PREGUNTES: SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL DE JOHN LOCKE

1. Quins arguments utilitza Locke per a criticar lorigen div del poder poltic
proposat per Sir. Robert Filmer?
s impossible que els que estan governant a la Terra provinguin cap tipus dautoritat. Lautoritat reial
no va ser concedida per Du a Adam, primer pare de la humanitat. Tampoc hi ha cap evidncia que aquesta
autoritat fos transmesa per successi als seus hereters ni seria possible establir a qui li correspondria
legtimament ara. I, si admetssim aquesta submissi original al primer patriarca, haurem dadmetre que
els ssers humans no van nixer lliures i tampoc ho podrien ser mai, per la seva subordinaci natural a
aquest poder que es considera absolut i arbitrari. Per aix s necessria una teoria poltica que expliqui
lorigen del govern i del poder poltic, aix com el mode de designaci de les persones que el sustenten.
2. Quina definici dna Locke del poder poltic?
Paraules textuals: s el dret de dictar lleis [...] a fi de regular i preservar la propietat i fer s de la
fora de la comunitat en lexecuci daquestes lleis i en la defensa destat davant les agressions
estrangeres. I tot aix amb lnica intenci dassolir el b pblic.
3. Quines sn les caracterstiques ms importants de lEstat de Natura?
Estat de naturalesa: situaci hipottica, no histrica, en la qual es descriu com era lsser hum
abans dinstituir qualsevol ordre social i poltic (abans de ser modificat o recondut en la seva naturalesa per
les lleis i els usos socials). Sel considera com a subjecte dun conjunt de drets naturals (jusnaturalisme) que
es deriven racionalment (malgrat que de vegades es recorre a Du per donar-los fonament).
4. Per qu un estat de llibertat no s un estat de llicncia? Qu s el que hom no
pot decidir de fer en estat de natura per molt lliure que sigui?
En un estat de llibertat, cada un ordena les seves accions i disposa de possessions i persones com
jutja oport, dins dels lmits de la llei de la naturalesa.
Per hi ha uns lmit que no podem sobrepassar:
La propietat privada: ning la pot acaparar de manera que no quedi res per als altres o es perdi abans de
poder ser utilitzat.
La llibertat: el lmit s la llei de la naturalesa, com ja hem assenyalat abans: ning ha de danyar els altres
en els seus drets naturals (la seva vida, llibertat o possessions).
5. Qu s la llei natural? A qu aspira i qui la pot executar?
La llei natural s una llei que aspira a la pau i a la defensa de tot el gnere hum. Serveix per
impedir a tots els homes denvair els drets daltres i de fer-se mal els uns als altres. La poden executar tots
els homes perqu daquesta manera tothom t dret a castigar els transgressors de la llei natural en grau
suficient per a prevenir-ne la violaci.
6. Qu s pot fer amb els que transgredeixen la llei natural? Es pot aplicar la pena
de mort?
Sels hi retorna quelcom proporciona al a seva infracci, per tant, altres homes tenen dret a castigar
els transgressors. Se li pot aplicar tant de mal com sigui necessari per a fer-lo penedir i dissuadir-lo de fer-ho
una altre vegada i dissuadir tamb altres possibles transgressors. La pena de mort es pot aplicar si ha de
resultar contraproduent per a linfractor i el faci penedir i tamb espanti els altres.


7. Per qu no s raonable que els homes siguin jutges en llurs prpies causes?
Perqu lamor cap a un mateix i cap els seus amics el far ser parcial, per en cavi la mala
conscincia, la passi i lafany de revenja els farien castigar els altres massa estrictament i tot aix portaria a
la confusi i el desordre.
8. Quin s la resposta de Locke a la pregunta: On hi ha, o hi ha hagut mai, homes
en aquest estat de natura?
Locke respon que, ja que tots els prnceps i governants dels governs independents d'arreu del mn sn dins
l'estat de natura, s ben clar que al mn sempre hi ha hagut i hi haur innombrables homes en aquest estat.
9. En qu consisteix lEstat de Guerra? Amb quin autor es pot comparar?
No tots els ssers humans sn bons, alguns violen la llei natural i, en conseqncia, els que sn
perjudicats exerceixen el seu dret natural de jurisdicci. I com que aix no sempre es fa correctament, pot
passar que la situaci esdevingui una guerra de tots contra tots: un estat denemistat, malcia, violncia i
mtua destrucci.
10. Explica la segent expressi: La manca dun jutge com amb autoritat posa
tots els homes en un estat de natura; la fora illegtima damunt duna persona crea
un estat de guerra, tant si hi ha jutge com com si no nhi ha.
