Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

UNITAT 9

ANÀLISI PSICOLÒGICA I SOCIOLÒGICA DEL FENOMEN SECTARI

Desprogramar persones. No és immune: pot afectar a tothom, encara que hi ha

personalitats més propicies que d’altres. Fenomen nefast.

Jose Rodríguez (Pepe Rodríguez). Periodista espanyol especialitzat en aquest tema. Va

tractar el tema des de dins, va entrar en una secta. Ha denunciat moltes sectes que
estan vagant a casa nostre.

9.1 SOCIOLOGIA DE LA SECTA

Fenòmens patològics de la vida espiritual. Aquests fenòmens patològics generen tota

mena d’alteracions, disfuncions i prejudicis en la persona. Fenomen actiu que cal veure
perquè hi és i com és que hi és. 4 interrogants:

1. Què és el fenomen sectari?

Tota definició és excloent. Quan un defineix posa fronteres, perquè estàs dient el què
és i el què no és a la vegada (quan dic que un és racional estic dient que no es no
racional).

Cal diferenciar entre fenomen sectari i secta. El fenomen sectari atravessa també les
grans comunitats religioses. El fenomen sectari esta a dins de les tradicions religioses a
vegades, i també pot estar a fora. A vegades la distinció és difícil de precisar. Hi ha
comunitats que fins que no coneixes per dins. Trets, característiques del fenomen
sectari:

a. Comunitat tancada i hermètica. La universitat és una comunitat oberta. Una de

tancada és la que fa difícils els processos d’iniciació i els de sortida. Són molt excloents.
És molt difícil entrar-hi però encara més sortir-ne.

b. És piramidal i jeràrquic. Hi ha un líder que té generalment tots els poders, poder

absolut, que pot manar el què vulgui i el què sigui. Encara que la aparença sigui de
comunicat transversal i de asimetria, és al revés (lo més interessant d’una secta és que
no sembli una secta, perquè sinó ja no captaria a ningú). Gran capacitat de persuadir i
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

de no mostrar el què és. És un cop a dins que descobreixes l’estructura piramidal. Qui
és l’explotat i qui l’explotador.

c. Iniciació gradual. Primer ve una conferència, després unes convivències, després si

pagues això podràs parlar amb el líder. Iniciació per cercles fins arribar al nucli dur.
Sempre per secrets, i el secret és el principal ítem de seducció. Vas aixecant vels i poc a
poc t’apropes al nucli dur, com un joc que vas passant d’una esfera a un altre, i
sedueix, encurioseix, captiva.

d. Contraposat a la llibertat. A mesura que entra al grup veu abolides cada vegada més
les seves llibertats, perquè cada vegada perd més el seu control. Però ella no percep la
seva pèrdua de llibertat; tot l’entorn detecta canvis però ella té la sensació que és més
lliure que mai. Això li porta a creure que tothom està equivocat menys ella. Aquest
fenomen és doncs una privació de llibertat.

e. Maniqueisme. Doctrina que es remunta al segle II abans de crist i que s’associa a

Manes, el fundador. Va contaminar els primers segles de cristianisme: parteix de que
hi ha dos principis en lluita en el món i en l’interior de la persona; el principi del bé, el
príncep de la llum i el principi del mal, el príncep de les tenebres. Aquests mouen el
món i el cor de l’home. Quan el principi del mal guanya la batalla tens violació, odi,
infàmia, etc. i quan guanya el principi del bé tens pau, justícia, benvolença, amor, etc.
Però aquests estan en constant lluita. Tenen diferents resolucions en la persona. El
fenomen sectari aplica el maniqueisme dient que el món és el mal i ells, la secta, és el
bé, i ells tenen la veritat, la llum i t’orientaran; allà s’estimen i et donaran la felicitat.
No reconeix cap tipus de veritat ni de llum fora de la secta.

f. Fenomen gnòstic. En la secta no es parteix de la idea que s’han de creure veritats per
la fe sinó que només aquells més subtils poden conèixer la veritat, i aquests són els
que l’expliquen als altres. Hi ha individus que coneixen les coses a fons i son els qui
poden iniciar als altres en aquest coneixement. La fe es confiança i fiar-se, i aquí hi ha
gnòsi. El líder és més despert que els altres i es qui ha conegut la veritat (els adormits i
els desperts). Això no és fe, hi ha persones més hermètiques, que seria el líder, i aquest
suposadament generosament els transmet als adormits, als iniciants, perquè no
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

estiguin en la ignorància. Té fama de generós de benvolent, perquè ho transmet als

altres els seus coneixements privilegiats i els il·lustra. Hi ha nivells, desperts i adormits.

g. La opacitat. Una secta no es transparent. Presenta una imatge però no és la realitat.

