CONTRACTUALISME

Què és el contractualisme?

Formació dels primers estats moderns, explicació insuficient.

Progressiva separació de poders (monarca – església).
L’ordre polític és una creació humana (ordre convencional).
 Cal buscar una justificació racional i no teològica com a forma de
legitimació de l’estat/poder.
Però on estem? I per què sorgeix el contractualisme?
s.XVII-XVIII (Anglaterra - Europa).
Les teories contractualistes legitimen l’ordre i el poder polític a partir d’un
pacte o contracte social.
El contracte social és el resultat de l’acord racional, lliure i voluntari dels
membres que formen part d’una societat.
L’explicació de l’origen de la societat i l’estat
 Estat de natura
Situació hipotètica en què se suposa que els individus viuen junts, però
encara no han fundat una societat.
 Antropologia (implícita)
Manera d’entendre com és la naturalesa humana abans de ser modificada
per les normes socials i la cultura.
 Anàlisi dels inconvenients de viure en aquest estat inicial.
 Com evitar aquests inconvenients (raó)? PACTE.
  Pacte
S’estableixen els termes del pacte que donarà origen a l’estat civil, que
servirà de legitimació del poder polític i serà la base de l’obligació política.
 Poder constituït
Es defineixen les finalitats i les condicions sota les quals es pot exercir el
poder polític i es descriuen els drets i les obligacions dels membres de la
societat.
THOMAS HOBBES
Quinze Objeccions a les Meditacions Metafísiques de Descartes i Leviatan.
D’on parteix la filosofia de Hobbes?
 Tot allò existent és material, tot és cos, i la filosofia no és més que la
ciència dels cossos.
 No hi ha més que cossos en moviment, on s’inclouen l’ésser humà i
la societat.

 Cossos naturals, físics o humans Filosofia de la naturalesa.

