You are on page 1of 4

FILOSOFIA t.

3,4
LA LÒGICA
Lògica: regles del raonament
⇃és la ciència que s’ocupa de la validesa de les formes de raonament
(formal)
S’ocupa dels aspectes no formals dels raonaments: la seva capacitat de
persuasió, la validesa, no formal de molts arguments (informal)
-En aquest sentit, es podria considerar el pensament crític com el
coneixement.

QUÈ ÉS UN ARGUMENT?

Donar raons o arguments que fonamenten o rebaten una idea

Un raonament és el procés a través del qual inferim una proposició a partir


d’unes altres preposicions.

Un argument és l’expressió lingüistica d’un raonament

Tot argument té dos elements fonamentals:


-premisses: raons que donen suport a la conclusió
ex: tots els homes són mortals, Sòcrates és un home, Sócrates es mortal

Un enunciat es una oració que pot ser vertadera o falsa

FAL·LÀCIES I PARADOXES

-Les fal·làcies son arguments que semblen solvents pero que en realitat no
ho son.

fal·làcies formals: arguments deductius no vàlids, arguments deductius la


conclusió dels quals no s’infereix necessàriament de les premisses.
fal·làcies no formals: són arguments les premisses de la quals proporcionen
informació impertinent o informació insuficient per la conclusió

tipus de fal·làcies

L’ÈTICA I LA MORAL

l’ètica: és una reflexió filosòfica sobre el fet moral, analitza i fonamenta aquest fet,
preguntan-se sobre el perquè d’aquestes normes compartides en la nostra
societat.Es una branca de la filosofia que ens estimula per actuar de manera
racional.
Ens mostra que cada moral és basa en uns valors morals i son els valors els que
dirigeixen la construcció de la nostra vida perque son el criteri per a la nostra
elecció moral
la moral: respon a la pregunta: que s’ha de fer davant de certes circumstàncies de
la vida?o,com hem d’orientar el comportament per tal de que sigui honest i
just?Es tracta de seguir (o no) un codi de normes(morals) compartides en la
nostra societat.

ELS CÍNICS
cínics: membres o seguidors de l’escola fundada per Antístenes (450 a.C) en el
gimnàs de Cynosarges (gos blanc)
➔ característiques
● Els cínics proclamaven el seu cosmopolitisme (essers lliures i ciutadans del
món) i l’alliberament de qualsevol obediència a les institucions,
convencions o lleis ja que son sempre locals. En qualsevol lloc es trobaven a
casa seva.

● El cinisme és una de les manifestacions més radicals de la filosofia i de les


més incompreses. Consideren la forma de vida com la part fonamental de
la filosofia i inseparable de la seva manera de pensar.

● Per ells la felicitat va més enllà de lo material i del consumisme i s’havia de


viure segons la natura per això rebutjaven la civilització perniciosa.
● Consideraven que l’home té tot el necessari per conquerir la felicitat.

A través dels valors i el seu estil de vida es volia arribar a la felicitat.



ataràxia: allò que s’arriba quan s'és feliç, no poden haver pertorbacions i la
felicitat significa estar bé amb un mateix.

● Vida allunyada de la civilització, viure amb lo mínim.Per els cínics


l’autosuficiència és essencial per la llibertat i no dependre de res.
El cinisme es una forma de vida , però també de pensar i expressar.

● La teoria cínica prové de la pràctica i el seu fonament es troba en l’exigència


de llibertat enfront de tot allò que pot esclavitzar.

eixos de la pràctica:
1. part de la llibertat radical es la llibertat de paraula (parrhesia).Aquesta
llibertat d’expressió és un rebuig de la polis i de l’autoritat, directament
contra les seves pròpies normes , assumint la possibilitat de rebre càstigs,
fins i tot l’exili. Utilitzaven habitualment paraules ofensives.
2. el desvergonyiment . Acceptaven el sobrenom de gos per què ho prenien
precisament com a símbol de la seva falta de vergonya.
3. estil de vida que representa la indepèndecia i proclama la necessitat
d’autosuficiencia per aconseguir-la. Viure de manera senzilla
4. l’austeritat i s’assemblen als estoics. Pràctica de l’exercici físic per que la
disciplina
La societat d’aquella època no buscaven l’ataràxia, perquè es basaven en el
materialisme, el consum i l’unió amb les normes.
No hi havien persecucions per què hi havia llibertat de pensament perquè hi
havia molta llibertat de pensament.

