PSICOLOGÍA

1_ TEORIES I TENDÈNCIES EN PSICOLOGIA

Neix a finals del s. XIX a Alemanya.

Comencen a aparèixer escoles que comencen a estudiar la psicologia amb perspectives i teràpies diferents. Hi
han teories, mètodes, teràpies.

Podem distingir 2:
1. Es considera que a finals del S. XIX i principis del XX van sorgir 3 escoles clàssiques.
- Gestalt
- Conductisme
- Psicoanálisis
2. A partir de la 2na guerra mundial:
- psico. cognitiva
- constructivisme
- psico. humanista
- programació neurolingüística
- psico. sistèmica

1.1. Primera etapa:

1.1.1. La gestalt o teoría de la forma:

‘’El tot és més que la suma de les parts’’

Neix a Austràlia (finals del S XIX i començament del S. XX)

Estudia els problemes de la percepció i considera que els problemes de la conducta s’ha d’enfocar de manera
global.
En els seus orígens van estudiar la manera (o lleis) mitjançant les les quals els ésser humans perceben la
realitat.

L’esser huma es concebut com:

Una globalitat que integra el cos i la ment.
A més considera que no coneixem de manera aïllada, sinó que tendim a organitzar els fenòmens per donar-li
sentit o significat.
L'ésser humà està relacionat amb l’ambient i intenta aconseguir un equilibri per mitjà de l’adaptació a aquest
ambient exterior.
(homeòstasi → equilibri)
Per ells una persona sana és la que pot satisfer les seves necessitats fisiològiques i psicològiques amb la seva
interrelació amb l’ambient.

1.1.2. El conductisme:

Només es pot analitzar la conducta observable.

Començament del S.XX

Vol transformar la psico. en una ciència. Només ha d’estudiar les conductes que es poden observar.
Estudien els mecanismes d'aprenentatge. És a dir, quin tipus de respostes es donen davant de determinats
estímuls.
Va començar amb uns experiments amb gossos, duts a terme per Pavlov.
Skinner va experimentar amb rates.

El conductisme s’ha aplicat a l'àmbit educatiu, la conducta humana i als processos d’aprenentatge
Pavlov va guanyar el premi nobel en fisiología.

Problemes del conductisme:

no té en compte les emocions, afectes o motivacions.
LEs teràpies conductistes tracten de resoldre problemes en les relacions socials (agorafobia)

1.1.3. La psicoanàlisis:

‘’L’inconscient regula la nostra conducta’’

La va elaborar Freud.
És una teoría sobre la conducta humana que es fonamenta en el concepte de l’inconscient.
La nostra conducta es regulada o determinada pero una part oculta de la nostra personalitat anomenada
inconscient.

A partir de la concepció de inconscient van crear una teoria de la personalitat i una explicació de la conducta
humana.
Va disenyar un mètode terapèutic i ba analitzar el paper del somnis com a mitja per conèixer l’inconscient.
La psicoanálisis a influir en el món de l’art, la literatura, el cinema, etc..
I han donat lloc a una teoria sobre la cultura i la societat.
Fan servir test projectius (test de Rorschach)

Es projecta l’inconscient, és explorar la personalitat.

Psicoanalistes:
- Carl Gustav Jung
- Anna Freud
- Melanie Klin (autisme)

1.2. Segona etapa:

1.2.1. Psicologia humanista:

‘’la psico. ha d’ajudar en el desenvolupament i el creixement de les persones’’

-1950- 1960. S.XX

Sorgeix com alternativa al conductisme i a la psicologia ortodoxa o tradicional.

es centra en l'ésser humà i a la filo existencialista.

El seu objectiu és que les persones es desenvolupin i augmenti el seu benestar i consciència sobre elles
mateixes.
Pren com a base les oportunitats de millorar que té la persona i el concepte d'equilibri i de salut psicologica.
Analitzar les motivacions per les quals actuen les persones i els mecanismes que utilitza per decinir els seis
onjestios vitals.
Desenvolupa una terapia centrada en la persona.
Un dels conceptes clau de la psico. humanista és el de la autenticitat.

1.2.3. Psicologia cognitiva:

‘’El pensament regula la conducta’’

inicia al 1956

Critica el conductisme (en part)

influències: estudis sobre el llenguatge de Noam Chomsky.
- La rev. informàtica
- estudis de neurofisiologia.

Consisteix en l’estudi dels processos intel·lectuals tals com la percepció, l’atenció, la memòria, el llenguatge i
el raonament.

També es considera com una orientacio psicologica.

