Diferencies:

SÒCRATES SOFISTES

De caire metòdic El mètode socràtic és el En canvi els sofistes tenen

diàleg. La paraula és un
instrument per arribar a la
veritat. Defensa
l'intel.lectualisme moral
(tot home bo és savi,
tothom coneix interiorment
el bé).
com a mètode la retòrica.
Usen la paraula per
aconseguir el poder, creuen
que tot és opinió (doxa) i,
per tant, no hi ha veritat.
Defensen el
convencionalisme moral.

Sobre el seu ideal: L'ideal socràtic és En canvi, l'ideal és

aconseguir la felicitat, viure aconseguir l'èxit,
guiat per la sofrosine- especialment l'èxit polític.
prudència

De caire pedagògic: Sòcrates fa el seu Els sofistes, en canvi,

ensenyament de franc, per cobren i s’adrecen només
les places i carrers, d'una als joves rics que els poden
manera informal, dialogant pagar.
amb tothom.

Conseqüències Sòcrates vol fonamentar la Els sofistes, en canvi,

filosofia, a través de definir prediquen l’escepticisme i
els conceptes ètics (què és el relativisme.
el Bé, què és la veritat...).

Semblances:

En el pensament socràtic hi ha elements sofístics i antisofístics. Sòcrates com a filòsof

està sempre en diàleg amb el seu temps i, per tant, també hi ha elements en què està
d'acord amb la sofística. Podríem assenyalar-ne tres de molt importants.

Interès per l'home L'home (ciutadà) és el destinatari últim de la filosofia.

Tant per a Sòcrates com per als sofistes, les qüestions
polítiques i morals són el centre de la seva preocupació.
Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà.

Interès pel llenguatge En Sòcrates trobem un profund convenciment que la

veritat neix a través del diàleg. I en el cas dels sofistes,
la retòrica és l'eina que tenen per manipular el
coneixement. En el fons tots dos manifesten un interès
pel llenguatge perquè és fonamental en la vida grega el
paper de l'àgora com a lloc de debat.

La recerca Tant Sòcrates com els sofistes volen tenir pes en la

d'influència social societat (tenen deixebles, les seves opinions són
escoltades...), però utilitzen la seva influència d'una
manera diferent. Sòcrates s'autoconsidera un educador
de la ciutat (tàvec d'Atenes) i no un polític; busca més
una influència sobre la moral de la ciutat; mentre que els
sofistes, en canvi, tenen més influència política.