Filosofia Clàssica

2022-2023

FILOSOFIA CLÀSSICA
1. ELS PRIMERS PENSADORS: ELS ORÍGENS DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL
Pensament filosòfic neix a Grècia el segle VI a.C. Logos: raó, coneixement. Pas del mite (religió) al logos. Cerca
de la veritat. Grecs reben tradició politeista, entra en crisi, col·lapsa i inicia filosofia. Filosofia planteja
reinventar-nos a tots, plantejant-se preguntes tot tipus. Psicologia seria filosofia transformada en ciència.
Presocràtics: primers pensadors (s.VI a.C-Sòcrates). Tenim fragments del que escrivien. Apareixen a Milet,
polis situada perifèria imperi grec. Primers pensadors buscaven principi (arkhé) naturalesa (physis), principi
regula tot. Tales de Milet considera arkhé l’aigua, principi material. Deixeble, Anaximandre, l’apeiron
(indeterminat, no té límit). Deixeble, Anaxímenes, aire (sense, mors). Filosofia i física en principi eren mateix:
volien explicar funcionament naturalesa per explicar funcionament s.h. Heràclit (536-470), foc, constant
guerra de canvis (polemos: guerra), flux. Parmènides, 1r parla del ser, el qual és l’única veritat irrefutable (el
ser, és i el no ser, no és). Segons ell, si arkhé és només 1, d’ell no poden sortir altres. Alitheia (realitat) i doxa
(opinió/aparença).

2. LA SOFISTICA Y SÒCRATES (470-399 a.C)

Sofistica neix Atenes. Sofistes són relativistes. No els importa l’arkhé, només volen ensenyar retòrica.
Ensenyen retòrica a qui parla en assemblees per tal de convèncer, tenir poder, convèncer al poble que els voti
i governar. Idiotes, qui és privat, viu vida privada, no es dedica política. Sofistes reben influencia de Parmènides
perquè volen convèncer gent que aparences (doxa) poden ser realitat (alitheia) per més que no ho sigui. Ús
paraula per convencen. Es centren en nomos (norma, llei humana) i logos. Protàgores i Gorgies van Atenes per
participar assemblea. Protàgores és pare pedagogia, cobra per ensenyar. Crea subjectivisme (si no veig no
existeix) per influencia de Parmènides i agnosticisme. Gorgies té 3 tesis: nihilisme (res existeix, perquè amb
retòrica jo puc crear qualsevol veritat), escepticisme (si una cosa existeix, no puc saber, perquè res és veritat
absoluta) i si hi ha una cosa que podem saber no la podem explicar. Defensa convencionalisme (tradició no
ens és heretada, la creem nosaltres) i que amb el poder de la paraula fem la creació de veritat (si convencem,
és veritat, domini paraula = domini veritat). Protàgores, deixeble Demòcrit (atomista). Efecte de l’atomista en
sofistes: contradiuen aparença amb realitat, realitat són àtoms, si veus, és realitat, sinó, no.

2.1. PRIMERAS ESCUELAS SOCRÁTICAS

Paideia: educació nens, segons Homer fonamental. Sòcrates (470-399 a.C) no escriu res, era thetes, pare
picapedrer, mare comadrona. Pare estoïcisme, vol connectar amb naturalesa. Tenia dona i 2 fills, mor als 70
anys. Pare fundador filosofia, d’ell surten escoles filosòfiques. Sabem d’ell per escrits de Platò, Xenofont (escriu
mateix Plató) i Aristòfanes (Las nubes, figura Sòcrates en “la boira”). 4 escoles a partir diu Plató de Sòcrates:
- Plató funda l’Acadèmia, prenen influencia cínics allunyant-se ciutat.
- Antístenes funda escola cínica, ideologia estoïcisme, s’aïlla ciutat: refusa societat, fora: vida veritat.
- Arístip de Cirene funda l’escola cirenaica, hedonisme d’avui dia, busquen plaer i absència del dolor.
Hedonisme ens porta a moderació, no extrems.
- Euclides de Megàra funda escola megàrica, buscar veritat amb raonament lògic, son primers científics.
 Filosofia Clàssica
2022-2023

