FILOSOFIA ANTIGA – s.

V aC

ELS SOFISTES I
SÒCRATES
 GIR ANTROPOLÒGIC - CAUSES
2

Gran activitat comercial – millora del nivell econòmic.

Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en
la política. Democràcia. Pèricles.
Limitació del poder dels nobles (aristocràcia).
Atenes és el centre cultural i comercial de la mediterrània.
Explicacions de la naturalesa poc convincents. Desconfiança
del coneixement de la physis.
Excel·lència o virtut (areté) es pot adquirir mitjançant
l’educació.

la sofística i Sòcrates 30/09/13

GIR ANTROPOLÒGIC - CONSEQÜÈNCIES
3

Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa

(physis) a la reflexió sobre les lleis de la ciutat (nomos).
Interès per l’art de parlar bé en públic, del raonament
convincent i l’anàlisi conceptual. Importància del
llenguatge.
La reflexió filosòfica se centra més en la vida social i
política, en explicar l’origen de les lleis i quins han de ser
els valors socials i polítics de la ciutat.
Apareix un nou grup de pensadors: Sofistes, Sòcrates.

la sofística i Sòcrates 30/09/13

 LA SOFÍSTICA (1)
4

Sophistés (σοφιστής): habilidós, savi. Mestre de virtut o

areté (excel·lència).
Atenes, segona meitat del segle V aC.
Protàgores, Gòrgies, Hippies, Antifont, Críties...
Filosofia d’enfoc antropològic (rebuig de les preocupacions
cosmològiques).
Temes: llenguatge, moral, política, oratòria, coneixement...
Escepticisme i relativisme.

la sofística i Sòcrates 30/09/13

 LA SOFÍSTICA(2)
5

Per què al segle V aC a Atenes?

 Moment de màxim esplendor de la ciutat.
 Sistema democràtic de govern. (Pèricles)
 Democràcia directa, no representativa.
 L’assemblea dels ciutadans, base del poder.
 El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per
convèncer la majoria a través de la paraula.
Per això
 Els joves de classe alta necessiten aprendre a construir discursos
persuasius (i poden pagar!)
 Savis de tota Grècia instal·len a Atenes les seves escoles d’oratòria:
són els sofistes. El seu objectiu, l’educació (παιδεία=paideia)
la sofística i Sòcrates 30/09/13
 LA SOFÍSTICA
6
Idees generals comunes:
 Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de
l’experiència sensible (empirisme)
 Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat
(α̉λήθεια=aletheia) és el que a cadascú sembla, és l’opinió (δόξα)
més convincent (relativisme epistemològic)
 Savi és qui té l’habilitat de convèncer i té èxit en la vida pública.
 No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (com
la natura) (escepticisme o nihilisme epistemològic i ontològic)
 Distinció entre llei natural (φύσις=physis) i lleis convencionals
(νόμος=nomos). Convencionalisme (la voluntat humana, únic
fonament de les lleis de la ciutat)
 El que és just, bo o bell en un lloc i en un moment, no ho és en un
altre. No hi ha valors universals (relativisme ètic)

la sofística i Sòcrates 30/09/13

 LA SOFÍSTICA: Característiques
7

Relativisme: hi ha tantes veritats com punts de vista.

Subjectivisme: Comprensió del món des d’un punt de

vista.
Indiferència moral i religiosa: Es pot canviar de moral
segons l’interès
Escepticisme: Qüestionament de la realitat

Convencionalisme: Les lleis són el resultat d’un acord.

Materialisme: Basat en coses perceptibles

la sofística i Sòcrates 30/09/13
 Protàgores d’Abdera
8

 Epistemologia: considera que hi ha tantes

veritats com individus. No hi ha un
coneixement científic universalment vàlid.
“L’home és la mesura de totes les coses”.
 Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i
una justícia fixes i universals
 Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i
els seus costums. Les lleis són
convencionals i modificables
 Religiós: Defensa l’agnosticisme. Res
podem saber sobre els déus

la sofística i Sòcrates 30/09/13

 Gòrgies de Leontinos
9

 Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i

l’agnosticisme.
Tres tesis:
 Res existeix: Si l’ésser existeix o bé és etern o bé engendrat. Si és
etern hauria de ser infinit i no cabria enlloc. Si és engendrat hauria
de provenir del no-ésser i no és possible
 Si existís alguna cosa, no es podria conèixer ni pensar. O és el
mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no
tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser
fals (tampoc és cert)
 Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el
pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una
paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de
persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc.

la sofística i Sòcrates 30/09/13

 SÒCRATES (1)
10

Contemporani dels sofistes (V aC.),

rebutja el seu escepticisme i el seu
relativisme
No va escriure res. El que en sabem
prové, bàsicament:
 Del seu deixeble Plató (és present a tots els
seus diàlegs)
 De l’historiador Xenofont
 Del comediògraf Aristòfanes
Morí condemnat a mort per l’assemblea
atenesa (impietat i corrupció dels joves)
la sofística i Sòcrates 30/09/13
 SÒCRATES (2)
11

Mètode
 El diàleg (ja no el discurs), únic mètode vàlid per a la filosofia.
 Ironia (qui sap que no sap pregunta a qui no sap que no sap).
 La Maièutica –art de donar a llum-, base de l’educació.
Epistemologia
 Desvalorització de l’experiència sensible enfront de la reflexió racional
(contra l’empirisme) La veritat cal cercar-la dins d’un mateix.
 Recerca de definicions universals a través de la inducció, (contra el
relativisme i l’escepticisme).
Ètica
 Intel·lectualisme moral: identificació de virtut (α̉ρετή) i saviesa (σοφία).
El bé i el mal morals, fruit del saber i de la ignorància.

la sofística i Sòcrates 30/09/13

 ELS SOFISTES SÒCRATES
enfront de
com
constitueixen una la seva
FILOSOFIA
NOVA FILOSOFIA MORT TRÀGICA
PROTÀGORES és una resposta
en la construcció és símbol de la al
centrada en relació entre
de
L’ HOME INDIVIDU
GÒRGIES LLEIS RELATIVISME
LA POLIS
que exigeix amb un
SOCIETAT
HIPIES
FORMACIÓ CÍVICA MÈTODE
que busca que suposa una
és una reflexió PRÓDIC
sobre
L’ UNIVERSAL EDUCACIÓ
com a recerca de CONCEPTES
FONAMENTALS ANTIFÓ a través en la virtut de
REALITAT del
INDEPENDENT NATURALESA amb un DIÀLEG LA JUSTICIA
com nou CRÍTIES
entesa amb basada en
com a
JUSTÍCIA LLEI CONVENCIONAL CALICLES PREGUNTES LA RACIONALITAT
MÈTODE
reconeixent que porta al
PRODUCCIÓ com a TRASÍMAC
CREATIVA TÈCNICA LA IGNORANCIA
basat CONEIXEMENT
en DEL BÉ
EMPRESA com a per a arribar a
CIUTAT
COL·LECTIVA la gènesi del com a principi de
fonament de RELATIVISME I
ESCEPTICISME CONCEPTE L’ÈTICA
que exigeix DEMOCRÀCIA LOGOS
seguida per

FORMACIÓ DE LA SISTEMA LES ESCOLES

PERSONALITAT ENCICLOPÉDIC SOCRÀTIQUES

VALORS contra
TRADICIONALS EDUCACIÓ CONEIXEMENT
PROCESSUAL CIRENAICS CÍNICS
en
EL LLENGUATGE VERITAT
com a
MEGÀRICS
DEMOSTRACIÓ

la sofística i Sòcrates 30/09/13