 Cossos artificials (Estat) Filosofia política

Filosofia política: contractualisme

S’atribueix a si mateix ser l’iniciador de la filosofia política.
Per a Hobbes la societat no és més que un acord artificial, egocèntric i
interessat, que persegueix com a objectiu la pròpia seguretat i neix del
temor als altres.
Filosofia política: Estat de natura
Homo homini lupus
Sense societat o estat constituït l’ésser humà es troba en un estat de
“guerra de tots contra tots”.
3 causes: competició, inseguretat i glòria.
En aquesta situació tenim dret a tot, inclosa la vida de l’altre
Filosofia política: Estat de natura
La vida esdevé solitària, curta, perillosa, incerta i miserable.
Antropologia implícita L’ésser humà és dolent, violent i egoista per
naturalesa.
Però l’home no deixa de ser racional, la raó l’impulsa a sortir d’aquest estat
i observar unes lleis naturals.
Filosofia política Estat de natura: lleis naturals
1. L’home ha de buscar la pau per tots els mitjans possibles.
2. L’home ha de saber renunciar als seus drets i a part de la seva
llibertat, d’acord amb la norma d’or tradicional de no fer als altres el
que no vulguis que et facin a tu.
3. Els homes han de complir els pactes establerts.
Problema??? La llei no es compleix sense establir la força coercitiva d’un
tercer, l’Estat, el qual obliga a mantenir els pactes.
Filosofia política: El Pacte
Finalitat conservar la vida (por).
Qui participa del pacte? únicament els súbdits, el sobirà roman en l’estat
de natura.
“Renuncio al meu dret a autogovernar-me en favor d’aquest home”.
El reconeixement del poder del sobirà equival a la legitimació del seu
domini.
Filosofia política El poder constituït: ABSOLUTISME
Se li reconeixen tots els poders al sobirà:
 Legislar
 Declarar la guerra/posar-hi fi
 Jutjar
 Castigar
 Executar les lleis
 Recompensar
El sobirà té el monopoli de l’ús de la violència, és l'únic que pot
administrar legítimament la força.
Un cop renunciem als nostres drets naturals i acceptem l’autoritat absoluta
del sobirà, el pacte ja no es pot trencar, no seria legítim fer-ho.
JOHN LOCKE
Dos tractats sobre el govern civil
 Fonamentar la monarquia parlamentària.
 Postular les idees bàsiques de la democràcia liberal representativa.
 Defensar i legitimar la Revolució Gloriosa (1689).
 Defensar els interessos de la Burgesia.
 Parteix de la idea: tots els humans són iguals per naturalesa.
Contradicció: Era accionista de la companyia esclavista Royal African
Company, es va lucrar amb el colonialisme i l'esclavitud.
Primer tractat: Crítica als principis de l’absolutisme
Robert Filmer
- Era un seguidor de Hobbes - justifica l’absolutisme però de forma
teològica.
L’autoritat dels monarques deriva del poder original que Déu va donar a
Adam sobre els seus fills. (fórmula teocràtica).
El fet d’estar legitimat per Déu dona un poder absolut als sobirans, els seus
mandats igual que la voluntat divina, són inqüestionables.
Locke sosté que és impossible establir com a font de tot poder i legitimació
última de l’autoritat dels actuals reis la jurisdicció paternal d’Adam. (2
ARGUMENTS).
1(PRINCIPIS EMPIRISTES)
- No hi ha cap prova que l’autoritat reial hagués estat concedida per
Déu a Adam.
- No hi ha evidència de que aquesta es transmeti per successió als
hereus.
- Ara no hi ha manera d’establir a qui li correspon legítimament.
2(DRETS NATURALS)
Si acceptem que Déu a donat aquest poder a Adam sobre els seus fills al
admetre:
1- L’ésser humà no neix lliure, ni podrà arribar a ser-ho mai.
2- Sempre estarem sotmesos a un poder absolut i arbitrari.
Segon tractat: Una nova teoria política
Cal una nova teoria política per explicar l’origen del govern i del poder
polític:
 Definir què és el poder polític.
 Com es pot determinar.
 Qui el pot sustentar legítimament.
Poder polític:
És el dret a dictar lleis amb la finalitat de regular i preservar la propietat, a
fer ús de la força de la comunitat per assegurar que aquestes lleis es
compleixin i per defensar l’Estat davant les possibles agressions d’altres
Estats. Tot això sempre amb l’objectiu d’assolir el bé públic.
Segon tractat: Estat de naturalesa
L’ésser humà és:
 Lliure, per actuar i disposar de les seves possessions segons cregui
oportú.
 Independent, no ha de demanar permís, ni està obligat a seguir la
voluntat de cap altra persona.
 Iguals entre si, perquè tenen el mateix rang i han de gaudir d’uns
mateixos avantatges naturals.
Drets naturals:
 Llibertat, fonament de totes les altres coses.
 Propietat
o Dret a l’existència i la salut.
o Propietat privada, disposar dels bens necessaris per subsistir.
 Es fonamenta en el treball (afegir esforç personal al
producte natural).
Els límits del dret natural:
 Llibertat, som tots iguals i independents, cal respectar els drets
