FILOSOFIA PARCIAL 2

T4. Sòcrates
Era molt diferent als sofistes. És fill d’Atenes i no es considera sofista, comença a defensar
un estil de vida.
Presocràtics → physis
Sofistes → polis
Sòcrates →l’home. La cura de l’ànima (filosofia) és la recerca de la veritat. De l’exterior
cap a l’interior. La veritat és essencial en la persona, és un ésser de veritat, un dels valors
essencials. S’ha anat perdent això per raons múltiples però també pel final dels sofistes.

Podem fer-ho de dues maneres (les dues mitjançant la raó):

- AUTOCONEIXEMENT: coneixe’t a tu mateix, cal introspecció, reflexió per saber els
teus desitjos, interessos, autenticitat → el bé (entès com a felicitat), qui coneix el
bé exerceix el bé.
- RECERCA DELS VALORS UNIVERSALS: definicions universals, vol combatre la
crisi de confiança que hi ha instaurada. Segueix un mètode: EL DIÀLEG SOCRÀTIC
(a través de la raó dia/logos), format per la ironia, només sé que no sé res
(preguntes i et quedes qüestionant, interrogatiu) i maièutica (l’art de la llevadora)
però ell ajuda a parir idees, dóna solucions, resultat és l’acord. No se sap la validesa
de les veritats o valors universals que s’implanten

Preocupa’t de l’ànima no dels diners ni el cos, dins teu, no allò aparent. La seva mare és
llevadora, ajuda a parir els fills (madrona), va ser soldat, es va casar i va tenir fills. Als 50 va
tenir una crisi i ho va deixar tot per anar als carrers a filosofar.

OPINIÓ: No, ja que per molt que es conegui el bé potser no es tenen les capacitats per
exercir-lo. El coneixement obre moltes portes però influeixen molts més factors en la seva
execució com per exemple la voluntat pròpia, la condició, els ideals…

3 ciutadans el van denunciar, ja que en aquell moment tots es denunciaven per la

desconfiança. 3 crims:
- impietat, asebeia (traïció a la moral de la polis).
- no creu en els déus de la ciutat. Deia que tenia un daimon (veu de la
consciència). L’acusen de creure en altres déus.
- de corrompre els joves: els deia que pensessin per ells mateixos.
També l’acusen de ser sofista.

La seva defensa
1a part: Intenta explicar d’on ha sortit la fama: s'adquireix gràcies a certa saviesa.
2a part: La dedica a defensar la seva manera de viure. Segons ell el que el condemnarà és
la calumnia i l’enveja. Creu que el mal major serà per al poble perquè deixaran de tenir un
referent que els qüestioni.
Final: Els seus amics van voler ajudar-lo però els va refusar, per tal de no desobeir les lleis
de la seva polis, i es va beure la cicuta, va morir. Abans que res era ciutadà.
VERITAT ABSOLUTA
Cada dia surt el sol.

Comentaris Videos

- Defensava el pensament lògic, aquest que ens ajuda a ser més crítics, menys
conformistes i més independents, donava importància a la raó, convidant així a
pensar analíticament i no deixar-se influenciar.
- Les autoritats o les majories no sempre han de tenir la raó i dir la veritat, existeix la
manipulació mediàtica, les fal·làcies i moltes altres maneres d’enganyar la població.
Volia que tothom sigués capaç d’analitzar i qüestionar les seves creences i els actes
fins i tot aquells més rutinaries per tenir un sentit crític de la vida i dels propis ideals.
- Volia trobar la veritat a través de preguntes profundes per a qüestionar a la gent del
carrer.
- Vol que tothom que té creences pugui explicar perquè, que tinguin veritat i
fonament, desafia ideologies per a que nosaltres podem distingir-nos de la multitud i
sortint idees de nosaltres. Tothom hauria de voler reflexionar, qualsevol pot tenir
idees inspiradores i vàlides.
- Mètode particular de 5 passos:
1. Concepte verdader per a la majoria
2. Buscava alguna excepció
3. Deia que aleshores el concepte era imprecís
4. Justificava el perquè
5. Repetia el procés buscant moltes excepcions i contradiccions d’un concepte
universalment veritable. Arribar a l’acord = 0 excepcions.

- Les idees de Sòcrates segueixen vives