crea la identitat.
Berger incorpora la sociologia humanística. La sociologia es com adquirir una nova consciencia s’ha de
pensar que som com a societat. Podem ser sabotejadors o col·laboradors de la realitat social, la majoria de
nosaltres no fem us de la llibertat. Som productes i productors de la societat. En tant que en som
PRODUCTES som fruit d’aquesta societat i és això els que ens dóna la possibilitat d’intervenir-hi. En tant que som
PRODUCTORS tenim dues opcions:
- Convertir-nos en “col·laboradors” de la nostra captivitat sociat.

- Convertir-nos en “sabotejadors” d’aquesta captivitat social
La vida en societat ens obliga a viure amb la norma primer pel món donat per descomptat ja que no es
qüestionaran les normes, en segon lloc per la voluntat d’acceptació ja que si no obeïm podem ser exclosos
i finalment amb el control social.
- La societat com a quartada  “no hi puc fer res”

- L’hom  Negar la llibertat
- Mala fe  Fer passar per obligatori allò voluntari, sempre hi ha una opció
L’engany i l’auto-engany es troben al moll de l’os mateix de la realitat social”.
Heidegger i “l’hom”.
La Mala Fe (Sartre): consisteix a pretendre que és necessari quelcom que, de fet, és voluntari. La “mala
fe” és, doncs, un fugir de la llibertat, un evadir-se fraudulentament de “l’agonia de l’elecció”.
COM FER FORAT ENMIG DEL MÓN DONAT PER DESCOMPTAT? O COM ÉS POSSIBLE
LA LLIBERTAT?
Weber i el Carisma
“No hi ha a la societat cap poder absolut de debò, tampoc no hi ha impotència absoluta” (Berger)
Els sistemes de control han de ser constantment confirmats i tornats a confirmar per aquells a qui van
adreçats.
I es que nosaltres, a diferència dels animals no hem de seguir, forçosament, els nostres instints...
“A diferència de les titelles, nosaltres tenim la possibilitat de deixar de ballar, d’aturar-nos, de mirar cap
amunt i de prendre consciència dels mecanismes que ens fan bellugar.
I aquest és el primer pas cap a la llibertat.” (Berger).
ANALISI
No hi ha ni poder ni subordinació total, el sistema va reconfirmant-se constantment
Com ens convertim en sabotejadors de la societat?
- Transformació: Diferint, vinculat amb el carisma de individus o organitzacions

- Distanciament: Creant societats alternatives
- Manipulació: Amb la reserva de rol, aprofitar que ets conscient del teu rol manipules la societat,
- Èxtasi: Entrada a una altra realitat, unit molt al carisma també. Molts processos van vinculats
aquí, cristianisme per exemple
“Tan sols aquell que coneix les regles del joc pot fer trampes” – Berger
34
GARFINKEL
- Hermanèutic. Crea el moviment de l’etnometodologia

- Fa la tesi amb Parsons per s’escriu amb Schüts
- Li agrada més Schüts.
- Crea un moviment amb la mescla de Chicago Schüts i Parsons: ETNOMETODOLOGIA 
Etno = comunitat L’objectiu clau és com ia amb quins micro-mètodes es crea la societat. Estudi
dels mètodes que creen comunitat
- Particularitat: Experiments de ruptura, és a dir, la disrupció. Es trenca l’ordre donat per
descomptat és revela un complex finíssim de supòsits normatius que de normal es troben
invisibles
- Ell pateix de dos elements
o Vol anar més enllà de si l’humà és racional o no. La racionalitat és contextual i hem
d’entendre com es construeix. Vol veure com es crea el coneixement i com s’utilitza
o Ell pensa que Parsons pensa que la gent és idiota perquè per Parsons la gent funciona per les
normes que s’han interioritzat, Garfinkel pensa que l’individu pot qüestionar i negocia tot allò
que rebem
o L’ordre i l’estabilitat s’aconegueixen dia a dia a traves de petites accions, formes de fer comunitat
constantment. La societat és molt fràgil tot el que considerem en ordre pot ser trencat.
Definició Etnometodologia:
“corpus de coneixement de sentit comú i de la gama de procediments i consideracions (mètodes) mitjançant els quals
els membres corrents de la societat donen sentit a les circunstancies en les que es troben, així com troben el camí a
seguir en aquestes circunstancies i actuen en conseqüència”. (Heritage, 1984: 302)
Etnos= comunitat (+) metodologia
L’estudi dels`”mètodes” que els éssers humans utilitzem per viure en comunitat de forma competent, viable i
satisfactòria.
Objecte d’estudi: el coneixement taken for granted (donat per descomptat) que permet la vida quotidiana però ha de
posar l’èmfasi en el fet que, a partir d’aquest coneixement, els individus construeixen activament la realitat.
Què és la realitat?, Què són els fets socials?
“Para la etnometodología la realidad objetiva de los hechos sociales es todo logro práctico de la sociedad que se
produce local y endógenamente, naturalmente organizado, reflexivamente explicable, en curso” (Garfinkel,
1991:11). “
Com s’estudia la realitat?
Experiments de ruptura, anàlisis conversacionals i la indiferència etnometodològica.
Més enllà del dilema racional-irracional: per tal d’entendre la vida social és necessari comprendre el coneixement
que tenen els actors i com utilitzen aquest coneixement. La racionalitat contextual.
Més enllà de Parsons i la internalització: els individus no són “idiotes culturals” i les normes esdevenen un recurs.
L’ordre i l’estabilitat no és quelcom que ve del “més enllà” si no que és un assoliment constant per part de l’individu.
PRINCIPIS DE L’ETNOMETODOLOGIA
Són molt semblants als de Shüts
 La correspondència (Schütz) El símbol i el significat corresponen per l’un i per a l’altre
 Reserves de coneixement que estan a mà (Schütz)
 Pressupòsit etcètera Donem per suposat que la realitat avança
 El pressupòsit de la idealització de la intercanviabilitat dels punts de vista
 El pressupòsit de la idealització de la coherència Tendim a buscar tipificacions que ens permetin

definir una situació
35
TRES EIXOS DE LA SEVA TEORIA
- Reflexivitat.  Característica humana essencial. Elements que tenen un trencament amb el

