FILOSOFIA POLÍTICA J.

LOCKE
L’estat de natura
Inicia la seva teoria política imaginant com se suposa que eren els éssers
humans abans d’unir-se per formar una societat i, ens parla de l’estat de
natura.
Els individus en l’estat de naturalesa són lliures, independents i iguals.
Lliures per actuar i disposar de les sever possessions segons creguin oportú.
Independents ja que no han de demanar permís a ningú ni estan obligats a
seguir la voluntat de cap altra persona. Iguals entre si, sense subordinació dels
uns als altres, perquè tenen el mateix rang i han de gaudir d’uns mateixos
avantatges naturals.
L’ésser humà en l’estat de natura està dotat d’un drets naturals i aquest són
inalienables (no els pot no tenir). Els drets naturals són dos: El primer és la
llibertat, que és el fonament de totes les altres coses. El segon és la
propietat, que inclou (el dret a l’existència i la salut) i la propietat privada,
que ens permet disposar de béns necessaris per subsistir. La propietat privada
és el resultat d’afegir l’esforç personal al producte natural; per tant té el seu
fonament en el treball (encara que també el pot tenir en l’herència).
Els drets naturals són inalienables, però NO són il·limitats. És a dir, tenen un
límit. La llibertat ha de respectar la llei de naturalesa que obliga a tothom.
Aquesta llei dictada per la raó ens indica que, com que som tots iguals i
independents, ningú de nosaltres no pot causar dany als altres en els seus
drets naturals, és a dir, no pot danyar la seva vida, la salut, la llibertat o
propietat).
Respecte a la propietat privada el límit és que ningú no pot acaparar els
productes naturals de manera que no en quedi res per a la resta o que es pugin
perdre abans de poder ser utilitzats. Per evitar aquesta pèrdua, es van crear els
diners (or) com una convenció per intercanviar els productes que no eren
perennes i se’ls va assignar un valor de manera abstracta. La creació dels
diners va fer possible l’acumulació de riquesa en aquelles persones que eren
més treballadores i van fer aparèixer la regulació civil de la propietat per
evitar que les diferències de riquesa poguessin posar en perill els drets naturals
de la resta dels individus.
Ara bé, què passa quan algú viola els drets naturals, és a dir, quan no respecta
la llei natural?
Com l’estat de naturalesa és un estat de perfecta igualtat on no hi ha
superioritat d’uns individus sobre els altres, tot ésser humà, té el dret de jutjar i
castigar un altres quan aquest viola un dels seus drets naturals. És el que es
coneix com a dret naturals de jurisdicció.
Però aquest dret, com la resta de drets, també té un límit. El poder que
s’atorga de jutjar i castigar no és u poder absolut ni és pot aplicar de manera
arbitrària (clara crítica a l’absolutisme).
Qui ha estat perjudicat i exerceix el seu dret natural de jurisdicció haurà de
jutjar el transgressor seguint els dictats de la serena raó i de la consciència,
li assignarà penes que siguin proporcionals al dany que ha fet i que
serveixin per evitar que torni a cometre el delicte i repari el mal que ha
causat.
Per tant, la violació d’un dret natural genera en realitat dos drets
complementaris. El primer és el dret de castigar, que té com a finalitat
dissuadir els transgressor que torni a cometre el delicte. El segon és el dret de
reparació, que té com a funció compensar l’individu que ha estat perjudicat.
Mentre el primer dret el té tothom, el segon només pertany al perjudicat (es
l’únic que, si vol, pot renunciar-hi).
Locke descriu l’estat de naturalesa com un estat de pau, bona voluntat,
assistència mútua i conservació. Els éssers humans viuen junt d’acord amb la
raó i la llei de la naturalesa sense un poder terrenal comú i superior amb
autoritat per jutjar-los (parla d’un poder terrenal o civil per diferenciar-ho del
poder celestial o diví).
Segons Locke la majoria dels ésser humans són bons i actuen respectant la llei
de la naturalesa, però de vegades actuen incorrectament i la violen. En
