TEMA 3: FILOSOFIA COM A RACIONALITAT PRÀCTICA

3.1 RACIONALITAT PRÀCTICA

La racionalitat pràctica, no és cap facultat psicològica, sinó un mètode, una estratègia. Però
aquesta estratègia no es desplega en el camp de les creences, sinó en el de les accions: no ens indica
com pensar, sinó com viure: no tendeix a la veritat, sinó, en definitiva, a la felicitat.
Viure racionalment és viure en funció de les metes més llunyanes i importants, és aclarir el que volem
i actuar de tal manera que ho obtinguem en la millor mesura possible.

8 condicions de la conducta racional (què s’ha de complir perquè sigui racional?)

1. Intentar clarificar objectius. Exploració, aclariment i explicació dels propis fins.
2. Benestar propi ha de ser un objectiu important, a llarg termini. Lo racional és ser
egoísta, que entre els nostres objectius principals estiguem nosaltres mateixos.
3. Crear una xarxa de mitjans i fins, que sovint es limiten, prioritzar, no contradir-se,
trobar un terme mig. Jo m’ho vui passar bé però també vui guanyar diners i es
contradiuen, llavors ho he de compatibilitzar. Si només treballo no disfrutaré els diners que
guanyo, si només m’ho passo be acabarem a sota un pont.
4. Els objectius han de ser compatibles i possibles entre ells. Un dels meus objectius
no poden ser viure molts anys i fumar. Jo no puc voler ser jugador professional de futbol i
cirurgià, no ho podré fer, no tindré prou hores.
5. Intentar conèixer mitjans per assolir objectius. Algú vol tenir relacions sexuals amb
la seva parella, lo racional seria saber els mitjans per no quedar-se embarassat.
6. Aplicar els mitjans per assolir els objectius. Jo no vui tenir un fill amb 16, no em
serveix només m’informar-me de que s’ha d’usar preservatius, si no que també els haig
d’usar.
7. Subordinar els mitjans als objectius finals. Volem complir l’objectiu, per tant podem
canviar els mitjans per tal d’arribar-hi. Una jugada no està funcionant, com el que interessa no
és el mitjà, puc canviar-la per guanyar el partit. Sacrifiquem algunes coses per d’altres de més
importants. Sacrifiques peces dels escacs per guanyar una peça més grossa.
8. Revisar els objectius quan hi ha canvis, està disposat a canviar certes coses.
La vida va canviant i el que potser abans era un objectiu molt important, ja no ho és. Si una
pianista es dedica la vida intentant ser pianista i li tallen la mà, haurà d’intentar canviar
l’objectiu.
3.2 MORAL I ÈTICA
(Són coses diferents)
- Moral: És la noció del bé i el mal. Que té algú:
- Un individu
- Un grup
La Valeria considera que l’esport és important i jo que no serveix de res, cadascú té unes opinions
diferents, però com a grup compartirem una sèrie de valors, possiblement estarem en contra de violar
bebés.
El concepte de moral té certs problemes: sol sé relatiu (el que per uns és bo per altres pot ser dolent)
Ex. Nos considerem que la caça de balenes està malament, perquè s’extingiran, però després potser hi
ha una persona que es guanya la vida caçant balenes. Les coses no son bones ni dolentes, depèn del
punt de vista.
Altres aspectes que poden afectar són:
- Individu
- Lloc (Si nos haguessim nascut a afganistan, segurament pensariem que les dones no
hauriem d’estudiar…)
- Època (si haguessim nascut a l'època de l’imperi romà ens agradaria veure els
espectacles on moria gent.)

- Ètica: Reflexió filosòfica sobre la moral, fa referència a com actua la gent, tot el que hem
estat dient sobre la moral era fer ètica. Si una vella cau al terra l’aniré a ajudar, no em posaré
a reflexionar si està bé o no.