Documental Diógenes de Sinope


● Acusat de falsificar monedes, per seguir un oracle
● que debo hacer para hacerme famoso? donar-li un valor de la moneda
● coneix a artistenes, que considerava que l’home havia de despegarse de les
normes per viure com un gos, kynismos, negar la moral existents i les
normes
● Diogenes gràcies a Artistenes es va despegar del seu esclau(entre altres
coses) per senyir-se a una vida dins dels valors cinics, considerat
cosmopolitan
● creia que tot lo necessari per viure tu donava la vida al néixer.
● Alexandre, tenia molt de respecte cap als intel·lectuals i admirava Diogenes

video: els cínics


anècdotes de Diógenes de Sinope
alejandro magno y diógenes: pídeme lo que quieras, apártate que me tapas el sol
Plató se li acosta mentres que estava rentant enciam i li va dir, si tu haguessis
acceptat l’invitació no estaries aqui rentan les fulles i Plató li va contestar dient-li si
tu mateix sapiguessis com rentar les fulles d’enciam no haguessis acceptat
l’invitació.

ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES

Compèn el conjunt d’escoles de la filosofia hel·lenístic-romana que es


desenvolupen primer a Grècia i després Roma, desde finals del s. IV fins a finals de
s.II dC, quan comença a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent.
Les principals escoles filosòfiques hel·lenístiques són el cinisme, que representa
l’última evolució de les escoles socràtiques menors; l’epicureisme, fundat per
Epicur de Samos, qui instal·la a Atenes cap a 306 aC a la seva escola anomenada
“el jardí”, l’estoïcisme
OBJECTIU: Assolir la felicitat a travès de l’ataraxia
la felicitat va lligada amb el plaer

L’ESCOLA EPICÚREA

L’escola epicúria, seguidora del filosof Epicur de Samos, es preocuparà pels valors
de l’individu, no per qüestions que no tinguin a veure amb accions de la vida, per
tant la seva recerca del benestar humà. Abandonen pensaments físiques i
metafísiques és a dir faran filosofia pràctica.
doctrina fonamental: el plaer és la clau de la vida humana: allò que ens condueix
a la felicitat (ataraxia)

➔ quina diferencia tenen amb els cínics?

Els cínics denuncien la societat pero viuen dins d’ella en canvi els epicuris van
allunyar-se creant una “comuna” anomenant-lo Jardí d’Epicur, situat a les afores
d’Atenes i s’esforçaven a crear un espai de felicitat aïllat de l’exterior.

L’hedonisme:busca de plaer com objectiu suprem però aquest ha de ser buscat


amb la raó.

→el plaer és bo per la naturalesa (càlcul assenyat dels plaers), ara, que sigui
desitjable no significa que sigui bo.
→el dolor separat de nosaltres és dolent però en ocasions quan et sotmès a ell
concientent pot en un futur portar-te coses bones.

→La busca de plaer sense haver passat abans per el filtre de la raó causarà més
dolor.

text 3
plaer associat amb la felicitat, reconegut com un bé primer (màxim) i congènit
perquè el busquem nosaltres naturalment. a partir del plaer escollim una cosa o
l’altre, examinant l’acció que anem a fer .
text 4
natural buscar la felicitat a través del plaer pero si aquest no ens aportara res, és
absurd i ens porta dolor no val la pena busacar-ho

You might also like