Considera que les procesos cognitius son semblants funcionament d’un ordinador.
La terapia cognitiva consisteix en el canvi dels pensament que porten a conductes errònies.
Quan aquesta psico. la servir elements del conductisme es parka de psico. cognitiuconductual.
Representants:
- George A. Miller (1920)
- Eugene Galanter (1924)
- Karl Pribram (1919)
- Albert Ellis (1913- 2007)
- Albert Bandura (1925)

1.2.3. Programació neurolingüística (PNL):

‘’Les persones actuen d’acord amb uns patrons mentals’’

Principis dels anys 70 a EE.UU.

Explica com es comuniquen i relacionen les persones i de quina manera es pot millorar aquesta comunicació.
Influencies:
- Psicoanálisis
- gestal
- conductisme
- perspectiva sistèmica
- constructivisme
Analitza les creences de les persones i com afecten a la conducta.
Partit de determinats programes mentals (es manifesten a través del pensament i llenguatge) que defineixen la
seva conducta.

1.2.4. El constructivisme:

Jean Piaget (1896. 1980):

Ha estat el psicòleg constructivista mes influït.
Va analitzar i comprende com els infants construeixen la realitat i creen els seus conceptes fonamentals, així
com la manera com aquests desenvolupen la seva inteligencia i el llenguatge

George Kelly (1905- 1967).

Aplicació en l'àmbit de la personalitat i la psicoterapia.
Els pacients elaboren la realitat (és a dir, organitzen les seves vides, relacions i creences) a partir de com siguin
elavorats aquests constructes, la vida serà equilibrada o conflictiva.

Els pacients ha de aprendre consendia d’aquest constructes per triar-ne els millors i més útils per a la seva
vida.

1.2.5. L’enfocament sistèmic:

‘’la conducta de les persones s’explica de les seves relacions ambs els altre i amb l’entorm’’
començament (1950).
Pre com a base les relacions, el context i la posició que la persona ocupa aquest context.
S'inspira en la filo del llenguatge i psico. constructiva.
Considera dintre de l'àmbit familiar de les relacions que estableix amb els diferents membres.

Un sistema és una xarxa de relacions que té un determinat equilibri, s’organitzen els determinants sistemes de
relacions tant de subjecte amb els membress, familiars, com el dels membres amb el subjecte.
S’aplica també a l'àmbit laboral i educatiu.

2_ LA PSICOPATOLOGIA I LES TERÀPIES

2.1.El concepte de malaltia o trastorn mental:

Els metges no dubten a l’hora de definir una malaltia des d’un punt de vista físic. Els psicòlegs no es posen
d’acord quan es tracta d’una malaltia mental.

Tradicionalment les persones que patien un trastorn mental eren considerades “boges”. La bogeria era el
resultat de:
- influències obscures,
- del mal,
- o del pecat.

Finals del s. XIX

Es va considerar el trastorn mental com una malaltia i que aquesta es podia curar.
Definició de trastorn o malaltia mental:
Alteració de tipus emocional, cognitiva (del pensament) o conductual, és a dir, del comportament en què
queden afectats processos psicològics bàsics que 🠞 dificulten l’adaptació de la persona a l'entorn cultural i
social.

No hi ha un límit clar entre salut mental i malaltia mental.

Una malaltia mental rep també el nom de psicopatologia.

Hi ha molts tòpics sobre què és una malaltia mental:

Una malaltia mental no significa:
- Menor capacitat intel·lectual;
- No és sempre irreversible;
- No és mortal;
- No és contagiosa;
 - No és sempre hereditària;
- No és fruit d’un culpa o càstig;
- No és permanent en la vida de l’individu un cop adquirida.

Causes:

A). Fisiològiques

És a dir, provinents d’una alteració de la química del cervell o lesions cerebrals degudes a:
- Lesions o accidents,
- Consum de drogues,
- Malalties físiques (tumor cerebral, alteracions en neurotransmissors).

B). Predisposició genètica hereditària

Repetició d’una malaltia en una família

C) Factors socials, ambientals, culturals i educatius

- Influència rebudes durant l’educació

- Conductes o influències en un entorn cultural donat;
- Conflictes o influències de la família, amistats o altres persones;
- Circumstàncies socials;
- Experiències traumàtiques;
- Influències d’un grup o una secta.

2.2. Tipologies d’algunes psicopatologies:

Es classifiquen prenen com a base:

A). El sistema de diagnòstic psiquiàtric proposat per L’Associació Americana de Psiquiatria (American
Psychiatric Association), conegut com a DSM-V (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals,
Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders).