Moralitat: Conjunt de les accions morals, es refereix a les coses que fem. Considerem que no robar
és moral, pagar els impostos… Maneres de comportar-se que es considera que són les correctes.

3 adjectius:
- Moral (conducta moral, és un adjectiu): x és moral vol dir que x és bo segons la meva noció
del bé i del mal. Pagar el que fas servir ho considerem moral, bo.
- Immoral: x és immoral vol dir que x és dolent segons la meva noció del bé i el mal. Menjar
pernil per un vegetarià. (Moral i immporal és subjectiu, les coses no son morals o immorals,
nosaltres les veiem moral o immorals)
- Amoral: x és amoral quan x no segueix cap moral. Ex. algú que no ha viscut en societat. Una
persona que porta tota la vida en coma poden ser amorals, no tenen noció del bé i el mal.
Estem dient que no té valors. Animals, objectes, màquines.
3.3 FILOSOFÍA POLÍTICA DEL DRET (foto 14/12/2021)
- Filosofía política: Reflexió sobre el poder, poder posar una multa encara que l’altre no
estigui d’acord.
Poder - Capacitat perquè un altre faci una cosa, encara que sigui en contra de la seva
voluntat.
- Filosofia del dret: Reflexió sobre les lleis.

La filosofia política es pot interpretar de quatre maneres diferents:

- Com a TEORIA DE L’ESTAT IDEAL, ens imaginem com sería un país perfecte.
(Eutopia - És com un amor platònic, t’agrada molt pero saps que no passara mai)
Positiu: Model a imitar
Negatiu: És irrealitzable. Ens hi podem acostar, però és tan perfecte que no arribarem mai.
Exemples:
Plató: Ens parla d’una polis ideal, un estat perfecte on la població està especialitzada, la gent
ha de fer certes tasques obligatòriament. Seleccionen a la gent segons el seu talent i els
assignen una tasca.
1. Filòsofs (govern) - tasques intel·ligents, s'obliga als més intel·ligents a
estudiar per governar.
2. Soldats (exèrcit) - habilitats atlètiques, esportistes, hàbils, forts, però
ximples.
3. Productors (gent normal) - ferrer, fusters, venedors… les altres tasques que
necessitem.
Thomas More: Utopia - molt maco, però no ho podem fer. És un lloc tan maco que no
existeix. La població reparteix tot per atzar i rotació. Com triem el president, doncs fem un
sorteig. Es reparteix periòdicament.

Actualment ja no es plantegen utopies, es plantegen distopies, serveix com a un model per

evitar. Ens imaginem situacions molt dolentes per intentar que no passi. Se suposa que son
tan dolentes que no poden passar.

- Com a TEORIA DE L’ORIGEN DE L’ESTAT: D'on a sortit l’estat?

- Estat és natural: Tenim societat per naturalesa, igual que les abelles fan mel, nosaltres
creem societat, no ho podem evitar. (Aristòtil)
- Estat és artificial: Tenim societat per un pacte. Contractualisme (estat de naturalesa
que a través d’un pacte social passem a un estat cívil) Ja no som simples humans,
som ciutadans.
 - Com a RECERCA DE L'ESSÈNCIA POLÍTICA: Tracta sobre en què consisteix la política?
Com és a la vida real? Com son els nostres polítics? Son corruptes, només els interessa els
diners… No és una visió del tot justa. Hi ha per exemple molts regidors que cobren molt poc,
però només pensem en el president de la generalitat…. Sol ser una visió descriptiva. Es fa des
del realisme polític, és una visió de la política més realista, més descriptiva.
- Ex. Maquiavel, va escriure “el príncep”, una novela que t’ensenya a ser
princep. Diu que un bon príncep ha de ser un cabró, que si fa falta menteixi,
atemoreixi la població. El seu objectiu no és la justícia, sinó que és el poder,
seguir manant. “El fi justifica els mitjans” Lo important és guanyar, si has de
matar tota la població ho fas.