conegut món per descomptat impliquen una reflexió individual que fa qüestionar la realitat i pot
comportar canvis d’actitud
- Indexicalitat  Vivim en una realitat indexada, hi ha una relació entre els diferents components,
no podem prendre els elements de forma individual per això prenen sentit perquè estan
relacionats. Hem d’entendre que la manera com construïm el sentit i el significat és una xarxa
molt densa en un sentit més ampli d’elements interconnectats
- El cercle hermenèutic  Realitat en permanent procés de construcció
EXPERIMENTS DE RUPTURA (Els Idiotes Lars Von Tier)
En els experiments de ruptura es viola la realitat social amb l’objectiu d’il·luminar o aclarir els mètodes
que utilitzen les persones per construir (o reconstruir) la realitat social.
Els experiments volen contribuir a “revelar” o “fer visible” un complex, finíssim i subtilíssim teixit de
pressupòsits normatius donats per descomptat (taken for granted) i expectatives morals de fons
(background expectancies) que, en circumstancies normals o no problemàtiques, romanen en estat
invisible, pel fet del seu caràcter a la vegada massivament omnipresent, implícit i rutinari.
Expectatives moral: No només en certa manera l’experiment ens mostra el que s’espera de tu i no estàs
fent i per entendre allò per descomptat.
El supòsit subjacent a aquest tipus d’investigació no només és que la producció metòdica de la vida social
sigui constant, sinó també que els participants no són conscients que realitzen aquestes accions.
Els experiments revelen les normes i el fet de que no les coneixem
LES INVESTIGACIONS EMPÍRIQUES
Mètode d’interpretació documental i la sessió d’orientació.
- Marcs de referencia
La reproducció dels marcs de referència. Per exemple una galeria d’art contemporani, pel fet d’estar a una
galeria d’art prestigiosa ja es creu que és bon art.
Tendim a minimitzar els processos de ruptura i encaixem les accions en marcs que ja coneixem.
L’incompliment de les normes i el cas dels fills/es “convidats”.
- Lleialtat emocional
Procés d’intentar acceptar i entendre aquest incompliment de normes.
- Normal i desviat
Es juga amb aquesta frontera que va variant socialment. Tres grans tipus d’experiments de ruptura que
poden solapar-se:
- Ruptura de l’ordre institucional. Elements que trenquen ordres institucionals (fumar a classe)
- Ruptura de les normes conversacionals. (parlar de vostè a una amiga)
- Capgirar les expectatives d’una acció seqüenciada (ex. Bromes o acudits).
Quines variables o quines condicions ens ajuden a entendre perquè determinades persones adopten
diferents reaccions davant d’un mateix experiment de ruptura?
Rol dels paradigmes interpretatius o marc de referencia. T’enfades o no en funció de si pots explicar-ho o
no. El paradigma interpretatiu és el fet de dir mira es una càmera o un experiment, una justificació. En
36
certes situacions és molt difícil enquadrar un paradigma interpretatiu per entendre. Sempre s’intenta
aplicar un paradigma interpretatiu.
Diferència entre els elements que poden ser “metòdicament ajustats” a un patró de comportament i
aquells que són inintel·ligibles.
La “confiança metòdica”. Legitimitat. Confio metòdicament en algo o algú perquè hi ha un context que

ens creiem.
Elements contextuals o coneixement de fons
Regles adhoc. Suposar. Quan el paradigma interpretatiu ja no ens qualla creem explicacions afegides.
QUÈ ÉS EL QUE EXPLICA LA DESVIACIÓ?
La “normalitat” l’aprenem de forma activa.
La normalitat implica una acció de les persones que formen part, intentant entendre i posar paradigmes.
Les normes són marcs de referència públics per l'anàlisi de la conducta.
Les normes són “recursos” i no elements fixos i rígids, podem modificar-los.
No podem entendre les normes com una cosa que no és qüestionable per ningú, les normes serveixen de
marc de referencia públic. Serveixen per analitzar la realitat i aplicar el paradigma, i entendre que la
societat n’està plena implica que estem fent un exercici de veure fins a quin punt ens convé seguir-les.
El fet que l’actor anticipi les possibles interpretacions de la seva conducta desviada no debilitarà la seva
disposició a obeir les normes sinó que pot donar-l’hi “bones raons” per portar a terme una conducta
normativament apropiada.
QUINS SÓN ELS MECANISMES DE RESTAURACIÓ QUE ES POSEN EN MARXA EN ELS

PROCESSOS DE RUPTURA?
1. Restaurar la comunicació i el “parell d’adjacents” (o el par de adyaciencía ). La comunicació són

actuacions que es van repetint. Quan hi ha una ruptura generalment és comença per reparar la
comunicació
2. Creació d’un nou marc explicatiu (ex. bromes de televisió) que emmarquen l’acció dins d’un nou
context de sentit.
3. Les explicacions, com a part de l’acció: la creen, la reconstitueixen i, a part, inscriuen l’esdeveniment
en la memòria personal.
TANCANT EL TEMA: CRÍTIQUES I APORTACIONS DE LES TEORIES

HERMENÈUTIQUES
Ens aporten Una nova mirada sobre el subjecte: l’individu que actua estratègicament, que interactua
permanentment i que atorga sentit al seu entorn. No un idiota cultural. La qüestió del sentit té un paper
rellevant en modificar les meves accions
Una nova mirada sobre la realitat: la perspectiva micro-sociològica i la seva aportació a la comprensió de
les estructures. Les accions petites d’interacció que poden semblar banals són importants.
Les dificultats d’encabir el poder, la dominació i les desigualtats en el model.
Com s’estructura l’eix micro i macro? Agència o/i estructura?
La dificultat de les preguntes ontològiques i epistemològiques: què passa amb la realitat? I el

coneixement?
FALTEN 2 CLASSES power
37
TEORIA CRÍTICA
PUNT 1. MARXISME
MARX
ANTONIO GRAMSCI
 Sardenya, 22-01-1891 / Roma, 27/04/1937
 Fundador del partit comunista italià.
 Filòsof, pensador i intel·lectual públic.
 Publicació de Els cuaderns de presó, Los intelectuales y la organización de la cultura (1949)
 Treballa sobre les teories de Marx, amb notable influència de Maquiavel.
Punt de partida de Gramsci
La constatació que “només en el terreny de la superestructura, és a dir, de la ideologia, la cultura i la

política els éssers humans prenen consciència dels conflictes que es produeixen en la base econòmica de
la societat”.
Plantejament clarament anti-economicista i la centralitat de la lluita ideològica i cultural.
DE QUE PARLEM QUAN PARLEM D’IDEOLOGIA
El doble sentit:
 La ideologia com a falsa consciència

