HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

1. Competències


- Conèixer els diferents enfocaments i tradicions teòriques que han contribuït al
desenvolupament històric de la psicologia, així com també la seva influència en la
producció de coneixement i en la pràctica professional.


- Llegir bibliografia original d’autors rellevants de la psicologia, comprenent les seves

aportacions a l’àmbit científic i aplicat. 


- Analitzar la presència de la psicologia en el nostre entorn i la seva interrelació amb la

cultura i la societat.


2. Programa

- Els orígens de la psicologia. La psicologia de la Gestalt

- Psicoanàlisi
- Conductisme i neoconductisme
- Humanisme
- Cognitivisme
- Teories sistèmiques
- Psicologia: situació actual i perspectives de futur

3. Avaluació

• Apuntar-se en grups (3-4 persones) a preparar les LECTURES o a buscar material

sobre “Cóm viure” (PSICÒLEGS als MITJANS de COMUNICACIÓ):

• https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/d/1GgpTRNQvn4sKOF-
LMic1ytN61tSwCy7FeUYFmnIarZg/edit?usp=sharing

• Examen teòric (contingut de les classes): data oficial, dilluns 23/5


• Examen de les lectures: dimecres 11/5


• Nota final: 60% Examen Teòric + 40% Examen Lectures, sempre que ambdues
siguin ≥ 5. 


• Per assolir Excel·lent/Matrícula d’Honor, es valorarà la presentació voluntària –a

l’inici de cada sessió de Grup Petit- de les respostes a les preguntes sobre les
lectures de Freud, Skinner, Rogers i Beck.
4. Bibliografia

MANUALS

• Gondra, J. M. (1998)). Historia de la Psicología (Vols. I, II). Madrid: Editorial Síntesis.

• Leahey, T. H. (2004). Historia de la psicología: Principales corrientes en el
pensamiento psicológico (6ª ed.). Madrid: Pearson Prentice Hall.

ALTRES FONTS BIBLIOGRÀFIQUES UTILITZADES

• Blom, P. (2010). Años de vértigo: cultura y cambio en occidente, 1900-1914.

Barcelona: Anagrama.
• Caparrós, A. (1980). Los paradigmas en psicología: sus alternativas y sus crisis.
Barcelona: Horsosi.
• Carretero, M. (2000). Introducción a la psicología cognitiva. Buenos Aires: Aique.
• Ehrenreich, B. (2011). Sonríe o muere. La trampa del pensamiento positivo. Madrid:
Turner.
• Guerin, P.J. & Chabot, D.R. (1992). Development of family systems theory. In D.K.
Freedheim (Ed.), History of psychotherapy: A century of change. Washington, DC:
American Psychological Association.
• Illouz, E. (2010). La salvación del alma moderna: terapia, emociones y la cultura de la
autoayuda. Madrid: Katz.
• Meichenbaum, D. (1988). Terapias cognitivo-conductuales. En Linn, S.J., y Garske, J.P.
(Eds.), Psicoterapias contemporáneas: modelos y métodos (pp. 331-362). Bilbao: DDB
• Meichenbaum, D. (1988). Terapias cognitivo-conductuales. En Linn, S.J., y Garske, J.P.
(Eds.), Psicoterapias contemporáneas: modelos y métodos (pp. 331-362). Bilbao: DDB
• Mitchell, S.A., y Black, M.J. (2004). Más allá de Freud: una historia del pensamiento
psicoanalítico moderno. Barcelona: Herder.
• Pérez, M. (2011). El mito del cerebro creador: cuerpo, conducta y cultura. Madrid:
Alianza.
• Pérez, M. (2013). La psicología positiva y sus amigos: en evidencia. Papeles del
Psicólogo, 34(3), 208-226.
• Pinsof, W.M. (2002). The death of “till death us do part”: The transformation of pair-
bonding in the 20th century. Family Process, 41(2), 135-157.
• Rogers, C.R. (1998). Comentarios al proceso de cambio a través de una entrevista.
Revista de Psicoterapia, 32, 49-60.
• Salgado, J.F., y Peiró, J.M. (2008). Psicología del trabajo, las organizaciones y los
recursos humanos en España: Presentación. Papeles del Psicólogo, 29(1), 2-5.
• Salvador, G. (2009). Familia: experiencia grupal básica. Barcelona: Paidós.
• Seligman, M.E.P., Park, N., & Peterson, C. (2005). Positive psychology progress:
Empirical validation of interventions. American Psychologist, 60(5), 410-421.
• Selvini, M. (1994). Al frente de la organización: Estrategia y táctica. Barcelona:
Paidós.
• Sibilia, P. (2008). La intimidad como espectáculo. Buenos Aires: Fondo de Cultura
Económica.
• Talarn, A. (2009). Psicoanálisis al alcance de todos. Barcelona: Herder.
• Zimbardo, P.G. (2004). Does psychology make a significant difference in our lives?
American Psychologist, 59(5), 339-351.
• Zweig, S. (2006). La curación por el espíritu: Mesmer, Mary Baker-Eddy, Freud.
Barcelona: Acantilado.
 TEMA 1: ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA. Psicologia de la Gestald.

- La psicologia és fruit de dues confluències; la filosofia i la fisiologia experimental.

- “Era de les escoles”— Néixen diferents models teòrics.

-Desenvolupament de les teories
- Expansió de tecnologia aplicada

Els primers psicòlegs trevallen en l’experimentació, i és a partir de Freud i Watson que la

psicologia surt del laboratori per ajudar i arribar a solucionar els problemes de la gent. El
primer que apareix és la psicologia clínica, en la qual neix l’anomenat neurosis de guerra
o trauma post traumàtic que ajuden als soldats.

En resum, passa a ser una psicologia experimental a una psicologia aplicada.

Més tard, la psicologia s’aplica per ajudar a nens amb problemes i seguidament, serveix
per a implantar professionals de la psicologia en les empreses, etc.
 FILOSOFIA- FISIOLOGIA/ CERVELL- JO, INTIMITAT

Fisiologia experimental; PSICOFÍSICA

• Coneixement del:

- Sistema nerviós, de la fisiologia sensorial (oïda, vista, tacte)


- Von Helmholtz (1821-1894): va crear el mètode de temps de reacció, que

estudia el temps que tarda un subjecte en reaccionar després d’introduïr-l’hi
un estímul.
Aquest mètode es va sofisticant amb els anys… i Donders crea el mètode
nou.


- Donders (1818-1889) i la cronometria mental: mètode sustractiu, que

mesura el temps que tarda una persona en fer un determinat procés mental.
Consisteix en:

- Fechner (1801- 1887): va ser un físic i filòsof que va definir la psicofísica

com la relació quantitativa entre estímuls i percepció mental, és a dir, la
relació entra la força/ potèncial d’un estímul i la percepció mental de la
persona. Intentava lligar la física i els estímuls mesurables.

CERVELL

- Cap al segle XIX es sap a ciència certa

Primers passos de la psicologia

A França

Franz Anton Mesmer (1734-1814): teòleg, filòsof, abogat i metge de Viena.

-Curacions “misterioses” mitjançant una terapia en la qual es feien servir imants, que te
resultats terapeutics
estudia aquest fenomen i comença a plicar-lo. veu que hi ha una influencia en el pacient.
-L’espai (el que hi ha entre els éssers humans) no està buit: hi han ones invisibles, hi ha
un amtèia que ell anomena Magnetisme. els imans movilitzen aquesta energia, aquest
magnetisme i a partir daqui aconseguir curacions.

-la força que actua sobre un altre: Sugestió. La sugestió movilitza la voluntat de sanar.
- la relació pacient- terapeuta és curativa. PSICOTERAPIA
- Insisteix en el magnetisme animal

TOTES LES TECNIQUES DE PSICOTERAPIES TENEN UNES TECNIQUES QUE

PORTEN A FER QUELCOM PER TAL DAJUDARLO A AUTOCOMPENDRES MILLOR,A
QUE ENTENGUI EL SENTIT DE LA SEVA CONDUCTA. NO NOMÉS HI HAN AQUESTES
TECNIQUES QUE PORTEN AL AUTOCONEIXEMENT, SINÓ QUE A MÉS DE LES
TECNIQUES AQUEST PACIENT S’ESTÀ BENEFICIANT AMB LA RELACIÓ PERSONAL
AMB EL TERAPEUTA. AIXO MOVILITZA LA CAPACITAT DE MILLORAR DEL PACIENT.
Cuidar molt l’estil de forma de relació pel tal de saber-nos entendre ab la gent, tenir
paciencia per aixi establir una bona relació i confiança.

A Rússia:

Pavlov: (1849-1936)

- Condicionament
- Neurosis experimental: ho descobreix a partir dels gossos. perque una persona
desevolupa algun tipus de transtorn.

Vygotski (1896-1934)
- “Zona de desenvolupament proper”- diu que te molt a veure amb la relacio amb els
demes, l’intercanvi amb lentorn. la importancia de les relacions. psicologia
ambientalista. La relacio és el que construeix la ment. Influeix més les preocupacions
interiors, les pors, etc. o les relacions externes amb els demés, com et tracten i com et
sents a respecte?