- Com a ANÀLISI DEL LLENGUATGE POLÍTIC: Precisar conceptes polítics. Ex. Confusió
entre nació i estat, confusió entre consulta i referèndum. España es una nación de naciones,
utilitzen la mateixa paraula amb significats diferents.

La filosofia del dret té tres maneres de filosofar sobre les lleis.

- Iusnaturalisme: Les lleis que tenim s’inspiren seguint el model de la naturalesa, la
imiten Ex. si consideren que es natural que l’home és més fort que la dona, crearan
lleis que els doni superioritat a l’home. Si matar-nos es antinatural, crearan lleis
perquè no ens matem. P
Problema: Si tots imitessim la naturalesa per fer lleis, tots tindriem les mateixes, i no
és així. Si s'està copiant el mateix model, perquè són diferents, podria ser perquè no
coneixem la naturales realment, imitem el que a nosaltres ens sembla. Les nostres
lleis son una versió imperfecta de la naturalesa. Lo que és natural és no matar, per
tant matar està prohibit. La naturalesa té unes lleis i nosaltres ens inspirem en
aquestes per fer les nostres. Però a cada país n’hi ha diferents. És natural o inatural
conduir per l’esquerra o la dreta.

- Iuspositivisme: Les lleis positives (humanes), son sempre artificials, surten del
consens, per votació, acord… Acceptar que no té sentit imitar la naturalesa, les lleis
han de ser el que a nosaltres ens doni la gana, com no tenim un referent, cadascú fa el
que vol, qualsevol cosa podria ser acordada. Podem arribar a dir que tothom que neix
un dimarts ha de ser executat. El problema és que podem acordar coses antinaturals,
podem votar discriminar els que tenen orelles grans. Exterminar els jueus era
democràtic, ho van decidir els alemanys.

- Com a anàlisi del llenguatge jurídic:Precisar que volen dir les paraules.
Estudi i millora del lèxic jurídic. Què vol dir dret, què vol dir prevaricar…
TEMA 4. ÉSSER HUMÀ: DIMENSIÓ BIOLÒGICA I SOCIOCULTURAL
Què és un ésser humà des de la biologia?

3 condicions que diferencien els éssers vius:

- Relació
- Nutrició
- Reproducció

Teories origen de la vida a la Terra:

- Panspèrmia: Origen extraterrestre. La vida arriba a sobre d’un meteorit, xoca aquí, cau el
meteorit i les partícules es van escampant.
Problema: No explica origen primer de vida.
- Síntesi abiòtica: Brou primitiu.La química inorgànica més unes condicions especials,
dona lloc a la química orgànica. És la teoria que creuen els nostres científics, però no s’ha
pogut demostrar. Llavors déu deixaria de tenir sentit, perquè es demostraría que es pot crear
vida.

Religió i pseudociència:
- Creacionisme: Déu ha creat les espècies. Hi ha un creador de la vida. (Fixisme: No hi ha
evolució.)
- Evolucionisme:
- Lamarckisme.
Correcte: Evolució
Incorrecte: Línies evolutives diferents (no avantpassat comú), de menys a més complexitat,
llei de l’ús i el desús, concepció finalista (tot té una finalitat, les banyes per punxar, els peus
per aguantar-nos, però no és veritat pk voldria dir q hi ha algú que t’ha creat per ser així.)
- Darwinisme.
Correcte: Evolució, avantpassat comú, complexitat variable, mutacions heretables, no
finalitat.
Incorrecte o part negativa: Mutacions per atzar, no sap explicar les mutacions pk no existeix
l’adn.
- Postdarwinista. Positiu: Les mutacions es deuen a l’ADN.