 La ideologia com a representació simbòlica o consciència social.
La ideologia també pot ésser el terreny en el qual es comença a revertir l’ordre social.
CONCEPTE CLAU HEGEMONIA
Definició: fa referència a les formes en les que una classe, a pesar que pugui ser socialment minoritària, o
que estigui nominalment apartada del poder polític real, pot exercir el seu domini sobre la resta de la
societat de forma no directament violenta o coactiva.
Per instaurar un domini de classe no és suficient –i a vegades ni necessari- la conquesta del poder polític
de l’estat sinó que tota conquesta s’ha de basar prèviament o en paral·lel amb la conquesta ideològica i
cultural.
La burgesia i els diferents règims polítics (monarquia, república o feixisme).
COM ACONSEGUIR EL PODER?
El consentiment passiu dels dominats.
La classe que aspiri a l’hegemonia ha d’aconseguir que les seves categories d’anàlisis, percepció i
avaluació es converteixin en les categories ‘espontànies’ en la consciència de la població.
Que siguin percebudes com a “aproblemàtiques”, “neutres” o “normals”.
APORTACIONS DE GRAMSCI I CONSEQÜÈNCIES PER A LA TEORIA SOCIAL
El poder com a quelcom interioritzat
La possibilitat de la “revolució silenciosa”.
Com més difús socialment és el poder, major és la seva eficàcia i la seva consistència a llarg termini.
La creació de “blocs històrics” i les conseqüències en l’estratègia política.
38
GRAMSCI I EL ROL DELS INTEL·LECTUALS
Dos models d’intel·lectualitat:
L’intel·lectual tradicional
L’intel·lectual orgànic
 Aprofitar tot el què pogués ser subversiu en la cultura de la classe obrera per potenciar la
consciencia de classe.
 Connectar amb les preocupacions del “poble” i ajudar-los a pensar els seus problemes
quotidians.
PUNT 2. L’ESCOLA DE FRANKFURT
LA PRIMERA GENERACIÓ: HORKHEIMER I ADORNO
Max Horkheimer (14 de febrero de 1895 – 7 de juliol de 1973).
Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, 11 de setembre de 1903- Suïssa, 6 d’agost de 1969).
El 1930, Horkheimer va ser escollir director del Institut per la investigació Social
El 1933 es tanca l’Institut per culpa del nazisme.
Adorno i Horkheimer es retroben a la Universitat de Columbia (Nova York).
El 1950 es reobre l’institut.
PILARS BÀSICS DE LA TEORIA CRÍTICA
Interdisciplinarietat
- Més enllà de les fronteres de la ciència burgesa.

- Vincle entre filosofia, teoria social i investigació empírica.
Crítica de la ciència positiva
- Reproduïa la realitat i ideologitzava la ciència.

- La teoria crítica i empírica havia de mostrar el què és a la llum del què podria ser.
Teoria i Praxis
- Teoria i pràctica política com a dos moments d’un mateix procés dialèctic.
ELS ÀMBITS D’ESTUDI DE FRANKFURT
Integració del psicoanálisis
- La interacció entre el caràcter psicològic i l’estructura social.
Els mitjans de comunicació de masses
- La necessitat capitalista de manipulació de les consciències.
Els anàlisis del paper social de la ciència i la tècnica.
- La ciència moderna com a instància de dominació.
Abandonament de l'anàlisi de clase
- … “ no existe ninguna clase social a cuyo consenso nos podamos atener”.
La progressiva implicació de l’Estat I l’economia en el capitalisme organitzat.
- La fi de l’individu
39
HISTÒRIA I PREGUNTES SOCIOLÒGIQUES
La revolució Russa i la burocratització del règim.
Els règims feixistes i la neutralització de la resistència obrerorganitzada.
La potència integradora d’un capitalisme cada cop més “organitzat” i el paper del consens social.
Objectiu: l’obra vol fer un diagnòstic de la societat occidental moderna de mitjans de segle XX, a la
vegada que una anti-filosofia de la història connectada amb un anàlisis de la racionalitat moderna.
OBRA: DIALÈCTICA DE LA ILUSTRACIÓ
Tesis principals:
Crítica pessimista a tota la tradició d’optimisme il·lustrat, liberal i marxista sobre el progrés humà.
Critiquen que el progres era lineal gràcies a la ciència. Hi havia una lectura d’una historia teleològica
(orientat a un fi)
La dominació de la naturalesa mitjançant la ciència i la tècnica es tradueix, de forma gairebé inevitable,

en l’aplicació d’aquest mateix tipus de dominació al regne d’allò social, és a dir, en el control tècnic
creixent dels éssers humans i les seves relacions.
S’ha sotmès la natura al domini tècnic. Aquest domini tècnic acaba tenint una contrapartida, aquesta
mateixa forma de domini s’acaba imposant sobre el món social. Es domina el mon social. L’holocaust és
l’exemple més extrem del domini dels humans. És un ordre tècnic perfecte. Cada vegada més les persones
es troben controlades com a números, l’Holocaust és l’exemple extrem però passa a tots els àmbits.
El projecte il·lustrat que prometia a l'ésser humà l'emancipació respecte totes les seves cadenes s’ha
transformat en el procés contrari:
- El domini tècnic dels éssers humans,

- la desaparició dels individus autònoms
- una societat totalment “administrada”.
La il·lustració, el mite que va prometre alliberar la humanitat però la condemnat a viure en una societat
administrada. El que ha permès això és la racionalitat instrumental.
La clau de volta d’aquest procés: la racionalitat que ha presidit la mentalitat moderna i il·lustrada, la
racionalitat instrumental.
El problema és que el domini de la naturalesa i societat s’ha produït per l’expansió de la racionalitat
instrumental.
Hi ha dos tipus de racionalitat:
- Substantiva (sobre els fins)

- Instrumental/ tècnica/ formal (sobre els mitjans)
La diferència entre aquestes és que la tècnica és la seva base busca mitjans adequats per aconseguir un fi,
no es planteja un fi en si. La debilitat d’aquest tipus de racionalitat i la diferència que té amb una
racionalitat substantiva és que no reflexiona sobre els fins.
Diuen que vivim en una societat amb una racionalitat de mitjans més que de finals. I que la substantiva
s’ha quedat confinada en lo irracional.
La racionalitat tècnica, per la seva pròpia naturalesa, explica la paradoxa.
Tipus de racionalitat que consisteix, únicament, en l'adequació o eficàcia tècnica d’uns mitjans per
aconseguir uns determinats fins.
Racionalitat formal i no substantiva.
40
Manca de continguts concrets i aplicable en qualsevol situació.
Indiferent als fins de l’acció, que queden confinats al “regne d’allò irracional”.
Quina solució?
Dialèctica negativa (Adorno) o Negació concreta (Marcuse). Ser conscients de la colonització de la

consciència.
El pensament crític no pot acceptar el domini de la raó instrumental ni caure en l’irracionalisme ni