Brentano (1838-1917)

- metodologia de la “percepcio interna” te a veure com la persona sistematitza les

percepcions, el que implica els elements externs que rebem.

Ebbinghaus (1850- 1909)

- Memòria

Estats Units:

William James ( 1842-1910): un dels creadors de la psicologia nordamericana

- Pragmatisme: efectes, unitat de un saber . Tot coneixement ha de tenir una utilitat,

aquesta ha de ser practica, ha de tenir una basant aplicada destinada a resoldre els
problemes de la gent.
- Psicologia funcionalista: la ment humana ha de permetre l’adaptació.
- No tot el que fem els humans ha de tenir una utilitat evident.
- Plasticitat: estabilitat i maeabilitat. ens podem trasnformar però amb uns certs límits.
Necessitem convinar-los per tenir una certa identitat. Hi pot haver un canvi sempre que
es mantingui la propia identitat

PSICOLOGIA COM A DISCIPLINA: JAMES, WUNDT I FREUD.

ESCOLA GESTÁLICA de BERLÍN

És una branca de la psicologia que es forta i intensa, la qual a finals del segle XVIII- XIX
entra en crisis. Entra en contradiccions i no s’avança amb les teories i amb les tecniques.

Final del segle XIX: crisis del paradigma wundtià

Poc abans de la primera guerra mundial:

. Poc progrés teòric en psicologia

. No hi ha un objecte i un mètode acceptat per tots

Nou paradigma: escolta geltàltica de Berlín (1912)

- Max Weirtheimer (1880-1943)

- Wolfgang (1887-1967)
- Kurt Koffka (1886- 1941)

GESTALT: principis bàsics

- Crítica a l’analisi introspeccionista: en el moment que tu poses en practica la

introspeccio, per saber la experiencia interior, aquesta experiencia queda alterada per
tan el que estas introspeccionant no és una experiencia en si. La experiencia en el
moment en el que la volem introspeccionant o quan ho fem lestem alterant i fins i tot
destruint. Si ho analitzes, perd intensitat.
- La experiencia no es pot descompondre. Si ho intentem analitzar, ho estem alterant.
- Objecte destudi: Gestalten, que són percepcions globals d’objectes significatius,
conducta molar. No estudien microconductes, estudien el comportament amb la seva
totalitat.
- El tot és més que la suma de totes les parts.
- Mètode: Observació fenomenològica, és a dir veure en directe i explicar el que està
passant. (vs experimentació). Mirar les conductes de manera més global. Observació
del fenomen, sense introspecció.

Estudis sobre la percepció.

- Edgar J. Rubin, 1886-1951: fenomen de la firgura-fons

- Percepció de contorns il·lusoris
- Figuras ambiguas
- Lleis de Weitheimer : proximitat i semblança
- Bona figura o pregnància

Köhler: aprenentatge per insight

- Estudis observacionals de ximpanzés:

- Problemes que requerien superar barreres físiques, contruir i utilitzar

instruments
- Insight: tres significats

- “Conducta intel·ligent” (vs assaig i error): els ximpanzes no actuen per

assaig i error, fan conductes inteligents ja que estan a una certa situació i
veuen que tenen un pal i sels ve a la ment que poden agafar les coses amb
aquest pal. Fan un descobriment rapid.
- Reorganització del camp perceptiu: Primerament el pal és un simple
objecte sense utilitat, després es trasforma repentinament perque han
descobert que serveix per una altre cosa.
- Comprensió de causes, vivències de connexió interna: té un component
intelectual però a més el insight produeix una emoció. Captes la relacio amb
dues coses que estaven deslligades, entens coses que abans no entenies.
Experimentació d’emocions.

TEMA 2: PSICOANALISI

- Freud (1856-1939): metge austríac

Freud va conciderar que es necessitava un altre disciplina per tractar certs problemes:
neurologia. psicoanalisis.

- Incoscient. Per Freud el neixement de la conducta humana prové de d’inconscient.

- Tres cops al narcisisme i al etnocentrisme dels éssers humans:

Copérnico: planteja que la terra no és el centre del univers. Diou que els
humans no som una especie aliena a la resta del animals.
Darwin
Freud: planteja que bona part de la conducta humana es regeix per forces
alienes a la nostre consciència, és a dirm per forces insconcients. Diu que la
propia conducta està fora del nostre control. Els humans no són éssers
idílics sinó que la vida d’aquets està plena de conflictes. 


- La psicoanalisi de freud aporta tambe una nova forma d’ajudar als pacients. Planteja a
finals del segle XIX.
En les quals no sutilitza, o la part central de la terapia no és la sugestió ni la persuació.
Convenç als pacients perque facin o no facin les coses. Procura formular i crear una
terapia diferents fins aquells temps.
Basa les terapies en l’autoconeixement, al sentit o al significat de les experiències
humanes. Trobar sentit i valor a les relacions humanes.
Freud diu que es pot donar un acte fallit, en el cas que una persona faci tot correctament
fins a l’ultima part, la ultima acció. Segons ell, això passa perquè realment en l’inconscient
vol una altre cosa.

Freud va desenvolupar l’any 1890 una teoria i va escriure moltes obres més durant 50
anys. En aquests anys va anar canviar la seva posició i podia ser, també que canviéssin
les teories i fracassésin. Canvis en els postulats teòrics. Les bases teòriques van variar
amb els anys.

Els plantejaments teòrics de Freud (I): Teoria pulsional

. Planteja que la ment humana funcions gràcies a una energia mental a la qual anomena
líbido = pulsions. Aquestes pulsions són l’energia o la força que impulsa cap a una
persona o objecte intern o extern.
Un fet traumàtic pot deixar una imprempta, i la líbido es pot dirigir cap aquesta experiència
i ocupa un cert lloc en la ment d’aquesta persona. (Per exemple; els diners)

També es pot donar ap a objectes externs (diners) o interns (trauma o experiència difícil).
Tot això de la líbido és una hipòtesi que planteja Freud, però estava molt fonamentada ja
que era metge i pensava i ho relacionava amb les bases de la física.
. Pulsió sexual: és un altre tipus de líbido o de funsions. 

Desperta una gran polèmica en relació a altres investigadors i metges, ja que la sexualitat
no era un tema obert sinó que era un tema tabú.
Diu Freud que la pulsió sexual ja estava present en els nens i nenes petits, des del seu
neixement.
Parla com a pulsió sexual com una relació i vinculació entre les persones, no és
estrictament sexual.
Els plantejaments que va fer sobre aquest tema van ser:


-Zones erògenes: diu que hi ha diferents parts del nen que es desenvolupen
sexualment.

-Fases del desenvolupament psicosexual

1. Oral: per exemple, quan la mare dona el pit al seu fill en el

qual estableixen un vincle..
 2. Sàdico-anal: el plaer està situat en l’anus, en l’expulsió de la
femta (líbido)
3. Fàlica- edipo
4. Latència
5. Genital: aquesta etapa correspon a l’edat de la ESO, etapa
pre-adolescent

-Perquè l’enfasis en allò sexual?

1- Entorn socio-històric de Freud




El 1900 va ser una època de canvi profund entre la igualtat
entre homes i dones. 

Hi comencen haver dones autònomes, independents,
comencen a estudiar. Les dones comencen a demanar el dret
al vot, i es donen canvis profunds i importants.

Els homes es senten amenaçats, i es donen moltes baralles
(duels): uniformes.

A viena hi ha una gra façana formal, la sexualitat és invisible,

les dones es vesteixen d’una manera molt amagada. Però
d’altre banda hi ha molta prostitució i Freud capta que la
sexualitat està molt present en la societat i també en els
pacients que tracta.

2- Escoltar als pacients

. 2n versió de la teoria pulsional- Pulsió de vida- pulsió de mort (1920; Freud es veu
impressionat per la primera Guerra Mundial, que és la primera en la qual s’utilitzen els
bombardejos)


Pulsió amorosa, a cuidar (vs) pulsió destrucció (compulsió a la repulsió: els pacients
repeteixen sempre els mateixos conflictes que tenen conseqüències negatives)
Neoconductisme

Caracteristiques comunes:
- Aprenentatge (objectiu)
- Conductes molars
- Més importancia a “o”

Diferències:
- Què i perquè s’apren?



Alguns neocodutistes diuen que es conecten estimul-resposta, mentre que altres diuen
que saprenen aprenentages mes globals, més gesltàltics. (exemple de les rates)

Tots ells defensen que l’aprenentatge és la base. 

Llei de l’efecte (si/no)

Per alguns autors és preferible que hi hagi un reforç, és a dir que lanimal, o humà tingui
una recompensa. 

Mentre que altres defensen que les recompenses no són necessàries. Ens planteja si
realment falta una recompensa.

Skinner es partidari que la llei del efecte, és a dir que la recompensa és la clau de
laprenentatge.
- Ciència



També hi ha discrepancies entre els neoconductistes, per veure el caracter més o
menys cientific que se li havia de donar a la psicologia. 

Operacionalitzar i matematitzats.

Altres pensaven que no era necessaria tanta matematica, sino que en la psicologia es
podia resoldre amb lleis molt simples. 