aquestes circumstàncies qui ha estat perjudicat exerceix el seu dret de
jurisdicció, ara bé, hi ha molts que l’apliquen amb correcció i mesura, però n’hi
ha d’altres que no ho fan. És la conducta d’aquests, en aplicar de manera
desproporcionada o injusta el càstig, la que pot desencadenar una espiral de
violència, de greuges mutus, que arribi a desencadenar “una guerra de tots
contra tots”.
Això passa perquè en l’esta de naturalesa no hi ha mecanismes que permetin
fer respectar els drets naturals dels individus ni sancionar de manera justa
qui els violi. Per tant no hi ha altra alternativa que fer justícia pel teu compte
(dret de jurisdicció) i, com que alguns humans són parcials o es deixen portar
pel seu desig de venjança, l’idíl·lic estat inicial pot convertir-se en un estat
d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció. Davant la manca d’una
seguretat jurídica.
Per resoldre tots aquests inconvenients, els éssers humans abandonen i
accepten formar part d’una societat política, és a dir, d’un estat civil.
El pacte
La finalitat que busquen amb aquest canvi es trobar una manera de preservar
els drets naturals dels individus a través d’una aplicació justa de la llei que
eviti un possible estat de guerra. Per aconseguir-ho, establiran un poder
terrenal comú a tots i amb una autoritat que jutgi en nom de la comunitat a
través de les lleis que ells mateixos s’hagin donat.
Això permetrà a qui hagi estat perjudicat en els seus drets naturals apel·lar-hi
per demanar justícia i reparació. L’àrbitre d’aquesta instància basat en una
aplicació justa i imparcial de la llei resoldrà les controvèrsies que pugin existir
entre les parts i evitarà que s’enfrontin fent ús de la força. Però quins són els
requisits per garantir una aplicació justa de la llei?
En primer lloc, l’existència d’una llei establerta per consentiment comú que
sigui fixa, coneguda i que tracti a tothom de la mateixa manera (principi igualtat
davant la llei). En segon lloc, que hi hagi un jutge públic i amb autoritat que
apliqui aquesta llei amb imparcialitat. I per últim, que hi hagi un poder que
doni suport i força a la sentència per assegurar que s’executi com cal.
Per Locke, els individus abandonen l’estat de naturalesa per protegir i
garantir els seus drets naturals, assegurar-ne la convivència i promoure el
bé comú. A aquest fi, fundaran un estat o societat política a través d’un pacte.
Aquest pacte és basa en el consentiment lliure (és un pacte voluntari) pel
qual renuncien a la seva llibertat natural (que substituiran per una llibertat
civil) i al seu dret natural de jurisdicció (és a dir, a fer justícia pel seu
compte).
L’individu perd la seva llibertat natural perquè s’obliga a si mateix a sotmetre’s
a les decisions de la majoria i a ser guiat per aquesta. Com un consens
absolut és gairebé impossible d’aconseguir, aquestes decisions (igual que les
lleis) hauran de ser el resultat del consens de la majoria.
D’altra banda, l’individu cedeix el seu dret natural de jurisdicció a la
comunitat perquè l’Estat sigui qui posseeixi el monopoli de la violència
física legítima i faci d’àrbitre amb unes normes fixes, imparcial i
idèntiques per a tots. Aquest cessió és fa, d’una manera provisional i
condicional.
Per justificar la seva teoria Locke es veu obligat a enfrontar-se a dues
objeccions. La primera sosté que cap estat o govern no s’ha format mai
d’aquesta manera, és a dir com a resultat d’un pacte voluntari entre els
individus que el formen. La segona posa en qüestió que els individus
tinguin dret a establer per consens una societat política.
Locke desmunta aquestes dues objeccions fent una crítica de les posicions
defensades per la teoria del poder patriarcal i aportant nombrosos exemples a
favor de les seves tesis tant històrics com bíblics. Conclou que l’origen de tots
els governs en temps de pau sempre ha esta el consens del poble i que només
el consentiment donat pels homes lliures que neixen sota un govern és el que
els fa súbdits d’aquest govern.
Característiques del poder constituït