construir un altre concepte substantiu de raó. Les utopies col·lectives produeixen monstres 
Racionalitat substantiva és perillosa perquè els mitjans no importaran per aconseguir un fi.
L’única opció és mantenir-se com a pensament purament negatiu, criticant la societat vigent com a
irracional i evitar la cosificació de la consciència.
Esperança o anticipacions de la “societat lliure” en l’art, les pulsions eròtiques, les intuïcions espirituals…
LA INDUSTRIA CULTURAL I LA COLONITZACIÓ DE LES CONSCIÈNCIES
Segon tema que desenvolupen. Neix de l’estada a EEUU i preguntar-se moltes coses. Utilitzen el terme
de Industria cultural, parlar d’això als anys 50 era una cosa estranya i fora de lloc perquè Industria
cultural presenta una contradicció; INDUSTRIA = capitalisme formalitat Cultura = flexibilitat, llibertat
d’economia i aspectes estructurals.
A EEUU es pregunten si realment són lliures.
Adorno i Horkheimer utilitzen per primera vegada el terme Industries culturals que després nombrosos
teòrics utilitzaran.
Tesi principal de l'anàlisi:
- La indústria cultural és un instrument de “re-mitologització” del món i de les consciències en

l’època de la “societat administrada”. Bloqueja el pensament crític i reforça la racionalitat
instrumental
- És una manifestació més del predomini social de la raó instrumental.
- Element clau dins aquesta dialèctica històrica per la qual la il·lustració esdevé el seu propi
contrari: mite i ideologia bloquegen qualsevol pensament autònom i crític.
Implicacions teòriques i sociològiques de la seva aproximació:
- La cultura contemporània es defineix més per la seva forma que per la seva producció. La
cultura de masses estandarditza, homogeneïtza i mercantilitza la cultura. La idea de que la
cultura porta a la llibertat és mentida i a més la cultura està estandarditza, homogeneïtza i
mercantilitza, l’obra d’art pot reproduir-se (impremta, radio...) deixa de ser d’elit per ser de
masses, crea motlles prefabricats que van reproduint-se sense fi. Versió edulcorada de la vida
social, les industries reprodueixen la vida però de forma alterada. Reflectim la realitat a traves de
motlles imaginaris que responen al model capitalista
- La industria cultural trenca la il·lusió il·lustrada que l’expansió de la cultura augmentarien la
llibertat i l’autonomia de les masses.
- La indústria cultural suposa la pèrdua de l'espontaneïtat de la cultura popular i aquesta es
converteix en un producte pre-fabricat segons uns motlles determinats.
- Reprodueix la realitat social i vital dels individus a través d’una versió edulcorada i estilitzada.
La indústria cultural penetra a les llars dels individus, amb la qual cosa la manipulació ideològica esdevé
més subtil però, també, més efectiva.
Homogeneïtzació del producte cultural comporta una homogeneïtzació correlativa de l’espectador i la

despersonalització.
41
- “Las masas tienen lo que desean y se aferran obstinadamente a la ideología mediante la cual se
les esclaviza” (A & H).
La indústria cultural ofereix diversió i distracció superficial als individus.
- “La diversión es la prolongación del trabajo bajo el capitalismo tardío” (Adorno i el temps no-
lliure).
Més enllà de la temptació conspirativa. La permanència i èxit de la indústria cultural s’expliquen per la
funció integradora que realitzen dins el sistema.
APORTACIONS CRÍTIQUES
Aportació: l’obertura de noves vies de recerca que, posteriorment han jugat un paper clau en les ciències
socials. Genera una mirada que vincula diferents disciplines
Aportació: capacitat de vinculació efectiva de la filosofia, la sociologia, el treball empíric i la capacitat

crítica.
Crítica: pessimisme existencial i obscuritat dels plantejaments.
Crítica: Més enllà de l'anàlisi unidireccional de les indústries culturals. Els cultural studies i les
apropiacions. Els hi fan des de l’escola de berningam. La cultura no es consumeix de forma passiva i
captant tot el que li diuen com una veritat absoluta sense pensament crític.
SEGONA GENERACIÓ ESCOLA DE FRANKFURT
Herbert Marcuse
19 de juliol de 1898 (Berlín)
– 29 de juliol de 1979.
Realitza la tesi doctoral amb el filòsof Martin Heidegger.
S’exilia als EUA i fa de professor a la Universitat de Columbia, a la de Harvard i a la de Califòrnia entre

d’altres. Publica L’home unidimensional l’any 1964.
Simpatia cap als nous moviments socials.
Diferències principals amb la primera generació
L’optimisme de la perspectiva de Marcuse.
La integració aprofundida entre la Teoria Crítica I l'anàlisi freudià.
La recerca de nous destinataris per la Teoria Crítica i la simpatia pels nous moviments socials.
La possibilitat de la felicitat
Nova lectura de Freud: No sempre tot procés civilitzador comporta major repressió i, per tant, més
infelicitat.
L’emancipació històrica pot ser compatible amb la civilització (o la compatibilitat entre el principi de
realitat i el principi del plaer).
La necessitat de detectar que la contradicció no és ontològica sinó històrica: en condicions adequades

podria existir una civilització no repressiva. No és ontològica vol dir que és fruit d’unes condicions
determinades però podria ser diferent, la clau està en el pas de l’escassedat tècnica a l’artificial.
Quan l’escassetat és artificial vol dir que com a humanitat les coses les podem fer diferents.
El “fi de la utopia” i el pas de l’escassetat tècnica o ontològica a l’escassetat artificial.
La repressió social deixa de ser una necessitat psicològica per passar a ser política o social.
42
El concepte de repressió excedent, que es vehicula a través del treball alienat i la creació de falses
necessitats.
Més factible tècnicament l’alliberament, més repressió excedent. Seria més factible gràcies a la
tecnologia, és més necessària la repressió per poder controlar la docilitat.
CONSEQÜÈNCIES
La inutilitat de la teràpia psicoanalítica i la necessitat de cercar altres vies.
La importància de l’anàlisi dels mecanismes de control en les societats avançades (creació de necessitats,
tolerància repressiva, més nivell de vida però més alienació…).
Potencials de subversió:
 Noves classes mitges

 Moviment dels drets civils
 Moviments juvenils i altres moviments socials.
CRÍTICA PRINCIPAL
Com i de quina manera posem la línia entre necessitat real o artificial i que vol dir tenir les necessitats
cobertes? Lligat a la teoria de les necessitats relatives.
JÜRGEN HABERMAS
18 de juny de 1929 (Dusseldorf, Alemanya).
Estudia filosofia, psicologia, literatura i economia.
De 1956 a 1959 és ajudant i col·laborador d’Adorno a l’Institut de Sociologia de Frankfurt.
De 1971 a 1983 va ser director de l’ Institut Max Planck per la “investigació de les condicions de vida del
món tècnic-científic”.
La transformació estructural de l’esfera pública (1962), el primer llibre rellevant.
Smbiciço teòrica d’una mirada de gran abast. És diferencia per l’eclecticisme de la teoria critica. És una
teoria plantejada des del positivisme i trenca la idea de que el psicoanàlisis té a veure amb la psicologia
però no amb la sociologia.
PUNT DE PARTIDA
Tesi de partida:
La societat burgesa va promoure un principi normatiu d’institucionalització de la discussió oberta i

basada en arguments pel tractament dels assumptes públics.
Aquest principi original s’ha vist degenerat en la seva plasmació en el capitalisme tardà a partir de potents
mecanismes de mercantilització i burocratització de la vida pública.
Això genera una tensió entre
- El que potencialment permet la societat moderna (nou principi de presa de decisions).

