ÈTICA

Aclarir quin significat li donem a les paraules – L. Wittgenstein (1889-1951)

Moral. Paraula que ve del llatí. Ve de la paraula mores que vol dir costum. Costum és allò que
repetim mecànicament en un lloc i en un temps, els costums canvien. Lo moral muta canvia al
llarg del temps. Que sigui moral no vol dir que sigui bo.

Ètica
Def 1. Crítica de la moral, crítica dels costums. Analitzar racionalment. Exercici de valorar si
aquests costums que tenim son bons o podrien ser uns altres.
Def 2. Crítica de la legalitat vigent

Immoral. Sempre refereix a contra, va contra el costum habitual. Normalment es marginat i

rebutjat, ja que va contra el costum (trenca el costum). Aquella practica que xoca contra els
costums. Ex: segle passat una dona anés a la universitat, va contra el costum. Ex: Anar despullat
a la uni.

Amoral. “a” es una partícula que vol dir fora. No violenta el costum sinó que és estrany. Ex:
Algú que un dia no menja i el següent si que menja.

Legal. Ve del llatí. Aquella conducta que es conforme a l’ordenament jurídic vigent. No vol dir
que sigui ètic. Ex: El dret de la cuixa era legal (ewww). Lleis de segregació racial (ser legal no
vol dir ser bo)

Il·legal. Conducta que viola l’ordenament jurídic. Ex: no pagar impostos. A vegades lo il·legal
coincideix amb la mala acció. Un professor que deixava entrar a una persona negra a la classe,
a vegades ser il·legal no és dolent.

Al·legal. Fora de llei, encara no hi ha marc legal, no és ni il·legal ni legal. Ex: El ritme de
desenvolupament tecnològic es molt més ràpid que el ritme de construcció jurídica. Estàs fent
una acció que no et poden condemnar (assetjament per internet).

Legítim. Allò que subjectivament consideres bo, legítim es sinònim de bo. Ex: Jugador del
barça cobri un milió de €, és legal però és legítim?

Il·legítim. És sinònim de dolent.

VALORS
Axiología. Tractat dels valors. Max Schneider (1874-1928). Defineix tipus de valors, quins
valors podem viure els essers humans, com es transformen els valors.

Que son els valors?

Realitats intangibles, que no toquem, no olorem... Pots saber els valors d’una empresa a
posteriori mai anteriorment. Les pràctiques de valors son tangibles, els valors s’expressen en
les pràctiques. A les males pràctiques es veuen els contravalors.

Son horitzons de referencia. Allà cap a on apunta l’esser humà. Horitzó és allò cap a on et
dirigeixes. Els valors son com horitzons no hi arribes mai, però t’hi aproximes més o menys.
Cadascú té els seus horitzons de referencia, per això hi ha moltes maneres de viure, de fer i de
ser. En la nostra societat hi ha pluralitat de valors (pluralitat axiològica). Ex: El meu horitzó de
referencia és tenir temps lliure, és a lo que aspiro.

Els valors es allò que t’empeny, que et mou, la força motriu. Als essers humans els mouen les
necessitats. La força motriu son les necessitats, ens mouen les necessitats, també ens mouen
els valors.

Els valors son una font de sentit per la persona, allò que fa valuós. Valor es allò que per a tu
ha estat significatiu. Ex: d’aquests 4 anys lo més valuós va ha estat el seminari de 2n. Valor es
allò que es valuós i es diferent per a cada persona.

Tipus de valors

Valors personals. Son aquells horitzons de referencia a una persona que tens en un moment
donat, per tant sempre son relatiu a un individu. Son dinàmics, lo que era valuós fa 5 anys, ja
no ho és. Els valors individuals son dinàmics. El valor te molt a veure amb la persona i amb el
context.

Valors corporatius. Els valors de Ikea, Ramon Llull... La majoria d’organitzacions quan es
presenten es presenten amb uns valors corporatius (sensibilitat social, cristiana) valors
corporatius son aquells valors intangibles d’una organització, l’anima de l’organització.

Conflicte entre personals i corporatius. L’organització té un valor de tenir cura del medi
ambient, però als treballadors els hi dona igual el medi ambient. Ex: Treballar a Vox, xoquen els
valors personals amb els corporatius.

PIRAMIDE DE VALORS / AXIOLÒGICA

Un gràfic on a dalt poses allò que és més valuós per a tu. (8 valors)

- Familia - Sexe
- Treball - Pàtria
- Amistat - Religió
- Esport
- Salut
PREJUDICIS
Que són? Un judici fet o elaborat sense coneixement de la cosa que s’està valorant, es
prejutjar. Es un judici erroni, per jutjar qualsevol cosa cal que la coneguis. Tot judici s’ha de fer
a posteriori no a priori. Un prejudici es una realitat intangible. Els prejudicis no els veiem o
toquem però, per altra banda determinen les decisions que prenem. Son entitats intangible
però que actuen dins nostre prenen decisions. Molt sovint son inconscients, no sabem com ni
som conscients de tenir-lo.