Tipus d’experiments que feien els neoconductistes:

1- La rata tendeix anar cap a lesquerra, perque la connexió és molt més potent cap a
l’esquerra.
Seguidament haurà de tirar enrera perque veurà que està bloquejat, anirà cap a la dreta
que és el camí més llarg passant pel mateix punt dabans.
diem que la rata ha fet un aprenentatge d’assaig-error.

2- Segons Toldman, el que ha fet la rata es contruir una mapa cognitiu de manera que
quan intenta fer el recorregut cap a lesquerra ja sap que ha de fer laltre camí ja que ja te
un mapa fet sobre el recorregut.

Es va concloure que les rates són capaces de fer mapes congnitius, per buscar solucions
ràpides.

Aquí ja podem observar que els neoconductistes, en aquest estudi sobre laprenentatge de
e-o-r, ja introdueixen la idea dels mapes cognitius, és a dir, que hi han activitats molt
importants que es produeixen dins de lindividu i que no es poden observar des de fora.
Aixi ja es va encaminant cap a linici de teories cognitives.

Apartir dels anys 50, el model daquest experiment entra en crisi. L’equiparaci
deprenentatge animal i huma, es comença a discutir ja que com aprenen els animals en
entorn simples no puguin ser aplicables als humans, que no ens pugui donar imformació
valuosa.

Skinner: conductisme radical

- és rdical perquè planteja de nou, tornar al principi de watson, de prescindir de la ment.

Prescindir de l’activitat mental, la psicologia s’ha de centrar en allo observable. La
psicologia sha de centrar en conductes mesurables, la conducta està en l’ambient. Tota
la importancia en allo observable. 


- Origens intel·lectuals:



1. Es basa en la teoria de l’evolució de Darwin: supervivència/ la conducta esta
determinada per el mitja ambiental, per tan l’adaptació seria clau per aquesta
supervivència/ la culltura englovaria tots aquells coneixements dels humans i amb els
quals ja convivim i que podem aprendre dels altres. 



2. El conductisme de Watson: Prescindir dallo mental, tot es la conducta observable.



3. Positivisme empiricista: importancia de la investigacio empirica, dels experiments, de
les dades, de mesurar i quantificar, com a forma de que la ciencia i la psicologia pugui
avançar. Segons Skinner la psicologia podrà avançar gracies als experiments, i creant a
partir daqui una base empirica forta.



Concideren que la naturalesa, com perquè dificilment es pugui quantificar ,matematitzar
i reduir a numeros el comportament. 


- Condicionament operant: Caixa

d’Skinner 















 

Aquesta capsa li permetia observar a la rata, especialment veure quantes vegades
apretava la palanca. Hi havia una seria destimuls els quals podiar aconseguir la rata
quan apretava la palanca. 

Malgrat la critica dabans, per ell laprenentatge de la rata era equivalent als humans.
Les lleis eren aplicables entre si. 


- Objecte: 



Ell creu que la psicologia sha de dedicar analitzar la relacio entre antecendents i
conductes subseguents (analizi funcional de la conducta).

Identificar condicions o estimuls ambientals que controlen la conducta. 

Si sabem la connexio entre el que passa abans i el que passa despres, podrem
controlar la conducta, per tal de modificar altres conductes i aplicarho a altres
problemes. 


- Mètode: condicionament operant


Operants: respostes que operen sobre el medi ambient per obtenir un estimul
reforçador. 



- Conductes molars, son els operants. Fa una conducta que li permetrar obtenir un
reforç

- Procedent del organisme. En el punt en el que lorganisme actua i sap que ho podrà
fer les vegades que ella vugui.

- Resposta- estímul. A partir de laccio, obtindrà un estímul que reforçarà la conducta. 

Per Skinner la rata és un organisme actiu, ja que busca el reforçador. L’emfasis del
model operant està en les consequencies, és a dir, l’organisme actua sobre l’ambient
per obtenir el reforç que sempre constarà de augmentar el plaer o reduir el dolor. 

- Reforçament. Planteja diferents tipus de reforç:

Raó fixa, es reforça cada x vegades per una conducta determinada desitjada. Ell
observa que obté respostes poc constants, no és un bon mètode. Si es retira el reforç
les rates diexaran de fer la conduca/ raó variable, és contingent al numero de
respostes, pero es reforça de manera aleatoria, de manera variable, aixi obte un
rendiment més alt, i aquest tipus de conducta son les que mes perduren. Són potents
instigadors de la conducta. 

Interval implica que el reforçador es posi cada cert temps. Interval variable, ofereix
millor rendiment de cara a aprenentatge, es un sistema que es dona el reforçador es
dona cada cert temps pero es fa de manera aleaotia, és a dir, al atzar. 

La lluna de mel, en el cas de les situacions de violencia de la dona, és un reforçador
perque mante que la dona estigui amb l’home. 

La conducta premiada irregularment, és més difícil d’erradicar totalment, si volem
potenciar quelcom per controlar la seva conducta no se li ha de reforçar regularment,
sino aleaotirament. 

 - Càstig. És un cas de reforçador negatiu que el seu objectiu és eliminar la conducta. 

Skinner va voler. la conducta castigada tendia a continuar a fer la conducta, no
disminuia la força sino la frequencia. Generava reaccions emocionals desadaptatives.
Molt rellevant per veure que el castig no es una forma d’aprenentatge adequada. 




- Controversies sobre la seva concepcio de la naturalesa humana.




Sikkner escriu dif obres sobre la seva opinio de com funciona la societat humana.



- Walden dos (novela): parla sobre el poder que te el reforç positiu per controlar a
l’ésser humà. Societats utòpiques organitzades per a que les persones facin unes
coses o unes altres.



- Más allá de la libertad y la dignidad: rebtutja la idea del lliure albir. Ho questiona
perquè, segons els seus estudis, es possible demostrar que qualsevol reposta esta
impulsada pels estimuls ambientals. 

La conducta humana està controlada pel medi ambient. 

Ell pensava que era possible millorar la condició de la vida humana. El que s’havia de
fer era modificar l’ambient perque les persones poguessim ser més lliures, més felices, i
poguessim viure millor. Sense ser ingènus per a fer el que vulguem.

Donat que totes les conductes estan controlades em danar cap a alliberar als humans
de certes classes de control. 



- “Hay que cambiar el mundo (medio ambiente, físico y social) no la mente y el corazón
de hombres y mujeres”.



- Mecanisme, determinisme. 

Tot aixo li va comportar critiques molt fortes i dures. La psicologia conductista va ser
vista per a molt una psicologia antihumana. Autoritaria, determinista, antidemocratica, i
comparable amb els règims totalitaris. 

La seva filla va dir que en lloc de control, Skinner podria dir que l’ambient ens inspira o
ens determina i no que ens controla. Això va fer que les persones sentíssin por i rebuig. 

Bona part de les critiques vindran del humanisme.

Hi han activitats humanes que son dificils dexplicar des del punt de vista de Skinner,
com ara els sentiments de culpa o de la vergonya. 

També bona part de l’aprenentatge que són hàbits que ja fem de petits. 



Hi ha un grup de conductistes radicals que recuperen a skinner, la importancia és saber
què controla i configuren la nostre conducta.
La influència del ambient.

Parc de rates

Els experiments de Alexander, Coambs y Hadaway, sobre les adiccions. (Cuerdos entre
locos: grandes experimentos psicologicos del siglo XX).

- Decades del 1960-1970: experiments amb animals sobre l’ansia o el desig de consumir,
la tolerancia i el síndrome d’abstinència. 


- Alexander, Caombs i Hadaway (1981): Tres qüestions que farien dubtar de l’addicció de
la substància.



. Se’n adonen de que molt animals estan vivint en condicions aversives i es questionen.



. El que fan es replicar experiments canviant l’entorn i lambient. Es pregunten: és la
droga el que produeix l’addicció? o és l’entorn desfavorable el que produeix que la
persona es torni addicta?



. Dubten sobre el poder addictiu de la substància, i es basen en: 



1.Epoques en que l’opi era legal, i el tan per cert es mantenia. Un 1% d’addictes
quan era legal.



2. Pacients d’hopital amb morfina, i que quan surten no necessiten pendre’n.



3. Entre els combatents del Vientnam eren addictes a la eroina, i quan van tornar
practicament el 90% van deixar de consumir.



La hipotesis es que la gent no es droga perquè tingui necessitat de la substància, sinó
per què la substancia és una forma adequada que permet adaptar-se a situacions o
circumstàncies adverses. 


- “Parc de rates” vs gàbies




Compara 16 rates que viuen en el dos llocs. A les dues els hi dona aigua drogada i
aigua normal.



El resultat és que les rates tancades beuen 16 vegades més aigua drogada que les
rates del parc. Això vol dir que l¡entorn influeix. Si la rata estè en un entorn favorable no
té la necessitat de pendre drogues. 

 La conclusió és que l’entorn favorable és la resposta, i si lanimal està tancat en la droga
troba un element paleatiu que disminueix el seu patiment i sufriment. 

Quan els animals viuen en un bon entorn, s’enganxen molt poc a les substàncies ja que
aquesta interferiria en la vida diària casual, i el que faria la subtsància seria alterar la
seva conducta i la seva vida. En canvi en situacions desfavorables seria una subtsància
paleativa. 