- El que empíricament oferia en realitat.
Els principis polítics de la democràcia són emancipadors.
Teoria basada en
- El gir lingüístic i pragmàtic. Mirada que havia estat secundària en la sociologia. Hem d’anar més
allà del homo faber i del paradigma en la producció. Interacció, coordinació i diàleg
43
- La seva interpretació del materialisme de Marx. Tesi evolutiva de Habermas: els progressos
evolutius no poden només estudiar-se com a “racionals” en l’àmbit tècnic sinó també en l’àmbit
del desenvolupament social i moral.
Les estructures de consciència o normatives d’una societat poden tenir una lògica interna i una
evolució racional si avancen cap a la universalització de la norma d’una comunicació lliure de
coerció. El progrés moral i humà avança si això. Igual que parlem d’una racionalitat tècnica,
podem parlar de la racionalitat comunicativa i progrés.
No només es progressa amb el progres econòmic o tecnològic, també s’ha de fixar amb el
desenvolupament moral.
Quina relació amb el materialisme?
Els progressos en l’àmbit de les estructures normatives han d’entendres com a processos d’aprenentatge
social que neixen del qüestionament de les certeses produït per l’aparició de problemes en les estructures
materials de la societat.
Resposta que vincula estructures materials en progressos morals i humans. Aquest s’assoleix quan hi ha
crisis d’estructures materials.
La realitat material dóna lloc a que els éssers humans innovin en el camp de les estructures normatives i
facin créixer la racionalitat en termes comunicatius.
Les crisis materials ens obliguen a reflexionar sobre aquests temes.
Què aporta la ‘reconstrucció’ del materialisme històric de H.?
- Criteri per estudiar les estructures normatives d’una societat segons una lògica autònoma.  No
ens hem de fixar només amb l’economia
- Abandona el determinisme històric; l’aprenentatge pot portar al fracàs.  Els altres autors no
parlen de l’aprenentatge ell veu que l’individu és capaç d’aprendre. Dona oportunitats per a
aprendre (pot fracassar o no)
- Permet parlar de progrés no només en termes tècnics. Potencials d’alliberament en el camp de la
comunicació.
TEORIA DE L’ACCIÓ COMUNICATIVA
Racionalitat comunicativa
Hem de potenciar la racionalitat comunicativa, que pot ser un fre o un contrapès a la racionalitat
instrumental.
Punt de partida: la racionalitat humana no ha de buscar-se en instàncies transcendentals sinó en l’ús

pragmàtic del llenguatge en situacions pràctiques d’acció. És a dir, en el que la gent fa quan utilitza el
llenguatge.
Quan parlem pensem i podem pensar perquè tenim paraules.
- Primera tesi: la inseparabilitat entre significat i validesa.
Comprenem el significat d’un acte de parla quan sabem què el fa vàlid (o invàlid). Mitjançant la
comprensió de les raons de que aquella persona digui la cosa i contextualitzant-lo des de l’experiència.
Comprendre significa reconstruir les raons que un parlant pot tenir per emetre aquest acte de parla i no un
altre.
La reconstrucció la fem des de les nostres raons i, per tant, estem valorant, encara que sigui
implícitament, la validesa o invalidesa de les raons que li atribuïm.
Vol trobar la manera de fer el diàleg objectiu. Com a traves dels diàlegs arribem al millor món possible.
Intenta descobrir si hi ha algun diàleg que ens ajudi a arribar a alguna conclusió.
44
La pragmàtica universal i la reconstrucció del saber pre-teòric subjacent darrera qualsevol interacció
lingüística.
La pragmàtica universal és:
a.ciència reconstructiva,
b. Contrastable i hipotètic
c.Formal
d. Universal.
Tres components de l’acte de parla:
- El component locucionari: transmetre informació (contingut)

- El component ilocucionari: vull que m’entengueu (vincles) És el que l’interessa més. Està basat
en un sistema universal de pretencions de validesa.
- El component perlocucionari: per aconseguir alguna cosa en el món social
VÀLID O NO VÀLID:
Veritat: Si es veritat o no
Adqüació normativa: dir el que
toca segons el context
Autenticitat: Si és autèntic o no
Legibilitat: Si s’enten
Les pretensions de validesa:
- Són sempre criticables i qüestionables.

- La seva força s’extreu de la peculiar “coacció sense coacció” que exerceixen els arguments, la
convicció racional.
- La seva eficàcia en la creació de vincles rau en el fet que l’acord depèn de la força dels
arguments.
Les “situacions ideals de parla”: Consens íntegrament comunicatiu
45
- Situacions ideals
- És regulativa o normativa
- És formal o procedimental. Que ajuda a entendre com gestionar situacions complexen en la
societat.
- No és arbitrària sinó realitzada a partir de la reconstrucció.
En definitiva, la racionalitat comunicativa és:
Una racionalitat diferent i més amplia que la instrumental que apel·la únicament al poder de motivació o
de convicció dels propis arguments.
Racionalitat pragmàtica, processual, no dogmàtica i dialògica, que es troba en el propi ús quotidià del
llenguatge i està incardinada en les nostres formes de vida.
ACCIÓ COMUNICATIVA
Habermas distingeix quatre tipus d’acció social:
- Acció estratègica  Goffman

- Acció regulada per normes  Parsons
- Acció dramatúrgica  Goffman
- Acció comunicativa
Ell posa l’accent en comunicativa.
Les característiques de l’acció comunicativa:
 No consisteix només en parlar sinó també en actuar.  Ha d’haver-hi pretensions de

validesa
 Negociar definició de la situació a partir de la racionalitat comunicativa.
 L’acció comunicativa mai realitza completament el potencial de la racionalitat
comunicativa.
 Tensió entre el que els autors han de suposar quan parlen i la situació empírica.
L’acció comunicativa no és només parlar si no el context del que s’està dient i la tensió que es provoca
amb la guali de la comunicación i l’acció empírica real (per exemple les situacions de poder).
46
SISTEMA I MÓN DE VIDA
Principi lliure de llibertat:
Hi ha problema de mercantilització (poder no gua gualitàri de forma gualitària) i burocratització (qui pot
o no pot parlar) a l’hora que es fan acords.
Com es produeix el món social a partir d’una concatenació d’accions diverses?
El món de la vida (Schütz) com a horitzó de sentit on ens trobem “ja sempre”. Però hi ha més que
“sentits” ja que:
o Fenòmens materials
o Es pot racionalitzar comunicativament
És viable? Depèn.
El món de la vida es racionalitza comunicativament quan els consensos normatius que orienten l’acció
han de ser cada vegada més aconseguits de forma comunicativa (i no adscrita).
El món de la vida es pot racionalitzar però també hi ha el sistema
o Els àmbits d’acció que asseguren la reproducció material de la societat no poden dependre
d’un mecanisme tan fràgil, atzarós i insegur com l’enteniment lingüístic.
o La diferenciació i la complexitat requereix que els consensos normatius s’assoleixin per