naturals de la resta de persones.
  Propietat privada, ningú pot acaparar els productes naturals de
manera que no en quedi per a la resta, o que es puguin perdre abans
de ser utilitzats.
o Creació dels diners, eviten la pèrdua i permeten l’acumulació
de riqueses.
Què passa quan no es respecta la llei de la naturalesa?
 Dret natural de jurisdicció, estat de perfecta igualtat, tothom té dret a
jutjar i castigar.
o Límit, no és un poder absolut, ni es pot aplicar de forma
arbitrària. Les penes han de ser proporcionals al delicte, i
dissuadir el transgressor.
o Dret de reparació, compensar l’individu que ha estat
perjudicat.
Aquest estat de naturalesa (sí que de tant en tant la gent se’l salta) però
no és tant violent com Hobbes, acostumem a col·laborar.
Llavors, per què necessitem el pacte?
Persona que li han violat el dret, em vull vengar pel mal que m’han fet,
entraríem a una roda de venjances, tornaríem a l’estat de naturalesa.
Per evitar la guerra vam fer un pacte, però el pacte és per evitar perdre
l’estat de naturalesa.
Segon tractat: antropologia
 l’ésser humà conviu en bondat i maldat (si algú es salta el pacte és
per això).
 La gran majoria d’humans són bons i actuen respectant la llei
natural, però a vegades actuen incorrectament i la violen.- Exercim el
dret natural de jurisdicció- Pot esdevenir venjança.
Segon tractat: El Pacte
Finalitat del pacte
 Resoldre els possibles inconvenients de viure en l’Estat de Natura.
 Preservar els drets naturals  aplicació justa de la llei (evitar l’estat
de guerra).
Com?
 Enlloc de ser jo qui jutja hi ha d’haver una persona externa.
Resultat? De donar el poder de manar a algú extern.
 Qualsevol persona perjudicada en els seus drets podrà apel·lar-hi per
demanar justícia i reparació.
Requisits per garantir una aplicació justa de la llei
 Principi d’igualtat davant la llei. L’existència d’una llei establerta per
consentiment comú que sigui fixa, coneguda i que tracti a tothom de
la mateixa manera.
 Que hi hagi un jutge amb autoritat que apliqui les lleis amb
imparcialitat.
 Que hi hagi un poder que doni suport i força a la sentència per
assegurar que s’executin com cal.
Segon tractat: Termes del Pacte
És un pacte basat en el consentiment lliure (voluntari) pel qual renuncien a
la seva llibertat natural (substituïda per una llibertat civil) i al seu dret
natural de jurisdicció.
Llibertat natural
S’obliga a si mateix a sotmetre’s a les decisions de la majoria i ser guiat per
aquesta. Els consens absolut és impossible (obligació política).
Dret natural de jurisdicció
Es cedit a la comunitat perquè l’Estat sigui qui posseeixi el monopoli de la
violència física i legítima, i faci d'àrbitre amb unes normes fixes, imparcials
i idèntiques per a tots.
Segon tractat: Doble Pacte DIFERÈNCIA AMB HOBBES
 Entre els individus que el formen per constituir l’Estat.
 Entre el poble i els governants.
o Per si el governant no actua bé, i no compleix, es pot fer fora
el governant – si es fa fora, torno a l’estat de naturalesa, torno
a estar sense govern però no a l’estat de naturalesa.
Segon tractat: Poder constituït
El poder constituït no pot ser ni absolut ni arbitrari.
La cessió del poder de jutjar i castigar, i de la llibertat natural es fa de
manera provisional, delegada i condicional.
Delegada: el poble és qui ha triat els representats, que representa que
vetllaran els nostres interessos. Jo els autoritzo estar allà, els hi puc treure
aquest poder quan no respecti les lleis o els fins que ha establert.
1a divisió de poders
 Poder legislatiu, elabora les lleis (conegudes per la població) i vetlla
pel seu compliment.
Finalitat:
o Procurar el bé públic.
 La societat vigila si el poder actua com toca.
Poder federatiu, s’ocupa d’establir aliances amb altres estats i, en cas de
conflicte, declarar la guerra o firmar la pau.
Està lligat a la propietat privada, únicament tenen dret les persones
propietàries.
Si no ets propietari, no tens res a defensar, no tinc poder polític.
HO RESTRIGEIX NOMÉS ALS PROPIETARIS.
Causes justificades de la dissolució del poder
Situacions justificades per les que és lògic renovar poder.
 Externes, intromissió d’una força estrangera.
 Internes
Quan el cos legislatiu s’altera:
o Quan imposa la seva voluntat i no s’ajusta a les lleis.
o Quan s’alteren els sistemes d’elecció sense el
consentiment del poble.
o Quan descuida i abandona el càrrec.
Quan actua contràriament al fi pel qual va ser constituït:
 Quan no es respecten les propietats del poble.
 Quan vol corrompre els representants per la força o amb
propietats.
 Quan es coacciona obertament els electors.
Autors després de John Locke
 Montesquieu: divisió de poders
 Rousseau: contractualisme
 Liberalisme polític: Jeremy Bentham, Adam Smith, David Ricardo,
John Stuart Mill.
 KARL MARX