PSICOLOGIA

SOCIAL:
Quadern de
camp

Grup: E

CURS: 1º 2018-2019

1 De 103
 ÍNDEX
– Presentació...3
– Definicions de psicologia social...3
– Wundt...4
– Comte...5
– Durkheim...5
– Darwin...5
– Etapes històriques de la psicologia social...6
– Principals teories de la psicologia social...7
– Freud...8
– Reich...8
– Fromm...9
– Marcuse...9
– Koffka, K. Lewin, orientació cognitivista i teoria de la dissonància de Festinguer...10
– Perspectiva conductual aplicada a la psicologia social, teoria del intercanvi social
(individuocèntrica), Interaccionisme simbòlic...11
– Teoria de rol, model dramatúrgic...12
– L'escola de Chicago, l'escola d'Iowa, l'etnometodologia, la percepció social i l'atracció
social,la percepció de les persones...13
– Exercici: percepció de persones, primeres impressions...15
– Percebre...17
– Percepció de situacions...18
– Atribucions...19
– Exposició: Durkheim... 21
– Exposició Wundt...25
– Exposició: Charles Darwin...27
– Exposició: Reich...29
– Exposició: Herbert Marcouse...31
– Exposició: Fromm..34
– Exposició: Psicoanàlisi de la societat contemporànea Laura Savall Roig...38
– ACTITUTS...47
– Lewin...50
– Exposició: Homans...56
– Exposició: “La burocracia en la societat moderna” de Peter M. Blau...58
– Exposició: Mead...61
– Exposició: Herbert Blumer...64
– Exposició: Goffman...67
– Exposició propia: “El estrés de enseñar...79
– Exposició: Serve Moscovici...86
– Exposició: “El gen egoísta” 1976, Clinton Richard Dawkins...89
– Exposició de Power Point de “El estrés de enseñar”...92

10/09/2018
2 De 103
 Presentació
Ha sigut el primer día de clase on Oto ens a presentat l'ha assignatura. Ens ha explicat que
els costums és igual a la cultura, albergant la cultura familiar, la cultura jove i molts tipus de
cultures més (les veurem mes endavant).
També ens ha dit que llegírem la guia docent per a saber que és el que s'espera de nosaltres
en esta assignatura, a mes de recomanar-nos el llibre “Historia social de la vida privada” on es conta
com a anat reaccionat el esser huma al llarg dels anys.

12/09/2018

Continuació de la presentació...
El dia de hui hem empleat les tècniques estructurades per a conéixer-nos tots un poc.
Per a això, ens hem posat per parelles i hem seguit els passos d'identificar-nos dient el nostre
nom, cognoms, les nostres aficciones. Desprès hem respost a les preguntes de quals han
sigut els motius pels quals hem triat estudiar psicologia i que esperem de psicologia social.
Una vegada que ja havíem respost al nostre company, hem anat dient les respostes del nostre
company a la resta de la classe mentres este es posava de peu. Com he mencionat, hem
utilitzat la tècnica estructurada, ja que durant l'exercici hi havia una jerarquia (professor i
alumnes) on ningú s'ha queixat durant l'exercici. En l'altra posició trobem la dinàmica de
grup, on s'intenta que tot el món isca beneficiat comparant idees entre els altres.
segons el treball de grup que es faça serà millor utilitzar les tècniques estructurades o les
dinàmiques de grup.
Oto ens ha dit que encontrarem gent de tota clase, uns que defenguen a mort una
clase de treball de grup y altres altra. Açò m'ha paregut molt curiós, perquè vaig conèixer
diferents punts de vista i sobre tot, dels meus companys.
L'activitat de hui ha estat molt interesant, més que res per a sabre amb quines
companyies anem a tindre aquest curs.
Apart del que hem vist hui, m'agradaria destacar el comentari de Oto fent referencia
que veure'm com la presió de grup pot arribar inclús fer que una persona mate a altra. Tinc
ganes de veure'l.

19/07/2018
Definicions de psicologia social

En el dia de hui hem explicat el que és la psicologia social des de diferents punts, tenint en
compte sempre la cultura occidental, és a dir amb origen grec, perquè segurament seria descrita
diferent este tipus de psicologia si es tractara d'un altre origen o des d'una altra cultura.
La psicologia social es pot definir com:
1.- Part de la psicologia que estudia a l'individu en diferents contextos socials.
2.- Part de la sociologia que estudia l'estructura social que afecta les persones, la forma
de pensar, costums... Es denominarien sociologistes o sociocèntrics les persones que recolzen esta
definició.
3.- Punt d'interacció entre psicologia i sociologia (interaccionistes) .
4.- Finalment, es podria definir com una ciència independent a la psicologia i a la
sociologia.
Totes estes definicions són vàlides, però si m'he de quedar amb una sola, seria que la
psicologia social té com a objecte comprendre, explicar i predir com els pensaments, sentiments i
accions de les persones poden influir en els pensaments i accions d'altres la qual podria ser real,

3 De 103
implícita o imaginària.
A més, hui hem fet referència a Allport, qui va estudiar la psicologia social on tenia en
compte que una situació o objecte havia de ser real o objectiva, implícita o simbòlica i imaginària
perquè en una societat haguera un tipus de pensament sobre una certa cosa o tradició.

Hem seguit amb algunes teories sobre perquè som sers socials. Hi ha esta pregunta es pot
respondre de diferents formes:
Segons Aristòtil, som sers socials perquè és part de la nostra naturalesa (instint) i és una
resposta innata voler estar amb altres (és una explicació individu-cèntrica) .
En canvi, Plató (sociocèntric) diu que la societat aporta coses i estar amb ells porta
condicions, hi ha normes i patrons i si no se seguixen, la persona queda fora del grup. Cal fer
referència a la seua obra la “República”.
Finalment, la psicologia es considera que va nàixer en el segle XIX amb Wundt com a pare,
el qual va ser alemany i d'altra banda, la sociologia la desemboliquen els francesos amb una
perspectiva platònica.
A més, també van fer referència els últims minuts de la clase a la evolució, que pot ser tant
filogenètica (nosaltres com a espècies) u ontogenètica (nosaltres com a persones, que pasem per les
etapes de infantesa, adolescència, joventut, adultesa i viejez, on esta última es pot dividir en les
persones de la tercera edat i en els de la quarta edat).

Autors...

24/09/2018

En el dia de hui, la primera cosa que hem fet ha sigut deixar clar que la psicologia social
naix en el segle XX, més concretament a l'any 1908. Sabent açò, hem començat amb la complexa
explicació de Wundt, qui va ser un metge-fisióleg.

Wundt
Wundt va estudiar l'ànima (que serien els processos que ens porten a comportar-nos de
forma racional) . Va ser el primer psicòleg experimental de l'època i després d'ell, naixerà la
psicologia en universitats com a catedràtics. “Compendio de psicologia” va ser la seua gran
aportació on es pot observar la perspectiva individucéntrica. Una altra de les seues obres va ser
“Principios de la fisiologia psicológica” i “Psicología dels pobles” on es dóna compte que observant
només l'individu no és prou, per la qual cosa estudia als pobles en esta obra.
Després, en el segle XIX cauen grans imperis per revolucions i presa una gran importància
el positivisme, que estudia comprendre com funciona la realitat perquè hi haja un orde sobre una
persona. Podem posar com a exemple a Brasil, on en la seua bandera tenen lloc “orden i progreso”
(per a superar el desorde i aconseguir el positivisme).

Comte
Si seguim ens trobem a Comte (pare de la sociologia) , qui tenia una perspectiva
sociocèntrica, que es basava en el positivisme, per la qual cosa en 1842 va escriure “Curso de
filosofia positiva”. Comte pensa en el progrés de la humanitat, per la qual cosa fa tres estudis:
• Teològic: idea de déu, sers esperituales, forces divinas...

4 De 103
 • Metafísic: es tracta de forces abstractes, com la sort.
• Positiu: lleis universals .

A partir del positivisme, es va donar lloc a la sociologia, que es va basar en la lleis de la

societat, en la ciència natural i a observar fets concrets (experimentant i comparant societats) .

Durkheim
Després hem siguido amb Durkheim (sociòleg jueu, amb cultura germànica i de parla
francesa) , qui va escriure “el treball com a activitat social” on tracta temes, per exemple que si eres
de la cultura catòlica, treballar és un castic. A més, va escriure “El suicidio”, on es veuen diferents
punts de vista, segons la religió catòlica és un pecat i altres famílies (algunes de Mesoamérica) se
senten orgulloses de tindre en la seua família algú que s'haja suïcidat, perquè segons ells, estes
persones van a un paradís.

26/09/2018

Hui, hem recordat que la psicologia social va nàixer en segle XX, mentres que la psicologia,
la sociologia i la teoria de l'evolució van nàixer en el segle XIX.

Darwin
Hem seguit amb Darwin, on a partir d'este personatge es revoluciona la forma de pensar, ja
que proposa el “Origen de les especies” i el “Origen de l'hombre”, on este últim li suposa
l'excomunió, un acte que en aquella època era molt mal vist per la societat. Darwin deia que segons
on viu una espècie, canvia de comportament, per exemple, en alguns llocs algunes aus volen i altres
no. En conclusió, l'ambient a canviat a les espècies. Alguns exemples més de la teoria de Darwin
podrien ser els següents:
• Si ens fixem bé, la “mano” dels peixos i les dels lèmurs són paregudes a les nostres, i millor
dita, les d'alguns simis o la de “luci” ja són mans humanes per posseir el polze i poder
moure-ho.
• L'ull humà encara no s'ha acostumat a viure a terra, per la qual cosa sempre ha d'estar
mullat, elque vol dir que encara s'hauria d'adaptar millor.
• Els ximpanzés, genèticament són el 99% pareguts als sers humans, és a dir, estan més
pròxims a nosaltres que als goril·les.

Després, anomenem l'etologia (estudia el comportament dels animals) , per exemple, les
formigues espanyoles no es comporten igual que les de sud-amèrica, per la que quan estes últimes
van arribar a Espanya no es podien entendre i van intentar acabar amb les formigues d'este territori.
Un altre exemple podrien ser les abispas asiàtiques que es mengen a les abelles espanyoles, ja que
estes últimes no tenen els coneixements necessaris com per a acabar amb les invasora. Conclusió, la
biologia i la cultura estan relacionades, però la cultura té més pes.
A continuació, se'ns va informar d'altres dos llibres que podem agafar com a lectura, que
serien “¿Quiénes somos?” i “El gen egoísta” de Dawkins.
Com última part de la classe, parlem sobre el llenguatge articulat, el qual comença pels
òrgans fonadores, i a més, nosaltres a l'aconseguir posar-nos dreçats, aconseguim així, doncs, parlar.
Vam fer referència als “Bonoloos” els quals es pensava que eren humà, una tribu, perquè
interactuaven intercanviant objectes amb les altres tribus. El sexe ho veien com una forma de
cultural, ja no biològica, la qual cosa resulta molt curiós. Desgraciadament, queden pocs en llibertat.

5 De 103
Esta interacció que tenien els bonoloos amb les tribus pròximes fa pensar, ja que durant segles, els
altres humans no consideraven a altres com iguals, ja siga dins de la seua pròpia espècie com amb
altres animals.
El més emotiu de la classe va ser el curt vídeo de Koko, la mona al qual li van ensenyar
lleguatge de signes per a poder comunicar-se i quan es va assabentar de que el seu amic l'actor va
morir... Es va posar trist, molt trista. Va ser un vídeo el qual em va despertar per a dir que és veritat,
els animals també senten i patixen més del que nosaltres ens imaginem, i el pitjor de tot és que
nosaltres som els responsables d'eixe patiments innecessari.

1-10-2018

Etapes històriques de la psicologia social

– 1900-1930 (individuocèntrica i sociocèntrica) .Estem en el context de la primera guerra

mundial, on desapareixen països i ocurreix la revolució de Rússia.
– A l'any 1908, naix la psicologia social, tenint a NC. Dougall (psicòleg) i a Ross.
– NC. Dougall té una perspectiva indiviudocèntrica, i diu que hi ha que tirar mà del
comportament. Estudia els instints, per a explicar els comportaments que fem,
per exemple a tomar apunts o de vindre en metro.
– Ross, és més sociocèntric i estudia les actituts, és a dir, quina actitut tomem en
funció de la situació, inclús podem fer coses inimaginables. Per exemple,
Cabrera--> envia als detinguts de la Batalla de Bailén.
– A l'any 1929 va haver una crisi en Alemania, on la gent era molt pobra i en prusia
van deixar de parlar alemà. Açò va fer que molts alemanys emigraren a Blumenau,
que s'encontra en Brasil.

– 1930- 2º Guerra Mundial:

– Likert: impulsà enormement la mesura de les actituds amb el seu mètode de
construcció d'escales i altres autors (Hinckley, Wond, Lasker) van treballar en
aquesta línia.
– Kurt Lewin:introdueix el mètode experimental a la psicologia social.
– A la 2º Guerra Mundial canvi l'ordre social, apareix la ONU, les professions canvien
i els psicòlegs socials s'encarreguen d'entendre com era la societat que s'anava
conquistant. La psicologia social és centra en el conflicte bèlic, amb cartells
(publicitat), per exemple.

– 2º Guerra Mundial-1960 (període de crisi):

– Després de la segona Guerra Mundial, els psicòlegs que han estat en el exèrcit,
busquen treball de selecció de personal, per exemple, i apareix la publicitat i altres
tipus d'eixides professionals. La psicologia social comença a tindre prestigi i
comença a implantar-se a les universitats (en Espanya, ocorre en la següent etapa).
– Milgram diu que jo o qualsevol pot torturar a qualsevol (depen de la situació),
l'important és sentir-nos integrats i acceptats. El seu experiment va consistir en
demanar als subjectes de l'experiment que li donaren a un botó que causaria dany a
una altra persona per tal de fer un experiment. L'objecitu era vore quant dolor podia
provocar els subjectes a les altres persones sabent que era per la ciència.

6 De 103
3-10-2018 Continuació...

– Març 1968, a França van ocòrrer manifestacions contra el model de la societat i

perquè no estaven d'acord amb el que estava passant a Russia. Els participants van
ser grups d'esquerres contraris a la societat del consumisme. Lema dels françesos:
“Fes l'amor i no la guerra”.
– A finals de la tercera etapa:
– Es funda la Cristiània (1972), on un grup d'estudiants entren en aquest
campament militar i l'ocupen, en Copenague. Van ser un l'aboratori social, on es
va posar en qüestió tot.

– Apareixen les qüestions metodològiques (model de experiment de laboratori que es van

fer amb estudiants, on, per exemple, l'aula seria un laboratori perquè tu no pots fer el que
vols).
– Apareixen els conceptes de valideza i fiabilitat:
– Valideza: resposta coherent amb la veritat, per exemple, si et pregunten una qüestió
moral, pot ser que digues una mentida. Existeix la valideza externa (capacitat de
generalitzar els resultats en diferents contextos, després de la valideza interna) i la
interna ( és el grau de certeza del investigador sobre els canvis en la variable
dependient).
– Fiabilitat: és la estabilitat de la informació obtinguda, per exemple, si fas una
pregunta molts dies.
– Teoria i l'investigació a psicologia social s'apliquen les matemàtiques, fisiologia,
història...
– La psicologia social es fa més rellevant, on es fan les coses amb més interés i on es
qüestiona tot, amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de la gent.
– Caracteristiques de la psicologia social?
– Creiciment.
– Diversificació temàtica de la psicologia social
– Pluralitat teòrica, com la psicologia de la religió, de la familia, del treball...

Principals teories de la psicologia social

– Orientació Psicoanalítica o psicodinàmica (Sigmund Freud):

– El primers anys de vida determina la teua forma de ser.
– Posa la sexualitat per davant , per lo que açò era modificar la manera de veure les
coses, ja que era inaceptable parlar de la sexualitat tan obertament. Era soles per als
joves i per a reproduir-se.
– Si es té una bona vida sexual, la psicologia també.
– Som inconscients de moltes coses que fem. Hauriem de ser concents d'allò que no
sabem.
– Va estudiar els somnis.
– Tenia una visió psicopatològica.

7 De 103
 Alemans:
– Reich
– Fromm
– Marcuse

W. Reich

– L'expulsaren del partit comunista, va ser jueu, filòsof, d'esquerres i va tratar de fer una
síntesis entre el marxisme (oprimix a l'altra classe social) i el psicoanàlisi.
– Representant del freudomarxisme.
– Obres: “Escucha pequeño hombrecito” i “ Psicologia de les masses del feixisme”.
– Fascisme-> com tenen represió sexual, deuriem canviar-lo.
– Utilitza la psicologia social per a probar que hi ha una classe social que oprimix
sexualment a altres.
– En la seua Galitza-> les dones es casaven sense voler amb persones majors.
– Moviment Sex-Pol:
– Dret a una sexualitat saludable per a tots i totes.
– La sexualitat deu ser lliure i equilibrada.
– Explotació, opresió-> no pot vore una societat sana.
– Planteja l'orgasm en la dona, que es saludable. Abans l'orgasme es considerava una disfunció
i les consideraven històriques (per lo que les masturbaven).
– Teoria l'orgon-> unitat d'energia vital amb la possibilitat de ser positiva o negativa sobre
l'orgasm.
– Nega edipo.
– Planteja el super yó-> efecte de la crianza relacionada amb la sexualitat.
– L'orgasm: font de curació. Es podria tindre una patologia, com una neurosi si hi ha una
repressió en la infància o una repressió dels nostres desitjos sexuals.
– Origen de la neurosi? Relacionat amb el capitalisme, la societat i amb els individus que
estàn acostumats a l'autoritat.
– Economía sexual-> regulació de la nostra sexualitat (fa falta una societat més lliure).
– Marxisme: llibertat d'explotadors i explotats, lluita de clases.
– Psicoanàlisi: ello, jo i superjó.

Fromm

– Es més important lo social que lo biològic.

– Representa el socialisme humanista.
– Considera que tenim una història i la societat determina com som. Per exemple, segons
els catòlics, treballar és un càstig i els protestants pensen que les coses que et pasen soles
depenen de tu, doncs, has de treballar.
– La realitat és construida.
– Exemple: religions animalistes-> creuen que les muntanyes, els núvols o els animals
tenen ànima, per lo que els adoren. Pacha mama (en aquesta cultura tu eres de la

8 De 103
 naturalesa, no al contrari).
– Llibres: “El nostre determinisme històric”, “Por a la llibertat”, “Ser o tindre”,
“Psicoanàlis de lal societat contemporàntea”, “L'art d'estimar” i el “Dogma de Cristo”.
– La gent vol securitat.

Marcuse
– Visió unidimensional: un tema li ocupa el 80% i el 20% en altres coses.
– Llibre: “Eros i civilització” i “El hombre unidimensional”.

No es normal Normal

Gestalt

– Introdueix el relativisme, diverses maneres de veure la realitat.

Koffka:
– Treballs dels entorns dels processos de desenvolupament.
– Considera que no es pot compendre la conducta humana sense considerar els factors socials.

K. Lewin:

– Va treballar en la psicologia social, marcant un abans i un després, ja que va ser el primer en

aplicar el mètode experimental.
– Fa la Teoria del camp, que engloba la persona en el seu voltant amb elements el conjunt, on
el camp és la totalitat de fets coexistents i mútuament interdependents. Variables de camp:
– Variables psicològiques: percepcions, motius...
– Variables no psicològiques: físciques, social...
– Comportament d'una persona en un determinat ambient en un moment determinat, tindrem
una resposta o una altra.
– La conducta entre la persona i el seu espai vital: C=f (persona, espai vital).

9 De 103
 – Investigació acció: si observes a algú no es comporta igual que si no s'encontrara observat,
per lo que és produiran unes altres reaccions de les persones en qüestió.

Orientació cognitivista
– Ment: la informació es classifica i la ordena.
– Univers cognitiu: experiències i informació que sabem del nostre món.
– Característiques:
– Persona: “ordinador” que processa activament la informació.
– Lo cognitiu està bassat en elements estructurals (són els elements interdependents).
– Per a cada u les coses signifiquen diferents coses.
– Dimensió racional de la persona està en segon lloc (instins, lo iracional-> mimetitzada)
– Mapa cognitiu: diferents percepcions de prop- lluny.
– Univers Cognitiu: conjunt d'idees.

Teoria de la dissonància de Festinguer

Els elemenst conoscitius (de coneixement) podent tindre tres tipus de relacions:

– Irellevants: dos hipòtetics elemens que no suposen un conflicte i que no tenen que anar
associats i poden donar-se sense contradiccions. Per exemple: Hui es dimarts i la capital de
Russia es Moscú.
– Consonància: dos elements relacionats que van associats i guarden relació simètrica o
complementària entre ells o tenen una relació compatible o consonàntica. Per exemple, saps
que tens classes i saps aplegar.
– Dissonància: relació de caràcter incompatible o contradictoria entre dos elements. Açò
genera malestar a la persona, per lo que la eliminarà, conseguint la consonància.
– Per a eliminar les dissonancies, es poden utilitzar els següents mecanismes:
– Procés de minimització, és a dir, llevar-li importància a un element a favor d'un altre
– Destacar aspectes positius, és a dir, maximitzar els aspectes que és consideren bons,
o el contrari, destaques els aspectes negatius, ja que prens la decisió de que no
t'agrada una persona, per exemple, és a dir, per a rebutjar.
– Les fonts més habituals de dissonància, són:
– Quan la infomació que tenim xoca amb una altra.
– Quan hi ha inconsistència lògica de la informació que et donen, és a dir, veus que no
encaixa la informació, ja sea perquè t'han donat mala informació, per exemple. Un
exemple seria que en algunes cultures no deixen tirar petards al cel, però viatgen
amb avió, i nosaltres tenim la idea de que no passa res tirar els petards.
– Un factor que modula el resoldre les dissonàncies és el nombre de persones que tenen la
mateixa dissonància, però aleshores, la dissonància serà menor.

Conclusió: si una persona pensa diferent a nosaltres és per una dissonància, la qual varia en
funció de l'autoritat que assignem a la persona que ens contradiu o de la seua importància i
significació social.

10 De 103
 Perspectiva conductual aplicada a la psicologia social...

Teoria del intercanvi social (individuocèntrica)

– Planteja que en el sorgiment de les relacions socials hi ha un procés d'evolució coste-
benefici: Utilitat= benefici-costos
– Si els beneficis són majors, ens serà útil conéixer a una persona o fer una cosa.
– Si els costos són majors, no ens serà útil conéixer a una persona o fer una cosa.

Interaccionisme simbòlic
– Sociocèntrica.
– Sorgeix com una elaboració crítica a l'experimentalisme, per lo que qüestiona el mètode
experimental (ataca al experimentalisme de Lewin, que era el dominant).
– Recuperen al pare del conductisme social: G. H. Mead (jo)-> tu eres d'una forma o
d'altra per la teua història, el que has viscut i no es pot modificar; la consciència es té
que estudiar “de fora cap a dins”.
– Elements clau: processos d'interpretació i atribució.
– Dins d'esta orientació, hi ha algunes teories i models:
– L'escola de Chicago
– L'escola d'Iowa
– La teoria del rol
– El model dramatúrgic
– La teoria del self
– La teoria del grup de preferència
– L'etnometodologia
– Blumer:
– Llibre: “ Interaccionisme simbòlic”
– Diu les següents característiques:
– Assignem significat a les coses i en funció d'aixó actuem. Vivim en un món de
significat i en funció de que signifiquem, fem una cosa o una altra.
– Els significats són producte de la ineracció social i el seu manteniment o canvi es
mitjançant processos d'interpretació. Per exemple: els siquets que furten bolis sin
saber-ho, ja que pensaven que tot el material era de tots.
– Les persones som de plàstic, és a dir, podem canviar, som moldeables en la conducta
i en la ment. Per exemple: ara ja sabem comportar-nos a classe, però de xicotets no
sabiem. La culturització s'aconseguix amb la socialització ( les persones fem els
criteris socials propis).
– Les persones som sers simbòlics, qualsevol cosa té un simbolisme.
– Patró cultural: cosa que fa la societat segons en la realitat en la que es naix.
– Exemple: el mestre Ripoll va ser condenat per no resar abans de donar classe. Va ser
l'últim en ser condenat per el tribunal de la inquisició.