Vol dir: com que en un estat de natura cadasc pot exercir la llei per la seva m, lafany de venjana
pot imposar cstics excessius entrant aix en un estat de guerra. De la mateixa manera, si un jutge
dictamina un cstig contra alg i aquest no est dacord es revoltar causant aix un nou estat de guerra
11. Sobre el contracte social que estableix els lmits de la societat civil, respon a les
segents preguntes: Qui fa el pacte? Amb quina finalitat? Qu s el que queda
constitut? Quin s el lmit de lautoritat poltica? Qui t el dret de decidir per
damunt de la resta com a resultat del pacte?
Els ssers humans estableixen el pacte per tal de posar-se a si mateixos en un estat de societat i
aix evitat lestat de guerra. Aix queda establerta una llei que permet que ofensors i ofesos se sometin al
veredicte dun jutge imparcial i arbitrari.
12. Defineix les segents expressions del text consentiment i cos poltic?
Consentiment: Donar laprovaci a un assumpte.
Cos politic: conjunt de persones lleis i institucions que governen una comunitat.
13. Busca al diccionari la definici de sobirania. Quina mena de sobirania
sinstitueix mitjanant el pacte i a qu es compromet cadascun dels individus?
El diccionari defineix la sobirania com la qualitat del poder poltic dun estat o dun organisme que no
s sotms a cap altre poder La sobirania que sinstitueix mitjanant el pacte s que els homes sn els que,
amb el consentiment mutu, fan les lleis i lluiten per la igualtat, el benestar i la pau de la comunitat, s per
aix que cadascun dels individus es compromet a seguir les pautes establertes per la comunitat i seguir els
seus principis.




14. Qu s lnic que dna o podria donar origen a qualsevol govern legtim del
mn? Hi ests dacord? Indica mitjanant quins procediments poltics es podria
determinar si hi ha o no consentiment per part dels ciutadans davant duna
determinada decisi poltica important. (opini personal)
L'nic que pot donar origen a un govern legtim s el fet que qui tingui tot el poder sigui la majoria. I
en aquest fet no hi pot haver discussi, sin que hi ha d'haver el consentiment de l'oposici. En la meva
opini, penso que donar el poder a la majoria s aplicar el que vol el poble, per una minoria sempre en
quedar exclosa, s per aix que, segons el meu punt de vista s, sha dacatar el que diu al majoria, per
per aconseguir que sigui un govern just, la majoria hauria dintentar no perjudicar a la minoria i aix evitar
possibles conflictes futurs.
15. Qu vol dir que un govern s legtim?
Que s un govern acceptat per cadascun dels membres que el formen, que se senten integrats en ell i que
estan dacord amb les lleix que aquest govern proposa.
16. Indica quines sn les dues objeccions que es plantegen a la teoria del contracte
social de Locke. Quins exemples exposa Locke per a respondre a aquestes
objeccions?
La primera objecci que fa Locke s que en el transcurs de la histria no hi ha hagut cap exemple
d'homes independents i iguals entre ells que s'hagin agrupat i hagin institut un govern. La segona objecci,
que per llei s impossible que hi hagi alg que pugui instituir un govern, ja que tots els homes neixen sota
d'un govern i s'hi han de sotmetre, per aquesta ra no poden comenar-ne un de nou. Per respondre a la
primera objecci Locke diu que, que no tinguem coneixement de com vivien els homes en estat de la natura,
no vol dir que no hi haguessin viscut. Per contestar a la segona, Locke afirma que qualsevol persona que
hagi nascut sota dun govern s lliure, i si s lliure, ho s tamb per adquirir el dreta comandar altres homes
en un imperi nou i distint, ja que si no fos aix noms existiria un sol prncep i un sol govern legtim al mn,
que no s el cas.
17. Quina s la diferncia entre consentiment exprs i consentiment tcit?
Ning dubta que el consentiment exprs de qualsevol home per a entrar en determinada societat el
converteix en perfecte membre daquella societat i en sbdit daquell govern. Per altra banda, el
consentiment tcit s aquell que no s'ha expressat per la persona en qesti, per que pel simple fet de
conviure i formar part d'aquella societat ja es considera que tu hi dones el teu consentiment. Per exemple, el
consentiment exprs seria si una persona expresss la seva aprovaci de la construcci duna escola al seu
poble, i el consentiment tcit seria que es sobreentendria que el ciutad dna el seu consentiment, perqu
forma part d'aquella comunitat, i accepta el que es decideixi per majoria.
18. Quines sn les dues causes internes que poden dissoldre els governs?
Externes. La manera ms comuna s la intromissi duna fora estrangera que sarriba a imposar sobre els
membres duna comunitat.
Internes. Sen destaquen dues, quan:
El cos legislatiu saltera. El poder legislatiu es descompon quan:
El poder legislatiu, o el prncep, actua contrriament al fi pel qual fou constitut. Aix es produeix quan:


19. Locke defensa que, davant de ls arbitrari del poder, el ciutad resta eximit de
tota obedincia. Busca tres raons que dna lautor en aquest fragment.