- Que passava una vegada instal·lada la addicció?




Van generar addicció durant molts dies amb morfina a les rates. Un cop estaven
drogades se les va distribuir, la meitat al parc i les altres a les gàbies. 



Les rates engaviades van continuar consumint morfina, mentres que les del parc van
deixar de consumir-ne progressivament. 



Per tan les addiccions no serien irreversibles. 


- No es troba la manera de que aquest experiment fós vàlid, ja que les hipòtesis prèvies
estaven molt consolidades i no es podien apartar. 



Predominen les hipòtesis biològiques, que tendeixen a culpabilitzar la substància i el
cervell, i no a l’ambient. 


- Crítiques a l’experiment: 



Les persones riques també són addictes. Per tant, Alexander diu que és absurd que les
persones riques no pateixin, ja que encara que l’aspecte econòmic estigui solucionat, hi
han altres aspectes pels quals pateixen i es farien addictes. 



VIDA REAL-VIDA IDEAL, ENTORN PERFECTE. El món no és ideal, els resultats del
estudi estan influits, ja que caldria repetir l’experiment en un ambient no tant perfecte,
sinó en un ambient bo però real. 










TERAPIA DE CONDUCTA

La primera idea és que el conductisme esta fonamentat en la psicologia del aprenentatge.

Hi ha com tres onades des del punt de vista temportal (perspectiva cronològica):

1) L’any 1950:



- Terapia de conducta tradicional, basada en el condicionament clàssic o pavlovià.



La terapia més important és l’anomenada desensibilització sistemàtica, de Wolpe,
basada en l’exposició. Per tal de condicionar una resposta antagònica. 

S’utilitza moltíssim, ja que es la que es fa servir en les terapies en les quals el pacient
té fòbia, o situacions de maltractament, d’inseguretats. S’apropa a la situació
traumàtica i li fa recordar per tal de superar-la. 



- Es desenvolupa un sistema de tractament basada en el condicionament operant,
l’anomenat Anàlizi aplicat de la conducta. Es fa servir en contextos institucionals, llocs
on les persones estan ingressades, que estan en un ambient institucional molt
controlat i en el qual es pot controlar molt els estimuls i els reforços. 



Dos grans treballs: 



Aprenentatge per part de psicòtics de Lindsley i Skinner l’any 1953 (persones amb
transtorns psicòtics, que tenen alucinacions i que té deliris en els quals contrueix una
història) Van observar que els hospitals s’observava molt a les persones quan tenien
els transtorn psicòtics, rebien molta atenció. I amb això estaven reforçant
indirectament les conductes psicòtiques. Van suggerir que els serveis del hospital,
mostressin més interès en les conductes no psicòtiques, les conductes adequades,
per tal de reforçar les conductes positives. 



Economia de fitxes (Ayllon y Azrin, 1957): es crea un tipo d’objecte que es van donant
a les persones que fan conductes adequades per tal de que les puguin intercanviar
per reforços positius. 


2) L’any 1970: Terapia cognitivo-conductual (Ellis, Beck)




Té una base comuna amb el conductisme, el component cognitiu transforma tant la
tecnica com la base teòrica. 



3) L’any 1990: Anàlizi de la conducta clínica. 



Es dona molta importància a l’ambient i al context. 



Activació conductual: les persones que pateixen un transtorn, una de les
caracteristiques que els afecta és que es desactiven conductualment, és a dir, que
deixen de fer coses que abans els hi agradava, els hi produïa plaer, etc. produeix un
aïllament de la societat (exemple: la despressió). 



Terapia de acceptació i compromís: té a veure amb que hi ha símptomes o formes de
patiment que malgrat s’hagi fet terapia o s’hagi pres medicació per solucionar-ho, no
es soluciona. (exemple: deliris) Aquesta tècnica fa acceptar els símptomes però el
pacient es compromet a intentar fer coses que li garantitzen una millora de vida, i
sobretot en una línia de vida que vagi segons uns determinats valors personals. 


CANVIAR LA MENT O CANVIAR LA CONDUCTA?

Segons Skinner, la solució és canviar la conducta.

TEMA 3: HUMANISME

La psicologia després de la 2n guerra mundial.


- Necessitat d’atendre als soldats que havien lluitat en la 2n guerra mundial

- Avaluació psicològica, passar tests a nens
- Els psicologs van poder entrar al àmbit de la psicologia clinica
- És historicament important perquè la psicolgia acadèmica perd pes i la psicologia
aplicada comença a guanyar pes.
- Predominava el neoconductisme que comença a declinar i a perdre poder en les
Universitats, no en l’àmbit clínic. Motius: invetsigaven fonamentalment amb rates i es va
començar a questionar amb etologia si la conducta humana i la conducta animal fós
equiparable, es pensava que hi havia més diferències de les que es smeblava entre
l’aprenentatge humà i animal. 



Els etòlegs veuen que els animals tenen un tipo de conducta instintiva que és bastant
forta i molt difícil de canviar. (exemple dels porcs, que enterren coses que podria ser
una conducta de supervivència). I això comporta un declinament del neoconductisme,
entra en contradiccions, a perdre pes, i deix lloc per un altre model teòric ( ).
- En aquesta època, anys 50-60, comencen haver-hi noves visions o perspectives del
ésser humà que són més “revolucionàries”:



En aquestes noves idees participen l’humanisme (“tercera força”) i el cognitivisme
(“revolució cognitiva”).

CANVIS SOCIALS I CULTURALS EN LA DÈCADA DE 1960

Primeres qüestions històriques:

- Conflictes bèlics: La guerra de Vietnem, la guerra de Corea, la crisi dels míssils (Cuba),
etc. 


- Moviments pels Drets Civils en EEUU. Els afroamericans lluiten pels seus drets a partir
de moviments socials. Element de canvi: la dona que lliuta pels drets (en els busos
s’havien de sentar en determinats llocs)


- Les dones. Fins als anys 70, a les dones no se les permitia obrir una cartilla de la caixa. 

És una etapa de la forta consciència de la desigualtat. 

També es donen canvis en la sexualitat (mètodes anticonceptius) i la maternitat.


- Moviment hippie: 



1. El moviment s’inspira en la Generació Beat, una producció literària: Kerouac, “En el
camino”, Ginsberg, Burroughs “Yonqui”.

Són artistes, més escriptors, que amb la seva capacitat pública mostren una ruptura i
exalten la individualitat, la llibertat sexual, la filosofia oriental, etc. 



2. S’imposa un estil de vida comunitària, nòmada (molt poc afiliat allò material).



3. Renegaven del nacionalisme i de la guerra de Vietnam.



4. Prenen aspectes religiosos, però a la seva manera ja que són pràcticament orientals
(induisme, budisme, etc).



5. A través de llibres i de les drogues alucinògenes, patrocinen el lema de “Open your
mind”.


- Psicodelia: Drogues alucinògenes (LSD)

Escoles de psicoterapia: Proliferació en la Postguerra.

- La segona guerra mundial genera la necessitat l’atenció psicològica. Anys 50-60 són
anys de la proliferació de tècniques.
- Carl R. Rogers (1902-1987): Terapia “no directiva”, “centrada-en-el-client”.
- Ja hi havia terapies que buscaven modificar el pensament o les emocions. S’anomena,
per Albert Ellis (1913-2007): terapia racional-emotiva
- Wolpe (1915-1997): desensibilització sistemàtica.
- En caren no hi han terapies tecnicament cognitives ni sistemàtiques.
- L’any 52, hi ha critica ferotge de Eysenck de les terapies psicoanalitiques, sobre si
funcionen o no.
- Comença haver-hi moviments ecleptics i integradors, diversitat de escoles. La
psicoanalisi i la el conductisme s’ajuten.

Psicologia Humanista: els origens

- Hi ha molts psicolegs amb perspectives diferents units per una cosa en comú: són
contraris al conductisme i al psicoanalisi freudià.

Hi ha molta dispersió d’aquests contraris, alguns que tenen una base

filosofica. Com ara; Rollo May

Teories organismiques (Kurt Goldstein, 1878-1965)

Psicoanalistes heterodoxos separats de Freud, però seguidors de Adler,

Jung, Hordney, Sullivan i Fromm.

Dins de la psicologia de la personalitat: Gordon W. Allport o George A. Kelly.

- El tret comú és el conductisme, i es fan anomenar la Tercera Força.

Conductivisme:
Discuteixen que el conductisme posa molta èmfasis en el context, en
l’ambient en el qual viu la persona i no tant en la experiència i la subjectivitat.
 Psicoanàlisi:
Critiquen que la psiconalisi posa molta importancia en que les persones
estan massa determinades pel seu passat, la visió pessimista (sotmesos a
foques motivacions inconscients), per aquest motiu són precisament
humanistes, els que recuperen la llibertat de les persones.

- Els tres principals autors que en aquest periode contacten amb diferents psicolegs
contraris a la psicoanalisi i al conductisme són: Allport, Rogers i Maslow (1954-1962).

Es publica la psimera revista sobre la psicologia humanista.