Així doncs, a partir d’un pacte lliure i voluntari d’un conjunt d’individus,
s’estableix una societat política o Estat. Però quines són les característiques
que té aquest poder constituït?
En primer lloc, en una clara crítica a l’absolutisme defensat per Hobbes, Locke
sosté que el poder no pot ser ni absolut ni arbitrari. LA cessió del poder de
jutjar i de castigar i de la llibertat naturals es fa de manera provisional,
delegada i condicional.
El poble ha estat qui de comú acord ha establert aquest poder i és el que
l’autoritza a legislar en representació seva (delegació). Per tant, el poble, i
només el poble, té la facultat de revocar aquest poder quan no respecti les lleis
o els fins pels quals ha estat establert (condició i provisionalitat).
Això significa que per fundar un estat es produeix un doble pacte. D’una
banda, un pacte entre els individus que el formen per constituir l’estat i de
l’altra, un pacte entre els poble i els governants condicionat al fet que
aquests compleixin correctament les funciones que tenen assignades.
En segon lloc, el poder ha d’estar repartit per evitar els possibles abusos
d’un poder absolut. Abans que Montesquiu, Locke establir una primera divisió
de poders, encara que no tant completa. El poder legislatiu, que elabora les
lleis i vetlla perquè es compleixin (en Montesquieu aquesta funció l’assumeix el
poder judicial). Aquestes lleis han de ser conegudes per tota la població i no
s’han de poder canviar per ajustar-les a casos concrets. La finalitat del poder
legislatiu es procurar el bé públic, i, a diferència del poder absolut de Hobbes,
està sotmès a la llei i la voluntat popular (que manté sempre el control sobre
l’exercici del poder)
D’altra banda, hi ha el poder federatiu, que s’ocupa d’establir les aliances amb
altres estats i, en el cas de conflicte, declarar la guerra o signar la pau.
En tercer lloc, el poder està lligat a la propietat. La constitució de l’estat té
com a un dels seus objectius principals assegurar i regular la propietat; per tant,
els drets polítics estan vinculats al fet de ser propietari. La resta de la
població que no es propietària no té drets polítics perquè no té res a defensar.
No obstant això, ha de complir igualment els seus deures socials. Per tant, el
model que proposa Locke és el d’una democràcia representativa però
restringida, ja que només tenen dret al vot o a ser candidats aquells que tenen
propietats (sufragi censatari-democràcia censatària).
Finalment, el poder constituït es pot dissoldre per causes justificades. El
pacte era provisional i condicional, per tant, el govern és pot dissoldre en
determinades circumstàncies. Locke les enumera i les classifica en causes
externes i internes. La causa externa més comuna és la intromissió d’una
força estrangera que s’arriba a imposar sobre els membres d’una
comunitat. Les causes internes són dues; quan el cos legislatiu s’altera o
quan actua contràriament al fi pel qual fou constituït.
El poder legislatiu s’altera quan imposa la seva pròpia voluntat arbitràriament
en comptes d’ajustar-se a les lleis; quan impedeix que la legislatura es reuneixi
quan li pertoca o que actuï lliurement d’acord amb els fins pels qual ha estat
constituïda; quan els electors o els sistemes d’elecció són alterats sense que el
poble n’hagi donat el consentiment i contra els seus interessos comuns; quan
lliura el poble a la subjecció d’un poder estranger: quan descuida i abandona el
càrrec; de manera que les lleis que han estat fetes deixen d’executar-se (que
és el mateix que si no hi hagués lleis)
El poder legislatiu actua contràriament al fi pel qual fou constituït quan
tracta d’envair la propietat del súbdit i esdevenir ell mateix, o qualsevol altre
grup de la comunitat, amo i senyor de les vides, les llibertats i les fortunes del
poble; quan fa ús de la força, el tresor i els serveis de la societat per
corrompre’n els representants (els candidats) i guanyar-se’ls per als seus
propis fins, o quan obertament coacciona els electors.

