SÒCRATES

BIOGRAFIA
Atenes. 470 a.C – 399 a.C
Fill d'un escultor i d'una llevadora, va tractar
d'esculpir simbòlicament una representació
original de l'ésser humà, i va crear un mètode de
filosofar amb l'objectiu de «donar a llum» idees
intel·lectuals.

Tenia un estil de vida similar al dels sofistes,

encara que no venia els seus ensenyaments.
Freqüentava les places públiques dialogant amb
la joventut del seu temps, defensant la necessitat
d'unir el pensament filosòfic amb la vida
concreta.
Sòcrates dialogava amb tots: pobres, rics,
esclaus i ciutadans, no li importava la condició
socioeconòmica de ningú. Per a ell, la qual cosa
realment importava eren les qualitats
interiors, perquè són les que ens fan
accessibles a l'autoconeixement.
 El centre de la filosofia de Sòcrates és la
naturalesa humana.
Però en qüestionar tot, les creences i els valors,
va ser vist com una amenaça per a la societat
grega, un subversiu, sent acusat de corrompre
als joves i de cometre impietat cap als déus,
per la qual cosa va ser condemnat a beure
cicuta, un verí mortal.
Desafortunadament, Sòcrates no va escriure
res, tot el que se sap d'ell és a través dels
escrits dels seus deixebles i oponents.

Les seves idees es van transmetre només

EL PENSAMENT oralment, a través dels famosos diàlegs amb

els seus deixebles i conciutadans. Per aquesta

DE SÒCRATES raó, és difícil reconstruir la doctrina filosòfica

de Sòcrates de manera sistemàtica i segura.
FILOSOFIA
SOCRÀTICA
Rebutja tant l’escepticisme de Gòrgies com el relativisme de
Protàgores.
Sòcrates creu que han enfonsat el coneixement i ho intenta
recuperar buscant la veritat objectiva.
Creu que existeixen unes lleis que es poden descobrir i que
serà l’home ignorant que iniciarà aquest camí cap al
coneixement. Creu fermament en la ignorància com a punt de
partida cap el coneixement.
En aquest context sorgeix la frase mítica que se li atribueix:
“Solament sé que no sé res”.
Sòcrates, coincideix amb els sofistes en la preocupació per
l’educació dels joves. A més, també és partidari de que
l’objectiu de tot jove ha de ser assolir la virtut (areté),
l’habilitat retòrica.
La principal diferència entre els sofistes i Sòcrates, és que els
primers intenten ensenyar directament la virtut, però no el
coneixement. Sòcrates, en canvi, pensa que per poder assolir
l’areté és necessari fer ús del coneixement.
 EL MÉTODE
SOCRÀTIC
A Sòcrates se li atribueix el desenvolupament de l’anomenada
maièutica, que prové del terme maieu, que vol dir “donar a llum” en
grec.
Aquest mètode consistia a ajudar a l’interlocutor a cercar per ell mateix
la veritat, la qual està amagada al seu interior.
Sòcrates feia néixer idees adormides en els seus alumnes mitjançant
l’art del diàleg.
Com ho feia?
Plantejava una tesi inicial, i a través de preguntes guiades s’arribarà a
una conclusió final. Tot això fent ús de la ironia i la contradicció.
L’ús d’aquest mètode el va fer tenir molts detractors a Atenes i va ser
una de les causes per les que els sofistes en denuncien i l’acaben
condemnant a mort.