Evolució referida al ésser humà:

Hominització: Evolució biològica que passant pels homínids (avantpassats) fins arribar a l’ésser
humà actual. És diferent a la humanització (procés social i cultural, procés que ens fa desenvolupar el
llenguatge, la cultura, religió…)

Canvis:
- Bipedisme i posició erecta (de 4 a 2 “potes”)
- Augment capacitat cranial
- Esquelet facial disminueix
- Aparell fonador més desenvolupat (cada vegada som capaços d’identificar més sons)
Humanització: Procés adquisició cultural.
- Adquisició llenguatge
- Foc
- Pintures
- Entrenaments ritual
- Fabricació eines

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL
L’ésser humà és un ésser viu que té sociabilitat (capacitat de viure en societat) i viu enn societat
(conjunt d’individus que comparteix una cultura: coneixements habilitats, comportaments, valors,
creences)
Aristòtil deia deia que l’home és un animal polític (de tots els animals l’únic que forma una polis són
els humans)
La resta d’animals crea societats? La tradició filosòfica i a nivel mundial ens agrada pensar que som
diferents perquè així ens els podem menjar, si penséssim que son iguals, ens farien pena.
La diferència entre l’home i l’animal és gradual, no és tan radical com ens agrada pensar, llavors
podriem dir que serien com societats més simples, ho podriem interpretar com societat. Pero tendim a
pensar que no ,que societat és un terme humà.
La diferència entre humans i animals no és qualitativa, és quantitativa (tampoc som tan diferents).
En general ens agrada pensar que som diferents.

Què és la societat?
La societat (només humana!) demana un temps d’adaptació a cada individu per la seva complexitat.
La socialització és el procés d’aprenentatge i d’interiorització (assumir-ho com a propi) de tot el
que ens cal per viure en societat (potser haurem d’aprendre un idioma, uns costums…)
La sociabilitat és la capacitat dels humans de viure en societat. (Si escolaritzem un lloro, per molt
que s'esforci, no podrà treure’s la ESO)

Agents socialitzadors (qui ens socialitza, ens ensenya):

- Familia - Infantesa
- Escola - Infantesa
- Grups d’iguals (classe, companys de patinatge, grup d’amics) - Adultesa
- Mitjans de comunicació - Adultesa
Cultura - Ve de “Cultus” (cultivat) Quan es parla de cultura vol dir que una persona està
treballada, que treballes el cos, l’individu individualment.
Definició cultura: Conjunt après i interioritzat de tot allò que cal en una societat (coneixements,
pautes del comportament, valors…)
Tipus de cultura:
- Cultura antropològica: La que té tothom i no atorga prestigi. (Saber conduis, usar la
forquilla) Ho sap fer tant gent, que no li donem valor, encara que en tingui.
- Cultura elitista: La que no té tothom i atorga prestigi. (Saber Alemany)

Cal evitar confondre:

- Ètnia (Concepte cultural): Conjunt de persones que comparteixen una cultura (Musulmans,
jueus, gitanos, catalans…) La Xenofobia (considerar que la gent que té cultures diferents són
pitjors) és una hipergeneralització, si un musulmà fa un atemptat, tots son terroristes.
- Raça (Té a veure amb la biologia): Conjunt de persones que comparteix biologia, part del
seu ADN (Blancs, negres, asiàtics) Racisme no té fonament científic.

DIVERSITAT CULTURAL
1 Espècie (h) ha produït cultures molt diferents. És
positiu o negatiu?:
+ Riquesa, varietat
- Genera tensions, incomprensió mútua

Causes, perquè hi ha diversitat cultural? Per la desconnexió dels grups humans. Avui en

dia:
Globalització, major connexió:
- Transports, comunicacions

3 actituds davant la diversitat cultural

- Universalisme cultural: Només ha de quedar una cultura, la millor. Però tendim a pensar que
és la nostre.
- Relativisme cultural: Cal respectar totes les cultures.
- Relativisme crític: Cal respectar les cultures si respecten els drets humans. S’ha de respectar
una cultura de la selva, però si son caníbals, s’ha d’eliminar aquesta part de la cultura.