Refutació de la teoria del dret diví a governar dels reis

(En el primer capítol del Segon tractat del govern Civil)
En aquesta capítol previ a presentar la seva teoria política (anteriorment
detallada i explicada en els capítols posteriors del Segon Tractat del govern
civil), Locke es dedica a refutar la teoria de Robert Filmer (1588-1653), un
seguidor de Thomas Hobbes.
Filmer, per justificar l’absolutisme, va defensar que l’autoritat dels monarques
es derivava del poder original que Déu havia donat a Adam, el primer home,
sobre els seus fills. Aquest poder, que quedava legitimat seguint una fórmula
teocràtica, s’havia heretat al llarg del temps pels legítims descendents d’Adam
fins a arribar als actuals monarques. El fet d’estar legitimat en Déu donava un
poder absolut als sobirans, ja que els seus mandats, com la voluntat divina,
eren inqüestionables.
Locke manté que és impossible establir com a font de tot poder i legitimació
última de l’autoritat dels actuals reis la jurisdicció paternal d’Adam. Per
demostrar-ho utilitza dos arguments:
- El primer es basa en principis empiristes. No hi ha cap prova que
l’autoritat reial hagués estat concedida per Déu a Adam (ni com a dret
natural de paternitat ni com a do positiu). Com a màxim, li hauria estat
concedida sobre els seus fills. Encara que hagués estat així, tampoc no
hi ha cap evidència que aquesta autoritat fos transmesa per successió
als seus hereus. I si els hi hagués estat transmesa, tampoc no tindrien
ara cap manera d’establir a qui correspondria legítimament.

- El segon es fonamenta en la seva concepció dels drets naturals de

l’ésser humà. Si acceptéssim que Déu hagués donat un poder d’aquest
tipus a Adam sobre els seus fills, hauríem d’admetre que els ésser
humans no naixem lliures. A més, si existís aquesta subordinació
natural al poder patriarcal, com que aquest té un caràcter successori,
tampoc no podríem arribar mai a ser lliures. Per tant, estaríem sempre
sotmesos a un poder absolut i, fins i tot, arbitrari.
N’és conscient que es necessària una nova teoria política diferent de la de
Robert Filmer per explicar l’origen del poder i del poder polític. Una teoria en
què es defineixi què és el poder polític i com es pot determinar qui el pot
sustenta legítimament.
Abans d’elaborar aquesta nova teoria, defineix què és el poder polític per
poder diferenciar-lo d’altres tipus de poder. Per Locke el poder polític és el
dret a dictar lleis amb la finalitat de regular i preservar la propietat, a fer
ús de la força de la comunitat per assegurar que aquestes lleis es
compleixin i per defensar l’estat davant possibles agressions d’altres
estats. Tot això, amb l’objectiu d’assolir el bé públic.

Preguntes que ens podem formular després d’entendre Locke...

Té sentit parlar de drets naturals o no hi ha més dret que el definit dins del marc
de les lleis establertes? Els drets són absoluts o sempre esta subjectes a
límits? Què significa que l’ésser humà és lliure? Tots els ésser humans són
iguals? S’haurien posar límits a la propietat privada? S’hauria de suprimir?
Seria bo que només el treball la pogués legitimar? S’hauria de prohibir el dret a
l’herència per dificultar l’acumulació excessiva de riquesa en poques mans?
S’hauria de limitar aquest dret?

Com que l’acció de la justícia molt sovint ens decep, no seria millor que
cadascú en fes justícia pel seu compte? El càstig pot dissuadir el delinqüent de
cometre un nou delicte? No hi ha un altre mètode per evitar el delicte? Som tots
iguals davant la llei? Les lleis s’apliquen a tots de la mateixa manera? L’Estat
és un àrbitre imparcial? Protegeix els drets de les persones o només els d’una
minoria poderosa?

Si els estats ha estan ara tots configurats, com podem crear un nou estat a
través de vies no violentes? Quin seria el marc jurídic idoni per facilitar aquest
procés? Com determinaríem l’àmbit de decisió, és a dir, la part de la població
amb dret de vol per prendre aquesta decisió? Es pot obligar a un individu a
formar part d’un estat amb el qual no se sent identificat?

La ciutadania és crítica i exerceix un control sobre l’acció dels seus

representants polítics? Què fem quan la decisió de la majoria estableix lleis
amb les quals nosaltres no estem d’acord? Hem d’obeir una llei encara que
aquesta llei és injusta? No hi ha una altra alternativa? Els drets polítics han
d’estar només lligats al fet de ser propietaris? Respecten els governs establerts
els procediments democràtics? Respecten els processos electorals?

Pensa-hi al respecte...