B). Classificació de l’Organització Mundial de la Salut, és a dir, la Classificació Internacional de Malalties

anomenada CIE-10. (Clasificación Internacional de Enfermedades = CIE)

Les dos classificacions són similars.

Emil Krapelin(1856-1926)
Eugen Bleuler(1857-1939)
2.3. Definició d’algunes psicopatologies:

2.3.1.Esquizofrenia:

Trastorn psicòtic que implica un desordre cerebral d’aparició aguda i gairebé sempre reversible, però que a la
llarga pot arribar a deteriorar la capacitat de les persones per:
- pensar,
- dominar les seves emocions,
- prendre decisions i
- relacionar-se amb els altres.

Psicosi és un terme psiquiàtric genèric que designa un estat mental en què el pensament i la
percepció estan severament deteriorats.

Els símptomes de les fases agudes solen ser:

- Deliris: idees falses que l’individu creu cegament, com que és perseguit i vigilat,etc.;
- Al·lucinacions: percep coses, sons o sensacions que en realitat no existeixen;
- Conductes extravagants.

2.3.2. Parafrènia:

(semblant a l’esquizofrènia) però sense un deteriorament de la personalitat

2.3.3. Trastorns de la personalitat:

Alteracions de:
- la manera de ser pròpia de l’individu,
- de la seva afectivitat i
- de la seva forma de viure i
- de comportar-se

que es desvien d’allò que és normalment acceptable en el seu entorn i la seva cultura.
Tipus:

A). Personalitat paranoide: persones que mostren gran desconfiança i recel cap a tot el que les envolta;

B). Personalitat esquizoide: persones introvertides, que eviten el contacte social i no expressen emocions;

C). Personalitat obsessiva: persones rígides, perfeccionistes, escrupuloses, etc.

2.3.4. Depressió:

Trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per:

- una tristesa profunda i immotivada;
- una disminució de l’activitat física i psíquica;
- falta d'interès o plaer en quasi totes les activitats;
- sentiment d’impotència,
- falta de valor i esperança;
- sentiments de culpa,
- plor incontrolable,
- irritabilitat
- pensaments sobre la mort o intents de suïcidi.

És una de les malalties mentals més comunes.

2.2.5. Ansietat, fòbies i trastorn obsessivocompulsiu:

Presència incontrolada de preocupacions excessives i desproporcionades, acompanyades, en general, de

símptomes físics com a ara sudoració, nerviosisme, palpitacions, inquietud, etc.

2.2.5.1.Fòbies:
Temor irracional molt intens i angoixant a determinades persones, coses o situacions, que generen
comportament d’evitació. Es tracta d’una por irracional davant d’una situació que no justifica aquella por.
- Aracnofobia
- Aerofòbia
- Agorafòbia
- Claustrofobia

Tipus de Fòbies:

A). Fòbies socials: por a reunions o a grans grups de persones;

B). Agorafòbia: als espais oberts;

C). Claustrofòbia: als espais tancats.

2.2.5.2. Transtorn obssessiucompulssiu:

Trastorn d’ansietat caracteritzat per la presència d’obsessions (idees i pensaments de caràcter persistent que
l’individu reconeix com a intrusos i absurds, i que causen malestar i ansietat) que la persona intentarà mitigar
amb les compulsions
(comportaments o actes mentals de caràcter recurrent).

2.2.5.3.Anorèxia i bulímia nerviosa:

Anorexia:

Trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per un rebuig a mantenir un pes corporal mínim
normal, per:
- una por intensa a guanyar pes i
- una alteració significativa de la percepció de la forma i les dimensions del cos.

Les persones amb anorèxia deixen de menjar i, malgrat que es van aprimant fins a nivells perillosos per a la
seva salut, continuen creient que són obeses.

És una malaltia que afecta especialment les dones d’entre 12-20 anys.

Conductes anorexiques i bulimiques:

Molt diverses, ara bé, té un component psicosocial important
- Model de bellesa,
- Conflictes familiars,
- Perfeccionisme,
- Crítiques dels altres al propi cos, etc.

Bulimia nerviosa:

Aparició d’episodis incontrolats d’alimentació excessiva (farts de menjar), seguits normalment de:
- Purgues
- autoinducció al vòmit
- dejunis o
- exercici intents per controlar el pes.

Conducta contradictoria entre el fet de menjar en excés i un control posterior, també excessiu, del pes i la
figura corporal.
S’avergonyeix del que fa, cosa que li genera una forta sensació de culpa i ansietat.
No es coneixen les causes amb certesa, però estan relacionades amb l’anorèxia.
Es dóna habitualment en dones adolescents.