3. PLATÓ (428-347 a.C)

Deixeble Sòcrates. Neix context Guerra Peloponès. Aristòcles, Plató pseudònim. Mare: descendent Soló, pare:
descendent grans reis Atenes. 1r contacte filosofia: Cràtil. 18 anys: servei militar. Destí: formar part política,
però influencies que rep, crea filosofia en forma d’escola. Mor Sòcrates, s’exilia 12 anys, viatja Sicília per fer
vincles amb tirà Siracusa, Dionís el vell, (389) Plató assessora políticament per fer qualsevol projecte. Demana
assessorament. Plató està en contra de Dionís, qui l’expulsa i ven com esclau nord Àfrica. Amic Plató el compra.
368 Plató torna intentar assessorar fill, Dionís el jove, fracàs. 362 Dionís demana seu assessorament, ell va.

3.1. Coneixement Platònic

Idea principal Plató: món físic i món sensible. “Mareig platònic”: incapacitat realitzar coses, a Plató li és
impossible complir seu objectiu màxim: millorar vida política. Visió platònica: veu política corrompuda i
s’allunya per pensar i arreglar-la, només filosofia dirà que és just i injust. Plató fa 2 coses: Acadèmia (ofereix
coneixement del que és just) i escriu diàlegs (treballa conceptes concrets). Plató rep influencies:
- Parmènides: agafa d’ell que una cosa és aparentar i l’altre ser (alitheia i doxa).
- Sòcrates: principal influencia cerca veritat (farà lliures), cerca definicions, formes. Busca definicions a
través diàlegs (forma principal exercir pensament), transforma diàleg socràtic→ text.
- Sofistica: no creu en ells, els contradiu: hi ha 1 veritat absoluta. Agafa d’ells domini paraula i es
confronta amb seu relativisme (només filosofia pot accedir veritat).
- Heràclit: treu d’ells que en el món físic tot canvia, idea flux. Si tot es mou, no pot accedir a definicions
perquè canvien, així que han d’estar en món intel·ligible, no canvia.
- Pitàgores: treu d’ells 3 conceptes: comunitat (d’amics, polític necessita gent confiar), mates (interès
perquè estructuren món sensible formant part del intel·ligible) i ànima (reencarnació ànima, transita).
- Socratismes: escoles socràtiques.

3.2. Acadèmia
Tensió ciutat-filosofia. Entra filosofia a ciutat, maten Sòcrates, s’allunyen. Filosofia busca veritat, política
poder. Finalitat Acadèmia: crear comunitat vol millorar política, basant-se ideal justícia. Per fer dialèctica,
filosofia, teva ànima ha de passar procés purificador, millora ànima:
- Mates, geometria i aritmètica: controla els números i les formes que fan.
- Astronomia: après amb mates apliquem astres: figures simètriques, hi ha estructures matemàtiques.
- Harmonia: construcció bellesa harmònica, a estudiar harmonia veiem té mates. Després 10 anys
estudiant aquestes matèries, ànimes ja purificades, aleshores, alumne preparat per dialèctica.
- Dialèctica: cerca definicions i veritats.

Programa estudi Acadèmia, diàlegs Plató (35), no imposen pensament, permeten reflexionar. Anonimat
Platònic: ell no diu mai res, tot ho diuen personatges (solien ser gent real i poderosa) seus diàlegs. Diàlegs
separats 3 fases:
- Socràtics: protagonista: Sòcrates, busca definicions i conceptes, mai defineix res, acaba amb aporia,
demostra que, qui creu saber què és virtut, no ho sap.
- Fase mitja: Plató escriu visió pròpia coses.
- Fase de revisió: es critica a ell mateix, torna a fer definicions ànima i es contradiu si mateix.