- Característiques generals de l’humanisme:


1. Objecte d’estudi: la persona humana com a criatura única. 


- D’allò que fa únic a l’ésser humà; els seus sentiments, ideals, valors, idees,
etc…
- Defensen l’ésser humà capaç l’elegir, lliure, creatiu, capaç de
l’autorrealització.



2. Totalitat, holisme. 

- Aquest humà ha de ser estudiat des del punt de vista holístic, sense
simptomes clínics.



3. Ha de ser una psicologia que cregui en la llibertat individual. L’ésser
humà és lliure d’elegir el seu propi destí d’una manera conscient i
responsable.
- L’ésser humà s’autodetermina, no ho determna l’ambient o el seu passat.

4. Els humans tenim una capacitat per a desenvolupar-nos, de crexement,

de actualització per anar millorant. Això forma part d’un mateix.

No només es vol adaptar, sinó que es vol el creixement de la persona.

5. Mètode: significat intrínsec dels fets observats, estudi de la subjectivitat.

- Es té en compte què significa l’experiència per la persona. Es volia
apropar al que sent la persona.
- Analitzar el discurs, la narrativa, els textos, el que diu i sent la persona.

Dificultats:

- Alguns diuen que hi poden haver dificultats a la hora de concretar els
conceptes de l’humanisme.
 - No hi ha una coherencia clara entre els autors, entre les teories. Manca de
coherència.

Maslow: Autorrealització

- Abraham H. Maslow (1908-1970)

- Prestigi professional, va ajudar a que la psicologia humanista fos respectada.
- Motivació: què és el que busquen les persones de la vida? (se li va ocorrer quan va
néixer la seva filla).

Les persones fem conductes que no tenen un objectiu, ens interessa l’art, l’estètica, els
museus. Activitats que no tenen un clar valor de l’existència.
1. Motivacions superiors. Motivacions de les persones pròpies actualitzades.
Experiències espirituals.
2. Persones autorrealitzades.
- Teoria de la motivació.
1. L’ésser humà es “un animal de desitjos”. Mai detenim aquella búsqueda
d’emocions. Sempre necessita més del que ja té.
2. Piràmide de les necessitats deMaslow: 


Màxim exponent de tot el potencial.

Desenvolupament de totes les capacitats,
i arribar a estar en pau amb un mateix.
Col·loca les grans capacitats humanes.
Cpacitat per la intimitat, vincular-se de
vincular-se amb algunes persones per
explicar intim i personals i rebre acceptar
que l’altre t’ho expliqui també. 

Sentit de tenir un projecte vital.


 Necessitem relacions

 afectives (princ. causa



Concepte de rutina

Posaria en dubte
la idea de que
l’humà esta en
disposició de
reinventar-se en el
terreny laboral.
Rogers (1902-1987)

- Carl Rogers prové de la pràctica centrada en el client. 


1. Dissidents: la seva figura es posicionen en els grups predominants.

Comença treballant amb la psicoanàlisi però es comença a ser dissident. Es
concidera al marge de la psicologia acadèmica. Caràcter no directiu.

2. La psicoterapia considera que l’atenció psicologica ha de ser més

democràtica, a vegades els psicolegs clínics imposen als pacients les
seves teories, diagnòstics, les terapies. Planteja que el client és el millor i el
més profund expert en si mateix. 

Com a psicòlegs hem d’estar molt oberts als pensaments i les idees dels
pacients, hem de tenir una relació més simètrica, més igualitària.

3. Èmfasi en allò subjectiu (emocions subjectives que viu cada persona,

centra-se en el seu propi marc de referència, el terapeuta s’ha de posar en
el marc o punt de referència del pacient. El terapeuta ha d’entendre el què li
passa des del seu punt de vista, veure el món o la vida igual que el pacient,
sense prejudicis, sense jutjar segons les idees o creences de cadascú) i allò
conscient, a diferència de la psicoanàlisi que feia referència a l’inconscient.

4. Rogers creu que els humans tenim aquest potencial de creixement, el

potencial d’autorrealització.

Creu que l’ésser humà es mou en direcció del progrés.

La terapia busca que aquest moviment cap al progrés i millora, fós cada
vegada mes autodirigit, que la persona sigués més autonoma, més
independent, que sigui capaç d’autodirigir la seva vida.

5. Segons Rogers el patiment o engoixa es produeix quan la persona viu

una incongruència, una discrepància entre el seu “self” (qui creu que és) i
la seva experiència real.

5. Un cop la persona està en terapia, Rogers planteja recursos fonamentals;

la persona té recursos per canviar, i que un clima terapeutic adequat fa
movilitzar aquests recursos del pacient.

L’únic que ha de fer el terapeutic és crear el clima adequat per al pacient.
 6. El clima que facilita el canvi són condicions necessàries i suficients:
empatia (posar-te en el lloc de les altres persones per tal de poder entendre
els sentiments i la situació en la qual està, és a dir, conectar amb el món
emocional del pacient, però sense posar-se al mateix nivell que ell),
acceptació incondicional (implica no emetre judicis sobre què fa o què
deix de fer el pacient, ha de vivenciar que et pot explicar qualsevol cosa i
que el terapeuta no tindrà una actitud judicial. També aquesta acceptació es
pot fer a la mesura en que empatitzes amb el pacient. No et col·loques en
una situació en que puguis dir que una cosa està bé o malament. Significa ni
criticar ni aplaudir, ni alugiar-los, ja que hi ha persones que no els hi senta
bé o hi ha persones que pensen que quan ho facin malament els jutjaras.) i
autenticitat (diu que la psicoterapia és una relacio humana, en la qual hem
de ser nosaltres mateixos encara que fem el rol de psicoteraeuta, amb la
distància òptima però ser tu mateix, obert, transparent. Fins i tot, per poder
compartir també els teus sentiments amb el pacient, no es descarta poder
explicar-li al pacient què sents tu a través del que t’està explicant. El
terapeuta es pot emocionar o impactar, pot explicar-li amb molta prudència
alguna experiència personal.)
Amb aquests tres conceptes, segons Rogers, la terapia ja funciona.

“Terapia breve de provocación de la ansiedad”. Consisteix en desafiar al

pacient, dient-li algo que el provoqui ansietat (“m’estàs posant excuses),
jutjant-lo,… (No ho diu Rogers, no es relaciona amb les seves teories). La
seva finalitat és treure al pacient de la seva zona de comfort per treure el
que es vol de forma més ràpida i menys cuidadosa, i produir el canvi cap a
millor.

PSICOLOGIA HUMANISTA: FENOMENOLOGIA I EXISTENCIALISME

Els terapeutes tenen una base filosofica molt potent -> Husserl, Sartre, Ortega i Gasset.
S’inspiren en filosofs, que mes que un funcionament de la ment, aquests filosofs i
terapeutes proposen una reflexio sobre la naturalesa humana i una preocupació
existencials que poden ser motiu d’ansietat. Per exemple; la mort (el fet de ser una
persona amb data de caducitat, que la vida s’acava), sentiment de solitud, de llibertat,
desesperació, d’aïllament, etc… I en definitiva el sentit o la manca del sentit de la vida
(buscar el sentit de la vida i no trobar-la).

Principals autors: Rollo May (1909-1994), Irvin Yalom (1931-), Fritz Pearls - Gestalt
(1893- 1970), Victor Frankl - Logoteràpia (1905-1997).
Psicopatologia: 


- Forma de estar-en-el-món, circumstàncies de la persona (el fet d’haver nascut en

una determinada història, en un cert lloc, etc.), biografia (sentit i significat, és a dir,
trobem el sentit de la patologia de la persona, com afronta la persona la mort, la
llibertat, etc. Tota patologia té sentit i significat en funció de la patologia i la forma
d’estar en el món del pacient.)
- Frankl parla del centre neuròtic, quan es tracta de la simptomatologia. La persona pot
entrar en un centre neuròtic repetitiu per intentar evitar o refugiar-se d’experiències que
ha o hauria de viure, però el pacient no vol.

Terapia:

- La terapia passa per analitzar juntament amb el pacient, quin és el seu projecte
existencial de la persona, quina vida vol tenir, quins valors vol que guiin la seva vida,
…
- Al analitzar el proces existencial de la persona permet descobrir el sentit el símptoma,
ja que sempre tindrà a veure amb que s’ha creat un obstacle neuròtic que s’ha de
remoure.
- Si removem i activem els obstàcles neuròtics, es reactiva la capacitat d’autorrealització,
maduració.

