Professional Documents
Culture Documents
Filosofia L'ètica
Filosofia L'ètica
3,4
LA LÒGICA
Lògica: regles del raonament
⇃és la ciència que s’ocupa de la validesa de les formes de raonament
(formal)
S’ocupa dels aspectes no formals dels raonaments: la seva capacitat de
persuasió, la validesa, no formal de molts arguments (informal)
-En aquest sentit, es podria considerar el pensament crític com el
coneixement.
QUÈ ÉS UN ARGUMENT?
FAL·LÀCIES I PARADOXES
-Les fal·làcies son arguments que semblen solvents pero que en realitat no
ho son.
tipus de fal·làcies
●
L’ÈTICA I LA MORAL
l’ètica: és una reflexió filosòfica sobre el fet moral, analitza i fonamenta aquest fet,
preguntan-se sobre el perquè d’aquestes normes compartides en la nostra
societat.Es una branca de la filosofia que ens estimula per actuar de manera
racional.
Ens mostra que cada moral és basa en uns valors morals i son els valors els que
dirigeixen la construcció de la nostra vida perque son el criteri per a la nostra
elecció moral
la moral: respon a la pregunta: que s’ha de fer davant de certes circumstàncies de
la vida?o,com hem d’orientar el comportament per tal de que sigui honest i
just?Es tracta de seguir (o no) un codi de normes(morals) compartides en la
nostra societat.
ELS CÍNICS
cínics: membres o seguidors de l’escola fundada per Antístenes (450 a.C) en el
gimnàs de Cynosarges (gos blanc)
➔ característiques
● Els cínics proclamaven el seu cosmopolitisme (essers lliures i ciutadans del
món) i l’alliberament de qualsevol obediència a les institucions,
convencions o lleis ja que son sempre locals. En qualsevol lloc es trobaven a
casa seva.
eixos de la pràctica:
1. part de la llibertat radical es la llibertat de paraula (parrhesia).Aquesta
llibertat d’expressió és un rebuig de la polis i de l’autoritat, directament
contra les seves pròpies normes , assumint la possibilitat de rebre càstigs,
fins i tot l’exili. Utilitzaven habitualment paraules ofensives.
2. el desvergonyiment . Acceptaven el sobrenom de gos per què ho prenien
precisament com a símbol de la seva falta de vergonya.
3. estil de vida que representa la indepèndecia i proclama la necessitat
d’autosuficiencia per aconseguir-la. Viure de manera senzilla
4. l’austeritat i s’assemblen als estoics. Pràctica de l’exercici físic per que la
disciplina
La societat d’aquella època no buscaven l’ataràxia, perquè es basaven en el
materialisme, el consum i l’unió amb les normes.
No hi havien persecucions per què hi havia llibertat de pensament perquè hi
havia molta llibertat de pensament.
ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES
L’ESCOLA EPICÚREA
L’escola epicúria, seguidora del filosof Epicur de Samos, es preocuparà pels valors
de l’individu, no per qüestions que no tinguin a veure amb accions de la vida, per
tant la seva recerca del benestar humà. Abandonen pensaments físiques i
metafísiques és a dir faran filosofia pràctica.
doctrina fonamental: el plaer és la clau de la vida humana: allò que ens condueix
a la felicitat (ataraxia)
Els cínics denuncien la societat pero viuen dins d’ella en canvi els epicuris van
allunyar-se creant una “comuna” anomenant-lo Jardí d’Epicur, situat a les afores
d’Atenes i s’esforçaven a crear un espai de felicitat aïllat de l’exterior.
→el plaer és bo per la naturalesa (càlcul assenyat dels plaers), ara, que sigui
desitjable no significa que sigui bo.
→el dolor separat de nosaltres és dolent però en ocasions quan et sotmès a ell
concientent pot en un futur portar-te coses bones.
→La busca de plaer sense haver passat abans per el filtre de la raó causarà més
dolor.
text 3
plaer associat amb la felicitat, reconegut com un bé primer (màxim) i congènit
perquè el busquem nosaltres naturalment. a partir del plaer escollim una cosa o
l’altre, examinant l’acció que anem a fer .
text 4
natural buscar la felicitat a través del plaer pero si aquest no ens aportara res, és
absurd i ens porta dolor no val la pena busacar-ho