2 maneres llegir Plató: sistemàtica (descobrir seva teoria) o escèptica (fa reflexionar, veritat que vol transmetre
no es pot transmetre per escrit, així que res del que ha escrit conté la veritat). Plató és bastant enigmàtic.
 Filosofia Clàssica
2022-2023

3.3. Mites del coneixement

Plató estructura realitat en home (qui és home?), ciutat (com ha de viure home en ciutat?), Déu (relació entre
home-divinitat?) i cosmos (metafísica), Plató amb això vol trobar quin lloc té home en món, en naturalesa.
Descobreix ànima relaciona ciutat amb home, crea doctrina ànima. Busca definició justícia per ordenar ciutat,
però primer ha d’explicar com accedir coneixement. Sòcrates en seva primera navegació busca causa realitat,
no la troba, la relaciona amb Déu. En 2a navegació es refugia en logos, perquè definicions són causes en que
pots accedir a realitat, a la raó. Plató explica funcionament coneixement a
través 3 mites:
- Símil del sol: sol il·lumina coses, bé il·lumina idees. Idea existeix quan
és bona, si no té bé, no existeix. Plató ho explica en La República, quan
vol construir ciutat justa.
- Símil de la línia: doxa més gran perquè vivim ella. Ens conformem, no
arribem a noesis, veritat. Ànima transita entre nivells del coneixement.
En 2 tipus de mons trobem 4 nivells:
o Món intel·ligible (Episteme):
 Noesis: idees.
 Dianoia: matemàtiques ho formen tot.
o Món sensible (doxa):
 Pistis: creences i opinions, veiem imatges i creiem són reals.
 Eikasia: imatges, vivim en elles, tram més llarg.

- Símil de la caverna: tema: educació ànima. 99% vida la passem en caverna. Ombres que veiem són
imatges, titelles són creadors de creences. El que es lliura, veu objectes i domina creença, esquiva
foguera i veu sol, bé. Queda cegat, coneix veritat, es compadeix dels companys i torna a dins per
salvar-los. A l’entrar, queda cegat per llum, companys no el creuen i el maten. L’ànima ha de fer aquest
procés→ en caverna, presoner es gira completament per veure llum→ ànima ha de girar per complet
per conèixer veritat. L’educador ha d’ajudar a girar l’ànima, no imposar la veritat. El mite de la caverna
es podria relacionar amb el fet de que la filosofia s’aparta de la ciutat, ja que, quan aquesta està en
l’interior de la ciutat, els ciutadans maten a Sòcrates i la ciutat s’allunya per arreglar la societat. Ho
veiem reflectit en que, el presoner que surt, descobreix la veritat, torna per dir-los i el maten.
 Filosofia Clàssica
2022-2023

3.4. L’ànima
Per Plató, l’ànima ordenarà la ciutat. Opina que l’ànima pot accedir a la justícia, a la veritat (noesis). Plató ens
parla sobre l’ànima a través de 2 mites:
- Eros: els Déus fan un banquet en honor a Afrodita, tots beuen ambrosia. Poros (Déu riqueses i
recursos) es dorm per efecte ambrosia i Penia (deessa pobresa i penes) s’aprofita d’ell per engendrar
un fill que sigui millor que ella, d’aquí neix Eros (qui, segons Plató, és un daimon (ser entremig), perquè
Penia no es considera deessa de veritat). Eros per part del pare ho té tot, però per part de la mare li
falta tot. Sempre es situa enmig, no ho té tot mai ni té res, això s’anomena desig.
- El carro alat: hi ha 4 elements:
o Cavall blanc: representa ànima irascible (thymos), busca reconeixement llarg termini, difícil
satisfer, es representa amb guerrer (va guerra per reconeixement) i virtuts són fortalesa,
prudència, valentia...
o Cavall negre: representa l’ànima concupiscible (epithymia), busca plaers immediats i virtut és
moderació.
o Auriga: genet, simbolitza raó (logos), cavalls són irracionals i necessiten raó els guiï. Equilibra.
o Carro/ales: coneixement.