En el moment que el poder susa malament es declara un estat de guerra, en el que la persona atacada pot
fer servir tots els mitjans sense que les lleis li afectin, ja sigui defensant-se violentament o de qualsevol altra
forma. En el moment que un governant enganya el poble, transgredint ell les lleis, el poble t dret a
rebellar-se contra aquest governant.
20. Assenyala les diverses formes de corrupci poltica de qu parla Locke en
aquest fragment, desprs busca exemples actuals de corrupci poltica i digues si
sajusten a la tipologia de Locke.
La corrupci poltica que existeix des de linici de la democrcia, segurament, s el falsejament
electoral per mitj de amenaces, suborns i altres tctiques. La primera s quan una persona o un monarca
imposa la seva voluntat arbitrria en comptes daplicar les lleis que representen la voluntat de la societat. La
segona s dna quan el monarca impedeix al poder legislatiu de reunir-se en el seu moment o dactuar
lliurement dacord amb els fins per que fou constitut, amb aquesta actuaci el monarca restringeix la llibertat
del legislatiu i per tant s corrupci poltica La tercera forma de corrupci poltica s quan el poder arbitrari
del monarca modifica els electors o els procediments delecci sense el consentiment i contra els interessos
del poble i per tant el legislatiu no representa fidelment la voluntat del poble. La quarta s el fet de lliurar el
poble a mans dun poder estranger, ja que el legislatiu propi queda alterat i per tant tamb sacaba dissolent
igual que en els anteriors exemples. Es podria trobar en dictadors, la primera forma de corrupci poltica en
qu aquests imposen la seva voluntat i ning ms pot manar. A Espanya aquesta corrupci va ser molt
exagerada durant el principi del segle XX, per segurament que actualment es continua practicant a molts
llocs. Finalment podem trobar un exemple de corrupci poltica en qu es lliure el poder a un poder
estranger en Estats Units, que controla el govern de sota m de molts pasos de Llatinoamrica, com Cuba i
Veneuela. O en el recent cas de Ucrana i Rssia
21. Indica les tres raons que dna Locke per a defensar-se de lacusaci que la seva
hiptesi (el dret del poble a rebellar-se, desobeir i constituir un nou govern en cas
ds arbitrari del poder poltic vigent) sembra els ferments de la rebelli freqent.
Jo crec que la seva hiptesis s molt certa en primer lloc, lestat garanteix la llibertat per tant hi ha d haver
dret a la rebelli, en segon cas tenen tot el dret del mn a desobeir el sistema, el qual ells mateixos han
creat, i tercer si i seguint en la mateixa lnia, un govern no pot anar en contra dels qui lhan criat, no tindria
lgica haver-lo constitut.
22. Explica la ironia que fa lautor en afirmar que els que tenen el poder sn molt
propensos a rebellar-se. Recorda letimologia de rebellar-se (del llat re-bellum,
retornar a lestat de guerra). Et sembla vigent avui la ironia de Locke: que els que
tenen el poder real sn els mxims revolucionaris?
Amb aquesta afirmaci Locke vol fer veure que el govern quan ms poder t, ms corrupte es torna
i ms vol ensenyar i imposar el seu poder sobre els altres, s per aix que moltes vegades fa servir la fora i
per tant, tornen a lestat de guerra i, seguint letimologia de la paraula rebellar-se, si es torna a lestat de
guerra, es torna al bellicisme i per tant a la rebelli. s per aix que sembla una ironia que els que porten a
la rebelli sigui el propi govern i no el poble, ja que entrenem per rebelli la lluita contra lautoritat. S, crec
que aquesta afirmaci encara s vigent, ja que el govern sempre es guarda la fora de les armes com un as
dins la mniga per fer creure a la poblaci i fer-los fer el que ells volen. Per exemple, posem el cas del
conflicte sobre la independncia de Catalunya, Espanya ja amenaa que Catalunya no pot separar-se
perqu no tindria exrcits i no es podria defensar. Aquesta, pel meu veure, s una excusa de mal pagador
que no t fonaments, ja que existeixen molts altres pasos que no tenen exrcit i ve que sobreviuen, per
tant, ls de les armes est molt present en els discursos dels poltics actuals.
23. Quina seria la teva resposta a lltima pregunta del text? Per qu? (opini
personal)
Crec que el poder i el dret de dissoldre un govern hauria destar en el poble. Ja que en el seu model de
govern els governants son elegits pel poble, aquest s el que hauria de tenir el dret de dissoldre el govern
en el cas de que no compls el propsit inicial pel qual va se elegit en el seu moment. Per tant: si el poble
creu que el govern no est actuant correctament, ell mateix pot dissoldrel instantniament