->Teories més significatiques de l'interaccionisme simbòlic:

Teoria de rol

11 De 103
 Parteix de que les nostres funcions estan socialment construïdes, mitjançant factors
psicològics i d'altres que no ho són. El rols són independents de la persona que ho fa, ja que aquesta
l'adaptaria a ella mateixa.
El rol: és la posició de les persones en l'estructura social que implica expectatives de
comportament per a que les persones relacionades amb el seu conjunt de rol.
La persona focal és la persona que fa el rol, l'interioritza i el fa seu, en un procés on hi ha
dimensions cognitives i comportamentals, i factors contextuals.
Les persones que tenen diferents funcions poden provocar contradiccions, que passarien a
ser problemes (el meu treball va ser sobre la teoria de rol, aleshores està més desarrotllat a l'àrea del
treball).

Model dramatúrgic
– Veu la societat com si fora un teatre, un escenari de conducta (una aula, un bar, el
carrer...), cada u té una espectativa diferent. Cada u interpreta el seu paper de la millor
foma en la que sap.
– Ens encontre a Goffman:
– Llibres: “Representación de la persona en la vida cotidiana”, “Estigma social” i
“Institucions socials”.
– Gravem les sesions clíniques, alsehores ens donem compte que xics hetero fam més
temps atenent pacients dones i al contrari (de foma inconscient), per exemple.
– Existència de rituals, patrons comportamentals, processos psicosocials i actes verbals
i no verbals dels que no som conscients i que determinen les relacions socials. És el
cas de “quasi galanteig” entre persones heterosexuals.

L'escola de Chicago:
– L'investigador ha d'introduir-se en l'experiència de “l'actor” i veure el món des de la persona
que se està estudiant.
– Es basa, fonamentalment en els mètodes intuïtius ( “posar-se en la pell de l'altre) i
qualitatius, per a estudiar la interaccio social.

L'escola d'Iowa:
– Kuhn creia que podien fer-se les idees clau de l'interaccionisme simbòlic operatives i
estudiar-se per mètodes quantitatius de numeració i predicció. El va portar a crear un
qüestionari per a l'examen de les actituds del subjecte dins d'ell mateix (test dels vint
enunciats, on observava els trets).
– Les persones són éssers racionals i la satisfacció de les necessitats, requereix la reciprocitat i
genera interdependència social

L'etnometodologia:
– “Etno” vol dir “gent” o “poble” en grec.

12 De 103
 – Regles i activitats que utilitza la gent per fer que la vida social i la societat siguen
intel·ligibles i comprensibles.

Per a introduir el tema: Podem tindre una sensació sense percepció? Sí, però com no es fa
conscient, no s'almacena. Al contrari no. Debem de tindre en compte que sensació és captar un
estimul, i percebre, és allò que es fa conscient, definir estimuls i captar la informació.

La percepció social i l'atracció social

– Intentem reduir la complexitat, fent que una persona siga predecible el que fa o el que va a
fer, si nos ens provocaria una disonància (Festinguer).
– Percepció de persones, situacions i autopercepció.

La percepció de les persones

Són processos per els quals coneixem a altres i per les quals observem les caracteristiques,
qualitats i situació. Cada humà, fa la construcció de les imatges d'altres, de tal forma que forma la
visió del seu món.
Debem de tindre en compte que no es el mateix la percepció de les persones que la
percepció d'objectes. Sabent aixó, podem estructurar els següents aspectes diferencials:
1. Les persones són percebudes com agents causals, i en canvi, els objectes no.
2. Les altres persones percebudes, són pareguts a nosaltres, i podem fer inferències, cosa que
no passa amb els objectes, per exemple, no li dius a una cadira que li fa mal la pata.
3. La percepció de les persones es dóna en una interacció social. Per exemple, en un context de
clase es diferent a fora si dona clase el mestre, per lo que canvia la percepció. Conclusió,
diferent context, diferent percepció.
4. La percepció de les persones és més complexa que la percepció d'estimuls físics u objectes.

Els factors que influeixen en la percepció de les persones són:

1. Factors associats amb el preceptor o persona que fa la percepció, té unes expectatives
( basades en categories, estereotips, frau de familiaritat (el teu pare és metge, per exemple)) i
uns objectius per a simplificar el món, referits a situacions d'acció (hi ha un objectiu i
s'acaba elaborant una altra idea dels altres) o de diagnòstic, per a coneixer a l'altra persona.
Altres factors podrien ser el valor de l'estímul, el significat d'aquest, l'experiència...
2. Variables associades a la persona percebuda. Té un efecte psicosocial rellevant referit a la
impressió o estètica, on hi ha que considerar:
1. Congraciament: intent d'aparèixer de forma agradable o atractiva (no fent mala olor, per
exemple).
2. L'autopromoció: procés pel que mostrem habilitats i ocultem defectes ( posar-te
pantalons llargs si no t'agraden els teus genolls).
3. Factors relatius al contingut de la percepció:
1. Efectes d'ordre, on apareix l'efecte de primacia (més influència d'una prima cosa que
coneixem d'una persona) i l'efecte de la recència (major influència l'última informació de
la persona).
2. Ambigüitat de la informació, que diu que fa falta la concreció del tret. Nosaltres
elaborem una percepció del altres a partir de les TIPS (teories implícites de la
personalitat, S.Asch).

– Apareix l'efecte d'halo, el que és que una persona té unes qualitats que ens agraden. Es
podria dir que “el que és bell és bo” o “Com que és negre, de segur que és un lladre”.

Percepció de situacións

13 De 103
 Situació és el conjunt de fators socials relacionats en l'experiència o en el comportament
d'una persona en un lloc i moment determinat, i una situació és aleshores en un espai de temps en el
que actuem de forma adaptativa.
Segons el context situacional dels estímuls, influirà en la interpretació.
- Thomas: “Amb anterioritat a qualsevol acte autodeterminat, hi ha sempre una etapa d'examen i de
deliberació que podem anomenar la definició de la situació.

29-10-2018

Exercici: percepció de persones, primeres impressions

La classe de hui a consistit en tres exercicis, però relacionats:

-Primer, de forma individual el que hem fet ha sigut escriure deu coses que ens agrada d'una
peresona, es a dir, en que ens fixem en una persona quan el tenim davant, tipus que faça bona olor,
la roba que porta, si porta arracades o no, en si porta maquillatge, en les sabates, en la pentinada, en
el cabell, en les dents, en la mirada i en les mans. Aquestes deu coses han sigut les meues.
-Segon, ens hem posat per grups de quatre persones i hem anant comparant entre nosaltres si
havíen coincidit en les coses que més ens fixem. Al meu grup hem coincidit amb la roba, els dents,
la colonia, la mirada, el somriure, el to de veu, els gestos, el pentinat i el cabell.
-Per últim, hem anat eixint a la pissarra hi hem apuntat les persones que haviem coincidit del
nostre grup. Van eixir moltes coincidències, i algunes d'elles van ser:

Ens fixem en... Persones que han coincidit %

(Sabent que som 48 persones en
total)
Ulls 12 25%
Somriure 22 46%
Veu 7 15%

La conclusió de aquest experiment va ser que es complex vore als altres, però hi ha patrons
culturals que influixen, ja que som un grup de persones de psicología de primer de València, però si
aquest experiment s'haguera fet amb persones, per exemple d'una tribu, no hagueren obtingut
aquestos resultats, si no que per exemple, haguera eixit la grandaria de les orelles.
Així que farem referència al mecanisme de promig on de forma inconscient es valoren les
coses que no agraden, però les coses que agraden compensen. Es pot atribuir a la teoria de la
dissonància de Festinguer. O també es pot fer un sumatori de totes les característiques i susperar un
nivell de “intell”, de tal forma que la valoració de la persona sería positiva o negativa, i a més, a
vegades es reconstrueix la visió, de manera que utililitzem un mecanisme o altre per a tindre una
altra visió de la persona en qüestió.
També hem fet referència en la classe de hui al llibre de “El gen egoísta”, ja que en aquest
llibre es diu que una cosa son els gens, es a dir, que ens pot agradar una persona per les seues
caracteristiques, que son diferents a les nostres perquè açò significaría més variabilitat genètica. Per
un altre costat, tindríem l'atracció cultural, com hem dit.

31-10-2018

14 De 103
 Aquest dia vam fer un altre experiment, que va resultar molt curiós el resultat global de la
classe. Primer ens vam posar per grups de 5 peresones per tota el aula i després Oto ens va repartir
un paper amb unes característiques d'una persona. A uns grups li va tocar la lletra “A” i a altres la
lletra “B”. En el meu grup va tocar la lletra “A”. Després, entre tots, vam fer el següent:
-Primer vam posar al costat de cada paraula si consideraben que la persona que ens havia
tocat podría tindre eixa qualitat o no.
-Segon, vam fer el mateix però contat soles les persones en el nostre grup que haviem posat
que si consideraven a eixa persona així.
-Per últim, vam comparar amb tota la classe els resultats finals.

Les dues persones, “A” i “B” teníen les mateixes caracteristiques ( intel·ligent, manyós,
treballador, decidit, pràctic i cautelós), però, soles una paraula era diferent, es a dir, la persona “A”
era càlida i la persona “B” era freda. Açò es el que va canviar la percepció en els resultats obtinguts,
que sería un tret perceptual. L'altre tret seríen els periférics, que no son tan rellevants.

Els nostres resultats van ser (tenint en compte que eren 40 persones perquè faltaven
alumnes):

Característiques A B
Generós 12 9
Prudent 18 19
Feliç 9 8
Afable 18 13
Joiós 4 4
Sociable 11 3
Popular 9 4
Digne de confiança 18 11
Important 15 15
Humà 13 11
Ben paregut 16 12
Perseverant 20 20
Seriós 18 20
Contingut 15 17
Altruista 6 5
Imaginatiu 7 11
Fort 20 17
Honest 17 15

En canvi, els resultats de Solomon Ash (tenint en compte que tenía 200 persones per a fer
aquest experiment) va ser:

Característiques A B
Generós 91 8

15 De 103
Prudent 65 25
Feliç 90 34
Afable 94 17
Joiós 77 13
Sociable 91 38
Popular 84 28
Digne de confiança 94 99
Important 88 99
Humà 86 31
Ben paregut 77 69
Perseverant 100 97
Seriós 100 99
Contingut 77 89
Altruista 69 18
Imaginatiu 51 19
Fort 98 95
Honest 98 94

Alguns resultats que es pareixen podríen ser perseverant, generós, afable i fort, però, en
canvi, per exemple, les característiques de prudent i imaginatiu han eixit al contrari. Després,
deuriem de fer referència a joios, on en la classe ha hagut un empat i en el experiment de Ash
consideraben més joiós a la persona “A”.
Si comparem els resultats obtingunts a classe i els de Solomon Ash, podem observar algunes
diferencies. Tal vegada es poden deure a que aquest experiment es va realitzar en 1951 i ara, a l'any
2018 ha canviat la forma de veure a les persones, o tal vegada no hem donat masa importancia a les
paraules “càlid” i “fred” o també podría ser que tenim un poquet alterada la classe la visió de una
pesona càlida i freda.

5-11-2018
Percebre
Hui hem començat a parlar sobre com percebem, i més concretamet sobre el efecte Halo, el
qual fa referència a percebre un tret que es influit per trets anteriores d'altres persones, es a dir, si
ens agrada una persona el calificarem amb característiques bones, encara que no percibim molta
informació d'ella.
Un exemple podría ser que segons veus tu als teus pares i/o amics, pensaràs que tots son
iguals.
La realitat es més complexa que els conceptes que tenim de la realitat, per la qual cosa
s'utilitza el efecte Halo. Encara que la opinió que tens d'una persona també depén de la atracció, no
soles sexual, també els patrons culturals, on en cada societat els models atractius son diferents, a
més, la bellesa canvia amb el temps, per exemple en la edat media, el estàndar de bellesa en dones
eren les grosses, i hui en dia a europa son les dones molt primes. Debem de tindre en compte que
sempre haurem de respectar aquestos patrons culturals, ja que hui en dia podem encontrar molta
varietat de cultura al nostre voltant convivint amb nosaltres.
Una frase que m'ha cridat la atenció ha sigut que ningú es esclau de la seua cultura (realtiva

16 De 103
a la evolució) ni de la seua genética (biológic), lo que dona molta llibertat a l'hora de escogir qui
volem ser, en la meua opinió.
Per a concloure la classe hem tractat el tema de que ens sentim atrets per persones que:
-Fan coses per nosaltres.
-Ens proporcionen beneficis fent el mínim esforç, es a dir, que per exemple sempre t'ajuda
en una cosa quan ho necessites abans de demanar ajuda.
-Que et façan sentir bé psicològicament.
-Que siga una persona positiva i si t'afalaga.
-Si són persones competents, sinceres, s'esforçen i si són enérgiques.
-Per supost, mencionarem l'atractiu físic.
Per a resumir, a l'hora de fer una valoració positiva o negativa d'una persona sobre el seu
atractiu, ens fixem en la competéncia i en el atractiu físic. A més, citarem el mètode de la campana
de Gauss, ja que aquest concepte vol dir que el atractiu aumenta fins a un punt, perquè si seguix
aumentat, s'ix de les patrons culturals eixa qualitat que consideravem atractiva, per la qual cosa ja
no ens pareixerà atractiu. Ací podem encontrar un exemple sobre la intel·ligencia:

7-11-2018; 12-11-2018
Hem donat la percepció de situacions.
Començarem explicant que una situació es un conjunt de factors socials que influeixen en
l'experiència o en la forma de comportarse d'una altra persona en un moment i en un lloc. A més,
podem anomenar el experiment amb xiquets on van fer tres grups i van triar un líder liberal,
democràtic i autocràtic. Els tres liders van passar per els tres grups i els resultats van ser curiosos. El
grup amb el líder liberal feien poc treball, amb el lider autocràtic ja feien més treball, però quan el
líder no estaba no el feien i per últim, amb el líder democràtic, on el líder els ajuda a tomar
decisions, va ser el grup més productiu. Açò pot dir que el millor o un dels sistemes polítics més
productius sería el democràtic, a part de que segons de com veien els xiquets la situació, així
actuaven en el seu rendiment.
Tot el vist, es pot comparar amb el efecte de quan Hitler, donant uniformes i fent sentir a la
gent que formaba part d'un grup, va moldear a les persones fins a fer atrocitats.
A continuació, vam veure un video de com Milgram (psicòleg de la Universitat de Yale) en
1961 va fer el seur experiment de psicologia social el estudi del comportament de la obediència, on
el objectiu era vore la disposició de una persona a obeir a ordres d'una autoritat encara que aquestes
pogueren entrar en conflicte amb la seua consciència. En aquest experiment, Milgram va descobrir
que encara que estaven indecisos els participant, seguíen donant-li al botó on suposadament estaven
causant dany a l'altra persona, el que vol dir, que la autoriat estava per damunt en eixe moment. Açò
podría explicar perquè durant l'època de Hitler, van fer coses inhumanes algunes persones fins a

17 De 103
matar a altres.
Després, a l'any 1971 es va fer l'experiment de la cárcel de Stanford, per Philip Zimbardo.
Aquest experiment va consistir en agafar aleatoriament estudiants per a que foren per dos semanes
els guardies de la prisió i altres els presos. Van fer tot el experiment el més realista posible, fins i tot
van agafar als participants que feien de presos en les seues cases per a portarlos a la prisió. Aquest
experiment va durar soles 6 dies, ja que va ser molt dur i els participants van perdre la perspectiva
de que estaven en un experiment, es a dir, molts dels guardies es van tornar agressius i alguns
presos van començar a tindre problemes psicològics. Resumint, aquest experiment va canviar el
comportament del participants i aquestos van descobrir coses d'ells mateixos que no creien capaços
de fer. Per últim, caldría dir que no va tindre coseqüencies en el futur i una vegada acabat
l'experiment, tots els alumnes van tornar a ser ells mateixos.

Atribucions.
Hui a classe hem explicat que són les atribucions, algunes teoríes i les seues funcions.
Començarem dient que una atribució es el procés per el qual expliquem les causes de les
coses, és a dir, el perquè sobre els fets i les seues possibles causes a partir de la informació que ens
arriba. Sabent que és, anem a vore les funcions socials principals de les atribucions:

-Estructura el nostre coneiximent de la realitat social i ens aporta informació que ens resulta
comprensible, creïble i consonant amb el nostre estil de vida.
-Ens ajuda a suposar que esdeveniments s'han produït de manera aleatòria o de manera
fortuïta.
-Ens és més fàcil predir esdeveniments, la qual cosa ens dóna securitat psicològica,
autoconfiança i autoestima.
-Ens permet, amb relació amb nosaltres i amb la resta, protegir, preservar o ampliar idees,
valors, creences i actituds.

En la teoria de Kelly 1993, posa a la nostra disposició dos tipus de causes per a explicar com
fem les atribucions, és a dir, tenim les següents locus de control o causalitats:
-Causalitat interna: atribuïm la responsabilitat, les capacitats o els sentiments d'altres
persones a factors personals, com els sentiments o les capacitats.
-Causalitat externa: atribuïm a que el comportament d'una persona es deu a factors
ambientals, contextuals o externes fora del nostre control.

A més, per a atribuir una atribució, caldria dir que hi ha factors tant culturals, motivacionals,
d'aprenentatge i experiencials (com la pressió de grup), i a més, tenim dos processos que cal
diferenciar, els processos perceptius i els cognitius per a fer una atribució. Tot açò, determinen
desviacions:
-Desviacions favorables al jo, on les persones atribuixen els seus èxits a disposicions
internes, però els fracassos a causes situacionals o externes.
-Desviacions favorables al grup, on un grup de persones rep èxit s'identifiquen més amb el
grup i assumeixen més responsabilitat pel rendiment del grup que els membres d'un grup que obté
fracassos.

Ara passem a parlar de Heider, qui parla de una de les desviacions més rellevants, “actor” i
“acte”. Açò vol dir que es més fàcil entendre que altra persona té la culpa d'un acte, per la qual cosa
no busquem altres posibles raons, i a més, en moltes cultures es molt important, encara que estaria
millor expresat dir que aquesta teoria diu que tots els acter haurien de tenir un actor. Per exemple, es
molt més fàcil dir que la pluja la dona un Déu, abans que entendre la meteorologia.
Afegirem que una conducta la interpretem segons siga nostra o d'un altre, amb influència del
estatus de la nostra percepció. Quant al èxit, l'atribuïm a nosaltres i quan fallem, a factors

18 De 103
ambientals o diferents a nosaltres.

Ara anem a parlar sobre algunes de les teories de l'atribució:

-Per un costat tenim a Heider qui consideraba que les persones són “científics ingenus”
perquè observa la realitat, fa relacions i trau les seues propies conclusions, on diu el motiu de la
acció, és a dir, si l'acció es atribuida a alguna persona (com la intel·ligència) o a alguna cosa fora de
la persona (com la sort). A més, Heider diu que quan es major la percepció d'una causalitat, ja siga
personal o situacional, l'altra serà menor.

-Per el altre costat tenim a Kelly, qui aporta els següent principis:
-El principi de covariació (observacions múltiples), el qual consisteix en tindre
informació més detallada dels fets, seria contrastar la informació que tenim per a saber que
ha passat en realitat, com per exemple el cas de que Tomeu espenta a Ricard, on podem
obtindre moltes raons per les quals succeïx açò. Podria ser perquè Tomeu espenta a tot el
mon, soles espenta a Ricard, tot el mon espenta a Ricard... A més, tindrem en compte que
aquest principi és el menys utilitzat, però el que més s'hauria d'utilitzar, on raones la situació
que tens davant.

-El principi de configuració (una sola observació), on soles tenim una informació
servit dels “esquemes causals” els quals ens dónen la informació, és a dir, es configura la
realitat a lo que has viscut. Per exemple si veus un accident de tràfic d'un home i una dona,
penses soles que ha tingut la culpa la dona per el simple fet de ser dona i no un home. A més,
direm que normalment pensem més en circunstàncies personals en volta de situacionals.

Per a vore estes teories més clares, vam vore un video d'un experiment que es va fer en una
escola, on van atribuir la característica de que qui tinguera els ulls blaus seria millor que tindre'ls
marrons. Açò va portar que no pugueren jugar junts i els xiquets d'ulls blaus insultaven als d'ulls
marrons rient-se perquè els tenien marrons i no tan clarets com ells. Quinze anys després van tornar
a classe i van recordar aquell dia, on els xiquets blaus es van sentir superior i els del ulls marrons
inferiors.
Després, vam donar el efecte pigmallon a través del exemple de que fa un professor, de
manera inconscient, per afectar al rendiment dels alumnes. El experiment que van fer, va ser dir als
professors quins xiquets tenien possibilitats en aprendre més que els altres. Aquestos xiquets van ser
seleccionats a l'atzar. Un any més tard, aquestos xiquets seleccionats a l'atzar van tindre millor
qualificacions que la resta dels seus companys, però, com va passar açò? Molt sencill, els
professors, al dir-lis quins alumnes aprenderien més i millor, van estableir els següents factors:
1.- Van posar millor clima amb aquestos xiquets, és a dir, eren més agradables els professors.
2.- Imput: ensenyaven més coses als xiquets amb més probabilitats d'aprendre.
3.- Les donaven més oportunitats de resposta i que s'explicaren millor.
4.- Feedback, se'ls reforça més.
Deurem de dir també que aquest experiment va ser una discriminació positiva, ja que
negativa no seria ètic. Aleshores, tenim la conclusió de que depenent del context que poses tú,
obtindràs un resultat o un altre.
Per últim, vam vore un video (classe puzzle) com tots els alumnes aprenien una part del
tema, de tal forma que després deuriem d'explicar a la resta la seua part. Esta situació va fer que tots
el alumnes començaren a actuar com intel·ligents, lo que confirma també de que tot depén del
context.

19 De 103
14-11-201

Exposició: Durkheim
Característiques del autor:
– Va ser sociòleg, pedagog i antropòleg francés i jueu.
– Va perfeccionar el positivisme i el mètode hipotèti-
deductiu.
– Ciències socials holístiques.
En quant als seus llibres, encontrem amb les idees principals de
cada llibre per capítol:

1. “Divisió del treball social”:

Llibre primer: la funció de la divisió del treball

- Capítol 1: La funció, on explica que estem obligats a no ser ignorants, que podem sentir atraccions
per persones paregudes o per persones que no es pareixen i explica que abans no hi havia gran
diferència entre els sexes.

– Capítol 2: Solidaritat mecànica o per semblaça, on encontrem:

- El crim, on totes tenen característiques paregudes, es pot solucionar amb el altruisme, el legislador
s'encarrega d'ell amb les regles penals i morals.
- La pena, caracteritza al crim, la vendetta col·lectiva i el dret penal i no podem reaccionar amb
moderació ja que la força en la que xoca és molt intensa.