Opac és que el què mostra a fora, no és el què passa a dins. Una fundació és
transparent quan diu el què passa a dins. A més transparència més credibilitat i
confiança.

h. Procés de domesticació. El ciutadà autònom, lliure i responsable passa a ser un

súbdit. Submissió, però el problema és que aquesta submissió no és viscuda com a
submissió, perquè si tu saps que és un submís intentes alliberar-te, però si la veus com
la felicitat, cada vegada ets més submís i menys ten vols alliberar. Quan els psicòlegs
estudien el fenomen diuen que l’han desprogramat i programat mentalment i
emocionalment; perquè pensin allò que vull que pensin i facin allò que vull que facin.
Culpa: moltes persones no revelen que estan dins de una secta perquè es senten
culpables, i la culpa acaba sent un obstacle per sortir-ne. perquè ha estat programat de
tal manera que si comunica confidències és culpable, si explica que hi esta i què fa.

i. Genera dependència, com al droga. Síndrome d’abstinència quan no hi estàs i més

desig d’estar-hi quan no hi estàs.

2. Emergència del fenomen.. perquè hi ha societats on aquest fenomen es

més present que d’altres?

El fenomen no és nou, ja en el món Romà hi havia algunes comunitats religioses

qualificades de secta, i fins hi tot en el grec. S’entenien com grups hermètics i molt
excloents, ja que només alguns iniciants hi tenien accés (ni esclaus, ni dones, ni
immigrants, etc.). El cristianisme en els seus inicis també era una secta, que es
separava del judaisme, perquè tenien comportaments molt estranys en la majoria. En
el món romà es considerava secta aquell grup minoritari que tenia una sèrie de
costums que sorprenien als de l’entorn; els nois per exemple no anaven a les milícies. I
que compartien els bens. Hi ha societats on és més notable que d’altres. En les
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

societats actuals detectem una sèrie de característiques que fan més idoni el fenomen
sectari (a la Catalunya de l’any 1913 la societat no era tan propicia com a la del 2013).

3. Causes socials: Què fa possible que aquest fenomen esdevingui?

a. Atomització. Individus que viuen amb molt pocs vincles. L’atomització: una societat
on hi ha cada vegada més gent sola, sense vincle, o amb vincles líquids (Bauman),
fràgils i inconsistents i no sòlids. Abans l’individu tenia una comunitat, es sentia
arropat. Propicia la secta perquè l’individu necessita una comunitat càlida, i si no la
tens la busques (si no la tens no la busques). Les sectes tenen l’habilitat de presentar-
se a la societat com a comunitats càlides; vina que t’acollirem, t’escoltarem, podràs
ser tu amb nosaltres. Com més individualització hi ha a la societat més necessitat de
comunitats càlides. Et guanyen per la via de l’acolliment i de l’emoció, no per la via del
concepte.

b. Por. Vivim en societats on hi ha molta por (Por Líquida, Bauman). Por del futur, de
ser depenent, de perdre la salut, de que m’abandonin els que estimo, de no tenir èxit
en els projectes, etc. Les sectes aparentment t’ofereixen tranquil·litat, serenitat, tu ets
acceptat, és igual que fracassis o que el món no t’aculli, la secta ho farà. Recullen a
gent que es senten exclosos d’una societat de l’èxit perquè els seus projectes han
fracassat; la secta diu que t’ajudaran a sortir del fracàs. L’esfera secta t’ofereix
protecció. Fa la feina de protecció en una societat on hi ha tanta por i incertesa.

c. On hi ha molta competitivitat i molta lluita, social, econòmica, etc. molt Darwinisme,

on viure i obrir-se camí és dur, la secta és presenta com un bàlsam, aquí tots som
iguals, aquí la lluita es para, aquí pots descansar, no has de fer veure que saps molt o
que ets molt bo. Et presenta una treva, un entorn sense lluita. La competitivitat
esgota.