3.5. La República
“La República” parla de la justícia, ens dona 4 definicions:
- Cèfal: dir veritat i tornar el que es rep. Pare Polemarc. Té empresa, necessita diner, si et dona, li tornes.
- Polemarc: no té preocupacions, hereta l’empresa d’armes del seu pare.
- Trasímac: el que li convé al més just, com sofistes, vol just, el que li convé al més poderós perquè ell
vol ser-ho.
- Sòcrates: donar cadascú que correspon, ànima ha de ser justa. Ànima = mini-ciutat, si 1 és justa, l’altre
també, si ciutat creix no és justa. Qui té ànima irascible és fort i és guardià polis. Qui té ànima
concupiscible és productor, fa coses per satisfer necessitats ciutat. Qui té ànima racional (auriga) fa hi
hagi igual nombre guardians i producció perquè no hagi descontrol.
 Filosofia Clàssica
2022-2023

4. ARISTÒTIL (384-322 a.C)

Punt de vista biològic, adquireix punt científic seu pare. Filosofia teleològica (busca fi) i eudemonista (fi és
felicitat). No creu immortalitat. Separa seves obres 2: esotèriques (públic reduït, intel·ligent, missatge
complex, queden algunes obres) i exotèriques (divulgatives, tot tipus públic, no queda ni 1). Aristòtil separa
ànima en 3 tipus:
- Part racional-científica (epistemenkion, (episteme - veritat)): regió del ser d’aquesta ànima és eterna.
D’ella deriva saber teòric.
- Part deliberativa (logistikon): regió del ser d’aquesta ànima és produïda (tekhné, ser professional ofici).
D’ella deriva saber productiu.
- Part racional-deliberativa: regió del ser d’aquesta ànima és acció. D’ella deriva saber pràctic.

4.1. Tipus de sabers

4.1.1. Saber teòric
Són sabers necessaris, anomenat bios theorikos. La seva fi és saber per saber. La seva causa és interna. No es
modifica. El seu objectiu és saber com accedir al coneixement de l’episteme. No té cap utilitat pràctica, és
mental, per això és un principi intern. Saber format per ciència, Aristòtil confirma que el científic pot ser
intel·ligent (intel·lecte, capaç d’entendre sabers) o savi (saviesa, superior intel·lecte, savi entén sabers i posa
en pràctica). Aristòtil diu “Felicitat es troba en lloc estable, únic saber estable, no contingent, és teòric, només
la saviesa el sap posar en pràctica, només savi és feliç”. Segons Aristòtil necessitem conèixer causes per
entendre objectes, les causes que apliquem a objectes naturals i produïts són:
- Causa formal (morphe): concepte, imaginar objecte.
- Causa material (hyle): material conforma objecte.
- Causa eficient: qui fa objecte.
- Causa final (telos): pel que ha estat creat.

Segons Aristòtil hi ha 2 tipus de moviments: hilemorfisme (de causa material a formal (llavor, planta)) i
entelèquia (acció en potencia a potencia (de potencia a acció (puc fer una cosa, l’he fet))). Hi ha 3 principis
que expliquen moviment: matèria/causa material (el que està sempre, persevera), privació (el que podia ser
però no ha estat) i acte final (el que arriba a ser).

4.1.2. Saber productiu

És els objectes (poiesis), les produccions (dins trobem la poesia i retòrica), anomenat bios apoloustikos. Fi:
produir un producte, ja sigui útil i bell. Causa: externa objecte (es troba fora d’aquest). És un saber contingent,
es modifica. Es basa en tot allò produït.

4.1.3. Saber pràctic

Els sers humans, anomenat praxis. Fi: actuar bé, aconseguir felicitat. Causa: interna a l’objecte. És un saber
contingent, es pot modificar. Es basa en acció humana i decisions prenem. Saber format per ètica i política,
política suprema perquè felicitat depèn polític, qui decideix. Paradoxa: ciutadans son feliços depenent polítics
qui mai seran feliços. Aristòtil defineix virtut com: hàbit (constant), selecció (saber escollir-les) i punt mig (no
extrems, és subjectiu, has d’anar sentit contrari on sents plaer). Segons Aristòtil hi ha 2 tipus virtuts: ètiques
(part deliberativa i racional ànima (moderació, prudència...)) i dianoètiques (saber teòric (saviesa,
intel·ligència...)). Aristòtil proposa 3 tipus bens: exteriors (riqueses, amics...), corporals (bellesa, salut...) i
ànima (utilitza raó donar a virtut necessari per funcionar), necessitem equilibri, felicitat es troba en equilibri.
 Filosofia Clàssica
2022-2023