– Capítol 3: Solidaritat deguda a la divisió del treball o orgànica, on en aquest capítol

explica que la societat posa drets com el dret familiar i el públic. Podem trobar dues
consiències, una comú i altra propia i a més, podem trobar solidaritat negativa i positiva.

– Capítol 4: Altra prova del que precedeix, on es pdoen veure les semblances de les
societats, la persona té una forma de pensa més personal i apareixen els dret de les
societats primitives.

– Capítol 5 i 6: Preponderància progressiva de la solidaritat orgànica i les seues

conseqüencies, on en aquestos capítols encontrem codis (drets), que quant més dèbil és
la solidaritat més fàcil resultarà per als estrangers incorporar-se a les societats, com la
consciència comú va disminuint, els sentiments col·lectius s'han fet forts, com canvien
les estructures socials on encontrem les solidaritats mecàniques ( fa referència a que tots
som u o que u domina) i orgànica ( sistema més complex el qual es normalitza amb els
òrgans). Tot açò, encontrem unes conclusions les quals són que es necessària la unió per
a l'exit, homogeneitat (mostra la perspectiva socio-cèntrica) i l'egoisme i el altruisme.

20 De 103
 – Capítol 7: Solidaritat orgànica i solidaritat contractual, aquesta solidaritat es espontània i
te el objectiu de impedir que els individus es danyen, tracta també del contracte social i
la seua naturalesa (aumenten quan es divideix més el treball social) i per últim tracta el
treball social, és a dir, la seua divisió i la semblança de les seues consciències.

Llibre segon:

Felicitat, divisió del treball i causes: Diferencia entre plaer i felicitat i dóna les causes del
progrés de la divisió, que seríen el desig de ser feliç, voler interactuar amb altres individus, la
diversitat i la lluita.
Societat i civilització: On diu que la societat es la unió de societats inferiors on cooperen i
es el factor que determina el progrés, la llei de semblança i diu que la civilització trau canvis de
volum i densitat, a més de que intensifica les relacions.
Factors secundaris: on es veu la independència de l'individu en relació al grup, és a dir, si
la societat es menuda, es tenen les mateixes condicions, consciència i medi, però si la societat es
voluminosa, les idees generals portaràn a variacions individuals. També es tracta açí la herència, on
es transmeten els gustos i les actituds de generació en generació, quan més es especialitzen seràn
més dificils de transmetre.
Transformació dels individus: on els medis son el organisme (món exterior i la societat) i
la independització de l'organisme es per causes socials.

Llibre tercer:

Formes patològiques de la divisió del treball: tracta la crisis industrial o comercials ( on le

funcions socials no s'ajusten), el antagonisme entre treball i el capital i a més hi ha una reducció de
l'individu a la funció d'una màquina (desintegració)
Altres formes patològiques: on tracta la divisió coactiva del treball:
– Amb relamentació.
– Sense reglamentació
– Igualtat entre els ciutadans (il·lusió)
A més les funcions no ofereixen la matèria suficient per a l'activitat dels individus, ja que cap
intel·ligent i experimentat les pot modificar i la solidaritat te funcions actives i continues sempre.

2.- “El suïcidi”:

Segons Durkheim diu que la sociologia té problemes de estudi i reproducció, a més de que
també té problemes de diferenciació amb altres ciències i que el suïcidi, ara serà estudiat amb
patrons socials.
La definició que dóna Durkheim al suïcidi es que és tota mort meditada i de forma conscient
de que va a morir
Ara començarem a parlar de les idees principals dels llibres en que es divideix aquesta obra:

1.- Primer llibre: Els factors extra socials:

-Capítol 1 – Els factors psicopàtics: açí tracta sobre que només es presenta una tara
localitzada, es a dir, la monomanía. Açí encontrem varis tipus de suïcidis:
21 De 103
 • Suïcidi maniàtic – que serien les al·lucinacions
• Suïcidi melancòlic – seria provocada per una depressió forta
• Suïcidi obsesiu – seria que el individu sentix massa ansietat per la mort
• Suïcidi impulsiu – que sorgeix la idea i li va guanyat la voluntat

-Capítol 2 – El suïcidi i els estats psicològics normals: açí encontrem:

• Raça, que és una agregat de individus que presenten trets comuns que són
transmesos per l'herncia (no confondre amb la nacionalitat).
• Herència, que es transmet de generació en generació.

-Capítol 3 – El suïcidi i els factors còsmiscs, que serien:

• El clima
• La temperatura
Mirar si tenen o no relació, la qual cosa si va tindre relació.

-Capítol 4 – La imitació, la qual es dóna en persones que tenen una relació o vincle, ja que
açò es pot entendre com una causa psicològica. Pareix un contagi el suïcidi, per veure les costums i
reproduir el que veiem.

2.- Segon llibre: Causes socials i tipus socials:

-Capítol 1 – Mètode per a determinar-los: en cada grup hi ha una tendència per al suïcidi,
que depén de causes socials i construir un fenomen col·lectiu. Açi encontrem la classificació
etilògica.

-Capítol 2 i 3 – El suïcidi egoista: la qual es conseqüencia de la desintegració dels següents

factors:
• Religiòs: del catolicisme, judaisme i protestantisme, ja que tenen una
tendencia segons la religiò a aquestos tipus d'actes.
• Punt de vista familiar: on la parella i els fills retenen el pensament suïcida.
• Societat política: on durant la adolescència els jovens estàn inclinats a esta
tendencia.

Ara ens encontrem amb els difernts tipus de suïcidi:

1. El suïcidi altruista: on la persona es suïcida per la societat i encontrem difernts tipus:

- Obligatori: t'obliga la societat.
-Facultatiu: ho fas per la societat.
-Agut: ho fas per plaer

2. El suïcidi anòmic: succedeix quan la persona no pot aconseguir els seus objectius, que té
relació amb la societat. Podreia ser, per exemple si una persona perd la seusa casa.

3. El suïcidi com a acte social: durant la historia, abans, estava prohibit a 1897 en Austria, però

22 De 103
 segons a passat el temps, les coses han anat canviant i tenim un concepte diferent del que és
ara un suïcidi, com que per exemple, es un acte que es fa perquè ja no saps com sol·lucionar
els teus problemes. La societat de hui en dia, té a més la obligació de reduir la quantitat de
suïcidis.

Per últim, parlarem del tercer llibre de Durkheim:

3.- “Les formes elementals de la vida religiosa”:

A continuació, parlarem sobre les idees més importants de cada llibre d'aquesta obra:

1.- Llibre 1: Qüestions preliminars:

On trobem qüestions preliminars:
– El concepte de religió.
– El animisme (l'ànima apareix en somnis) i el naturalisme ( forçes naturals que
segueixen cicles, que es veuria de forma religiosa).
– Totemisme, que es la més antiga, on s'aplica en l'estructura de clans.

2.- Llibre 2: Les creences fonamentals, on ese centre més que res en el toteisme, on les idees
principals son:

– En la base de les tribus hi ha clans, on la societat es distribuix en fatries (les tribus) i

aquestes es distribuixen en diversos clans.
– Discusió a la teoria totémica de Durkheim, on tylor i Wilken la discuteixen i creuen en la
reencarnació.
– El mana, que es molt important en el totemisme, que es una potència que es difundeix a
través de les coses
– Sorgeix: l'ànima ( que prové d'altres ànimes), l'espíritu (hi ha bons, auxiliars i roïns) i
Déu ( que es únic, que es veu com un creador).

3.- Llibre 3: les principals actituds rituals, on el culte pot ser negatiu, per un sistema d'intencions
religioses on el espai (com santuaris i temples) i el temps (com una festa) és diferent, o positiu, que
pot ser mimètic, sacricificis, reperesentatius o piaculars. També tracta sobre el ascetismo, que és una
doctrina filosófica que nega els plaers materials per a purificar l'espiritu, el dolor i el caràcter de lo
sagrat, que es molt contagiós.

Dels llibres de Durkheim que acabem de veure, el llibre que personalment m'ha paregut més
interessant ha sigut “El suicidio”, ja que em resulta molt curiòs quins són els factors per els quals
una persona pot aplegar a fer això i com es pot tomar la societat açò. Encara que els llibres de “Les
formes elementals de la vida religiosa” i “Divisió del treball social” també són interesants, ja
que són tomes que analitzen com és la religió i la divisió del treball social que ens influeixen día a
dia en el nostre entorn.

23 De 103
19-11-2018
Exposició: Wundt

(Va nàixer en Mannheim el 1832)

Obra: “La història de la psicologia del pobles” i la seua relacio amb la entnologia
Es plantegen:
– la psiologia dels pobles com a historia de la evolució psicologica de la humanitat
– divisió de 4 periodes, on les idees principals son les següents:

1.- L'home primitiu

– Diu que els humans primitius son salvatges: un animal amb poques qualitats humanes, un
llenguatge i poc raonament.
– Realitzant un estudi transversal es pot observar com existeixen cultures coetànes i sense
contacte, que desenvolupen ferramentes molt paregudes les unes a les altres. Aquí podem

24 De 103
 encontrar alguns descobriments com l'arc (va naixer de la observació) i la fletxa (projeccio,
li posaren plomes, per exemple, per a que tinguera com altres qualitats dels animals) que no
només naixen de l'observació.
– Matrimoni: monogàmia patriarcal és considerada la forma comuna, encara que no sempre es
aixina.
– Societat primitiva (perspectiva filogenètica): convivència en horda. S'evoluciona cap a una
“familia conjunta”
– Llenguatge: Trobem la existència de invasions lingüístiques i llengües que es nodreixen
d'altres. I va existir un llenguatge de signes.
– Es tenia fe: creença en màgia i dimonis. Ànima i enterrament (començaren a fer-los)

2.- Època totemística

– La paraula tótem es tracta molt en aquest punt i designa un grup: Associació dels totems
amb animals, i a més, es té la creença en un animal protector individual.
– Aparició de l'exogàmia (matrimoni amb una persona d'una altra tribu o localitat) a diferència
de l'endogàmia (reproducció entre familiars), que era anterior.
– Guerra com a mitjà de conquesta d'espai, fet que marca el final de l'estat de horda i l'aparició
de la lluita entre estirpes i pobles.
– Aparició de rituals de matrimoni (per compra, l'home compra a la dona, per exemple)
– Es trenca la monogàmia i aparieix la poligàmia com a forma communa de relació ( també
després una dona té molts homens, un home té moltes dones, poligàmia i després una altra
vegada a la monogàmia).
– Es tracta sobre els tabús: allò que no s'ha de tocar, evitar.
– El tabú es una limitació de les accions.
– També aproparse als cadàvers es un tabú, perque es considerava que les ànimes encara
estaven eixint dels cossos.
– per alliberarse del tabú existeixen tres purificadors: l'aigua (rentar-se), el foc i la
transferència màgica ( es transmet el tabú a un animal o a una altra persona).
– Aparició del fetix. Considera que certs objectes tenen poders màgics i que protegeixen el
portador de les forces naturals.
– El principial forma de fetix es la de l'objete natural.
– Son guardats objetces o peces com a pedres que es creu que han sigut creats per essers
màgics, com un amulet.
– A més, s'incorporen els dèmons o ànimes o objetces.

3.-Època dels herois i deus

– Heroi: en aquest terme, no entren nomes els heroics, sinó que tambe hi entren els herois
espirituals, considerant herois aquells forts de caràcter que hagen aconseguit una procesa
digna.
– Apareix el concepte de déu: un ésser antropomòrfic amb qualitats extraordinàries.
– El déu es diferencia de l'heroi i l'home amb les sues capacitats màgiques.
– Heterogeneitat
– Mescla de cultures, naix de la organització cultural segons el tipus d'estat. Quan la diferència

25 De 103
 ètnica es massa gran, naixen les castes.
– Les realacions de propietat van establint cada vegada mes diferències de classe, sent més
important aquell individu amb més propietats.
– Apareixen professions que no tenen a vore amb la guerra ni amb la política.
– Apareix de la ciutat bé organitzada.
– Apareix el dret penal, on una persona jutja els delictes més greus (assesinat, blasfemia...).
– Politeisme naix de la concepció del home dels diferents factors.
– Posat així, deus de la natura (zeus) assimilació psicologica d'elements representatiuts.
– Altra teoria Usener; existeix tris tipus de deus moment, locals i especials.

4.-Evolució cap a la humanitat:

– Designar la fragilitat i simpatia humanes, i altres qualitats.
– Posterior a l'aparició dels estats en l'epoca anterior esmentada, es funden imperis
– Naix: Por la gracia de dios.
– L'antropocentrisme.
– Es dubta sobre l'origen de l'evolució: ha sigut la nostra evolució obra de Déu que ja tenia un
plan definit o no?

La veritat es que el llibre de Wundt “La història de la psicologia del pobles”, me ha paregut
que estaria molt interesant de llegir, ja que conta com a anat evolucionant el humà fins ara, pasant
per els tótems i les etapes dels deus. Açò confirma que el ser humà vol tindre, o millor dit, li fa falta
securitat psicològica durant tot el seu desenvolupament, almenys fins ara, encara que hui en dia,
encara hi ha una gran quantitat de persones que religioses.

Exposició: Charles Darwin

Obra: El origen del hombre

(L'escriu perquè ja ha passat la revolució francesa(sorgix de la societat

laica) i ja no està la inquisició, no hi ha perill, encara que siga
excomulgat, no poden matarlo)
Característiques del autor:
– Va viure als anys 1809- 1882.
– Va estudiar medicina als 16 anys a Edimburg.
– Però es va donar compte que no podia i va estuadiar teologia en
la universitat de Cambridge.
– Viatge decisiu per Amèrica del sud i les illes del pacifique per a
escriure els seus llibres: “Viatge del beagle” 1839, “L'origen de les espcies” 1859 i “L'origen
de l'home” 1871.

En quant a “L'origen de l'home”, les idees principals de cada part son:

26 De 103
 – Primera part: l'origen de l'home:
– Semblances entre esquelets, sistema nerviós, malalties...
– Conclusió: canvis mentals i corporals tots d'un mateix ser.
– Estudia la consciència, la compartim amb els animals.
– Estudia facultats més intel·lectuals (raó, imaginació...).
– Apareix el llenguatge articulat.
– Fem el pas del simi a l'home.
– L'home també pateix la llei de superevivencia dels més aptes.
– L'home està per la llei de supervivència de la selecció natural i la lluita per l'existència.
– Les races no són espècies distintes.
– Van pasar una sèrie de coses que han fet que ara siguem com som ara (còccix, orelles cap a
fora, van ser útils en el seua època, però ara ja no es serveixen).

Segona part del llibre: selecció sexual:

– Selecció intrasexual: com els lleons marins que s'ocupen de mantindre les femelles perquè
no se la lleven, protegixen el que es seu.
– Selecció intersexual:com els paons on a les femelles lis agrada la cua gran i voluminoses, ja
que aixina poden els mascles protegir-le millor i lluitaràn contra altres paons perquè les
femelles ho trien.
– Principi de la seleleción sexual.
– Caràcters sexuals secundaris en les classes inferiors del regne animal: insectes, peixos,
amfibis i rèptils.
– Caràcters sexuals secuandaris en aus i mamífers.

Sincerament, pareix interesant aquest llibre sobre l'origen de l'home de Darwin, ja que
explica que pareix que tots els éssers vius provenim d'un mateix i aproxima molt al humà als
animals, ja que açò per a la època, era una locura afirmar aquestes coses, i vore com ho va fer
encara de les conseqüències, es molt curiós.

21/11/2018

Exposició: Wilhelm Reich

Començarem dient un poquet sobre la vida d'aquest autor. La seua nacionalitat era austriaca
(1897), d'origen jueu, que va treballar amb Freud, però després es va separar d'ell i va donar la seua
27 De 103
concepció de que el humà funciona sin resistencies internes o conflictes, és a dir, la potència
orgàstica a l'any 1924; va analitzar el caràcter (armadura caracterial); va inventar l'orgó i va fundar
la SexPol a Berlín (1931). Més tard va emigrar als estats units i va estudiar la vegetoteràpia. A més,
tracta sobre el freudomarxisme que es una sintesis entre el psicoanàlisi freudià i marxisme.
Reich, té moltes obres com “La funció de l'orgasme”(1927), “Psicoanàlisi i la revolució
sexual” (1936), però anem a vore soles unes poques obres d'ell:

“Psicologia de masses del feixisme” (1927)

En aquesta obra, el autor té la intenció d'explicar l'auge del nazisme (mentres s'esten per tota
Europa el feixisme) i per a ell utilitza la psicologia de masses i el psicoanàlisis i la repressió sexual.
En “Psicologia de masses”, planteja que si un home té fam i es pobre, furta, que seria un acte
roín, però racional, ja que es per necessitat. En aquesta època, Hitler, va utilitizar de forma
demagògica aquesta psicologia i es va formar una burguesia que va unificar la seua ideologia, que
s'identificava amb el poder de l'estat, i a més, la ideologia es convertir en la força material.
La socialdemocràcia va pasar al feixisme, que va tomar 2 camins, el de corrupció material,
on s'encontraria el lumproletariat, que era la societat al margen o per debaix del proletariat, i el de la
corrupció ideològica, on encontrariem a la aristocràcia obrera. A més, aquest règim es va basar en la
promesa de suprimir les classes de ideologia aburgesada i la vergonya obrera. Aquest feixisme es va
donar en un context de crisis, desil·lució amb els dirigents normals i degradació de les condicions
laborals, on es va unir al nazisme.

“Repressió sexual i psicoanànilisi” 1936

La qual apareix amb la propietat privada pels interessos sexuals i econòmics, on estem en
una societat de families patriarcals i de matrimonis monògams. Les families eren autoritaries on hi
havia una inhibició sexual, la qual cosa provocava que els xiquets foren ansiosos amb la intenció de
que foren ciutadans adaptats a l'ordre establit.
Les nexe central de les families eren les mares (on la inhibició sexual be donada per la
relació xiquet-mare), que simbolitzaven a la pàtria i la família a la nació, per la qual cosa es
defenseva a la família. L'autor, a més parla de la excitació sobre les capes inconscientes del
psiquísme en el sentit sexual de la creu gamada.

“Materialisme dialèctic i psicoanàlisi” 1934

28 De 103
 En aquest llibre es veuen les bases del Freudomarxime, per la qual
cosa explica la relació del psicoanàlisi en el materialisme dialèctic. El
materialisme dialèctic és una filosofia o mètode d'anàlisi arrelat a la ciència i
que es desenvolupa juntament en aquesta i on utilitza el materialisme com
matèria generadora d'idees, com a base de l'explicació de l'univers i que les
idees influïxen sobre la matèria. En la dialèctica, hi ha 4 lleis: llei del canvi
dialèctic, llei de l'acció recíproca, llei de la contradicció ( transformació en
contraria, unitat de contraris i afirmació, negació i negació de la negació) i la
llei del progrès per bots.
En quans als descobriments materialistes del psicoanàlisi encontrem
la teoria psicoanalítica dels instints (on s'enclaven la teoria de la libido,
relació entre satisfació dels intints i de la libid, desenvolupament dels òrgans
sexuals, i el principi de la realitat, limits i concepcions per a fer realitat un
instint, la burguesia s'aprofita per a tindre encara beneficis) i la teoria del
subconscient i la repressió ( inconscient-->allò( instints innats),
jo(intermediari per a fer un equilibri) i superjò (normes adoptades) i la
repressió (innaceptable quesatribuix als instints) i la sublimació)

La relació del psicoanàlisi en el materialisme dialèctic és el següent:

- Formació de símptomes.
• Fase 1: Repressió.

• Fase 2: Acumulació.

• Fase 3: Distorsió.

- Instint sexual.

• Plaer - desplaer.

• Tensió - relaxació.

- Identificació.

• Amor - odi.

- Dialèctica psicoanalítica al marc social.

• Formació d’ideologies.

En quant a la presència social del psicoanàlisi podem dir que té un origen i

significació social, producte del capitalisme on la religió i la societat burguesa reprimien
sexualment i econòmica. Seguim amb que el psicoanàlisi en la societat contemporània
estava en decadència i era ineficaç. Per últim, el psicoanàlisi dins del socialisme era una
invertigació de la prehistòria, higiene mental i una manera de educació psicològica.
psicoanàlisi dins del socialtisme.

29 De 103
 “Escolta homenet” 1946
Va ser publicat en 1946 per l'insitut Orgó. El seu contingut es podría resumir en:
que la societat està infectada per la Pesta emocional, l'home és tant víctima com botxí, té por a
estimar, por a la llibertat, estem buits i a més ,perseguim la mentida i treballem per la mort

Per últim, farem referència al “capítol” una mirada al futur, on es dóna una visió més
optimista i esperançadora on ens coneixerem a nosaltres mateixos. A més que per a mantindre una
societat s'ha de tindre i defendre l'opinió pròpia.

En les obres que acavem de vore de Wilhelm reich, podem vore com el conjunt de les seues
obres, es podria dir que analitza completament la societat de la seua època, amb l'objectiu de que la
gent es donara compte de la realitat i d'aquesta forma, intentar canviar algunes de les
característiques d'esta societat. Per açò tracta el materialisme dialèctic, el psicoanàlisi, el feixisme,
la repressió sexual i per últim, ell dóna la seua vista cap al futur, la qual es positiva.

Exposició: Herbert Marcouse

Naix a 1898 i mor a 1979

Aquest filòsof i sociòleg alemà va ser un dels principals figures de l’Escola de Frankfurt.
D'ell destacarem la seua obra:“Eros y civilización” i “L’home unidimensional”

“Eros y civilización”

Part 1: la tendència oculta del psicoanàlisi

L’obra de Freud va influir en el pensament Marcuse (un dels seus objectius és la mediació
entre el psicoanàlisi i el marxisme). El psicoanàlisi té la vessant terapèutica (destinada a la curació
de la neurosi) i la filosòfica (destinada a analitzar la cultura). A més fa referència a les estructures de
personalitat: id/ello (principi de plaer), jo (principi de realitat) i superjó (principi del deure) i al
principi dual d’Eros (instint de la vida) i Tànatos (instints de mort i destrucció). Diu que la
civilització es troba entre els instints de vida i els de mort i introdueix els conceptes de repressió
sobrant (principi econòmic) i principi d'actuació ( forma històrica que pren principi de la realitat)

Part 1: L'origen de l'individu reprimit (ontogènesi)

- Açí es lluita entre la naturalesa (sexualitat) i civilitació (dominacio organitzada) ja que és el

30 De 103
món exterior afecta l'estructura mental mitjançcant agents socials especifics.
- Apareix la repressió excedent (restriccions provocades per la dominació social ) i les
perversions (instints parcials no procreatius vist com a tabús ).
– Fa referència a que elconflicte entre sexualitat i civilitzacio desenvolupa la dominació

– El cos i la ment són instruments de treball que funcionen si renuncien a la llibertat del que
desitgen ser.

– La societat utilitza la sexualitat com a mitjà per a un fi, i les perversions utilitzen la
sexualitat com a fi.

Part 1: L'origen de la civilitació repressiva (filogènesi)

- L’origen de la repressió és el mateix que l’origen de la repressió instintiva (infància).
- La dominació del pare desencadena l’odi dels fills i el futur assassinat d’aquest. Sorgeix el
sentiment de culpa i, posteriorment, la creació del “contracte social” (primera forma d’organització
social).
– La rebel·lió contra el pare significa un crim contra la totalitat, per tant, s’ha d’arrepentir.
– El patriarca, té les següents caracteristiques: s'uneix el sexe i l’ordre, a més del plaer i la
realitat, evoca l’amor i l’odi i garanteix les bases biològiques i sociològiques de les quals
depén la historia de la humanitat.
– El paper de le dones te cada vegada mes importancia que fa el fi del depotisme patriarcal.
– Passem del politeisme al monoteisme
– La funció del pare és transferida fins als distints agents que ensenyen al fill a ser madur i
contingut. Aquest abandona la família patriarcal i s’estableix fora per a ser un pare i un cap
ell mateix.
– En l’horda original la mare era l’ausencia de tot desig i necessitat (nirvana abans del
naixement).
– Freud estableix una correlació entre el progrés i l’augment del sentiment de culpa (origen en
el complexe d’Edipo).

– La cultura exigeix una continua sublimació la qual debilita a Eros (el seu constructor). La
desexualització deslliga els impulsos destructius. Així, la civilització es veu amenaçada amb la
lluita de l’instint de la mort per aixina ascendir sobre la vida.

Part 1:La dialèctica de la civilització.

– Freud considera 3 ‘’fonts del sofriment humà’’: la força superior de la naturalesa, la

disposició cap a la decadència dels nostres cossos i la imperfecció dels nostres mètodes per
regular les relacions humanes en la família, la comunitat i l’estat.
– Marcuse considera que els aspectes possitius donen pas a noves oportunitats (necessaris per
a la civilització de l’Eros).

Part 1: interludi filosòfic

– Els instints primaris es referixen a la vida i a la mort
– Es comencen a inhibir aquestos instints.

31 De 103
 • Existeixen dues formes d’organització instintiva:
• L’inhibició de la sexualitat
• L’inhibició dels instints destructius
• Els instints de la mort es posen al servici als de la vida.

Segona part: la adimensió estètica

– Les forces psíquiques per ajudar a desenvolupar una realitat sense regressió, són
l’imaginació i la fantasia
– .Definicions de estètica:
– Segons Kant: el juici.
– Segons Shiller: el impuls del joc.
– Segons Jung: el impúls sensuals.
Segona part: La transformació de la sexualitat en Eros.
– Marcuse planteja una cultura no represiva a través d'una relació de instints (on l'instint més
desordenat és la sexualitat) i llibertat.
– Transformació de la líbid.
– Eros correspon al instint de la vida.

Segona part: Eros i Tanatos.

- Cooperació de felicitat i plaer:
– llibertat sexual no conseguix la felicitat.
– Plaer lligat al temps.
– Tanatos: instint de la mort.
– Per conseguir llibertat hem de millorar el passat

En aquest llibre és vol una civilització no repressiva (que causa dolor i patiment), és a dir,
vol que eros guanye a tanatos, i per això Marcuse planteja una civilització no represiva madura
mitjançant tres factors: el control dels instints, reforç dels instints bons i la lliberació de l'Eros.

Esposició: “Por a la llibertat” Emelie Fromm

C.1-La llibertat, un problema psicològic

32 De 103
 • El problema es que una classe lluitava pel seu alliberament, i altres creien que
lluitaven per la llibertat humana en general i, degut a això, podien creure en un ideal
i defensar-lo fins la mort, amb el fi d’aconseguir la llibertat per a la classe oprimida.
• Liberalisme econòmic, la democràcia política, l’autonomia religiosa i
l’individualisme en la vida personal donaven forma a l’anhel de llibertat.
• Segons Freud hi ha una creença tradicional en una divisió entre l’home i la societat i
la doctrina tradicional de la maldat de la naturalesa humana i els humans naixen
antisocials i la societat els domestica. A més, açí encontrem la sublimació, que és la
transformació que porta de la repressió a la conducta civilitzada. Si aquesta repressió
és molt gran, porta als individus a ser neuròtics.
• Contradicció amb Fromm, afirmant que el problema de la psicologia és el tiups de
relació de l'individu davant el món i no el de la seua satisfacció o frustació.

C2.- L'emergència de l'individu i l'ambigüetat de la llibertat.

– individualització: desenvolupament físic i mental amb voluntat i raó; augments de la
societat: apareixen humans no instintius.
– creix llibertat, la qual cosa trau impotència i insignificança com a individus.

C3.- La llibertat a l'època de la reforma

– Antecedents medievals i renaxement: societat (on la manca de llibertat individual és una

vida amb sentit) i enderrocament del sistema medieval (l'individu lliure soles pot ser si està
sol i abandonat, a més, el capitalisme és una amenaça, ja que està privat de seguretat).

– Apareixen reforemes en l'època:

– Luteranisme: principals vessants del cristianisme protestant.
– Calvinisme: protestant i es basava en la tradició teològica i cultural a més, defensava
l’autoritat de Déu sobre totes les coses.
– Sant Tomàs d’Aquino: insisteix en el lliure arbitri com una de les seues doctrines
fonamentals. Per a resoldre la contradicció recorre a construccions més complicades,
que, malgrat que no resolen les contradiccions, mai no renega a la doctrina del lliure
arbitri i de l’esforç humà com elements valuosos per a la salvació de l’home.

C4.- Els dos aspectes de la llibertat per al'home modern

– Desprès de la etapa capitalista: el protestantisme prepara a les persones paer al paper que els
toca ocupar; home més independent, crític, aïllat, sol, protestantisme, augmenta la llibertat
religiosa i polïtica.
– Capitalisme: augmenta la llibertat positiva però l'individu es troba insignificant.

C5.- Mecanismes d'evasió

– Persones sanes: poden cumplir el seu paper i les persones neuròtiqus no ( no es poden desfer
de la seua personalitat, però les dos persones son iguals)
– Autoritarisme: tendència a abandonar la independència del jo individual propi. Podem
distinquir caràcter masoquista ( rebutgen l'autoafirmació) i sàdic ( tendeix manar i vore
sufrir)

33 De 103
 – Destrucció:Busca l'eliminació de l'objecte. Els impulsos destructius provoquen fugir de la
impotència que pretén eliminar els objectes en els que l'individu pot compar-se. Freud diu
que hi ha dos impulsos bàsics, u dirigit a la vida i l'altre un instint de mort.
– Conformitat autonòmica, el individu perd la personalitat i busca una altra per a ser reconegut
i aprovat per la societat.

C6.- La psicología del nazisme

– És un problema psicològic i acceptar, va traure dos grups: classe, obrera liberal i catòlica (es
van oposar a aquesta ideologia) i els xicotets comercials, artesans i empleats (van acollir la
ideologia nazi).
– Les conseqüències van ser que l'autoritat dels pares es va debilitar.
– Hitler: millor mostraba el seu caràcter, la resta eren els culpables, acció politica es basa en
l'amor al poderòs, l'única cosa per damunt d'ell és la naturalesa... És a dir, aquest personatge
representa molt bé el caràcter autoritari.

C7.- Llibertat i democràcia

Tenim la il·lusió de la individualitat:
– Sentiments: ser emotiu s'ha tornat sinònim de ser malalts i desiquilibrat
– Educació: elimina la espontaneïtat i a la substitució dels actes psíquics originals
– Pensament original: es veu afectat per la importància que se li dona a la informació i
considerar tota la vida com relativa.
– Societat: l’home es sent estrany dins de la societat, ja que no sap que pensa,
– que sent o que vol.

Tenim la llibertat i l'espotaneïtat:

Llibertat:
– tenim la llibertat positiva que implica que no existeix un poder superior al jo individual i la
negativa fa de l'individu un ser aïllat que es sent llunyà del món (no tens tanta llibertat)
– Espontaneïtat: lliure activitat del jo i està relacionat amb sponte, que ésl'exercici de lliure
voluntat.

En aquest llibre el que vol transmetre son els propòsits de la democràcia que són positius,
que serien augmentar la llibertat, la iniciativa i espontaneïtat de l'individu en el seu treball. Para fer
açò, s'analitza la societat industrial moderna i la noció de llibertat i/o esclavitud per a alliberar-se de
la societat tradicional. Tracta d'explicar que la manera més correcta per a la llibertat de l'home
actual és la democràcia.

34 De 103
 Exposició: “El arte de amar” Emelie Fromm

C1.- L'amor es un art?

Les idees principals són:
– Sí, es necessita pràctica, no es com pensa en general la gent de que a l'amor no hi ha res a
aprendre.
– Busquem ser amats abans que amar.
– Aspirem a buscar als millors subjectes.
– Abans matrimoni i desprès amor, ara amor i desprès matrimoni.
– Relacions amoroses humanes= intercanvi merecantil.
– Enamorar-se és un moment i estar enamorat és durant molt de temps, per lo que no són el
mateix.

C2.- Teoria del amor

– El problema es que ens dóna por estar soles, separatividad--> respostes parcials estats
orgiàstics, conformidad i activitat creadora (et centres tant que no et senteixes tant sol).
– Solució plena: amor per unió interpersonal.
– Amor madur: atenció, responsabilidat (disposat a respondre), resprecte i coneiximent ( no
forçant)
– Amor inmadur: unió simbiòtica (mare-fetus) i unio simbiótica psiquica ( separats, tenen una
relació ); en les simbiòtiques tenim la pasiva (masoquismo) i activa (sadismo). No podrien
viure un sense l'altre.
– Amor es donar (feliçitat).
– Si l'altra peresona no dona amor, no es amor.
– “Tots som bisexuals”.
– Hi ha una motivació fundamental de l'home: necessitat d'unió.

C2.2 L'amor entre pares i fills

35 De 103
 – El xiquet al nàixer no es conscient de res, però després es dóna compte: l'amor matern
(incondicional, si la teua mare et vol sempre ho farà, o si no, no) i patern ( es té que
aconseguir).
– Objectes amorosos: és una actitud que determina la relació d'una persona amb el món, com
un pintor.

– L'amor franternal: pot ser cap a qualsevol ésser humà, com pobres, indefensos,
desconeguts... És a dir, falta exclusivitat.

– L'amor eròtic:
– Exclusiu i no universal.
– Fusió completa d'una unió amb una única persona
– ” La atracció sexual crea, per un moment , la ilusió de l’unió, però sense amor,
– tal <unió> deixa als desconeguts tan separats com abans.”
– Compromís, voluntat
– No es només un sentiment, perquè si nos no podriem dit et voldre per sempre

– Amor a u mateix
– egoisme? No, quan et vols, pots voler a la resta, no tens perquè ser egoista, com diu
Eckhart: “Si t’estimes a tu mateixa, estimes a tot el món com a tu mateixa.”

– Amor a Deu: també és un tipus d'amor, de ser-le fidel a la religió i cumplir totes les normes
d'aquesta.

C3.- L'amor i la seua desintegració en la societat occidental contemporània

– Pseudoamor= forma de desintegració de l'amor.
– Capitalisme modern.
– La dona tenia que ser comprensiva, aguantar.
– Es creia que si tu tenies plaer sexual era amor, i és al contrari

patologies de l'amor, neuròtiques:

– U dels amats igual que el progenitor.
– Abstractificació: es casen sense ser feliços en el moment.
– Mecanismes projectius: reciproca (el pagues amb la otra persona els dos).
– L'amor és l'absència de conflicte, i no es así.

C4.- La pràctica de l'amor

– Art d'amar on es necessita discipliina, concentració, paciència, fe ( dale una autoridad,
racional productividad fe en lo que decimos) i preocupació.
– Debem de superar el narcicisme (ego).
– Ser objectiu en totes les situacions, es deu tindre humiltat.
– Equidad no es el mateix que amor, es incompatible amb el capitalisme.
– L'amor està marginal, es deu unir amb el concepte de tot ser humà.

Aquest llibre m'ha paregut molt interessant, ja que de normal pensem que amar és un
sentiment que es té i que sabem o no, però aquest llibre et diu que simplement tens que

36 De 103
perfeccionar-lo, ja que simplement es una art, com el seu títol diu. A més, fa referència a tots els
tipus d'amor, no soles de parella, si no tambè fraternal, de mare, pare i cap a persones que fins i tot
no coneixes de res.

Exposició: Psicoanàlisi de la societat contemporànea Laura Savall Roig

C1.- Estem sans?
No, hem creat guerres, genocidis, desastres econòmics i hem utilitzat poc la cultura.

C2.- Pot estar malalta una societat. Patologia de la normalitat.

La societat no pot estar malalta. Les persones que no s'adapten a ella són les que ho estan
(inadaptats).
Segons Fromm, la naturalesa humana és comuna a tots els individus i la necessitat de saber
quina és i quines són les necessitats que naixen d'ella.

C3. La situació humana. La clau psicoanàlisi humanístic

– Relació contra el narcicism ( que es el perquè de les enfermetats).
– Trascendencia. Creativitat, si no pot--> destructivitat, que el portarà al sofriment.
– Arrelament. Fraternitat contra inscest.
– Sentiment d'identitat. Individualitat contra la conformació gregària.
– Raó contra irracionalitat.

C4.- Salut mental i societat

“La salut mental es caracteritza per la capacitat d’estimar i de crear, per l’alliberació dels
vincles incestuosos amb el clan i el sòl, per un sentiment d’identitat basat en el sentiment de si
mateix com a subjecte i agent de les pròpies capacitats, per la captació de la realitat interior i
exterior a nosaltres, és a dir, pel desenvolupament de l’objectivitat i la raó.”

C5.- L'home en la societat capitalista

– 1.-hi ha canvis socials i econòmics.
– 2.- canvis caracteorològics ( quantificació, abstratificació, alineació i altres aspectes com
l'autoriat anònima-conformitat).
– 3.- alineació i salut mental. (persona mes sana amor i fe).

C6.- ALTRES DIVERSOS DIAGNÒSTICS

Recull crítiques i prediccions de la societat capitalista de diferents autors que s’assemblen a

les seues.

C7.- Solucions diverses

– Idolatria autoritaria.
– Supercapitalisme (castigar al que façen coses mal)
– Socialisme, socialista humanista es Erick Fromm

C8.- Camins cap a la salut mental:

Transformacions:

37 De 103
 – Econòmica.
– Política.
– Cultural (proposa unir teoria i practica i important la eduacació).

Exposició: “El dogma de crist” Erich Fromm

Investiga les relacions entre psicologia i religió i planteja una interpretació sobre l’origen del
cristianisme des de 2 visions: freudiana i marxista

C1.- METODOLOGIA I NATURALESA DEL PROBLEMA

• Eliminació de la distinció teòrica entre psicologia individual i social.

• Diferència mètodes que apliquen
• Motius que condicionen l’evolució dels conceptes de la relació entre Déu Pare
i Jesús des dels principis de la cristiandat fins a la formulació del credo de Nicea al
S.IV.

C2.- FUNCIÓ SOCIOPSICOLÒGICA DE LA RELIGIÓ

La societat exerceix una doble funció:
• Frustrant
• Gratificant

La religió, que adquireix un prototip infantil, té una triple funció:

• Per a tota la humanitat, consol per les privacions que imposa la vida.
• Per a la gran majoria, estímul per a acceptar emocionalment la seua situació de
classe
• Per a la minoria dominant, alleugeriment del sentiment de culpa causat pel

38 De 103
 patiment d’aquells a qui oprimeixen.

C3.- LA CRISTIANDAT PRIMITIVA I LA SEUA IDEA DE JESÚS

Trobem 3 grups polítics i religiosos que representaven les diferències socials i de classe:
• Saduceus: rica classe alta
• Fariseus: ciutadania urbana mitja
• Am Ha-aretz: estrat més baix

- Moviment de Juan el Baptista -> CRISTIANISME (religió de les mases oprimides

- Identificació de la població amb Jesucrist crucificat, més tard convertit en Déu.

C4.- LA TRANSFORMACIÓ DEL CRISTIANISME I EL DOGMA HOMOUSIÀ

– El cristianisme va pasar de analfabets a més gent, fins a la figura del emperador l'esperanza
es va anar perdent.
– Dogma del cristianisme aseguraba l'ordre i la posició de les clases altes.
– Canvi en la creença: l’home elevat a Déu es va convertir en el Fill de l’home que sempre va
ser Déu.
– Segona centúria: instauració del feudalisme i canvi de la religió com a conseqüència.
– Instauració de jerarquies en l’Església.

– Quarta centúria: l’odi es trasllada a l’individu.

– Masses submises a l’Església i al poder.

C5.- EL DESENVOLUPAMENT DEL DOGMA FINS AL CONCILI DE NICEA

Gnòstics: representants intel·lectuals de la classe mitjana benestant.

• Apologicistes

• Concili de Nicea

• Cristianisme -> religió oficial de l’Imperi Romà.

C6.- UN ALTRE INTENT D’INTERPRETACIÓ

Fromm compara el seu mètode amb el de Theodor Reik i argumenta perquè s’equivoca.

39 De 103
Ambdós es diferencien en la interpretació del contingut del dogma cristològic i en l’avaluació
psicològica del dogma com a tal.

Com diu Fromm: “Si aquest desenvolupament haguera sigut d’un individu aïllat, indicaria
una malaltia psíquica. Però, en aquest context, indica l’adaptació a la situació social que es viu”.
Les religions, en aquest cas la cristiana, va ser molt poderosa en els seus díes, fins i tot hui en dia, ja
que la majoria dels europeus almenys, compartixen aquesta caracteristica. Com va anar
evolucionant des de l'època dels romans fins ara i com la gent a anat interioritzantla és una forma de
veure com de poderós pot ser un pensament i tradició d'aquest tipus.

Exposició: “El corazón del hombre” Erich Fromm

C1.- “El Hombre ¿lobo o cordero?”

Fer el bé o el mal?
Som llops, corders, a la vegada? No.
Al llarg de la historia podem vore desde la violència, degut als líders polítics, com
Hitler( llops), que persuadixen a la gent (corders). Alseshores, l'home pot fer el mal o el bé.

Podem encontrar diferents orientacións de la condició humana, que poden estar bé o mal:
MAL BÉ
Necrofilia (amor mort) Biofilia (a la vida)
Fixació simbiòtic-incestuosa(dependre de una persona) Independència
Narcisisme Amor a l'home

C2.- “Diferents formes de violència”

40 De 103
 – Lúdica: mostrar destresa, exemple: el joc d'esgrima
– Reactiva: supervivència: al servici de la vida, s'activa enfront a la por, cel, enveja
– Vengativa: venjança , l'impotent ( ull per ull..) i l'home productiu (continuaria la seua vida).
– Pel quebrantament de la fe (destrucció per odi a la vida): quan el xiquet es menut per els
pares, ja que veu exemples, per exemple, una mentira, la traició d'un amic: confiant una altra
vegada, perdre la confiança i posarla en altres coses, reaccionar negativament ante tot.
– Compensadora (productivitat): deixar una marca, si no pot, vol sometre a altres, remei: te
unes capacitats i pot aprofitarles.
– Destructura: destruir per destruir.
– “Sed de sangre”: matar, per matar i quan estiga saciat, pot morir.

C3.- Amor a la muerte y amor a la vida

- Necrofília: persona que soles es sent viu al parlar de la mort, són fredes, viuen en el passat, llei i
ordre. Exemple: Hitler (buscaba la destrucció absoluta) i és diu que, encara que no hi ha probes, a
ell li agradaba vore cadàvers en descomposició.

- Biofilia: el que més te por es a la mort, ama la vida.

Relació entre la societat contemporànea i la necrofília?

Homo mechanicus: Es centra en les coses mecàniques, aleshores no li dona por la mort.

C4.- Narcisime individual i social

Narcisisme (“Admiració excessiva i exagerada que sent una persona per ella mateixa, pel
seu aspecte físic o per les seues qualitats”):
Narcisime individual= Narcisime de grup/social ( no accepten critiques ni res. Exemple:
superioritat de blancs enfront a negres
Narcisime Primari: un xiquet al naixer
Narcisime dement: el món deixa d'existir i soles s'interesa per ell/a

La opinió de la resta no val, tenen por a fer el ridicul, critiques la veuen d'una forma
negativa

El narcisisme en necessari, però si es molt, es un obstacle. Açí podem encontrar:

Narcisime benigne: una cosa que ell a fet, frena el mal, contacte amb la realitat.
Narcisime maligne: no ha fet res i considera que ell és el millor, no hi ha contacte amb la
realitat..

Es proposa un narcisisme benigne: lluita unificada en contra de malalties, fam... A més,

proposa la experiència humanista: cada u es com és i tenim que entennos tots.

C5.- “Vinculos incestuosos”

La adhesió mai es superada cap a la mare.

Estos vincles són la pasió de tots els individus de sentir-se protegit i que tens a algú.

Nivell benigne: soles per a sentir-se estimats, poc, no altera massa.

Nivell neuròtic:

41 De 103
 – suau: necessita una figura per a sempre que li exigera poc.
– greu: no bona relació.

“Síndorme de decadència”= Necrofilia, narcicisme i fixació incestuosa, com hitler, mal cap a
mort i destrucció e incestuosa.

“Sindrome de creiximent” ( maduresa total) = Biofilia, estimar i llibertat.

C6.- Llibertat, determinisme i Alternativisme

– És l'home bo? ni bo ni dolent, que pot empeorar o avançar.

– És lliure o està determinat per circumstàncies? l'home no pot elegir, detrminisme social, està
concidionat. Si un individu es gobernat perd la raó lliure. Les decisions correctes:
constància, busquen algunes que pensem que són correctes

Marx: No s’elegeix directament entre el bé i el mal

En aquest llibre Fromm a analitzat la llibertat, l'amor, l'odi, el que està be i/o mal. Aquestes
caracteristiques humanes a vegades som conscients d'elles, i unes altres és més difícil, però saber les
actituds que poden desenvolupar cada una d'aquestes persones i saber que no s'elegeixen
directament aquestes dóna que pensar perquè cadascun és diferent.

Exposició: “Del tenir al ser” Erich Fromm

42 De 103
Capítol 1:

• Com volem viure?: Objectiu: ser feliços.

• Necessitats humanes: Aplegar a lo màxim.
• Important l’experiència.
• Finalitat de la vida: desenvolupament propi, aliberació de la codicia i de les cadenes de
l’engany.
• Pèrdua de la idea d’alliberació i de raó: recreació.

C2.-Pèrdues de la consciència

Obstacles per a aprendre l’art de viure:

1. La gran mentida: “El principi de tot camí a la pròpia transformació és reconèixer cada
vegada més la realitat i descobrir els enganys”. Vivim en una mentira a l'ambit politic,
pintura, publicitat...
2. La xerrada trivial (sols l'importa l'apariencia) i les males companyies
3. La vida “sense esforç” i “sense patiment”, però no es pot.
4. La por a l’autoritarisme i a l’ideal del capritx, però no es pot.

Capítol 3:
1. Voler sols una cosa: Si et dedique a més d’una cosa, no estaràs al 100% en totes Treball:
Aspecte social
2. Estar despert ( que ens produeix perea mental):
• Conciència alterada
• Semidespert
• Somniar desperts: perea mental

3. Fer-se conscient:

43 De 103
 • Conciència física
• Art del moviment, meditació...

-Evitar el que siga per no concertrarnos, la concentració es conseguix, per exemple meditant.

4. Concentrar-se
• Fem tot evitant concentrar-nos
• Objectiu: Aprendre a concentrar-nos: tranquilitat
• Hi ha obstacles

5. Meditar

2 classes: la no sugestiva i la budista

• Important: Plena atenció, conciència del cos

C4.- L’autoanàlisi com a mitjà per a conéixer-se a un mateix

El psicoanàlisi i la consciència
- La importància

- Les limitacions

- Psicoanàlisi transterapèutic

2.- Ens podem analitzar a nosaltres mateix?

Si , però és dificil.

3.- Mètodes d'autoanàlisi:

– Recordar simptomes que ens invadien i examinar-los.
– Associacions lliures.
– Autobiogràfic.
– Descobrir discordàncies del objectius conscients/objectius indonscients.
– Centrar pensaments/sentimens en uns fins vitals.

Capítol 5:

- L'home primitiu era més actiu (ara ho fan tot les màquines, no retenim informació, ja quasi no
utilitzem la memòria).

C6.- Dos clases de tenir

44 De 103
 1. Propietat funcional i propietat no funcional
• Diferents conceptes de propietat

2. El tenir orientat al ser i el tenir orientat al posseir (l'home no pot no tindre res: tens allò
que es necessari, si tens més-- posseir, tenir)

3. Exemples de tenir No funcional

• L’egoista
• Tenir a altres persones
• El consumir

Capítol 7:
• Narcicisme no és sinònim d’egoisme.
• Naricista: L’altra persona com a no real.
• Per a la transformació del tenir al ser: Conciència.

Aquest llibre analitza les formes de viure, mode de vida i a més, és necessari coneixer-se a si
mateix i encontrar-se amb la naturalesa per a poder saber com som i si volem canviar. Tamé, estudia
és i la forma d'entendre la societat en que vivim.

3/12/2018

ACTITUTS

L'estudi de les actituds té una tradició en psicologia i en altres ciències socials, ja que els
psicòlegs i les persones identificades en aquest tipus de camps, l'estudien. A més hi ha varies
perspectives teòriques i metodològiques i supera el debat “herència i ambient”, ja que tu tens una
construcció de la societat de la realitat (predisposició). Pots fer les prediscposicions et façen sentir
millor, és a dir, le actituds son canviables.
L'actitud es aplicable a tots els nivells socials, per exemple, pots estudiar l'actitud respecte
de les dones, homens, coptes, nubis... Tu pots tindre una diferent actitud cap als coptes i italians, per
exemple. Actitut és aplicable a una persona, grup de persones i societat, (canviables).

Utilitat de les actituds:

Va implicar la aparició de la psicologia (ja que és l'estudi de la predicció d'actituds,
comportament). Ens preocupen, per exemple, els coptes perquè no són bé tractats. A més permet
planificar accions i processos de canvi. Podriem comparar els coptes amb els gitanos, que aquestos
vénen de Punjab.
Al marc coneptual de les actituds, encontrem :
– Organització temporalment estable de creènces i congicions. Per a entendre una societat,

45 De 103
 s'espera que no canvie amb el temps, però pot canviar, per lo que no són permanents, però
durant un temps et permet predir el comportament del altres (psicologicament estable, ens
dóna seguritat).
– Càrrega afectiva en favor o en contra. Totes les idees són amb emoció (intensitat variable) i
a voltes s'obeten resultats diferents en analitzar com pensen les persones.
– Predisposició a l'acció, és a dir, tota actitud, comporta una acció. Per exemple: “et matarè”,
però si no es produeix l'acció, no hi ha actitud, parlarem d'opinió ( no tenen component de
cap tipus d'accions). Les actituds impliquen accions.
– Orientació vers un objecte social (concret o abstracte), per exemple, cap al taxista, María...
Coses concretes, o a coses abstractes (amor, amistad...). Poden haver disonàncies si téns una
idea d'una cosa i després l'experimentes.

Per tant, podem encontrar els següents components:

– Comp. Cognoscitiu (conjunt d'idees i coneiximents). Tindre una idea sobre una persona, idea
u objecte al no tindre coneiximent d'ell. Els ignorants són imprudents.
– Comp. Afectiu (emocions que impregnea una idea). Varia en intensitat/posició. Es dificil de
tractar, ja que moltes vegades va en contra de la nostra cultura o societat, com trencar coses,
per exemple.
– Comp. D'acció a vegades no es dona (opinions) i en altres està molt ritualitzat amb hàbits
associats (militars, religiosos). Per exemple, li donen als xiquets vi perquè es diu que es bo
per a la sang (s'asocia el vi amb la sang). També pot tindr soles un valor simbòlic.

Formació de les actituds:

Factors determinants, són:

– Necessitats personals: són construides per un mateix.
– Pertanyença a grups: el grup fa pressió per a que una persona pense i tinga les
predisposicions que té tot el grup sobre una persona.
– Dimensions de personalitat: detrminades actitus van a difernts personalitats, el primer va ser
Adorno (escala “F”), que troba relacions entre determinades predisposicions i persones
autoritaries (relació característiques persones i accions).

Condicions per a la formació: integració (integrar informació sobre un concepte),

difernciació (tens una actitud genèrica però pots diferenciar berebés i marroquies, per exemple),
trauma o frustació (són molt intenses afectivament, i de vegades costa molt canviar-lo ja que no
saps la fons d'eixe trauma) i imitació ( un xiquet imita el mateix grup de futbol que el seu pare, per
exemple, de la classe dominant i a més, a vegades no de forma racional).

Canvis d'actituds:

– Canvi cognoscitiu: canviar una predisposició, explores la cognició (procés racional)

– Canvi Afectiu: és el més eficaz, per exemple, algú s'enamora de una persona d'altra llengüa,
tens molta facilitat per a aprendre'l.
– Canvi comportamental: obligar a una prsona a fer una cosa, de vegades la persona no és
dona compte que està sent obligada. Bakunin diu que si no tens més remei per a fer una
cosa, fes-la, lo millor per a no tindre disonància.
– Els processos de persuació: per exemple, els anuncis o persones al teu alrededor et
persuadixen sense donar-te compte.

46 De 103
5/12/2018

Continuació:

Com saber si li agrada una cosa o no, per exemple, observant la conducta en relació a una
situació, i es pot canviar el pensament (aspectes cognitius), emocions o afecte i la reacció enfront
d'una situació.
Ens encontrem en una societat on es transmiteixen diferents misatjes (publicitat), per la qual
cosa, se intenta fer que la gent es comporte i pense de la forma en que la societat vol que penses.
Per exemple, la esglesia, que sempre ha intentant que tots cregueren en ella. La persuació, es el
mecanisme més potent de canvi de actituts

Persuació i vanvi de les actituds

1.- Cognitiva (idees, pensament)

2.- Emocions- afecte
3.- Manifesta (d'acció)

A Yale es va fer el primer estudi sistemàtic d'aquestos processos de canvi d'actituds.per a fer
un canvi, hi ha que fer un canvi de pensament, que implica la comprensió del missatge i el interés
que tinga eixa missatge ( si és desitjable, per exemple). El canal, context, font (amb experienxia,
semblança amb nosaltres, persona amb poder...), emissor, fa qu el missatge siga dessitjable o no.
Houland s'adona de que fa falta:
– Atenció, primer procés psicológic que fa falta.
– Comprensió, si no hi ha, no hi ha canvi.
– Aceptació, si no es fa, no es pot aconser el canvi.
– Retenció, si no es reté a la memoria, no es fa res.

Ens trobem ara amb Mc Guire, que fa 12 etapes en volta de 4 com Houland, és a dir, amplia
el procés. Les etapes són:
– 1.Exposició
– 2.Atenció
– 3.Interés
– 4.Comprensió
– 5.Generació de congnicions relacionades
– 6.Adquisició d'habilitats rellevants
– 7.Acceptació
– 8.Memorització
– 9.Recuperació
– 10.Presa de decisió
– 11.Actuació
– 12.Consolidació postacció

Podem sintetizar totes les etapes en recepció (del missatge) i acceptació.

Pasem a Greenworld que va una toria de resposta cognitiva, que diu que cada vegada que a
una persona li arriva una informació que li diu que opinió te que tindre, tú el contrastes amb la idea
i le actituds previes que ja tens i elavores una resposta cognitiva, és a dir, si et quadra, agafaràs eixa
informació i si no, no. Greenworld diu que hi ha un problema amb açò, que es la distracció, que pot

47 De 103
ser que no estiguen d'acord i encara aixina et dónen la raó, per lo qual, aquesta resposta cognitiva es
pot vore alterat si influeix la distracció.

Desprès s'elabora el model Heurístic, que diu que que la gent elabore una opinió contradix
el que diu del que fa. La gent es deixa dur per coses superficials, decoratius, externs al propi
missatge, per exemple, la gent es deixa portar per les colonies i no miren la composició d'aquests
productes. La gent no té la capacitata ni interés per a fer bé les coses.
Ocurreix quan hi ha baixa motivació, baixa capacitat per a comprende una cosa ( no entens la
informació), objectivitat atrivuible (dir informació que canvia el seu significat segons l'interpretes,
té que ser estadísticament correcte) i elements externs no cridaners (per exemple, que a la hora de
d'onar clase, Oto la donara amb un actor famós al costat).

Continuem amb Petty i Cacioppo amb el model de la probabilitat de l'elaboració, que es

basa en que quan volem conseguir un canvi, hi ha dos posibilitats per a conseguir-lo:
– Racionalment.
– Automaticament, sense raonar, s'accepta canviar.
En aquest model hi ha una ruta central que si tu tens capacitat per a entendre el missatge i la
motivació per el que te estàn dient, però si no la tens, es pasaria a la ruta perifèrica, que és quan
utilitzes el model Heurístic, i si tens pensaments en contra, també estaries en aquesta última ruta.
Per a conseguir un efecte: ruta central (Houland, GreenWorld i Mc Guire ) i si no, ruta perifèrica o
si elabores pensaments en contra, tambe
qui disenya campanayes de canvis d'actituds ha de saber a que públic es va a dirigir, per quina ruta
es va a anar la gent (per exemple, les campanyes de polítics). La clau son les distraccions, per a que
tú tingues la opinió que la societat vol que tindres.
No és igual anar per la ruta central qu perifèrica, perquè la central relexiones i serà més
estable, per la qual cosa durara durant més temps i la ruta perifèrica és menys estable, durarà menys
en el temps.

Prejudici: actitud usualment negativa (que és quan s'estudia), vers al membres d'algun grup
social, que es basa en la pertinyença al referit grup (Baron i Byrne, 2005). Implica accions de
discriminacions, que depén de com estructures la societat. Si opines, pero no discrimines, no es un
prejudici.
S'originen en un conflicte intergrupal directe (competició) experiències tempranes en
l'aprenentage.
Els fonts congnitives son estereotips explicits i implicits i corelacions il·lusories (no basada
en estudis estadistics reals) i homogeneitat de l'exogrup (per exemple, totes les dones son iguals, els
extranyers... Que no implique a la persona en qüestió)
Per a contrarestar els prejudicis podrien ser adependre a no odiar, contacte intergrupal
directe ( els beneficis de relacionar-se) i recategorització, relativitzar la frontera “nos” i “ells”.

10/12/2018

Exposició: Kurt Lewin ( impulsor de la Gestalt)

48 De 103
 Va ser considerat el pare de la psicología social i de la psicologia de les organitzacions,
creador de la teoria de camp i va fer l'adaptació del mètode experimental a la psicologia social.
Ross i Mc Dougall-> creadors de la psicologia social.

“La teoría del camp” en la ciència social:

C.1- Formalització i progres en psicologia

Tracta el treball, la força de voluntad (h. necesitats i execució), formalització,
matematització, constructes i empresa científica ( xarxa de carreteres i supercarreteres).

C2.- Els constructes en la teoria del camp.

– Mètode de construcció: Formació d'entitats geomètriques a partir d'elements de construcció.
– Frustració: Es considera un terme popular:
– No té definició conceptual per mitjà de la coordinació amb conceptes matemàtics.
– Se referix a més d'una situació.

C3.- Definició de “El camp en un moment donat”

– Totes les coses que pasen son resultants d'una multitud de factors, es dificil de clasificar com
a correcta o incorrect
– -Qualsevol conducta o qualsevol altre canvi en un camp psicològic, depén només del camp
psicològic en eixe moment.
– Com detectar una situació en un moment donat?:
– Pot basar-se l'exposició en conclusions de la història (anamnesi) .
– Poden utilitzar-se els test diagnòstics del present.

C4.- La teoria de camp y el seu aprenentage

Las características de la teoría de camp:
– Mètode constructiu, enfocament dinàmic, enfocament psicològic, anàlisi inicial de la
situació global i la conducta com a funció del camp en el moment en què ocorre.
– Els tipus d'aprenentatge són canvi en l'estructura cognitiva, canvi en la motivació, canvi en
la pertinença al grup o ideologia i aprenentatge amb el significat del control voluntari de la
musculatura corporal.

49 De 103
C5.- Regresió, retrogressió i desenrotllament
Regressió és primitivización de la conducta , un retrocés a un estat menys madur que
l'individu ja ha superat. En quan als tipus de regressió, podem encontrar:
-Regressió de la conducta i regressió de la persona.
-Regressió temporània i permanent.
-Regressió situacional i establida.
-Regressió parcial i general.

C6.- La teoria de camp i la experimentació en psicologia social

Adolescencia: no vol que se le tracte com a un xiquet, no sap que és el que deu de fer, pot
tractar al seu cos de la mateixa forma que al medi i són radicals.

C7.- Problemes d'investigació en psicologia social

Es dia que no podia ser una ciència la psicoloiga social, però, ara si, i existeixen molts
problemes per observar i analitzar de forma objectiva els aspectes socials:

- Interpretació i percepció social.

- Es realitzen experiments en la vida real:
– constancia i autorregulació en la conducta grupal, poder de control del experimentador,
experimentació i educació i psicologia social teòrica i aplicada.

C8.- Ecologia psicológica

La relació entre els factors psicològics i no psicològics és un problema conceptual i
metodològic bàsic de totes les branques psicològiques.
->Para aclarir la forma en què se superposen estos factors es realitza una anàlisi d'un camp
amb el propòsit de canviar hàbits culturals
1.Estudio de l'ecologia psicològica: dades no psicològiques
2.Estudio psicològic:
-enfocament de les tendències socials.
-enfocament del desenrotllament infantil.
-enfocament del camp: la cultura i la vida grupal com a processos
cuasiestacionarios.

C9.- Fronteres de la dinàmica de grup

– Estadis evolutius
– El problema de l'existència en la ciència empírica.
– La realitat dels fenòmens socials -realitat i tots dinàmics.
– La realitat i els mètodes: registre i experimentació.
– La realitat social i els conceptes.
– Elements objectius i subjectius en el camp social-> procediment de tres passos

C10.- Conducta i desenvolupament com funcions de la situació total

C= F (P,A)--> la conducta és en funció de la persona i del seu ambient.

Han de vore els diferents factors que tenen a vore amb aquestos.

50 De 103
 En aquest capítol, apareixen unitats microscópiques i macroscópiques en psicología, la
conducta en un camp psicológic donat que tracta:
– la estructura cognitiva del espai vital.
– La posició de la persona: dins i fora d'una regió.
– Canvi en la estructura cognitiva.
– Força i camp de força.
– Situacions superpostes.

Exposició: LA INVESTIGACIÓ-ACCIÓ PARTICIPATIVA

(Kurt Lewin)
C1.- La investigació-acció i els problelmess de les minories

La investigació en les relacions grupals

• Investigació-acció -> porta a l’acció social.

• No és inferior a la resta d’investigacions de les ciències socials

La integració de les ciències socials

• Psicologia + sociologia + antropologia cultural

• Objectiu: millorar els temes socials (administració social)

Objectius de la investigació:

• Es requereixen dos tipus d’investigacions científiques per a l’acció: lleis generals i

diagnòstic de situacions específiques

• Lleis generals: condició-resultats

• Diagnòstic de situacions específiques: obtindre informació específica d’una situació
concreta

• Enquesta: instrument més utilitzat en relacions intergrupals

• S’ha de completar amb tècniques experimentals més profundes (entrevista)

La investigació, la planificació i l’acció social

51 De 103
 • Investigació-acció = planificació, execució i reconeixement

• Planificació: determinar objectius

• Execució: del pla global
• Reconeixement o adquisició de major informació

• 4 funcions de l’obtenció d’informació:

- Avaluació de l’acció
- Aprenentatge i obtenció de noves perspectives
- Base per a la planificació del següent pas
- Base per a modificar el pla globla

• L’administració social necessita la investigació-acció

C.6- QUÈ ÉS LA INVESTIGACIÓ-ACCIÓ PARTICIPATIVA. PERSPECTIVES TEÒRIQUES I

METODOLÒGIQUES (Peter Park)

Les societats avancen com un procés de transformació amb la participació dels individus
• En les societats pots-industrials no existeix aquesta participació
• IAP = investigació-acció participativa

El procés investigatiu
• Problema social a resoldre
• Inclou diferents participadors i diferents etapes:

• L’investigador: company del procés i membre de l’equip d’investigació en la comprensió del

problema i la solució

• El començament/L’etapa preliminar: ingressió del grup d’investigadors en la comunitat per

tal de començar accions col·lectives que els seus membre no poden fer per la falta de poder.

• La formulació del problema: definir la magnitud, les característiques i els factors del
problema. Per a fer-ho es requereix l’experiència i els coneixements del problema que tenen
els membre de la comunitat

52 De 103
 • El teatre popular: forma dramatúrgica on es representa en un escenari un drama de la vida de
la comunitat on poden sentir-se identificats

• Disseny d’investigació i mètodes: formes d’obtenir informació i analitzar-la. L’investigador

capacita als participant per tenir el coneixements necessaris.

Diàleg: parla entre iguals amb l’objectiu d’intercanviar informació, sentiments i valors

• Recopilació de la informació i anàlisi: mitjançant qüestionaris i guies d’entrevista. La

validesa es basa en l’empatia dels subjectes amb l'objectiu de l’estudi.

• L’ús dels resultats: serveixen per a accions i canvis socials com accions comunitàries,
elaborar polítiques socials i executar mesures de canvi social. Els resultats també fan visible
el problema social i ajuda als participants a tenir un coneixement més ampli d’ell.

Objectius
• Arribar a una societat més justa on totes les necessitats estiguen satisfetes (benestar material
i drets sociopolítics
• Objectiu principal: donar poder polític a a la gent per a produir un canvi social

Recuperant el coneixement popular

• La IAP pretén una recuperació del coneixement popular que ens porta a un sentiment
d'identitat col·lectiva i de llibertat

Una lliçó d’història de la ciència

• El poder industrial depèn de l’avanç tecnològic i científic

• Relació entre capitalisme i les ciències naturals
• La IAP agafa la idea de Mao: la base de les ciències naturals és el coneixement de la gent,
coneixement que s’agafa per convertir-lo en una ciència sistemàtica i es torna al poble per a
que tinga poder

C.7- MILLORANT L’EDUCACIÓ MITJANÇANT LA INVESTIGACIÓ-ACCIÓ (Stephen

Kemmis)
L’educació té un paper molt important en millorar la societat

53 De 103
 • L’educació canvia per l’acció de la investigació educativa, però no s’està produint realment
• L’educació = activitat social i cultural
• El canvi està en la participació activa

Investigació i avaluació en educació: visions positivistes, interpretatives i crítiques

• Distingim tres tipus de relacions entre investigador i investigat

1. Investigació en tercera persona (positivista)

• La posició segons els positivistes és objectiva
• Paper de l’investigador: tractar d’explicar les accions de les persones

2. Investigació en segona persona (interpretativa)

• Els investigadors es dirigeixen a les persones investigades parlant amb ells

• Té una posició subjectiva
• L’objectiu és la comprensió de les accions de la gent investigada

3. Investigació en primera persona (crítica)

• L’investigador es dirigeix als investigats en termes de “nosaltres”

• Té una posició tant objectiva com subjectiva
• L’objectiu es superar els problemes d’opressió d’una manera conjunta

La relació dels investigadors amb la societat

• L’autor aposta per la investigació crítica, la investigació-acció i tenir la capacitat de canviar
la societat o no

Cap a una visió crítica de la investigació i avaluació en educació

• La teoria crítica va ser desenvolupada en l’Escola de Frankfurt

• Respón a cinc requisits:
1. Rebutja les nocions tècniques i objectives del positivisme
2. Necessitat d’interpretació de la realitat per part de tots els participants de l’acció educativa
3. Necessitat d’una garantia de diferenciar les interpretacions distorsionades de les que no ho
són.

4. Garantir la identificació dels límits de l’ordre social que impedeixen als mestres proposar en
tot moment objectius adequats

54 De 103
 5. La teoria crítica ha de ser pràctica

Després de vore les idees en general d'aquest llibre, podem dir que la millor forma
d'investigació educativa és la teoria de la investigació-acció participativa, on Kemmis
reflexiona sobre la IAP com un procés cultural i resalta la importància de la col·laboració.

Exposició: Homans

Teoria de l'intercanvi social segons Homans:

George C. Homans va neixer en 1910 i va morir a 1989, va fundar la “teoría del

intercambio social” i va fer investigacions i obres ( com“comportamiento social”).

Teoria de l'intercanvi social: és utilitzat per a fer intercanvi d'idees, punts de vista i
55 De 103
opinions, analitzar la relació cost-benefici i posar a prova la validesa de l'execució dels
sistemes de la GC.
Less característiques són que quan tenim una relació, fem un balanç dels costos, beneficis i
depenent del resultat, la valorem més o menys.
Aquesta teoria es basa en 2 principis:
· INDIVIDUALISME (les relacions socials estan orientades cap a una meta personal)
· HEDONISME (la consecució d’aquesta meta deu proporcionar plaer)

La teotia dita, deriva del conductisme, el qual es basa en “estímul-resposta”, aplicant-ho a la

teoria de l'intercanvi social com a “pros i contres”.

Costos: Són els elements de la vida relacional que tenen un valor negatiu per a una persona, com
l’esforç posat en una relació i els aspectes negatius d’un company.
Exemple: Temps, diners, esforç...

Les recompenses: elements positius, com la companyiz,i costos (elemens que donen valors
negatius, com diners, esforç.

Les persones calculen: Valor= recompenses – costos

Llibre: “El Grupo Humano”

Les variables que utilitza Homan són l'activitat(acció o treball dels individus),
interacció (participació conjunta) i sentiment (intensitat i convicció).
Un grup és una cantitat de peresones que es comuniquen entre ells, dos persones no serien
un grup, i depènen de les situacions.
Després ens encontrem amb: sistema extern (depén de l'ambient, que és
bidireccional) i sistema intern (sentiments cap als membres, i influeix tambè a l'extern),
balanç d'interacció, relacions intergrupals (sentiments positius cap al matix grup, que es fa
quan hi ha hostilitat cap a altres grups), l'estructura de grup ( hi ha graus de l'ideratge, i el
líder en sí dirigira a la resta, farà que es cumplen less normes...), rang i estatus ( per
exemple, dos persones en el mateix estatus, tindran més interacció entre sí), el concepte
d'interacció grupal, funcions del líder, i axiomes fonamentals de Homans.

56 De 103
 Veient la teoria de l'intercanvi social i el seu llibre “El grupo humano”, podem dir que
analitza als individus u per u de com tomen les seues decisions (si la recomensa les
favoreix) i als grups en conjunt, fixanse en els rangs i estatus de les persones que formen
part d'açí.

Exposició: “La burocracia en la societat moderna” de Peter M. Blau

Peter (sociòleg i teòric) va naixer a l'any 1918 i va morir a 2002, especialitat en la

burocracia.
La buracràcia, si ens centrem en empreses més grans necessitem una major coordinació, que
augmenta l'eficàcia de les organitzacions, però es molt criticada com que un grup poderós
domina als altres i trau desigualtats del poder econòmic i social a l'instrument a través del

57 De 103
qual aquest poder és exercit. La decisió són de les institucions i no del instrument que siga
la burocracia bona o no.

Característiques:
– Especialització: cada persona ha de ser especialista en un tema i per tant unes
responsabilitats concretes.
– Jerarquia d'autoritat: per a organitzar aquestes responsabilitats és necessària una
jerarquia amb línies de comunicació entre totes les parts de la piràmide.
– Sistema de normes: és important que en cada pis de la piràmide tinga un sistema de
normes que seguir per saber com actuar en cada situació.
– Impersonalitat: l'eficiència pateix quan les emocions o les consideracions personals
influeixen en les decisions administratives.

4.- L'organització el els grups

Característiques dels grups de treball: relacions informals entre els membres, i

formes d'actuar segons normes no oficials. La productivitat està relacionat amb a germandat
d'un grup i no tant amb al destresa o la intel·ligència dels membres. En els grups es creen
normes que són compartides per tots; per a què les normes siguen efectives, s’han
d’executar, així que si algun membre no les compleix aquest és expulsat.; els membres d’un
grup es sotmeten a les normes per la seua pròpia motivació de formar part d’una
organització, ja que sense l’interès dels membres les amenaces no tindrien sentit;
l’existència de vincles entre els treballadors és un requisit per a que hi haja confiança i una
millor actuació en les obligacions.

5.- Manerres d'afrontar canvis.

Una de les respostes podría ser que es resistixen als canvis i altres volen canvis sempre, hi
ha moltes classes de respostes. També tindrem en compte que segons el sistema d’incentius:
si les bases d’avaluació es centren en com s’han seguit les normes o si es centren en els
resultats.

Per a concloure, la burocràcia és molt important seguint unes normes, i açò canvia al
entrar en contacte amb les persones. El que m'ha paregut més curiós és que no podem dir
que la burocràcia es bona o no, ja que és un instrument neutre.

12/12/2018
Exposició: Festinguer

58 De 103
 Leon Festinguer va naixer a 1919 i va estudiar psicologia, a més, va aportar la Teoria de la
disonància gonoscitiva al camp de la psicologia social.
Deuriem de mencionar el seu guardonat amb un APA Award for Distinguished Scientific
Contributions to psychology sobre els seus èxits.

Per què els rumors que provoquen ansiedad són acceptats per l'àmplia majoria? els rumors
no provoquen ansietat. La justifiquen i creguen una cosa de la que tindre por. Estos rumors encaixen
amb els sentiments de la població i esta relació de randa els va fer arribar al terme de dissonància i a
començar un treball entorn d'este.
Definió de la teoria: explica que les personess tenen...

Si expliquem la disonancia, direm que és la relació de inconsistencia entre dos elements

cognitius rellevants entre sí, i un element cognitiu es tot aquell que una persona sap sobre si
mateixa, sobre la seua conducta i el seu entorn.
Hi ha dos tipus de relacions elements cognitius:
– De irrelevancia: no te res a vore un element cognitiu un amb altre.
– De rellevancia: disonància (elements coggnitius no tenen concordància) i consonància
(elements cognitius que concorden). A méss de relacions irrellevants.
L'origen de la disononancia (intentem reduïr o evadir-la) és:
– Agafar informació que no concorde amb la informació que ja tenim.
– fent una acció o tomant una decisió en la que no estem conformes.

Les disonancies trauen inseguritat psicològica, per la qual cosa les reduim, intentem
evitar les situacions i informació que no ens encaixen. Les podem reduïr de dues maneres:
– variar la informació per a que concorden les informacions, racionalitzant les
inconsciències i/o adicionar nova informació que estiga en consonància amb la
original.
– Variar les accions per a que concorden amb la nostra informació.

En quant a la intensitat de les relacions cognoscitivas disonàntiques, depenen de:

– La proporció d'elements cognitius dissonants i consonats.
– La importancia de cada element cognitiu.
Podem dir que el càlcul de la intensitat és una especie de “proporció ponderada”.
Quant més és la magnitud d'una disonància, més alta serà la nostra pressió per a reduir-la
59 De 103
 Després de vore a Fesinguer, podem dir que les dos hipòtesis ens diuen que si
existeix la disonància, la persona farà el que puga per a reduir-la i aplegar a la consonància i
si la persona intentara evitar les situacions que pogueran augmentarla. És bastant curiós com
busquem una solució a les nostres disonàncies sense donar-nos compte.

Exposició: George Herbert Mead

George Herbert Mead va ser psicóleg i sociòleg.

Llibre: “Espíritu, persona i sociedad”

Part 1: “El punt de vista del conductismo social”

1.- psicologia social i conductisme: Mead relaciona l'experiència amb la societat,

tracta la psicologia social del individu i es diu que la teoria de Watson sobre l'experiencia
del individu amb la seua conducta.

2.- La significació conductista de les actituts: on es fa instrospecció (negar la

conciencia), reflexos condicionats, a Watson aporta el comportament observable i l'esperit i
la consciència.

6.- El programa del conductisme.

– Segons Mead l'individu té expectatives.

60 De 103
 – Ha apartat dels problemes psicològics i filosòfics (no és asocianista).
– Psicologia Gestalt.
– L'experiència part del tot
– Mead diferència esperit i persona.

Part 2: “ Esperit”

7.- Wundt i el concepte del gestos: la experiéncia social, gestos- simbols (un individu
provoca la reacció del altre) i el llenguatlle.

9.- El gest vocal i el símbol significant (si una cosa provoca el mateix so, es
provocarà la mateixa reacció), imitació (un individu influeix a altres i açí mateix) i
vocalització.

10.- El pensament, la comunicació i el símbol significant: provoquem en noslaltres

les reaccions que provoquem en altra persona.

13.- La naturalesa de la intel·ligència reflexiva: quan es raona se està indicant u a si

mateix els caràcters que provoquen certes reaccions.

14.- Conductisme, Watsonismo i pensament reflexiu: on Watson utilitza la paraula,

símbols i gest vocal. Demostra que el mecanism del organism canvia els estímuls.

16.- L'espírit i el símbol: significacions i conductes, a més del sistema nerviós

central.

Part 3: “Persona”

– La persona no és un organisme.
– Hi ha un desenvolupament per socialització (apropiació d'actituts – comunicació
simbòlica).
– Una persona és un objecte per a sí (consciència).
– Tracta el joc, el deport i l'altre generalitzat
– Hi ha dos etapes:
– Yo, que és la part espontànea, impredeible, creativa i és una reacció a
actituts d'altres.
– Mi, que aporta estructura i lo preestablit per la societat, a més de les
actituts d'altres organitzades i adoptades.

Part 4: “ societat”

– El més important és la familia, unitat organitzaó social.

– Societat: conjunt organitzat de respostes adamptades en “mí”.

61 De 103
 – No poden haver homes sense cultura, perquè no sería una persona.
– Les institucions no ténen que destruir la individualitat, però la església, si ho fa un
poc, però no té perquè ser aixina.
– L'individu es torna autocrític sobre la crítica social i es té control sobre el control
social ( el control no aplasta a l'ndividu).

George Herbert Mead, en el seu llibre, com indica el títol, parla sobre com són i les
caracteristiques de l'esperit, la persona i la societat, per a intentar entendre a tots aquestos
elements, a més d'explicar el conductisme social, basant-se en tot moment en Mead i
Watson.

Exposició: Herbert Blumer

Llibre: “Interaccionismo simbólico”

Blumer va naixer a 1900 i a 1987 va morir, va ser socióleg, va seguir la corrent del
interaccionisme simbólic (inspirada per Mead).
Les seues obres són:
- Movies and Conduct (1933)
-Movies, Delinquency and Crime (1933)

-The Human Side of Social Planning (1935)

62 De 103
 -Symbolic Interaction, Perspective and Method (1969)

El interaccionisme sibólic es basa en:

1. El ser humà orienta els seus actes cap a les coses (objectes físics, arbres, cadires; persones:
mare, amics; institucions: escola, govern...) en funció del que estes signifiquen per a ell.

2. El significat d'estes coses es deriva del que sorgix com a conseqüència de la interacció social
que cada u manté amb el projim.

3. Els significats es manipulen i es modifiquen per mitjà d'un procés interpretatiu desenvolupat
per la persona a enfrontar-se amb les coses que va trobant al seu pas.

3.- Posició metodològica del interaccionisme simbòlic

La seua metodologia es que es bassa en la observació del món empíric, li dóna importància a
agafar coneiximent directe i a la aproximació al món empíric (explaració i inspecció).

4.- Conseqüències sociològiques del pensament de George H.Mead

– “Si mismo”--> el individu toma consciència d'ell mateix per afrontar situacions i orientar la
seua conducta.
– L'acte --> al fer les indicacions, la persona crea una línia d'acció.
– Interacció social--> l'individu interpreta dels gestos recíprocs i actua basant-se en el
significat que extrau de la dita impressió.
– Objectes--> tot el que es pot asenyalar i el seu significat es variable. S'actua de diferent
forma depenent del seu significat.
– Acció conjunta--> l'individu afronta situacions en volta de limitarse a respondre als factors i
la seua acció la elabora i la dirigeix ell.

5.-Actituts i l'acte social

– Les actitus son ambigües ja que no fa referència a un concepte empíric, no fa distinció ente
eixe objecte i els de altra classe i no permeteix el desenvolupament del coneiximent
acumulatiu.
– Les actituts són una explicació de les nostres accions per a donar-nos compte de un tipus
determinat d'acció.

6.-Importància psicològica del grup humà

Esquemes:
1. Consistix a partir d'una idea determinada del ser humà, i després confeccionar la descripció
d'un grup humà que s'adapte a la idea.
63 De 103
 2. Consistix a elaborar una analogia per a obtindre una descripció orientativa de l'associació
humana.
3. Està basat en la reflexió especulativa i no en una observació empírica.
4. Consistix a utilitzar estudis empírics dels grups humans.

7.- Notes sobre “el campesino polaco en Europa i américa” de Thomas i Znaniexki
– L'estudi es basa en:
– Elaboració d'un enfocament adaptat a l'estudi del canvi i de la transformació social que
conduïsca a una teoria social adequada per al control social.
– Presència tant d'un factor subjectiu com d'un objectiu.
– Necessitat de concebre mitjans que permeten a l'investigador estudiar el factor subjectiu
i la seua interacció amb l'objectiu.
– Necessitat d'un esquema orientatiu en què estudiar la vida social.

– SEGONS BLUMER “EL LLAURADORS POLACO” DEIXA SENSE RESOLDRE UNA

SÈRIE DE CONSIDERACIONS
– Els materials utilitzats no constituïxen un test decisiu de les intepretaciones teòriques.
– El test de validesa de la teoria vindria d'altres fonts diferents dels documents humans.
– Implicaria que la funció essencial dels documents humans és proporcionar materials
humans que poden provocar temes de reflexió, noves perspectives i nova comprensió en
una ment sensible.

Quin és l'error de la teoria social?:

– Defectes: es sustenta de la exègesis, es defectuosa com element orientatiu de la investigació
científica i es escas el benefici de la recopilació dels fets procedents de la investigació i
observació empírica.
– L'autor recurreix als conceptes com un mètode per vincular la teoria amb el món empíric.
– Hi ha dificultat per la seua ambigüetat (manté la teoria en un domini no realista): constituit
per la comprensió i no per la especificació i determinar el joc que ocupa i el paper que fa en
el món empíric.
– Maneres d'abordar este dilema: desenvolupant procediments fixos que aporten un contingut
empíric definitiu i estable i a més, acceptar que els nostres conceptes son sensibilitzadors en
joc de definitius.

10.- Ciències sin conceptes.

El concepte...
1. Sorgix per a compensar la insuficiència de la percepció.
2. Ens permet captar i retindre cert contingut d'experiència.
3. Complix tres funcions per a l'autor:
1. Introduïx una nova orientació o punt de vista.
2. Servix com a instrument o mig per al tractament de nostre entorn.
3. Fa possible el raonament deductiu i la previsió de noves experiències.
11.- El problema del conceptess en la psicologia social
La solució possible seria rebutjar conceptes vigents i recórrer a nous
La opinió del autor és que es necessari millorar l'observació necessaria per a fer front els
dilemes que plantegen els nostres conceptes abstractes.

12.- Sugerències per a l'estudi dels efectes de la comunicació de masses

64 De 103
 Tenim mètodes d'investigació apropiats:
• Tot estudi dels efectes de la influència dels mitjans hauria de reflectir el món empíric en què
s'exercix.
• Determinar l'estat de sensibilitat de la població.
• La influència dels mitjans ha d'estudiar-se en relació a altres influències.
• La influència dels mitjans intervé en l'experiència de la persona.

En aquest llibre, l'autor el que vol resaltar es que els individus que tenen que tomar decisions
importants s'enfrenten a la necessitat de valorar les diverses influències que cauen sobre ells, que la
opinió pública es produeix com una funció de la societat en la activitat, la funció d'una persona que
fa ve determinada per el paper que fa en la societat i que totat societat té una organització. Tots
aquestos conceptes són molt interessants i ens ajuden a entendre com tomem decisions i com
funciona la nostra societat a l'hora de fer una funció dins d'aquesta.

Exposició: Erving Goffman

Un poquet sobre Goffman...

1. Va naixer en 1922 i mor als 60 anys en Filadèlfia a causa d'un càncer.
2. Va ser sociòleg (fou presient de l'Associació americana de sociologia.
3. Va integrar la interacció simbòlica a la teoria social donant-li una perspectiva
dramatúrgica.
4. Tracta la interacció simbòlica.
5. Alguns llibres: “La representació de la persona en la vida quotidiana”,“Internados” i
“ Estigma: la identitat deteriorada”.

65 De 103
Llibre: La representació de la persona en la vida quotidiana

1. El primer que fem es intentar coneixer una persona per a saber que
esperar d'ells i que esperesn ells de nosaltres, les creençes verdaderes
soles és descobreixen de forma indirecta i la persona ha d'expressar-se
de manera intencionada i els altres hauran de ser impressionants per a
ell.

2. Hi ha dos tipus d'activitat significant i amb erros intencionals:

– La que dona: comunicació en sentit tradicional i involucra enganys
– L'expressió que emana d’ell: rang més ampli d’accions que poden considerar com
“sintomàtiques de l’actor. --, i involucra fingiment. Serà d’aquesta de la que s’encarregue al
llarg del llibre.

3. L’individu sempre haurà de controlar la conducta dels altres. Sempre hi ha una manera per a que
la seua activitat es transmeta de la manera que a ell li interessa.
1.- Actuacions:
Les actuacions deuren de tenir:
– Confiança en el paper que desenpenya l'individu
– Rol
– Façana
– Realització dramàtica, com la entonació o els gestos
– Idealització
– Manteniment del control expressiu
– Tergiversació
– Mistificació
– Realitat i artifici

2.- Equips:

• Equip: ens permet considerar actuacions representades per u o més actuants.

• Els membres tenen una relació mútua amb dos components:
• Cada membre està obligat a confiar en la conducta dels seus companys i ells han de
tenir confiança amb els altres.
• Si volen mantenir una definició donada a l'auditori, han de estar lligats per dret amb
el que cridem “familiaritat”
• No s’ha de confondre equip amb termes com “camarilla” o “grup informal”
• Si un individu està fora dels lìmits, segueix sent part de l'equip.
• En una camarilla, tots tenden a ser del mateix status. En un grup no. necessàriament.
• El desacord d’un equip incapacita l’acció unida i perturba la realitat proposada pel equip. Al
presentar una situació, tots han de mostrar unanimitat i ocultar els fet de que no arribaren a
eixa posició per camins independents

3.- Regions i conducta

66 De 103
 Es defineix regió (lloc limitat per barreres anteposades a la percepció que varien segons les
limitacions i la comunicació entre els dos medis per a que un reba ajuda de l’altre) i conducta
transfons on és fonamental per a l’actuació i les persones que vegen una regió no poden ser les
mateixes que observen l’altra ), on la regió pot ser anterior (on té lloc l'actuació) o posterior o
transfons escènic (fan apareció els elements suprimits, és a dir, lloc en el qual la impressió
fomentada per l'actuació contradita a posta com una cosa natural ( més familiar) ).

4.-Els rols discrepants

, es defineix secret com a informació destructora i on un dels problemes bàsics de moltes
actuacions és el control de l'informació (l'equip ha d'eliminar la informació destructora). Hi ha
secrets que l'equip deu de guardar-los i de mantindre'ls guardats. Afegirem que al saber secrets
d'altres, s'adquireix una posició privilegiada.
En quant als rols discrepants seríen:
En actuació particular distinguim:
– Els individus que acten.
– Els individus per a qui s'actua (auditori).
– Els estranys (no actuen).
Cada ú es situa en un lloc de la regió:
• Els individus que actuen: en la regió anterior i posterior
• Els individus per a qui s’actua: regió anterior

• Els estranys: estan excluits d’ambdues.

Discrepant és que una persona s’introdueix en un establiment social baix una apariència falsa.
• Tipus de rols discrepants:
• Delatador
• Fals espectador
• Intermediari
• Colega
• Especialista de serveis

5.- Comunicació impròpia

• La representació del rol en to de burla i l’utilització de tèrmes ofensius cap a l’auditori
absent. Exemple: l’expressió “Ai Déu meu” en una actuació és aliena al personatge i, per
tant, l’actuant no pot mantindre’s dins del seu personatge i del seu rol.

• Connivència de l’equip: tota comunicació col·lusòria que es transmitida de manera que no

amenace la il·lusió fomentada pel auditori (senyals secretes).
• Realiniament de els activitats: quan l’equip inferior s’esforça per disminuir la distància
social i la formalitat que els separa de l’equip superior.
• Per tant, són totes aquelles actuacions on l’actuant transmet informació incompatible amb la
impressió mantinguda oficialment durant la interacció.

67 De 103
6.- L'art de manejar les impressions
• Les tècniques del maneig de les impressions s’utilitzen per a evitar les disrupcions de les
actuacions.
• Mesures defensives utilitzades pels actuants per a salvar la seua pròpia representació
(lleialtat, disciplina i circumspecció).
• Mesures protectores utilitzades pel auditori i pels estranys per ajudar als actuant a salvar la
seua pròpia representació (senyals abans d’entrar).

• Mesures que deuen prendre els actuants per fer posible que l’auditori i els estranys utilitzen
mesures protectores en defensa o interés d’aquests primers.

Com a conclusió d'aquest llibre més rellevant diria que són: si les persones que
actuen s'esfocen per evitar les discrepcions, tindrà conseqüències en la personalitat,
interacció i en la societat; al final es finalitza l'actuació; hi ha un context analític
( establiment social); els actuants maniipules les impresions i porten a la representació; els
individus actuen conforme al seu personatge, per tant, totes les persones representen una
actuació davant de la resta.

Llibre: “Internados”

• La institució total és el lloc de residència i de treball on es

troben d’individus en la mateixa situació, aïllats de la societat
per un període de temps i que comparteixen una rutina diaria
administrada formalment. Com podrien ser els presons,
hospitals psiquiàtrics...
• A les institucions totals tots els actes es porten a terme en el mateix lloc baix una mateixa
autoritat.
• Goffman es centra en el món intern i exposa una versió sociològica de l’estructura del jo.

• A tindre en compte: culturització, hi ha un procñes de culturització previ quan entres

a una nova cultura.

• Curiositat: Jofre (primer que estableix que els pacients no tenen dimonis) de atenció
social—J. S. V. Vives.

68 De 103
 • Establiments socials: aquells llocs on es desenvolupa una activitat. Hi ha 5 grups
d’establiments socials:
– Els que alberguen incapaços i inofensius, com un lloc de huèrfans.

– Els que són incapaços de cuidar-se a si mateixa i a més són una amenaça involuntària
per a la comunitat. (Psiquiàtrics).

– Els que constitueixen un perill per a la comunitat internacionalment. (Pressons).

– Les destinades al compliment d’una tasca laboral. (camps de treball).

– Els establiments tipus refugis del món. (monestirs, abadíes).

El món del intern:

• Els interns arriben a l’establiment amb la seua pròpia cultura i es pot produir una
“desculturització”.
• El futur intern arriba a l’establiment amb una representació de sí mateix acord amb
certes disposicions socials establertes en el seu ambient.
• A penes entra, comencen una sèrie de despresions, degradacions, humillacions i
profanacions del jo.
• Durant el procés de “benvinguda”, se li posen noms degradatoris, li controlen el pes,
li tallen el cabell, etc.
• Després de l’ingrés, la imatge del jo que presenta és atacada d’altres formes, com
realitzar gestos denigrants, obligar a donar respostes humiliants, etc.
• De vegades es produeix una certa “anomia”, on l’intern no pot confiar en els seus
companys, i l’intern fa servir diferents maneres personals d’una adaptació a les
diferents etapes de la seua carrera moral.
• Regressió situacional: l’intern s’absté a tota participació activa en la vida de relació.
• Línia intransigent: l’intern s’enfronta amb una institució i es nega a cooperar amb el
personal.
• Colonització: l’intern es construeix una vida relativament plaent i estable, amb el
màxim de satisfaccions que puga aconseguir-se.
• Conversió: l’intern sembla assumir la visió que el personal té d’ell.

El món del personal:

• Lo important deriva sobre els aspectes que hi ha que treballar com l’observància de normes
humanitàries, com procurar assistència mèdica, evitar suicïdis, etc.
• Donats els interns que té a càrrec cada personal, tendeixen a desenvolupar una especie de
“Teoria de la naturalesa Humana”, que proporciona un mitjà subtil per mantenir distància
social i justificar el tracte.

Cerimònies institucionals:
• Els interns poden estar obligats a prestar beneficis personals al personal, com renta-li la la
roba, pintar-li la casa, etc.

69 De 103
 • Festes anuals, en ella personal i interns es barregen participant en formes de sociabilitat
convencionals com menjars i balls.
• Es va difonent el costum de celebrar el dia de casa oberta en què es pot convidar al públic a
recórrer institucions, en aquestes oportunitats les relacions de personal i interns solen ser
cordials i idealitzades.
• Funció teatral on hi ha imitacions burlesques de personal, encara que hi ha inspeccions
perquè la llibertat no sobrepase certs límits, ja que les interpretacions es passen del que el
personal considera tolerable.
.

Excepcions i conclusions:

-Respecte als que ingressen per primera vegada en una institució pot ser de dos tipus:

- Els que ingressen voluntàriament (una institució religiosa).

-Els que ingressen involuntàriament (una càrcel).

Per tant, d’aquestes diferents circumstàncies s’esperen diferents grups d’interns.

• A aquesta variable s’inclou una altra; el grau en el que el personal tendirà a provocar un
canvi autoregulador en l’intern.
• En aquest canvi regulador s’inclou la tendència de canviar el nom als que ingressen, per a
simbolitzar millor la ruptura amb la vida del passat i entregar-se a la vida de l’establiment.
• En els processos d’admissió es veuen els aspectes permeables de les institucions.

3.- La carrera moral del pacient mental

• Etapa del pre-pacient:

▪ És el període previ a la internació.

◦ Per a les persones que creuen que estan mentalment desequilibrades, el ingrés a un
hospital psiquiàtric resulta de vegades un alleujament. En altres casos, l’hospitalització
pot empitjorar la situació.
◦ El primer contacte amb la institució adopta una de les formes següents: alguns internen
perquè la família li ha demanat que ho fatja, altres arriben baix escolta policial, i altres
perquè els porten enganyats.
◦ La carrera del pre-pacient pot considerar-se com un procés d’expropiació.

70 De 103
 ◦ Els aspectes morals d’aquesta situació són de desenteniment, de deslleialtat, de
sentiment d’abandonament, etc.

• Etapa del pacient:

◦ Té lloc l’assentament, on el pacient comença a posar-se a disposició de la comunitat
hospitalària, per a la interacció social.
◦ L’ambient i el conjunt de normes de l’hospital pressionen al pacient per a sentir que
després de tot no és més que un cas patològic.
◦ El personal coneix tots els aspectes de la conducta passada del pacient, que permeten
manejar amb més profit per a ell i menys riscos per als altres.

4.- La vida íntima d'una institució pública.

Primera part: introducció

Actuar i ser

Quan un pacient entra en una entitat social es compromet a tenir una adhesió i un compromís.
L’objectiu de la institució i del pacient es relacionen per evolucionar.

Es donen incentius als interns per a que colaboren i incentius negatius, com càstigs, si no ho fan. A
la llarga són millor les retribucions positives.

Una institució total pot ser explotada: un rodamón passa el dia en l’hospital perquè fora fa fred.

Ajustes primaris: una evolució en el pacient a cooperador.

Ajustos secundaris: maneres extraoficials d’arribar als ajustes primaris.

• Violents
• Reprimits: que solen ser la majoria.

Segona part: vida íntima de l’hospital

Fonts

Les fonts dels ajustos secundaris solen ser substitucions, utilitzar un objecte per a una altra activitat
per a la que no està fabricat: les monges posaven un delantal negre darrere d’una finestra per

71 De 103
simular un espill.

Alguns interns exploten la institució per obtenir beneficis propis.

Llocs: Segons el lloc els interns canvien el seu comportament. Solen anar al bosc enfront o a un
túnel entre parcs on els vigilants no van, per tenir un poc de llibertat i jugar al poker.
Un altre lloc de llibertat són les assignacions, on certs pacients feien d’ajudants de carpinteria,
cuina…

Un territori de grup se li denomina a un territori de l’hospital on un cert grup d’interns tenen uns
drets i un domini i decideixen qui entra i qui no.

Un territori personal sol ser el dormitori, que el solen decorar amb varis objectes.

A més hi han diferents sales on estan més vigilats o menys, sales on sols poden anar els pacients
amb llibertat baix paraula i altres que poden eixir de la institució lliurement.

Deposit i transport

Els objectes personals són extensions del jo. Els interns es fabricaven “escondrijos” per conservar-
los, ja que si els trobaven el personal, podia ser una falta greu.

A més gran el bolso/escondrijo més status tenien, ja que significa que tenen més coses que guardar.

De vegades es comunicaven en signes o mirades, per indicar que volien un objecte.

Estructura social

Hi han 3 utilitzacions de l’altre:

• Coacció privada: forçaven individus per a que els ajudaren en els seus propòsits.
• Intercanvi econòmic: intercanviaven objectes per objectes.
• Intercanvi social: interns que confien entre ells i s’animen quan estan mal.

Tercera part: conclusió

– L’organització controla que els interns facen el que se'ls mana.

– Es crea un cercle on els pacients amb pitjors sales exterioritzaven el seu desgrat amb la
institució, i això els portava a assignar-los les pitjors sales.

72 De 103
 – L’esport, l’amor o els jocs eren un medi d’evasió per als interns. Una altra d’ajust secundari
era fer al personal carasses.

5.- El model mèdic i la hospitalització psiquiàtrica

Per a preparar al pacient, s'ha de seguir una observació, diagnòstic, prescripció i un tractament
( cooperant el client).

Abans es pensava que els malalts mentals estaven posseïts i després va passar a aplicar-se el model
mèdic.

Aquest llibre pareix molt interessant, ja que tracta sobre com els internats no són tan
meravellosos i com canvia la percepció d'una persona al ser internat en un lloc d'aquestos, com en
un hospital psiquiàtric.

Llibre: “Estigma: la identitat deteriorada”

1.Estigma i identitat social.

Un estigma és una situació de l'individu inhabilitat per a una plena

acceptació social.
Oritge de l'estigma:
Primer els grecs, per signes corporals identificaven a criminals, esclaus i
traidors. Després els cristians van fer una alusió a signes corporals de la gràcia
divina i referència mèdica. En la actualitat, es designa preferentment al mal en
si mateix i no tant a les seues manifestacions corporals.La societat estableix
mitjans per a categoritzar a les persones iel tipus d'atributs que es perceben com
a corrents i naturals en cada una d'elles.
Davant d’un estrany ens fixem en les primeres aparences per a determinar en quina categoria social
es troba i quins.

IDENTITAS SOCIALS

• Social virtual
• Imatge que creem a partir d’una serie de demandes.
• Si es compleixen la persona entra en una zona més pròxima a nosaltres.
• Social real
• Categoria i atributs reals que pertanyen a la persona en qüestió.
• Si apareix un atribut profundament desacreditador per a la societat, la persona és considera
estigmatitzada.

TIPUS D'ESTIGMATITZATS

73 De 103
 • DESACREDITATS
◦ La seua calitat de diferents ja és coneguda o resulta evident en el acte.Exp:
Abominacions del cos i els estigmes tribals (raça/nació i religió)

• DESACREDITABLES
◦ Aquesta no és coneguda pels que l’envolten ni inmediatament perceptible.Exp:defectes
del caràcter de l’individu: Pasions tiràniques/creences rígides i falses.

Teoria de l’estigma:
– Ideologia que explica la inferioritat d’un estigmatitzat i que adverteix del perill que
representa en la societat.
– Estigma és una classe especial de relació entre atribut i estereotip.
– Discrepància entre I. S. Virtual i la I.S.Real.

CREENCES

• Basant-nos en el defecte original li atribuïm més imperfeccions i alguns atributs desitjables

però no desitjats per l’individu. Ex. el cec de vegades és tractat com un sord o un invàlid. Al
mateix temps es creu que tenen un sisè sentit.
• S’espera que l’estigmatitzat porte una vida adient a la seua situació i que complixca les
normes imposades.

NOVA REALITAT

• La persona és fa conscient de la seua situació vital.

• La gent no el tracta com a un ésser humà complet.
• Intents de correció del defecte:
◦ Activa: Busca tractament:cirugia,teràpia,educació
◦ Estafadors:negoci prolífer.

• Passiva: Dediquen enorme esforç i treball (Exp. Corredor sense cames)

• Camí d’aprenentatge en moments d’aïllament.

2.- CONTROL DE LA INFORMACIÓ I IDENTITAT PERSONAL

• Situació desacreditats: Davant contactes mixtos resten importància al seu defecte,com si no

existira.
• Situació dels desacreditables: Inseguretat davant del fet que els demés coneguen o se’n
adonen de la seua situació.
• Info.social: Reflexiva i corporatitzada,es transmet per la mateixa persona a la qual es
refereix.Açó ocorre a través de l’expressió de símbols.
• 3 tipus de símbols:de prestigi,d’estigma i desidentificador.
• Depén del grup al que et dirigixques tindra el signe una repercussió o una altra.(Exp.
Presidiari amb el parxe al muscle)
• Símbols amb doble cara i diferents

74 De 103
 • interpretecions personals.
• Visibilitat:capacitat de percebre un estigma.
• Com més temps estiga una persona amb un estigmatitzat més podrà coneixer la totalitat del
seua essència.
• Relacions més difícils, desacreditables opten per l’encobriment.
• Evitar “incident compromés”.
• Xantatge:Intriga,parany,pre-xantatge,xantatge d’autoconservació, pur.

XANTATGES

• Intriga: Gestionar amb astúcia un esdeveniment actual per a utilitzar- lo després com a base
del xantatge.
• Parany:utilitzats pels detectius,obliguen a confessar.
• Pre-xantatge:Víctima obligada a continuar el curs de l’acció baix amenaça.
• Autoconservació:Aconsegueix evitar el pagament per la sanció merescuda.
• Pur:Obtenció de pagaments baix l’amenaça de desacreditar la imatge actual d’una persona
amb algún fet del passat.

ENCOBRIMENT
Tipus:
– Insconscient: interessat no ho descobrix.
– Involuntari:ho descobreix a mitat procés.
– En broma: es dóna en moments rutinaris de la vida social(viatges,vacances).
– En circumstàncies rutinaries de la vida quotidiana.
– Desaparició:Encobriment complet.
– Preu: Una ansietat elevada per no ser descoberts.

EMMASCARAMENT

– Fenomen d’adaptació. Poden optar també els desacreditats.

– Encara que admitixquen que tenen un defecte intenten reduir-lo al màxim.Resten
importància.

AUTOREVELACIÓ

– Ensenyar el seu estigma al món.

– Etiqueta de revelació: Individu admiteix la pròpia falla com un fet normal.
– L’estigmatitzat a aprés a amagar-se peró ara evulociona en la seua carrera moral.
– Respecte i seguretat en un mateix.

3.- ALINEACIÓ GRUPAL I IDENTITAT DEL JO

– Ambivalència: Estigmatitzat no suporta que els seus iguals encarnen el comportament i

estereotips imposats per la societat (es senten ridículs).
– Anar en contra de la minstrelització.

75 De 103
 – Alienació endo i exogrupal.
– Endogrup: fraseologia política./Exogrup:fraseologia psiquiàtrica.
– Consciència en la societat.
– Els estigmatitzats tenen una qualitat de diferents pero se’ls ha de respetar i entendre que
amb esforç poden dur una vida plena.
– Paciència per part dels estigmatitzats(major comprensió del jo,més pràctica en la gestió de
situacions mixtes,diàleg).

4.- L'ALTRE I EL JO

– Divergències i normes.
– Condicions necessàries per a la vida social:tots els participants compartixquen un
conjunt únic d'expectatives normatives.
– Normes específiques dins la societat;Cànons de bellesa.→ Creen malestar en la majoria
delS ciutadans.
– Desviat normal:Gestió de l’estigma és un tret general de la societat. Un procés que es
produeix allà on existixquen normes d’identitat.

UN NOU PAPER...

– Els estigmatitzats tenen una gran capacitat per a mantindre la disfresa de la identitat virtual.
– Són capaços fins i tot de canviar el seu rol a “normals” en presència d’aquests o d’altres
estigmatitzats.
– Defineix als normals i als estigmatitzats no com a persones,sinó com a perspectives.

5.- DIVERGÈNCIES I DESVIACIÓ

– Divergent:Tot membre individual que no s’adhereix a les normes.

– Divergència: Es refereix a la seua peculiaritat.
– Desviat endogrupal: compta amb el suport del grup, mentre que l’aïllat si es atacat tindra
que defendre’s sol.
– Desviat social: Estigmatitzats vists com uns incompetents que no evolucionen amb la resta.
– Gent de grups minoritaris i de baixa classe social.
Aquest llibre pareix interessant, ja que tracta sobre l'estigama i la identitat social que
tenim nosaltres, com controlem la informació i quina és o pot ser la nostra identitat ( a més
de com s'alineen els grups i la identitat del jo, a part de l'altres) i les possibles divergències i
desviacions.

19-12-2018

Exposició propia: “El estrés de enseñar”

(Roger Forés Julve i María Violeta Barceló Rico)

76 De 103
Autors: José María Peiró, Oto Luque, José L.Meliá y Felicidad Loscertales.

Índex:
Capítol: 1.- Marc teòric general.
Capítol: 2.- Objectius y metodologia del estudi.
Capítol: 3.- Les relacions interpersonals: comunicació, lideratge, poder i conflicte.
Capítol: 4.- Experiències relacionades amb el exercici del rol.
Capítol: 5.- Els efectes del conflicte i la ambigüitat de rol
Capítol: 6.- Conclusions generals
Guía didàctica

Capítol 1.- Marc teòric general

1. Les institucions educatives des de la perspectiva de la Psicologia

organizatcional
L'educació és un dels fins i processos socials més importants, és a dir, és una
propietat que caracteritza els humans, que llega de generació en generació els aprenentatges
i troballes obtinguts per a anar millorant.
És necessari recórrer a especialistes o professionals de l'educació, encara que va ser
insuficient, per la qual cosa es va comptar amb el concurs de diversos d'ells en el procés educatiu.
Les escoles i institucions educatives estan formades per diversos professionals que tenen
una meta en comú que aconseguir, per la qual cosa es dividixen el treball i es coordinen. És difícil
donar una definició d'organització humana, però les escoles i institucions educatives ho són. Els
resultats d'estes organitzacions han d'apreciar-se socialment en l'educació de les persones, en el seu
ensinistrament, en la seua socialització i integració social, en el desarro de la personalitat, de les
habilitats, aptituds i de la seua potencialitat humana.
Hi ha problemes amb el tema educatiu, que alguns poden ser considerats pedagògics,
didàctics o d'índoles legal, sobre l'orde de les ensenyances i el seu regluación i altres de foma
organitzacional i de gestió.
Al nostre país fa falta millorar l'ensenyança, ja que després vénen els problemes de fracàs
escolar, ordenament racional del currículum o l'adequació d'insubordinacions. Els educadors, per
exemple s'han preocupat per este gran problema. Ha de ser enfrontat amb un enfocament
multidisciplinari, on la pisocología de les organitzacions deu d'actuar.
En tota organització, l'aconseguir uns objectius, depén de les característica d'esta que
veurem en la resta del llibre.

77 De 103
 2.- Les organitzacions educatives com burocràcies profesionals.

Les burocràcies professionalitzades són organitzacions que es basen en el mecanisme de

coordinació entre els seus membres a estandarditzar les habilitats i coneixements, aconseguit pels
intensos programes de formació a què deuen d'assistir per a poder realitzar el seu paper en
l'organització, per la qual cosa les organitzacions educatives es caracteritzen de que les persones que
fan les activitats principals per a aconseguir el principal objectiu de l'organització, han d'estar
qualificats.
Una part del poder i la capacitat de prendre decisions està en els professionals, ja que
s'enfronten amb autonomia als problemes dels alumnes. En altres organitzacions, es complix un
pa`pel més secundari de tipus administratiu (facilitar els mitjans perquè puguen realitzar amb
discrecionalitat el seu treball) . Estes característiques, poden actuar com motivadors dels
professionals, fent que una dedicació als clients de l'organització, encara que també porten
problemes.Un problema seria la classificació dels clients (alumnes) amb qualitats que no
se'ls corresponga (que necessite educació especial, per exemple) . Un altre problema seria la
incapacitat de fer front a problemes professionals o que usen estes institucions
il·legítimament per al propi profit. L'últim problema seria intentar solucionar els problemes
d'adaptació a canvis i/o innovacions.
El rol dels professionals, el procés i el problema de socialització són fonamentals per a
comprendre com funcionen. L'autonomia, la socialització professional i la seua influència en la
tasca, indiquen l'important dels rols en les organitzacions educatives.

3.- El rol como unidad estructural y funcional básica de las organizaciones.

Les persones complixen rols dins de les organitzacions, per la qual cosa una organització és
un sistema de rols, però, què és un rol? Bueno, hi ha diverses definicions:
– Des d'una perspectiva àmplia, són patrons culturals que s'associen a la normativa social, com
podria ser el rol de pare, dona o alumne.
– El rol va més enllà de les organitzacions humanes. En un marc més específic, són conductes
reals de subjectes en els seus llocs, com el que fan les persones en una posició Rol:”lo que
hace quien lo desempeña”
– És allò que les persones hcen en els seus rols i reserven el terme este per a un aspecte
en què es contemple una tercera orientació.
– Altres autors: conjunt d'expectatives que es mantenen pels agents de l'entorn
organitzacional sobre la persona que ocupa una posició.
– Des de les organitzacions: conjunt de prescripcions i proscripcions que són adscrites
a l'ocupants de cada lloc.

Segons els autors del llibre, el rol organitzacional és un conjunt de prescripcions i

proscripcions sobre activitats recurrents a exercir un lloc, emeses per les persones per a les que
resulten rellevants eixes actividades (Peiró i Meliá 1983) o com “;conjunto d'expectatives aplicades
al subjecte que ocupa un lloc, que procedixen d'uns emissors de rol i que es donen dins dels límits
organizacionalaes” (Peiró t'al. 1983)

4.- L'episodio de rol: el proceso en el que se definen los roles.

El conjunt de rol (mescla de demandes socials i les pròpies demandes i expectatives)

78 De 103
és que cada rol focal el trobem en un conjunt d'altres rols, que depenen de la conducta de la
persona focal, per lo que les persones que fan aquests rols, fan idees sobre com ha de
comportar-se la persona focal en el seu rol. En quant al rol emès, és l'agrupació
d'expectatives que el conjunt de rol transmet a la persona focal, i per últim, el rol rebut és la
percepció d'allò que els membres del conjunt de rol transmeten.
El rol avaluat es quan es transforma el rol rebut, on el fruit de la avaluació és el rol
elaborat que és la persona focal que intenta plasmar en la seua conducta de rol.

El conjunt de rol està compost pels superior, inferior o els companys de la ersona
focal entre altres, i elabores expectatives, on poden obtenir recompenses, com la cordialitat,
o càstigs, com la desconfiaça. De la persona focal ixen les conseqüències i valoracions que
generes el rol transmès i indica un nou episodi o cicle.

A continuació, tenim uns aspectes del episodi de rol relacionats en tota organització:
1. L'episodi de rol permetix l'anàlisi de la interacció entre cada persona i la seua
organització. Amb el conjunt de rol, la persona vue la seua imatge més pròxima i real
sobre la seua organització.
2. L'episodi de rol implica interrelacions personals i de treball entre els membres del
conjunt de rol i la persona focal.
3. L'episodi de rol implica aspectes de dependència mutua, és a dir, els membres ho son
ja que depenen de la persona focal, el seu treball influeix al seu i viceversa.
4. L'episodi de rol implica un procés de comunicació. El conjunt de rol transmiteix a la
persona focal les seues expectatives sobre aquesta i la persona focal les percep. És
indispensable la comunicació.
5. L'episodi de rol pot llevar a les relacions conflictives.
6. L'episodi de rol té conseqüències per a la persona focal i per a les persones del
conjunt de rol.
7. L'episodi de rol és un procés d'influència mutua. Els membres del conjunt de rol
transmitixen expectatives per a informar i influenciar

5.- El conflicte i l'ambigüitat de rol com disfuncions en l'episodi de rol

Es poden donar disfuncions o alteracions en el procés de l'episodi de rol. Els dos més
importants són el conflicte i l'ambigüitat de rol.

5.1.- El conflicte de rol quan es demanda de rol comportaments incompatibles

Hi ha conflictes entre empresaris i treballadors, departaments, superiors i subondinats... Per

supost que hi ha també conflictes de treball entre ocupants de rols diferents.
En les organitzacions, els conflictes són processos complexos caracteritzats de formes
diverses. En els conflictes estàn implicats sentiments, emocions, les conductes conflictives, les
oportunitats per a interferir en la conducta de l'altre (menys compatibilitat), el nivell
d'interdependència de les activitats (d'estatus, jerarquia, de les activitats a compartir o a repartir-se,
per exemple) i les condicions que poden fer el desenvolupament de conflicte entre rols.
Anem a vore ara els conflictes principals:

79 De 103
 • Conflicte inter-emissor: la persona focal rep expectatives, ordes, pressions
contradictories de dos emissors diferents.
• Conflicte intra-emissor: un membre del conjunt de rol demana a la persona focal
coses contradictories.
• Conflicte inter-rols: com que una persona pot fer més d'un paper en la organització,
les demandes a cada un de eixos papers poden aplegar a ser contradictoris.
• Conflicte mig-fi (“medio-fin): conflictes en los que una persona està envoltada quan
les demandes que li demanen no pot fer-les per no tenir recursos suficients. Apareix
la sobrecàrrega de rol, que és un cas particular d'aquest conflicte. Açí es demanen
coses que no entren en contradicció amb els medis que es tenen, sino amb el temps
(es volen massa coses en poc de temps).
• Conflicte persona-rol: es produeix entre les expectatives de algú o alguns membres
del conjunt de rol y les autoexpectatives sobre el seu rol.

5.2.- L'ambigüitat de rol: quan no hi ha suficient informació o la informació no està clara

Si són les expectatives de rol, les que són correctes, és transmiteixen per a garantir la
informació que es necessita per a fer el seu rol, no es produeix l'ambigüitat de rol, però si no hi
suficient quantitat ni és clara la informació en un rol donat, apareix. L'ambigüitat de rol és la
discrepància o diferència entre la informació que es té i la informació que es necessita per a realitzar
correctament el propi rol.
Tipus d'ambigüitat:
– L'ambigüitat de les expectatives, és a dir, que deu i que no deu fer una persona focal.
– L'ambigüitat dels medis, formes o tipus de conductes per a fer bé eixes expectatives, a través
dels medis i/o procediments.
– L'ambigüitat de les conseqüències de realitzar el rol. Que comportaments són recompensats
o castigats i la probabilitat amb la que es poden repetir.

Farem menció també de l'ambigüitat subjectiva, que és l'experiència de la persona, i la

ambigüitat objectiva, que és una condició de l'ambient.
En quan als diferents tipus d'ambigüitat de rol tenim:
• A. relativa al lloc de treball: és refereix a la quantitat i claridad de informació sobre
els límits de les responsabilitats, competències i autoritat, els medis i procediments...
• A. en les conseqüències de l’acompliment de rol: és refereix a la quantitat i claritat de
informació sobre les sancions i recompenses, promocions i ascensos.
• A. en les expectatives i les valoracions del conjunt de rol: és refereix a les
expectatives dels membres del conjunt de rol i a la freqüència sobre fer un rol.
• A. sobre els objectius i política general de l’organització: la persona focal no té la
suficientment clara la informació sobre els plans, objectius, quotes, nivells de
producció i la seua qualitat, previsions i politica en general de l'empresa.
• A. sobre drets laborals i socials: la persona focal no té suficient informació clarament
formulada sobre els drets laborals i socials de tot tipus que le corresponguen.

6.- efectes del conflicte de rol i de la ambigüitat del rol

80 De 103
 Afecten en les dimensions següents:

1.-Experiencias viscudes, en nivells displacenteros o desagradables porten estrés laboral

tensió o ansietat, que porten cansament, sensació d'aclaparament físic, taquicardia... I inclús,
trastorns gàstrics, respiratoris o cardíacs.

2.-Actitudes: Satisfacció o insatisfacció laboral (ens referim a si les persones tenen una idea
més o menys definida sobre com hauría de ser les coses en el seu treball) i propensió a l'abandó.

Els factors que deuen d'estar a gust (satisfetes) les persones són: amb la supervisió ja la participació
en l'organització, amb l'ambient físic, amb les presentacions materials i recompenses
complementàries, intrínseca del treball Amb la remuneració, les prestacions bàsiques i la seguretat
en l'ocupació i amb les relacions interpersonals.

En quant a la propensió a l'abandó, tenim: disgust amb el tipus de treball i organització o empresa;
propensos a abandonar organització, però no treball: gust pel seu treball, però els disgusta
l'organització; persones que els agrada l'organització (estan a gust) , però no el treball que realitzen
(volen canviar de treball dins de l'empresa).

3.-Conductas: Baixes laborals, absentismes i retards, tenen a vore si les persones estàn a gust
o no, ja que augmenten si no ho estàn, però no podem dir que siga la causa d'aquestes.

4.- Interaccions entre les persones relacions personals, afectades positiva o negativament.
Estariem parlant de la comunicació, la dependència, el poder i el conflicte (ja l'hem descrit).

7.- Aspectes de les relacions interpersonals en les oranizaciones . L'episodi del rol com a
procés d'interacció humana. El conjunt de rol com a nucli de relacions substancials per al rol focal.

En les relacions humanes estàn:

• Comunicació:

1. Els emissors de rol comuniquen a la persona focal que s'espera d'ella.

2. La persona focal comunica als als emissors de rol les seues aportacions del seu rol i les
expectatives sobre la conducta d'estos.

3. Pot ser formal o informal.

4. Ha d'haver-hi comunicació, per a rebre la informació clara.

81 De 103
 5. Excés d'informació, sobrecàrrega els canals de comunicació i és disfuncional per a un
rol.

6. Afectada per factors personals, característiques del rol i organitzacionals (com les
relacions interpersonals, roïnes o bones) .

A més, per a que una organització abast els seus fins necessita coordinar accions i fer
predicible la conducta i exercir influència i poder sobre els membres, per a això, s'assignen rols i
s'usa el lideratge, influència i poder.

• Lideratge (els més importants):

◦ Segons el tipus de líder (en la realitat se sol trobar una mescla de tots):
▪ Autoritaris: preferixen fer per si les metes, triar camins per a aconseguir-les i avaluar
ells mateixos els resultats dels seus subordinats, prenen decisions autosuficients
(sense consultar als seus subordinats) .
▪ Participatius o democràtics: consulten als seus subordinats, prenen en compte els
punts de vista d'ells i els donen una certa participació en els plans importants.
▪ “Laissez faire” o “que deixen d'hacer”: preferixen no prendre ells les decisions
(intervenen el mínim) i no desenrotllen un programa de participació ordenat, és a dir,
els subordinats tenen una àmplia autonomia emparada en un grau d'inhibició del
líder a l'hora de prendre decisions.
◦ Segons se centra en el lideratge: Centrat en la tasca Centrat en les persones (relacions
personals, necessitats, problemes...).
No hi ha un lideratge que siga millor o pitjor, açò depén del tipus de organització, el tipus de
líder y subordinats i les característiques de la situació.

• Dependència: està lligada al poder i vol dir que és fa falta d'aquells amb els que les tarees es
troben interrelacionades, a part dels que estàn per damunt i per dalt.

• Poder, és la capacitat de dirigir, orientar i disponer d'altres per a que realitzen el que s'espera
d'ells. Encontrem, segons Melià i Peiró (1984-1985):
◦ El poder formal, que està estructurat jerarquicament, i arreplega els poders: poder
legítim (per el seu càrreg), poder de recompensa (per mitjà de recompenses, com el seu
nom indica) i càstig, que seria sancionar, per exemple (French i Raven).
◦ El poder informal, que no té una estructura jeràrquica i arreplega el poder referent
(amistat entre ells, per exemple) i el poder del expert,la persona qualificada amb
habilitats té poder (French i Raven). Aquest poder utilitza mecanismes sutils, com el
raonament o la persuació.

• Conflicte. Ja l'hem explicat anteriorment, però anem a fer un resum:

◦ Com més oportunitats a interferir en la conducta de l'altre i major és la incompatibilitat
de metes, major probabilitat de conflicte.
◦ Les diferències entre les parts (incompatibilitat d'interessos, tasques, recursos...) i la
interdependència (estatus i jerarquia), possibiliten conflictes.
◦ El nivell d'interdependència d'activitats i la mesura en què les parts han de “repartirse”
uns recursos.

82 De 103
 ◦ Els conflictes de treball podrien ser: distanciament, enfrontaments emocionals,
conductes d'oposición..

8.- Resum
“La teoria del rol prové d’un marc útil d’aproximació a l’estudi d’alguns aspectes de les
organitzacions humanes. Aquesta, explica com s’adquireixen i es conformen els rols i permet
estudiar alguns aspectes dels rols que poden resultar disfuncionals en alguns casos, com en el
conflicte de rol i l’ambigüitat de rol i els efectes que deriven d’aquests dos processos. A més,
permet també una aproximació a l’estudi de la interacció humana en les organitzacions, tenint en
compte alguns aspectes com la comunicació, la influència, el lideratge i el poder.”

La resta de capítols, és un estudi que van fer els autors del llibre en centres educatius de
E.G.B., de F.P., de Educació Especial i de atenció a menor de la Comunitat Valenciana:

Capítol: 2.- Objectius y metodologia del estudi.

1.- Objectius de l'estudi

Els objectius teòric del estudi i el seu interés es bassen en un creiximent del coneiximent
sobre el fer rols i les seues conseqüències i les relacions interpersonals en les organitzacions
(organitzacions laborals, educatives) i que els resultats prodrien ser exposats amb els de l'estudis
pareguts d'altres tipus d'organitzacions.
L'estudi és centrarà en les experiències personals, en el exercici dels rols profesionals i en
les seues conseqüències i dimensions de relacions interpersonals entre els rols.
Els objectius pràctics dels centres que colaboraren en aquest estudi, permitiran identificar,
per exemple els tipus de rols on hi ha més tensió. Les dades obtingudes podran ser utilitzades per
incrementar la eficacio i/o satisfacció dels profesionals en aquestes organitzacions.

2.- Variables considerades i instruments dde medida.

Es van utilitzar els següents qüestionaris:

– Qüestionari de la Persona Focal:

– Es autodescriptiu i prevé informació sobre el rol del subjecte, a més de la informació de
la freqüència del absentisme laboral, la propensió a abandonar, la freqüència als retrasos
i la tensió laboral d'aquesta persona.

– Qüestionari del Conjunt de rol:

– Permiteix: obtindre la llista dels membres del conjunt de rol de la persona foal, una
descripció de les característiques de eixes persones i analitzar aspectes de les relacions
entre la persona focal i els membres del conjunt.

– Qüestionari de Conflicte de rol:

– Permiteix obtindre el conflicte de rol entre la persona focal i la resta. Açí, tractariem els
diferentes tipus de conflictes que ja hem vist anteriorment.

– Qüestionari General de l'Ambigüitat de Rol

– Permiteix obtindre l'ambigüitat de rol i les medides dels diferents tipus de l'ambigüitat
que ja hem vist anteriorment.

– Qúestionari General de satisfacció en Organitzacions Laborals:

– Permiteix obtindre la medida de satisfacció i evaluar-la en els diferents tipus de

83 De 103
 satisfacció que ja hem vist.

3.- Una representació descriptiva d'algunes de les principals característiques de la mostra

La mostra está formada per 86 persones que fan servicis en centre socio-educatius
dependents de “Administraciones Públicas del País Valenciano”. Les seues caracteristiques són:
– Sexe: 65,9% dones i 34,1% hombes.
– Edat: mitjana-> 32 anys, amb una desviació típica de 8,42 anys.
– Estat civil: persones casades (61,2%) i el 32,9% solteres.
– Estudis: titulats universitaris (60%), llicenciats superiors (30,6%) i no titulació
universitaria (9,3%).
– Situació laboral: fixes (71,1%), contratats 1 ó 2 anys (13,3)% i menys de 6 mesos
(15,7%).
– Colectiu profesional: gestió i direcció (9,8%), departaments tècnics (20,7%), professors
de E.G.B (23,2%), professors de educació especial (36,6%), formació profesional
(1,2%), educadors en internats (7,3%) i altres (1,2%).
– Antiguitat en el lloc i la movilitat entre els llocs de treball: 34,1% lloc igual o menor a 2
anys, 30'6%, tenen una antiguitat major de 5 anys.
– Percepció del propi nivell jeràrquic: 86'7% es perceben com empreats o treballadors, el
2'4% superiors i el 7'2% com intermitjos i el 3'6% com directius.
– Remuneració declarada en Ptas./mes: 72'6% declaren entre 75.001 Ptas. Y 100.000
Ptas./mes, el 19% menys de 75.001 Ptas./mes i el 8'3% entre 100.001 i 150.000
Ptas./mes.
– Tipus de jornada laboral: 83'5% horari partit fixe matins i vesprades, 14'1% jornada
intensiva i horari fixe i el 2'4% horaris flexibles i/o irregulars.
– Sindicació i pertinença al comité d'empresa: 1'3% són del comité d'empresa, els dels
sindicitas el 6'3% i un 92'5% no estàn al sindicat

Capítol: 3.- Les relacions interpersonals: comunicació, lideratge, poder i conflicte.

Freqüències de contacte i comunicació amb els membres del conjunt de rol:

La freqüència de contacte i comunicació entre els membres dels conjunts de rol i els
seus problemes focals són: 38,5% persones del conjunt de rol que mostren tindre molta
freqüència, el 13'2% té contacte i comunicació diariament, el 13'9% semanlment i el 29,3
mensualment.
Les diferències entre homes i dones membres dels conjunts de rol en la seua
freqüència de contacte i comunicació amb les persones focals diu que les dones mantenen
una freqüència de contacte i comunicació diaria i els homes més semanals.
La freqüència de contacte i comunicació amb els superiors, inferiors i iguals en quant
al nivell jeràrquic diu que és major amb els inferiors i amb els iguals a nivell jeràrquic que
amb els superiors.

Lideratge:

La percepció del lideratge en tèrmins del “lideratge centrat en la tarea Vs. Lideratge centrat
en la persona”, diu que el 50'6% estàn centrats en la tarea que els líders més centrats en les
persones (15'6%); el 33'7% dels membres tenen la percepció de que els seus líders estan preocupats
per el treball com en les persones i les seues relacions. Una de cada tres persones veu al seu líder en

84 De 103
un punt d'equilibre.
La percepció del lideratfe en la organització en termes de “lideratge autoritari, participatiu o
“laissez faire”” diu que el 32'1% percep al seu líder de forma autoritaria, el 48'8% el percep
participatius i el 19% “laissez faire”. Una de cada dos persones percep el lideratge com participatiu.

El poder:

En quant al poder formal en la organització el 8'7% tenen molt poder Formal i mirant el
poder informal, podem observar com el 59,5% dels membres del conjunt exercicen aquest poder
sobre les seues persones focals; el 28'9% té bastant poder informal i soles el 11'5% té poc o res
d'aquest poder.

En quant a les relacions personals, el 44'4% mantenen bones o molt bones relacions
personals amb les seues persones focals, el 37'2% ligerament positives i el 14'8% relacions
personals de indiferència i soles el 3'6% té males relacions personals.

Capítol: 4.- Experiències relacionades amb el exercici del rol.

Conflictes

Anem a vore els conflictes al treball: el 59'5% dels membres del conjunt de rol no tenen mai
un conflicte amb la seua persona focal, el 29'6% poques vegades, el 8% bastants vegades i soles el
2'9% té moltes vegades conflictes al treball. A més, direm que el conflicte intra-emisor es baixa, el
67'6% no demanen mai a les seues persones focals coses inconpatibles o molt dificils de fer, el
28'7% poques vegades, el 2'8% bastants vegades i el 0'9% moltes vegades, per lo que hem dit que
aquest conflicte es baix.

Ambigüitats generals:

En quant a la mostra, observem com el 2'4% tenen nivells mínims d'ambigüitat de rol, el
32'1% té poqueta ambigüitat i el 65'5% estan expossats a bastant ambigüitat. Com a promedi, la
mostra presenta bastant ambigüitat.

Capítol: 5.- Els efectes del conflicte i la ambigüitat de rol

Nivell general de tensió asociada amb el exercici del rol en la mostra diu que el
11'8% no té tensió amb la seua ocupació, el 35'3% té una poca i el 9'4% té molta tensió i
ansietat asociada amb el seu rol

El nivell general de satisfacció laboral en la mostra diu que soles el 4'7% estan
insatisfets, el 45'9% estan un poquet satisfets i el 5'9% està satisfet.

En quant a la propensió d'abandonar perque es prefereix altre treball, el 67'9% no desitgen

canviar i el 32'1% sí, i perque preferixen una altra organització, el 74'1% va dir que es quedaria en
la mateixa empresa, el 25'9% que preferiria una altra. Deuriem de dir que el 32'1% que preferixen
un altre centre, no correspon al 25'9% restant que volia una altra empresa.

Els nivells d'absentisme i retards en la mostra general diu que, si preguntem els motius de
baixa justificat o injustificat, el 60% va dir que mai i el 49'4% va dir que una vegada almenys l'han
85 De 103
fet. En quant als retards, el 56'5% va dir que no arribava mai tard, el 40% va admitir que una vegada
al mes, el 8'64% entre dos i tres vegades al mes i el 1'2% arribava 4 ó 5 vegades tard al mes. Debem
de saber que no hi ha diferències entre els colectius laboras dobre el nivell de retards i tampoc sobre
faltes al treball.

Al final del quadern de camp, apareixen les diapositives que van ser exposades el dia
de la presentació.

Comentari personal:
Aquest llibre ha sigut molt enriquidor ja que analitza els diferents tipus de rol que pot
exercir una persona, en veritat, dins d'una escola o una empresa, i els possibles conflictes o
ambigüitats que poden haver-hi. Una de les coses més curioses que m'ha paregut ha sigut el
poder informal, ja que no esperava que dins d'un mateix grup, existiren més poders a part
del poder formal.
Faré referència a que els capítols 2,3,4 i 5 són un gran exemple de com analitzar dins
d'un ambient escolar el conflicte de rol i bé explicat al portar gràfiques amb les dades reals
de l'eperiment.

Exposició: Serge Moscovici

Serge Moscovici va naixer en Bràila a l'any 1925, i va fer la seua teoria de les minories
actives, que és molt important per a la comprensió dels moviments socials contemporanis.

Exposició: “Psicologia de les minories actives” Serge Moscovici (Srul Hers

Moscovici)

86 De 103
 En quant al context, tenim el de la Segona Guerra Mundial, on predomina el nazisme i el
fascisme (falta de llibertat d'expressió i anul·lació dels ciutadans a la participació). A més, va ser
internat en un camp de treballs forçosos i després, va ser lliberat pel exèrcit roig soviètic.

Es planteja la influència social des de 2 models:

– Des de una perspectiva funcionalista: que es va desenvolupar en els Estats Units, que és
estàtic i on no hi ha lloc per a les minories.
– Model genètic (S. Moscovici): és una interacció creativa de les minories en l'època de l'autor
i es produeix un canvi social.

Perspectiva funcionalista

Açí ens encontrem amb el marc social (única opció justa i vàlida) on apareixen la “font”,
que és la part activa i oberta a canvis, i “blanc”(que es la part pasiva i sotmesa a canvis, la seua
opinió no es vàlida i tenen por al rebuig), on es produeix una asimetrica, la relació és unidireccional
(no hi ha una interacció real), per lo que hi ha emissors i receptors. També apareixen els desviants,
que són aquells que es comporten de forma diferent a com està preiva.

1) La influència social té com a funció mantindre l'ordre social

– Els indivdus soles poden obeir les normes establides per la font.
– L'individu que fa diferències, suposa un obstacle per al grup, per lo que les diferències
s'eliminen (se'l fa creuere que està equivocat).

2) Les relacions de dependència determinen la importància de la influència social d'un grup

– La dependència explica els efectes de la influència.

– El rang més elevat influeix sobre el més débil, ja que la resta obeeixen per tindre
acceptació i afiliació (dependència d'afecte) i necessiten altres individus per confirmar
els seus propis judicis (dependència d'informació).

87 De 103
 3) Els processos d'influència estan determinats per la incerteza.

– Vivim en un entorn inestable.

– L'ambigüitat genera incertesa interna. Les possibles cause es que hi haja menys
estructuració d'un estímul o més complexitat d'un estímul.
– La persona sent inseguretat de les seues opinions i judicis de valers, així com de les
seues aptituts sensorials i intel·lectuals.
– Soles en el blanc.

4) Tots els processos d'influència es consideren des de l'angle del conformisme

– El conformisme és la base de la influència.

– Els factors que depenen del conformisme de l'individu són:
– Naturalesa del individu
– Presió cap a la conformitat
– Condicions internes i externes

Model genètic

– Ha desaparegut el marc cultural on soles hi ha 1 opinió vàlida

– Es considren la minoria, l'individu i subgrup en funció del impacte que pot tindre la
opinió d'un grup
– Els “emissors” i “receptors” no tenen estatus, uns actúen sobre els altres i al contrari.
– La relació és simètrica (interacció real)

1) L'influència en judicis socials

– Hi ha tendència a asimilar posicions que se situen en un mateix camp i estar en contra

del camp advers
– Prop de l'ancla—> influència per igual (conservadors i liberals moderats)
– En cas de les posicions extremes, soles un conservador extrem podrà inlfuir, mai a un
liberal estrem.

2) El canvi social igual que el control social, constitueix un objectiu d'influència

– Tendència del control social i el canvi social no actúen en el mateix sentit.

– Control soical- preferit per autoritats i majories.
– Canvi social- preferit per els individus i subgrups desviants.
– El canvi social és produeix si invertim els termes, és a dir, el blanc serà el productor de
canvis/els desviants han sigut considerants obstacles en la locomoció del grup. Quan són
objecte de canvi, és produeix el canvi social.

88 De 103
 3) Quan un individu o subgrup influeix en un grup, el principal factor de l'èxit és l'estil de
comportament

– Lligat al procés de influència

– No depén de minories ni majories i desencadena influència
– No té significació pròpia, soles en conjunt

4) Les modalitats d'influència incluen la conformitat, la normalitat i la innovació

– Conformitat: no és possible mantindre la pròpia posició

– Normalització: establir una opinió acceptable per a tots
– Innovació: transformacions. “Des de dalt” (canvis introduits per la font) i “ Des de baix”
( canvis introduits per el blanc)

Aquest llibre m'ha paregut interessant, ja que ens ha explicat que els “errors” no s'han
d'eliminar (degut a les minories desviants), al contrari, hi ha que integrar-los, que sense les minories
no hi ha progrés i que el model genètic evita les limitacions del funcional i obre víes d'accés en la
psicologia social, per lo que és massa important, sobre tot, per a aquesta disciplina.

Exposició: “El gen egoísta” 1976, Clinton Richard Dawkins

Dawkins (va naixer a l'any 1941) va ser un etòleg, zoòleg,

biòleg evolutiu i divulgador científic britànic, a més d'ateu que
considera l'educació i la concienciació per a opossar-se a la religió.

Conceptes bàsics:
– Gen: unitat evolutiva fundamental egoistes
– Els individus: màquines de supervivència autòmates
programats per a perpetuar l'existència dels egoistes
gens
– L'evolució: resultat del combat entre gens
– Els individus poden ser altruistes

C1.- Per què existeix la gent?

– Tracta el altruisme, egoísme i es fa la pregunta de si augmenten o disminueixen les
probalitats de supervivència.
– Darwinisme.
– Fa la teoria de sel·lecció de grups i es veu el gen com la unitat d'herència. El
desenvolupament requereix un temps, i deu començar des del principi de la vida.

C2.- Els replicadors

89 De 103
 – Relata l'origen de la vida, la naturalesa, la matèria tendeix a organitzar-se de
forma més estable.
– Es va formar per accident una molécula (replicadors) que competia amb la resta
de molècules per l'estabilitat, que era capç de crear còpies de si mateix.
– Amb el temps, hi havien moltes copies. Els reproductors van començar a
construirse i van forma màquines de supervivència.

C3.- Les espirals inmorals

On diu que un ésser viu és una màquina de supervivència, apariència és variada,
l'ADN és el responable de la vida, els gens són responsables de la seua supervivència i que
aquestos actúen conjuntament.

C4.- La màquina de gens

– Les primeres maquines de supervivència sols podien protegir als gens amb una
membrana
– Les plantes començen a fer la fotosíntesi
– Tenen importància les neurones en els animals i el comportament animal (tant
altruista com egoista) ve determinat pels gens i els animals poden enganyar a
altres.

C5.- Agressió, l'estabilitat i la màquina egoísta

– Màquina egoísta és capaç de realtizar qualsevol cosa per garantir el bé dels seus gens
i es fa referència a la convivència de matar o no l'individu, per si li convé o no.
– EEE és la estratègia adoptada per una població que no pot ser substituïda per una
altra estratègia.
– Comportament territorial, com seria una estratègia evolutivament estable.

C6.- Gen i parentesc

– La permanència dels gens és qui garanteixen la nostra supervivència.
– Càrrega genètica és compartida entre familiars.
– Ens explica les situacions d'altruisme entre membres de la família, encara que
existeixen falles d'altruisme.
– El pare és més vulnerable a l'engany que la mare.

C7.- Planificació familiar

– Decisió de tenir o no un fill és seguida de la decisió de cuidar-lo.
– Natalitat incontroloda imprlica una mortalitat elevada.
– Selecció de grups, tindre un caràcter permaneix en una població si beneficia als seus
portadors, independentment del benefici de l'especie.

C8.- La batalla de les generacions

– Apareix el favoritisme entre fills i es comú la mentida entre fills i mare.
– La batalla de les generacions la guanyen els fills (si ho veiem des de la base
genètica).
– Els individus, haurien de preocupar-se el dobre per ells mateixa.
90 De 103
 – Les oportunitats del gen augmenten en un cos jove.

C9.- La batalla dels sexes

– Els progenitors no comparteixen càrrega genètica, la cooperació mútua contra la
mínima inversió.
– En la naturalesa, els mascles competeixen entre ells per les femelles, ja que aquestes
són mols sol·licitades.
– Característiques de selecció sexual.
– Les paraules mascle/femella no tenen validesa general.
– Curiositat: animals marins-> la dona abandona als fills i els cuida el pare.

C10.-Tú rasca la meua esquena, jo cavalco sobre la teva

– Trau beneficis xonviure en grup.
– Possibilitat de grups amb individus dedicats a la gestació i altres dedicats a la criança.
– S'esdevé una EEE quan hi haja suficient grau de parentesc.
– Apareix el mutualisme, les dos espècies es beneficien, com els peixes que netejen la
boca a les ballenes.
– “Especulació sobre l'altruisme recíproc aplicat a la nostra pròpia especie no te fi”.

C11.- Memes, els nous replicadors

– La nostra espècie és única? Sí, per la majoria de les característiques inusitades en
l'home es deuen a la cultura.
– Els memes son les unitats teòriques d'informació cultural que es transmeten d'un
individu a un altre.
– Els memes i els gens són replicadors, inconscients i cecs.

C12.- Els bons xics acaben abans

– Bons xics: aquells que tenen una actitut altruista cap a altres membres del grup.
– Exposa jocs d'estratègia.
– La posició de rencor, sol guanyar.
– Els que cooperen o empraven normalment l'engany solien perdre.

C13.- El llarg braç del gen

– Els gens es poden expandir fora del propi cos.
– Apareixen els paràsits (poden acabar integrant-se amb l'individu que parasiten).
– Síntesi dels productes és un procés en cadena.
– Volen perdurar al llarg del temps.

Aquest llibre pareix interessant, ja que conta el desenvolupament de les espècies, des
de el seu origen, fins i tot, com actualment, anem evolucionant segons els gens que
s'aconseguixen reproduir. També parla sobre els comportaments de les espècies que el
afavoreixen a l'hora de perdurar en el temps i els que no.

91 De 103
Exposició:

92 De 103
93 De 103
94 De 103
95 De 103
96 De 103
97 De 103
98 De 103
99 De 103
100 De 103
101 De 103
102 De 103
103 De 103