mecanismes impersonals de coordinació de l’acció.
o Acció purament tècnica.
El sistema (economia i estat) necessita un funcionament de racionalitat molt menys personal.
 Quin és el problema?
 El sistema s’autonomitza respecte els consensos normatius del món de la vida que haurien de
servir de ‘guia’ i, a més, colonitza aquest mateix món de la vida.
 Ens trobem, per tant, amb la colonització del món de la vida pel sistema.
Això seria l’ideal. Però aquells sistema racionals també han colonitzat la nostra vida quotidiana.
CRÍTIQUES PRINCIPALS
47
Crítiques
 No és possible una igualtat de posicions de poder

 La racionalitat comunicativa és formal: i més enllà d’allò formal?
 El caràcter elitista de la teoria.  Parla del llenguatge com si fos natural però en realitat és una
habilitat que es va aprenent. Té un component social econòmic i de classe. En posar-lo com a
principal hi ha un biaix de classe.
 Problema de la referència extra-lingüística  Què passa fora del món lingüístic.
Aportacions
 Nova mirada a la teoria crítica.

 Reflexió sobre el paradigma teòric.
 Aportació a la ciència política
3.5. MÉS ENLLÀ DE LA RECERCA DE LA VERITAT: L’APOSTA POSTMODERNA

DEBAT MODERNITAT I POSTMODERNITAT
Existeix la modernitat? S’intenten rastrejar orígens. La idea de modernitat neix al cristianisme.
Modernus, neologisme llatí del segle V
 Del Paganisme al Cristianisme:
o la importància de l’individu
o l’universalisme
o el sentit teleològic de la història
o la idea d’un cosmos ordenat
 S. XVIII i el projecte de la il·lustració

o La raó, el progrés, l’emancipació i la perfectibilitat humana.
Kant i el sapere aude i el principi de l’autonomia

A partir dels anys 80 hi ha un debat sobre com ens hem de posicionar sobre la teoría crítica.
POSICIÓ POSTMODERNA
La condition postmoderne, Jean François Lyotard (1979). Primer que escriu sobre el tema.
Diagnostic de la història.
Autors principals: Jean Baudrillard, Gilles Lipovetsky, Jameson, Gianni Vattimo, Derrida,
Foucault, Serres, Lévinas, Deleuze…
Orígens intel·lectuals: Nietzsche, Benjamin o Heidegger
o "La veritat és una pila de metàfores, metonímies, antropomorfismes, certeses i
somnis, pels quals hem oblidat que hi ha il·lusions” (F. Nietzsche).
Preguntes:
Què se n’ha fet dels ideals de la modernitat?
"¿Està naixent un nou tipus de societat, potser estructurada al voltant dels consumidors i el
consum, en comptes dels treballadors i la producció?
ARQUITECTURA I POSTMODERNITAT
48
La postmodernitat neix al món de les arts i té impacte en moltes altres disciplines. Del “menys
és més” al “menys és avorrit”.
VERTIATS, RELATS I LLENGÜES
Dels relats als metarelats amb voluntat de validesa universal. Els postmoderns diuen que s’han
acabat els meta relats, explicacions sobre origen i forma de viure, que són del s. XX.
(anarquisme, marxisme, cristianisme…) . Aquest relats ja no són legítims.
Pèrdua de legitimitat i incredulitat enfront els metarelats.
Quines són les instàncies de legitimació pròpies de la societat postmoderna?
Si jo dic que una cosa és veritat com ho genero?
També hi ha una critica a la ciència. Avui en dia no tenim cap mecanisme per dir que és veritat.
La veritat queda reduïda a un joc del llenguatge.
 El pluralisme irreductible dels ‘jocs de llenguatge’.
 Prescindeix de qualsevol legitimitat que els transcendeixi.
 Immediatesa, contingència i pragmatisme.
La societat del “collage”

Quina tasca pel sociòleg?
Desconstruir els jocs del llenguatge però entenent que tot són jocs.
CONSEQÜENCIÈS
El subjecte individual deixa d’existir com a tal i passa a ser un conjunt de pràctiques
fragmentades, contingents i sense centre. El jo es molt més fragmentat, va reconvertint-se. La
idea de “reinventar-se” és postmoderna.
La història deixa de tenir continuïtat i direcció i el progrés perd el sentit. Vessant macro-
històrica. Ja no hi ha destí a diferència de totes les teories fins ara. La idea lineal de progrés perd
sentit.
I què passa? Quines conseqüències té això?
o ‘El sentit ja no té sentit’.
o ‘Dejadnos jugar, y dejadnos jugar en paz’.
HPIERREALITAT, EMOCIONS I SIMULACRES

És difícil distinguir realitat i simulacres.
 El pas de la paraula a la imatge.  a imatge predomina i genera aquesta situació
 El consum com a font d’identitat.
 La vida social feta de “simulacres”
 El domini de les “intensitats” i l’emotivitat.
Diferència entre sentiment i emoció: Vivim en societats on les emocions estan a flor de
pell capitalisme emotiu, apel·lar a la emoció per promoure consum.
La diferencia és que el sentiment té historia i la emoció és momentània. En la societat
predomina l’emoció.
IDENTITATS FRONTERES I EL COS
49
Identitats són molt més borroses del que eren, un exemple és les teories de gènere. La biologia
no pot determinar la mirada sociológica.
 La construcció i reconstrucció de la identitat i el paper central del cos en aquesta tasca.
 “Tots som cyborgs”.
Per altra banda, la relació entre humans i persones.  Donna Haraway
No hem de veure les màquines com “l’altre”. L’huma no és independent de la natura.
AUTONOMIA LLIBERTAT I EL MERCAT