Si tens una patologia vol dir que alguna cosa no quadra, el projecte no és clar, etc…

COGNITIVISME

- Informàtica
- Pre-cognitivisme a Europa:



- Alemania: Escola Gestàltica de Berlín


- Escola de Moscú:



- Vygotsky (1896-1934)

- Lúria (1902-1977)


- Regne Unit:



- Bartlett
Psicologia cognitiva

- Objecte: processos mentals (percepció, atenció, memoria, solució de problemes,

raonament, presa de desicions,…)
- Mentres el conductisme evita estudiar els processos mentals ja que els concidera
irrellevant, el cognitivisme recuperacia la ment, tots els processos no observables, com
a objecte central de la psicologia.
- Pels cognitivistes la clau està en la percepció de la realitat, la conducta ve
determinada per com percebem la realitat. La percepció que cada persona té de la
realitat.
- El cognitivisme està arrelat a tot el tema de la informació:

Processament de la informació



Turing (1912-1954) va treballar en el desxiframent dels codis secrets nazis de la
comunicació. Era gay, i això és una dada important ja que en aquella època
l’homosexualitat no estava gents acceptada. S’explica que cap als 40 anys, s’ajunta
amb un jove però s’afilia amb un altre i roben a Turing pensant que no els denunciarien
per no destapar la seva homosexualitat. Però si que els va denunciar, i el van
condemnar a castració química o a un any de pressó. 

Poc temps després es va suïcidar d’una manera molt peculiar, va banyar una poma
amb cianur i se la va menjar.

Fins als anys 80, la homosexualitat no va ser conciderada una pràctica totalment
normal com totes les altres. 

L’any 2013, la Reina d’Anglaterra va perdonar oficialment…



· Confluència de: 



- Cibernètica, està especialitzada en els servomecanismes (són màquines capaces
de regular la seva propia activitat agafant informació del medi ambient o l’entorn, per
tant, funciona a partir de sistema de retroalimentació i enfatitzen els processos
homeostàtics o de regulació).

Els sensors de temperatura, que posen en marxa els aires condicionats, són
servomecanismes. Vol dir que quan la temperatura baixi, la màquina s’autorregula.



- Teoria de la informació - planteja funcionaments molt simples que mesuren la
quantitat d’informació que passa per un sistema. 



S’inicia per Shannon (1916-2001)

Input-> Output

Input-> Emmagatzament en la memòria-> Transformacions -> Output





 Ja no es parla d’energia física com deia Freud, sinó que es parla d’informació que
arriba a donar un determinat producte. 



Neixement de la psicologia cognitiva: Centre de Estudis Cognitius de Harvard
(1960): George Miller i Jerome Bruner-> Afunden la psicologia cognitiva.


- Característiques generals: 



- Objecte d’estudi: conducta humana cognitiva

- La ment construeix i elavora el coneixement, i emmagatzema la memòria. Una ment
activa, que fa coses. Defensa l’ésser humà com subjecte actiu. 

- Es fa una metàfora de que la ment és com un ordinador (ment-ordinador, vs ciència
cognitiva).

- Els cognitius no recórren a la neurofisiologia, no tenen present que hi ha una part
del cervell que és molt fisiològica. Parlen de sistemes de processament mental, però
sense buscar una fundementació evident en la base física del cervell.

- Utilitzen una metodologia experimental, en la qual defensen la potent base
experimental. 



Crítiques: 



Pels conductistes radicals el cognitivisme es un retrocés ja que implica retornar al
mentalisme, ells buscaven superar el fet de que la psicologia s’hagues de dedicar a fets
no observables, i ara amb el cognitivisme es fa un retrocés a la ment. 



No estan d’acord amb l’analogia de la ment i ordinador. Diuen que els ordinadors són
incapaços de tolerar la ambigüetat (informació poc clara o intuïtiva, diu que una desició
intuitiva és una desició equivocada perquè no té cap base però els humans les tenim,
funcionem molt per les impressions, tota la part emocional de les desicions,
motivacions). 


- Daniel Kahneman (2012) - Pensar rápido, pensar despacio




Van guanyar un permi novel d’economia per fer una investigació sobre les inversions a
la Borsa. Aquesta teoria explicava les desicions que es prenien a l’hora d’invertir en la
Borsa. 



Estableix dos parts de la ment, que anomena sistema 1 i sistema 2. 



El sistema 1: pensa rapidament, de manera automàtica. Es posa en marxa de forma
inconscient, sense voluntarietat, percepció i memòria automàtiques, i les desicions que
es prenen es basen per agradar - desagrado amb escassa deliberació o nul·la que fa
respostes sense pensar o automàticament. 



El sistema 2: pensar a poc a poc, implica atencio i concentracio importants, implica
esforç, triar el millor sistema o procediment, lentitud, meditació.

Els humans utilitzem la majoria de les vegades el sistema 1. Com ara calculs més
complexos. 



La tesis del seu llibre: “El sistema 1 s’imposa”, “l’ésser humà és de tot menys racional”.



Podem fer diferents coses a la vegada?



Ens diu que una intensa concentració en una certa tasca, que activa el sistema 2, fa
que les persones puguin ser realment cegues a un altre estímul. Les tasques difícils i
absovent, fa que no observem altres estímuls. A més, els observadors estan segurs de
que no hi havia cap gorila. 



Mandra mental



Una raqueta i una pilota juntes costen 1,10 euros. La raqueta costa un euro més que la
pilota. Quant costa la pilota?



Llei del mínim esforç.



Kahneman diu que tenim excessiva facilitat per fiar-nos de les pròpies intuïcions,
perquè l’esforç cognitiu s’intenta evitar (ment mandrosa). 

Les persones van acertar més vegades si la pregunta estava escrita de manera
borrosa, ja que s’havien d’esforçar per a comprendre-ho, i s’activava el sistema 2. 



Efecte halo



Descripció dels perfils de dues persones: 



Intel·ligent, diligent, impulsiu, crític, testarut, envidiós

Envidiós, testarut, crític, impulsiu, diligent, intel·ligent



Encara que els adjectius siguin iguals si es posen en aquests ordre escollim el primer,
els trets inicials canvien els que venen després. L’efecte halo parla d’aquest impacte. A
més, el que fa l’efecte halo és suprimir ambiguetats, mitjantçant el sistema 1 es
suprimeixen, intentem simplificar la realitat per això la primera impresió és fundamental.
Si la primera impressió és desfavorable les coses no van bé.









Conclusions



El sistema 1, està preparat per saltar a construir una història, automaticament crea un
perfil determinat a partir de les primeres impressions de manera que tota la informació
que es reculli després d’això serà conseqüent a la història incial.



Efecte marc



Explica que diferents maneres de presentar la informació provoca unes certes accions i
emocions diferents, com ara “en un 90% libre de grasa”, “tiene un 10% de grasa”. El
sistema 2 detecta que és el mateix producte però ens deixem endur pel sistema 1. 



Números petits



Ens diu que els humans tendim rapidament a crea una historia, i a través de números
petits o mostreig petits es treu unes conclusions i es creen uns mites o explicacions o
històries falses o inadeuquades.

Exemple de les escoles. 

Diu que és fàcil construïr una història causal quan també hi ha coses que passen a
l’atzar.



Sesgo de disponibilitat



És més provable morir per un raig o per un botulisme?



Ens deixem portar pel biax de la oportunitat. Les noticies recents aporten una
irracionalitat a les nostres percepcions i desicions. 



Què sento? Què penso?



El sistema 1, davant de les preguntes anteriors, transformen automaticament la
pregunta què sento en què penso. La ment tendeix a canviar aquestes dues preguntes
que impliquen un esforç, respondre en funció si una cosa ens agrada o no. 



Valoració de riscos



No regulem adequadament el risc de fer alguna cosa. O ens sobreespantem i estem
patint, o no li donem cap importància al risc i prenem desicions precipitades. 











 Linda: menys és més



EXEMPLE: Linda tiene 31 años, es soltera, franca y muy brillante. Se especializó en
filosofia. De estudiante le preocupava mucho los asuntos de descriminación y justicia
social, y también participó en manifestaciones antinuclear. 



Regresió de la mitja (Galton)



- Les dones més intel·ligents tendeixen a casar-se amb homes menys intel·ligents que
elles. 



Això es dona per la provabilitat de que es donin fets diferents.

FINS AQUÍ IMPRIMIT

TERAPIA COGNITIVA

- Objectiu general: modificar patrons errònis de pensament


És a dir, el pacient parteix de la base que té problemes (siguin del caire que siguin,
depressions, ansietat,…) que estan associats a la seva forma de pensar, forma de
veure el món. Aquesta forma de veure el món el porta a patir disfuncions emocionals i
conductes desadaptatives.


- Cognició -> emoció i conducta. Els terapeutes cognitius treballen des d’aquest model
anterior i modifiquen les conductes es dóna una millora.


- Esquema: pauta repetitiva o representació cognitiva d’experiències passades del

pacient que l’ajuden a contruir els fets de la seva vida actual. 



Els cognitius parlen dels esquemes com si fóssin mapes de carreteres. 

Encara que siguin experiències poc fonamentades, o creences irracionals, l’individu ja
té una fonementació, ja no ha de construir una realitat. Tot i que sembla que la persona
es senti malament o patiment, això dóna molta confiança i seguretat.


- Estratègies terapèutiques: 



- Objectivitat. Animar als pacients a buscar evidències/dades/fets objectives sobre si
realment els esquemes cognitius són fiables i ajustats a la realitat. Així, el més provable
és que la persona tingui problemes per a trobar evidències/rpoves/dades/fets.

- Discriminar. Es pot discriminar entre el passat i el present. Discriminar les
experiències d’èxit. 

