SOFISTES I SÒCRATES

- Tots els sofistes es troben a Atenes on neix la democràcia.

- El seu interès se centrarà en la política (la polis) i no en la natura com els presocràtics.
- El moviment sorgeix s’estanquen en les seves idees i no servien per satisfer les necessitats
de la polis.
- L’evolució de la democràcia fa que es necessiti altres tècniques i interessos com la millora
de la retòrica per ser capaços d’argumentar i convèncer.
- Els sofistes eren un grup d’intel·lectuals (homes i dones). La majoria eren estrangers i no
tenien dret a vot, però ajudaven als ciutadans d’Atenes a millorar els seus arguments.
- Tenien idees democràtiques.
- Els sofistes criticaven als presocràtics, ja que no creien en les lleis naturals. Eren escèptics
religiosos (no creuen en allò que no veuen, però no neguen que existeixi) i a nivell de com es
coneix el món.
- Eren relativistes, consideraven que tot depenia de la perspectiva. no hi havia autèntica
realitat.
- Eren convencionalistes, els valors de la societat es basen en pactes.

Protàgores
- El centre de tot coneixement és l’home. De tot el que és i el que no és.
- Tot depèn del coneixement de l’home.
- Sobre les coses que no coneix no pot dir si existeix o no i, per tant, no hi creu, però no pot
demostrar si existeix o no (és escèptic).

Gòrgies
- Res no existeix perquè si existeix, no es podria conèixer. Si es pogués conèixer, no es podria
dir.
- Nega l’existència d’una realitat única i immutable.

Sòcrates (470-399) aC
- Ignorància per trobar la veritat.
- “Coneix-te a tu mateix”. (La manera d’arribar a la veritat és l’autoconeixement.)
- “Només sé que no sé res”. (Crítica als sofistes, perquè tot i ser relativistes aquests
imposaven el que s’havia de dir i fer. Ells s’anomenaven savis i no ho eren segons Sòcrates.)
- La filosofia és amor a aprendre, una admiració constant, per tant, com que vols aprendre
no ho saps tot intentes seguir aprenent sempre.
- Sòcrates no va escriure mai res, tot el que se sap d’ell es través dels escrits de Plató. És
difícil diferenciar el que és propi de Sòcrates el que es va inventar plató.
- Conceptes propis de Sòcrates: intel·lectualisme moral, ironia, maièutica i dialèctica.
- Mètode socràtic: la maièutica i la dialèctica. Com que volia trobar la veritat, no
adoctrinava si no que deixava a l’interlocutor construir arguments nous (diàleg). El diàleg
consta de la ironia i la maièutica. A través de les preguntes l’interlocutor comença a
contradir-se i utilitzava la ironia. A partir de la ironia es dona la maièutica. La maièutica és
quan l’interlocutor s’adona que està equivocat i extreu la veritat oculta.
- A través de la dialèctica, del diàleg, de la paraula s'aconsegueix arribar a aquesta veritat.
- Calen tres passes:
1. Exposar la creença.
2. Refutar-la.
3. Obtenció d’un nou punt de vista, d’una nova opinió.
- Sòcrates diu que els conceptes de justícia i bé són idees absolutes i úniques, al contrari dels
sofistes.
- Sòcrates buscava trobar quelcom universal, vàlid per tothom i el camí era fet a través de la
raó i l’intel·lecte.
- Qui pensa correctament (sobre la veritat universal), actua correctament.
- La Raó —> virtut
- Qui actua incorrectament no ho fa expressament, sinó per ignorància.