La vigilància permanent o la presó sense barrots: el perfeccionament de la racionalització. Món
post-fordista. Sembla que hi ha una llibertat però hi ha molt control social via seducció del
consum.
Seducció, intimitat publicitada i control social.
El reencantament del món i la creació de nous mites, déus i miracles que porta a la passivitat de
les masses: l’apatia i la medicalització.
CRÍTIQUES POSTMODERNISME
 El postmodernisme com la darrera ideologia legitimadora del capitalisme.
 La inconsistència del relativisme i el cul-de-sac acadèmic al qual condueix.  Tot
acaba al mateix punt perquè no hi ha criteris per jutjar que és veritat.
L’affair Sokal i la publicació de “Transgrediendo los límites: hacia una hermenèutica
transformadora de la gravedad cuántica” a la revista postmoderna Social Text.
CLASSE 29
MICHEL FOUCAULT
Arqueologia del saber’ o la búsqueda de les formacions discursives que donen lloc a les
‘polítiques generals’ de la veritat.
La història de la bogeria o la construcció social del malalt mental
Què és el poder?
Més enllà del « contracte » o de la dominació.
El poder existeix com a ‘pràctica’. Com funciona? L’evolució dels mètodes
Més enllà del poder piramidal. La importància de la societat disciplinària i la microfísica del
poder.
 Les tècniques de ‘poder pastorals’
El poder constitueix l’essència dels humans.
«L’exercici del poder crea perpètuament el saber, i a l’inrevés, el saber comporta efectes de
poder».
50
«El paper de l’intel·lectual no resideix a situar-se “una mica endavant o una mica de costat” a
l’hora de revelar la veritat muda de tots, més aviat es tracta de lluitar contra totes les formes de
poder establertes allí on ell esdevé, alhora, objecte i instrument: en l’ordre del “saber”, de la
“consciència”, del “discurs”». (Foucault)
“L’exercici del poder crea perpètuament el saber, i a l’inrevés, el saber comporta efectes de
poder”. (Foucault)
La moral s’encarrega de fixar un model de vida a través del qual l’individu es pot reconèixer
com a humà
L’objectiu és cercar en la història les formacions discursives que donen lloc a «polítiques
generals» de la veritat, que decideixen sobre el que ha de ser considerat veritable o fals i a través
de les quals es mediatitzen i s’organitzen les experiències que els homes tenen del món i d’ells
mateixos. Les organitzacions del saber més potents, molecularment barrejades amb les formes
de producció i de distribució del poder tenen a veure amb l’emergència i l’ús de nocions com el
subjecte, la identitat, la raó i la desraó, la sexualitat, la construcció d’un mateix...
TÈCNIQUES DE PODER PASTORAL
 - Su blanco, su objetivo, no es un territorio, una ciudad, sino que: «Por definición, se ejerce
sobre […] el rebaño en su desplazamiento, […] sobre una multiplicidad en movimientos»
 - Se trata de un “poder benévolo”, pero no simplemente porque hace el bien. La

benevolencia específica de este poder pastoral es que: «No tiene otra razón de ser que
hacer el bien», busca la salvación del rebaño a través del cuidado: intenta evitar el
sufrimiento, cura las heridas y sale a la búsqueda de las ovejas extraviadas.
 - Vetlla pels altres, i no per sí mateix.
 - El poder pastoral es un poder individualizador: «Hace todo por el conjunto del rebaño,
pero también lo hace por cada uno de sus integrantes».
L’Estat té poder sobre la societat, exerceix un “poder benèvol”. Jo sé que et convé.
Arriba un momento en que el poder de l’Estat está centrat en garantir la teva supervivència. És
un tipus de política que crea la población.
Anteriorment el gobernador tenia la capacitat de matar a les persones, perquè eren coses que
tenia el gobernador. Al s.XVII apareix el terme de població. Els censos, la demografia... creen
població. Crear poblacions també significa crear diferències i segmentar poblacions diferents.
Es necessita categories per saber qui incloure així es creen les discriminacions com el racisme.
 Poder de regulació, fer viure i deixar morir.
 La mort com a privada i vergonyosa: abans del poder sobirà terrestre, al poder celestial,
i avui on acaba el poder, relació d’exterioritat.
 El camp estratègic de la sexualitat al segle XIX. Malaltia i degeneració.
 Racisme, fragmentació del camp biològic, qui cal fer viure i a qui no.
 La mort de l’altre, equival al reforçament del propi cos poblacional. Justificació. A
traves de matar els altres (enemic) la nostra població és reforça.
DEL PODER DE LA SOBIRANIA, AL PODER SOBRE LA VIDA. M. FOUCAULT
51
Racisme d’estat, i estatalització de la violència

Ha canviat la forma d’exercir la sobirania. Sobirania, dret a la vida i dret a la mort, dret del
sobirà a matar, dret de deixar viure.
- Nova sobirania: poder de fer viure, i deixar morir.
 S. XVII. Tecnologia disciplinaria del treball.

 S. XVIII. Tecnologia no disciplinaria del poder
o Objectius de saber (naix, def..) i objectius de biopolítica, i els inicis del
creixement de la política demogràfica.
o Malaltia, higiene, i control sanitari.
o Nous sistemes de ‘protecció social’ (assegurances...).
 La noció de població, la intervenció sobre un cos col·lectiu i les polítiques generals de