Els judicis positius ens apropen a l’altre, genera un corrent de simpatia. El prejudici negatiu et
separa, genera un corrent d’antipatia, et pot salvar d’algun mal però és injust. Activen
emocions en nosaltres, no son entitats intel·lectuals.

Els prejudicis son realitats intangibles dels qual som afectats per ells. Anem acumulant
prejudicis. Els prejudicis son filtres que no ens permeten veure la realitat tal i com és.

H.G. Gadamer Els defineix com a vertaders obstacles, que ens dificulten la comprensió.

Genealogia
Els prejudicis no venen per la via congènita, els adquirim de l’entorn que ens envolta. El nen al
néixer no en te. F.Nietzsche va fer la Genealogia de la Moral S’han creat per centres
concèntrics.
- El primer cercle es l’entorn familiar, el cercle més íntim. El infant es molt crèdul i es
molt absorbent el seu cervell. Per a l’infant si ho diuen els pares es veritat. Es troba en
un entorn tancat.
- El segon cercle és l’escola. Llibres de text, com parlem del que passa al món
(immigrants, el que va succeir a un país...). Com ho explica el professorat. Com més
vulnerable és algú (intel·lectualment) més fàcil es abusar.
- El tercer cercle es el grup d’iguals, el grup d’amistats. Es produeixen discriminacions, es
una font de transmissió de prejudicis. No son neutres la colla.
- El quart cercle és l’entorn digital, son industries de prejudicis. És viu de rumors
conscientment i inconscientment.

Deconstrucció. És aquell procés a traves del qual vas desmuntant una tesis (com un mur que
desfàs pedra a pedra). És un procés analític, conscient i minuciós d’anar desfent peces dels
murs, no es tirar-lo al terra es anar traient pedres poc a poc. Ens en podem alliberar? Podem
deconstruir-nos?

- Autoconsciència. Reconèixer de que tens prejudicis, acte d’autoconsciència.

- Viatge. Viatjar és una estratègia molt alliberadora de prejudicis (viatjar de veritat).
Trencar tòpics, Viatjar estant disposat a sorprendre’s. Ajuda molt a alliberar prejudicis
- Humor. Riure’t dels teus prejudicis és bàsic.

Tipus de prejudicis:
 - Sexista. Discriminar a algú per la seva orientació sexual o el seu sexe. Discriminació
per raons de sexe
- Ètnic. Discriminació per raons ètniques
- Cultural. Per pertànyer a una cultura (per cultura alemanya i serà un cap quadrat, ets
del nord i no em fio)
- Religió. Per ser musulmà, de l’opus dei, protestant...
- Ageístic. Jutjar algú per la seva edat i no per la seva qualificació.
- Geogràfic. Jutjar a una persona pel seu lloc d’origen (és de poble, és de ciutat).
- Icònic. Jutjar a algú per la imatge. No el conec però amb aquesta pinta no m’hi acosto.
(tatuatges, pírcings...)

TABÚS
La publicitat molt sovint per poder ser notòria trenca algun tabú.
Sigmund Freud (1856-1939) Totem i tabú.

Que és? Un tabú es allò prohibit, allò que queda molt malament dir o fer, es censura en la
societat en la que vivim. Cada societat en cada moment històric te els seus tabús (qüestions
que no es poden tractar, obres d’art que no es poden veure...). El tabú no es legalment prohibit
(alguns si), sinó que és moralment prohibit. Exemple: a l’escola era impossible parlar de la
sexualitat.
La repressió és negar la font instintiva, Freud l’analitza molt a fons, si no la reprimíssim no
podríem viure en societat, la necessitem per viure però a la vegada ens frustra. Em de trobar
formes de canalització (fer zumba, boxeig...), sense l’esport hi hauria més conflictivitat.

Hi ha repressió, però tenim el desig de transgressió. Dalí era un especialista en transgressió.

Transgredim perque ens genera morbositat. Ens genera morbositat veure allò que està
prohibit.

La transgressió ens condueix cap a la mobilitat.

Tabús universals:

- Eros (formes sexuals) tot el que te a veure amb el tema de la sexualitat.

- Thanatos (destrucción / mort) es tot el que te a veure amb la mort. Molt sovint tot
allò que te a veure amb la mort es tabú.

Tipus de tabú:

- Paraules. Mots o temes que no pots utilitzar o que no diràs. Exemple: no dir que tens
una malaltia, que estàs a l’atur, que tens addicció...
- Accions.
- Objectes

Quins temes, accions, objectes tabuitzeu