5. HEL·LENISME (323 a.C – 31 a.C)

Desapareix polis, apareix monarquia hel·lenística. Neix món caòtic i barrejat caracteritzat per individualisme i
cosmopolitisme, posen individu per sobre ciutat. Ciutadans cosmos, tot arreu. Apareix escoles hel·lenístiques:
- Cirenaics: ideologia epicúria (plaer bo, dolor dolent).
- Cínics: estoïcisme (raó cosmològica natural per sobre plaer i dolor).
- Escepticisme: no sabem qui opta, dubta de tot.

Aquestes escoles tenen en comú: preguntar-se vincle individu-naturalesa, fan servir sistema lògic (filosofia
s’inclina per l’ètica) i materialisme (tot que existeix són cossos, àtoms, no veuen/toquen, no existeix).

5.1. Cirenaics – Epicureisme

Fi pel qual viuen: plaer. Plaer= bé, dolor= dolent. Tots plaers igual de bons, ningun per sobre altre. Plaer i dolor
són moviments, si moviment és suau i agradable, és plaer, si moviment és aspre i desagradable, és dolor.
Argument del bressol: nens busquen bé, plaer, i eviten dolor. Epicuri funda “El Jardí” per buscar un sistema
que curi l’ànima, el qual és el plaer i l’absència de dolor. Sorgeix idea tetraformació tenir por mort (), que són
4 medicines per curar l’ànima: no tenir por als Déus (no es preocupen pel món que creen, nosaltres), no tenir
por mort (separació cos-ànima, sense sentits, no percebem mal), bé és fàcil aconseguir i el mal és fàcil d’evitar.
Dins plaer trobem l’aporia (absència dolor, plaer corporal) i ataràxia (absència pertorbació, plaer anímic). Els
plaers poden ser cinètics (plaer i dolor es mouen), estàtics (plaer no es mou, segons epicureisme, el millor),
naturals (necessaris (menjar) i no necessaris (menjar més del compte)) i no naturals (vans (comprar una cosa
no utilitzaràs)).

5.2. Cínics
Influencia Sòcrates, dins d’ell, trobem cínics, cirenaics, megàrics i Acadèmia, tots son materialistes, sistemàtics.
Estoïcisme consisteix seguir raó i captar ordre racional del cosmos, acceptar coses tal com són, si naturalesa
posa una cosa en món, té 1 motiu, no qüestionar, només acceptar, perquè naturalesa és perfecte. Diuen
consciencia i raó van per davant plaer/dolor. Al buscar sentit a una cosa hem de fer cas a naturalesa, no raó
individual subjectiva. Naturalesa mai s’equivoca. Nostra existència està escrita per naturalesa, si no t’agrada
no pots fer res. Com podem pensar, podem accedir naturalesa. A l’estudiar racionalitat d’una cosa, estudiem
cosmos, a nosaltres mateixos. 3 conceptes importants: lògica (comparada amb ossos i medul·la, explica
estructura llenguatge i realitat i que podem conèixer nous conceptes a través experiència i racionalitat), física
(comparada amb músculs, oikeiosis (conscient d’un mateix, complementar consciencia amb racionalitat) i
panteisme vitalista (Déu està tot arreu, única causa existent)) i ètica (comparada amb ànima, viure conforme
nostra naturalesa racional, podem adquirir control de passions (no evitar-les, però dominar-les) o
cosmopolitisme (ciutadans cosmos, patim quan no coneixem causes d’una cosa a la que pertanyem)).

5.3. Escepticisme
Fundador: Pirró d’Elis. Confronta dogmatisme. Es bassa en posar en dubte tot per adquirir veritat, la qual és
la felicitat.