previsió.
Ell diu que hi ha un canvi de la tortura pública a una presó privada. Abans el monarca tenia un
poder sobre les terres i el treball i el càstig era la mort de la persona. A partir del s. XVIII, al
crear-se l’Estat i la població el que vol l’Estat és mà d’obra. Té el poder sobre la població. Això
es fa amb la demografia.
L’Estat genera polítiques per preveure el futur de la població. És un poder pastoral que busca la
supervivència.
COMPRENDRE LA COMPORANEITAT
EVA ILLOUZ
 FES, Marroc, 30 d’abril de 1961
 És membre, des de 2009, de l'Institut d'Estudis Avançats de Berlín
 Professora de sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
 Llibres principals:
 El consum de la utopia romàntica
 Intimidades congelades
 La salvación del alma moderna
CONCEPTES PRINCIPALS
El capitalisme emocional: quin paper tenen les emocions en la reproducció del capitalisme? El
capitalisme contemporani posa l’accent en la construcción de les emocions. La idea de la
felicitat vincula amb el mercat perquè el mercat ens imposa que hem de ser feliços.
La felicitat com a inversió, i el jo com a producte.
El paper de la psicoteràpia: de l’auto-ajuda, la cultura popular i la construcció del subjecte
modern.
La interioritat, la recerca dels “símptomes” i l’obsessió per construir un relat biogràfic (story-
telling la nostra vida?)
52
MICHELLE LAMONT
 Toronto, al 1957. Va crèixer a Québec. Doctorat en Sociologia a la Université de Paris.
 Professora de Sociologia i d’ ‘African and African American Studies’ a la Universitat
de Harvard
 Presidenta de l’American Sociological Association’ entre 2016-2017
 Interessos:
 Cultura, desigualtats i límits (boundaries)
 Racisme i immigració
 Sociologia comparada
Definicions d’excel·lència en educació superior
INFLUÈNCIA BOURDIER
Estudia com les classes mitjes altes és relaciona amb les altres classes.
 “Looking back at Bourdieu” (2010),in Cultural Analysis and Bourdieu’s Legacy:
Settling Accounts and Developing Alternatives, (eds) Elizabeth Silva and Alan Warde,
London: Routledge.
 Primera lectura “Les doxosophes” : trencar el positivisme naif i investigació empírica
 1978- Doctorat a París - > influència de Distinction
 “How to Become a Dominant French Philosophe: The case of Jacques Derrida”
 1983: Post-doctoral fellowship - Stanford University – John Meyer, Anne Swidler,
Annette Lareau
 Money, Morals, and Manners: The Culture of the French and the American Upper-
Middle Class (1992)
 Es pot aplicar la Distinction a Estats Units?
 160 entrevistes amb profunditat a professionals i emprenedors d’Indianapolis,
Nova York, Clermont-Ferrand i Paris
 Signes d’alt estatus en la classe mitjana-alta
 Altres problemes empírics?
 Diferència entre symbolic boundaries i social boundaries
 How Professors Think Com una persona es converteix en un pensador és gracias a les
influències.
 Estudi dels académics
 Self-concept
CULTURA DESIGUALTATS I LÍMITS BOUNDRIES
 Interès en grups estigmatitzats
53
 The Dignity of Working Men: Morality and the Boundaries of Race, Class, and
Immigration.
 “Boundary work”  Intentes marcar o ajustar una frontera (mitjançant marginació)
 Symbolic boundaries
- Moral boundaries, Socioeconomic Boundaries, Cultural Boundaries
 Diferències entre recursos culturals i condicions estructurals
 Importància de la comparació
 Estudis sobre immigració i racisme
vs. Social boundaries
“symbolic boundaries are a necessary but insufficient condition for the creation of objective
boundaries”
HARTMUT ROSA I
L’ACCELERACIÓ DEL
MÓN
Escola de Frankfurt però directo del centre de Max Weber.
 Neix a Alemania, 1965.
 És catedràtic de sociologia de l’Institut für Soziologie de la Universitat Friederich
Schiller de Jena, I també director del Centre Max Weber, de la Universitat d’Erfurt
(Alemanya).
Obra més coneguda: Alienation and Acceleration. Towards a Critical Theory of Late-Modern
Temporality. NSU Press, 2010
LA MODERNITAT COM A ACCELERACIÓ
 La doble dimensió de l’acceleració:
54
o Dimensió externa: en la constricció del temps i l’espai en la societat

contemporània.
o Dimensió interna: internalització de la pressió del temps (Time pressure).
 Crisis a quatre grans nivells:

o Crisi ecològica
o Crisi financera
o Crisi de representativitat política
o Crítica a nivell de malestar personal
 Alienació vs ressonància  alienació: desconnecta d’un i dels altres. Resonancia 

Connecta amb un i amb els altres
55

PENSAMENT CONTEMPORANI - Apunts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PENSAMENT CONTEMPORANI - Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pensament Sociològic contemporàni

BLOC 0 - INTRODUCCIÓ A LA TEORIA SOCIOLOGICA CONTEMPORÀNEA

1. CONSIDERACIONS PER PARLAR DE TEORIA

Evitar les tres fal·làcies de Baert

2. QUAN PARLEM DE TEORIA DE QUE PARLEM?

No podem quedar-nos estancats.

Tradicions teòriques i ciències socials

- No se superen, es reelaboren. No hi ha un abandonament complet

3. PRINCIPALS PARADIGMES EN SOCIOLOGIA

Paradigma teòric de Khun 1970

Subministren a la disciplina una síntesis de la seva evolució al llarg del temps.

La sociologia va molt lligada amb la nova economia ...

COM HAN CANVIAT LES PREGUNTES DELS SOCIOLEGS CLASSICS AMB

Quins canvis ha comportat l’adveniment de la modernitat?  pregunta dels clàssics

L’impacte de la revolució francesa i la industrial com ha impactat?

Que ha d’estudiar la sociologia i com ho ha de fer?  Pregunta clàssics

Les regles del mètode sociològic i la ciència com a vocació.

La desfeta del somni il·lustrat. Què està passant?  Pregunta moderns

Globalització, interrelació i risc global. Què passa en un món global?  Moderns

La sensació de risc, pobresa, migracions...

CLASSICS CENTRATS A EUROPA QUE VOLEN DEMOSTRAR LA SOCIOLOGIA ES UNA

ELS CONTEMPORANIS JA HO TENEN ASSUMIT QUE ES UNA DISCIPLINA ES CENTREN A

4. COM CLASSIFIQUEM LES TEORIES?

- Partint dels clàssics

Autors principals: Comte, Spencer, Durkheim, Malinowski, Parsons, Merton.

Sociologia del conflicte

Marx Fromm, Marcuse, Adorno Horkheimer, Lukács...

Paradigma del conflicte i funcionalisme – Tenen una orientació Macro

4. 1 Classificació de les teories sociològiques ii

- Realisme ontològic: Existeix alguna cosa independentment de la nostra consciència i voluntat.

- Existeixen els estats mentals?

- Com expliquem els fenòmens socials?

FUNCINALISME HERMANEUTICA TEORIA CRITICA

- Goffman Hannah Arendt

No es només un corrent teòric en sociologia si no que s’estableix en altres disciplines. Va vinculat al

 El funcionalisme arquitectònic, lingüístic, psicològic, etc.

2. EL PROBLEMA FONAMENTAL DEL FUNCIONALISME

Reconstrueix el concepte de racionalitat/irracionalitat. El funcionalisme te una part revolucionaria ja que

L’equilibri com a resposta:

Agust Comte 1798 – 1857 el domini de la ciència, amb la sociologia al capdavant

6. APORTACIONS PRINCIPALS DELS CLÀSSICS

 La societat tot orgànic

7. MES IMPORTANTS DE DURKHEIM

Distinció entre el normal i el patològic

Argumentació darwiniana en l’anàlisi de l’evolució social

L’anomia i el paper de la sociologia

9. MALINOWSKI APORTACIONS PRINCIPALS

La teoria de les necessitats Malinowski

Tres tipus de necessitats

Essers humans i necessitats

- Diferencia entre humans i animals

11. CRITIQUES PRINCIPALS

- La estructura de la acció social. 1937 Passa desapercebuda

Parteix de la pregunta de Hobbes (pregunta de l’equilibri i ordre social).

EN DEFINITIVA, MODEL DE L’ACTE – UNITAT

Nosaltres mateixos escollim el que fem dins d’un context.

La socialització perfecta es que fem el que s’espera de nosaltres de forma feliç.

LA TEORIA DE L’ACCIÓ EN CONTEXT: EL SISTEMA ES

No em de pensar la societat com un organisme, si no com un sistema.

Que implica un sistema?

Social  tenir institucions que ajuden a organitzar la societat.

Cultural  Existència de valors comuns que legitimen l’existència de les institucions

Parsons concep a les institucions com a processos cristal·litzats: