Breu introducció a la

psicologia social i els

seus corrents
PID_00286579

Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse

Temps mínim de dedicació recomanat: 1 hora

CC-BY-NC-ND • PID_00286579 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse

Doctor en Psicologia Social per la

Universitat Autònoma de Barcelo-
na (UAB). Professor titular del De-
partament de Psicologia Social i co-
ordinador del màster en Recerca i
Intervenció Psicosocial de la matei-
xa universitat. També és professor
col·laborador de la Universitat Ober-
ta de Catalunya (UOC) des de 1995
i autor de diversos materials docents
d’aquesta universitat. Es dedica als
estudis socials de la ciència i de la
tecnologia amb perspectiva de gè-
nere i està interessat en la producció
científica autoetnogràfica.

L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

pel professor: Josep Vivas Elias

Primera edició: febrer 2022

© d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Autoria: Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse
Producció: FUOC

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Creative Commons
de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls
públicament sempre que en citeu l'autor i la font (Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i
no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

Índex

Introducció.................................................................................................. 5

1. Psicologia social psicològica........................................................... 7

2. Psicologia social sociològica........................................................... 8

3. Psicologia social construccionista................................................. 9

4. Exemple de com s’aborda la sexualitat des de les tres

perspectives de la psicologia social............................................... 10
4.1. Psicologia social psicològica i sexualitat ..................................... 10
4.2. Psicologia social sociològica i sexualitat ..................................... 11
4.3. Psicologia social construccionista i sexualitat ............................ 12

Resum............................................................................................................ 15

Bibliografia................................................................................................. 17
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 5 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

Introducció

Psicologia�social�o�psicologies�socials?

Dit pel broc gros, el camp d’interès de la psicologia social com a disciplina
és la relació entre les persones i entre les persones i la societat, és a dir, que
aquesta estudia el que ens passa a les persones quan ens ajuntem amb d’altres,
la qual cosa és bàsicament sempre. Ara bé, ja deveu saber que la psicologia no
és una ciència..., sinó moltes, i el mateix passa amb la psicologia social. Així
doncs, per poder entendre bé què és la psicologia social podem preguntar-nos
quantes ciències anomenades psicologia social hi ha i quines són.

Perquè ho entengueu bé començaré fent una mica de volta. Assumim que to-
ta ciència està formada per diferents corrents de pensament. Les ciències mal
anomenades «dures», com la física o la biologia, també en tenen, ja ho sabeu,
però per no anar massa lluny i si ens acostem a les ciències socials, segur que
deveu haver sentit parlar de funcionalisme, evolucionisme, individualisme,
estructuralisme, etc. En una ciència, cada corrent és una manera de veure un
problema determinat i cada corrent és, per tant, una manera de fer-se pregun-
tes concretes sobre el seu objecte d’estudi.

En psicologia la cosa està clara: tenim psicologia conductual, psicologia cogni-

tiva, psicoanàlisi, psicologia humanista, etc. Cada corrent es fa unes pregun-
tes i n’elabora les respostes en funció del marc teòric que s’ha construït per
a si mateix. Per exemple, si agafem un concepte de la psicologia que segur
que us sona, l’inconscient, podem constatar que per a la psicoanàlisi és bàsic
estudiar-lo, però no ho és tant per a la psicologia cognitiva, on és important
però s’entén de manera del tot diferent, i en canvi és residual en psicologia
conductual. Això vol dir que des de cada marc teòric no ens fem les mateixes
preguntes sobre l’inconscient, entre altres coses perquè ni tan sols compartim
la mateixa idea del paper i de la importància que té, de què és o com és aquest
inconscient, ni de com es pot conèixer. Certament, hi ha un consens sobre
l’existència de l’inconscient als països occidentals, però és un fenomen cultu-
ral i l’inconscient és un constructe, pensar que existeix ens ajuda a resoldre
problemes, i de vegades en provoca d’altres. Tots els conceptes científics són
constructes que ens ajuden a pensar.

Com que en el món occidental la ciència, entesa com una institució, és en la

pràctica la que gaudeix del consens que la fa productora de veritats, finalment
és el coneixement científic allò que determina com afrontem la realitat i, de
fet, fins i tot el que considerem real. Per aquesta raó és molt important enten-
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 6 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

dre els corrents que conformen cada disciplina, reconèixer en quin corrent
s’ubiquen els i les autores que llegim (i el professorat que ens fa les classes) i
en quin corrent t’ubiques com a (futur o futura) professional de la psicologia.

He fet una petita volta, però ara arribo a la psicologia social, que és el que ens
ocupa. Els diferents corrents de la psicologia social es poden agrupar en tres
perspectives (Ibáñez, 2003):

1) la psicologia social psicològica (PSP),

2) la psicologia social sociològica (PSS) i
3) la psicologia social construccionista (PSC).

Cada perspectiva respon a tradicions diferents de pensament i són maneres

diferents de mirar i de veure. Una manera fàcil de començar a entendre-ho
és pensar que cada perspectiva sorgeix històricament en llocs diferents: la psi-
cologia�social�psicològica, com diu el seu nom, sorgeix en departaments de
psicologia social vinculats a les facultats de psicologia, mentre que la psicolo-
gia�social�sociològica, com també diu el seu nom, sorgeix en departaments
de psicologia social vinculats a les facultats de sociologia. La psicologia�social
construccionista sorgeix com a crítica de la psicologia social psicològica en
algunes facultats de psicologia i s’inspira en la psicologia social sociològica,
però afegint a les seves premisses alguns elements que veurem més endavant.

És important que entengueu que cada perspectiva mira, i per tant veu, la re-
alitat psicosocial amb unes ulleres conceptuals pròpies, elabora preguntes en
funció d’aquests conceptes i crea i interpreta les respostes que aquests possi-
biliten.
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 7 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

1. Psicologia social psicològica

Quan parlem de psicologia social psicològica, cal saber que hi ha diferències

essencials entre els corrents de pensament que comparteixen aquesta perspec-
tiva. La psicologia social psicològica està formada principalment pels corrents
tradicionals de la psicologia:

• conductual,
• cognitiu i
• psicoanalític.

Això fa que puguem trobar definicions diferents de psicologia social en funció

de cada corrent. Per exemple, una persona psicòloga social�conductista segu-
rament definiria la seva disciplina com «la ciència que explica la naturalesa
i les causes de la conducta de les persones quan estan en situacions socials».
En canvi, una persona psicòloga social�cognitivista ho matisaria dient que la
psicologia social és «la ciència que explica com els pensaments, sentiments i
comportaments de les persones estan influïts per la presència real o imaginària
d’altres persones». Mentre que una persona psicoanalista�social preferiria dir
que és «la ciència que estudia el conflicte entre individu i societat». Tot i que,
com ja veieu, són corrents molt diferents, si ens els mirem des de la psicolo-
gia social, comparteixen alguns pressupòsits comuns: el més important és que
conceptes com individu i societat són fenòmens diferents i, com a professionals
de la psicologia que són, la part que els preocupa d’aquesta dualitat és més
que res l’individu.
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 8 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

2. Psicologia social sociològica

La psicologia social sociològica és principalment el corrent anomenat interac-

cionista simbòlic de la sociologia. La psicologia social sociològica no és tan di-
versa (entre altres coses perquè és més minoritària, i com menys gent hi ha en
un tema menys possibilitats que sorgeixin corrents de pensament) i està for-
mada per l’interaccionisme simbòlic, tant de l’escola de Chicago com d’Iowa
(que ara no fa el cas diferenciar). La idea bàsica de l’interaccionisme�simbòlic
és que les persones «interaccionem» (duem a terme accions conjuntes) i ho
fem mitjançant símbols (llenguatge verbal i de gestos), és a dir, compartint
significats.

Des de la perspectiva de la psicologia social sociològica, la psicologia

social es definiria com «la ciència que es preocupa per les relacions entre
individu i societat i les seves determinacions mútues».

Es considera que les persones entrem en situacions socials, habitualment pre-

definides, amb un rol social determinat, és a dir, amb unes expectatives del
nostre comportament que condicionen les nostres accions. Tanmateix, ho fem
com a intèrprets actius d’aquesta situació, dels objectes i de les persones que la
conformen, i en negociem el significat i podem, per tant, modificar-les. Com
veieu, també parteix del pressupòsit que individu i societat són fenòmens di-
ferents, però ara el focus no és l’individu, sinó les interaccions entre els indi-
vidus i la societat com a col·lectiu o estructura present prèvia com a marc en
el qual tenen lloc les relacions entre les persones.
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 9 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

3. Psicologia social construccionista

La psicologia social construccionista és molt diversa i agrupa diferents cor-

rents de pensament postmoderns (epistemologia feminista, corporeïtat, pen-
sament decolonial, anàlisi del discurs, postestructuralisme, teoria de l’actor-
xarxa, posthumanisme, etc.). La idea bàsica de la qual parteix és que la realitat
(incloent-hi les persones) és una construcció social i que no existeix fora de
les nostres pràctiques socials, culturals i lingüístiques i, per tant, el que cal es-
tudiar són aquestes pràctiques i les veritats que produeixen, que són allò que
condiciona la nostra vida.

Des de la perspectiva de la psicologia social construccionista, la psico-

logia social es definiria com «la ciència que estudia la construcció, el
manteniment i el canvi de la realitat».

Aquesta mirada esborra els límits entre individu i societat, però no és que con-
sideri que ambdós fenòmens es determinen mútuament, sinó que directament
no són dos fenòmens diferents.

Fixeu-vos que aquesta és una psicologia social que també és una crítica social:
si la realitat és construïda, podem preguntar-nos com en construïm una altra.
Com diu Tomás Ibáñez, autor construccionista (Domènech i Ibáñez, 1998, p.
21):

«La psicologia social [és una] ciència històrica i crítica, contextualitzada i en una cultura
determinada. [...] [C]al comprendre aquesta, més aviat, com una disposició, una sensi-
bilitat especial que ens fa apostar per l’elaboració de teories generatives, de teories que
qüestionen les assumpcions dominants de la cultura i que propicien la reconsideració de
tot allò que se’ns presenta com a evident, generant d’aquesta manera noves alternatives
d’acció social».
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 10 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

4. Exemple de com s’aborda la sexualitat des de les

tres perspectives de la psicologia social

L’exemple parteix de la idea que les perspectives es diferencien per les pregun-
tes que es formulen i que volen respondre. Per tant, ens és més útil fixar-nos en
les preguntes que es fan, que no pas en quines respostes o quin coneixement
ens proporcionen. Desenvoluparé l’exemple a partir de la sexualitat, perquè és
un fenomen que barreja components biològics, psicològics i socials i que, per
tant, ens farà prou servei per delimitar l’àmbit específic de la psicologia social.

4.1. Psicologia social psicològica i sexualitat

Les preguntes típiques que els psicòlegs i les psicòlogues socials que treballen
en aquesta perspectiva se solen fer són les següents:

• Com aprenen les persones què i qui els agrada i què i qui no?
• Com adquireixen les preferències sexuals?
• Quines experiències les han fet com són?
• Qui les ha influenciat en el que pensen de la sexualitat?
• Com controlen, o no, els seus desitjos?

Observeu-les bé, segurament semblen preguntes de sentit comú que us heu

plantejat alguna vegada, però la veritat és que no són de qualsevol sentit co-
mú, sinó del sentit comú d’occident en els segles XX i XXI. Són preguntes so-
bre els individus i, en tot cas, sobre com altres individus els influencien. Per
respondre-les cada corrent utilitzarà el seu bagatge teòric.

Per exemple, la psicoanàlisi freudiana parla d’instint (l’eros, l’instint de

l’amor, i el tànatos, l’instint de la destrucció o de la mort) i, per tant, pressupo-
sa uns fenòmens bàsics que expliquen la nostra conducta i poden ajudar-nos
a trobar les respostes a aquestes preguntes. El que caracteritza la psicoanàlisi
és precisament aquesta tensió dinàmica entre l’instint individual i el poder
repressiu de la societat, que es fa especialment patent en la sexualitat. Per tant,
per respondre aquestes preguntes la psicoanàlisi se centrarà en el paper de les
experiències infantils i dels vincles que creem amb les figures materna i pa-
terna per tal d’anar superant una sèrie d’etapes sexuals (oral, anal, etc.) que
ens duen a l’edat adulta, en la qual la societat ja s’ha superposat als instints
individuals.

De manera semblant, i alhora radicalment diferent, el conductisme ens diu

que naixem pràcticament en blanc, només amb dos instints bàsics, la cerca
del plaer i la fugida del dolor, i que ho aprenem tot per mitjà de l’associació
d’estímuls i d’estímuls i respostes (condicionaments clàssics i condiciona-
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 11 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

ments instrumentals, respectivament) que es crea en virtut de càstigs i de re-

compenses. Fixeu-vos, doncs, que és una teoria de l’aprenentatge que buscarà
quines associacions han acabat condicionant la nostra sexualitat.

El cognitivisme, que és una teoria sobre les maneres internes que tenim de
processar la informació que ens arriba de l’exterior, es preguntarà com agru-
pem els diferents estímuls o les diferents informacions en categories i com
utilitzem esquemes per processar-les (decidir a quines cal estar atents, quines
cal recordar i quines oblidar), i si les processem amb precisió o de manera es-
biaixada en funció de creences anteriors. En aquest sentit, es preocuparà pels
guions que ens orienten i pels biaixos i els prejudicis en matèria sexual, en
com els hem après i com condicionen la nostra conducta sexual.

Ara fixeu-vos en aquest detall: els corrents dins de la psicologia social psicolò-
gica comparteixen preguntes però no respostes; una psicòloga psicoanalista,
una psicòloga conductista i una psicòloga cognitivista es pregunten el mateix,
però respondran de manera radicalment diferent. La primera buscarà les arrels
de la sexualitat en la dinàmica entre instints i vincles primaris, la segona, en
els càstigs i en les recompenses que hem rebut i la tercera, en les creences que
sostenim. La qüestió és: si són tan diferents per què les englobem totes en una
mateixa perspectiva? Doncs perquè, si us hi fixeu, totes es preocupen bàsica-
ment per processos individuals que tenen lloc a l’interior de l’individu.

Des de la psicologia social psicològica, el comportament s’origina en

l’individu sense gaire consideració del context sociohistòric en què
es produeix (el context social es redueix en aquest cas a les persones
que ens envolten i al paper que tenen a l’hora d’influenciar-nos o
d’ensenyar-nos alguna cosa).

Cada individu és únic i està determinat per la seva experiència individual de

relació amb altres éssers tan únics i individuals com ell. Així, la psicologia so-
cial psicològica es preocupa per les influències entre individus, tal com podeu
constatar si torneu més amunt, a la definició de psicologia social de la qual
parteix aquesta perspectiva.

4.2. Psicologia social sociològica i sexualitat

Per continuar amb l’exemple, les preguntes sobre la sexualitat que se solen fer
des de la psicologia social sociològica són les següents:

• Quina vivència de la sexualitat permet aquesta societat?

• Què es considera normal i què no?
• Quines normes regulen el desig i les pràctiques sexuals?
• Quins rols sexuals assigna a les persones?
• Com es generen els significats sobre la sexualitat?
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 12 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

• Quines situacions, moments, espais, vestits, gestos o paraules són inter-

pretats com a «sexuals»?

Observeu la diferència amb les preguntes anteriors? En aquest cas, segueix ha-
vent-hi una preocupació per l’individu, però la possible resposta es focalitza
en la societat, és a dir, no es considera que primer hi hagi individus i que
aquests després es relacionin per tal d’influenciar-se els uns als altres (cas de
la psicologia social psicològica), sinó que es considera que cap individu no
parteix de zero perquè tothom viu en un món que ja ha estat predefinit abans
de la seva arribada i on les coses ja tenen sentits�preestablerts. L’ésser humà
orienta activament les seves accions envers les altres persones i els objectes
en funció del que signifiquen socialment, però alhora el significat d’aquestes
coses es modifica com a conseqüència de la interacció social. En aquest sentit,
quan les persones entrem en una situació amb altres persones, negociem (en
general de manera implícita) una definició d’aquesta situació, i això inclou què
signifiquen els participants i els objectes i les normes relacionals que cal apli-
car. El resultat de la negociació acostuma a ser la reproducció dels significats
habituals de la societat, però també pot acabar en noves interpretacions. És
per aquesta raó que les preguntes sobre la sexualitat que volem respondre fan
referència a la comprensió de què es considera normal (és a dir, que s’adequa a
una norma creada per convenció social a la qual es pressuposa que cal obeir) i
què interpretem les persones com a «sexual» (per exemple, els pits de les dones
però no els dels homes, etc.).

L’interaccionisme simbòlic va sorgir com a crítica a la concepció reduccionista

de l’ésser humà que oferia el conductisme, i que era el corrent dominant en el
món de la psicologia científica de la primera meitat del segle XX. Des d’aquesta
mirada, la persona és un interpretador actiu del món que l’envolta, de les altres
persones i d’ell mateix.

Des de la psicologia social sociològica, la persona és una entitat dinàmi-

ca i no està determinada per les experiències infantils o pels seus apre-
nentatges, sinó que canvia quan la societat canvia (i alhora ajuda a can-
viar-la).

En la psicologia social sociològica, la interacció social i la dimensió social es

prenen com a unitat d’anàlisi i s’estudien sobretot les característiques de la
vida col·lectiva i la seva repercussió en la conformació de les persones.

4.3. Psicologia social construccionista i sexualitat

Per acabar, el construccionisme social (psicologia social construccionista) es

preguntaria per exemple:

• Hi ha una sexualitat universal, bàsica o natural?

CC-BY-NC-ND • PID_00286579 13 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

• Què es considera sexualitat i què no en un determinat context històric i

cultural?
• Com canvien les pràctiques sexuals al llarg de la història?
• Quins discursos circulen avui en dia sobre la sexualitat, les pràctiques se-
xuals i el desig?
• Quins són els seus efectes?
• Quins efectes ha tingut parlar de sexualitat «normal» o «natural»?

La psicologia social construccionista no focalitza ni l’individu ni la societat

(no és un punt mitjà entre psicologia social psicològica i psicologia social so-
ciològica, sinó un punt i a part) perquè considera que tant individu com soci-
etat (com sexualitat) són conceptes, idees, construccions socials, producte de
les pràctiques relacionals de les persones i que no existeixen realment fora de
les pràctiques lingüístiques en les quals se’ls dona vida.

Des de la psicologia social construccionista, la idea d’individu que man-

tenim simplement forma part del sentit comú de la nostra època en la
part del món que habitem; de la mateixa manera que la idea de societat
és simplement un concepte desenvolupat en un context cultural con-
cret.

Individu i societat no són conceptes realment necessaris, no sempre han tingut

el mateix sentit ni han servit per descriure els mateixos fenòmens, i podem
imaginar perfectament cultures que no les utilitzin per a res.

A partir d’aquesta premissa, el construccionisme social reprèn i assumeix les

mateixes propostes de l’interaccionisme simbòlic, però afegeix alguns ele-
ments:

1) Afirma que el llenguatge i el món simbòlic conformen la realitat (en aquest

sentit «realitat» i «realitat coneguda» és el mateix).

2) Entén que les descripcions i les explicacions que les persones fem del món
són accions socials (és a dir, que tenen efectes sobre el món).

3) Posa èmfasi en el paper de les pràctiques socials com a accions que estruc-
turen el món i en el caràcter plenament històric de totes les produccions hu-
manes, inclosa la persona mateixa.

4) Afirma que les nostres categories de comprensió del món, incloses les cien-
tífiques, també són constituïdes socialment.

Com veieu, formular-se aquestes preguntes ja implica pensar que la sexualitat

té un caràcter polític per a la psicologia social construccionista. El terme polític
s’ha d’entendre en un sentit ampli: allò que es relaciona amb la gestió o amb
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 14 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

la regulació de la societat. Per al construccionisme, la sexualitat té un caràc-

ter polític perquè aquesta perspectiva recull la premissa feminista que diu que
«allò personal és polític» (com bé saben dolorosament les dones), és a dir que
no hi ha una frontera entre el món privat (suposat terreny de la psicologia)
i el món públic (suposat terreny de la sociologia). Les nostres pràctiques pri-
vades són acordades, negociades, apreses, enteses, etc. en l’àmbit públic de la
relació amb les altres persones que es produeix en una època i en una societat
concreta, estructurada mitjançant relacions de poder diverses. La sexualitat,
per tant, és un fenomen històric que es dona localment en cada moment i en
cada cultura de maneres diferents, si és que es dona.
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 15 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

Resum

En resum, la diferència entre aquestes tres perspectives radica en el fet que

cadascuna es fa preguntes diferents, ja que les preguntes possibles depenen de
la manera com entenen la relació entre l’individu i la societat. En canvi, tots
els corrents dins d’una perspectiva es fan el mateix tipus de preguntes, però
hi responen de maneres molt diverses.

Tot seguit, una manera d’entrenar-se és mirar d’adaptar aquest joc de pregun-
tes que us he posat sobre la sexualitat canviant la paraula per un altre concep-
te del vostre interès: joventut, immigració, vellesa, dona, tecnologia, drogues,
feina, trastorn mental, etc.

Ara, quan llegiu algun text sobre qualsevol tema psicològic del vostre interès,
pregunteu-vos, en primer lloc, des de quina perspectiva està escrit. Això us
ajudarà a pensar si les preguntes que s’hi formulen són les que us interessen o
si altres preguntes són possibles canviant de perspectiva.
CC-BY-NC-ND • PID_00286579 17 Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents

Bibliografia
Referències bibliogràfiques

Domènech, M. [Miquel], Ibáñez, T. [Tomás]. (1998). La psicología social como crítica. Anth-
ropos, (177), 12-21.

Ibáñez, T. [Tomás]. (2003). El com i el per què de la psicologia social. A Ibáñez, T. [Tomás]
(coord.). Introducció a la psicologia social (pp. 51-90). Editorial UOC.

Bibliografia recomanada

Álvaro, J. L. [José Luis], Garrido, A. [Alicia]. (2003). Psicología Social. Perspectivas psicológicas
y sociológicas. McGraw-Hill.

Burr, V. [Vivien]. (1996). Introducció al construccionisme social. Editorial UOC / Proa.

Collier, G. [Gary], Minton, H. L. [Henry L.], Reynolds, G. [Graham]. (1996). Escenarios y ten-
dencias de la Psicología Social. Tecnos.

Ibáñez, T. [Tomás]. (1990). Aproximaciones a la Psicología Social. Sendai.

Ibáñez, T. [Tomás]. (2003). El com i el per què de la psicologia social. A Ibáñez, T. [Tomás]
(coord.). Introducció a la psicologia social (pp. 51-90). Editorial UOC.