 

- Aliniar expectatives, sentiments anticipatòris, conductes, conseqüències i
autovaloracions. (ajudar a encaixar les expectatives que té la persona), sentiments
anticipatoris (els sentiments que els desvela d’aquesta expectativa), conductes (a
causa de l’expectativa), conseqüències (possibles conseqüències que s’han donat a
causa de les conductes i sentiments anticipatoris) i auto-valoracions (valoren la situació
i així podran actuar posteriorment de forma més racional i no anticipatoria).


- Terapia cognitiva de la depressió de Beck

TERAPIA RACIONAL - EMOTIVA DE ELLIS



Events motivadors (A): Ens diu que no és el suspens ni el rebuig el que …
Creences irracionals (B-beliefs)
Conseqüències emocionals (C)
Desafiar o qüestionar aquestes creences (D)
Efecte cognitiu nou (E)

TEMA 6: TEORIES SISTÈMIQUES



(S’anomena teoria sistèmica o dels sistemes)

Va néixer a finals dels anys 60. 


- Un sistema és un conjunt d’unitats d’interacció amb relacions entre elles. 


- La questió central del sistema és que l’estat d’aquesta unitat està condicionat, afectat o
depen de l’estat de les altres unitats (el que li passa al pare influeix en el que li passa a
la mare, etc…).


- Quan parlem de sistemes, ens porta a pensar, a nivell individual, però també a nivells
més amplis.



- Individual: només és una mirada

- Grupal: pot ser la família, els amics, etc.

- Organitzacions: empreses, veïs, etc.

- Societat

- Objecte d’estudi: es centre en les relacions, concretament en l’efecte de la
comunicació sobre la conducta. (la manera de comunicar a la mare afecta a la filla).

La comunicació té una importància central en els sistemes. Tant verbal com no verbal.

Acciona el determinisme interpersonal, és a dir, que tot comportament pot ser explicat
per un comportament precedent el qual explica un comportament subsegüent.


- El mètode que s’utilitza és el de l’observació. Observen la comunicació i l’analitzen.

Tenen com a costum gravar totes les sessions de psicoteràpia. Registren tot el que
succeeix. 


- Teoria de la comunicación humana, de Watzlawick, Beavin i Jackson, 1967.


Axionomes de la comunició

- És impossible no comunicar


- Contingut i relació. Hi ha un element relacional en totes les situacions. Què diemt i

com ho deiem.


- La comunicació segueix unes regles o pautes. 


Les pautes busquen mantenir l’homeòstasi, l’equilibri grupal o familiar. 


- Valoracions. Judicis cap a les altres persones, opines que són d’una determinada
manera. Implica pensar una valoració sobre l’altre.


- Interaccions. 



-Simètrica. Una persona ofereix afecte i l’altre em dona afecte. Jo et critico, l’altre
critica.



-Complementària. No està basada en la igualtat, no està basada en el mateix tipus de
comunicació. Les relacions es complementen entre elles. Una persona és autoritària, i
l’altre és més sumís. Jo em faig més depenent, i l’altre es fa més protector. 


La família com a sistema

(Breu recorregut històric de com les pintures recullen l’evolució de la família)

- Nativitat (Giotto, 1310)

- Retrato de una família (Van Heemskerck, 1530), un dels primers quadres on apareix la
familia burgesa.
TEORIA DELS SISTEMES FAMILIARS

- Familia: de victima a victimitzada.


Podem trobar dues perspectives: a la premsa.

La familia victimitzadora seria la causadora dels transtorns que pateix el fill, com ara
situacions de maltractament.

Les persones que tenen problemes dins de la familia, en realitat està reflexant una
disfunció familiar. Estaria mostrant i assumir els problemes familiars, convertint-los en un
transtorn interior.

- Aclaracions:
1. Totes les orientacions teòriques poden treballar amb families (el psicoanàlisi, el
cognitivisme, el conductisme, humanisme, també els sistèmics,…)


2. Els sistèmics també poden treballar amb una parella o amb un individu sol, però fent
referència a la familia en general. És a dir, treballar amb els pares o amb els dos
germans, o dos membres de la familia.

Familiar no implica sistèmic, ni sistèmic implica familiar. 



Traballar en familia és molt difícil, ja que impliquen factors que no estan al nostre
abast.


- Els sistèmics es fixen en diversos factors del funcionament familiar quan

treballen amb una familía:


1. Estructura: es refereix a tres qüestions; 




- Límits entre els membres de la familia, si són uns limits clar o estan difusos (els
pares fan de pares?, els fills fan de fills?, poden pactar coses i arribar a acords?, la
última paraula sobre temes serios la tenen els pares?, algun fill ha d’assumir rols tan
del pare com de la mare?- aquest fet es donen en situacions on els pare o la mare no
es responsabilitzen de les obligacions parentals).



- La gerarquia (és a dir, hi ha un ordre, hi han desicions que es prenen per part dels
 pares, els pares assumeixen el poder ja que són els qui tenen aquesta responsabilitat) 



- La diferenciació (és a dir, en quin 

Es pot donar , com per exemple els dos pares contra al fill o un dels pares amb un
dels fills contra l’altre progenitor.


2. Regulació: fins a quin punt aquesta família regula i aconsegueix un equilibri en el seu
funcionament, com s’equilibren les relacions. Han d’aonseguir la homeòstasi. Aquest
equilibri està basat en la comunicació, en la presa de desicions correctes, etc…



Si un fill o membre de la familia deix de tenir una certa patologia, segurament la familia
no estarà regulada, i un altre membre de la familia desenvoluparà una altre patologia
per equilibrar aquest.


3. Informació: com es comunica la familia, com es traspassa informació i quin tipus.


Hi ha families en les quals la informació està amagada, o per exemple es dona una
informacio que a nivell verbal vol dir una cosa però a nivell emocional diu una altre. No
sempre el traspàs d’informació és adequada.



Es pot donar un mal ús de la informació, potser per la transparència o per amagar
informació.


4. Capacitat d’adaptació: la família s’adapta als diferents moments del cicle vital.



Quan els fills arriben a l’adolescència, i hi han nous reptes en aquesta etapa. 

Com s’adapten els pares i els fills a les situacions de la vida. 

O quan els fills marxen de casa. (el niu buit)


- Procés de validació / invalidació de la identitat personal


Sobretot està pensat pels fills, ells reben la definició de qui són mitjantçant els pares, es
desenvolupa en l’ambient familiar. Dins de la teva familia, pots rebre una comunicació de
com ets o pots rebre una comunicació predominantment invalidat, ja que es ressalten els
defectes. Pot rebre del seu ambient familiar una idea invalidant, que pot ser certa o no. 

D’altre banda, pots desenvolupar la identitat de manera sana.



En l’adolescència, és molt important el paper dels pares. Son els pares els que mostren
formes de vestir o de pensar que ajuden al adolescent a superar certes situacions, a
pensar d’una certa manera. 

El paper dels amics, també és molt rellevant. Agafen ideals, idees, etc.

TEORIA DEL DOBLE VINCLE

- Gregory Bateson (1904-1980), Palo Alto, California. 


- Formulada por Bateston, Jackson, Haley i Weakland (1956)


- Comunicació en families amb un membre esquizofrènic


- Contradicció explícita - implícita


Com en la comuniacio hi ha un element centrat en el contingut, i un altre element centrat

més en el to emocional. Una questio son les paraules que s’utilizen i laltre que el to
emocional sigui coherent amb el que comuniques. 


La teoria es basa en la comunicació, en la qual es dóna una contradicció entre allò explicit
de la comunicació i allo implícit, és a dir, les paraules que es diuen i el to emocional amb
que s’expliquen. Amb el to amb el qual parles, pots dir tot el contrari del que dius amb
paraules.

- Aquesta teoria del doble vincle posa de manifest la importancia dels patrons de la
comunicació familiar.


LA PARELLA: EVOLUCIÓ EN EL SEGLE XX. (Pinsof, 2002)

Aquest autor feia una revisió juntament amb una revista (hasta que la muerte nos separe).

- La primera idea que planteja és com els canvis psicosocials han afectat a les
relacions de parella. 



De “hasta que la muerte nos separe” fins al “hasta que el divorcio nos separe”, ja que hi
ha haver durant el segle XX un 50% de divorcis.


- Cada societat imposa una idea de la relació de parella. Ell parteix d’una idea de
matrimoni que es defineix com a monògama i romàntica, i estableix l’amor com la
primera motivació. Secundàriament hi pot haver qüestions econòmiques, polítiques
(les corts reials, unions entre monarquies).



Defensa que les relacions de parella es basin en l’afecte i l’amor.
- Entre els anys 1400 i 1800 hi havia una esperança de vida molt curta. En aquestes
èpoques les parelles duraven juntes entre 10 i 20 anys, ja que la mort era molt més
abans i les parelles no duraven juntes. 

Planteja si estem davant d’una xifra en la qual la parella és difícil que durin més de vint
anys.


- A partir del segle XX i a mitjans, aproximadament el 50% de les parelles del mon
occidental les parelles es divorcien.

En les crisis el percentatge de divorcis és molt més baix, ja que comporta uns gastos
afegits (canviar de casa, pagar els advocats,…).



1. 25% en els primers 7 anys

2. 25% abans dels 20 anys de matrimoni

3. 50% els matrimonis restants “hasta que la muerte los separe”



La presència dels fills rebaixa la qualitat de la relació de la parella, els inicis de la
convivència, les vides professionals o el desgast de la relació amb els anys, són
factors que influeixen en la duració de les relacions de parella.


- Respecte els fills, la primera generacio de fills de pares divorciats, afirma l’autor que va
ser una situació bastant traumàtica. No hi havia cap mena d’orientació per entendre què
significava ser fill de pares divorciats.


- Aquesta evolucio de la parella en el segle XX, encara que s’hagi incrementat

l’esperança de vida (és de més de 25 anys), no s’ha correspost amb un allargament de
les relacions de parella. El fet que les persones visquin més anys, no fa que les parelles
durin més anys, sinó que ha restat més o menys el mateix. 


- Un altre fet que està present en els divorcis és el rol biopsicològic de la dona. 

Si hi ha un divorci, és més provable que succeeixi en una parella que tingui pocs fills
que no en una parella que en tingui més. 

Si la parella té menys fills comporta major facilitat per a divorciar-se. 

Dins del rol de les dones, s’englova el tema dels anticonceptius i el tema de
l’indepenència econòmica de la dona. A mesura que la dona té més autonomia, hi ha
més facilitat per a divorciar-se. 


- Els canvis legislatius han influit fortament en els divorcis. S’ha reduit, en general,
l’estigma (clixé, una etiqueta peiorativa) del divorci.



La qüestió del feminisme, que actualment torna a ser molt present, es planteja per tal
que la doni pugui tenir autonomia i que a més pugui refer la seva vida sola, sense la
necessitat d’un home.
Capacitat pel vincle de parella

Pinsof desenvolupa factors de diferents característiques que faciliten viure en parella.

- Factors individuals



Capacitat que té una persona per vincular-se en parella és capaç de seleccionar una
parella apropiada. 



Hi ha persones que tenen més facilitat per a comprometres amb l’altre persona i d’altres
que tenen dificultats. 



(Stenberg: teoria de l’amor, llibre; “El triangulo del amor”)



La regulació de les emocions: fonamentalment la ira (com per exemple el tema dels
maltractaments dins de la parella), hi ha persones que tenen una personalitat amb
dificultat per mantenir les emocions, per tant aquestes persones tenen més problemes
alhora de mantenir la relació en parella.


- Factors de parella



La investigació que realitza Pinsof, demostra que hi ha dues característiques: 



1. La semblança. Com més s’assemblen dues persones (estatus socioeconomic,
valors, edat, creences,…), més provabilitat hi ha de que siguin estables. 



2. Crítica, defensivitat, despreci i interrupció de la comunicació (stonewalling). Té
relació amb com es comuniquen, sobretot quan parlen de conflictes.



Es va observar que les parelles que tenien problemes per comunicar-se, tendien a
criticar-se, a posar-se a la defensiva o interrompent la paraula a l’altre que es van
considerar elements altament destructius entre ells, i que arribaven al divorci al cap
d’uns anys. 


- Desenvolupament personal en l’edat adulta




Aquest apartat fa referència a com es desenvolupen dues persones amb els anys. Els
factors individuals o de parella poden partir d’una posició adequada però es poden
modificar amb els anys i fer que la parella es distancii.

També cal tenir en compte, que continuar amb una relació no sempre és una capacitat
ja que hi ha persones que tenen dificultat per a trencar aquests vincles.
- Segons l’autor, s’ha d’observar com evoluciona la relació de parella. Parla sobre la
redefinició del matrimoni, la cohabitació i la coparentalitat.

TEMA 7: PSICOLOGIA; SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES

DEL FUTUR

LA PSICOLOGIA POSITIVA (Seligman, 2005): estudi de l’emoció, el caràcter i les

institucions positives.

Un dels principals autors és Seligman, va començar a estudiar la depressió i va acabar

estudiant la psicologia positiva. Com, perquè i sota quines condicions emmergeixen.

- La principal paraula que engloba la psicologia positiva és la “felicitat”. Seligman,

juntament amb altres autors, determinen que es tracta d’un concepte difícil de definir. 


- Si que plantejen diferents camins per aconseguir la felicitat: tenir una vida centrada en
el plaer, en el goig (disfrutar), tenir una vida compromesa (ofici) i tenir una vida
significativa (trobar el sentit de la vida).

Les persones amb més provabilitats de trobar la felicitat serien aquelles que són
capaces de convinar aquests tres camins.


- En aquesta psicologia es fan exercicis, plantegen activitats per a ser més feliç o
incrementar el nivell de felicitat personal. Per exemple, la visita d’agraïment, és a dir,
una carta per escriure a una persona significativa en la qual agraeixes el que la persona
ha fet per tu. O escriure tres coses bones que t’ha sortit bé en un dia i les seves
 causes. O identificar cinc capacitats personals i fer-les servir, comprometre’s a utilitzar-
les.


- Crítiques a la psicologia positiva (Marino Pérez- Álvarez, 2013)




1. Dues critiques que fa són; la psicologia positiva s’apodera de tot allò positiu (per
exemple: el creixement postraumàtic, els psicologistes positius diuen que és mèrit seu) i
que les tècniques que s’utilitzen són molt simples.



2. Quan parlem de pensaments positius i negatius estem fent una simplificació molt
generalitzada. Tenir sentiments positius no sempre comporta positivitat i tenir
sentiments negatius no sempre és negatiu.



3. Prejudicis dels afectes positius: tenen menys perceberança, són més vagues,…

La idea de que la vida consisteix en ser feliç. Si a tu et procupa la teva felicitat i el teu
benestar, es pot desenvolupar una actitud egoísta.



- La “felicitat despòtica”. es refereix a que no tens el dret a ser feliç sinó que tens
l’obligació de fer-ho i si no ho ets és culpa teva i ets un fracassat.



- A més a més, estar hipomaniac (excés de felicitat, optimisme, exitació, falta de
mesura en les desicions), provoca conductes de risc.



- Possible prejudici de “l’autobombardeig” amb frases positives. No funcionen amb
totes les persones. 



4. Alguns beneficis dels afectes negatius: els sentiments negatius poden ser
beneficiosos.



- Es va fer un estudi que demostrava que les persones que tenen sentiments de tristesa
tenen més capacitat per a memoritzar, estan més connectats a la realitat. 

A més, són persones més reflexibles (poden estar en contacte amb sentiments tristos).



- Té un efecte positiu per a jutjar a les persones, menys credulitat.



- Les persones que tendeixen a estar tristos tenen una major persistència davant de
les tasques difícils.



- També permet que aquestes persones estiguin més properes a persones que puguin
patir un sentiment emblant al seu. Dóna uns avantatges interpersonals.



- Conclusions:



1. No es sap què és relament la felicitat. Podem dir que és un sentiment subjectiu i que
és efímac (és a dir, que són sensacions o situacions molt passatgeres).



2. La salut mental consisteix en ser capaç de viure tota mena d’emocions.



3. Pérez destaca que qualsevol cosa que sigui la felicitat sempre sera inseparable de
les activitats que fem de les circunstàncies de la nostre vida. Sempre estarà vinculada
(la felicitat) a allò que fem, que ens passa, al context, a les circunstàncies, etc.



4. Diu que la felicitat no és una apiració o fenòmen universal, i a vegades és una cosa
aversiva i a la qual li tens por (quan estas molt content o feliç pots pensar que després
vindrà alguna cosa dolenta).

La felicitat no deix de ser un benestar individual, i no grupal o familiar. 



5. Diu que hi ha coses millors que fer en la vida que buscar o ser feliç.


APORTACIONS DE LA PSICOLOGIA


Quines aportacions ha fet la psicologia, segons Zimbardo, que hagin fet la vida de les
persones significativament diferent? (Zimbardo, 2004)



Algunes de les aportacions més significatives fetes per la psicologia són:


- Els tests i l’avaluació psicològica. Han estat els psicòlegs els qui s’han centrat en
l’avaluació de característiques dels pacients. 


- Els conductistes han aportat el concepte i valor del reforç positiu.


- Teràpies psicològiques per a la majoria de transtorns (la majoria funcionen).


- Canvi auto-dirigit: llibres d’autoajuda. 


- Els psicòlegs s’han dedicat des de fa anys a estudiar el desenvolupament al llarg del
cicle vital. 


- L’estudi de la parantelitat. Quin és l’estudi que millor funciona per a criar als fills
(sistemes o estils parentals enfocats des de l’efecte i la supervisió).

- Els psicòlegs s’han dedicat a estudiar l’ estrès psicológic. És un concepte que neix al
segle passat.


- La motivació inconscient. El que fem i pensem té una forta base en l’inconscient. 


- Els prejudicis, la discriminació i els estereotips han estat estudiats per psicòlegs.


- Treball industrial humanitzat. 


EXAMEN TEÒRIC FINAL (70%) - 20 preguntes de resposta breu (conceptes, idees claus,
justificar experiències- 10 molt fàcils i 10 una mica més complicades)

EXAMEN LECTURES PETIT GRUP (30%)