d. Pèrdua de referents. La societat tradicional tenia uns models que s’han perdut, uns
arquetips, i la població intentava imitar-los. Aquests models no eren models només
físics, sinó també morals, sobretot, els quals hem perdut (els morals, de físics encara
en tenim i els volem a qualsevol preu). En la societat actual no hi ha arquetips morals,
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

només n’hi ha de físics. La secta et planteja referents en societats que no en tenen. Et

planteja un referent principal, el líder; tel planteja idealitzat, que a més té una
iniciació i amés et regala els seus coneixements perquè tu puguis ser com ell.

e. En una societat amb una gran quantitat de preguntes sense resposta, t’apuntes a
qui et dona respostes clares, pedagògiques i segures. La ciència no et dona resposta a
totes les preguntes, doncs busco una secta, i el líder em respon totes les preguntes
d’última i altres preguntes. Què faig en el món, perquè hi sóc, etc. Moltes preguntes
però atròfies de respostes; la secta m’ofereix resposta a tot, a tot el què em pugui
imaginar. I sobretot de com puc fer miracles si t‘hi inicies.

d. Llibertat d’associació. Hi ha societats que tenen aquest dret, és a dir, que els
ciutadans tenen ple dret d’associar-se per fer una comunitat. Aquí però s’hi colen
sectes; aparentment és una associació cultural, i mentre no hi ha motius per sospitar
que hi ha mala pràctica, hi ha llibertat de que t’hi associïs, fins que no es demostri que
hi ha violació de drets. S’hi colen entitats amb finalitats clarament sectàries sota
l’aixopluc de la llibertat d’associació.

4. Prevenció... Com prevenir a persones de que no s’atrapin en aquest

fenomen com una mosca en una teranyina?

Prevenir aquest fenomen comença d’entrada per les institucions educatives i per la
família. Les institucions educatives formals. Tenen exigència bàsica en tres coses per a
prevenir:

a. Vincles sòlids i incondicionals amb la família. Enfortir els vincles, el vincle afectiu, el
lligam afectiu. I que aquest sigui incondicional i sòlid: perquè quan hi hagin dificultats
hi hagi un canal de comunicació. Com més sòlid és el vincle menys busquem a fora.

b. Esperit crític. L’escola i la família t’ha d’ajudar en l’elaboració del pensament crític,
com més esperit crític i més qüestionis, dubtis, interroguis o investiguis, menys
probabilitats tens de quedar-te atrapat en una dimensió sectària.
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

c. L’escola i la família han d’oferir referents morals bons que generin en la persona el
desig de millorar, prosperar i seguir l’exemple. Que t’obrin l’apetito a ser millor
persona Un estímul, no per deixar de ser tu sinó per treure el millor que hi ha en tu.

Altres institucions rellevants que també configuren: el fenomen dels mitjans de

comunicació de les masses. Ens falten periodistes d’investigació; estem potenciant un
periodisme de baix nivell, famoseo, estupidesa, i les natges de l’Ana Obregón, que
busca l’audiència i d’immediatesa. Cal que els mitjans públics i seriosos donin noticia
d’aquest fenomen.

Un tercer element importantíssim que caldria que les institucions publiques de l’estat
com ho es la generalitat potenciessin són totes aquelles activitats que fan possible
relacions amb persones molt diferents, com l’esport o la música, que fan possible que
tinguis vincles diferents i uneixis persones diferents fent la mateixa activitat. Activitats
que generin cohesió social, intercanvi social.

9.2 PSICOLOGIA DE LA SECTA

Quin tipus de psicologies són més proclius al fenomen sectari. Quins caps, conductes i
persones. Ningú està immunitzat però hi ha qui ho te més fàcil, ja no parlem de
societat sinó de persones. Característiques psicològiques d’un individu que el fan ser
especialment apte per ser presa i caure en el fenomen sectari:

a. Introversió. Aquell que es tanca, que no exterioritza els seus pensaments,

sentiments, records, etc. que li costa empatitzar. Que els altres no poden saber res
d’ell ni del seu estat, ni de qui és.

b. Persones emocionalment febles, que depenen molt del què els altres diuen i fan,
del què els altres pensen. Que busquen l’aprovació dels altres. Amb poca seguretat i
autoestima. La gent te la guanyes si primer li fas grans elogis, captar la benevolència
del públic: les sectes et transmeten estima a partir d’un discurs de reconeixement,
dient-li que tu vals, que li oferiràs un càrrec que val, tindrà un estatus.
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

c. Valors insòlits, líquids, gasosos, febles. Una persona amb personalitat moral, sòlida,
consistent i formada és una persona que difícilment hi caurà, perquè porta els seus
valors amb ell, i podrà veure que hi ha dins, i els seus valors el salvaran.

