EXERCICIS FINALS LOCKE

1. Compara la teoria política de Locke i la de Plató a partir de la reflexió sobre com considera
cada pensador cadascun dels aspectes següents:

● Igualtat entre els homes.

● Racionalitat de les lleis.
● Respecte a la propietat privada.
● Idea de justícia.
● Dret de revolta i llibertat del poble.
● Pacte social.

En primer lloc, si comparem la teoria política de Locke i la de Plató en relació amb la igualtat dels
homes, Locke ens diu que tots els homes som iguals amb un sol vot. En canvi, però, Plató diu que
l'home es divideix en tres tipus de d’or, plata o bronze, amb la norma que tan sols poden arribar al
poder els homes d’or.

En segon lloc, pel que fa la racionalitat de les lleis, Locke es diu tenim drets naturals i interessos per
defensar. El poble té força perquè és capaç d’auto organitzar-se en la defensa dels seus drets i ha de
governar. D’altra banda, Plató ens diu que els experts poden governar.

Seguidament, respecte la racionalitat de les lleis, Locke ens diu que la propietat privada és un dret
natural, però Plató diu que és clarament subordinada als interessos de la Ciutat i, de fet, s’aboleix,
no existeix com a tal.

En la idea de justícia, Plató ens diu que a la nostra ànima hi ha idees innates sobre el bé; què és el
que està bé i què és el que no. Malgrat això, Locke ens diu que el dret natural no és mai una idea
innata i els drets naturals són disposicions que la naturalesa posa de manera pragmàtica en les
relacions dels humans i amb la natura. Són ‘naturals’ en la mesura que resultaria absurd o
contradictori vivim en una societat que no ens donés dret a la vida, a la llibertat i a la propietat.

Segons el dret de revolta i llibertat, Locke comenta que cal organitzar la societat mitjançant
associacions purament voluntàries, al marge de l’Estat, perquè l’Estat és una entitat intrínsecament
coactiva, limitadora de la llibertat personal però Plató diu que el poble és la font de poder.

Pel que fa el pacte social segons Locke, diu que a més a més d’un pacte, els ciutadans constitueixen a
la ciutat de manera lliure i igual. Però Plató, diu els tipus de govern deriven dels tipus d’ànima. No es
pot separar el poder del tipus d’ànima dels individus que l’exerceixen

2. Compara la teoria política de Locke i la de Hobbes a partir de la reflexió sobre com

considera cada pensador cadascun dels aspectes següents:
 ● Estat de naturalesa
● Contracte social.
● Igualtat entre els homes.
● Justícia.
● Dret de revolta i llibertat del poble
● Racionalitat de les lleis i els seus límits.

1- Per una banda, Locke diu que l’estat natural de l’home, viu en una situació de pau precària i és la
institució de l’Estat el que referma i potencia la llibertat i el progrés. La funció de l’Estat és la de
preservar els drets naturals a la vida, la llibertat i la propietat. Hobbes diu que ha de ser lleial al seu
cap, sense qüestionar-lo mai perquè l’anarquia, el desordre civil i la manca de seguretat serien
pitjors que la suposada injustícia.

2- John Locke i Thomas Hobbes són contractualistes. Estan d’acord a suposar a que en l’origen de
l’Estat hi ha un pacte o contracte social, però discrepen radicalment sobre quines van ser les raons
que van portar els humans a pactar. Però per Hobbes l’origen del pacte és la por i la necessitat de
seguretat. En canvi, per Locke, hi ha pacte perquè hi ha una necessitat de protegir la propietat
privada i el progrés comú.

3- Locke afirma que l’home és un llop i l’Estat neix per donar seguretat als homes (immersos en una
situació de por i de constant guerra de tots contra tots)al preu de renunciar a la llibertat individual.
Locke, en canvi, tot i haver estat exiliat com a liberal, representa l’optimisme constitucionalista.

4- Per a Locke,el contracte social no significa cap renúncia; no priva els humans de la seva llibertat
sinó que aporta una garantia més gran de la llibertat comú i la societat justa garanteix la llibertat i
beneficia el progrés i la felicitat de tots. En canvi Hobbes diu que una societat justa és la que té un
govern que garanteix la seguretat i el contracte social per tal d’aconseguir la pau i la seguretat de la
societat sacrificant la llibertat personal.

5- Segons el pensador Locke, el poble té sempre el dret a la revolució quan el cap de l’Estat
s’enfronta a la Constitució per tal de garantir-la. No obstant això, Hobbes diu que el súbdit ha de ser
lleial al seu cap, sense qüestionar-lo mai perquè l’anarquia, el desordre civil i la manca de seguretat
serien pitjors que la suposada injustícia.

6- Locke diu que el límit de l’obediència de les persones està marcat per la llei que obliga als
governants. Mentre que Hobbes diu que les persones tenen un deure d’obediència absoluta.

3. Compara la divisió de poders proposada per Locke amb la que va proposar Montesquieu i que
és la base de la doctrina actual.

Si comparem la idea de la divisió de poders de Locke i d’altra banda la de Montesquieu, podem

entendre que el pensament de Montesquieu es basa en la llibertat política, mentre que el de Locke a
la sobirania del poble. A més a més, també diu Montesquieu que els tres poders són iguals i alhora
independents, mentre que Locke estableix una subordinació de tots els poders de legislació, també
tots dos assumint l'àmbit d'activitat no regulada per la llei de el poder executiu, denominat
prerrogatives del poder executiu. També, Montesquieu associa la doctrina de separació de poders
amb la de govern mixt, mentre que Locke no es preocupa per la seva obra.

4. Cerca al text de l'enllaç (CLICA AQUÍ) (encapçalament de la Declaració d'Independència dels

Estats Units) com s'expliciten les idees polítiques de J.Locke.

A l'encapçalament de la Declaració d’Independència dels Estats Units, apareixen les idees polítiques
de J.Locke. Aquestes, mostren clarament un atac a l’absolutisme.

Locke, ja com hem vist anteriorment, contraposa les idees de Hobbes. D’aquesta forma, també
critica les seves teories de l’origen de la societat. Així com també les de Robert Filmer sobre l’origen
diví de la monarquia. Segons el propi Locke, considerava les idees d’aquest darrer com a teories que
no es basaven ni a la raó, ni en les sagrades ni tampoc en l’escriptura.

És per això doncs que Locke tracta de crear una argumentació coherent i racional per ensenyar les
incorrectes idees dels altres.