d. Aquelles qui tenen atrofiada la intel·ligència espiritual. Perquè la intel·ligència

espiritual ens permetia prendre distància dels vincles, emocions, creences, lideratges,
etc. i quan un pren distància relativitza, posa les coses al seu lloc, no queda atrapat.
Això li permet posar distància al líder i al grup i no quedar amb formes de
dependència: prendre distància és la millor condició bàsica per a fer una bona
valoració.

e. Aquelles qui tenen atrofiada o poc desenvolupada la intel·ligència social. Una que
ho té, té bones habilitats per establir vincles, per entendre els altres, pe fer-se
entendre, etc. que té un més que allò que l’altre manifesta a través de la paraula, claus
interpretatives del llenguatge no verbal també, i pot veure si l’altre et vol persuadir o
enganyar: entreveuen abans que les altres si hi ha una intencionalitat dolenta. Com un
sisè sentit.

f. Som persones dependents, molt poc autònoms, en tots els sentits. Les persones que
son així tenen més tendència a caure en fenòmens sectaris. La persona té quatre
dimensions, la autonomia la social i econòmica (), la autonomia moral (regular-me per
la meva pròpia llei, moralment pels meus propis valors i principis), la autonomia
mental (pensar per un mateix) i la autonomia física i corporal (el que es val per si
mateix, pot fer les necessitats bàsiques sense els altres, menjar, dormir, etc.). Una
persona autònoma sobretot mental i moralment, té més dificultats de caure en una
secta. Una persona depenent sobretot moralment i mentalment té molts números,
perquè necessita algú que els protegeixi.

9.3 VINCLES ENTRE SECTA I RELIGIÓ

Vincles entre sectes i tradicions religioses. Hi ha grups d’algunes tradicions religioses

que tenen comportaments sectaris, però també n’hi ha al marge. No es només un
derivat de les tradicions religioses, també n’hi ha al món econòmic, polític, social,
Laia Casas Portell Psicologia i Sociologia de la Transcendència

ecològic, esportiu, etc. Però sobretot en trobem moltes aixoplugades a les tradicions
religioses.

Afinitats entre secta i comunitat religiosa:

- Us dels símbols, dels objectes simbòlics.

- Jerarquies: el Papa Francesc o una monja donant menjar a un malalt de SIDA.
- Missatge de salvació: vine i et salvarem, vine i et salvaràs.
- Distinció entre home nou i home vell: l’home nou és el que viu a fons les
veritats amb una nova visió del món i l’home vell que és qui segueix vivint
conforme el món, amb els valors i lògica del món. Hi ha dualitat d’homes i tu
has d’arribar a ser un home nou. Hi ha tipologies humanes en una secta, els
adormits i els desperts.
- Comparteixen que hi hagi un personatge que fa de mediador entre el cel i la
terra. Entre la saviesa eterna i el món dels homes. Punt tangencial. Comunica
les savieses de dalt amb el poble.

Diferències entre secta i comunitat religiosa:

- Tan la iniciació com la sortida. Totes dues requereixen un procés de inicació i

existeix la possibilitat de marxar, però, la diferència recau sobretot en la
sortida. La sortida d’una comunitat religiosa no genera el trauma d’una
comunitat sectària. No et coaccionen, et persegueixen, o t’assenyalen amb el
dit. Apostasia: pots deixar de ser membre de la comunitat i no et persegueixen.
- Podem mantenir vincles amb els altres de forma simultània: pots practicar ioga
amb uns quants a Montjuic, fer castells amb els del seu poble i anar a missa.
Les sectes no permeten les lleialtats compartides.
- Nivells de transparència. També hi ha opacitat, però pots conèixer més les
responsabilitats, òrgans de govern i estructures de la comunitat religiosa.
- En la comunitat religiosa tens ocasió perquè la persona creixi espiritualment i
no decreixi com a persona. En les sectes decreix el seu camp de visió i
desenvolupament com a persona perquè et mantenen permanentment en un
estat de submissió, subjugació i dependència.